I ja la tenim entre nosaltres, és Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Pilar, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda. A vegades quan sortim així, doncs, a fer una miqueta de visita cultural,
deien, vinga va, ja anem a veure pedres.
Aquí podríem dir el mateix, però el tono seria aquest.
Vinga va, anem a veure pedres, algunes d'elles que no les havíem vist encara al museu.
Sí, a veure, reconeixem que els museus arqueològics,
la gent que treballem amb el patrimoni arqueològic, així, de format col·loquial,
diem que treballem amb les pedres, no?
I això no té per què ser avorrit, ni per què ser fred,
ni per què ser quelcom que sigui inaccessible, sinó tot el contrari.
Diem que les pedres no parlen, però les podem fer parlar.
I una mica el que hem intentat amb aquestes posicions, precisament això,
és fer parlar les pedres, no?
O com a mínim escoltar-les, preguntar-los coses, no?
I intentar veure què és el que ens poden explicar.
I realment la pedra, que és un element bàsic en la història de la humanitat,
la pedra és un element que s'ha utilitzat des de l'inici dels temps fins a l'actualitat,
que continuem utilitzant la pedra,
volíem veure el que ens expliquen les pedres,
i concretament el que ens expliquen les pedres de Tàrraco,
que és en què hem centrat l'exposició.
I realment les pedres ens expliquen moltíssimes coses, no?
I les pedres és allò que, d'una forma metafòrica,
fins i tot avastarien qualsevol activitat humana a qualsevol moment de la història.
No sé, ara pensa, des d'una pedreta que trobes llançada a la carretera
fins a la pedra filosofal o la pedra roseta.
És a dir, que tenen des d'un nivell extraordinari de coneixement
fins a aquella modestia amb la qual han anat construint els grans monuments,
per exemple, de Tàrraco.
És això. I una mica el que deies abans al dir
per què l'exposició d'aquestes peces, algunes peces inèdites, no?
I ahir un investigador, un investigador molt important,
que estan, com deies, reunits durant tota aquesta setmana a Tarragona,
que és un event científic molt, molt important.
Estan els màxims especialistes de l'estudi de la pedra a l'antiguitat.
Els tenim durant tota la setmana a Tarragona discutint
sobre qüestions científiques entorn a la pedra i el seu ús en l'antiguitat,
des de tot punt de vista.
des del tipus de materials, l'economia,
tota la gran càrrega d'utilització, des de tot punt de vista.
La informació que pot donar.
La informació que pot donar.
Jo penso, si havíem de construir un aquaducte,
clar, no casualment utilitzaven un tipus de pedra i un altre.
Jo m'imagino que poc o molt ens dona la idea del coneixement
que tenien de geologia, en aquest cas, del territori.
De l'utilització del territori, per exemple.
És que dona moltíssima informació, això.
I el que comentava aquest investigador,
que és un dels investigadors més importants sobre aquest tema,
que ha treballat també molt a Tarragona,
deia que aquesta exposició no és una exposició només de peces,
que és evident que hi ha més d'un centenar de peces,
i per tant és un contingut molt important,
sinó que és una exposició a través de la qual
se sent la societat que va utilitzar aquest material,
que és una mica el que hem volgut mostrar,
no només les peces,
sinó el que això significa pel coneixement de la societat de Tàrraco.
I és això, l'exposició que està organitzada en vuit àmbits,
els dos primers es refereixen a d'on venen aquestes pedres,
d'on venen.
I veiem molt clarament que la societat de Tàrraco
bàsicament va utilitzar la pedra propera,
que era l'hollògic, per la construcció de la ciutat,
van utilitzar els recursos, el territori que tenien més proper,
però per la construcció d'aquesta gran ciutat,
que va ser Tàrraco,
que va ser capital de la Hispania Quiterior,
que va ser una de les ciutats més importants de la Hispania romana,
necessitaven altre tipus de material,
precisament per constituir aquesta imatge
de la civilització romana.
I van importar materials de tot arreu.
I ho veiem aquí també.
Pileu, una pregunta.
Les pedres que treien de les pedreres d'aquí,
que n'hi havia fins a 21,
tinc entès, després en parlarem de les pedreres,
que donava un material molt bàsic allò per fer el carreu,
que després...
És a dir, material molt bàsic,
material molt vulgar en aquest sentit, però resistent,
i calia importar un tipus de material com a més vistós,
més luxós?
