Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No he acabat.
Encara no has acabat?
No.
Quan vas marxar? Estàs a Alemanya, concretament, tu?
Sí. Vaig marxar al juliol a fer un curs de servei lingüístic de la universitat i a l'octubre a començar el curs fins a finals de setembre.
Per tant, els tipus d'estudis que es poden cursar no és només el curs que et toca seguint el cicle de la carrera, sinó que pots fer postgraus, màsters, idiomes, com ara en el teu cas, segurament.
En el teu cas, Jesús?
Bueno, en el meu cas, el curs lectiu a Eslovènia finalitza el setembre, però els Erasmus ens donen una mica de llibertat per finalitzar quan a tu et convé, més o menys.
Jo vaig acabar ara el juny, però hi ha gent que ha acabat abans el marx, hi ha gent que acabarà el setembre, s'adapten a la teva conveniència i a la conveniència de la teva universitat.
Què estudies tu, Jesús?
Jo faig Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, m'acabo d'acabar.
Ja està acabat?
Sí, jo vaig anar per fer el projecte i ha acabat.
Déu-n'hi-do, ja en parlarem.
Júlia, tu estàs fent aquesta qüestió de l'idioma, però què estudies?
Enginyeria Química.
Enginyeria Química també, ja estàs a punt d'acabar.
A cinquem, queda una assignatura i les pràctiques.
Ja esteu fora, ja heu passat el pitjor.
El David també està a punt d'acabar, si no ha acabat, li queda també allò, el serrallet, no?
Estic fent les últimes pràctiques ja per acabar la carrera.
Vas anar a Càrdif?
A Càrdif, sí. Vaig marxar al setembre i vaig tornar a meitat de juny, si no recordo malament.
El curs allí em va acabar a principis de juny, però jo em vaig estar una setmaneta més per viatjar una mica per allà per Gales i veure què tal.
Tota una experiència. Tenim a l'altre costat del fil telefònic Montse Edu, que ella és la vicerrectora de Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili.
Està de vacances i molt amablement, doncs, mira, l'hem tret del seu temps de lleure, perquè ens expliqui no res.
Quatre detalls, perquè, clar, la comunitat universitària i els estudiants en particular ja saben què és això de l'Erasmus, que fa temps que va pel món.
Però probablement, fins i tot les famílies, doncs, això de l'Erasmus és... hi ha com un mite, no?
A l'Erasmus, qui va l'Erasmus? El més llest de la classe.
Anem a conèixer exactament com funciona el tema de l'Erasmus.
Montse, molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Bé, gràcies per atendre la nostra trucada, perquè sabem que estàs de vacances.
Per tant, t'agraïm doblement que estiguis amb nosaltres, no et molestarem gaire.
Però sí que hi ha una mica, sobretot els estudiants, ja ho saben, ho tenen per la mà,
què és un Erasmus, exactament?
Què és el que suposa i qui pot accedir-hi?
Doncs diuen, si em permets, Iolanda, per començar,
diuen que això de l'Erasmus és el que més ha fet per la construcció de l'Europa comunitària.
que els lligams que s'han creat entre joves estudiant una part de la seva formació
en una altra universitat d'un altre país,
a banda de crear moltes parelles,
perquè hi ha moltes parelles mixtes de països de la Unió...
Estàs parlant de parelles sentimentals?
Sí, sí, parelles...
No sabia si eren parelles lingüístiques o...
Jo tinc... No, no, no, no, més estables que això.
Jo tinc moltes amigues i amics de la mateixa universitat
que els seus fills han trobat l'amor de la seva vida en una experiència com aquesta,
però no voldria... Això no és en cap cas prioritzar,
perquè tota la construcció emocional i sentimental de les persones
és quelcom molt important, no?
I tant.
Però això és el que deia, que fa 18 anys que funciona el programa Erasmus,
ha servit perquè quasi dos milions de joves
hagin anat del seu país a una altra, a la Unió,
una Unió progressivament més àmplia,
ara podem anar a països de l'est, que abans no pertanyien a la comunitat,
i qui pot anar? Doncs hi pot anar tothom.
