Vella xiruca, quantes hores passades, quanta alegria fa reviure el meu cor.
Ho sento de veritat, dieu-me, antiga, que estic passada de moda,
però no m'he pogut resistir la temptació d'escoltar el Vella xiruca,
perquè parlem d'un agrupament, escolta, parlem de l'agrupament, escolta,
ho podríem dir així, singularitzant, perquè és l'Alberna,
que fa 40 anys implantat a la ciutat, encara continua funcionant
i volen fer una bona celebració.
Parlem, doncs, d'aquest aniversari, parlem de com és l'agrupament ara.
Molts de vosaltres, que potser vau passar per l'Alberna,
recordeu com era a la vostra època.
Ens acompanya el cap de l'agrupament, és l'Albert Claramontri.
Albert, molt bon dia.
Molt bon dia.
T'ha sonat carrer inclò, això de la Vella xiruca?
No, encara es porta.
Encara es porta, a mi m'ha fet com alegria sentir-ho, eh?
Sí, són cançons que sempre motiven.
Clar, jo imagino que les cançons del cau,
moltes d'elles es deuen continuar cantant després de 40 anys.
Sí, sí, sens dubte, vull dir...
Fem una mica de top ten, vinga, vinga, què canteu ara?
Els esquirols encara es porten.
També els esquirols, la Vella xiruca també, com dius?
Vella xiruca, molts dels pets,
sobre tota la zona aquí del sud de Catalunya,
es porta molt els pets, vull dir...
El repertori s'ha ampliat amb el temps.
Sí, i ara faré una cosa, si m'ho permets, Albert,
que si et falla per ràdio quedes fatal,
perquè dona la sensació que no t'escolta ningú.
Tenint en compte que han estat 40 anys d'Alberna,
que molta gent de Tarragona ha passat en algun moment de la seva vida,
insisteixo, jo convidaria algú que ens escolta,
si ha tingut algun contacte amb l'agrupament Escolta a Alberna
i recorda la seva experiència, que ens truquim, va,
977-24-47-67, ja dic que queda fatal,
perquè el més normal és que a aquesta hora del migdia
trobar gent que hagi estat a l'Alberna és difícil,
però mai se sap, jo ho llenço,
si no ens truca ningú, doncs, escolta, mala sort,
i si ens truca algú i recorda allò, les batalletes,
com ara feia una servidora amb el Vella xiruca,
doncs pot estar a la mar de bé.
40 anys a la ciutat, però clar, els agrupaments, escolta,
de fa 40 anys, ara ho comentàvem amb ella així a micròfon tancat,
no té res a veure, afortunadament, perquè tot ha canviat,
les persones han canviat, el que sí que és cert
és que són entitats que van funcionar en una època
al nostre país molt determinada,
que tots sabem que van fer molt perquè es mantingués
la llengua, la cultura catalana,
i, contràriament a altres tipus d'entitats,
amb el pas del temps, doncs, es van diluir
i van deixar pas a un altre tipus d'entitat.
La vostra no, el moviment escolta,
en aquest cas a la ciutat de Tarragona,
però en general encara continua molt vigent aquí a Catalunya.
Bé, jo crec que des de sempre
ha sigut un moviment molt crític
i molt actiu a la ciutat,
llavors sempre ha visualitzat
quines són les mancances i sempre ha tingut
ganes de voler-les canviar.
En el seu moment, quan ara comentaves d'història,
doncs és veritat, coses com la coeducació,
nens, nenes i tot això, que eren coses
que quedaven molt ambigües.
Bueno, el moviment escolta era un moviment
que vetllava per aquesta coeducació
i com molts altres termes.
En aquella època, si parlem fa 40,
però també 30 anys,
l'educació eren nens d'una escola, nens d'altra.
L'únic contacte que tenies amb els nens
era al cau.
Tot i que es feia una distribució,
hi havia convivència,
però una cosa eren llops
i una altra eren d'aines.
És a dir, molt bé coeducació,
però marquem la diferència.
L'època també obligava certes coses, segurament.
Senyor, tot està en un context històric.
I ara actualment,
també s'intenten mirar com canviar coses.