Més noble, diguem-ne per treballar.
Que aquí no en teníem, de què?
Que aquí no n'hi havia.
Aquí els tipus de material que hi havia
era fonamentalment una pedra tova,
una pedra calcària,
el que diem el mèdol soldó.
Allò que costa tant quan volen fer un pàrquing,
de fer forats.
Després hi havia un altre tipus de pedra
una mica més consistent,
per exemple la Santa Tecla,
que aquesta pedra era la pedra una mica més noble
que una vegada permetia treballar-la bé i polir-la
i que tingués un aspecte, una consistència una mica més noble.
Que pels marbres i tot això ho importaven, no?
Però clar, el material més noble que teníem
properant aquí era el que se'n deia el brocatelo
o el jaspi de la cinta de tortosa,
que fins i tot aquest material, aquest marbre,
que és un marbre vermellós-gruguenc,
aquest marbre es va exportar,
va ser dels pous materials de la zona,
que va tenir una exportació,
que va arribar fins a Òstia,
va arribar al nord d'Àfrica
i sabem que va tenir una acceptació molt important,
fins i tot a zona de l'imperi,
que tenien un material de qualitat propi, no?
I en canvi aquest brocatelo,
aquest jaspi de la cinta,
es va exportar, no?
Però sí que és veritat
que per la grandiositat de la ciutat de Tàrraco,
per el que eren els monuments públics i privats,
per decorar, per manifestar,
per comunicar,
aquesta presència de l'imperi
necessitaven de materials de més qualitat
i, per tant,
es van haver d'importar fonamentalment
de les pedreres del nord d'Itàlia,
l'única rara,
però no exclusivament d'allà,
perquè tenim materials en el museu
que demostra,
i això és el que hem volgut mostrar,
que les procedències d'aquest material
eren de tot arreu de l'imperi,
de tota la Mediterrània,
i que hi havia un comerç molt important d'aquests materials.
Com es pot esbrinar l'origen
d'aquest material que importava a Tàrraco?
És el que estan fent al Congrés?
Aquests especialistes...
És que hi ha especialistes...
Sí, vull dir,
una de les qüestions també d'aquest exposició
és que hem pogut col·laborar
per a la formalització de l'exposició
amb especialistes
que han assessorat científicament,
sobretot en l'aspecte
de l'estudi dels materials.
Hem pogut treballar
amb tres persones,
concretament Aurelia Álvarez,
Isabel Rodà,
i sobretot Anna Gutiérrez,
que són tres especialistes
en l'estudi de la pedra a l'antiguitat,
geòlegs i arqueòlegs.
I, per tant,
són persones que estan realment
preparades científicament
per esbrinar
aquesta qüestió fonamental
de les peces,
que és
de quin material estan fet
i d'on procedeix aquest material.
I això és molt interessant,
perquè no només ens dona
unes dades geològiques,
aquest material és d'aquí,
sinó que ens permet conèixer també
moltíssimes dades econòmiques,
com circulaven aquests materials,
d'on venien,
per què aquests materials
venien manufacturats,
venien sense manufacturats,
manufacturaven aquí,
en tallers locals.
Vull dir que tot això
és una quantitat d'informació
impressionant
per conèixer
la societat romana de Tàrraco.
I després estaria
una altra cosa,
que és una cosa fonamental,
que és l'utilització
d'aquest material.
Per què s'utilitzava?
No tot era per la construcció.
Hi havia una part
que era per la construcció,
una part que era
per la comunicació.
La pedra ha servit
de suport
per deixar muntanyes
de missatges escrits.
I tant, i tant.
Ha servit per la decoració,
té una càrrega estètica
impressionant,
per la realització
d'escultures,
de relleus,
i també per crear
una petita infraestructura,
una petita indústria artesanal.
Evidentment,
econòmicament
té un pes molt important.
Tot el que envoltava
tant el treball
de les pedreres
com el treball
de manufacturació
de totes aquestes obres
que s'han...
Però també
per la qüestió quotidiana.
En l'exposició
hi ha una part
dedicada a la pedra quotidiana
en la qual es veu
des d'un molí
de tracció animal
a les fitxes de joc
o als morters
i les mans de morters,
els ponderals,
els pesos,
per passar
les mercaderies,
els aliments,
els emburnals,
per recollir les aigües
a les cases.
