Continuem en directe al matí de Tarragona Ràdio
i ara per parlar del simulacre que tindrà lloc aquest dijous,
demà, a les instal·lacions del polígon química sud
de la ciutat de Tarragona.
Dilluns ja en vam parlar amb el director del complex educatiu,
amb el senyor Rafael Pérez,
de la part que afecta pròpiament aquest centre escolar
que es veurà indirectament afectat.
Però ara volem parlar una miqueta del desenvolupament general
d'aquest simulacre.
Per això ens acompanya la directora dels serveis territorials
del Departament d'Interior de Tarragona,
la senyora Hortència Grau.
Senyora Grau, bon dia.
Bon dia.
Tot preparat per aquest simulacre?
Sí, tot preparat malgrat aquest episodi de vent,
aquest episodi que hem tingut aquests tres dies que ningú comptava,
d'alguna manera fa que els operatius de bombers
hagin d'estar treballant molt.
Però com que això era un tema que veníem treballant des de fa temps,
sí, tots els cossos operatius que intervenen estaven preparats.
De fet, va haver un assaj general la setmana passada
i que va anar bé i ara esperar el dijous de posar-ho en marxa.
Ara repassarem el timing, tot el procediment,
els avisos a la ciutadania que hem de tenir clar,
però en primer terme m'agradaria preguntar-li
si l'objectiu general d'aquestes proves,
el simulacre com el que tindrem demà,
és una miqueta prevenir,
ensenyar a la ciutadania com actuar en casos d'aquest tipus
i de l'altre posar en marxa,
posar en pràctica tots els mecanismes d'alerta.
A veure, en realitat els objectius del simulacre
és, per una banda, posar en marxa tot el que és l'activació del pla
i veure com funcionen tots els protocols.
També practicar les activacions de sirenes a la població.
Bé, en aquest cas, com sabeu ja s'ha dit,
l'única sirena que s'activarà serà la del complex educatiu,
el que abans era la laboral,
però també ens interessa a veure si funcionen els timings
entre que l'empresa avisa el FECATREP,
decideix avalua si ha d'activar, si no d'activar, en quina fase.
Clar, tot això està condicionat per tota una sèrie de condicionants,
la direcció del vent, la velocitat,
tota una sèrie de mesures que han d'aprendre els tècnics.
Llavors ja s'activa, o no s'activa, en aquest cas s'activa,
tot el tema de familiaritzar la població amb els sons clars de les sirenes
i amb l'actuació que cal fer amb les mesures d'autoprotecció
que cada dia estem veient que són més importants
i que, a més, estem veient que per molt que a l'Estat
o a l'administració, en aquest cas, podem informar, podem avisar,
però la gent també ha de tenir consciència del risc
i, per tant, hi ha una part que a l'administració
no podrem suplir mai.
Aquest últim episodi del temporal de vent segurament ho ha demostrat
en aquest sentit.
Aquest últim episodi ha sigut molt desgraciat
perquè en el moment en què hi ha pèrdua de vides humanes,
el que no podem fer, segur que tots som corresponsables,
tots tenim una part de responsabilitat, l'administració també,
que podíem haver, hem d'avaluar,
que és el que podia haver funcionat millor,
però també tots hem de ser corresponsables
perquè, clar, davant d'episodis d'aquests,
a l'Estat o a l'administració no pot arribar a tothom,
ni podem posar un vigilant, un bomber a cada casa.
Hi ha tota una sèrie de qüestions
que són de sentit comú de la ciutadania
o de formes de vida que comporten un risc
i les hem d'assumir.
Com si jo vinc a una casa al mig de la muntanya
i vull tenir a l'entrada de casa un pi molt gran,
tant pel foc com pel vent, això té un risc.
Si jo no respecto els 50 metres de la xarxa perimetral,
si jo opto per aquest model de vida,
clar, això té unes conseqüències
o altres qüestions que no venen al cas, no?
Però, bueno, que segur que jo no en cap moment vull que s'entengui
com que colpem a la ciutadania.
