Hoy es el día de los enamorados.
Hoy es el día de los enamorados.
Hoy es el día de los enamorados.
No, no, els assegurem que no han patit cap síndrome estranya
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
S'ha greu, eh? No hem trobat les hermanes Serrano,
que eren elles les originals que van crear aquesta cançó emblemàtica,
que se'n relacionava amb el 14 de febrer.
Dates que poden tenir una projecció comercial,
sobretot pel comerç de la ciutat de Tarragona
i més concretament pel comerç de Camp Clar.
Fins allà s'ha desplaçat Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac,
perquè la nova associació de comerciants d'aquest barri tarragoní
posa en marxa una campanya de cara al dia de Sant Valentí.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, molt bon dia.
Bon dia.
Què reus, Iolanda?
No, no, que trobo que és una cançó molt bonica i molt alegre.
Escolta, perdona, està justificada a posar-la.
No, no, perfecte.
Després, per acabar, si ens dona temps, buscarem una cançó d'amor més moderna.
A veure, a veure en què ens sorprèn.
Perquè aquesta cançó quants anys pot tenir, tranquil·lament?
La sermana Serrano, a veure, jo no em vull arriscar perquè segur que m'equivoco,
però jo no la poso per sobre dels anys 50, eh?
Doncs, vaja, no ho sé, eh?
La sermana Serrano...
Una miqueta per aquí deu anar el tema.
El consorcio ja suma uns quants anys, també.
Però, vaja, jo diria que ens mourien per la dècada dels 50, però no m'atreveixo, eh?
Que segur que hi ha oients que estan més documentats que a Servidora.
Entre 50 i 60, aproximadament.
Sí, digue'm que té molts anys, sí.
Després ho provarem.
Molt rebent.
Escolta, mira, ens trobem al barri de Camp Clar, ens trobem amb un dels comerços,
de fet, el comerç que regenta la presidenta de l'Associació de Comerciència de Camp Clar,
una entitat que ara ho repassarem, doncs, es va constituir fa poc menys d'un any,
aproximadament l'estiu del passat, en 2008, i que ja està donant terme a diferents iniciatives
i que ara n'ha posat a marxa un que té a veure precisament amb aquesta cançó que ara escoltàvem,
precisament amb els enamorats i precisament amb Sant Valentí.
Deixa'm saludar la Montserrat Torrell, que és la presidenta de l'Associació de Comerciència de Camp Clar.
Montserrat, què tal? Bon dia.
Bon dia, moltes gràcies per ser aquí.
Per què us heu ideat aquesta aventura que té relacionada amb el dia dels enamorats, amb el 14 de febrer?
Bueno, hem pensat que era una bona estratègia per seguir amb la nostra dinàmica
de dinamitzar el barri de Camp Clar i potenciar els comerços de proximitat.
Expliquem exactament en què consisteix.
D'entrada hem de dir que el regal, home, com a mínim crida, perquè ens regalen a aquesta gent
un cap de setmana a Andorra per a dues persones, a més a més, amb entrada a Caldea.
O sigui, que si tenien ganes allò de fer un parèntesi, desestressar-nos,
a més a més ara que, doncs vaja, a Andorra, quan hi vulguem anar, doncs sempre fa un temps fantàstic.
Si vols esquiar a l'hivern fa un temps, si vols anar-hi a l'estiu, doncs també fa un temps fantàstic.
Vaja, sempre donen ganes de desconnectar.
Com funciona? Què hem de fer si hem d'aconsellir aquest viatge?
Bé, es tracta que actualment comprar al barri de Camp Clar té premi.
Llavors, totes les botigues que estan associades tenen unes butlletes.
En total repartirem 10.000 butlletes a tots els clients.
i en aquestes butlletes hi ha un número que correspon al sorteig de l'11 del dia 14, que és el dia de Sant Valentí.
El sorteig ve des del 2 fins al 13 de febrer.
O sigui, totes aquestes dues setmanes estarem donant butlletes per les compres que facin els comerços.
I el dia 14, que és el sorteig de l'11, llavors es veuran els dos premiats.
Seran dos premis.
Dos premis, o sigui, dos viatges diferents.
Sí, sí. En principi fèiem un, però vam decidir que dos premis...
Vinga, a la casa, per la finestra.
I es tracta d'un cap de setmana a Andorra, en règim de mitja pensió, en hotel de 5 estrelles,
i amb entrada durant tot un dia al centre termològic de Caldea.
Jolanda, vols que trobi unes targetes de participació per participar en els sorteig, què et sembla?
Aniré a comprar, perquè sap greu, aprofitar-nos que venim a treballar, però vaja, ja ho tinc claríssim.
