Les 10 del matí i 11 minuts seguim endavant en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Avui també tornarem a parlar durant uns minuts en aquesta quarta hora
de l'impacte de la crisi econòmica.
Ahir recordaran els oients, recordareu que parlàvem de la feina
que està fent el Banc d'Aliments de les comarques de Tarragona
a propòsit d'una nova campanya de recollida d'aliments
que fan aquest cap de setmana, avui divendres i demà dissabte,
a l'hipermercat Eroski.
Avui, aquest matí, tornem a parlar de la crisi, de l'impacte social
que està tenint aquesta crisi econòmica.
Ho volem fer a partir de l'informe que feia públic ahir Càritas Diocesana a Tarragona,
sobretot des de l'aspecte, des de la perspectiva de la casa del Transeun,
l'equipament situat a la part alta de la ciutat
que mira d'ajudar les persones sense sostre,
les persones que tenen dificultats socials.
Una casa que ha vist com no podia en els últims mesos
fer front a totes les demandes, a totes les sol·licituds d'ajuda.
Avui, aquest matí, ens acompanya el director de la casa.
Amb ell hi hem parlat en altres ocasions.
Fa poques setmanes fèiem un programa especial dedicat a Càritas,
precisament perquè ja es veia, ja es notava,
ja havíem comprovat l'impacte de la crisi,
però a partir de les dades d'aquest informe del 2008,
avui l'hem tornat a convidar al matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Josep Maria Castrillo, bon dia.
Hola, bon dia a tot arreu.
Les dades que vam fer públiques ahir,
en fi, remarquen el que segurament ja podíem pensar tots,
però des del punt de vista de la casa, en el dia a dia,
i ara que ja ens trobem a les portes d'aquest estiu del 2009,
cada dia és més difícil poder gestionar totes les sol·licituds,
totes les demandes d'ajuda que tenen?
Sí, ben veritat, tens raó.
La veritat és que cada dia ens venen gent que hem de dir que no,
que ahir mateix van ser nou persones que van trucar i van dir
teniu lloc? Doncs no tenim lloc, no?
Ahir em feien una pregunta als periodistes
per veure quina diferència hi havia de demanda del 2007 al 2008,
perquè presentàvem la memòria del 2008,
i en aquell moment no tenia la dada, però ara la puc donar.
En el 2007 havíem pogut dir que no havíem pogut acollir a 127 persones,
i en el 2008, l'any passat, que si recordes la crisi es comença al setembre,
més o menys, van ser ja 528 persones que vam tenir que dir que no,
que no hi havia plaça.
Això és un increment molt gran d'un any a un altre, no?
No podem encara estrapolar les coses, de dir què ha passat,
o com serà el 2009, però sí que en el que portem de més,
doncs ja portem una quarantena de persones
que hem hagut de dir-les que no poden entrar, no?
Això vol dir que 8-10 persones potser cada dia,
de mitjana, segurament, reben aquesta negativa per impossibilitat,
en fi, perquè no poden, perquè no tenen espai,
perquè no tenen suficient infraestructura.
Això mateix, aquestes són les que arriben,
i no són totes les que hi són presents.
i hi ha moltes, com us deia en un anterior programa,
doncs el perfil de la casa, doncs, s'ha canviat,
i ha canviat en aquest moment de crisi.
Cada vegada més ens venen gent amb bons hàbits,
gent amb la qual, doncs, havia tingut recursos,
gent que en el seu moment, doncs, havia tingut el seu treball,
i en aquest moment, doncs, es troba per primera vegada al carrer.
I, aleshores, això, doncs, dificulta moltíssim.
Dificulta moltíssim, doncs, que no solament no tenen res,
perquè arribar a la casa de 30 segons és de dir
m'he quedat sense res, sinó tot un patiment interior, no?
Hi ha persones que els costa moltíssim, doncs, el poder dir
jo he de seure a taula amb aquest senyor,
jo no soc igual que aquell senyor,
la meva vida és diferent, jo he estat fins ara,
recordo el cas de fa poc d'un senyor
que venia amb corbata, amb una educació tremenda
i molt maco, i que no acceptava el poder dir
he tingut que caure aquí, no?
I jo en dos dies sortiré, ja porta més de dos dies,
i ho tindrà difícil per sortir, no?
Acceptar la realitat que toca viure,
això és un patiment interior molt gran.
Històricament, la Casa del Transunt
també havia acollit persones que, en fi,
que estaven relativament pocs dies,
això ha anat canviant?
És a dir, ara han d'acollir persones
amb una estada més llarga, la Casa?
Doncs sí, hem canviat, ja l'any passat,
ja vam canviar de tres dies,
vam passar cinc dies,
que és una data de cinc dies
per refer alguna cosa.
Direu, en cinc dies què puc fer?
Doncs bé, cinc, set dies.
Tinc una persona en aquest moment
que m'ha dit, deixa'm dos dies més,
perquè penso que ja m'ha refet.
Per què?
Perquè venia caminant des d'Osca,
ara s'anirà cap a Barcelona,
i aleshores tenia els peus llagats,
i aleshores pensa que en unes setmanes
es podrà refer.
