Molt bona diada de Santa Tecla, un contrast extraordinari
al que hem viscut a través de la ràdio,
perquè mentre els oients de la ràdio de les festes
escoltaven la retransmissió en directe de l'ofici,
des de la plaça de la Font, on estem ben instal·lats,
Jordi Bertran i Servidora, en aquell moment simultàniament
els diables obrien un altre cop aquesta tanda de lluïment
del seguici popular que podeu també seguir en directe
des de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Jordi Bertran també està tot a punt.
Situació privilegiada, del mateix punt on després podeu seguir
en directe la retransmissió castellera amb un ampli equip
de professionals de la ràdio de la ciutat.
De moment tenim el drac, Jordi, hola de nou.
Hola, bon dia de Santa Tecla pels oients que s'incorporan ara també,
perquè hi haurà gent que també s'incorporarà
en funció de com va a la nit.
Gent que està incorporada des d'ahir al vespre
i que encara no ha anat a dormir i no sabem com aguanta,
perquè d'aquests elements hi ha uns quants.
La veritat és que aquesta horeta d'impàs mentre anava a ofici
també ens ha donat l'oportunitat de saludar molta gent,
de parlar amb molta gent, de veure molts esmorzats.
Tu deies que a les 7 del matí hi havia gent esmorzant.
Quan veníem cap a la plaça de la Font encara esmorzaven.
Jo no sé què menjaven o què bevien,
però estàvem força animadets tots.
Allà, que ens han prohibit dió on érem,
estàvem menjant un estupat de carn molt bo.
Sí, a més, ha dit no dieu on som.
Apa, com si no es fessin notar, saps?
Exacte, exacte.
En tot cas, ara estem amb la tanda de lluïment
de la plaça de la Font.
S'ha de dir que aquesta és una plaça històrica
en la festa popular de Tarragona,
tot i que no és la primera plaça.
De fet, es va vindre aquí
arran del creixement que va tenir el seguici,
que impedia que sí que pigués a la plaça de les Cops,
que és el primer moment real
on podem constatar tan des de lluïment.
La plaça de la Font tampoc era estranya
pels tarragonins i tarragonines,
perquè aquí els romans, els avantpassants romans,
ja corrien i feien competicions esportives
amb les seves quadrigues, vigues i altres elements
que tenien molt a veure també amb la festa.
A veure, no es repeteix aquella mateixa seqüència
que us hem narrat en directe entre les 9 i les 10 del matí.
El seguici, òbviament, és el mateix,
però entre la sortida d'ahir del seguici,
l'anada d'ofici aquest matí i la processó aquesta tarda,
hi ha aquest punt d'inflexió
que permet veure l'actuació de cadascun dels grups festius
d'una altra manera.
En un enterimat, en molts casos,
poder sentir amb una certa claredat versots
com ara els dels Diables.
Vull dir, aquesta tanda de lluïment
es diferencia i força de la resta de sortides del seguici.
Sí, és una sortida, diguéssim, que en diem a la italiana,
perquè hi ha aquest escenari d'esquena a l'Ajuntament.
De fet, aquest escenari...
Que no és per fer un lleig, eh? És que és així.
Sí, és així.
Bé, antigament no era així,
perquè els primers escenaris que es van muntar
estan fotografiats per els companys de Pensa Gràfica,
que són els que d'una manera o d'altra
van anar retratant l'evolució de la festa.
i estaria jo ubicat més o menys a l'alçada de la Boca Calle,
hi ha unes fotos magnífiques de Dames i Vells
i dels Vall de Diables del Vendrell,
que venien en aquell moment perquè havia desaparegut la colla local
a fer els versos aquí,
amb un enterimat que estava guarnit amb la bandera espanyola.
És una cosa que avui seria impensable,
però tot el faldó...
Avui tenim el faldó de l'estrella d'Am
en els anys 40...
posant-me la bandera espanyola.
Però vaja, sí, era una altra manera de fer, no?
En tot cas, aquesta escenaire de la plaça La Font
multiplica la capacitat
i hem de tenir present que hi ha l'any 1388,
no per Santa Tecla, sinó per la festa de l'Assumpció,
aquí representava el drama,
el teatre popular català més antic de tots els països catalans,
que és el drama dedicat a la Verge Maria de l'Assumpció,
que es feia el 14 i 15 d'agost
i que actualment es pot veure a la selva del camp.
Aquesta és la música de la Víbria,
que repeteix en aquest cas el ball.
En la tanda que hem vist a l'anada ofici,
no l'hem pogut veure complert,
perquè és una anada més ràpida.
Aquí sí que es fa amb acompanyament musical de graia d'Inval.
I l'acompanyament del públic,
perquè els portadors de la Víbria conviden el públic,
que ja comença a ser una miqueta nombrós a la plaça,
que piquin de mans i que acompanyin,
s'ha fet la rotllana.
La gent ara gaudeix de la presència de la Víbria
d'una altra manera, com dèiem,
diferent a la del seguici.
Sí, la Víbria és un element molt especial.
A més a més, ha anat entrant en l'imaginari dels nens
de manera singular.
Aquest acte del llurament dels xumets
s'ha convertit ja en dos anys.
Quant de bé està fent la Víbria per les famílies, eh?
Sí, sí, sí.
És una contribució interessant a la festa.
I després també s'ha de destacar
que és l'única peça de foc que balla
acompanyada en gralles,
perquè això dels timbals amb les bèsties de foc
és una cosa relativament recent, eh?
És a dir, els timbals anaven amb el ball de diables,
però els dracs, els bous,
tots aquests elements normalment anaven acompanyats
de música, d'altres instruments,
no només de percussió.
La Víbria encertadament,
i una mica perquè suposo que estaven tocats
per això que no tenien història,
va voler apuntar-se aquesta singularitat avui en dia
que la peça de foc
és l'única que balla actualment
amb música de gralles i timbals.
Ara que has dit això, una pregunta tècnica.
Quan es fa la recuperació d'un ball,
doncs que sí que té la seva referència,
es va a les fonts,
i hi ha certes mancances,
i hi ha certs documents que no es troben,
això permet tècnicament incorporar-ne de nou
i així la tradició fer-la créixer d'una altra manera?
O si ets molt purista i dius,
si no tenim res no afegim, o podem afegir?
La festa és una evolució contínua
i està clar que no sempre hi ha hagut retransmissions de ràdio,
està clar que no sempre hi ha hagut sonoritzacions a les classes,
per tant, els mateixos elements han anat incorporant.
Per tant, quan es recupera un element
és el moment de definir molt bé el model que volem futur,
perquè després ja sí que costa més treure-ho incorporar.
Sí, aquí s'ha fet amb molt criteri.
Jo penso que no hi ha cap element
que hagi pogut percebre una desigualtat
respecte als elements històrics.
Jo sempre dic que si conviuen perfectament aquests elements
que nosaltres vam veure quan érem petits,
com els gegants i els nanos,
amb aquestes peces noves com són els elements de foc
o les figures que veurem d'aquí una estoneta,
vol dir que això s'ha anat fent en pausa i en criteri.
Vull recordar també, abans hem parlat de l'Antoni Mas,
d'Antoni Mas, n'escoltor de l'Àliga.
Ara també és un moment oportú,
ja que tenim a la víbria,
una persona que ens va deixar, el Josep Agustí de Montblanc,
va ser qui va fer dues peces,
la cocafera i la víbria,
que és una peça, penso, magnífica,
amb aquest component d'elements de cua,
de rèptil, de pits de dona, de cap d'àliga,
que li dona una singularitat molt especial
i que en el fons està inspirada
en aquest imaginari de la catedral
que tenim tan ben representat en moltes figures,
tant dels capitells, de les gàrgoles
o del cadiram dels antics canonges.
Elements que ara s'instal·len còmodament
per prendre un respir al Palau Municipal,
tots aquests elements,
mentre es fa aquesta tanda de lluïment del seguici,
i que allà es quedaran fins la tarda,
quan s'hagi de fer l'anada de processó.
Sí, sí.
Ara està fent la seva passada,
és la manera tradicional d'anomenar els valls parlats,
en aquest cas el vall de Serra Llonga,
que no farà parlaments, sinó que només farà la seva trabucada aquí.
El vall de Serra Llonga de Tarragona
és un dels que, juntament amb el de Vilafranca i Vilanova,
s'ha recuperat ràpidament, jo diria,
concretament va ser l'any 87,
i és bo recordar que aquesta gent,
igual que altres elements,
no van comptar en aquelles èpoques
amb un suport municipal total,
perquè cada trabuc no el va pagar l'Ajuntament,
sinó que el va pagar una entitat
o uns particulars que van col·laborar
en què la festa fos possible.
Per tant, també és bo pensar que hi ha hagut un esforç,
potser per això la festa és tan estimada ara,
perquè la gent ha hagut de fer esforços...
Qui més, qui menys ha fet la seva aportació.
Exacte.
Per tant, tothom se la sent seva,
no només per la presència al carrer,
sinó perquè quan es va fer tot aquest exercici de recuperació,
molta gent s'hi va abocar.
Sí.
A títol personal, com dius ara, no?
Ahir teníeu els micros, el Joan Menchón,
acompanyant la retransmissió,
i amb l'Anna Plaza, si no recordo malament.
Sí, efectivament.
I el Joan va ser un dels impulsors d'aquest procés de recuperació,
juntament amb altra gent.
Avui tenim amb nosaltres el Jordi Serret de Serra Llonga,
i cares ben conegudes,
com ja va ser habitual en aquesta colla del Vall de Serra Llonga.
També, per cert, una colla que no sé si és que té subvenció
dels mitjans de comunicació,
però hi ha unes quantes periodistes
que fan gala també d'anar ben armades
amb aquests trabucs fabricats, per cert, a Ibar, al País Vas.
Això deu ser perquè l'ofici ja és de ser una mica guerrer,
i potser per això s'han integrat al Vall de Serra Llonga.
Ja tenim aquí l'Àliga, eh?
Ja tenim aquí l'Àliga,
que està ballant en aquesta rotllana, com dèiem,
que s'improvitza tot just davant de l'escenari.
Deies que al Serra Llonga no fan parlaments ara,
no fan versots, però els Diables sí, avui sí.
Els Diables són l'únic ball que tradicionalment fa...
Que aquí a l'escenari faran els seus versots.
Els versos abans de l'exhibició castellera,
això és una tradició bastant comuna
al camp de Tarragona del Penedès,
que poden fer aquests versos.
Ara no sé per què l'Àliga no balla el Vall de l'Àliga,
està fent un pas doble normal,
però bueno, veurem, a veure si és que finalment
opta per no ballar avui el Vall de l'Àliga,
cosa que seria bastant sorprenent,
o és que farà dos tandes de ball, que també podrien ser.
Potser en fa dues.
