Aquesta és la sintonia que servirà de presentació cada dijous a la nit
a aquest nou espai que, com dèiem, es titula Tothom.
Començarà dos quarts de deu.
De dos quarts de deu a les deu de la nit trobareu notícies, reportatges,
entrevistes relacionades amb el món del discapacitat.
Però és un programa que pretén, i això ho indica el títol,
pretén arribar a tothom, a les persones amb discapacitat,
però també a les persones sense discapacitat.
El realitzador, el coordinador, el presentador d'aquest programa
és un jove periodista de 24 anys, Miquel González,
nascut a Alcanar amb el títol de llicenciat en periodisme,
col·laborador ja des de fa uns mesos, treballador des de fa uns mesos a Tarragona Ràdio
i que avui, com dèiem, estrena aquest programa.
El Miquel González és un periodista sec, invident,
però ell, precisament, des de la normalitat que pot suposar això,
ser un periodista que treballa en un mitjà de comunicació com aquest,
ens portarà avui a aquest programa. S'estrena aquesta nit.
Miquel González, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
El Miquel segurament ja l'hauran sentit, la seva veu la coneixeran dels espais informatius,
ha aparegut en altres moments de la programació en els últims mesos
i avui, com dèiem, estrena aquest programa titulat Tothom.
Quina és la filosofia, Miquel?
Què pretenem i què pretens tu especialment com a realitzador del programa
en aquest espai setmanal?
Doncs ho explicaves molt bé a la introducció.
És un programa que el que pretén és normalitzar el món de la discapacitat.
Donar-li una visió normalitzadora, no?
Ho comentarem avui durant la presentació del programa,
que normalment els mitjans de comunicació parlen de discapacitat.
No és que ho facin...
Potser no ho fan tant com ho haurien, però tampoc ho fan.
Vull dir, sí que ofereixen temes de discapacitat,
però potser hi passen una mica de puntetes, no?
Potser donen aquesta informació, doncs, a vegades amb un caire de victimisme,
a vegades amb un caire d'heroïsme.
I nosaltres el que volem és parlar de la discapacitat d'una manera normalitzada.
Doncs tindrem diferents tipus de discapacitats,
parlarem de diferents tipus de discapacitats amb diferents convidats.
I la nostra filosofia, doncs, com tu deies, és aquesta, no?
Fer una visió de la discapacitat per a tothom,
per a gent discapacitada que podrà trobar informació,
podrà veure-se reflectit,
i també per a gent que no tingui cap discapacitat,
doncs, que pot ser animats per la curiositat
o perquè tenen algun conegut, familiar o amic que sí que ho és,
doncs també puguen trobar informació i puguen aprendre, no?
Volem també aprendre i ensenyar, si és possible,
i aprendre de tothom.
En aquests dies previs a la posada en marxa del programa,
suposo que analitzant, investigant, en fi,
les entitats i els col·lectius que treballen amb discapacitats
aquí a Tarragona i a les nostres comarques,
t'han trobat moltes d'aquestes entitats?
I tant, n'hi ha moltes.
N'hi ha molta gent treballant per la discapacitat.
Hi ha moltes entitats a nivell de ciutat de Tarragona, per exemple,
a nivell local o fins i tot a nivell provincial,
que treballen i molt per la discapacitat.
I potser n'hi ha algunes que sí que en sonen més,
que són més conegudes, potser perquè les hem vist pel carrer
o perquè en algun moment les hem sentit per la ràdio o als diaris,
però potser n'hi ha d'altres que no es coneixen tant, no?
Bé perquè no han sortit tant els mitjans de comunicació
o bé perquè aquestes informacions a vegades es passen una mica per sobre.
Nosaltres el que volem és donar veu a totes aquelles associacions,
també a empreses que col·laboren amb iniciatives de discapacitat
i, evidentment, com no, a les projectes de l'Ajuntament,
com és el cas del Servei o el Consell Municipal de Discapacitat,
del qual ne parlarem també bastant al programa.
Entitats que representen, a més a col·lectius,
de discapacitats molt diverses, no?