Ara puntualment no ve cap,
que m'he quedat en blanc,
però sí, sempre tenim el dia a dia,
potser més...
Intenteu crear un esperit crític
entre els joves i els nens, no?
A ser actius a la ciutat, sobretot.
I en aquest sentit,
com funcioneu habitualment?
Com ha funcionat sempre el moviment Escolta?
Reunions al cau,
els caps de setmana,
feu sortides,
com funcioneu?
Bé, la vida al cau,
hi ha molta part,
mirant a nivell de caps,
sí que serien reunions,
però també la part més bonica
i més palpable,
que és la que està amb els xiquets i tot això,
però sí, són dissabtes.
En altres, per exemple,
ens reunim de 4 i mitja a 7 de la tarda
i llavors,
una vegada al trimestre
fem una excursió amb ells,
que sempre és de bon veure.
Té molt d'exit, eh?
El tema de l'excursió té molt d'exit.
Sempre hi ha anècdotes,
sempre hi ha coses.
L'hivern,
bueno, l'hivern,
parlem d'hivern al Nadal,
fem el camp d'hivern,
que allí, bueno,
són unes estades
de cap de setmana
una miqueta més llargues.
Llavors, bueno,
ja normalment,
ja el segon trimestre,
tercer,
depèn de com va l'any,
fem un projecte d'agrupament.
En aquest any, bueno,
a part del 40è,
encara estem per veure
què farem.
I, bueno,
i sobretot ja després,
aquest projecte,
doncs encarrilar ja
els campaments d'estiu.
Que això es continuï fent, també.
I tant, això sempre...
Clar, és que abans no hi havia
aquesta oferta de colònies,
d'institucions,
ofertes privades
de colònies d'anglès,
d'esport,
i aleshores l'opció que hi havia
quan els nens i nenes
volien fer allò campaments
era bàsicament l'agrupament.
Però també és cert
que en aquella època
l'oferta de lleure
que podien tenir les criatures
i els joves
era molt petita,
si parlem 40 o 30 anys enrere.
Avui dia,
amb l'oferta que tenen
els nois i noies,
amb els estímuls que tenen,
amb el ventall de possibilitats,
és quasi heroi
que pensar
que encara hi ha nens i nenes
i joves
que opten
per aquest tipus d'associacionisme.
Sí,
jo ara ficaré un punt a favor,
vull dir,
per part del moviment,
i és que sí que és veritat
i m'agrada
que hi hagi hagut
moltes alternatives més
a part d'aquesta,
però crec que
una cosa
que ens ha marcat
sempre
i que ens fa
mantenir vius
és que
hem proporcionat
uns campaments
molt austers
que amb pocs recursos
puguin donar molta imaginació
als nens
i no estancar-los
en colònies...
Bueno,
no vull criticar...
No, no,
que està molt bé,
però és una altra opció.
Però és una manera
molt liberal
d'una educació
no formal
a la que estem acostumats,
que és,
jo crec que és el que ens caracteritza
bàsicament.
I una miqueta
prescindir
allò del majordom,
podríem dir,
no?
Els crios
donen els campaments,
que no tenen tot
tan mastegadet.
Es distribueix
formalment
i jeràrquicament,
si em permets la paraula,
és una jerarquia d'edat,
bàsicament,
es distribueix igual
allò,
castors,
llops,
d'aigres...
Sí, llavors,
tenim l'agrupament
castorets
que són de 6 a 7 anys,
després vindrien
llops de 8 a 10 anys,
els rangers
de 11 a 13,
els pioners i carabeles
que són de 14 a 16 anys
i després tenim
els més grans de tots
ja que són els truc
de 17 a 18 anys.
Que també és admirable
que als 18 anys
avui en dia
encara hi hagi
xiquets
que encara
tinguin ganes
de fer coses alternatives.
Escolta,
tu, per exemple,
Albert,
per què fas això
i no fas una altra cosa
en el teu temps de lleure?
I perdona la pregunta personal,
però crec que és interessant
fer-la.
Jo vaig començar de petit
i, bueno,
no saps...