Poca broma perquè l'altre dia
la gent dels Negritos,
que fan ballar els Negritos,
aquest grup de la zona gràlla,
que són tota aquesta agrupació de músics,
no només de Tarragona, sinó d'arreu dels països catalans,
que treballen tot el que és la música tradicional,
ens presentaven del ball que vam fer
el passat diumenge,
versions d'Europ,
de Paulina Rubio, de David Bisbal,
clar, és el que dèiem,
el de l'evolució de la festa,
que ho hem repetit al llarg d'aquests dies.
Sí que el balla, sí, sí.
Va ser que la banda,
que és la banda del meu musical de Muró,
ha tirat uns compassos més,
que el Pitu Rovira ha fet parar.
No és el que deies, era bastant insòlit.
Insòlit.
Però callem, callem, a veure què passa.
Sí, sí, és normal que et toqui.
Es balli l'estàndard de lluïment de la Passa a la Font,
tant l'ahir a la tarda com avui demà,
ai, avui, perdó, al matí, avui a la tarda,
doncs es balla aquest.
Ball de l'àmbit.
Ara sí, bastant ben preparats,
ben alineats, disciplinats.
Una trabocaire japonesa,
a la plaça, en aquest moment.
Fem-se fotos amb el ball de Serra Llonga.
Sí, sí.
Bé, això també té la seva gràcia.
Hi ha molts turistes, sempre, per Santa Tecla.
No dic que vinguin per Santa Tecla,
perquè coincideix amb aquesta època de l'any,
per ser que avui comença la Tardó,
com cada any per Santa Tecla.
Sí, bona tarda.
A veure si arriba el so,
bé, els llans que es facin una idea.
Ara estan fent, ara,
el que és el tradicional de la tarda de lluïment.
és la rasa de la tarda de lluïment.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per moisació!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
al segle XVIII hi ha moltes notícies
que era un animal que es tenia que refer contínuament
perquè era tan esbojarrat que es trencava habitualment.
Són dos períodes, el del segle XV al segle XVIII
i després una peça que, a diferència, per exemple, de l'Àliga,
que va tenir molta continuïtat entre el 1531 i pràcticament el segle XIX,
aquesta molassa va ser de menys vida,
possiblement per aquest caràcter més efímer que es trencava.
També introdueix un element que anirem veient,
que és aquest domàs que...
Vescut de la ciutat.
Vescut de la ciutat, amb les zones de la ciutat,
que també en el seu moment va provocar algun enfadu
amb aleshores regidor del govern...
Tenim la penya al fina.
Amb el senyor Albert Ballver.
Per què va ser?
Perdó, amb el senyor Joan Ballver,
que era el partit popular perquè, com veieu,
no llueix la corona de l'escut.
Saps que, com ho hem determinat,
va haver tot una polèmica
per si s'havien de posar els escuts oficials o no
amb tot tipus de peça.
Bé, en tot cas, és una de les coses que...
Al final qui ho va decidir?
Ells, els portadors,
perquè aquesta peça no és de propietat municipal,
és una peça que es va organitzar al centre,
aleshores, centre de colles sardanistes,
que era l'entitat que emparava aquesta figura.
Actualment és una associació cultural que es dedica a aquest tema,
però de ser l'origen.
Aquesta peça va ser recuperada l'any 88 a Tarragona
i va ser obra de Joan Serramià,
que, igual que hem dit que va fer la corona de Lleó,
va fer aquesta peça.
Un altre dels escultors importants en la festa,
és a dir, aquest fair play que hi ha hagut entre els diferents escultors,
cadascú anant aportant una figura.
Ara ja veiem que també s'apropa,
no immediatament, però vindrà el Lleó,
en aquest cas és obra de Dolors Veena,
una altra escultora,
o bé el bou, que no ho hem esmentat,
de la Montse Canudes, que ja ens va deixar,
o el drac d'en Gabriel García.
Per tant, també, tota una sèrie de persones,
algunes, malauradament, ja no estan entre nosaltres,
però que han fet una obra impressionant,
a nivell de popularitzar les peces,
perquè si les figures no tinguessin encant,
realment, difícilment, podrien ser assumides com ho són.
Han adquirit personalitat pròpia,
i sovint tots oblidem que a sota les figures
hi ha festers i hi ha persones que les fan ballar.
Hi ha altres casos similars al de la Molassa,
que la titularitat no és municipal,
que són d'entitats cíviques, culturals i privades?
Els balls populars, per la seva prop identitat,
són peces d'entitats, totes.
del bestiari, totes les restes figures són municipals,
són propietat de l'Ajuntament,
tot i que totes tenen un conveni
amb una entitat cultural per portar-la.
En aquest cas, entre la cucafera,
la cucafera és l'element que portava el gremi
de cuiraters o pellissers.
D'aquí el seu aspecte, no?
D'aquí el seu aspecte forrat, tota la cuira.
Totes aquestes, com a escates,
quin material és?
És cuir, cuir.
Això és cuir, és una de les característiques
que tenim en les descripcions de les actes medievals de Tarragona
i també és important dir que aquí
la primera cucafera que està documentada
no és la de Tarragona,
sinó que un any,
quan s'estava configurant tot això del seguici,
a l'edat mitjana, al segle XIV,
l'Ajuntament va decidir convidar
la cucafera de Montblanc,
que ja existia,
i que juntament amb la de Tortosa i la de Tarragona
podríem dir que són les més antigues.
La cucafera, en altres llocs dels països catalans,
s'anomena Tarasca.
Per exemple, també a Occitània,
la Vila de Tarascón té una Tarasca molt característica
i és una peça que s'ha estesa d'una manera general...
És una de les peces més esteses per la Mediterrània.
Sí, tot i que numèricament no n'hi ha moltes.
És un drac.
Potser expliquem la llegenda d'aquest drac particular.
Cucafera vol dir drac feroig,
no vol dir una altra cosa.
Mira, mira com ho haurà i tanca la boca.
Ara que acabes de dir això.
Sí, i la cucafera està omflada
perquè va agafar una santa
que en funció del lloc era Santa Marta o Santa Margarida,
que va ser engolida per aquesta bèstia,
però l'aparell digestiu de la cucafera
no funcionava massa bé
i va fer explotar, la santa va fer explotar la cucafera des de dins.
Per tant, la iconografia medieval...
És una mica el mite de Jonàs, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, està molt lligat amb això.
Però en aquest cas ja ha passat ja pel sedàs absolutament de l'època medieval
amb una clara implicació de la religió cristiana de l'edat medieval, no?
Seguim en directe amb tots vosaltres.
Recordeu que aquesta és la sintonia de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat, la ràdio de les festes.
Naturalment, ara són dos quarts de dotze del migdia,
vuit minuts des de les nou del matí.
Us estem oferint aquesta diada de Santa Tecla en directe
i ho continuarem fent fins que s'acabi pràcticament.
A la una prendran el relleu els nostres companys
que us retransmetran la diada Castellera
i recordeu que la processó del braç de la Santa
també la podreu seguir a través d'aquesta sintonia.
La plaça en qüestió de minuts s'està omplint
i de quina manera?
Perquè volen veure el seguici
perquè també el públic vol agafar lloc per la diada Castellera
que després de l'actuació de diumenge
avui hi ha una expectació extraordinària.
Bé, el que està clar avui és que no tindrem capes extres
i això és molt clar
perquè no hi ha les colles de la vella de Baix ni Vilafranca
i per tant això està clar que no serà així.
però segurament les colles grans de nou
segurament faran actuació important a la ciutat.
Abans comentaves que va venir la cocafera de Montblanc.
Quin li ho tenim amb la capital de la conca
amb el tema de la titularitat de l'empariturroca?
Ai, no ho sé això.
Ja t'ho explicaré perquè la gent de Montblanc
diu que l'empariturroca és l'himne oficiós de Montblanc.
S'atribueixen una miqueta a l'origen i tot això
i aquí a Tarragona també.
és una polèmica relativament nova.
No sé, no sé.
Jo crec que la música es pot compartir, no hi ha problema.
Escrivíem amb el punt, no?
Una mica la història de l'empariturroca, no?
L'empariturroca, que ara s'està tocant
per part de la banda de Cardona, aquí acompanyant el lleó.
l'empariturroca, ens agradi o ens agradi, ens deu al món dels toros.
El món dels toros es deu a un repertori de pas dobles i marxes molt important
perquè eren les bandes que anaven a fer els toros
les que anaven assiduament assajant.
normalment en les bandes militars, de guarnació a plaça.
Que és l'origen de les bandes civils.
Sí, sí, sí.
Les primeres bandes militars s'estruturen al segle XIX
amb els instruments que avui en dia podem conèixer, no?
Antigament hi havia les bandes de pifres, per exemple,
que ara actualment només la manté la Guàrdia Real d'Espanya, no?
Que té un regiment de pifres.
O, per exemple, casos concrets com la banda dels Manalles de Girona
que també és acompanyada per pifres.
O puntualment alguna banda d'algunes de les confreries de Setmana Santa a Cartagena
que té algun pifre amb les seves estructures de Setmana Santa
més característiques, no?, que normalment són els Marrajos i els Californos, no?
I a partir d'aquestes estructures primitives es van crear les bandes de metall,
que són les que avui en dia coneixem,
i aquí a Tarragona hi havia dos regiments molt famosos
que eren els regiments de l'Uxana i el Mansa,
que són els que acompanyaven, doncs, les festes populars, també.
Aquests regiments, quan es va fer la plaça de toros de Tarragona,
van anar a tocar els toros, també,
i, per tant, van anar incorporant una sèrie de pasdobles toreros, no?
Quan vam arribar al segle XX,
aquests pasdobles toreros es van popularitzar moltíssim
i se'n feien d'encarreg, no?
Concretament, l'emperitor Roca no és ni de Montblanc ni de Tarragona,
sinó que hi havia un senyor que era músic militar de professió,
el senyor Jaume Teixidor del Mau, nascut a Barcelona,
que va ser músic de diferents, director de diferents bandes,
però va acabar a la banda de Carlet, al País Valencià.
Aquí tenia un alumne que es deia Ampar Roca Ibáñez,
i l'empar Roca era una nena que li feia molta gràcia al senyor...
Una nena que estava estudiant música amb aquest senyor.
I li va voler dedicar un pasdoble que es deia Amparito Roca.
Al mestre, l'alumne.
Al mestre, l'alumne.
I aquesta és la història d'això.
Va haver tota una llegenda urbana que deien que si li havien carregat realment...
O sigui, que qui va pagar el pasdoble va ser un general
que li va utilitzar aquesta peça per dedicar-li a una amant que tenia, no?
A veure, darrere d'aquest tipus de llegenda sempre ha d'aparèixer la part més escabrosa.
Home, si és normal.
Però vaja, que no és de Montblanc ni de...
Es va estrenar l'any 1925 al teatre al segle de Carlet, al País Valencià.
Per tant, no és una peça...
Digue'm tafanera, però clar, el fet que en paral·lel hi hagin aquestes dues llegendes,
jo aposto més per la del general.
I l'altra va ser per adolcurar públicament el mestre que li fa el pasdoble a l'alumne.