No, som tots corresponsables
i tots, cadascú, hem d'assumir la nostra part.
Llavors, clar, això ens va molt bé,
els simulacres aquests,
que a més aquí a Tarragona,
amb això penso que fem bé els deures
i estem avançats en comparació amb la resta de Catalunya,
ens ha de servir perquè la ciutadania
practiqui això de sentir per la ràdio,
de, ostres, què he de fer?
Mira, aquest és el so de confinar-me a l'altre,
s'ha acabat el confinament, etcètera.
Demà a Tarragona Ràdio farem una programació especial
de seguiment també d'aquest simulacre
incidir en aquesta línia de pedagogia,
però en qualsevol cas perquè els ciutadans
siguin previnguts exactament,
què passarà demà al matí
a les instal·lacions de Dow Chemical?
Bé, demà, a veure, l'empresa,
bueno, l'escenari ja el coneixeu una mica, no?
És un escenari en què hi ha un trencament parcial d'una línia, no?
Això és un dipòsit molt gran perquè la gent ens entengui
d'aquells que es veuen quan vas per l'autovia,
un dipòsit d'aquells,
que és un tanc de tilè,
i llavors, bueno, es trenca una part de la línia,
s'obri, hi ha un cubeto de seguretat
que diguéssim que s'omple,
clar, la tilè és un gas molt inflamable,
però el que passa és que està emmagatzemat
en estat líquid, no?
El que passa és que quan aquest núvol,
quan surt a fora,
només que hi hagi una guspira o alguna cosa,
el pot fer inflamar, no?
Llavors això provoca una deflagració,
tot en simulacre, eh?
En què se suposa que hi ha dos treballadors
que estan per allí i, bueno,
estan afectats i un núvol, no?
Llavors, això, en aquest cas,
aquest simulacre no és com el de l'any passat
de Repsol, que va afectar molta població,
clar, en el cercle, diguéssim,
de metros que hi ha,
l'única zona que surt afectada
és la, o que podria, en un cas,
podria estar afectada,
o... i també afectada està un punt, no?
Seria una part del complex educatiu.
Clar, això també ens va bé
perquè el complex educatiu
posi en pràctica els seus plans
de confinament, d'emergència,
que això suposo que us ho devia explicar
el gerent el dia que va venir.
Llavors, bueno, l'empresa,
quan passa això, avisa,
se segueix una fitxa,
llavors s'avisa en el CECAT,
en el centre d'emergències,
i el CECAT fa una valoració.
Llavors, un cop feta la valoració,
es fan tots els avisos prioritaris,
això hi ha uns protocols que marquen,
a tothom, les companyies ferroviàries,
estacions, Mossos d'Esquadra, tot.
I llavors es comença a posar en marxa el protocol.
Bueno, ara no entrarem,
però aquí intervenen ja tots els grups.
Els grups intervinents són des de grup mèdic
al grup d'ordre,
format per Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil,
perquè, clar, no oblidem que hi ha una part,
bueno, el simulacro agafa una part
del complex educatiu,
una part d'instal·lacions del port,
i, per tant, hi ha els serveis
de dins de l'autoritat portuària,
que també intervenen dins del grup d'ordre,
la Guàrdia Civil,
que és la que es fa càrrec de la vigilància,
serveis mèdics,
tenim en aquest cas el SEM,
però també Creu Roja,
que intervé,
i tots aquests grups que ja s'han,
que prèviament us podeu imaginar
que aquest simulacro fa mesos que s'està preparant
i cada grup ja té el seu pla de treball,
doncs tots aquests grups van intervenint,
es crea un centre de comandament avançat,
es fa des de, diguéssim,
des del CECAT,
hi ha el Consell Assessor
que va prenent les decisions,
però també es fa un centre de comandament avançat,
que hi ha bàsicament els bombers,
que són els primers actuants,
i els que d'alguna manera van en el lloc de...