A vegades,
moltes vegades,
costa de definir
per què t'agrada,
però hi ha alguna cosa
que t'enganxa,
ja sigui els amics
que fas,
les sensacions
que tens,
el creixement personal
que tu experimentes aquí
com a persona,
com a manera
de veure
el context social
perquè remarco
que, bueno,
la crítica
sempre està
molt palpable.
Llavors,
jo crec que
al llarg del temps
vas reflexionant
i vas veient
que el que primer
t'assemblen uns jocs,
després són
una manera de visió
i que acaba sent
un estil de vida
que t'agrada.
Estàs parlant
de compromís, doncs.
Compromís,
100%.
És que és això,
això defineix
un compromís
per un projecte
que es comparteixen
amb aquests nens i nenes
que els motiva
a apuntar-se al cau?
Es podrien apuntar
moltíssimes més coses
avui en dia.
Realment,
bueno,
quan ets petit...
Pel tracte que tu tens
amb ells,
moltes vegades,
si van al cau
van amb il·lusió,
amb ganes,
si no,
clar,
aquí no van obligats,
no?
Realment,
quan ets petit,
bueno,
el teu bany tall
d'entitats
no coneixes,
la ciutat no coneixes,
vull dir,
moltes vegades
vens perquè el pare
t'apunta.
Llavors,
bueno,
hi ha nens
que venen pels pares,
n'hi ha nens
i vull dir,
realment,
bueno,
crec que no,
als sis anys
no hi ha ningú
que digui,
hòstia,
és que hi havia el cau,
bueno,
t'apunten
perquè hi ha algú
que creu
que és una manera
molt bona
que tu puguis créixer
i, bueno,
a poc a poc
ja veus el xiquet
si decideix
o no decideix
i, bueno,
en el moment que veus
que any enrere
any segueix allí
vol dir que
hi ha algú
que l'enganja.
Alguna cosa
feu bé,
segurament.
Ja sé,
estic reiterant molt
el tema
de nostàlgia
però encara hi ha
element identificatiu
o amb el folar
ja n'hi ha prou?
El moviment
en general
es caut
o minyons
o es folta
aquí a Catalunya
abans
es portava
molt més uniforme
llavors els folars
també hi ha
signes identificatius
eren de color
segons el cau
segons el cau
que fos
en un color
un altre
cada unitat
de llops
i això
com hem nombrat abans
té els seus colors
hi ha
caus actualment
que sí que porten
camisa
folar
tothom
perquè potser
és el tren
més identificatiu
ara mateix
de l'escoltisme
i bueno
nosaltres en regime
de moment
hem portat
el folar
i hi ha algun tipus
de cerimonial
quan es passa
de ser per exemple
llop o d'aina
ranger
o no hi ha guia
perquè abans
es feia la promesa
fa unes setmanes
abans
es feia la promesa
quan jo era petita
ara no sé com es diu
bueno
la promesa
és un acte
no per passar
de pas d'unitat
sinó
en què tu
compromets públicament
davant d'altra gent
el que vulguis
vull dir
algú que
t'ha mancat
bueno no t'ha mancat
vull dir
mancat
en el sentit de
bueno
que trobes la necessitat
de comprometre't més
en el sentit personal
efectivament
però bueno
nosaltres
ho vam estar parlant
a l'Alberna
i nosaltres
el que és el compromís
ai perdó
el compromís
la promesa
bueno
vam decidir fer-la
d'una altra manera
no fem un acte formal
sinó
el duem
un compromís
dia a dia
llavors
doncs bueno
nosaltres
dia a dia
doncs ja tenim
ja teniu prou
ja tenim prou
no t'ho
perquè allò de la ritualitat
a vegades fins i tot
fa gràcia
i el que comentaves
abans del pas d'unitat
això sí que es fa cada any
que una vegada
ja tens l'edat
i per passar
següent
bueno
cadascú s'ho munta
d'una manera
i nosaltres
aquest any
hem fet una excursió
que vam anar
al fortí de la reina
llavors allí
a nivell d'animació
que érem cuiners
vam passar aliments
d'una banda a l'altra
llavors aquests aliments
eren ells
molt bé
i escolta
heu preparat moltes coses
per celebrar el corrent d'aniversari
però moltes eh
sí
vols que expliqueu-me
per què comenceu ja
i tant
pràcticament aquesta setmana
ja vam començar
ja heu començat
és cert
sí sí
vam començar el 20
bueno
tenim set actes
així
grans
llavors el 25 d'octubre
vam començar
amb unes jornades esportives
que vam fer al col·legi Saavedra
i bueno
doncs
va haver-hi molta participació
va anar força bé
hi havia esports de futbol
bàsquet
tir de fregona
estirar la corda
tir de fregona
aquest és olímpic crec
sí sí
cada vegada tira més endavant