Deixa'm dir només una cosa, que en una època en què tothom va a oi, oi, oi, oi,
que hi hagi un col·lectiu de comerciants que diguin ni parlar-ne, vinga va,
premis, regals, incentivar que els clients vinguin a les nostres botigues.
Doncs poca la gent ho està fent, això.
Val la pena, no, realment val la pena. És una iniciativa interessant i més en aquests temps que corren
i que demostren que la gent té ganes de fer coses i que, escolta'm, sí,
que potser no tothom està passant una bona època, avui precisament s'han conegut les dades de l'atur,
però hem d'intentar trampejar-ho de la millor manera possible.
Resumint, per tant, en Montserrat, aquests dies, totes les botlletes,
si hi ha algun tipus de compra mínima o comprem el que comprem, ens doneu aquesta botlleta?
Bueno, en principi, cada establiment posarà les seves normes per donar les botlletes.
Es poden fer a tothom, amb una compra mínima, cada botiga, segons les seves necessitats,
segons les seves vendes, farà com millor ho vegi per repartir-les.
Molt bé, i a partir d'aquí, sobretot, hem de guardar les botlletes fins al 14 de febrer,
el dia de Sant Valentí, i a partir d'aquí haurem de mirar si el número de l'11 del sorteig
de l'11 es correspon amb la nostra botlleta, i si és així, a partir d'aquí, què hem de fer?
Llavors ja es tracta de posar-se en contacte amb les oficines del PIC,
o bé vindre aquí a la farmàcia, i llavors ja...
Porta cava, sobretot, si hem estat premiats.
Sí, també, seria un bonic detall, i llavors nosaltres ja us direm com...
Bé, ja ens posarem d'acord per veure el viatge, i tal, s'ha de fer sempre abans de març,
i en el mes de març ja hem de fer el viatge.
Parlem de la valentia, segurament, de dur a terme una iniciativa d'aquest tipus
en una època com aquesta, i segurament, més enllà d'aquesta campanya puntual,
la valentia de muntar una associació en una zona que segurament,
bona part dels ciutadans de Tarragona, no associen com un gran eix comercial.
Existeix el centre de la ciutat, existeix l'associació de la Via T,
podem pensar fins i tot en algunes zones concretes de la part alta,
però segurament no associem cap clar ni les zones de ponent com un gran eix comercial.
Vosaltres ho reivindiqueu i de valent.
Clar, perquè aquest és el nostre objectiu, volem potenciar el barri,
volem potenciar les tendes, perquè hi ha moltes, la gent no ho coneix,
però realment, jo des que estic ficada he vist que hi ha molta varietat de comerços,
i la gent aquí pot suplir les seves necessitats perfectament,
necessiten anar fora per veure tot el que tenim aquí dintre.
Els veïns dels barris de ponent, no només els de Camp Clar,
poden comprar tot el que necessiten sense necessitat d'anar al centre de la ciutat o en d'altres llocs.
Clar, aquí tenim moltes tendes, moltes botigues i els tractarem molt bé
i això és el potencial, el comerç de proximitat.
I fins i tot hi ha la possibilitat de treure altres compradors d'altres zones de la ciutat?
I tant, i tant, això sempre es contempla.
Em comentava, a més a més, que no és aquesta la primera campanya,
la primera iniciativa puntual, sinó que, sobretot durant les festes de Nadal,
ja havíeu dut, crec que amb èxit, altres iniciatives similars.
Què vau fer exactament i quin resultat em vau obtenir?
L'any passat, avui més o menys ja fa un any que vam establir l'Associació de Comerciants del barri de Camp Clar
i l'any passat ja vam fer una sèrie d'activitats.
La primera va ser la guia comercial, que va tindre molt d'èxit.
És una guia on surten tots els comerços del barri, telèfons, direccions d'interès...
Està molt bé, és molt útil.
Després també vam fer la campanya Possa't Guap amb els comerços de Camp Clar,
on regalàvem un rasca-rasca per donar uns premis de perruqueria, perfumeria...
També va tindre molt d'èxit, molta acollida amb la gent, molt bé.
Llavors, al Nadal vam fer la campanya dels arbres de Nadal, no sé si ho vau veure,
que tots els comerços tenien l'arbre de Nadal, que per cert replantarem aquest divendres
aquí mateix a les instal·lacions, darrere de les instal·lacions polideportives d'aquí de Camp Clar.
I això ens ajuda a fer més coses, a fer-ho millor, i per això ara fem aquesta campanya de Sant Valentí.