El criteri no és d'expedient acadèmic, encara que pugui ser important,
sinó que hi ha unes bosses d'ajut una mica complicades de gestionar,
perquè hi ha diners que procedeixen de l'Oficina de Programes Europeus de l'Estat,
altres de la Generalitat,
la mateixa universitat complementa els ajuts
perquè als estudiants els sigui barat, diguem, aquest desplaçament.
És una mica complicada la gestió burocràtica, diguem, dels ajuts,
i a vegades potser no arriben al moment més oportú,
en el moment mateix de marxar, sinó una mica més tard,
amb la qual cosa les famílies a vegades han d'avançar una mica els diners,
però a hores d'ara jo diria que no hi ha cap obstacle,
ni des del punt de vista de l'expedient acadèmic,
ni des del punt de vista de la capacitat de les famílies
o dels estudiants per moure.
Simplement n'han de tenir ganes,
que és una cosa molt important,
i per altra banda jo diria que té una gran,
i acabo perquè estic fent una resposta molt llarga,
té una gran funcionalitat,
que diríem en termes d'inserció professional.
En qualsevol entrevista de feina,
un jove que hagi viscut un període de 3 o 6 mesos a Erasmus,
segur que és un factor que li compta,
és a dir, el que en diem cultura de mobilitat,
que una persona s'hagi emancipat del seu ambient normal,
que hagi gosat de parlar una altra llengua,
entendre-la,
que hagi estat en un altre entorn que no coneix,
és quelcom molt important en termes d'autonomia,
d'emancipació juvenil, no?
I aleshores això dona també molta més solidesa a les persones,
els fa més madurs,
i això en termes professionals és molt valorat.
Des de la URB quants estudiants hauran fet un Erasmus
des que es va iniciar?
Teniu alguna dada aproximada?
Doncs molts, perquè tenim de l'ordre de 200 cada any,
per tant nosaltres fa com a 13 anys que participem en això,
vol dir que estem parlant de 2.000, fàcilment,
amb estades diferents, eh?
Com deien, els joves que estan aquí a l'estudi amb tu
poden anar a fer el projecte,
poden anar a fer un període que hi ha un reconeixement acadèmic,
que això també genera una gran complexitat en termes de convenis,
perquè allò que s'estudia a fora,
doncs, sigui reconegut als plans d'estudi d'aquí,
com nosaltres hem de fer respecte dels que venen, no?
Significa l'establiment de convenis en moltes universitats,
però penso que, i ara justament el que volem a la URB
és incrementar-ho i aconseguir que no semblaria massa,
però ja seria un pas molt endavant que, com a mínim,
el 2% dels estudiants, estem parlant de 14.000,
es moguessin cada any,
i per tant es moguessin en l'espai Erasmus,
però també en altres mobilitats que es comencen a obrir,
concretament cap a allà de Latinoamèrica.
Bolònia modificarà d'alguna manera
tot el que són aquests intercanvis internacionals
a nivell europeu?
Els incrementarà.
Jo penso que tot el tema de Bolònia
té clars obscurs,
i les coses, una cosa és com es pensen,
l'altra és com s'acaben desenvolupant,
per tant, m'ha semblat sempre molt legítima
una determinada reticència
per part d'alguns sectors a tot el procés de Bolònia,
però el que fa a mobilitat
i a internacionalització dels estudis
és clar que significarà un impuls,
i això en el món que vivim penso que és molt bo.
Hores d'ara, Montse, ja per acabar,
podeu donar resposta a totes les demandes
d'aquests tipus de programes a l'URB,
o hi ha joves que lògicament no tothom pot anar,
i malgrat aquesta aspiració que deies,
del percentatge de joves que estaria bé
que participessin d'aquests programes.
Jo diria que sí, anem posant les bases.
Ara ja hem aprovat la constitució
d'un internacional centre,
que en aquest cas seria per acollir els que venen de fora,
però també per estimular els estudiants de l'URB
a que ho facin,
proporcionant tota la informació que cal.
De fet, hem fet una campanya amb cartells i folletons,
fem unes trobades d'acollida en què els expliquem
que la universitat, a més de contribuir al finançament
de la seva estada,
també facilita pràcticament a cosa aéro
uns cursos d'immersió a la llengua del país d'origen
que es poden fer aquí
o que es poden fer al país de destinació.
