Passen sis minuts de dos quarts d'onze del matí, matí de dimecres.
Seguim endavant des d'aquesta quarta hora del programa
parlant ara d'unes jornades que tindran lloc aquest divendres
i aquest dissabte aquí a Tarragona
i que organitza la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans.
Unes jornades que han de servir, com és habitual,
per analitzar l'estat actual de la llengua catalana.
El president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
és el senyor Joan Martí, el tarragoní Joan Martí,
que va ser, ho recordaran, el primer rector de la Universitat Rovira i Virgili.
Senyor Joan Martí, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què s'organitzen aquestes jornades, aquesta vegada, aquí a la ciutat de Tarragona?
Hi ha algun motiu concret?
Home, hi ha un motiu que no hi havíem estat mai institucionalment.
Nosaltres, des de fa ja molts anys,
vam decidir que havíem de sortir fora de la seu central de Barcelona
i aprofitar per visitar diversos llocs dels països catalans
per tenir, digui, un contacte directe,
però, sobretot, per poder aprofitar,
a part de fer la reunió ordinària que cada mes ens toca de fer,
per poder sentir experts dels llocs visitats
que ens parlin de qüestions filològiques i literàries,
no solament de l'estat de la llengua a cada lloc,
que també aquest és un element, evidentment, prioritari,
sinó, en general, de la recerca en filologia, en lingüística i en literatura,
i, a través d'aquest contacte directe,
fer conèixer també l'Institut d'Estudis Catalans
una mica per tot aquest àmbit territorial en què té competències.
Penso que institucions acadèmiques,
com l'Institut d'Estudis Catalans,
generalment es coneixen poc,
com que es coneixen poc,
es generen sempre una sèrie de prejudicis
característics que s'atriueixen a les acadèmies,
no solament a l'Institut d'Estudis Catalans,
i que, per tant, s'expliquen malament,
i, consegüentment, em sembla que és bo
que nosaltres puguem donar testimoni d'allò que fem,
de quines són les nostres funcions,
i que aquest testimoni arribi com més territoris millor.
I qui participarà, i de què es parlarà en aquestes dues jornades
a la ciutat de Tarragona?
Bé, nosaltres, quan fem les sortides,
procurem, encara que no sempre pot ser així,
que els llocs visitats tinguin universitat,
o, si no, en el lloc mateix,
almenys una universitat pròxima,
perquè, òbviament, com que les jornades que organitzem
han de donar resposta des d'una perspectiva científica
a una sèrie de qüestions,
si no hi ha universitat, això no és fàcil.
Per tant, en el cas de Tarragona,
aquesta condició s'acompleix de manera perfecta,
i, conseqüentment, volem, sobretot, sentir
les persones que treballen aquí,
de manera que no seran solament investigadors
de la Universitat Rovira i Virgili, que també,
sinó altres investigadors de la ciutat.
Per exemple, de la universitat,
hi intervindran la doctora Carme Oriol,
el doctor Jerem Maria Pujol,
el doctor Miquel Àngel Pradilla,
el doctor Magí Sunyer, i no sé si em deixo algú,
però altres que no són professors de la universitat,
però que són d'aquí, com, per exemple,
el senyor Joan Cavaller,
o l'escriptora Olga Xirinacs,
o el senyor Jordi Bertran.
També intervindrà el doctor Daniel Requesens,
fill del que va ser alcalde de Tarragona,
dic això simplement perquè és una persona lligada a la ciutat,
ell és catedràtic de la Universitat Autònoma,
i, en fi, no sé si em deixo algú,
però fonamentalment aquestes seran les persones,
cadascú en la seva especialitat,
ens parlarà d'aspectes diferents
de l'àmbit filològic i literari.
Concretament, pel que fa a la situació,
diguem, sociolingüística,
més que lingüística del català,
el doctor Miquel Àngel Pradilla,
juntament amb el senyor Joaquim Torres,
fan una ponència conjunta,
ens parlaran de l'aproximació
demolingüística al tarragonès.
Llegeixo el títol exacte de la seva ponència,
fan referència a tot el que suposa
la barreja cultural i lingüística
que, a través dels nous vinguts,
han anat creant,
especialment en les ciutats grans,
com és el cas de Tarragona,
molt més de les metròpolis,
però també a ciutats com Tarragona.
Per tant, les jornades han de servir també en bona part
per exposar l'estat de la llengua catalana
en aquest territori de Tarragona
i del seu entorn,
de les comarques del camp de Tarragona,
i segurament posar-ho en valor en comparació
amb altres territoris de parla catalana.
Evidentment, sí, sí, sí.
Això ens serveix a nosaltres
per tenir un coneixement directe
fet per, o transmès,
per persones que han treballat des de cada lloc,
en aquest cas des de Tarragona,
i tots els resultats d'aquestes ponències
i del debat que segueixen les ponències
ens són especialment útils
per fer el nostre diagnòstic des de l'institut
de quina és la situació lingüística
o sociolingüística, com deia abans,
a tots els territoris dels països catalans.
