Per les batxes, on anem ara?
Ara anem, disposem a entrar a la sala privada dels armats, al Castro.
Està al primer pis de l'església de Nazaret,
tot i que l'accés l'hem fet pel carrer Nazaret, justament, per una porta lateral.
Sí, és que això és l'accés de la casa de la Sang.
És a dir, la banda que dona la plaça del rei és l'església
i la casa està anexa i s'entra pel carrer Nazaret.
I ara pujarem a l'última planta.
I en aquesta última planta, què trobarem?
Bé, doncs trobarem molt d'enrenou avui.
Trobarem tota l'efervescència de la preparació dels equips dels armats,
que a més a més, com ja s'ha dit i s'ha sabut, ahir també van sortir.
Per tant, estan acabant de preparar-se per la guàrdia d'aquesta tarda
i la processó de demà.
Vau sortir de manera excepcional, vau anar a venir a Carló,
a participar en una processó que us hi van convidar.
Sí, exacte, ens van convidar especialment a obrir aquesta processó.
Va ser un acte molt bonic.
és una processó molt bonica que fan el dimecresant allà
i que els armats van encapçalar
i una representació de la Congressió de la SANC
també va assistir especialment convidada.
Arribaven de matinada.
Teniu entre nosaltres dos armats d'aquells de tota la vida.
Salvi Guinar, bon dia.
Bon dia.
Miguel Blai, bon dia.
Hola, bon dia.
Home, ho he dit bé de tota la vida.
Quants anys fent d'armats?
Jo, des que tinc gust de raó, que us conec,
que jo us he vist cada Setmana Santa vestits d'armats.
Ja et diria que no facis preguntes difícils.
Indiscretes, sobretot, no?
N'he perdut el compte.
Sé que són entre 24 i 26,
però perquè hi ha hagut dos anys
que no he sortit en l'interval aquest
del seguiment de 26 anys.
Salvi, tu també, uns quants, no?
Ella és més antic que jo.
Jo des de l'any 91.
No està malament, eh?
No està malament.
La veterania no està gens malament.
Doncs si us sembla, anem pujant i ens expliqueu.
Gràcies per acompanyar-nos perquè vau arribar molt tard
ahir de venir, Carló, eh?
Les coses com siguin.
Déu-n'hi-do.
És el que t'he fet sortir des d'aquestes nocturnes
que, a més, desconeixíem bastant.
No sé, la primera vegada que anàvem a parar
i el tempo de la processó, més o menys sabíem com aniria
i ens temíem que se'ns faria tard,
però tant, tant, potser no.
Vam arribar a quarts de quatre, sí.
Ja veuen, anem pujant les escales.
Salvi Guin ara està una mica lesionat, eh?
Anirem a poc a poc, pobra.
Probablement això farà que en guany no puguis sortir, Salvi.
Tens un esguins important, lumbar, que et costa caminar i tot
i en guany has de renunciar.
No t'ho pregunto des del punt de vista personal només,
sinó que això implica que un altre dels armats,
els suplents, no sé si es diu així,
com el futbol, doncs haurà de sortir en el teu lloc.
Doncs sí.
Això, dic un esguins i no puc.
No podràs sortir, home, això doncs sap greu, no?
Fa ràbia, fa ràbia.
De totes maneres, abans em comentaves que hi ha molts tòpics,
sempre s'ha dit, oh, hi ha unes llistes d'espera per ser armat de la sang,
ui, ui, ui, si algú es posa malalt...
Són tòpics perquè realment no hi ha tanta llista d'espera,
sempre hi ha alguna persona que pot participar.
I de fet cada any plega algun,
vull dir que ara mateix llista d'espera,
em sap que són cinc o sis companys,
que són els suplents famosos que diem,
i cada any plega algú perquè ja porta molts anys
o pot diferents vicissituds diverses.
Doncs ja som en aquesta sala, en aquestes capses,
es diuen escuts, Carles?
Escuts, sí.
Com que no conec la terminologia, vull dir-ho bé, són els escuts.
Aquesta sala està més o menys remodelada.