Jo pensava el mateix que tu, però l'Empart Roca Ibáñez és una senyora que es va morir fa quatre dies.
Què dius ara?
Sí, sí, hi ha els seus descendents i és veritat, no és broma això.
Llavors, el senyor Jaume Teixidor després va en altres bandes, però vaja, era en músic militar
i és un pasdoble en Perito Roca que es va popularitzar gràcies a les corrides de toros.
Què li havia de dir a la senyora en Per Roca que seria l'himne de la festa de Tarragona?
I la vinculació amb Tarragona ve perquè en la banda de música del govern militar que dirigia el mestre Bavià
vaig tenir l'honor de ser alumne seu, jo d'aquest professor militar al Col·legi Sant Pau
i també amb la banda de la Creu Roja i posteriorment amb la banda de Ciutat de Tarragona
que ja va passar a dirigir el mestre Josep Maria Arnau, doncs es va tocar l'emperito Roca
i llavors la banda anava just al darrere de la colla jove dels sequers de Tarragona
que s'acabava de recuperar.
i els possessons i a la cercaviles la colla doncs feia barreres perquè no passés la banda de Ciutat de Tarragona
i començava a cridar
Amparito, Amparito
i que és que el mestre Arnau no tornava a tocar l'emperito
No, per això es va popularitzar tant
És una realitat
Per tant, amb tot el suport als amics de la festa major i de la Mare Déu de la serra de Montblanc
doncs cada poble fa la guerra i nosaltres també tenim una visió històrica
Però és curiós, mirant el cas de Tarragona, qualsevol altre cas
tu que ets una persona que treballa dins la cultura popular
que diferents són tots els camins de com es van instaurant les tradicions
des del punt de vista musical, la seqüència
aviam, tècnicament segur que hi ha una seqüència
però després totes aquestes coses sorgeixen d'una manera absolutament espontània i natural
i es van assentant amb el temps
Sí, sí, sí, és una...
Bueno, és el bonic de la festa, que es van incorporant coses, no?
Jo penso que és interessant anar-les recordant, no?
També una mica quines són la vinculació, no?
Ara farem el ball de gegants conjunt
i ballen els Negritos
Novament, felicitats a la Negrita amb aquests 150 anys
Recordar que una mica de publicitat es pot fer
La botiga del Negrito i la Negrita
doncs ha estat l'entitat que més ha commemorat aquest aniversari
amb una fantàstica samarreta i mocador
que porta molta gent a la ciutat
A l'ocasió s'ho valia, eh?
A l'ocasió s'ho valia, vaja
I els Negritos doncs avui comparteixen ball amb els gegants moros
i amb els gegants vells
Gegants moros que aquestes còpies fan avui 25 anys, 25 sortides
perquè estan de 25è aniversari
perquè realment van ser unes còpies que va fer el senyor Varenys
perquè les còpies originals de l'escultor Bernat Berderol
doncs estaven molt malmeses i pesaven molt
Jo va ser el primer any aleshores m'havia incorporat amb l'equip de l'Alfred Ford i del Pep Félix Ballesteros
i vam ballar un ball conjunt de quatre gegants
que per un... és l'únic moment, un instant, que va haver les dues parelles dels gegants moros
ballant aquí a la plaça de la Font
i semblava per uns moments que es dupliquessin
I fixa't com llueixen perquè recordem
això és un detallet que és evident
però és bonic recordar-ho que dies prevists a la festa
les gegantes passen per la perruqueria
les joies doncs es netegen bé els vestits
tot es prepara perquè llueixen com estan lluint ara
Ahir va haver un incident amb aquesta relació
que em van explicar
doncs la noia que cuida els gegants
que els manté
és la Magda Bernaus
una salutació molt especial aquí amb ella
perquè ella li va posar uns detallets
els negritos
i els companys del negrito
doncs a vegades són una mica
fixa't que avui no llueix
no llueix collar la negrita
és veritat, només llueix les arracades
no llueix la negrita
perquè amb una operació maldestra
dels gegantés
es va trencar les peces
que portava la negrita
per tant
avui que és el seu aniversari
no surt tan juliada
avui estem explicant moltes interioritats
de la festa
aquest detall
és un detall que no s'ha de perdre
jo no m'havia adonat
que no portava el collaret
que ara que ho has dit
clar
un dia com avui
en fi
que farem una anècdota
una incidència
d'aquelles que també
van formant la història de la festa
tres quarts de dotze del migdia
dos minuts
recordeu sou a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
Tarragona Ràdio
la ràdio de les festes
al llarg d'aquests darrers nou dies
hem viscut la festa
matí i tarda
i ho continuem fent
i ho farem demà també
avui de manera intensa
seguim també el ritual
tot el ritual
des de primera hora del matí
que a les nou ja érem a la plaça de les Cols
ara a la plaça de la Font
que cada cop
des de la nostra visió
que estem aquí una miqueta elevats
des de tot just a la façana de l'Ajuntament
doncs ens dona una visió extraordinària
de la quantitat de gent
que ja s'ha plegat
i que no es mourem d'aquí ja
en aquesta plaça
si estéssim al 100%
que encara no hi som
però l'aforament
arriba a les 12.000 persones
en una diada castellera
avui amb l'escenari
és el límit
unes 12.000
12.000 a tope
avui podem parlar
si tenim l'escenari
doncs podem parlar
que si tot va bé
l'aforència rondarà
les 10.000 i pico
perquè l'haver aquest escenari
dels Baix
es redueix una mica l'aforament
de fet encara té molta cabuda
la plaça de la Font
vull dir
animem aquells
que no estiguin aquí a la plaça
a acabar de vindre per omplir-la
que vinguin
que hi ha lloc
perquè no pateixin
que hi caben
i de fet
és una de les places
que ja és indispensable
en aquesta celebració
de la ciutat
no només en la part adicional
sinó també
en tots els actes
que van passant
dia rere dia
de totes maneres
la presència és multitudinària
però també com comentàvem
a primera hora del matí
des de les escales
de la catedral
el fet que sigui un dia
laborable
doncs hi ha molta gent
de Tarragona
propera a Tarragona
laborable al món
laborable al món
em refereixo
hi ha molta gent de Tarragona
que treballa fora
de Tarragona
molta gent
d'altres punts
de la demarcació
que venen habitualment
clar
el fet que sigui un dia
laborable al món
com tu dius
fa que també
doncs sigui
la presència massiva
però no com quan
s'escau
en dissabte o diumenge
que allò ja és tremendo
sí, sí
avui
amb això
podem estar una mica tranquils
tot i que evidentment
l'aspecte de la plaça
doncs
és important
una novetat interessant
és veure
els nanos
no entren a l'Ajuntament
no, és el que t'anava a preguntar
ara
ara se'n van
se'n van a fer una foto
al balcó del Mediterrani
que ja fa uns quants anys que fan
però surten per aquí
perquè aniran
a la casa de la festa
a canviar-se
prova també una mica
d'aquesta eina
que està donant
aquest espai
perquè
ells l'utilitzen
com a lloc
ja pràcticament
és primera residència
l'Ajuntament farà la segona
i aquesta és la primera residència
això no és una imatge habitual
normalment els nanos
entren a l'Ajuntament
però en guany s'han canviat allà
i ara
de totes formes
com a mínim
els nanos vells
tradicionalment
ja els últims anys
van a fer-se una foto
en aquest espai
de la barana del balcó
foto de família?
sí
que no sé si estan
sí
a les 11.45
ara
ja una miqueta tard
una miqueta
anem 5 minuts
en retard
doncs
fotografia't amb els nanos
avui et podràs fer
aquella foto
que sempre has volgut
és que no són ells
és que qualsevol persona
que vulgui fotografiar-se
amb els nanos vells
se tancarà al balcó
del Mediterrani
i ho pot fer
sí, sí
és una de les incorporacions
que ha fet
l'agrupació de nans vells
s'ha recordat
que els nans vells
es van organitzar
com a entitat
l'any 86
perquè
va haver
doncs
un problema
amb els anteriors portadors
els nanos
els portaven
a la brigada municipal
i doncs
va haver uns rifirrafes
sobre les remuneracions
econòmiques
i fins i tot
algun problema
que ja es va accentuar
l'any que es va incorporar
els nanos
del nàstic
que va haver
una plantada
aquell dia
que volien sortir
els nanos del nàstic
i bueno
total
que allò
va acabar
a desembocar
amb una
amb una sustitució
jo diria
una mica
violenta
dels nanos
professionals
pels nanos
amateurs
avui en dia
és inqüestionable
que la festa
està en mans
de la gent
i no en mans
de professionals
i mercenaris
i per tant
doncs
per sort
doncs ha pogut
ara
els diferents grups festius
que arriben
es van situant
perquè ara sí que comença
aquesta tanda
d'alluïment real
dalt de l'escenari
la qual cosa
permet a tothom
veure les evolucions
primer serà
el ball de bastons
i després
podrem veure
pràcticament
tots aquests balls
aquí
no?
sí
ara passem
aquest escenari
a la italiana
que us dèiem
que és
l'escenari
que
més
més modern
podíem dir
de la festa
perquè no
es balla
amb el públic
al voltant
sinó que es balla
amb el públic
al davant
amb una salutació
a l'espeaker
per favor
que sommeres
Salvador Fa
està al peu del canó
i ens ha anunciat
que ballaran
dues peces diferents
la primera
és una peça
tradicional
al centro
i l'altra
és una peça
crec
de creació moderna
si no m'ho recordo
d'ha dit
Sant Per i Sant Pau
per tant
una peça moderna
no formava part
del repertori antic
però això
és una de les coses
que els bastons
han anat fent
també
evolucionant
coreogràficament
l'evolució
del ball de bastons
potser
té un punt
i a part
de la resta
dels altres
o alguns
dels bons elements
de la festa
que hem parlat
perquè de fet
quan per festes
de Santa Tecla
parles amb algú
fa molts anys
no res
hi havia
els gegants
i el ball de bastons
probablement
és de les entitats
i dels elements
de la festa
que han anat
actuant
interrompudament
ja prèviament
aquesta recuperació
de la cultura popular
que es va produir
cap a finals
dels 70
començament dels 80
curiosament
el ball de bastons
no era una
dansa gremial
perquè no és
de les que té
orígens
en el segle
XIV, XV, XVI
sinó que és
una dansa
molt posterior
que no va ser
portada mai
per un gremi
sabem que
l'any 1633
ja es va parlar
d'un grup
de bastoners
de Tarragona
però no serà
fins l'any 1841
que podem parlar
d'un grup
integrat
per tarragonins
això què vol dir?
que segurament
aquesta notícia
del 1633
era una dansa
convidada
antigament
també venien
en funció
dels pressupostos
i de la disponibilitat
de cada any
de l'arari públic
doncs venien
grups convidats
no?