Tenia també totes les esquenes
per les motxilles,
doncs molt dolorides,
i aquesta persona necessita això
perquè van itinerant,
van buscant a altres llocs.
Però les persones que intenten
fer de Tarragona
la futura llar seva,
doncs aquestes persones
necessiten més temps.
I aleshores,
si veritablement la persona
demostra,
i nosaltres estem
amb el treball social,
damunt d'ells,
doncs veient com treballen,
com busquen,
com la recerca de feina,
com es mouen d'un lloc a l'altre,
doncs és normal
que una setmana
no pugui acabar les coses,
mentre deixes currículs,
i busques resposta mínim
de dues o tres setmanes.
I si et donen resposta a un
i després te la llarga
per una setmana més,
doncs això es passa
a mes, mes i mig.
O sigui que hi ha bastantes persones
que al mes
el passen dins de la casa,
però perquè estan buscant
una persona que hagi buscat,
hagi pateixat la ciutat
i els barris perifèrics,
i ha estat dos mesos ben bé
fent aquesta feina
i no ha trobat res,
serà bo que busqui un altre lloc,
se l'animi a canviar de ciutat,
perquè ha fet
totes les possibilitats
les ha esgotat
en aquests moments.
La casa, recordem que té
24 places,
si no m'equivoco,
senyor Castrillo,
que suposo que són
clarament insuficients,
com demostren
els números
que comentava al principi.
Hi ha possibilitats d'ampliar?
Jo crec que tenen
vostès també convenis,
per exemple,
amb la Fundació Bona Nit,
de tal manera
que algunes d'aquestes persones
poden dormir
i menjar
en una pensió.
Està funcionant
aquesta col·laboració?
Ha estat funcionant
la Fundació Bona Nit,
és una fundació
que hi oferta
a la ciutat
i en concret
a la gent del carrer
15 places
en una pensió
de la ciutat
durant l'època d'hivern,
de novembre
a l'1 de maig.
Aleshores,
doncs,
ha passat,
aquesta època,
han pogut
doncs
atendre
a 222 persones,
més de 5.000
atencions
en qüestió
de menjars,
robes
i de més
que s'han fet,
treball social
que s'ha fet
amb les persones,
però han sigut
222 persones
que han estat beneficiades
de la Fundació Bona Nit.
En aquest moment
no tenim això.
És cert
que el clima
s'acompanya
molt millor
aquí
a la nostra zona
de Tarragona
i per aquesta gent
doncs
el poder
dormir
al carrer
en l'època
d'estiu
doncs
no és tan fort,
no?
Clar,
sempre tothom
hem de dormir
en el nostre llit
i en una casa,
no?
No ho tenen,
però la climatologia
ens ajuda
en aquest sentit
a l'estiu.
Hi ha possibilitat
d'ampliar
la infraestructura
de la Casa
del Transound?
Dèiem,
aquestes 24 places
clarament insuficients,
hi ha alguna possibilitat
d'ampliar
encara que sigui
transitoriament
o més a llarg termini
d'una forma
més
estructural
l'equipament
de la Casa?
En aquest moment
l'equipament
és el que hi ha
i no podem més,
s'hauria de refer
una reforma
substancial
de tota la Casa,
sí que hi ha
al costat
de la mateixa Casa
hi ha dependències
que en aquest moment
es podrien aprofitar,
però es necessitarien
bastants milions
per poder fer
aquesta reforma
gran
i estructural
de la Casa,
que en aquests moments
no els tenim,
al contrari,
és un gran dèficit
el que en aquest moment
té Càritas
tirant la Casa
del transitor
cap endavant.
Se sent sola
Càritas
amb aquesta feina?
Jo penso
que hi ha
un recolzament
molt gran
de molta població
d'aquí de Tarragona
i de Rodalies.
Les diferents
Càritas
perruquials
sempre pregunten
què tal la Casa,
com va la Casa,
és una obra
que fa
la diòcesis
de Tarragona
i que la sent
molt pròpia
i que
la gent
no és
ni la gent
no és
solament
la gent
de Càritas
sinó
jo penso
que el ciutadà
queda sorprès
davant
de la Casa
i queda
dient
nosaltres
hem de portar
alguna cosa,
nosaltres
hem de fer alguna cosa.
Aquesta situació
un dia
la puc viure jo
o la puc viure
un familiar meu
perquè no és tan difícil
caure en aquestes situacions.
Un pensa
mai, mai, mai,
com podré caure
en el carrer
si vinguéssiu allà
a la casa
i comencéssiu a preguntar
a la gent que tinc
doncs diríeu
jo mai pensava
caure en el carrer
com podria jo
caure en el carrer
i es pot caure
en el carrer.
Perquè parlant d'això
d'ajudes
les aportacions
segons les dades
que vam fer
públiques ahir
les aportacions
econòmiques
durant el 2008
no han baixat
malgrat que ja
en fi
la crisi
començava
a ser important.
Això vol dir
que hi ha
un sostre
de solidaritat
un coixí
de solidaritat
prou important
de particulars
i d'empreses?