Tot està en caixes, com bé deies,
perquè ahir us vau desplaçar, Benicarló.
Durant l'any, quin aspecte ofereix aquesta sala?
Bé, doncs tots aquests herbariets que veiem individualitzats,
tenen l'equip de cada un dels armats,
i l'aparell metàl·lic que està exposat en aquelles vitrines d'allà.
Hem guardat els escuts, els cascs...
Clar, té un aspecte més de sala.
Aquí hi ha les taquilles amb els noms.
Justament ens hem posat davant de la del Miquel Blai.
No sé si teniu fotografies com les taquilles de les feines o els instituts.
Jo personalment no.
Prefereixo no forgar les taquilles dels altres.
A més, lletja, a més a més.
Tu, Salvi, que rius, que tens fotografies a les taquilles?
No, no, reia per la pregunta.
Bé, veiem, que tenen una miqueta com de cuina amb copes de cava.
Lògic, això s'ha de celebrar també, no?
Sí, bé, com que fan una miqueta aquí de ressupor i tal,
això es va habilitar perquè poguessin dindre aquí
la màxima comunitat possible sense haver-se de moure,
perquè tampoc si ens estrenen les peces entre les guàrdies i això,
no és plan de moure's per la casa, doncs, mal avillat.
Llavors, allà hi ha un servei també,
que sí que tenim una miqueta arregladets.
Escolteu una cosa, a veure, quina és la seqüència?
Perquè aquí aquesta sala només s'utilitza perquè els armats es canviïn
el dia de la processó del Sant Enterrament, i dijous Sant també, naturalment.
Aleshores, per exemple, Sant Enterrament, la processó de divendres Sant,
a quina hora feu cap, quan trieu a on canviar-vos,
quedeu tots una hora en algun lloc, com funciona el tema?
Perquè jo us imagino que no és només canviar-se,
perquè poc o molt, tot i que no estigui escrit, hi ha una certa ritualitat interna, no?
Sí, tothom té la seva, i totes s'uneixen quan ens trobem aquí,
que és a partir de les 3 de la tarda, més o menys,
i ens donem una hora per canviar-nos, perquè tot i que la sala no és petita,
som bastants, som una quarantena, i no tenim molt espai.
Tot el que ara no es veu, clarament, perquè està encara embalat a les caixes,
doncs els escuts, les cuirasses, tots s'han distribuït un per un,
tothom té la seva, i llavors, doncs, cal tenir un ordre i una mica de cura,
perquè, si no, se'ns pot fer etern.
Teniu el nom a cadascuna de les vostres cuirasses?
Com està posat, amb un gomet o com ho teniu?
No, crec que està escrit amb un rotulador, amb un estet.
Tenim un, com les taquilles, que hi ha el nom,
doncs el que és el material, hi ha un número,
perquè d'aquesta manera, si n'hi ha algun que plega,
doncs se li assiguin el número del que ha plegat,
i no cal que anem esborrant el nom cada cop.
Quin número tens tu, Miquel?
Jo tinc el 2.
I tu?
Jo el 22.
Això és una mica com els carnets del nàstic, no?,
del primer soci, segon soci.
Les llances també tenen el número,
o diguem-ne que les llances les agafa cadascú la que...
Les llances són de lliure distribució,
i les que s'aguanten tota la processa d'embuscades.
Aquí deu haver-hi com una conya i perdó per la paraula interna,
perquè segons quines coses expliquem,
el Salvi riu, el Miquel somriu,
vull dir que no us preguntaré per aquestes coses que fan gràcia,
però jo m'imagino que com que una situació així,
hi ha nervis i expectació,
hi ha aquesta cosa de retrobar-vos,
probablement us coneixeu tots i us veieu durant l'any,
però altres és quan us trobeu aquí tots els 40 armats que podeu ser,
amb suplents i tot plegat que dèiem.
Abans i ens vèiem menys durant l'any,
ara de tant en tant fem algun esmorzaret,
diguem-ne així...
És l'edat, Miquel, que això convida a fer-ho, l'edat?
No, l'edat...
De fet, sí, a més a més el...