hi ha notícies
de fins a 77
valls
actuant
en la mateixa
processó
i doncs
és possible
que això
succeís
amb el ball de bastons
ara
des del 1841
fins ara
ha tingut
una imatge
doncs
incomiable
i ha estat permanent
sempre a la festa
en qualsevol
de les manifestacions
Magí
Santa Tecla
vull dir
dels elements
que continuaven
doncs
sortint
quan Santa Tecla
no és el que és ara
sinó que era
una altra cosa
era doncs allò
un detallet
podríem dir
no?
sí
sí
sí
és una de les peces
que sobretot
va estar molt vinculada
a la part alta
de la ciutat
i continua
molt vinculada
a la part alta
és un referent
aquest ball de bastons
és molt
molt per alta
i de fet
doncs
i té
doncs la seu
i té també
la relació
i jo penso
que
algunes de les persones
que vallen
formen part
d'aquesta imatge
clàssica
ara veiem
una de les altres
evolucions
també
t'ho dit
nova
però
també
amb una cosa
interessant
que és aquest
picaterra
és una de les coses
que damunt de l'escenari
guanya molt
però és un dels gestos
clàssics
del ball de bastons
que alguns estudiosos
han volgut relacionar
amb certes cerimònies
de fecundació
de la terra
agrícola
bueno
al fons
és un picaterra
que està més a prop
de l'agricultura
que no de la lluita guerrera
com per exemple
l'evolució
que hem dit abans
del centre
que és més guerrera
i més
més
de dansa
diguéssim
bèlica
diferència
acompanyat
acompanyat
en aquest cas
pel Francesc García
Flavio Laire
Paquito
el ball de bastons
i també
un dels històrics
de la festa
que té
una vinculació
molt
molt
fins a vos que el panó
marca l'any 69
no és l'any del ball de bastons
sinó l'any del panó
és important
que algunes vegades
algú pregunta
doncs no
aquest ball
no va ser
ara ballant el moviment
jo ho trobo complicadíssim
ara estan adonant l'escenari
i continuen picant
els bastons
és una de les figures
una de les evolucions
coreogràfiques
després del ball de bastons
doncs tindrem
una dansa
també antiga
que és el ball de pastorets
en aquest cas
també
ens hem de remuntar
al segle XVII
en aquest cas
també hi ha la documentació
d'aquest ball de pastorets
ara el Salvador
anuncia
perquè estan entrant
a plaça
correcte
per guanyar temps
hi ha hagut com un encreuament
sí, sí
per guanyar temps
hi ha un ball a baix
no està com a programa
exactament
perquè
ara explicarem
és que pensem
que encara
tota la comitiva
que ve d'ofici
amb autoritats
encara no ha entrat
vull dir
aquí a la plaça
tenim
el ball dels pecats capitals
la Moxiganga
després
tota la corporació
sí
realment
darrere del Lleó
haurien hagut
de ballar
doncs
segons el programa
és una mica difícil
perquè
és impossible
perquè
segons el programa
que hem publicat
haurien de ballar
aquests balls
no és el cas
perquè és lògic
que darrere el Lleó
ballin els negritos
i el que es fa
és aprofitar-se
per no perdre temps
aquestes esperes
és a dir
hem guanyat uns minuts
doncs
posaran el ball de bastons
a dalt de l'escenari
i mentre els set pecats
encara no havien arribat
i ara estan ballant
a la plaça
pujant a l'escenari
en aquest cas
utilitzen aquesta configuració
clàssica
de plaça
al mig de la gent
el que se'n diu
l'escena circular
que tenim al centre
doncs els balladors
i al voltant el pull
de fet
els set pecats capitals
és una representació
que no és ben bé un ball
és una representació
alegòrica
en què hi ha els set pecats
amb màscares
i les set virtuts amb màscares
que ens expliquen
doncs
aquesta lluita
que existia
històricament
jo no he preguntat mai
qui guanya
les virtuts o els pecats
sempre guanyen les virtuts
els bons
sempre guanyen els bons
com a les pel·lis
com a les pel·lis
igual que a les pel·lis
la festa era la pel·lícula
de l'edat mitjana
és veritat
bé
té una certa batalla
també perquè
hi ha aquest
entre el bastó
més rústic
i aquesta
maceta simbòlica
que porten
d'una cantativa
del bé
que ens explica
les lluites
aquesta històrica
és una dansa
documentada
en el segle XV
que simultàniament
la moxiganga
també
ja entra
per guanyar temps
aquí
agilment
s'ha entrat
muntant
la moxiganga
en aquest cas
entra
amb l'enterro
és un enterrament
entra muntada
l'enterro
és la figura
que representa
la passió
de Nostre Senyor
en el moment
que
en diferents quadres
des de l'oració
de l'or
comença
si no recordo malament
i acaba
amb la glorificació
aquest és amb l'enterro
és una figura
de les que es fan
en moviment
una figura
que porta
el Cristo
l'Oriol
en aquest cas
a coll
de la resta
de balladors
i escoltada
per les quatre torretes
amb un pilar
de dos
a darrere
de presidència
diguéssim
amb la creu
amb l'emblema
de la creu
és aquesta figura
que es fa en moviment
amb la voluntat
de guanyar temps
i agilitat
en aquesta entrada
en aquesta tanda de lluïm
del migdia
el quadre plàstic
és molt bonic
a més travessant així
amb tota la gent
que hi ha a la plaça
i amb el seu ritme
la seva cadència lenta
perquè clar
lògicament
el que està representant
és la passió
de Jesucrist
ara ja aquí s'aturen
perquè clar
immediatament
ara farà la seva entrada
tota la corporació
municipal
i ja imaginem
que començarà
la representació
als valls
a l'escenari
després d'aquest moment
diguem-ne
d'entremès
podríem dir
que han fet
els valls
de bastons
sí
això es fa
com es pot
bàsicament
fora els anuncis
si perdéssim
el llenguatge televisiu
ara realment
entra la corporació
municipal
en aquest cas
també
el ritme
de l'emperitor roca
potser també
parlar una mica
d'aquests personatges
que acompanya la corporació
abans explicava una mica
l'ordre inter de protocol
que és un ordre
que es va inventar
l'alcalde Nadal
i que va canviant
perquè cada cop
veiem més gent
aquí
vaja
jo aquest matí
he vist que
ara es tracta
de pujar al balcó
i veiem
pujar més gent
que puja allà
però en tot cas
l'ordre aquest de protocol
és bastant recent
perdona Jordi
detall
diguem-ne una mica
que filoprim
però clar
tota la gent
que va amb la corporació
va molt ben avillada
molt ben arreglada
molt ben vestida
com ha de ser en honor
a la patrona
i ens sorprèn un senyor
que va amb tratge
corbata
i una gorra vermella
perquè dius
escolta
sabem tot l'elegant
que convingui
però fa molt de sol
i molta calor
i és el top de color
podríem dir-ho així
és el top de color
ben tot cas
la corporació
antigament
amb l'emparito
amb l'emparito
amb l'emparito
la corporació
la corporació
la tancava
l'alcalde
mai la obria
diguéssim
però això
l'alcalde Nadal
ho va voler canviar
i bueno
ha anat així com ha anat
en tot cas
hi ha personatges
molt interessants
amb aquest
grup
de protocol
jo destacaria
les masses
les masses
és una petició
que va fer
l'Ajuntament de Tarragona
a l'emperador
Carles V
que aquesta petició
va voler reivindicar
la importància
de la ciutat
i per això
se singularitzava
en masses
les masses
depenien una mica
del nombre
de persones
perdó
del nombre
de privilegis
que tenia
la corporació
en aquell cas
el Carles V
la corporació
no tenia
cap privilegi
no portava
cap massa
i va voler
simbolitzar
aquesta
augment de categoria
podríem dir-ho
amb
la donació
lliurement
de dues masses
d'argent
no
no és per menys
tenir la ciutat
ni molt menys
però
hi ha municipis
de categoria superior
en què hi ha masses
de quatre
masses de sis
és a dir
que les masses
anaven
en funció
de les importàncies
de la ciutat
Carles V
només ens en va
donar dues
però bueno
són les que
fins avui
han pertocat
en aquesta corporació
de Tarragona
Deixa'm dir
Jordi
el lloc privilegiat
on estem
hem vist
com ha arribat
aquí a la plaça
Carles Llorac
que juntament
amb Salvador
Fabiana
han estat
anomenats
teclers d'honor
ho hem fet
al llarg
de totes aquestes
festes de Santa Tecla
però ens agrada
d'una banda
recordar això
que Carles Llorac
en guany
ha estat
teclers d'honor
i Salvador
i Salvador fa
que no és entre nosaltres
és la primera
Santa Tecla
que Salvador
fa no és entre nosaltres
i creiem
no una obligació
sinó que volem fer
tornar-ho a recordar
justament el dia
de la patrona
Sí
de fet
aprofitem
una mica
i aquest ball
el ball de pastorets
perquè és un ball
incorporat
doncs a la
que seria
la tanda
de valls
de les valls
d'en Saire
la ciutat
té diferents
estructures de valls
una banda
doncs el que serien
doncs les colles
autònomes
per altra banda
hi ha les colles
de xiquets i joves
Serraio
sempre Sant Pau
i Nevi Castell
i després
les colles
dels esbars
la colla
de l'esbar d'en Saire
que té diferents altres
doncs aquest ball
de pastorets
que precisament
el senyor
jo per mi
sempre era el senyor Fa
una mica
perquè és un fill
que està fent avui
de speaker
doncs el Salvador
doncs el Salvador
i per mi
el senyor Fa
era el senyor Fa
el senyor Fa
per tant
jo penso una persona
important
en la festa
ara parlàvem
d'aquestes masses
de l'emperador
Carles V
es van demanar
el 1520
el Salvador Fa
no té tants segles
d'història
però va fer molta feina
moltíssima
jo vaig tenir l'oportunitat
l'any 85
l'Alfred Fort
que era el responsable
de cultura
de l'ajuntament
a nivell tècnic
aleshores
em va demanar
que vingués
a treballar amb ell
i vaig tenir l'oportunitat
de negociar
perquè va ser
una negociació
també s'ha de dir
com s'incorporaven
els esbarts
a la tarragonització
de les festes
perquè el que s'havia fet
era una recuperació
de balls populars
catalans
però poc tarragonins
excepte
en el ball
de damas i vells
la resta
de colles
no eren
balls
representatius
de la ciutat
han parlat
els bastons
que existien
però
s'han recuperat
recuperar danses
de repertori català
però no danses
de la ciutat
i recordo
una reunió
amb el senyor
Fa
i amb el Jaume
Guas
que eren els dos
directors respectius
aleshores
s'ha de dir
que hi havia
una rivalitat
molt més gran
entre els dos esbarts
de les ciutats
i fins i tot
jo diria que era difícil
no recordo
que em va tocar
igual que parlàvem
abans d'aquelles reunions
o d'aquelles negociacions
amb l'església
amb el daga
mossèn Aragonès
negociar amb els dos esbarts
va ser complexa
va ser complexa
i
l'esbarts d'en Saida
va recuperar les gitanes
i l'esbarts s'entregla
va recuperar els circulets
jo sempre
m'agrada dir
que el sabador Fa
el senyor Fa
va doncs
més enllà
de la recuperació
també
va
apujar sempre
la conciliació
i era d'aquestes persones
que
els que hem treballat
en l'organització
de la festa
doncs sempre
no tenia un no
i era de les que ajudava
és a dir
jo crec que això
és molt important
has parlat de vall de gitanes
