Avui és un dia especial a l'àmbit universitari, a la Rovira i Berzili,
concretament al Campus Catalunya, al Campus Centre,
on, a més, des de fa pocs mesos s'han incorporat els professors i estudiants
de Lletres i Infermeria, que cal afegir els estudiants ja històrics,
professors i estudiants històrics de la Facultat de Jurídiques,
que porten ja força anys en aquest intretem de la ciutat.
Així que avui és un dia de festa.
L'activitat acadèmica, de fet, ha començat teòricament amb normalitat,
però a partir de les 11, segur que la majoria de classes i d'aules
es deixarà l'activitat acadèmica per demà divendres.
Hi ha moltes activitats programades i nosaltres ara compartirem una bona estona
d'aquesta quarta hora del programa amb la gent que és la protagonista de la festa.
Anem, doncs, amb la unitat mòbil fins a la plaça del Campus,
una plaça a la qual, per cert, se li busca nom.
Tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
La gent està de festa o està a classe encara?
Vaja, doncs jo crec que deu haver-hi molts professors que troben a faltar els seus alumnes,
perquè teòricament les informacions que teníem eren que les classes es feien amb normalitat
com a mínim fins a les 11 del matí, però podríem dir que el bar està ple de gom a gom,
o sigui que deu haver-hi en aquests moments més d'una i més de dues aules buides.
El bar i la terrassa.
El bar i la terrassa, sobretot la terrassa, perquè, vaja, avui, com ja hem comentat,
llueix un sol força agradable.
A més, ara la zona de la terrassa encara està en ombra, a mesura que vagi avançant el dia,
doncs, de ben segur, un dels nostres convidats, el Pere Navarro, que hi saludarem,
que és expert de ben segur en la terrassa del bar del campus Catalunya,
doncs ens indica que d'aquí uns instants ja estarem al sol,
però d'aument encara està a l'ombra i la temperatura és més que agradable.
I l'ambient a la plaça, què hi ha ara mateix?
Doncs, mira, ara ja es hi ha el desenvolupament de la primera de les activitats
que està previstes per aquest dia, després pels vols a quarts d'onze
les comentarem més àmpliament, però, vaja, ara, de 10 a 11, bàsicament,
el futbol és el protagonista, hi ha un futbol instal·lat,
on hi ha partides al llarg de tot el dia,
i hi ha un campionat organitzat entre alumnes i crec que també
entre alumnes i professors i els primers partits s'estan disputant a hores d'ara,
també amb un camp de futbol improvisat aquí a la plaça del campus Catalunya,
en aquesta plaça que avui s'ha de rebatejar.
Molt bé, ja tens convidats?
Tenim convidats, efectivament, al llarg d'aquesta hora passaran per aquesta terrassa,
nosaltres, de fet, estem instal·lats en una de les taules d'aquesta terrassa,
al llarg d'aquesta hora passaran diferents alumnes, diferents professors,
també parlarem d'aquest acrai, aquesta nova biblioteca tan especial i tan important
que s'estan llestint en aquesta plaça, però abans volem parlar amb responsables,
amb les diferents facultats, de les diferents escoles,
que es troben en aquest nou campus a Catalunya, si ens permeteu l'expressió.
En primer terme, saludem el degat de la Facultat de Ciències Jurídiques,
Antoni Jordà. Antoni, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
També ens acompanya el secretari de la Facultat de Lletres, en Pere Navarro.
Pere, què tal, bon dia?
Hola, bon dia i bon ara.
Abans no sé si m'equivocava, et presentava com, o dèiem que ets una experta
en la terrassa del bar del campus, no sé si m'he precipitat.
Sí, t'has precipitat aquí, potser és la tercera vegada,
amb tres o quatre mesos que som aquí.
No hi ha massa temps, ja, tampoc per vindre,
i quan véns, aquí fora fa molt de sol, s'està millor dintre.