Bé, el Miquel ja amb una amistat de fa molts anys,
a més a més familiar fins i tot, podríem dir, últimament,
i el resta de companys,
abans sí que es veu,
abans divendres, bé, fins l'any que ve.
I ara, en canvi, doncs ja durant l'any ens veiem dos,
tres vegades per esmorzar,
i aleshores també d'una manera que em dóna perdre la relació
durant tot l'any, no?
És curiós aquesta sala, té un quelcom especial, no?
Sí, exacte, és el que volíem que fos,
que un espai on realment els cossos dels armats
estiguin tot el seu vestuari estiguin ben posat,
que es pogués, fins i tot, visitar en èpoques normals
de com estan els tratges posats i l'util·latge,
i bé, ell fa la seva missió, evidentment,
és un lloc que ens sentim orgullosos de tenir aquesta sala.
Puc agafar una llança?
I tant.
No està prohibit, és que, us diré una cosa,
a veure, no diré que és el somni de la meva vida,
però la veritat és que...
Ostres, això pesa, eh?
Pots picar-te.
Com es fa?
Fé-ho fet, que és que no es falsi, eh?
Si no ho he fet bé, ho he fet bé.
Aquest és el mateix que estaves fent tu,
no té cap més misteri,
el que passa és que va compassat a un ritme
i has d'anar picant cada cop que et toca.
També la podem portar sense picar.
El ritme aquell, vull dir que ja el teniu molt per la mà, no?
Per alguna vegada, un que es despista perquè et saluda,
perquè allò de saludar els armats,
jo no sé si us fa ràbia,
però a vegades allò que estàs contemplant la processó
i vas concentrat, perquè, clar,
per molt que tingueu per la mà,
un saluda, l'altre...
Això ens despista una mica?
Diem a la gent que haureu un saludi?
Jo sigui Íñolull,
i es pot donar a la persona per molt afortunada.
Molt.
Et concentres perquè, clar, no pots perdre pistonada.
No és anar amb el dracos, anar amb la molassa,
és diferent.
Miquel, et passa el mateix, no?
La gent saluda, la gent, ei, hola,
i dius, no?, que estic de servei, no?,
que diria.
Sí, a més, els que ja ho saben,
ja se'n fan càrrec i procuren ser massa sustentosos
amb la salutació, tot i que a tothom li fa gràcia,
doncs, que si et veu passar i et coneix,
doncs, que sàpiga que ell t'està veient, no?
Us sembla que fem una descripció
de tot el que feu servir per avillar-vos d'armats?
A veure, per on comencem?
La llança és l'últim que agafeu, segurament.
Per tant, roba, què porteu de roba, exactament?
De roba portem com a roba interior,
per definir-ho d'alguna manera,
una espècie de, jo diria leotardo, mal dit,
no sé com podríem dir-ho en català, però...
Per tant, podríem leotardo.
Leotardo tota la vida i així ens entenem.
Que ens va molt bé, sobretot a l'hora de la processó,
perquè normalment no ens refresca,
veu-ho al vespre,
i la veritat és que al tindre una cadència molt lenta
ens ajuda a no refredar-nos.
Això per la part de la cama i per la part del cos
portem una samarreta de manera curta,
però d'aquestes que tapen bastant.
Roba interior, això, eh?
Molt bé, la interior.
Després què anem posant, per ordre?
Després per ordre.
Quan has posat el leotardo,
el més pràctic és posar-te les sandàlies de seguida,
perquè és una de les coses que costen més,
perquè porta el cordó molt llarg
i t'has de sentir còmoda de peus,
perquè després amb la llança amb una mà
i l'escolta a l'altra ja no podràs modificar massa cosa.
D'aquí ve la dita,
castellana d'estar més liada que la pata d'un romà, no?
És possible que tingui una de gent semblant.
Ai, perdona, salvi, seu,
el pobre lumbago, seu, salvi, seu,
que ho farem asseguts.
No es pot ser que aquest home amb aquest lumbago
i amb aquest esguinze, no?
Que estigui de peu, és que no pot més.
Seguem tots i així...
Mira, Miquel, aquí tenim el micròfon
entre tots tres i a veure si s'acosta
el Carles, pot que acostar-se una cadira
i així estem tots.