però de fet
els dos esbarts
a banda de la tasca
que fan tot l'any
en el tema
de la dansa
en els esbarts
han recuperat
bona part
dels elements
del seguici
des dels esbarts
ha estat com
una factoria
de creació
de recuperació
d'elements
de la festa
sí
home
és una manera
diguéssim
també
de
jo penso que
la dansa també
neix
abans que els escenaris
neix al carrer
i també era una mica
un tribut a l'origen
de la dansa
és a dir
jo em sembla
que en aquest cas
que en aquest cas
encertadament
va iniciar un procés
de reconstitució
de la festa
amb els seus elements
populars
en aquell cas
al vall de gitanes
doncs
vam tenir notícies
suficients
i a més
i a més a més
vam poder identificar
també
per exemple
treballar en aquest cas
amb el senyor
Fa
la tornada
que el vall de gitanes
s'havia ballat
encara aquí
a la postguerra
i aquest vall de gitanes
doncs
a la postguerra
doncs
tocava amb unes
melodies determinades
després encara
vam trobar documentació
més antiga
interessant
amb el de les músiques
unes documentacions
de la catedral de Tarragona
que van ser confilades
en un llibre
i que hi ha moltes tonades
i també es va trobar
unes peces complementàries
que són les que
juntament
amb aquelles
de després de la postguerra
van configurar
l'univers sonor
del vall de gitanes
de Tarragona
que té
algunes diferències
sonores
respecte a la resta
de vall de gitanes
del camp de Tarragona
però ara és
i jo penso
que també
aquesta nota de singularitat
també té el seu valor
un autèntic
què dic
un màster
per un postgrau
un màster
i el que convingui
el que estem fent avui
amb companyia
de Jordi Bertran
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de les festes
de manera ininterrompuda
des de les 9 del matí
oferint-vos
tot el que es viu
al carrer
a la ciutat de Tarragona
el dia de la patrona
avui no hem esmentat
la meteorologia
perquè és magnífica
i sembla que ens ha d'acompanyar
al llarg de tota la jornada
no tindrem sorpreses
en principi
però en tot cas
és una qüestió
a la que tenim tendència
a anar-hi tots
avui no en parlarem
ens hem despertat amb solet
amb bona temperatura
ja no cal que parlem més
el ball de Tursi i Caballers
en aquest cas
és també una peça
ara parlant musical
és una peça també
extreta
de repertoris tradicionals
hi ha
en aquestes
aquestes compilacions
de la catedral
doncs hi ha una peça
doncs que
diu
Baile de Moros y Cristianos
que va ser recollida
pel mestre organista
avui parlem del Jordi Vergés
doncs també hi havia organistes
de fet Jordi Vergés
és qui ha tocat
aquest matí a l'ofici
això ha semblat
vull dir que
hi havia al segle XIX
un senyor
que era el Ramon Bonet
que va compilar
un llibre
que venia a dir
com cançons populars
o així
el títol és molt més llarg
i afegeix
fins i tot la paraula
espanyoles
el Ramon Bonet
era un mestre
doncs
que
la premsa de l'època
el va criticar moltíssim
perquè
va
dedicar-se
a compilar peces
de la música popular
en lloc de les peces
que la premsa de l'època
considerava
que eren peces clàssiques
o de gran importància
llavors
bueno
és una feina
que ens ha permès
no només tenir
aquesta part
del ball
de Turs i Cavallets
compilada també
amb altres
o barrejada
amb altres figures
com
que van ser recollides
per Josep Tribiller
també un altre
de les peces
de Creixell
no?
municipi proper
del Tarragonès
també
però van configurar
doncs
aquest procés
nou
del segle
XX
ara XXI
de
les tonades
musicals
del ball
de Turs i Cavallets
d'Heremcia medieval
per tant
abans
quan parlàvem
la primera connexió
d'aquesta
de com se configurava
doncs
en aquest cas
vam tenir la sort
de Turs i Cavallets
de tenir
doncs
aquesta tonada
pròpia
de la ciutat
però també
de completar-la
amb una tonada
d'una vila propera
no?
que doncs
està
prenent
amb el peixatge
sonor
del nostre
festa
del Camp de Tarragona
recordem que
aquestes representacions
començava
amb el Parlament
d'una nena
molt petiteta
una miqueta
quina és la seqüència?
és l'Àngel
que és la representació
dels Turs i Cavallets
ens explica
com els cavallers
cristians
vencen les tropes
que sortís a línia
amb un altre cavaller
ara que és el costat
els cristians
amb el suport
de l'Àngel
vencen
els Turs
i
són
les tropes
del rei
home primer
que
encapçala
les diferents
cases nobiliàries
del segle
XV
de Tarragona
en aquesta batalla
s'ha de tenir
present
l'any passat
el B&B Moia
en guany
Premi Nacional
de Cuda Popular
recordàvem un article
al portal
festes.org
doncs ens recordava
aquesta importància
de
Tarragona
com a ciutat
de frontera
ciutat que
ara
ens està saludant
la gent
de la xar 3
la Marian
que és una clàssica
de la festa
i també
el diputat
i exregidor
de festes
el senyor Carles Sala
també
que estan aquí
a plaça
a peu del canó
i per tant
també
avui tothom
tothom és a la plaça
de la font
el fet
perdona Jordi
vols una mica d'aigua
tu di per què deus estar
a Sedegat
això de l'aigua
t'ha vingut
amb la xar 3
com que estem de servei
nosaltres només
prenem aigua
en aquest moment
ara el ball
del Patatuf
que entra a la plaça
ja es van situant
aquest és una
ai quina gràcia
que fem totes les mames
i totes les àvies
quina gràcia
aquest és un cas curiós
aquest és un ball
que sí que surt
des de l'any 81
és d'aquella tongada
de balls populars catalans
i
aquest
ball del Patatuf
no és una dansa
pròpiament de festa major
sinó que a Tarragona
la trobem documentada
en el carnaval
del segle XIX
era un ball
que es ballava
en les societats
de la ciutat
i com es trasllada
la festa de Santa Tecla
les festes
sempre han sigut
una cosa mòbil
de fer inventari
de tot el que tenim
i a veure com
ho podem articular
això es va incorporar
l'any 81
vull dir que no és una peça
anterior
és una peça
de creació
diguéssim
i d'incorporació
de festa major
recent una mica
amb aquesta voluntat
de catalanitat
de la festa
la particularitat
és que són nens
i nenes
nenes
petites i nen
abans de
de néixer
la Santa Tecla
petita
el ball del Patatuf
feia una mica
parcialment
la funció
d'escola
de festa
que estiguessin
representats
també els nens
dins del salari
i fer una mica
aquesta
aquesta funció
ara
realment
el ball del Patatuf
doncs és això
és una tornada popular
que coneixem
doncs
plenament integrada
doncs
en les cerimònies
de festa
carnestoltenca
no ballades per men
sinó ballades per adults
que era el cas
també hi ha
una altra reforma
interessant
que és
el canvi
del vestuari
avui
observo
també una presència
majoritàriament femenina
abans
estàvem fent comentaris
sobre les companyes
de mitjans de comunicació
presents
en el ball de Serra Llonga
però aquí hi ha una notable
presència femenina
en aquest ball del Patatuf
si només hi ha dos nens
sí
antigament era més
un ball
mixte
podríem dir
tal com estava explicant
aquests balles de societat
doncs
esdevingut més
ara
un ball
no mixte
ara
ara seria
el ball de Serculets
si no m'equivoco
no m'equivoco
sí sí
el ball de Serculets
és el ball
que ara anunciàvem
per a Megafonia
doncs que també
fa 25
Santa Tegles
que està
sortint
és a dir
és un d'aquests
balls
que va sortir
doncs
l'any 85
l'any 85
es va recuperar
doncs el Drac
els Serculets
i les Gitanes
en aquell procés
en aquella recuperació
i penso que va ser
un dels anys més intensos
de la festa major
i van sortir molts alhora
sí
van sortir 3
aquell any
de cop
el ball de Serculets
és un ball
de notícies històriques
és un ball
que surt el 1577
i és un ball
que
en altres zones
dels països catalans
doncs
s'anomena també
d'altres maneres
valls d'alquets
valls d'arets
diferents maneres
és un ball
que portava Tarragona
al gremi de Sabatés
i
és un ball
que
ha estat interpretat
de diferents maneres
aquests cèrcols
aquestes botes
d'arts
de botes de vi
doncs d'una manera o d'altra
també
estaven
relacionades
amb aquesta cerimònia
de la verema
que com explicàvem
avui al matí
doncs tenia molt a veure
també amb l'inici
de la festa de Santa Tecla
no
avui en dia
doncs encara es mantenen
aquests arts
no fets ja
dels arts de bota
però sí
recordant-nos
aquesta presència
molt clara
un altre dels valls
com dèiem abans
vinculat a un esbar
de la ciutat
sí
aquest és el porta
a l'esbar
de Santa Tecla
també s'ha de dir
que no tots els valls
dels esbars
els vall
ha gent dels esbars
hi ha aquí
el vall
de Set Pecats Capitals
que
per exemple
el speaker d'avui
al Salvador
ahir anava vestit
va ser qui va treballar
en la recuperació
del Set Pecats
al Salvador fa
sí
ajuntament amb altres
persones
vinculades a la festa
i recordo el treball
doncs
de
de màscares
de la catedral
que va fer l'ahí mateix
en aquest cas
hi ha altres persones
que han aportat
el seu gran ec de sorra
ho dic perquè
els Set Pecats Capitals
són un exemple
d'incorporar
a la dinàmica
no d'esbar
però sí associativa
gent que no forma part
de les seccions
de dansa
dels esbars
per tant això
també s'ha de tenir present
i és una de les coses
que ha estat
jo penso
una bona iniciativa
esmentava aquest cas
dels Set Pecats Capitals
però segurament
n'hi ha d'altres
que potser
no coneixem tan profundament
però vaja
aquesta figura
s'anomena
la bota
i és la figura
que tots els cercles
doncs junts
permet
la criatura
que puja
ara és petitíssima
sí
bueno
és una de les
molt petiteta
molt petiteta
sí sí
és una de les característiques
també d'iniciar
no
els nens
és a dir
tant la bota
dels cerculets
el ball de pastorets
també fa la bota
és a dir
aquesta figura
o els pilars
per exemple
de la moxiganga
o de les torretes
del moxiganga
també permeten
que hi hagi aquests
enxanetes
amb tot el respecte
aquests mites
de la festa
que són els enxanetes
de les Codes Castelleres
que sempre
es mereixen
tot el respecte
del món
ara recordem
o diem
en tot cas
que un minut
i serà
un quart d'una
del migdia
que esteu en directe
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de les festes
en directe
des de les 9 del matí
fins quan
no ho sabem
perquè a partir de la 1
comença la via de Castellera
i aquí
el rellotge
com a la cuina
l'hem de guardar la butxaca
i acabarà
quan acabi
després a les 7 de la tarda
reemprendrem
l'emissió en directe
i us oferirem
també
tot el que és
l'anada processó
en fi
tot el que és
el dia culminant
de la festa major
de la ciutat de Tarragona
a la diada de Santa Tecla
tenim un gegant improvisat
al fons de la plaça
no sé si el veus
Iolanda
sí sí
molt improvisat