Però allà en el centre de comandament avançat
també hi ha un representant de Mossos,
hi ha un representant del SEM, etcètera.
Es recrearà, a cap i a la fi,
que és l'actuació del simulacre,
l'actuació de tots els cossos implicats
en un exercici d'aquestes característiques.
Perquè la ciutadania ho tingui clar,
les sirenes,
la sirena en aquest cas,
la zona del complex educatiu,
cap a quina hora es pot activar
aproximadament?
Bé, doncs mirant el timing,
si a les 10 i mitja s'inicia el simulacre,
espera, que això he de mirar a la taula,
això sempre parlem a Aprox, eh?
Però sempre parlem aproximadament,
en el complex educatiu...
Sí, m'arracera,
veiem com la senyora Hortència Grau
té recreat minut per minut gairebé
el desenvolupament d'aquest simulacre.
Mira, parlaríem, si tot va bé,
minut 7, minut 8,
des que s'inicia el minut 0,
eh?, és quan hi ha la fuita.
Pensa que el CECAT rep la bici,
tot funciona en el minut...
Nosaltres quan fem els tècnics
parlem de minut 0, minut 1, eh?
O sigui,
posem que hi ha l'accident
en el minut 0, no?
Es produeix la fuita,
hi ha dos treballadors,
llavors,
les persones en el minut 2
s'adonen de la fuita,
escapen,
hi ha la inflamació,
perquè a prop d'allí,
clar, tot és simulat,
però simulem,
sempre ho fem més complicat,
perquè en els casos reals
és la llei de Murphy, no?
Tot sempre és susceptible
de complicar-se.
Llavors, bueno,
hi ha una guspira
que provoca una gru,
o en un camión
que està treballant,
i se suposa
que en el nivell 3
hi ha la recepció
de l'envís...
O sigui,
que aproximadament
10.37, 10.38,
o sigui,
que aquella gent
que aquells moments
es trobi pel complex educatiu
amb el cotxe
o perquè ells hi ha
de fer una gestió
es trobarà
amb l'activació de les sirenes.
Es trobarà amb l'activació
de la sirena,
d'avís a la població,
l'activació farà
la senyal de confinament.
Ells ja han posat en pràctica,
ells ja han avisat,
s'han fet unes sessions
formatives
amb el professorat,
per tant,
ells ja saben
que han de fer quan...
Recordem, per tant,
que la ciutadania
si sent aquest sol
característic
de les sirenes
que demà recordarem
el que hem de fer
és confinar-nos,
és sempre
la consigna clara.
La consigna normalment
en la majoria
d'accidents
d'aquí del pla secta
és confinament.
Poques vegades
hi ha un escenari
d'evacuació.
És sempre confinament
pel tipus de productes
i pel tipus d'escenaris
en els que ens trobem
aquí al complex...
Bé,
que es treballa
en les indústries químiques.
En una situació
similar,
per exemple,
si passés realment
i hi ha un accident
a les instal·lacions
d'una empresa
passant pel cotxe
per aquella zona
i sentim les sirenes,
si anem, per exemple,
amb la finestra baixada
o pel que sigui,
la sentim,
què hem de fer?
Si anem amb el cotxe...
A veure,
s'ha d'obrir la finestra,
el que passa,
s'ha d'obrir la finestra
i marxar d'allà.
El que sí que hem de recordar
és que els cotxes,
el cotxe no és un espai segur
en el cas de fuita química
per confinar-se.
Per tant,
és intentar buscar
un edifici que tinguin...
Per què?
Perquè el cotxe...
A veure,
una cosa és un moment
que passis per allà
i pugis la finestra
i si tens aquell aparell
que pots tancar
que entri ventilació externa
i aquells circuits del cotxe,
allò tancar-ho,
activar-ho perquè no entri aire de fora.
Però el més ràpid
és buscar un lloc segur,
un edifici,
qualsevol tipus d'edifici.
Llavors,
intentar confinar-se
en aquest edifici,
fugir de la zona,
o sigui,
marxar de la zona aquesta...