A veure, on estàvem? Estàvem a les sandàlies, no?
Sí, ja portem roba interior i sandàlies.
Llavors portem una espècie de bata,
nosaltres diem bata, eh?
Com aquelles bates de l'escola
que es cordaven pel darrere.
Ah, sí?
Sí, sí.
Ningú ho diria, amb aquest aspecte tan...
És que si fos al revés
i es cordessin per davant
se es volien els botons
i no quedaria massa.
I faria lleig perquè com que porteu la capa
i tot això et queda dissimulat, no?
Ah, exacte.
La capa tapa moltes coses.
És cert, perquè després de la bata
el que ja va és la part metàl·lica,
per dir-ho així, va a la cuirassa
i després la bata queda visible
de la part de cintura en avall,
fa com un faldó,
llavors ja passem amb la cuirassa que deia
i el casc,
que és una de les coses que també
és important que et vagi millorant
tota la processó.
I llavors portem per la mà,
on portem la llança,
portem un ornament al canell,
també és una peça metàl·lica
que serveix per guarnir una mica
l'avantbraç,
que és el que es veu
quan vas picant amb la llança.
L'altre braç,
al contrari,
queda completament tapat
precisament per l'escut.
L'escut és d'una dimensió romana,
generosa
i fa que una part de la part esquerra
que és on portem l'escut,
doncs el braç no s'esvegi gens
perquè el portem interiorment
aguantant l'escut.
Tot plegat?
Pesa molt el que és la part metàl·lica?
Als homes els deu pesar poc,
a mi m'he pesat molt,
no som massa fora amb això
i reconec que el canvi,
perquè ara ja no,
ara tots portem un petit escut,
ja m'assembla?
Sí.
Ara ja sí.
Vam uns anys enrere
que els més antics
portaven l'escut gran,
el que pesa,
que dic jo,
i els darrere portàvem
una mena de llauneta
que era molt lleugera.
I jo reconec que sí que et fa il·lusió
anar passant llocs endavant
perquè et vas fent gran
i van plegant companys
i tu vas sent més antic,
però quan va arribar l'hora
de fer el canvi d'escut
allò que ho vaig notar
com si diguéssim.
I ara és allò que s'està...
Bueno,
jo almenys jo em ressento bastant,
sobretot un parell de dies després,
perquè doncs pesa,
pesa,
i a més a més...
Són moltes hores.
A part que et fa són moltes hores.
A veure,
tu l'agafes ara una estoneta
i no res,
però després de tantes hores
i la llança volguis que no,
que sembla també relativament lleugera
quan portes una estona
i és aquest gest constant del braç,
no?
A veure,
no és fàcil,
evidentment.
El pes aproximadament,
el podríem...
el podríeu tenir una idea?
A veure,
ara el Carles ens en porta on?
Com s'ha d'agafar aquest escut?
A veure,
farem jo la...
Em deixeu que faci la...
Em poso de peus
i agafo...
Així.
Allà el tens.
Oh!
Oh,
escolta,
és impressionant.
No, no,
què voleu que us digui?
M'impressiona.
Clar,
és el que dius,
no?
Que molt bé,
un momentet lleuger,
però clar,
posa això,
posa la resta,
les estones de peu,
el moviment constant del cos,
que ja és aquest balanceig,
per tant,
no estàs ben ancorat a terra.
Home,
doncs ser armat és cansat,
realment.
Això no en tinguis cap dubte.
És bonic,
però és cansat.
Tots ho tenim molt clar,
eh?
A més,
és igual que tinguis una condició física bona
o menys bona,
perquè és un esforç diferent,
és molt llarg
i a l'endemà,
aquí més que menys,
està valdat.
Mira,
jo ja no t'ho l'has escut.
Carles,
gràcies.
M'agradaria portar-lo més estona,
perquè és un moment important,
però hi havia,
són molt bonics aquests escuts dels armats.