però escolta
que fa molta gresca
sí sí
és una cosa espontània
d'aquelles com
els malaments
que dèiem aquest matí
tot plegat
en aquest cas
apareix el ball
de bastons
de les barçades de Santa Tecla
no ens referirem
als orígens
que ja hem parlat abans
però sí
el ball de bastons
de les barçades de Santa Tecla
té un valor interessant
en el procés democràtic
de la festa
també
que és bo reivindicar
és a dir
és una colla
que amb uns anys
de dificultat
de continuïtat
d'aquella colla
de la part alta
va sortir
al carrer
i de fet
no va haver interrupció
sinó que el que va passar
és que van trobar
dos balls de bastons
al final
actuant per la festa major
dels anys 70
de mitjans dels anys 70
també és un ball interessant
perquè és el primer ball
que incorpora
balladores
en aquell moment
era un mite això
però allà va sortir
el component femení
si no recordo malament
va ser la Rosa Llorac
qui va incorporar-se
en aquella colla
dels anys 70
i de fet
és una característica
avui plenament assumida
ara ens estranya
l'altre dia parlàvem
no recordo
al llarg de tots
aquests programes
que fem des de la sintonia
de Tarragona Ràdio
en quins festells
parlàvem
que les colles castelleres
eren masculines
no entraven les dones
i del gran enrenou
i la polèmica
que es va crear
quan es va plantejar
en el món castell
i l'entrada de les dones
ara això
ens sembla impensable
i tampoc no ha passat
tant de temps
no de fet
les nenes
van ser les primeres
que van entrar
perquè van fer d'enxanetes
jo aquí recordo
també per una enxaneta
històrica de Tarragona
la cuca
dels xiquets de Tarragona
i altres nenes
que han fet
aquest pas tan important
però jo penso
que també això
després
amb l'entrada
de la colla jove
tot l'any 79-80
va permetre
que hi hagués
també
aquest procés
de democratització social
de la festa
des del concorrent casteller
també
per tant
jo crec que
és bo
destacar
que això
de Tarragona
tampoc està allunyada
sinó que va ser
molt important
si no
segurament
avui en dia
no podríem
gaudir
d'aquesta
multitudinària presència
que tenen
tots els valls
de festa major
i tots els elements
del sedici popular
i multitudinària
la presència
ja comença a ser
aquí a la plaça
de la Font
de públic
de participants
de la festa
a la festa major
de Tarragona
jo diria
que no hem de parlar
de públic
hem de parlar
de gent
que participa
a la festa
perquè no és una festa
estàtica
no és una festa
d'actuants i espectadors
sinó que tothom
se sent part
i es mou
i participa
d'una manera directa
sí, sí, sí
hi ha moments
que són més evidents
que d'altres
però és evident
que hi ha una participació
molt important
de fet l'any 96
quan es va fer
el decret
de festa
tradicional
d'interès nacional
la Generalitat
jo diria
que va destacar
diferents coses
una la tradició castellera
l'altra la tradició
del seguici
però també l'altra
la participació popular
de tots aquests elements
que tenen
el seu pes
destacable
jo penso que
és essencial
veure també
que la gent
no està allunada
d'aquests elements
en aquest cas
també
els professionals
del Bar Sant Catecle
aprofiten
el fet
que està dalt
de l'escenari
per fer soroll
jo no sé si arriba
el so dels oients
però el soroll
era molt potent
en aquest bai
que el fet
per aconseguir
un major efectisme
doncs
fan els vots
aquests característics
dalt d'escenari
que evidentment
són més espectaculars
que quan es fan
a peu de plaça
perquè les fustes
de l'escenari
de la brigada municipal
doncs també
també igual que abans
criticàvem
aquesta
feina dels mercenaris
que sortien cobrant
també se reconeix
que hi ha molta gent
que treballa
per la festa
que la fa possible
ara esmentàvem
els escenaris
de la brigada municipal
doncs la gent
del Marc Antillac
la gent
de l'Enric Roca
del Corbatxo
tot aquest equip
de gent
que munta
aquestes tarimes
que són
jo dic que el dia
que no hi hagi pressupost
per res
només cal que vinguin
a la brigada
que munti els escenaris
i deixem anar
la canalla
perquè és una gofada
de veure
com els nens
salten damunt
dels escenaris
i s'entenguin
sota els peus
on hi ha un escenari
sempre el bravores play
no d'artistes només
sinó de canalla
que passeja
és una de les coses divertides
que passen a la festa major
i jo crec que és interessant
de veure-ho
també vull dir
que hi ha aquesta relació
doncs com a molt
molt humana
jo deia que no faries ment
el temps
per no cridar
el mal temps
en aquest cas
però escolta
el Solet
però t'has fixat
que s'ha aixecat
una miqueta d'aire
que és fins i tot agradable
perquè
és d'aquells dies
que deuen
per fer castells
ha d'haver-hi molta sol
molta calor
doncs calor i sol n'hi ha
però amb aquest aire
sembla que s'està creant
un ambient
que serà bastant passable
en totes aquestes hores
ahir estàvem parlant
amb la gent
amb una gent del Serradi
quina por ahir a les 4
quan va ploure a Tarragona
tots ens vam quedar
de dir per favor
però si avui no havia de ploure
la cançó de
Tarragona més burrona
Constantí em fa patir
anar got pescador
ho deia la filla
d'un pescador
ahir
doncs clar
diu
a veure alerta
perquè quan també
els núvols venen
de Constantí
porten pluja
i de fet
ahir van portar
pluja
que per sort
doncs va
quedar
doncs
amb un no res
dins de la tarda
ara actua el Vall de Gitanes
l'altre dia
és curiós
vam aprendre moltíssim
el fet que les diferents entitats
celebrin aniversaris
15 anys
20 anys
25 anys
ens afavorés
fer una miqueta
de pedagogia
o aprendre moltes coses
per exemple
amb el cap de colla
del Vall de Gitanes
que estan actuant ara
parlàvem del tema
de l'estaquirot
que és la persona
que sosté el pal
al mig
mentre vam fer l'evolució
amb les cintes
i comentava
que hi ha valls de gitanes
d'altres punts
que l'estaquirot
que el pal
està fixe
és poc fixe
a terra
però en el cas
del Vall de Gitanes
de Tarragona
està suelto
i és l'estaquirot
qui l'aguanta
perquè es pugui fer
el ball
al sud de Barcelona
tots els balls
d'aquestes
són normalment fixos
ai són mòbils
l'estaquirot
no és difícil
de trobar aquest pal
hi ha hagut aquí
però hi ha alguns
que són fixes
i altres que són mòbils
sí
però normalment
els fixes
són les danses
de cintes
al nord
de les comarques
de la Catalunya
vella
i encara al sud
són normalment
aquests mòbils
ara estan fent una part
que és el Vall de Galarons
els galarons
són aquests dos personatges
que no estan agafant
cap cinta
sinó que van seduint
els que posaven els discos
als guateques
com si diguéssim
aquells que no hi ha manera
i estan allà
mentre els altres
ja tenen parella
seria la traducció
actual
molt bona
hi ha un altre personatge
que és el que
tenim d'esquena
a la nostra posició
que és el gitano gros
que amb el fuet
dona les instruccions
i de fet
el Vall de Gitanes
jo diria
dos apunts interessants
més enllà
d'aquesta recuperació
que fa 25 anys
jo diria
dues coses
que s'han de recordar
la primera
que va ser
el ball
que des del 1577
fins a principis
del segle XIX
van portar
els paletes
els mestres de cases
i els mestres de cases
van
van ser els que
van fer possible
que com a dansa gremial
arribessin al segle XIX
deixa'm dir una cosa Jordi
perquè a vegades
clar
i amb la distància
del públic
passa desapercebut
mentre van ballant
els diferents quadres
del Vall de Gitanes
se suposa
que els nois
diuen picardies
a les noies
els aixequen
les faldilles
per això que sempre
intenten molt
els balladors
i balladores
tenir aquesta expressivitat
i elles van molt alegres
com a molt sueltes
potser clar
amb la distància
no és per sepa
això hi val la pena dir-ho
que té aquest sentit
també d'alegria
això ha anat pujant a base d'anys
aquesta picaresca
va néixer a Sitges
les gitanes de Sitges
són les que primeres
van incorporar
aquesta gràcia
no sé si per allò
que la ciutat aquesta
és una mica de Sitges
una mica complicada
però el cert
és que va popularitzar-se
en aquesta població
a partir d'aquí
es va passar a altres zones
del Penedes
i del Camp de Tarragona
després també és interessant
que la paraula gitana
realment
sembla que va ser un ball
ballat
amb moltes poblacions
pels gitanos
gitanos-gitanos
sí
el Vilafranco
va ser la darrera població
en perdres
i els gitanos
sempre havien tingut
una integració
normal a la festa
aquí sembla
que del ball de gitanes
van passar a portar
els gegants
com encara succeeix
avui en dia
però el seu ball inicial
seria aquest
que els balladors
eren gitanos
i l'entitat
que els emparava
era l'entitat
dels mestres de cases
el gremi dels mestres
de cases
és a dir
una de les entitats
tan històriques
curiós també
que la coincidència
com almenys
amb la nomenclatura
ball de gitanes
hem dit abans
ja que possiblement
hi havia una dança anterior
que és el ball de Bumianes
però aquesta nomenclatura
neix igual que el ball de Cerculets
a l'any 1577
que precisament
segles després
es recuperarien els dos
al mateix any
el 1800
i el 1985
per tant
a vegades són casualitats
de la vida
que
coincidències que ve
esdevenen
anèquota després
sí, sí
el ball de Bumianes
i el ball de Bumianes
en aquest moment
entrarà l'enterimat
el ball de Valencians
el ball de Valencians
ve el seu nom
definitivament
que va néixer
al País Valencià
en una d'aquestes festes
extraordinàries
que es feien a Tarragona
l'Ajuntament
va decidir convidar
contractar
podríem dir
aquesta dança
de Valencians
aquesta dança
va sorprendre molt
a la ciutadania
era al segle XVII
perquè
a banda de ballar
feien una torre
una torre
segurament
de tres pisos
que és el que ens ha quedat
representat
doncs
en els diferents dibuixos
aquesta
torre
que és la que
avui en dia
encara podem veure
aquest sí que està integrat
per homes
exclusivament
sí
431
que és aquesta torre
431
que fan homes
és la que realment
aquests vuit homes
són els que estan
documentats
més d'antigament
allà
aixecen la torre
i aixecen la torre
i aixecen la torre
i aixecen la torre
i aixecen la torre
i aixecen la torre
i aixecen la torre
tot i que no és una torre
en el sentit penadesenc
no és una torre
no és un castell
de dos pisos
sinó
no té res a veure
però bueno
en tot cas
sí que és una figura
anomenada torre o torreta
que en aquest moment
corona aquest
podíem dir
enxaneta
que no es deia enxaneta
sinó que es deia
finete
aixecen la torre
i aixecen la torre
aixecen la torre
i aixecen la torre
Té una edat jove, però no és la canelleta quan passa en el món dels castells.