Jo penso que cada vegada més
la mateixa experiència dels estudiants d'Erasmus
que hi han estat
és la millor, la prova del set,
que és una experiència que val la pena,
més enllà que s'enamorin i es quedin allà, també.
Que pot passar? Ara els hi preguntaré, eh?
Que vagin preparant-se.
Hi ha fins i tot una pel·lícula sobre l'Erasmus, no?
Ah, sí?
Perquè, de fet, s'ha creat una...
Bé, jo penso que tots els joves que participen d'aquest programa
tota la vida recordaran que van fer un Erasmus
i que van estar a no sé quin país
i que van crear allà uns lligams
i que van aprendre a veure la diversitat de formes de vida.
És molt útil des del punt de vista de formació personal,
diríem, en termes integrals, no?
Més enllà del projecte o de les assignatures concretes
i dels sistemes educatius que van convergint
però que són diferents.
És molt útil des de molts punts de vista.
No hi ha dubte.
Jo soc un absolut entusiasta d'això.
I ara, fins i tot, el que intentarem fer
serà contactes amb les associacions de pares
dels instituts i d'associacions de veïns, etcètera,
perquè una mica de reticències que hi pot haver,
sobretot amb les classes més populars,
a fer aquest tipus de moviments
per part dels pares, doncs, que es vegi neutralitzada,
diguem-ne, i que la gent sigui partidària.
Perquè ja dic, no hi ha obstacles econòmics a d'hora d'ara.
A més, amb el tema de l'abratllament dels vols
i aquestes coses, no hi ha obstacles econòmics.
Des de fora, tot són avantatges, no hi ha dubte.
Montse Duc, vicerrector de Relacions Internacionals de la URB,
gràcies per atendre la nostra trucada.
Gràcies a vosaltres.
I acaba de passar una...
Gràcies per invitar-me.
I tant.
Quan tornis de vacances ja tornarem a parlar més àmpliament, d'acord?
Continuarem.
Bon estiu.
Igualment.
Adéu-siau.
La vicerrectora, és que ho ha deixat a la taula dues vegades,
us heu enamorat en el vostre d'Arasmus o què?
Jo no.
Ja sorties enamorat de casa.
No, no.
Aquí ja no entraré.
No, és broma.
No, no, no.
No, però sí que és veritat, eh, que s'estableixen...
A veure, si no, enamoraments i parelles d'aquelles per tota la vida,
com deia la Montse, sí, bones amistats.
D'això no hi ha dubte, no?
Sí, sí, això s'ha.
En el vostre cas, no, us hi ha hagut alguna cosa?
Ens hem deixat l'amor allà?
Enamorament, no, amistat, sí.
Amistat, sí.
I tu?
No, en el meu cas, igual que ella.
També.
Ai, no ens han tocat alumnes enamorats.
Jo porto fent de guia per Tarragona dos cada setmana,
perquè porto dos cada setmana que m'han vingut amics de Càrdif,
uns italians i uns anglèsos ens han vingut a veure,
i ja porto fent de guia per Tarragona ja,
ensenem ja a ciutat.
Home, no hi ha dubte que el que és,
en el cas de l'idioma és evident que el lloc és on has d'anar,
però en el cas del que són els estudis acadèmics enreglats,
la formació que pots tenir aquí a una altra universitat avui dia
i a nivell europeu pot tenir el mateix nivell,
però aquest allunyar-se de casa
és un pas bastant més definitiu cap a l'autonomia.
No descobrirem res si diem que avui en dia
els joves s'independitzen més tard
respecte a altres generacions.
Aquest és un pas boníssim per vosaltres, sense dubte,
i pels pares, segurament, que us perlen de vista un any.
Et dones compte que pots fer coses que abans dius,
ostres, et fa respecte, no?
I al principi quan marxes, sobretot, doncs, és això.
Ho veus tot molt lluny i dius, hòstia, em costarà molt fer això, fer allò,
però quan arribes allà veus que tothom està igual
i més o menys en una setmana, 10 dies,
ja t'acostumes a tot i ja no te'n recordes, no?,
d'aquest respecte que et feia abans de marxar.