D'aquí uns instants s'afegiran a aquesta tertulia la Rosa Paricio,
que és una de les responsables de l'escola d'infermeria,
però en primer terme, Antoni, vaja, vosaltres sou en certa manera
els que heu rebut des de fa uns mesos els alumnes que han anat arribant
en els últims mesos, com a gat vells, podríem dir, d'aquestes instal·lacions.
Com ha anat una miqueta aquest procés d'ampliació del campus?
Bé, molt bé.
El procés d'ampliació del campus ha estat un procés molt esperat,
des de... ja feia gairebé dos cursos que estàvem en obres
i que, per tant, era important per la Facultat de Ciències Jurídiques
que aquestes obres acabessin bé
i que poguessin donar pas a la incorporació de nous centres
amb professors, alumnes, personal d'administració
i configureixin el que és realment el campus,
que és el que tenim ara sobre la marxa
i, d'alguna manera, aquesta festa que es fa avui
és per donar, d'alguna manera, publicitat
al fet que ja hem arrencat a conviure com a campus
unes 3.000 persones, que és el que habitualment, diàriament, estem aquí.
Déu-n'hi-do, eh? Una comunitat universitària
que abans estava disgregada en diferents punts de la ciutat,
recordin l'Escola d'Infermeria a l'Avinguda Roma,
els alumnes de la Facultat de Lletres,
a l'edifici de Lletres de la plaça inferior del Tàrraco
i hi ha també els alumnes de comunicació
que s'havien instal·lats al seminari.
Pere, com ha estat aquest trasllat?
Us sentiu còmodes? Us sentiu a gust ja
les setmanes que sou aquí, a l'Avinguda de Catalunya?
Jo només te puc parlar per mi
perquè als altres hi ha opinions de tota mena.
Jo hi estic molt bé.
Un dels últims dies que estàvem a la plaça Imperial Tàrraco
algú em comentava
«Bueno, i què? No sents nostàlgia de deixar aquest a casa?»
I, bueno, en aquells moments no em sentia ni gota de nostàlgia.
I jo allà hi vaig estudiar durant 5 anys,
hi vaig treballar durant 25 anys,
n'estic 50,
per tant, n'he passat 30 anys de la meva vida a la plaça Imperial Tàrraco.
i la veritat és que a hores d'ara, que som al mes de maig,
cada dematí passo per pujar cap a la facultat nova
i no sento gens de nostàlgia.
No és que sigui cap menyspreu,
però allò era una casa que ja era molt belleta,
jo estic ara en una casa nova que tinc molta llum i molt d'espai
i la veritat no hi ha punt de comparació.
Ara parlem de nostàlgies o no nostàlgies,
però deixem saludar la Rosa Parísio,
que ja ha arribat,
una de les responsables de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Tarrosa.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
Vosaltres vau deixar les instal·lacions de l'Avinguda Roma,
veïns, en certa manera, de Tarragona Ràdio,
us heu desplaçat aquí.
Com ha anat el canvi?
El canvi ha anat molt bé.
Nosaltres portem una tradició
que sempre hem estat sols.
Primer al costat del Joan XXIII,
de l'hospital,
després a l'Avinguda Roma,
i ara els alumnes i nosaltres estem contents
de poder estar en un campus,
de poder estar en un ambient més universitari.
Els alumnes jo crec que s'han adaptat bé
i nosaltres també.
Vull dir, a mi no tenim nostàlgia,
com diu el Pere, de l'opassat.
Independient de nostàlgies o no nostàlgies,
hi ha un fet que crec que és evident,
que és que les instal·lacions
han millorat de forma inevitable.
No només amb qüestions d'obra,
que tots coneixíem més o menys
les mancances de l'edifici
de la plaça Imperial Tàrraco,
però la qualitat de les instal·lacions,
vaja, de tot el material que necessitava
de l'escola d'infermeria,
els nous estudis i els nous platós,
per exemple, que s'han habilitat
pels estudiants de periodisme,
en tot això s'ha donat un salt endavant,
evidentíssim.
Sí, de totes maneres,
com que som tan perapunyetes,
doncs sempre hi trobem alguna pega, no?
Sigues perapunyetes.