Hi ha algun,
és a dir,
un cap esteu ja canviats,
uns triguen més que d'altres,
lògicament,
això com els esportistes,
quan han de sortir a un partit,
els que ja esteu canviats,
amb els que encara es retarden,
hi ha com una mena de
vinga,
va,
espavila,
que arribem tard,
o tot es fa
amb un cert silenci,
amb una certa ritualitat personal,
fins i tot,
perquè clar,
aquí es poden donar
les dues condicions,
que és una trobada,
és una festa solemne,
és un paper que s'ha de fer
i s'ha de fer correctament,
però en aquest àmbit més privat,
jo no sé si ja sortiu d'aquí
amb aquest convenciment,
home,
hi ha una certa distensió,
no?,
prèviament.
Què diem,
la versió A o la versió B?
No, no,
la bona.
La bona.
La bona.
La bona o la real?
La real, la real.
No,
quan al començament,
el que és anar
a recollir de misteris,
això,
diguem-ne,
que és bastant.
Això és evident.
normalet.
Al vespre,
evidentment,
ja ho hem acabat,
perquè ja estàs d'estar aquí
de tot i de tots.
Hem recuperat un sopar
que fem
la gran majoria
dels armats
que sortim,
llavors sí que evidentment,
aquí diguem-ne,
que el silenci,
com o que no,
vull dir,
ja és allò,
que el silenci ha anat
tota la tarda a la processó.
I a més a més,
ho hem fet prou bé,
crec jo,
i a més a més,
en fi,
ja portem moltes hores de,
no dic d'atenció,
perquè tampoc estàs tens,
però estàs allò,
ja que la cosa comença
a fer el seu efecte,
com si diguéssim,
i,
doncs ja fa potser
deu o deu anys o així
que estem fent aquest sopar,
i llavors sí que evidentment,
va,
aixec,
que anem a sopar,
no sé què,
que encara arribarem tard,
no pot dir,
doncs ja és més distès,
tot plegat.
I es deu comentar,
perquè anècdotes alguna o altra
deu sorgir un any
rere l'altre,
alguna anècdota,
alguna cosa,
durant la processó
o abans o després.
Sí,
com que són tantes anècdotes...
Això és molt agraït
per la ràdio,
això de les anècdotes.
No,
de tota manera,
no te'n sabria explicar cap
en concret,
o vaja,
sobretot som de portes en dins
les anècdotes,
perquè moltes vegades
es produeixen errors
amb l'execució
de les passades,
o amb algun moviment,
o malentesos,
i normalment la gent
no n'és prou conscient
perquè són coses
que les intentem solucionar
quan es passen sobre la marxa
i si no ets un expert
te'n perds uns quants errors,
però sempre n'hi ha.
Que se't descordi una sandàlia
enmig de processó,
això ja m'imagino
que alguna vegada
ha pogut passar.
I això que sembla
una cosa sense importància
enmig d'una processó
crea un autèntic problema
el que és tot a l'acord.
Ara portem un tipus
de sandàlies
que són relativament noves,
que tenen una estructura de bota,
són de canya,
i permet que tot el que és
el cordatge
estigui més ben posat,
perquè abans
quan portàvem sandàlies
d'aquelles que deies tu
de liades
com la pata d'un romà,
no?,
sí que eren sandàlies
només de peu
i portaves
tot el que era
la part de sota
fins al genoll,
pràcticament,
amb cordill,
llavors sí que era molt fàcil
que es deslligués
fins al punt
que sempre ens acompanyaven
un parell de persones,
el Carles se n'ha fet
un tip
de lligar bé la sandàlia
al romà
mentre estàs allà parat
per fer la salutació
amb un misteri
o alguna cosa d'aquestes,
aprofitar el moment
curt de parada
per intentar solucionar-ho.
L'any passat
vau estar de comemoració
i important
250 anys
d'armats
a la ciutat de Tarragona.
Jo m'imagino
que ser armat
significa moltes coses
i entre d'altres
formar part
d'una tradició
que es perpetua
al llarg del temps
i pensar en aquells primers armats,
pensar en aquells
que sortien amb els cascos
de cartró,
és a dir,
és donar-li continuïtat
a una tradició
que està molt imbrincada
a la ciutat de Tarragona.