Molt diverses, des de, doncs, per citar-te'n alguns,
evidentment, doncs, des de l'ONCE, que és un dels més coneguts,
aquesta, diguéssim, que no necessitaria propaganda, no?,
perquè és una de les més conegudes,
que tracta, doncs, discapacitats visuals
i després també, mitjançant la Fundació ONCE,
doncs, altres tipus de discapacitats,
però també hi ha diferents associacions,
com és l'Associació Provincial de Paràsicis Cerebral,
l'Associació, doncs, associacions que treballen amb malalties mentals,
associacions que treballen amb gent discapacitada física,
amb síndrome de Down,
n'hi ha moltíssimes, eh?, de discapacitats,
i fins i tot aquelles més, menys conegudes,
també l'altre dia, doncs,
investigant una mica el programa
i gestionant futurs programes,
parlava també amb gent d'associacions, doncs,
de traumatismes craniosefàlics,
o de persones que tenen problemes a la parla,
dels quals també en parlarem al programa,
i són associacions que no són tan conegudes,
fins i tot no són conegudes les discapacitats, no?
I després també existeixen les anomenades discapacitats invisibles, no?,
que són aquelles discapacitats que, a primera vista,
no es veuen i que no són tan conegudes,
com podrien ser, doncs, per exemple, la fibromiàlgia,
i de les quals, doncs, també en dedicarem algú...
perdó, a algun espai.
Són entitats i col·lectius que, moltes vegades,
poden ser molt conegudes,
com citaves el cas de la ONCE,
de l'organització en la zona de sexe, aquesta deu ser segurament
la més popular i la més potent,
la més important a nivell de tot el país,
però després deu haver-hi d'altres,
i no sé si tu que, en fi, com a persona
amb una discapacitat visual, n'ets conscient
o n'ets sabedor, segurament que han viscut
molt tancades, o que encara,
fins i tot, viuen molt en un món
molt tancat, molt reduït, en què
la majoria de la societat no coneix
la seva feina, no? Clar, és el que et comentava,
una associació, en principi,
local, o com pot ser
qualsevol associació de Tarragona, doncs,
es constitueix
arrel d'unes quantes famílies
que s'uneixen perquè tenen una problemàtica en comú,
que és una discapacitat, o un membre
de la família que té discapacitat,
i decideixen unir-se i crear
una associació. Clar, en primer moment,
doncs, són una associació petita,
després es van fent grans, o potser no,
potser es queden en una associació que són 15-20 famílies,
i que ja és una associació prou important
perquè tracta el tema
d'aquella discapacitat en concret, no?
Llavors, doncs, clar,
parlem de la 11,
que és una de les més potents,
perquè surten molt els mitjans de comunicació,
i n'hi ha d'altres, doncs,
que es queden més tancades
a l'àmbit local,
i potser perquè tampoc, clar,
hi ha discapacitats
de les quals se'n parla més,
i hi ha discapacitats
de les quals, doncs,
no se'n parla tant,
bé pel grau de discapacitat,
o bé perquè les pròpies famílies també,
i és cert,
i és bo dir-ho així també,
que hi ha famílies i hi ha associacions
que són també més reàcies,
potser pel tipus de discapacitat,
i potser perquè
parlar de certes discapacitats
en un moment donat
no passa res,
però hi ha discapacitats
que parlar-ne és una mica més dur,
saps?
No sé si m'explico.
En aquest programa setmanal
que s'estrena avui
es parlaran de moltes coses,
de les entitats,
de la vida quotidiana
d'aquestes persones,
d'aquests col·lectius.
Miquel, quines preocupacions creus,
quines problemàtiques,
quines són les coses
que més preocupen aquestes persones
i aquests col·lectius,
tenint en compte la diversitat
i la pluralitat de discapacitats
que ara comentàvem.
Però tu creus que hi ha un eix comú
de temes, de problemes?
Bé, jo crec que això
ho anirem veient
al llarg dels programes,
vull dir,
parlar amb les diferents associacions,
veurem quins temes
són els que preocupen.