Ara, quan baixes, s'ha de descarregar una torre, un pilar.
L'han descarregat, continuen dansant.
En tot cas, aquesta torre va ser la que va donar origen progressiu
al Vall de Valencians, que serien les torres castelleres.
Aquest Vall de Valencians va anar creixent amb alçada,
i, de fet, l'any 1770, ja sabem, no el de Tarragona,
però sí que sabem que hi havia quatre colles que van actuar a l'Arbós del Penedès,
i la més reputada, diuen les cròniques, va ser la del Catllà.
Aquesta crònica ens explica que la colla del Catllà, molt a prop d'aquí,
va fer una torre de sis pisos,
és a dir, que va ser el primer castell documentat en la història, era el 1770.
A partir d'aquí, els valls van anar creixent en evolució, els valls de Valencians,
i van acabar constituint el que serien les colles castelleres.
Aquestes colles castelleres ja van fer castells de 7, 8, 9 pisos,
també hi ha algun document que parla de 10 pisos,
i aquestes torres són les que realment sembla que van rivalitzar eternament,
ja fins avui, amb el món dels castells.
Jo diria que d'aquest no res, Valencià,
passem a les colles locals, als xiquets de valls,
i després també a les colles de...
multitud de colles que hi ha hagut al llarg i ampli de Catalunya
i dels països catalans.
A més, acompanya de castanyoles...
Sí, el Valle Valencià ens manté a Tarragona encara altres evolucions,
com són aquesta estrella de mocadors que es fa,
aquesta particularitat de la castanyola que l'acompanya,
que també l'acompanya al Valle de Gitanes.
És un ball en el que fan molta feina en poc temps,
aixequen una torre, fan aquest ball dels mocadors,
toquen castanyoles,
vol dir que els hi condeix, per tant, plenament.
Sí, manté una suma d'estructures, de figures,
prou complexa pel que podria ser una dansa
de la qual han passat cert temps.
L'altre dia ho comentàvem també amb diferents companys
de mitjans de comunicació,
que enguany que es compleix el bicentenari de la Guerra del Francès.
També és un bo recordar que després de la destrucció
pràcticament total de Tarragona,
van haver cinc entitats, que són els que coneixem ara,
que van posar-se al peu del canó.
Acaba amb quatre pilars.
Les torres.
Les torres, perdona.
Ui, les torres.
Bueno, són pilars, però en aquest moment
la tonada que està sonant es diu les torres.
La peça musical ja es diu així.
I és el moment que les aixequen,
picant amb les castanyoles, com estem sentint.
El Ramon Bonet, sí, sí.
I baixen també la rampa de l'escenari, eh?
Esperem que baixin a poc a poc.
La baixada dels pilars de la catedral.
Bé, perfecte, perfecte, baixen perfecte.
El Baix de Valencians,
amb una evolució clara cap als castells,
doncs va ser un dels que va reincorporar-se
després de la Guerra del Francès,
al costat dels gegants vells,
que van sortir en 1825,
al costat del Vall de Diables,
que va passar del Dremi de Teixidors al Dremi de Boters,
i al costat de les Gitanes, que hem comentat abans,
i de la Moixiganga,
que va incorporar-se també novament.
I aquestes cinc entitats
són les que van fer possible la recuperació
de la festa,
després d'un trasbals tan gran
com va ser la Guerra del Francès.
Ara ens separen dos minuts,
de dos quarts d'una,
la seqüència de la passada del seguici temporal
va correctament,
a la una comença la dia de Castellera de Santatecla,
i val a dir que elles comencen a veure
algunes camises a la plaça.
Però, a veure,
no és que hagin entrat les colles a la plaça abans d'hora,
és que hi ha moltes persones
que formen part dels diferents grups
del seguici popular,
que ràpidament s'han canviat,
s'han tret aquella camisa característica
del grup en el qui estan,
i s'han posat la seva camisa
de la seva colla corresponent,
i es queden a la plaça.
Sí, de fet,
l'entrada de plaça
és prevista a les tres quarts d'una,
i no abans,
per tant,
ara balla el Vallecocsis,
després encara haurà de ballar,
fer els versos als Diables,
i per tant,
a tres quarts d'una
és prevista aquesta entrada,
que si no passa res,
doncs més o menys
podrà anar en tempo.
Si no s'allargarà la representació dels versos,
podria anar en tempo.
Els versos,
que després ja en parlarem,
i naturalment farem que a veure,
si tècnicament,
jo m'imagino que si és possible,
que arribi el contingut dels versos
als oients de Tarragona Ràdio,
però de fet,
versos,
parlaments,
que poden fer altres grups del seguici,
quina diferència hi ha dels dels Diables?
No la contundència,
perquè contundència també hi ha
a Dames i Vells,
o a Serra Llonga,
per posar algun exemple,
quina diferència hi ha?
Sí, bueno,
no sé,
popularment,
doncs potser,
els versos més tradicionals de la ciutat
són els de Dames i Vells,
que són els primers que es van recuperar,
i que de fet,
són els que tenim documentats
des del 1514
fins al segle XX,
això és la realitat.
Després,
el que és cert és que,
per exemple,
el Serra Llonga ja va néixer
com un ball parlat,
i des del segle XVII,
sumant tota aquesta colla bandolers
que anava recopilant
el ball de Serra Llonga,
i els Diables,
si bé néixen en el segle XV
sense versos,
en un moment indeterminat
els incorporen.
El cert és que
la primera documentació
que trobem
amb uns versos escrits,
hi ha tot el text complet,
en castellà,
és del segle XIX,
a Tarragona,
i és posterior a la Guerra del Francesc,
es va representar
al motiu d'unes festes extraordinàries
que es van dedicar
els reis d'Espanya,
i hi ha uns versos
que des d'aleshores
no tenen el caràcter
tan crític que tenen ara,
sinó que antigament
era més la representació
dels set pecats capitals,
també,
que tenen,
de fet,
encara,
l'última reforma
que es va fer,
que va ser l'any 93
del Vall de Diables,
es va incorporar
cada vers
en un pecat,
els diferents pecats
tenen nom,
i per tant,
són els que
donen peu,
diguéssim,
a que cada diable
faci un vers
en principi
en relació
amb això.
Home,
els primers anys,
la veritat és que
escandalitzaven molt,
ara no sé si és que la gent
ja estem de tornada de tot,
però ja no
no escandalitzen com altres anys.
Bueno,
home,
recordem,
ja fa uns quants anys
que,
fa uns quants anys
que,
que el Vall de Diables
va fer una,
una reestructuració,
diguéssim,
també de la part teatral,
més enllà del contingut,
que jo penso que està bé,
no?
que és bonica,
que s'hagi pogut fer,
i ha perdut una mica
aquell tarannà.
Però la societat
també ha canviat.
Sí,
bueno,
de fet,
la gent,
a veure,
recorda també
que les Dames i Vells
fa uns anys
van protagonitzar
un incident important
amb la Maria Mercè Martorell,
i que tampoc
no cridem la victòria,
eh?
Jo t'ho dic perquè
ara ho hem dit
molt lleugerament,
això,
que no escandalitzen i...
Els parlaments
de Dames i Vells
d'enguany,
a banda de seguir-los en directe,
els oients de Tarragona Ràdio
també els han pogut recuperar
aquest matí,
els podran recuperar
a través de la web
tarragonaradio.cat.
I ahir parlàvem
amb el Pere Navarro,
que justament
era el seu compleanys,
sempre fa l'aniversari
just al dia
de la representació
de Dames i Vells
i comentàvem el fet
que alguna vegada
us heu empenedit?
Diu-me,
alguna vegada sí,
perquè no ens hem d'enganyar.
Per regla general
no ens empenedim
del que diem.
Però alguna vegada
sí que em pensen
que potser ens hem passat.
Bé, no sé,
jo amb el tema aquest
de la literatura popular,
els versos
dels parlaments
són una part de la festa,
vull dir que jo crec
que ha existit
i per tant
les primeres notícies
es van fer
contra la guerra
del francès
i sobretot
per l'ocupació
napoleònica,
perdó,
i és normal
perquè des d'aleshores
han hagut
tota una sèrie
de coses
que han anat passant.
Jo crec que formen part
de la celebració
i per tant
és igual
que algú
li pot molestar
que parli
l'arquivisbe
l'altre dia
o el prego
que ho dèiem abans,
també hi ha algú
que li pot molestar
que li diguin
alguna cosa
aquí ara.
Ara sembla
que entra
el ball de Diables
a l'escenari.
De fet,
la part del ball de Diables
té dues parts,
una que és la fixa,
que són,
bueno,
ara anirem comentant,
que són aquells versos
que es van reconstruir
l'any 93
amb un treball
que van fer
diverses gent
per reestructurar
una representació
que era bastant
senzilla.
I la segona part,
quan peti,
callem,
no cal quedar-se fònics
que tenim
molta retransmissió
al llarg de tot el dia,
Jordi.
I la segona part
és la crítica,
que és la suma
d'aquesta tradició
i la part crítica.
Hi ha dels versos
de Diables,
sens dubte,
els versos
més ben fets
avui en dia
són els de l'Arbós
i Vilafranca
del Penedès,
no?
Són uns versos
que tenen un nivell
extraordinàriament
de rit,
no?
I que,
bueno,
a l'Arbós
motiven una polèmica
en les colles castelleres
perquè,
bueno,
acabaran algun dia
malament,
perquè cada any
l'actuació castellera
acaba més tard.
Però, bueno,
l'Arbós del Penedès
té una cosa particular,
és a dir,
a l'Arbós
hi ha...
el Diables
és alcalde,
no?
Jo sempre li dic
a l'amic Michu
que...
o el Plana,
i un és d'esquerra
i l'altre és de Convergència,
els dic a l'un i a l'altre
que des que els diables
es dediquen a la política
ja no pot...
això no pot anar bé
de cap manera.
És a dir que...
i a més a més
aquests d'antitud
ho dic perquè són
dos partits diferents.
L'ho he imaginat, eh?
La combinació
és bastant singular.
Sí,
és alternança curiosa,
no?
Ja es preparen, eh?
Ara ja és...
Sí,
ara començarà la presentació.