Quines pegues trobes?
Bé, jo em dic Pere,
però no em dic perapunyetes,
em dic Pere Navarro.
Per algú pot semblar que són punyetes,
però per d'altres no.
Per exemple,
els lavabos no tenen finestres,
com a mínim els lavabos dels professors,
els dels alumnes encara no hi ha anat,
però no hi ha finestres.
I és clar, això al dia que la ventilació
no funciona, no hi pots entrar.
Una altra cosa,
ara tenim pràcticament
totes les aules equipades
amb tota la tecnologia moderna,
llevat de les de la cinquena planta,
que no n'hi ha.
Són portàctils i les has de portar tu.
Però, a les que hi ha la pantalleta
per poder fer projeccions i tal,
i tal,
doncs resulta que allà on hi ha la pantalla
hi ha la sortida de l'aire condicionat.
I quan funciona l'aire,
la pantalla es belluga.
O sigui que els senyors arquitectes
que van muntar i jo
podien saber d'arquitectura molt.
però de fer classe, poc.
No gens, me'n penso.
Rosa, a l'escola d'infermeria
també es produeixen aquestes situacions
estranyes fins a cert punt còmiques
o de moment tot està al seu lloc?
Nosaltres, bueno,
el que ella ha comentat
es produeix a totes les aules,
per tant, nosaltres també ho patim.
Però a nivell d'aules de demostracions,
aquí, que és una mica el més particular d'infermeria,
aquí en tenim una menys
de les quines teníem allà,
en quant a metres quadrats,
més o menys, tenim el mateix,
i ens hem d'acabar d'adaptar a l'espai,
però en principis també.
I el fet, com comentava abans l'Antoni,
que ara en aquest campus
es congreguin 3.000 alumnes
de facultats diferents,
que sigui conjuntament amb el de Sassalades,
tot i que aquest és encara més concentrat
el gran campus que ja té actualment
la Universitat de Rovira i Virgili.
Com ho veieu?
Creieu que això fa més universitat,
en certa manera,
tenir tots alumnes de diferents centres
congregats en un mateix espai?
És positiu o és indiferent?
Com ho valoreu des de la vostra experiència com a docents?
És positiu si s'aprofiten
totes les avantatges
i totes les possibilitats
que dona el conviure professors i alumnes
de diferents àmbits científics.
És positiu si hi ha una interrelació
a l'hora d'organitzar activitats,
a l'hora d'aprofitar els recursos,
a l'hora de compartir
alguns àmbits de treball
que poden ser coincidents en alguns aspectes.
No ho serà pas
si convivim cívicament,
civilitzadament,
però cadascú anem pensant
i treballant en el nostre ritme
com si no existissin els del costat.
Jo crec que en aquest sentit
tot està per fer,
és una experiència
que dins de la pròpia Universitat Rovira Vigília
és pionera
perquè l'organització de campus com a tal
és la primera vegada que la fem,
que es fa aquí,
en aquest campus Catalunya,
que per tant necessitem
uns quants anys de rodatge
per poder veure realment
totes les possibilitats que això dona.
Però en principi,
més enllà de la pròpia ubicació física
o de l'espai que s'ocupa,
jo crec que les possibilitats
són prou àmplies
i estan d'alguna manera
a les nostres mans.
Si s'entén aplaudiments a fons
és que crec que hi ha hagut
un gol espectacular,
no sé si tant com el d'Iniesa i a la nit,
però vaja,
hi havia força rebombori.
Pere, sobre aquesta qüestió,
hem d'aprendre a conviure tots plegats?
Hem de fer un curs intensiu
de convivència entre alumnes
i comunitat docent
de diferents facultats?
Jo em penso que serà el dia a dia
el fet que ens ajudarà
a prendre consciència
d'allà on som i del que som.
Igual que et deia abans
per la qüestió dels espais,
jo només te puc parlar
per boca meva.
Aquesta experiència que hem fet ara,
aquest mes o mes i mig
que portem organitzant la festa,
per a mi ha sigut una experiència
molt positiva.