Vull dir,
tot això,
una gran part
d'elements
de la vida quotidiana
estaven fetes
amb suport de pedra.
Per tant,
pedra per tot arreu.
Has parlat
de vuit àmbits temàtics,
n'has esmentat un,
ara comentaves aquest
més domèstic,
més del dia a dia.
Quins altres àmbits
contempla l'exposició?
Comencem l'exposició
amb dos àmbits
dedicats
a la procedència
de les pedres,
el que en diem
pedra propera
i pedra d'arreu,
on situem
d'on venen les pedres
i a partir d'aquí
hi ha tota una sèrie
d'àmbits
dedicats
a la utilització
de la pedra.
La pedra constructiva,
la pedra simbòlica,
la pedra decorativa,
la pedra quotidiana.
Hem dedicat
un àmbit
que titulem
munts de pedra
dedicat a la
Vila Romana dels Munts
perquè a la Vila Romana dels Munts
actualment
estem fent
una...
estem dins
d'un projecte
de recerca
en el qual
l'estudi de la pedra
que fem
amb Anna Gutiérrez,
investigadora de l'ICAC,
és una part molt important.
Doncs
els munts
és una mica
un compendi
de tot el que expliquem
a l'exposició.
Hi ha
munts de pedra,
és a dir,
pedra de tot arreu,
pedra propera,
pedra llunyana,
pedra importada,
de tots tipus de pedra,
de totes les qualitats
i utilitzada
per tot tipus d'ús.
Perquè el que teniu
als munts d'ornamentació
també es considera pedra,
lògicament,
allò quan Faustin
ensenya la seva vila...
Absolutament,
tenim paviments,
tenim escultures,
tenim ares,
tenim pedres
de recobriment
de les parets,
tenim fitxes,
tenim àgates,
pedres precioses,
tenim àgates
segurament formarien
part de la decoració
de mobiliari
o d'algun element decoratiu,
tenim cristall de roca,
tenim pedra
de tot arreu
i per tot,
no?
I és una mica
un exemple
que seria com una mena
de resum
de tot el que expliquem
a l'exposició.
I un últim apartat
que dediquem
als mals de pedra,
titulat així,
mals de pedra,
no?
Perquè és veritat
que la pedra
és un dels materials
més resistents
i que s'ha utilitzat més
al llarg de la història,
però precisament
per la seva
perdurabilitat
és un material
que ha sofert
moltes alteracions.
D'entrada,
ha sofert
un reaprofitament constant,
és a dir,
la pedra de Tàrraco
va servir
o va constituir-se
en la pedrera
de la ciutat medieval
moderna i contemporània
de Tarragona.
i tenim
tota la part alta
està plena
de pedres de Tàrraco,
de pedres tals
que estan utilitzant
aquestes pedres
per la reutilització.
En l'exposició,
per exemple,
hi ha exposada
una peça
de marge
de l'única rara
que és un cansell
visigòtic
que en època
contemporània,
en el segle XIX,
la Junta d'Obres del Port
la va utilitzar
per senyalitzar
sanitat
i tenim
la peça
d'època visigoda
a la part del davant
i a la part del darrere
una inscripció
d'època contemporània.
És a dir,
hi ha una reutilització.
Després hi ha un desgast
de la pròpia pedra,
el material petri,
la pedra del mèdulo,
sabem que la muralla,
els grans problemes
que hi ha
de conservació
de la muralla,
pel propi desgast,
la propi problemàtica
de la pedra.
El deteriorament
del propi material
que està constituïda.
Després els efectes naturals,
l'aigua,
el vent,
els líquens...
Això erosiona.
Erosiona, no?
Però també li dona
aquesta personalitat, no?
Sí, també.
I després,
l'element humà.
Vull dir,
malauradament,
els humans també
hem atacat la pedra
i hi ha moltes pedres
fragmentades,
fetes malbé,
pintades, etcètera,
que també les tenim
en el nostre entorn.
Tot això és el que explica
l'última part de l'exposició.
Clar,
en la ciutat arqueològica
ens té molt ben acostumats
i no ens fan l'exposició
i vinga va,
sinó que al voltant
de les exposicions magnífiques,
aquesta, diguem-ne,
que es pot veure
en els pròxims mesos,
doncs es fan tota una sèrie
d'activitats,
s'han d'itineraris
que fa el propi museu,
que també compta
en alguns casos
amb col·laboració d'entitats
com ara la Biblioteca Pública.