El que sí que crec
que és una cosa bastant unificada
és el tema
de barreres arquitectòniques
de la ciutat,
i sí que és un tema
del qual ne tractarem
i en parlarem
a molts programes,
perquè clar,
jo per exemple
podria conèixer
quines barreres arquitectòniques
o quines dificultats
ofereix Tarragona
per a una persona
amb discapacitat visual
o per a una persona cega,
però clar,
jo personalment desconec,
m'ho puc imaginar,
però desconec
quines discapacitats,
o perdó,
quines barreres arquitectòniques
hi ha per a una persona
que va amb cadira de rodes
o per a una persona
que té problemes auditius
o una persona
que té problemes a la parla.
I n'existeixen,
i moltes vegades
no som conscients
perquè són barreres
potser que no es veuen tant.
Clar,
tu si veus
unes escales
o veus un semàfor
que no funciona,
penses,
ostres,
doncs és un problema,
però potser n'hi ha d'altres
més amagades
que això també volem
que les associacions
ho expliquen
i també prendre consciència
i proposar,
per què no,
que es realitzen
millores a la ciutat.
Jo crec que aquest seria
una de les problemàtiques
principals
i després també
aquesta acceptació
per part de la societat
d'alguns col·lectius
que continuen
a estar més
exclosos,
també crec que és
una problemàtica
de la qual
sortirà bastant
el programa.
El programa
tindrà un to
de reclamació,
de denúncia,
un to
en què
s'analitzaran
els problemes,
les qüestions
que preocupen
aquests col·lectius,
però tindrà
un to
també
més divertit
perquè d'alguna manera
el que es vol
és normalitzar
la situació
dels discapacitats
amb les seves penes
i les seves alegries
com tothom, no?
I tant,
no serà una cosa
només de denúncia
i de crítica,
faltaria més,
vull dir,
parlarem també
d'activitats
que jo ho deia
també l'altre dia
que podem parlar
de la discapacitat
d'una manera
amena
i divertida,
no?
Per què no?
I evidentment
respectant sempre
el tema
de la discapacitat,
això per supost,
però sí que també
tractarem
temes
més divertits,
no?
anirem a fer
algun reportatge,
estarem amb les
activitats
de diferents
col·lectius,
també portarem
persones
que ens explicaran
una mica
les seves vivències
o les seves anècdotes,
no?
Perquè també
la discapacitat
porta una sèrie
d'anècdotes
que en cert moment
es poden
i s'han d'explicar
per la ràdio
perquè la gent vegi
que la cosa
és completament
normal
i, bueno,
que en moltes
ocasions
la discapacitat
és una cosa més.
I podem riure
tots plegats,
evidentment.
Avui en tenim un exemple
ja,
perquè avui el programa
s'estrena,
com dèiem,
avui cada dijous
de dos quarts de deu
a les deu
i avui tenim
un petit exemple
i ara ja el posarem,
farem un petit abans
del que escoltarem
aquest vespre,
no, Miquel?
En fi,
que la gent
pot tenir
la seva discapacitat,
pot tenir
la seva problemàtica,
els seus problemes
com tothom,
les seves preocupacions,
però també hi ha moments
per riure
i per divertir-se.
I tant.
La gent s'ho passa bé
i això ho vam poder veure
dissabte passat
que vam assistir
a la representació
d'un musical
que va tindre lloc
al Palau de Congressos
en el marc del concurs
de Túnes Nacionals
que va organitzar
la Universitat Rovira i Virgili.
Doncs la gent
del grup teatre Ganyotes,
que són un grup de teatre
amb actors
que tenen síndrome de Down,
doncs les hagués
hagut de veure,
Ricard,
el bé que s'ho passaven
representant
aquest musical Remember
i la veritat
és que va ser interessant,
perquè ells tenien
ganes d'actuar
i s'ho van passar bé.
Si et sembla,
escoltem-me la responsable
del grup de teatre Ganyotes,
Núria Lores,
amb la qual parlem dissabte
i que avui
escoltarem també el programa
i que ens comentava
doncs això,
quina és la iniciativa
i com va funcionar
una mica
tot el que va endur
a terme dissabte.