Els demanen la cadira,
no, no s'ha acabat,
pots agafar-la, pots agafar-la,
sí, sí.
És que aquí ja saben
que en els bars,
i en aquest dos d'una excepció,
les cadires volen.
Digues, espera, perdona.
No, això,
que el fet d'organitzar la festa,
la festa d'avui,
doncs a mi m'ha portat
a conèixer gent
de l'Escola d'Infermeria
i gent de la Facultat de Dret
que abans potser havia vist
per Tarragona,
els havia vist,
però no hi havia parlat mai
i això,
jo estic molt content
d'aquesta experiència
i crec que per a mi
és molt positiu
i suposo que per a ells
també serà igual.
Doncs a nivell de tot el professorat,
a nivell de pas
i a nivell d'alumnat,
se'ns ha de donar temps.
Rosa.
Sí,
jo penso igual que el Pere.
Vull dir,
a mi la festa,
en un principi,
jurídiques,
aquesta festa ja l'ha fet
altres anys,
d'alguna manera
la Laura
era una...
la porta veu
una mica de tota la festa.
Ens referim,
disculpa,
la Laura Román,
professora de Ciències Jurídiques,
de què s'ha quedat?
la que dirà ara
que li hem vingut a agafar.
Doncs la Laura
era una mica...
Nosaltres ho fèiem així,
no?
I hem seguit una mica això
i jo al principi
em feien por coses,
vull dir,
tenia,
doncs a dir,
molts alumnes...
Puc preguntar quines coses
et feien tamor?
Tamor.
El concert de la nit,
el futbol...
No, no,
que no hi ha cap problema
que...
I després,
doncs,
amb el Joan Rufí,
que és el cap
de conserges d'aquí,
ho hem fet cada any
i a mida
que hem anat
organitzant la festa,
com diu el Pere,
ens hem anat coneixent,
hem anat parlant
dels pros i els contres,
jo penso que serà
una festa molt maca
i, a més a més,
sí,
hem après a conviure,
hem après a...
i hem d'aprendre
molt més
a conviure
i a compartir
moltes coses.
I a treballar,
i a treballar junts.
Després,
repassarem exhaustivament
el programa d'actes.
Per cert,
com li hem de dir
aquesta plaça?
Perquè crec que s'ha obert
una mena de concurs
entre tota la comunitat
universitària
per batejar-la.
No sé si,
vaja,
coincidim una miqueta
amb aquesta celebració,
amb aquesta inauguració
oficial i oficiosa.
L'hem de batejar?
Quines propostes
han sortit
damunt de la taula?
Antoni,
a veure,
com ha funcionat
aquest procés?
Bé,
aquest va ser un procés
ha estat un procés
participatiu,
una mica sorprenent
perquè hi ha hagut
un allau,
gairebé podríem dir,
de propostes
de professors
i d'alumnes
i de personal d'administració
que anaven
durant les últimes setmanes
proposant noms.
De fet,
aquesta plaça,
antiga plaça d'armes
de les casernes
que hi havia aquí,
doncs,
van pensar que era interessant
donar-li un nom,
batejar-la,
per simbolitzar
l'inici
de l'activitat
del campus
i després
de la recol·lecció,
podríem dir,
totes aquestes propostes,
es va fer una tria
per part d'una comissió
que era la que portava
aquest tema
i aquestes propostes
van passar
a ser valorades
pels degans
i directora del centre
i avui a les 8
es desvetllarà
el nom
elegit
que encara no puc
fer públic,
evidentment.
És obvi,
no et demanaré
que desvellis el nom,
però sí que ens podries
enumerar
algunes de les propostes
de les finalistes
i de les no finalistes
que suposo que potser
són més divertides,
fins i tot.
Bé,
les propostes
han anat molt,
des de noms
molt clàssics
o molt
típics,
com
plaça gran,
plaça major,
el pati,
o noms
de places
ja amb noms
i cognoms,
alguns líders
polítics,
algunes persones
o personalitats
de la cultura,
plaça de les cultures,
plaça de la sabidoria,
etcètera.