Curiosament,
podem avançar des d'un punt de vista de diagnòstic
que la situació que trobem a Tarragona, ciutat,
és una situació que es correspon bastant
a la situació general,
vista, doncs, de manera macro,
de tots els països catalans.
És a dir, Tarragona presenta
les característiques sociolingüístiques
específiques dins la ciutat
que trobem com a generals
a tot l'àmbit dels països catalans.
Hi ha altres intervencions,
per exemple, en el cas concret
de la ponència de la doctora Uriol
juntament amb el doctor Pujol
s'encarrega d'explicar l'arxiu de folclora
de l'Universitat Rovira i Virgili,
que és un espai de recerca
i de dinamització del territori molt important.
Jo crec que de les universitats catalanes,
per descomptat,
però probablement també de l'estat espanyol,
la Rovira i Virgili és qui compta
amb un arxiu de folclora
probablement més important
des de fa molt de temps
que hi estan treballant,
especialment la doctora Uriol
o el doctor Pujol.
Naturalment, Olga Xirinacs
ens parlarà d'aspectes literaris,
concretament de l'obra
de Miquel Malendres,
un tarragoní.
Joan Caballé ens parlarà
de la presència de Tarragona
a les literatures.
en Jordi Beltran
de tot el que constitueix
el cicle festiu a Tarragona.
En Daniel Requesens
ens parlarà
sobre aspectes molt tècnics
com són els canvis fonètics
del tarragoní
de finals del segle XX,
els canvis en la pronunciació,
la pèrdua d'alguns trets distintius
que abans eren molt vius
i ara deixen de ser-ho,
l'aparició de nous trets distintius,
o el doctor Magí Sonyens
parlarà dels escriptors del camp,
de la literatura d'avui
en el territori.
Per tant, és una panoràmica,
com li deia abans,
filològica, lingüística
i literària al mateix temps.
Recordem que les jornades
que organitza l'Institut d'Estudis Catalans
es faran divendres i dissabte
a la sala de graus
del Campus Catalunya
de la Universitat Roviri-Bergili
i que, per cert,
estan obertes al públic en general.
No és una trobada exclusiva
dels membres
de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per acabar, senyor Martí,
més enllà d'aquestes jornades,
com definiria de manera sintètica
la situació actual sociolingüística
del català?
Problemàtica,
si vol, més exactament,
molt problemàtica,
en el sentit
que continua sent una llengua
negativament depenent,
per tant,
vol dir una llengua subordinada,
i sobretot
perquè continua sent
una llengua no necessària,
fins que no aconseguim
que no es pugui viure a Catalunya
com no es pot viure a Itàlia
sense l'italià
o a França
sense el francès,
no es pugui viure a Catalunya
sense el català,
cosa que avui no passa,
vostè pot viure
les 24 hores del dia
sense recórrer a aquesta llengua,
fins que no aconseguim això,
no començarem a sortir
d'aquesta situació
especialment problemàtica.
Començarem a sortir,
és a dir,
aquesta és una condició
sine qua non,
i quan es doni aquesta condició
no voldrà dir
si es dona,
espero que algun dia es doni,
no voldrà dir
que ja estarem
en la normalitat lingüística,
però sí que estarem
en condicions
per anar
aconseguint
aquesta normalitat.
Jo,
si m'ho permet,
volia dir
per no oblidar-me'n,
que
el coneixement
del lloc
que visitem
passa
per la salutació
i el canvi
d'impressions
amb les principals
autoritats
del lloc visitat.
Aquest no és
un element secundari
i per tant
en aquest sentit
jo vull dir
que
quan vam
a la secció
filològica
aprovada
a venir a Tarragona
jo vaig tenir
una entrevista
amb el rector
de la universitat,
amb l'alcalde,
amb el president
de la diputació
i amb el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
i vull remarcar
que tots
des de
la primera reunió
que vam tenir
ens van obrir
les portes
de bat a bat,
ells seran presents
a un acte
de recepció
de la secció
filològica
a la ciutat
i ells seran
també presents
a l'obertura
de les sessions
acadèmiques
que són obertes
com deia vostè,
en canvi
la secció
filològica
celebra
la seva reunió
ordinària
mensual,
la del mes de juny,
en aquest cas
a porta tancada
perquè
correspon
que només
hi assisteixin
els membres
de la secció
i aquesta reunió
ordinària
tancada
ve a ser
una celebració
simbòlica
en el sentit
que les feines
habituals
de la secció
filològica
les volem fer
també
en els territoris
visitats.
Però insisteixo
en l'agraïment
que ja puc
fer a la Bastreta
el rector,
l'alcalde,
el president
de la Diputació
i el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
perquè han tingut
una disponibilitat
generosa
excel·lent.
Molt bé,
esperem que
a més
aquestes jornades
siguin
un èxit
i suposin
ampliar el coneixement
sobre la realitat
sociolingüística
d'aquest territori.
Senyor Joan Martí,
president de la secció
filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans,
moltes gràcies
per la seva atenció,
moltes gràcies
per atendre
els micròfons
del matí de Tarragona Ràdio.
d'Estudis Catalans,
de la secció,
d'Estudis Catalans,
d'Estudis Catalans,
d'Estudis Catalans,