s'està reconeixent més
llavors també hi ha botifarra
bueno
vam fer diverses coses
i mira
vam passar un dia de costellada perfecte
a més el temps
el temps va acompanyar molt
i vam acabar amb una cursa d'orientació
llavors
ara sí que és veritat
que el 13 de novembre
a les 7 de la tarda
tenim la presentació del llibre
és un
que és dir
un llibre
que bueno
que s'ha fet
entre
els mateixos caps
que són
l'Arcadi
la Llívia
i la Rat
que ells mateixos l'han escrit
i l'han innustrat
ja ha quedat maquíssim
i bueno
és una mica del reflexe
de
bueno
com ha estat l'Alberna
una mica d'història
a nivell d'un conte
o sigui
en format conte
doncs explica
què ens ha passat
i com està
i on el presenteu
al hall de lletres
ah molt bé
allà a l'antiga facultat
és on esteu ara
sí
esteu a lletres
estem a la part de darrere
doncs això serà
a la part de darrere
llavors aquí mateix
al mateix dia
també comença l'exposició
farem una exposició
bueno
doncs
no vull desvalar moltes coses
perquè així
fotogràfica
de tot una mica
hi haurà de tot una mica
llavors
tothom li serà benvingut
ho fareu també a lletres
l'exposició
sí
molt bé
sí
llavors el dia 14 de novembre
que és aquest dissabte
hi ha la fira
hi ha gent
que l'han claudat
com fira de xauxa
o no
clar perquè era el tradicional
allà els pares caputxins
que fèieu la fira de xauxa
doncs deuen associar-ho ràpidament
que no ens molesta
no no
però vaja
que és una fira en general
de celebració
una fira que fem
el pla de la seu
llavors
serà de 4 i mig a 7
llavors allí
cada unitat de llops
i tot això
bueno
tot això vull dir
que em refereixo a totes les altres unitats
han preparat una sèrie d'activitats
doncs per la ciutat
i llavors
és un acte obert a tothom
per això ho feu al carrer també
com tots els actes que fem
o sigui
i participació
tothom qui vulgui
doncs
és benvingut
i llavors després
amb una
xaranga rua
anirem cap al moll de costa
número 1
els tinglados
i allí farem el sopar de gala
que espereu moltíssima gent
no?
sí
bastanta gent
bastanta
amb molt de nostàlgica
i molt de nostàlgica
de l'Alberna
entre els participants
segurament
sí
bueno
és un dia
suposo que
per explicar
vamos
les mil i una
enriuta
de la mitja batalleta
que he explicat jo
allà el vellat xiruca
ja va
no portaré les guitars
cal anar amb xiruques o no cal?
home
s'ha d'anar amb xiruques
s'ha d'anar amb xiruques
vull dir
és una bona gala
i si tenim el mocador
per algun lloc de casa
és el dia per treure'l
és a dir
tot el repartori
hem de repassar
el repartori dels cançoners
i amb les xiruques
ja compartir aquest aniversari
sí
llavors allí
afortunadament
ens vindrà un grup d'animació
que era la Burla
que era un antic grup
que havia estat de l'Alberna
llavors ells ens tocaran
que havia tingut molt d'èxit
en els seus moments
tornaran a tocar aquest dia
i bueno
hi ha 40.000 coses preparades
que tenim
amb aquest sopar
aquest sopar
el filmareu
perquè serà un document
interessantíssim
com estan visquent
els nois i les noies
a la preparació
de l'aniversari
aquest sentit
de pertanyença
d'una entitat catalana
tot això
ells ja
són conscients
que des de fa
un any
dos
el tema del 40è
ja els estem dient
vull dir
el traspàs
que vam fer
un traspàs simbòlic
de locals
a principi de curs
això ja
també formava part
una mica
també de
bueno
és tot el context
que tenim ara
i bueno
ells ni són conscients
i participa estius
en tot moment
clar
jo recordo
quan l'any passat
va ser l'any passat
que va haver-hi
el problema
del lloc
on estàveu històricament
fa dos anys
veus
que em passa massa ràpid
el temps
i que m'han parlat molt
en aquest programa
també
perquè clar
em semblava
que aquest lloc tan històric
dels pares caputxins
potser era el lloc que estava
a l'agrupament al Bernal
des del començament
podria ser
o abans havia estat
jo no ho sé
sí
l'edifici era mateix
sabia que abans
l'agrupament
a la part d'estan Islau Figueres
estava més a dalt
després es va baixar
als baixos
on estàvem l'altre
i bueno
i ara esteu a la facultat
a l'antiga facultat de lletres
què tal?