Doncs,
de tot tipus,
de fet,
per exemple,
per posar en la línia
se m'acut la plaça principal
de la Universitat Autònoma
de Barcelona,
es diu plaça cívica,
que podria ser una de les...
Sí, sí,
sí.
D'alguna manera...
Això és la arma, digues.
Sí, sí,
això que sona...
Vaja,
és que estem escoltant
els sorolls,
vaja,
d'una universitat
en el seu dia a dia,
abans hem sentit
un soroll d'una pilotada
que no ha impactat
al cap de la Rosa Aparicio
de Miracle,
de ben segur
que n'acabarem rebent alguna
i això que senten
a la fons
és l'alarma d'emergències
però en principi
no hem considerat
cap emergència,
ara ja s'ha acabat,
ja s'ha acabat.
Pere,
quins noms has proposat tu
per rebatejar aquesta plaça?
Jo?
Cap.
No,
perquè això era un concurs,
havies de votar
amb una urna,
a més a més hi havia
un registre molt rigorós,
t'apuntaven amb un número,
perquè a més a més
el nom
de la plaça
que la persona
que ha proposat aquest nom
tindrà un premi
i jo doncs
ja no hi he participat
en aquest concurs,
ja feia massa coses
ja no hi podia participar.
Alguna idea
fora de concurs però?
La idea és
que vingueu
a les 8 de la tarda
altra vegada
i ho sabreu.
Exacte,
sí,
a les 8 de la tarda
descobrirem
el nom de la plaça.
A les 8 de la tarda
doncs descobrirem
el nom de la plaça
que per cert
estàvem parlant abans
amb alguns alumnes
i troben a falta,
diuen que la plaça
està molt bé
i que hi ha molt ambient,
troben a faltar
una mica de gespa.
També hi ha anat més
que seria una mica
la perdició
perquè el risc
de saltar-se classes
amb un ambient
més càlid
i més verd
encara seria més alt.
No sé com veuríeu
aquí una reconversió
de la plaça
amb la incorporació
de més espai verd.
A veure,
el projecte de la plaça
i de tota l'urbanització
del campus
incorpora
en el moment
en què estigui acabat
i estem parlant
d'aquí a 3 o 4 anys vista.
Ara parlarem
de què li queda
a aquest campus a Catalunya
per completar-se.
uns espais
amb menys
podríem dir
ciment
que el que té actualment
perquè doni pas
a un tipus de vegetació
que pugui ser assumible
i absorbible
en aquest espai
i en aquestes condicions climàtiques
que té la ciutat de Tarragona
i que té precisament
aquest campus.
S'ha de dir de tota manera
i no hem de perdre vista
que aquest és un campus urbà
està enmig de la ciutat
i està en una estructura
determinada
marcada
per els límits
geogràfics
que té
i urbanístics.
No és un campus
com podia haver-se optat
fa uns anys
per part de la universitat
com tenen altres universitats
un campus extens
un campus
enmig del camp
podríem dir
com la seva paraula indica
i que per tant
hi ha alguns aspectes
potser més
més agraïts a la vista
fins i tot
com seria
la vegetació
o la GSPEP
però que en campus
d'aquest tipus
no és en el cas de Tarragona
únicament
en molts campus urbans
no té tant d'espai
com en altres llocs
podria tenir.
O sigui que si volem
prendre el sol
ho fem a la platja
que també la tenim
a la prop d'aquí, no?
Sí, sí
jo crec que sí
que la platja està molt bé
per prendre el sol
Tarragona en té
molta de planxa
Esteu concentrats
aquí els alumnes
de diferents facultats
però com comentàvem
encara heu de créixer
perquè d'aquí
un parell o tres anys
encara arribaran
altres facultats
per complar
d'aquest campus
que encara ha de créixer
en edificis
també s'han de completar
els dos edificis principals
el que dona
a l'Avinguda Catalunya
i a l'interior
el que donaria
l'esquena
a l'Avinguda Catalunya
com serà
aquest campus
globalment?