Podem parlar,
ni que sigui breument,
de totes,
però a mi hem cridat
molt l'atenció
a l'itinerari
per les pedreres de Tarraco,
perquè quan comentaves
que sobretot
era importadora
de pedra
que fos una miqueta més
per envellir
aquelles actuacions,
deies,
només aquest tipus de marbre
de la zona de Tortosa
s'exportava.
Si aquí teníem
tantes pedreres,
clar,
exportar pedres d'aquestes,
diguem-ne,
per fer unes estructures
molt sòlides,
això no tenia sentit
en aquella època
d'exportar-les, no?
No,
el que s'utilitzava
per la base
de la construcció
era la pedra
que es tenia a prop.
La que cadascú tenia
les seves, clar.
La més coneguda
de les pedreres
és la pedrera del Mèdol,
que a més a més
és patrimoni mundial,
però no és l'única,
n'hi ha moltes,
i moltes d'aquestes pedreres
estaven fetes
o explotades
per la construcció
d'un determinat monument
o d'un determinat edifici,
les de Roda de Barà
per les de Barà,
les dels Munts
per la vila dels Munts,
no hem pogut traslladar
les pedreres,
no hem pogut traslladar
l'arquitectura de Tàrraco,
però qui vagi a veure
l'exposició
veurà
que hem contextualitzat
en la imatge
d'aquesta arquitectura,
d'aquesta presència
de les pedreres
en grans imatges
que realment
ens contextualitzen
les peces.
I això és una de les activitats
que fem,
l'itinerari
per les pedreres
de Tarragona,
de Tàrraco,
però fem altres,
els tallers,
de fer parla a les pedres,
les visites comentades,
un cicle de cinema
i història
que el farem a la tardor
juntament amb l'aula
de cinema
de la URB
i com deies
el club de lectura
amb la biblioteca pública
que aquesta vegada
el que proposem
és la lectura
d'un llibre molt recent
aparegut a Sant Jordi
que precisament
la trama
d'aquest llibre
és l'assassinat
d'un marbrista
que està treballant
en la construcció
del cir de Tàrraco
i tot es passa
al voltant
d'aquesta trama
i pensem
que pot ser molt interessant
també.
És un altre territori
els dels marbristres,
els picapadrés,
tots els artesans
que treballaven
al voltant de la pedra
que això també
creava un món d'ús de vida
una jerarquia social
una economia
tot el que són
les epigrafies
és un altre tema
interessantíssim.
En l'apartat
de pedra simbòlica
ho diem
la pedra en general
ha sigut un suport
importantíssim
per la transmissió
de missatges
i hem de pensar
que Tàrraco
Tarragona
té la primera col·lecció
d'epigrafia romana
de la península ibèrica
en quantitat
i jo diria
que en qualitat
jo diria que també
és la primera
i per tant
doncs és això
estem plens de missatges
que estan inscrits
a la pedra.
Les pedres
parlen
deu ni dos
si parlen
al Museu Nacional
Arqueològic
parlaran
moltíssimes persones
i vostès
també podran parlar
i preguntar
perquè com sempre
hi ha visites guiades
a l'abast de tothom.
Val a dir
que el Nacional Arqueològic
té com sempre
a punt
tota la seva activitat
d'estiu
Callus i Faustina
tornant a obrir
casa seva
els nens
i no tant nens
podran fer
d'arqueòlegs
activitats
adreçades
a tota la família
si et sembla
Pilar
quedem un altre dia
perquè avui no volíem
treure protagonisme
amb aquesta novetat
del Museu Nacional
Arqueològic
es va inaugurar ahir
i fins al mes de novembre
es pot visitar
però ja sabem
què passa
amb aquestes exposicions
que es plantegen
tant a llarg termini
que dius
ja aniré
i el dia abans que tanqui
no
és que no he tingut temps
per tant
jo que vostès
m'aniria
organitzant una mica
i qualsevol cosa
que es posin en contacte
amb vosaltres
estarem encantats
que vinguin
tenim tot l'estiu
per davant
i moltes activitats
que esperem que
tot el públic
de Tarragona
i de fora de Tarragona
ho pugui gaudir
Pila Sada
moltíssimes gràcies
de veritat
com sempre un plaer
i no ens perdrem
aquesta exposició