No és el fet només
d'un cop a l'any
o dos cops a l'any
trobar-te
amb una sèrie de persones
que comparteixes
un interès comú.
Hi ha com una cosa així
molt...
bastant inexplicable,
segurament, no?
Sí,
perquè
el que és cert
és que
tot i que
allò que dèiem
de les anècdotes
de vegades de la gent,
doncs
com que nosaltres
vinc a un processó
ens trobem
en què
la gent
s'està acabant de posicionar
i està agafant els llocs
i llavors
doncs encara
potser no ha començat
del tot el silenci
i fan algun comentari,
no?
I quan el que passa
és pel costat dels ascents.
I n'hi ha com de dir
mira que aquest any
els han canviat a tots,
cosa que és
que és impossible,
però bueno,
això,
clar,
quan vas amb tot
pastit igual
amb el casco
i tota la pesca
doncs potser sí
que ho semblem tots iguals.
En qualsevol cas
el que és veritat
és que
que bé,
nosaltres
el que intentem
amb les nostres sortides
és
fer palès
allò que
que vas notant
conforme s'acosta
la Setmana Santa
que la gent de Tarragona
viu, no?
Que la gent
li parles dels armats
i tothom sap qui són
i tothom té ganes
de veure'ls
i això
doncs sí,
d'alguna manera
és un motiu
de satisfacció personal
perquè
tot i que ho patim
ho fem per gust
evidentment.
És els armats,
la imatge dels armats
no deixar de ser
una icona més
de la ciutat de Tarragona
afortunadament
en tenim unes quantes.
Quin és l'armat
més gran
per edat
i més jove
més o menys, eh?
Home, de gran
em sembla que deu ser...
Miquel, ets tu?
No.
No, no.
Antiguitat
o gran?
D'edat.
60 anys.
60 anys.
60 anys.
Carles Mico
i l'Espinosa
perquè
una de les coses
que s'ha modificat
també al llarg
del temps
és que s'ha fet
una mica d'estructura
una espècie
de normativa
i potser
perquè no ens eternitzem
tots
i que ja portem camí
fent d'armat
doncs
els 60 anys
representa
que
et toca jubilar-te.
I per ser armat
has de ser més gran
de 18?
O no cal?
Ara sí?
El Carles diu que sí?
Més gran de 18?
Antigament no, Carles?
No calia?
Abans no.
Abans d'establir
aquest reglament
d'ordre intern
hi havia coses
que estàvem
per determinar
i una de les coses
que vam determinar
va ser això
una edat de començament mínima
i una edat
de jubilació.
Doncs
aquests armats
que avui ens acompanyen
encara els queda
bastant
per jubilar-se
al Salvi
enguany faré
un parèntesi
involuntari
completament involuntari
millora't
Salvi
Guinar
moltíssimes gràcies
per l'esforç que has fet
que ens consta
que has fet un esforç
per venir avui
al matí de Tarragona
a Ràdio
moltíssimes gràcies
A vosaltres gràcies
Miquel Blai
moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos
bé no hem fet preguntes
ni compromeses
ni difícils
en definitiva
es tractava d'explicar
aquesta visió
des de dins
demà
doncs estareu aquí
més tard
d'aquí unes 24 hores
una mica més
i estareu preparant-vos
per sortir
a la processó
de divendres Sant
del Sant Enterrament
i bé
quan us veiem
pensarem
per cert
piercing, rellotges
i tot això
els heu de treure o no?