què tal esteu allà?
perfecte
molt bé
i realment
se'ns ha portat
tothom molt bé
i el que hem demanat
se'ns ha respectat
vull dir
que per això
no podem dir
res millor
vull dir
tenim un lloc
podem estar
a gust
i on passar
i deixar les nostres coses
i tenir un bon
no ho sé
estem molt contents
és a dir
com per fer 40 anys més
ojalà
ojalà
i tu de trucar aire
no et podries
jo de trucar aire
perquè hi ha límite d'edat
hi ha límite d'anys
o què?
no home no
mai s'ha
diu jo vull ser
escolta tota la vida
oh escolta ho som
tota la vida
sí és veritat
perquè això
és més una ideologia
també
una cosa és que siguis actiu
a l'agrupament o no
però l'escoltisme
és una ideologia
té un plantejament ideològic
és ben cert
això dura sempre
que us ho passeu molt bé
vosaltres i tothom
que vulgui prendre part
d'aquesta celebració
ens queden més actes
perquè hem parlat fins
no no
hem parlat fins aquesta setmana
el festorro i tot
però hi ha més coses
sí
llavors el dia
el divendres 20
a les 7 de la tarda
a la mateixa facultat de lletres
hi haurà una xerrada
que es titularà
l'educació vivencial
bueno
tenim
un xic
que es diu
Pau López
que bueno
ens vindrà a parlar
sobre
sobre la seva
el seu punt de vista
i bueno
que es presenta
molt interessant
la veritat
molt bé
i
ja
acabant
l'últim acte
del 40è
que serà el 22 de novembre
aquest diumenge no
que ve
hi ha una caminada
pel Gallà
on bueno
s'han fet
dues rutes
una de 24 quilòmetres
una altra de 8
perquè així pugui ser
més assequible a tothom
i bueno
però serà un altre dia
per estar junts
i compartir
moltíssimes coses
caminada oberta també
a qui vulgui participar
és a dir
que
no ho hem tancat
a ningú
si algú vol venir amb nosaltres
a caminar pel Gallà
doncs que vingui
s'han d'adreçar directament
on teniu
diguem-ne
el lloc social
que és a la facultat de lletres
bueno
també poden anar a la web
si busquen
molt fàcil
alberna.org
al Google mateix
vull dir
ja
ja surt la pàgina
i hi ha fulles d'inscripció
i tot això
molt bé
Albert Claramonte
cap d'agrupament
de l'agrupament
Escolta i Guia
alberna
que està d'aniversari
al 40è
com diuen
en el Cí del Cau
preparant totes aquestes activitats
lògicament
amb l'esperit
de la mateixa agrupament
obertes
a tota la ciutat
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
moltíssimes gràcies
a Valtros
els antics amics
que ens han ajudat
moltíssim
amb aquests 3 anys
impressionants
que hem tingut
moltíssimes gràcies
a Demarcació Tarragona
moltíssimes gràcies
a tots els nens
que t'adrem
i moltíssimes gràcies
a tothom
i d'aquí 40 anys
quan faci el 80è
ens trobem aquí
a la ràdio
d'acord?
jo portaré el mocador
t'ho prometo
el folar
parlem amb propietat
gràcies
perfecte
adeu-sia
adeu-sia