Sant Valentí és el 14 de febrer. A partir d'aquí teniu gairebé tot un any 2009 per endavant.
Teniu altres iniciatives, altres projectes de futur, Montse?
Sí, sí, tenim moltes idees, només cal posar-les en marxa.
Ara el que estem fent és la pàgina web. Dintre de poc ja estarà més o menys acabada
i ja la podrem visitar. I per l'any que ve també tenim, bueno, per aquest any
tenim moltes idees a veure si a poc a poc les podem anar fent realitat.
Escolta'm, i això que tant es parla de la crisi, vaja, que tant es parla i que existeix,
les dades ho demostren i molta gent de ben segur que ho pateix en primera persona.
Vosaltres, els comerciants i els vostres clients, és un tema recurrent de conversa,
ho patiu també, en parleu de diari?
Sí, sí, està clar que és una realitat, és el que hi ha i es nota molt,
perquè si aquesta associació l'haguéssim creat dos anys abans,
l'acollida hagués sigut molt més forta.
l'hem fet justament en aquest moment de crisi, però bueno, la cosa va bé,
si a poc a poc som més botiguers, més associats, i bueno, a veure si a poc a poc
anem trempejant aquesta crisi.
A veure, a contracorrent, però m'èxit, eh, que és com...
Sí, per ara sí, a veure què tal.
I escolta'm, i estiguis en crisi o no, si toca un viatge a Andorra,
vaja, el disfrutes plenament.
Jolanda, no sé si des dels Estudis Centrals vols fer alguna pregunta,
en qualsevol cas estem pensant a veure quin producte, unes pastilles o no,
o alguna cosa d'aquesta es poden comprar per aconseguir la bolleta.
Home, doncs sí, a la farmàcia sempre trobem coses útils, no cal estar malalt.
Jo veig això de les pastilles perquè per la nostra professió va bé,
que ja saps que ens quedem afònics molt sovint.
Doncs escolta, alguna coseta, sí.
De totes maneres, el que deies, que independentment d'aquesta campanya,
és un exercici que alguna vegada hem recomanat des d'aquest programa,
en un altre context, i és abandonar de tant en tant el centre de Tarragona
i passejar-se pels barris de Ponent, perquè realment ens sorprendrem,
no només del teixit comercial, sinó de moltes altres coses
que a vegades no en som conscients.
Alguna vegada ho hem recomanat des d'aquest programa,
i vas i compres alguna cosa sempre, està claríssim.
I ara més estímul encara.
I tant, i tant.
Vaja, Tarragona no s'acaba al riu Francolí,
ja hi ha vida més enllà del riu Francolí,
encara que molta gent de vegades no ho admeti.
Doncs moltíssimes gràcies i enhorabona a la Montserrat Torrell,
a tots els seus companys, lògicament, que fan possible aquesta iniciativa.
I escolta, em corregia Teresa Ortega dient que no era dels 50,
que era dels 60, i jo ho acabo de mirar,
i Teresa Ortega, que em mira a través del vidre amb mirada amenaçadora,
li dic que, efectivament, és dels 60, però no cal que sigui menjativa.
O sigui, DJ Ortega...
No, a veure, les hermanes Serrano van ser figures populars dels anys 50 i 60.
El que passa és que aquesta cançó justament és de l'any 1960.
Vaja, vinga, va, ni per tu ni per la teva.
Però les senyores, diguem-ne, que eren així Sud-amèrica...
No, no, la Teresa Ortega l'ha clavat,
que la cançó del dia de los enamorados és dels anys 60.
Ja està, tots tranquils i...
Perdona, m'has dit que aquesta cançó té 49 anys, eh, doncs?
Sí, no, no, és que, a veure, 50...
Què vols que et digui, eh?
No anaves desencaminada en qualsevol cas.
De fet, espera...
No, és que aquí ja ens estem descantillant amb el tema i no és qüestió.
Clar, és que les hermanes Serrano van fer el primer disc en català
de música moderna després de la Guerra Civil.
Que l'haurien de punxar algun dia, vaja.
Aquestes senyores ja cantaven, ja cantaven.
Va ser el 50 avui, i ja cantaven abans.
Jo crec, Iolanda, que el programa de dissabte hem de fer un monogràfic.
Un matí de Tarragona Ràdio, edició a cap de setmana,
monogràfic a hermanes Serrano.
Deixem aquí la connexió, d'acord?
Molt bé.
Moltíssimes gràcies, Jordi, i enhorabona novament a la Montserrat.
Vinga, fins ara.
Escolta, que posem una cançoneta d'amor més actual.
Perfecte.
D'acord?
Vinga, adeu, fins després.