Tu vas anar a Cardiff, l'anglès és una llengua més o menys generalitzada
i més en la vostra generació, en el teu cas, Juli, a Eslovenia,
a l'antiga Jugoslàvia, jo no sé què es parla allà.
Allà es parla eslové.
Eslové, per això t'ho deia.
I què? Què vas fer?
Tu ets enginyeria, què?
De Telecomunicacions.
Clar, i què feia servir? Dibuixets?
Perquè, no sé, van estudiar?
O és molt universal això de la enginyeria, també, no?
No, aleshores, és que jo vaig anar a fer el projecte.
Jo tenia un laboratori amb un lloc assignat
i un professor amb el que parlava en anglès.
Aleshores, no tenia problemes idiomàtics en aquest aspecte.
El que era la part acadèmica.
Això mateix.
La part social ja devia ser una altra cosa, no?
Sí, és una mica diferent.
El que passa és que el que es fa amb aquests països
és que no tradueixen el que són les sèries de televisió i pel·lícules.
Ho veuen tot amb la sèrie original subtitulada.
Aleshores, el nivell d'anglès de la població
és suficient per comunicar-se amb la majoria de casos.
Per què vau fer aquesta tria cardifas l'Ubènia?
És que el cas de la Júlia és evident, no?
Si havia d'aprendre alemany, segurament.
No, no, vaig aprendre alemany per anar a l'Erasmus.
Per anar a l'Erasmus?
Sí.
Ah, d'acord.
Jo pensava que havies fet un Erasmus lingüístic
per anar a aprendre la llengua.
Vaig fer el curs del servei de l'Ori
per poder estar a Alemanya amb un mínim d'alemany.
I vas tenir prou els primers dies, com a mínim?
No.
No.
Moltes dificultats idiomàtiques?
A classe, moltes.
Sí, perquè és tot en alemany,
si més no el que vaig fer jo,
i els primers dies és com a frustrant entrar en una aula
en què entens el bon dia
i quatre coses més.
A la primera classe, quina matèria estaven tractant?
De què estaven parlant?
Ho recordes?
Tractament d'aigües.
Tractament d'aigües en alemany.
Fotut.
Fotut, fotut, realment.
Per mi sí.
Es pot morir, sí.
Sí, ja en català, per mi seria imaginat.
A mi també ho va ser.
Déu-n'hi-do, Júlia,
ets una heroïna com moltíssimes estudiants
i moltíssims estudiants que arrenen.
Què us va motivar?
Dir, escolta, jo...
Perquè generalment,
tot i que em penso que es pot fer a partir
del segon any d'estudis universitaris,
la majoria sempre marxeu el darrer any.
Generalment, pels casos que jo conec,
la majoria marxeu el darrer any.
Què us va motivar fer un Erasmus, marxar d'aquí?
Bé, en el meu cas,
jo no tenia pensat marxar.
El que passa que,
a l'últim any de carrera,
doncs,
vaig decidir allargar la carrera un any més
per poder marxar.
les raons és, doncs, sobretot pel tema de la socialització
amb cultures estrangeres i també el tema de l'idioma.
Perquè avui tothom fa carreres universitàries
i, si vols destacar, doncs,
sobre altres enginyers has de fer alguna cosa, no?
I aquest Erasmus, doncs,
era un dels passos que podies fer
per destacar sobre...
entre un altre grup d'estudiants.
Doncs, ben dit,
generacions enrere,
un títol universitari pelat ja era la repera.
Avui en dia has de tenir el títol universitari,
doncs,
graus, màsters, idiomes, estades...
Ara no acabeu mai, no?
De ser estudiants universitaris.
No, no.
Heu d'anar sumant.
En el teu cas,
estàs a punt d'acabar publicitat, no?
Perquè vas triar a Càrdif.
Alguna coneixença que tenies?
No, no, no.
De fet, en el meu cas,
Càrdif era una mica com el caramelet
de la meva carrera
perquè era l'únic destí al Regne Unit
i a mi em tirava bastant el tema de l'anglès.
Jo volia anar a una destinació en l'anglès,
no al Regne Unit,
sinó que simplement que l'anglès
fos l'idioma més utilitzat
tant al carrer com a la universitat
i en el meu cas era l'únic destí
o dels pocs que així era, no?