Recordem,
per tant,
que en cas real
el cotxe
no és un lloc
que s'ha pogut de buscar...
Aleshores,
la gent diu
matancar-ho el cotxe,
perquè és que el cotxe
entra...
Una cosa és que tu passis
per un lloc,
que estiguis per una via.
També és veritat
que durant el simulacro
els grups d'ordre,
en aquest cas
els Mossos d'Esquadra
són els que s'encarreguen
dels accessos i tal,
perquè pensem
un hipotètic cas real
en què justament
el sector
fos implicat
al complex educatiu.
Una de les mesures
que sempre diem més
i que és la que més ens costa,
perquè tot i que a Tarragona
anem millorant,
perquè després avaluem
i anem millorant,
és el tema
que sempre dieu,
diem nosaltres
i dieu als mitjans,
que no han d'anar
a buscar els fills
a les escoles,
per què?
Perquè estan segurs,
vull dir,
tant els nens
com els adolescents,
o sigui,
el professorat,
el sistema educatiu
ja té uns plans
d'emergència
que obliga
cada escola,
cada institut.
Segurament és on més segurs
poden estar.
Clar,
perquè els professors
ja tenen instruccions clares
i a part cada centre
ja té el seu pla d'emergència
i ja tenen uns espais segurs
on confinar.
I a més evita així
un possible col·lapse
de trànsit.
Exacte,
a més,
imagina't un col·lapse
de trànsit,
si hi ha una fuita
en un carrel
que ha de fer la gent
venint en direcció
al punt calent.
Clar,
el que no has de fer
és anar cap al punt calent,
a part tens allò
col·lapsat,
no?
Llavors,
sempre ho recordem
i és la part que costa més,
perquè, clar,
suposo que és per un instint
d'aquest parental,
de dir els meus fills,
però és una cosa
que ens hem de mentalitzar,
que els nanos
ja tenen les mesures
d'autoprotecció.
En un dels últims
exercicis d'activació
de sirenes
que es van promoure
des del Departament Interior,
a Tarragona Ràdio
vam fer un petit experiment,
ens vam anar
amb la unitat mòbil
fins a la zona
on sonaven les sirenes
i vam passar parlant
amb els veïns.
Molts d'ells,
alguns d'ells,
alguns sí,
però d'altres no,
ni reconeixien
el sodo de les sirenes
ni coneixien encara
què s'ha de fer
en cas que fos real.
Vostès tenen
algun tipus d'enquesta,
una percepció
d'exactament
quin percentatge
de la població
sabria actuar correctament
en cas d'accident
avui en dia?
S'ha fet un estudi
que, mira,
no sé si el porto ara
perquè com pots comprendre
amb aquest departament
tan gran que tenim,
totes les dates
al cap
no es poden tenir,
però el que sí recordo
és que en comparació,
en comparació,
mira, i això ara
no ho tindrem aquí,
en comparació
a altres territoris,
en comparació
a altres territoris,
l'índex d'aquí de,
l'índex d'aquí de Tarragona
era més alt,
però bueno,
això us ho puc passar
al tant percent de gent
que s'hi reconeixia,
i també el que us puc dir
no sé el tant percent segur
és que això ho vam fer
quan la prova de sirenes,
aquesta estadística,
amb l'última prova de sirenes
que vam fer ara,
no sé,
va ser l'octubre,
l'octubre, novembre,
sí que vam fer un estudi
i sí que hem vist
una evolució positiva,
és a dir,
que cada vegada
hi ha més gent
que va reconeixent,
encara és un tant percent
baix,
de població,
el que sí que estem veient,
que per això això ens anima
a dir no,
cada any n'hem de fer,
el pla diu
que cada quatre anys
el secte,
nosaltres diem no,
proves de sirenes
dos a l'any,
una a la tardor i tal,
i simulacres
una a l'any,
perquè el que sí que estem veient
és que això ha de ser
una feina
d'aquelles pedagògiques
de gota malaya,
no,
de no pots fer una vegada
i no fer-ho,
perquè el que sí que hem vist
és un augment,
una progressió
des de la primera
que ve de les últimes,
o sigui,
hem vist que cada vegada
hi ha més gent
que reconeix el so,
tot i així ens queda molta gent,
perquè també és veritat
que per exemple
repartim un munt
de tríctics,
tots els ajuntaments,
nosaltres els lliurem
als ajuntaments
i els ajuntaments
els reparteixen,
tenim postes...