I tant
perquè
tot això
a part que a cada esculló
li surt per ell mateix
de fer-ho normalment
però fins i tot
intentem
que no s'ho sortien
mulleres
ara que la tecnologia
ho permet sobretot
perquè abans
diguem que pagueu
l'operació de miopia
des dels armats
des de la sang
he de parlar amb el Carles
que és el que sap
alguna cosa de diners
jo volia
perdona
abans d'acabar
volia fer el moment
que abans
se'ns ha passat
parlant
d'un fet important
que deies tu
del pas
de la cadència
i sembla que sigui difícil
perdre el pas
en aquest compàs
tan lent
que portem
però precisament
una de les coses
que ajuda molt
a perdre'l
i que es produeix
cada any
inevitablement
a la recollida
dels passos
a la Rambla
i tota la pujada
que els fem
cap aquí
cap a la plaça
del rei
és que quan nosaltres
fem els acataments
dels misteris
les bandes de música
per engegar el misteri
lògicament
toquen la seva
de música
i els timbals
dels armats
són uns timbals
molt solemnes
però en qualsevol cas
tenen una incidència
acústica
molt més baixa
que la de tota una banda
i això provoca
que moltes vegades
i això pateixen més
els del darrere
els que van als últims
perquè els que anem al davant
ja els tenim a tocar
els timbals
i tot i així
tenim feina de vegades
i els del darrere
moltes vegades
van per la inèrcia
o perquè han de fixar-se
constantment
amb el que tenen al davant
perquè és impossible
que sentin els nostres
de timbals
i això vol dir
que sí
que de vegades diuen
com és que no saludes
perquè vas tan concentrat
que no tens temps
de saludar ningú
us marquen el pas
i la cadència
i el ritme
sense aquest so
és ben difícil
l'heu parlat
i hi ha alguna solució
no sé una miqueta
d'allunyars
però és així
suposo que cadascú
ha d'assumir el seu paper
i intentar subsanar-ho
de la millor manera
i tant
i jo penso que forma part
de la gràcia
i saps que allà
hi haurà serau
que hauràs de definir
molt bé
el que tu vols fer
perquè els altres
estan interferint
però en qualsevol cas
també a mi m'agrada molt
és una sensació
molt maca
i tot i que de vegades
pot passar això
d'aquest perdis
degut a una altra música
jo penso que és
part de la salsa
de la recollida
dels passos
no reivindicarem
el paper de la dona
als armats
no té sentit
però la veritat
és que fa molta il·lusió
dius que sí
salvi
doncs m'apunto
als armats
no ho sé
però que
si no és per la dona
en el seu moment
aquesta festa
concretament
i això
doncs segurament
amb el Batxes
també podríem parlar
molt
home
doncs recuperar la dona
perdó
que la dona
s'incorpori
s'incorporeix
en el seu moment
els anys 70
a la setmana
li va donar vida
crec jo
vull dir
si no és per la dona
em va ser una mica
enguany
estaríem celebrant
una altra cosa
un Halloween
fora de temps
o alguna cosa d'aquestes
Miquel Salvi
gràcies de veritat
gràcies a vosaltres
i moltíssimes gràcies
al Carles Batxes
això que diu el Salvi
la dona va jugar
un paper
tot i que
aparentment
sembla que
ha tingut un paper
doncs poc significatiu
curiosament
enguany
tenim una presidenta
de confraria
per primera vegada
aquí a Tarragona
no
això és evident
és
conegut
i reconegut
és a dir
en el seu moment
lògicament
el fet d'incorporació
el que és
el paper de la dona
de deixar-la sortir
com a congregant
de número
que abans només
podia sortir
de penitent
ha fet que
en molts casos
i en moltes famílies
es canviés una mica
el xip
de les celebracions
de Setmana Santa
en la qual
incorporant-se
tota la família
ja era
un fet més
per quedar-se a Tarragona
i això ha fet
que molta gent
s'incorporés
noves generacions
joves
de noies
joves
que s'han incorporat
en aquesta festa
que abans
no podien tenir
aquesta sortida
i que ara
han fet
que hagin agafat
aquestes arrels
Carles Batxers
moltíssimes gràcies
de veritat
pel temps
que ens has dedicat
aquest matí
sabem que fins i tot
heu retardat
tot el que és
la preparació
dels misteris
perquè poguessin
doncs prèviament
com hem fet abans
fer aquesta visita
per acompanyar-nos
en aquesta sala
dels armats
i per la col·laboració
que hi ha com a congregació
però també a nivell personal
sempre prestes a la ràdio
i demà
et retrobarem
en la retransmissió
de la processó
no?
Sí
en la retransmissió
de la recollida
dels passos
Moltíssimes gràcies
Carles
de veritat
Gràcies