I, bé,
vaig demanar a Càrdif
i vaig tenir el sol
perquè me l'han donat.
Per això, eh?
Perquè era l'únic...
Al Regne Unit
hi envia molta demanda
per anar-hi allà.
El teu anglès impecable,
l'hauràs d'ara, clar?
Bé, millor.
Millor de quan vaig...
Millor, viscant allà.
T'havies de relacionar, suposo,
amb gent del país,
de molts països,
perquè deu ser un altre dels atractius
que té Erasmus,
ni a Alemanya,
sinó que estàs visquent
amb gent d'altres països d'Europa.
Sí.
Ens estableix aquesta relació.
I del món.
I del món, també, és veritat.
Teniu tendència a agrupar-vos
els que sou de fora
quan esteu en el dia a dia?
És més fàcil.
Això és cert, sí.
A més a més,
en funció del nivell d'anglès que tens,
en el meu cas,
doncs és acceptable,
però tampoc és la rapera.
I ara tendeixes a juntar-te
amb la gent
amb la que et comuniques
més fàcilment.
Allò del nivell d'anglès
quan és més limitat,
però normalment
és el mateix allò.
No, no, parla anglès d'acadèmia
i ens entenem tots.
Quan parles amb algú
que ha après l'anglès a l'acadèmia aquí
és com més fàcil entendre,
no?, segurament.
Sí, i a més a més
l'accent té molt a veure.
Perquè, per exemple,
una cosa que vaig notar jo
és que els eslovencs
tenen un accent en anglès
molt semblant al nostre.
Se'ls enten molt bé.
Però tu, per exemple,
parles amb un,
jo què sé,
un alemany
o un australià
i te podes morir.
Ja, ja, ja.
I això ho vaig notar molt.
Això que deies tu abans,
que tenen el nivell d'anglès
de molts països,
d'estudiants d'altres països,
jo, en el meu cas,
em vaig adonar que els espanyols
tenim un nivell
mitjà baix d'anglès.
Sempre s'ha dit.
Mitjà baix.
Més tirant cap a baix
que cap a mitjà.
Perquè és això,
estan acostumats a veure
les sèries, televisió...
És com una segona llengua,
pràcticament,
en molts casos, no?
Sí,
l'utilitzen molt més,
molt més que nosaltres.
Nosaltres només,
com aquell qui diu,
només l'utilitzem
quan margem fora.
Però ells donen la sensació
que l'utilitzen més,
i realment crec que és així,
l'utilitzen molt més
en el seu dia a dia
que nosaltres aquí.
En el teu cas,
l'anglès va ser una eina útil?
L'anglès,
més o menys,
el domines
i et va servir?
O et movies en alemany
o no tenies res a pelar?
A veure,
jo parlo en anglès
amb la meva tutora només.
Perquè al començament
d'entrar al laboratori
sense conèixer alemany
i tot en alemany
era perillós.
Ai, quin aïllament,
no?
Els primers dies?
No et senties una mica aïllada?
No,
perquè la gent s'esforçant molt
perquè els entenguis.
Però el meu dia a dia
era en alemany.
Millor o pitjor,
però en alemany.
Què tal el teu alemany,
ara?
Bueno,
jo parlo,
però amb dificultats.
Ah, millor que el primer dia
segur que sí.
Molt millor.
Escolteu una cosa,
hi ha unes,
lògicament,
això hi ha tota una sèrie
de programes,
està arreglat,
hi ha uns ajuts econòmics,
lògicament,
que es pensi que això
és una cosa
que està oberta
absolutament a tothom.
Sempre tots parlem d'oïdes.
A veure,
t'has d'ajustar una miqueta
el cinturó
quan estàs d'Erasmus
i és el que he sentit de parlar.
No et pots permetre
grans luxes
perquè, clar,
i lògicament
amb el que reps
d'ajut institucional
no hi ha prou,
sempre ha d'haver-hi
l'ajuda de les famílies.
Però es pot sobreviure,
no?
Sí, sí,
exactament.
Sense grans luxes,
com dèiem.
Jo he tingut per viatjar i tot,
o sigui que...
T'ha donat per...