Li toca a l'Antoni
Bé
és un projecte
ja enferm
per part de la Universitat
Rovira Virgili
i de la Generalitat
de Catalunya
que és la que
dona
finançament
i suport a les obres
és acabar de tancar
tota l'estructura
actualment existent
del campus Catalunya
amb la incorporació
d'un altre centre
la Facultat de Ciències
d'Educació i Psicologia
que actualment
es troba sessalades
i que s'incorporarà
en aquests 3-4 anys
vista
anant les coses
amb el ritme
que han d'anar
és un edifici
que creixerà
encara més
el que estem ara
per donar cabuda
a aquests professors
i alumnes
amb un increment
de les aules
i també dels despatxos
i també de l'espai
de serveis
i que configurarà
una petita ciutat
podríem dir
dins de la ciutat
de Tarragona
jo a vegades ho dic
i no és en broma
que quan això
estigui pràcticament
tancat
serà un dels 20
ajuntaments
més importants
de la província
la concentració
d'alumnes i professors
que hi haurà aquí
en aquest campus
que serà
d'unes 5.000 persones
diàriament
si no estem
en els 20 ajuntaments
primers
serem els 25
però Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i ja per acabar
una pregunta
per tots els tres
tenint en compte
això
que ara hi ha 3.000 alumnes
que d'aquí
dos o tres anys
vista la comunitat
encara creixerà
molt més
com es pot obrir
la universitat
i especialment
aquest campus
tenint en compte
que es troba ubicat
al centre de la ciutat
serà un campus
molt potent
amb moltes facultats
instal·lades
s'ha d'obrir més
el campus
a la ciutat
la resta
de ciutadans
encara que no formin
part de la comunitat
universitària
haurien de
vaja
prendre part
en certa manera
del dia a dia
de la universitat
com veieu una mica
la interacció
tenint en compte això
que es troba
al campus
ubicat al vell mig
de l'Avinguda de Catalunya
Pere
això ja passa
hi ha molta gent
que ve a dinar aquí
al restaurant
del campus
aquesta interacció
ja hi és
o venen a buscar el diari
això no sé si ho podem dir gaire
perquè si no
les quiosqueres
digue-ho digue-ho
perquè hi ha molta gent
que no ho sap
les quiosqueres
i els quiosqueres
s'enfadaran
però molta gent
ve a buscar
la premsa aquí
que és gratis
sí
per la gent que no ho sàpiga
hi ha alguns diaris
que vaja
que deixen una pila
ben grossa
i que la gent
ve a recollir-lo
ve a recollir-lo
aquí
tots els diaris
que es reparteixen
no es compren
bueno
els diaris
no els diré
els noms dels diaris
no no
no diré
amb el nom
de les capçaleres
què més vols
que et digui
no no
preguntàvem això
aquesta interacció
si s'ha de produir
en més gran manera
jo em penso
que la gent
ja ho sap
i hi ha gent
que hi entra
hi ha activitats
que es fan
que també estan obertes
a la gent
de la ciutat
i llavors qui vulgui
pot venir
si realment
és un
no solament el campus
la universitat
com a tal institució
educativa
superior
doncs té ja
molts àmbits
i molts programes
d'actuació
en relació
en relació
a l'entorn social
que ens envolta
sigui
amb les activitats
obertes
al públic
sigui
amb les aules
de formació
permanent
sigui
amb les aules
de la gent gran
sigui
amb els cursos
dels majors
de 55 anys
hi ha moltes possibilitats
probablement
hem de fer encara
un esforç
més gran
per donar-ho a conèixer
i també
d'alguna manera
per poder
rebre
aquests inputs
aquestes aportacions
del públic
no estudiantil
el públic no de 18 a 24 anys
que és el majoritari aquí
sinó un altre tipus de públic
que també
amb la seva experiència vital
és molt enriquidor
i en això estem
Antoni Jordà
Pere Navarro
Rosa París
gràcies per acompanyar-nos avui
per fer-nos aquest preàmbul
en aquest programa especial
que fem avui
al matí de Tarragona Ràdio
i d'aquí uns instants
per aprendre la festa
ens apuntem que a les 8
sabrem el nom de
sabrem el nom de la plaça
i anirem a venir
a dinar
a buscar els diaris
o a arreglar l'alarma
el que convingui
senyors moltes gràcies
fins ara
i continuem
en aquesta
en aquesta terrassa
perquè volem parlar
ara
hem parlat d'edificis
que ja estan instal·lats
hem parlat també
d'algun edifici
que està en construcció
i volem parlar ara
d'un edifici
que està en construcció
però que té prevista
la seva obertura
de forma imminent
es tracta
de la nova biblioteca
la biblioteca
que disposarà
aquest campus
que
a més haurem d'aprendre'ns
tots plegats
una nova paraula
perquè se li anomenarà
CRAI
què vol dir CRAI
exactament
per què servirà
per què parlem d'una biblioteca
tan especial
per parlar-ne res
breument
hem convidat
el secretari general
de la Universitat
de Rovira i Virgili
el senyor Antonio González San Martí
senyor González San Martí
què tal?