L'any passat a la ciutat
de Tarragona
es van repartir
a totes les llars,
per exemple.
Bueno,
aquesta vegada
hem tornat a repartir,
però és que a més
postes d'aquests
en tenim
els postes d'avís
a la població,
a tots els CAPs,
als centres cívics,
a les escoles,
enganxines
d'aquelles que vam fer
i mans d'aquells per la paret,
per la nevera,
n'hem repartit un munt.
Aleshores,
jo ja sé que...
I també sempre comptem
amb un tant per cent
de població,
que això ho sabem,
en els estudis,
recordo aquesta dada
de l'enquesta
a la que mai podrem arribar,
o bé,
perquè és població flotant,
que està en una ciutat,
que sempre hi ha
un tant per cent
de població
que està fora
dels circuits de...
Vaja,
que viu el seu món,
que viu incomunicada,
per entèria.
O dels mitjans,
m'enteneu?
Però, clar,
sí que cada vegada augmenta,
el que passa és que encara
ens falta treball per fer,
per això no deixem,
per això el pla de formació
del pla secta
no el deixem de fer cada any.
Nosaltres cada any,
cada any,
tenim,
no sé si són en total,
a l'any,
unes 60-70 xerrades
a tots els col·les,
instituts dels municipis
afectats,
casals d'avis.
També pensem
que la via escolar,
la via escolar,
instituts,
centres,
és una manera molt bona
d'arribar,
perquè és la població jove
que quan arriba a casa
ho comenta,
i ho comenta a casa,
i ells ho saben,
no?
És com amb els temes d'ecologia,
que a vegades els nens,
els fills...
Són els que arrosseguen els pares.
Els que arrosseguen
i tenen més consciència,
no?
Però a veure,
som conscients
que s'ha de continuar fent.
En costa del cas
ja el compromís
de continuar amb aquesta línia
pel Departament Interior,
hi haurà ara,
demà,
un macrosimulacre
aquest any 2009
i potser de cara al 2010
n'hi ha una altra.
No, una altra.
No, de cara no, segur.
Perquè ja et dic,
la idea del Departament,
ja ho va dir el secretari general
l'any passat,
quan es va fer el de Rip Sol,
és fer-lo cada any.
A veure,
ja et dic,
el pla diu cada quatre,
però aquí és fer-lo cada any
i la prova de sirenes,
evidentment,
i més és que cada any
col·loquem sirenes noves.
Aquesta raóna cada any
o anem col·locant
o anem canviant,
o sigui,
posant-les,
perquè sabeu que a l'última prova
sempre hi ha queixes
a algun barri,
aquesta sirena no sona,
a Vilaseca vam tenir problemes,
perquè les sirenes antigues
sonen,
llavors estem ara
canviant una nova tecnologia,
per tant,
reposició,
treure les sirenes
que no funcionin,
posar-les noves
i simulacre de sirenes.
Cada any és que ho hem de fer,
perquè forma part de,
a veure,
és que vivim amb això
i per tant
no passa res.
Senyora Hortència Grau,
directora dels serveis territorials
del Departament Interior,
gràcies per acompanyar-nos avui,
per explicar-nos els detalls
d'aquesta prova
i en tornem a parlar
ben aviat.
Gràcies a vosaltres
i, bueno,
encoratjar que continueu
vosaltres també
fent tanta pedagogia
des de la ràdio.
Gràcies.
A veure, bon dia.
Adéu.