Escolte'n-la, doncs.
Bé, això és una iniciativa
que ha sorgit
principalment
de la tuna universitària
d'aquí de la URB,
que ells mateixos
es van encarregar
de muntar tot l'esdeveniment,
de trucar a les tunes
que participen
del certamen i tal
i com que això
era en benefici
i a més del benefici
s'enduia el 50%
de la Fundació Estela
i el 50%
del Club Baixell,
ells van voler
una mica
que nosaltres
tinguessin presència
dintre del concurs
i una mica
la solució
va ser aprofitar
el grup de teatre
del Club Baixell,
que som el Teatre Ganyotes,
per fer aquesta petita mostra
del que és el projecte
que ara estem portant
per participar
una miqueta
d'aquest acte
que és en benefici
una part
de la gent
amb la qual nosaltres treballem.
Aquesta és la veu
de la Núria Lores,
la responsable
d'aquest grup
d'aquest col·lectiu
que treballa
amb nois i noies
amb síndrome de dom
i que dissabte
feien aquesta festa
al Palau de Congressos
amb tunes,
teatre,
en fi,
un exemple viu
d'aquells
que podem comprovar
en el dia a dia
de com també
tenen el seu temps d'oci
els col·lectius
de discapacitats.
I en el programa d'avui,
Miquel,
alguna cosa més
ja per avançar
els nostres oients?
Doncs mira,
parlarem d'aquesta
representació de dissabte,
parlarem amb la gent
de l'associació
Menisalut La Muralla,
que aquesta setmana passada
han organitzat
una sèrie d'actes
en commemoració
del Dia Mundial
de la Salut Mental
i parlarem també
de noves tecnologies.
Sí,
perquè les noves tecnologies
també no és un món
al marge
dels discapacitats.
No, no, no,
al contrari,
és un món a explorar
i és un món
que ha obert
moltíssimes portes
a molta gent
amb discapacitat,
des d'ajudes
per a discapacitats físics
o discapacitats auditives
o, doncs,
bé,
per exemple,
l'apropament d'internet,
per exemple,
a les discapacitats
doncs ha estat també,
jo parlo en primera persona
i la veritat és que,
doncs,
un accés
a la informació
increïble.
Tot això anirem parlant
també a les seccions
de noves tecnologies
del programa.
El programa,
el que estrena
aquesta nit a Tarragona Ràdio
que es titula Tothom
perquè té precisament
aquesta voluntat
que sigui per a tothom,
per a persones amb
i sense discapacitat,
té canals de participació,
no?
Tenim canals de participació,
tenim un correu electrònic
que és tothom
arroba tarragonaradio.cat
i després també tenim
el nostre grup al Facebook
a facebook.com barra tothom.
És a dir,
que ja tenim grup al Facebook.
Tenim grup al Facebook.
Si us voleu apuntar
i participar,
anirem també obrint
alguna pregunta
de cara als programes
i, doncs,
allà ens podreu explicar
tot el que
el que sembli interessant
sobre el tema.
Molt bé,
doncs recordeu
que arriba aquesta nit
a aquest espai
i tothom s'emetrà
en directe
els dijous
a dos quarts de 10,
de dos quarts de 10
a les 10 de la nit,
després del sempre nàstic,
després de l'actualitat esportiva.
El podreu escoltar també
els diumenges
a la mateixa hora
a dos quarts de 10 de la nit,
però a més a més,
gràcies a internet,
a la nostra pàgina web
trobareu
a mesura que es vagin emetent
tots els programes,
allà estaran enregistrats
i els podreu escoltar
i descarregar
en el moment
en què vulgueu.
Miquel González,
molta sort,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies, Ricard.
Que vagi bé.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.
Tres minuts
i arribarem al punt
de tres quarts
d'onze del matí.
Hem parlat
de diverses qüestions
d'interès social.
En aquests minuts
a la quarta hora del programa
ara fem una petita pausa
i ens anem a parlar
d'economia
i d'infraestructures
a la Cambra de Comerç
de Tarragona.