Aviam si...
perquè ja sabem
la megafonia a la plaça
és una mica complicada.
A veure si els oients
poden captar els ressors.
Per dir-vos desveritats,
que tenen molt
per no en tu.
Jo,
jo soc el gran músic
i l'inferme he vingut
per poder-vos demostrar
que soc el més campanyol.
La competa del judici
em sembla que estic sentiu
i si no es vull pas
us heu ensenyat
la que sóc.
Preta!
A l'entra i en esbreu,
preu molta atenció.
Els llogos dels cel s'aproquen
perquè el centre de la mort
s'agamem amb la victòria
si no ens falten els cavalls.
Està és la nostra festa
i la sors i parlàres.
I un valet,
un meu copanyol.
Bé!
Bé!
Parla Lluís Ifre,
el contesta el Diable Timbalé.
El contingut canvia cada any,
lògicament,
però l'estructura de Macé
sempre la mateixa.
Aquesta és la part fixa
que estan fent.
Ara nomenaran a Mascarón.
el nom del segle XVII,
que sortia la representació
de l'Assumpció,
que parlàvem abans,
que es feia aquí
a la plaça La Font
i és un dels noms
més antics dels Diables
de Tarragona
i és de fet propi
i documentat.
El Mascarón el que fa
és assumir
el comandament
de les tropes
que ara carregaran
contra tota l'autoritat
i intentaran
desmortar
tota l'organització
civil,
eclesiàstica
i, com veieu,
ara...
Aquelles arengues
per animar la tropa.
Arengues contra el cel.
Encenen.
Ara,
amb una actuació tradicional
només vindrien
els versos dels pecats
i aquí
cada estrofa
es introdueix un pecat
i després una crítica.
Hòstia una miqueta
de seguir els parlaments,
lògicament,
amb la megafonia
de la plaça
i tot el fons.
Sí, tenim el retorn
només d'aquí d'escenari
i és una mica difícil.
que sigui-me.
Cadascun dels diables
ha d'anar intervenint.
hi haurà set diables
que intervindran
i aquest retorn
d'escenari
que permet
sentir-hi
molt poc
però
també a vegades
la veu
d'alguns diables
també
en funció de la nit
també varia.
També és veritat,
que hi ha molta fonia
avui, eh?
Per tot arreu.
Hi ha molta fonia avui, eh?
Per tot arreu.
que hi ha un��
whom те
que es dedica
a s'ha de l' champions
y Analytics
que el 16
armados y demás
que el 16
va сделать
el camino
de patisses
y el tiros
de la plata
que un Déu
tiene que decir
ay Coloma
por la balada
es de la tempt web
al 전á
que es podrán
con shocked
elfundador
con gordel
Aquí ara ja ha començat les diferents referències locals.
És normal que aquí s'ha de repassar gairebé a tothom, com cada any.
En aquest cas, vers festiu, diguéssim, ja també jo diria que és un tòpic dels diàgoles de Tarragona.
És a dir, carregar sempre hi ha un vers que és contra l'organització de la festa.
Jo que he tingut el plaer de treballar durant molts anys a l'organització, amb diferents alcaldes i amb certs regidors,
ja fèiem una porra previsible.
Els primers anys si tocava o no, i després ja sempre es tocarà.
A l'any que no sortim, és com una mica com...
Diguem que van al sol, si ets una autoritat has de sortir retratat.
El regidor de festa ha d'entendre que entra en l'imègic sort.
Igual que haurien de sortir els d'arreus, que em sembla que també s'han esmentat.
Hi ha uns clàssics, regidors, si són de cultura, la gent de Reus,
alguna referència a alguna obra, infraestructures inacabades,
que això tenim un català que amplíssim a Tarragona, vull dir que són clàssics.
També el clero una mica més tronat.
Clar que són diables.
Sí, una mica tot aquest tema.
Una característica que diferencia molt els diables d'altres grups
és que els altres grups són molt respectuosos amb alguns aspectes de la festa.
Per exemple, jo normalment a les dames i veig no sento mai carregar contra res,
que sigui pròpiament de la festa.
Sobretot de la part aquesta més d'entitats.
No sé, per exemple, la cocafera ha sortit més neta o més bruta.
En canvi, els diables això sí que ho tenen com a norma,
és a dir, carreguen contra les altres entitats.
Això és saludable i això els honora.
Sí, sí, és una diferència característica.
Igual que altres carreguen contra uns tòpics.
Per exemple, el tòpic sexual, normalment, és més carregat.
Ahir m'ho deien uns companys de Granollers amb el Vall de Dames i Vells,
que ahir anava molt carregat.
Me van dir un...
Bueno, un company, no sé si quedarà molt barruer,
però un company dels diables de Granollers
que li va donar a la bossa 15 euros,
la bossa de propina, el Fermí.
I li...
Saps què passa en la bossa per la col·lecta, no?
I li va dir, diu, 15 euros,
normalment la gent posa unes monedes.
Diu, 10 per les polles i 5 pels pits.
Això és un diable, un diable de Granollers.
Les Dames i els Vells sempre, a més,
en fan gala de ser molt marranos, molt i molt marranos.
A banda de la vessant crítica, política o social,
el que més els agrada és ser marranos.
Sí, sí.
I això agrada molt al públic també, clar que sí.
És la característica de les Dames i Vells, no?
I després, potser els més nacionalistes
són el Vall de Serrallonga, no?
Que sempre han tingut un caràcter molt nacional, no?
Molt patriòtic i...
Jo m'agrada aquest vessant també de reivindicació, no?
Una mica amb les icones de la història de Catalunya,
dels vandalers i tot això.
Per exemple, els diables normalment,
abans sempre carregaven contra la bandera espanyola, no?
Avui ho tenim aquí molt present, no?
Sí, un ege al costat de l'europea.
I sí, i la bandera era un símptoma sempre de crítica.
Això, pràcticament, ho va deixar només el Vall de Serrallonga, no?
Vull dir, bueno, són coses d'aquelles que van canviant
i tampoc saps ben bé com...
Suposo que depèn del tarannà de quin temps a la colla i tant.
Bé, els diables s'incorpora sempre a aquest toc de timbal, no?
Jo he perdut el compte de quin diables és aquest.
Clar, és que em val a dir que allò on estem,
Jordi Bertran i Servidora,
lògicament tots els companys dels mitjans
que han de retransmetre als castells van prenent posicions.
Nosaltres cada cop ens hem arraconat una miqueta més.
Però jo imagino que arriba la retransmissió
amb el so de la plaça i que tot això no s'està notant,
com si diguéssim.
Bé, el retorn de micro...
doncs és el que és, no?
Sí, és el tema de la megafonia de la plaça per als versots.
De totes maneres, els versots aquí es publiquen
i avui dia amb el tema digital
anant a la plana de Vall de Diables de Tarragona
els podem descarregar i llegir perfectament.
No sé si després de lo de les dames i velles
no sé si és molt recomanable.
Per allò que les paraules se les ha portat el vent
i que millor que no que havia escrit.
Home, dames i vells aquell any ho va haver de pactar
traient-ho de la plana.
No sé si recordes, però va ser...
M'ho va explicar el Pere Navarro, que és la dama primera.
va haver de retirar els versos
perquè va haver un problema però gros.
No, alguna vegada s'ha plantejat
que fins i tot fos algun problema judicial
que no sé si al final va arribar o no,
però bé, ja forma part de la història del passat.
De ser la impressió dels versos sempre s'ha fet
perquè l'any 80 va vindre el Vall de Diables de Vilanova
i el Vall de Diables de Vilanova
que va actuar aquí a la banda de l'Ajuntament
però sense escenari, sinó aquí a la...
diguéssim, aquesta escaleta que tenim
doncs va fer uns versos que es va repartir a plaça
també impresos, eh?
Vull dir que la característica d'imprimir-los ha estat sempre...
Però clar, les noves tecnologies han portat això
de posar-los en la web
i clar, llegeixes ja molt més d'una altra manera, no?
Ara surt l'arcàngel, hauria de sortir l'arcàngel.
Allò que dèiem, que sempre triomfa el bé i les virtuts.
Sí, sí, surt.
Això és per fixar, és a dir, tot el que hem dit
no serveix per res, és tot mentida
llavors l'arcàngel carrega i enfonsa tot el que s'ha dit.
Els envia cap a l'infer, que és on anem de ser-hi.
Espera, espera...
Encara hi haurà...
Una certa tensió, noto, eh?
Encara hi haurà l'aparició de la diablesa
intentant salvar i revelar-se com a bona pecadora.
En aquest cas, els diables són una mica particulars, no?
Perquè mantenen aquesta figura de la dona, no?
Com a dolenta, no?
És a dir, és molt particular d'aquest...
Sí, sí, eres una misogínia impresionant, aquest.
La diablesa és la més dolenta de totes.
Que, a més a més, fa un home,
igual que les dames i vells fan també el rompe.
Dona, és clar.
Sí, sí.
Aquí en Els Diables, l'única que fa d'home és la diablesa.
Vull dir que...
Aquests papers invertits, diguéssim.
Diu la tradició que...
Diu el Verge també que la diablesa és la superbia.
Diu la tradició que ha d'anar amb Pamela
i ha de portar, doncs, d'aldies, almidonades
i diu, a més a més, que ha de portar, a ser possible, pèl i barba, no?
Allò, bueno, peluda i barbuda, no?
I, bueno, a més a més, manté aquesta figura, en el cas de Tarragona,
del punyal, no?
Que es va recuperar inspirant-se amb les colles de...
Sobretot del Penedès, jo diria San Quinti de Mediona,
que és una molt característica,
que ha mantingut una estructura, avui, pràcticament inintel·ligible,
però que sí que figura en aquests elements icònic.
Ara fa l'Elsa, l'Elsa és la figura aquesta que els diables
van aginollats a la diablesa
i que és una última mena de revolució,
d'intent de revolució de la diablesa comandant.
A veure, que sabem que és diablesa perquè força la faldilla,
però és una diablesa amb barba.
Sí.
Això de la faldilla no la identificaríem.
Però la diablesa també fracassa
i surt aquest vers que parla del triomf, no?
L'autoria del qual aquests dies que hi ha molta gent
que s'apunta a coses, no direm aquí,
però que sabem qui va fer i signar.
Últimament ve que hi ha molta gent que s'atribueix coses,
en aquest cas aquest vers des de l'any 84
que es llegeix a aquesta plaça
i és un vers també que, per sort,
malgrat que el van fer determinades persones,
avui és patrimoni de la ciutat,
cosa que està molt bé.
I no com algú que va...
Gent que s'atribuïnt actes i creacions determinades,
està bé que els actes, quan són populars,
doncs passin a ser això, actes populars...
Patrimoni de tothom.
I patrimoni de tothom.
Jo dic actes cooperatius.
Crec que sí, que és encertada aquesta definició.
Ara fan un encès al final
i ja pràcticament el que és la tanda d'all·luïment
de seguir s'hi finalitza.