bon dia
bon dia
bon dia
escolti'm
primer de tot
quan s'inaugurarà
el CRAI?
a veure
el CRAI
s'obrirà
s'obrirà
a màxim
el dia 18 d'aquest mes
o sigui que
dues setmanes
no menys
menys
menys
jo diria una setmana
una setmana
11 dies
11 dies per ser exactes
11 dies
de qual cosa
no vol dir que s'inauguri oficialment
és a dir
s'obrirà
els alumnes
5 anys de disponibles
ja els llibres
bàsics
per tant podran
treballar-hi
però la inauguració
oficial
de tot el complex
es durà a terme
jo suposo que
amb la inauguració
del curs
des de la universitat
s'ha remarcat molt
aquests últims mesos
que
aquesta nova biblioteca
és un concepte més ampli
i que
li hem de dir
CRAI
quan parlem de CRAI
exactament a què ens referirem?
un CRAI
és
les sigles
d'un centre
de recursos
per a l'aprenentatge
i la investigació
i aquest centre de recursos
per a l'aprenentatge
i la investigació
inclou
calcom més
que una biblioteca
diguem-ne
aglutina
integra
tota una sèrie de serveis
que en aquest moment
alguns no existeixen
altres estan
diguem-ne dispersos
i el que es pretén
és sumar-los
tots
en un mateix espai
perquè l'alumne
pugui utilitzar-los
molt més fàcilment
i a més a més
pugui tenir un major rendiment
quins són aquests nous serveis?
per exemple
en aquest moment
els estudiants
tenen per exemple
aules
de lliurexcés
informàtica
però estan amb uns horaris
separats completamente
de la biblioteca
i si per exemple
un estudiant
vol treballar
amb un ordinador
a l'aula d'informàtica
i necessita un llibre
ha de buscar el llibre
ha de demanar
el préstec del llibre
i se n'ha d'anar
a l'aula d'informàtica
que no té els mateixos horaris
amb la qual cosa
ara
dins del mateix espai
hi haurà integrat
la biblioteca
i hi haurà integrat
les aules de lliurexcés
d'informàtica
amb la qual
un estudiant
pot agafar qualsevol llibre
anar-se'n a un lloc de treball
que pot ser
la tradicional
la taula tradicional
d'una biblioteca
o se'n pot anar
en un espai
en un ordinador
i treballar des d'aquell ordinador
i accedir
treballar amb llibre
i treballar
diguem-ne
amb biblioteca digital
tot plegat en aquesta idea
que vostè comentava
de senta integral
per tant
integra
el CRAI
integrarà
la biblioteca
que és l'element tradicional
integrarà
les aules de lliurexcés
integrarà
una factoria
que és una factoria
doncs aquells llocs
on els professors
i els estudiants
pensem que he dit
per a recursos
per a aprenentatge
i la investigació
on un professor
i un estudiant
pot diguem-ne
elaborar els seus materials
amb el suport
dels bibliotecaris
que són els que proporcionen
la informació
i amb tot el suport
dels recursos
que necessiten per fer-ho
des d'un escàner
passant per una gravadora
passant per exemple
per compondre
tot aquest treball
això per tant
hi haurà
una factoria
que dependrà
bàsicament
del servei
de recursos educatius
després hi haurà
una sala
o un espai
per a l'aprenentatge
de llengües
amb sistema
no presencial
és a dir
cosa que ara
en aquest moment
vull dir
no existeix
ben bé
hi ha una mediateca
a la facultat de lletres