Això és que o ets molt ric
o ets molt estalviador,
una de les dues coses,
segurament.
Soc estalviador,
sí, en general.
Alguna de les dues.
Escolteu,
l'hora de resoldre
l'habitatge,
amb qui vius,
on vas a viure,
això vosaltres ho trieu
quan arribeu allà
o ja ve una miqueta
donat des d'aquí?
Bé,
en el meu cas,
abans de marxar
teníem l'opció
de si volies anar
a una residència
d'estudiants
o que la universitat
et busqués
el lloc on viure,
ho podies gestionar
una mica des d'aquí.
És a dir,
tu els enviaves
una sol·licitud
amb unes preferències,
la universitat
et donava un llistat
de preferències,
de residències,
de cases,
i tu els donaves
les teves preferències
i ells al cap
d'un mes i mig
et col·locaven
on ells...
Al final fan el que els volien,
no,
les preferències,
a mi em van donar
la vuitena preferència,
però bueno,
i et col·loquen una mica
on ells et volen col·locar,
no?
I és una opció,
també pots anar allà
sense tenir res
i buscar casa des d'allà
que també és relativament fàcil,
però sí,
tens l'opció
de fer-ho des d'aquí,
de gestionar des d'aquí.
Però vaja,
diguem-ne que
tota aquesta qüestió
organitzativa funciona,
que no ho sentiu
ni aïllats,
ni ho sentiu
allò de dir
ara on he d'anar,
sortiu amb tot
bastant preparadet.
Està ben muntat, sí.
Està ben organitzat.
Sí, en el meu cas.
Bueno,
semblava que era una mica
improvisat,
perquè a mi em van donar
plaça
tres dies abans
del meu vol,
però
vaig parlar
amb els meus companys
a l'arribar
i tots anaven així.
A mesura que la gent
hi anava arribant,
els anaven col·locant
a tots,
no van tindre problemes.
Satisfets
de l'experiència
en general,
és a dir,
de dir,
tornaria una altra cosa.
Encara jo he de sentir
algú que es queixi,
perquè de fet
no m'estranya.
I escolteu una cosa,
ara què serà
de la vostra vida
com a estudiants
o quasi ja...
Perquè exestudiants
no sereu,
tot i que esteu a punt
d'acabar tots tres.
Sí.
Què fareu ara?
Jo tinc pensat
de fer un màster
a partir de l'octubre.
Aquí?
O te'n vas també...?
No, no, no.
En principi
em quedaré per Barcelona.
En principi.
Tot i que no em faria res
marxar lluny l'altre cop.
Si poguessis, no?
Si pogués, sí.
No m'ho pensaria massa.
En el teu cas?
Jo vaig...
Bueno, jo
quan vaig acabar la carrera
doncs vaig sopar
a diverses opcions.
Vaig pensar
puc buscar feina,
puc treballar i estudiar
o puc estudiar només.
Aleshores
vaig fer certes coses,
tràmits,
i al final
la URUV
doncs em va donar
una ajuda
per fer
un màster d'informàtica.
Aleshores vaig dir
bueno,
doncs farem el màster.
S'ha de continuar estudiant.
Júlia, tu què faràs?
Jo he de fer les pràctiques
i acabar la carrera.
I continuaràs estudiant
o intentaràs buscar feina també?
De moment acabar el que hi ha
i després si surt feina
doncs treballar
i si no buscar un màster.
I un anyet a Alemanya
ja per acabar d'arrodonir la llengua
què et sembla?
Un anyet més?
Fantàstic.
A quina ciutat estaves?
A Berlín.
A Berlín.
Bonica, Berlín.
Molt bonica.
Gran ciutat, realment.
Sí.
Heu deixat amics allà, no?
En el cas del David
deia que aquí
tinc uns amics
que estan vosaltres també?
Sí, alguns.
Jo per Santa Tegla
també tinc visita.
Bé, doncs escolta
potser que els convidem
i veniu tots aquí a la ràdio
i fem una trobada
d'Erasmus
de tota Europa.
Estaríem més estona parlant
se'ns han menjat
el rellotge
el temps que teníem
Jesús,
en Júlia,
en David
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Enhorabona per l'experiència.
Moltes gràcies.