però
precisament per això
perquè tenia uns horaris
molt especials
i perquè quedava
completament
diguem-ne
desconnectada
del conjunt
era poc utilitzada
amb la qual cosa
en aquest moment
quan un estudiant aquí
trobarà
biblioteca
presencial
trobarà
biblioteca digital
trobarà
una factoria
on ajudaran
a fer
tot el que siguin
els treballs
des de buscar
la informació
fins a la elaboració
pròpia
del treball
i la composició
igual un estudiant
com un professor
trobarà
un servei
uns recursos
diguem-ne
informàtics
com poden ser
des del que és
tan simplement
com són els ordenadors
com pot ser per exemple
les pissarres interactives
per poder treballar
en grups
pensem que aquesta biblioteca
tindrà
una sèrie
d'espais
tancats
de cubícols
que en diem nosaltres
per treballar
conjuntament
per fer treballs
en grups
exactament
per tant
hi haurà
per poder treballar
en grup
per poder treballar
diguem-ne
aïlladament
tradicionalment
i després també
incorporarà
les sales d'estudis
perquè és llocs
que no hi haurà
un silenci absolut
és a dir
no és el silenci
de biblioteca
sinó que és
per treballar
amb sala d'estudis
i tot això
quin és l'avantatge
que està integrat
tot al mateix espai
i a més a més
amb un horari
des de les 8 del matí
fins a les 10 de la nit
de moment
i en èpoques d'exàmens
fins a les 12 de la nit
arrencarà ja ara
fins a les 12 de la nit
tenint en compte
que el 18 de maig
ja ens trobem
a les portes d'examen
arrencarà ja
fins a les 12 de la nit
una pregunta
només per acabar
senyor González Sant Martí
fins ara
fins a aquest 18 de maig
fins a l'obertura
de portes
d'aquest nou grai
els alumnes
on poden estudiar
a veure
fins ara
fins al dia 4
podien fer-ho perfectament
a la biblioteca
de la facultat de lletres
a la plaça Imperial
i es mantenia oberta
la biblioteca
de la facultat de lletres
aquí vam dubtar molt
de si manteníem
aquesta biblioteca
o fèiem el trasllat
ràpidament
perquè poguessin ja
diguem-ne
no haver-se de traslladar
la plaça Imperial Tàrraco
i poder accedir directament
als fons biogràfics
des d'aquí
tot té els seus pros
i els seus contres
res és perfecte
a la vida
i una vegada
sospesat
vam optar
per fer aquest trasllad
en aquest moment
perquè els estudiants
a partir del dia 18
és a dir
que tots els exàmens
que hagin de preparar
per la primera convocatòria
o la segona convocatòria
ja ho puguin fer des d'aquí
mentrestant
poden demanar préstecs
se'ls atén perfectament
des de la biblioteca
provisional
de la facultat de ciències jurídiques
i des de la biblioteca provisional
de l'escola universitària
d'infermeria
i des de qualsevol altra biblioteca
on poden retornar els llibres
on poden accedir perfectament
Antoni González San Martí
secretari general de la universitat
gràcies per atendre'ns
en directe al matí
de Tarragona Ràdio
i estarem ben atents
de l'obertura
i de l'estrena d'aquest crai
moltíssimes gràcies a vostès
i esperem que sigui una realitat
el dia 18 l'obertura
i el setembre la inauguració
i el setembre la inauguració
i el setembre la inauguració