Hi ha un petit coixí
però no gaire
en aquests moments
se l'hem gastat
es pot dir
tot aquest coixí
aleshores
sí que jo vull
fer una crida
què vol dir
perdoni senyor Castrió
que s'han gastat
ja pràcticament
tot el que havíem
pressupostat
per exemple
pel 2009?
Clar, clar, clar
la casa de Transseun
en aquest moment
és un dèficit
molt gran
i les càritas
parroquials
que nosaltres
després anem
ja a la càrita
a la parròquia
per parròquia
a veure què estan passant
doncs
s'estan gastant
els diners
no tenen
hi ha ajuntaments
que han donat
a càritas
doncs diners
de dir
escolteu
ateneu
a aquestes persones
doneu-li
el que necessiten
d'aliments
de roba
i aleshores
tenim un pressupost
que heu de gestionar
càritas
el teniu
perquè els treballadors
socials
de molts ajuntaments
no arriben
estan els pobres
que no han ampliat
plantilles
i que tenen
encara
demanda
demanda
demanda
però la gent
ha de menjar el dia
el càritas
el que té de bo
és que pot donar
resposta
a les necessitats
immediates
que té la població
les més bàsiques
per suposar
les més bàsiques
cal fer doncs
una crida
precisament
per la col·laboració
econòmica?
jo crec que sí
en aquests moments
necessitem
ajuts econòmics
per ajudar
famílies
en concreta
que ho estan passant
molt malament
que no arriben
que no tenen
el necessari
per portar-se
a casa
per menjar
tenim bastants casos
bastants casos
no solament
a la casa de Transiuns
sinó a les parròquies
però parlant
ja que em toca
i dirigeixo
la casa de Transiuns
la casa de Transiuns
en aquest moment
doncs
quan em parlaves
de quant temps
porten les persones
hi ha solucions
per a aquestes persones
arribem a un tipus
de solució
en algunes
s'arriben solucions
en altres
doncs
costa molt
arribar a la solució
us he dit
que algunes vegades
porten dos mesos
i els hem de dir
adeu
que trobi sort
en una altra ciutat
però
algunes vegades
doncs
podem trobar sort
en aquesta ciutat
i altres vegades
doncs
gestionant
perquè intentem
treballar en xarxa
amb altres associacions
podem donar resposta
a persones concretes
per exemple
com es pot viure
entre 136 euros
al mes
doncs
us he dit
que
que es pot viure
però a veure
no em diguis
en quin nivell
de qualitat
no?
perdó
doncs
per exemple
hem pogut gestionar
una pensió
no contributiva
de 336 euros
al mes
perquè aquest senyor
pugui llogar
una habitació
en una altra ciutat
de Catalunya
en el qual
en Granollers
hi anirà allà
perquè
allà pot tenir
relació
amb algun familiar seu
per això
per no trencar
la família
després
hi anirà a dinar
al menjador
de Càritas
i també
li donaran
una bossa
pel sopar
i després
també
a través
de les Càritas
perruquials
arreglarà
tota la qüestió
de vestimenta
com és
un pensionista
les medicines
ja les té
gratuïtes
aleshores
encara li sobrarà
al mes
100 euros
pel cafè
però
és un exemple
de com hem de fer
aquesta enginyeria
social
perquè aquest senyor
pugui viure
en qualsevol cas
i a partir
de la situació
tan delicada
amb la que ens trobem
el que calen
és mantenir
si potser
augmentar
les aportacions
econòmiques
és a dir
aquesta col·laboració
ciutadana
que vostès
per exemple
l'any passat
van ingressar
prop d'un milió
i mig d'euros
s'han de mantenir
i s'han d'incrementar
en un context
de crisi
com l'actual?
i tant
i tant
necessitem
en aquest moment
l'ajut
econòmic
l'ajut
també
de
de
subscriptors
que vulguin dir
mira
jo cada mes
puc donar
10 euros
per càritas
15 euros
els que sigui
el que digui el cor
en aquest moment
jo puc donar
necessita la societat
la solidaritat
comunitària
la solidaritat
de la gent
de dir
escolta
jo tinc
puc
privar-me
d'encara que sigui
estic dient
10 euros al mes
doncs escolta
aquests 10 euros
al mes
poden ajudar
moltíssim
a una família
poden ajudar
a una altra persona
aquesta crida
és força important
no?
volia fer també
una crida
d'ajuda
tenim necessitats
concretes
que algunes vegades
solucionem
i altres
no solucionem
avui he tingut
una alegria
arribar aquí
perquè hem pogut
solucionar
un altre cas
que portem
més de dos mesos
a la casa
un noi
de 18 anys
una persona
de 18 anys
això és un nen
quasi
tenen nens
joves de 18 anys
a la casa
sí t'has equivocat
i jo també
quan jo vaig veure
que entrava
un noi
de 18 anys
vaig dir
Déu n'hi do
què hem de fer
amb aquesta persona
bueno
doncs jo he de dir
que fins i tot
quan vaig trucar
a la col·laboració
dels organismes públics
doncs
va veure
resposta positiva
què podem fer
què podem fer
bueno
i insistint
en un lloc
i un altre
una conversa telefònica
o una altra
i al final
doncs
aquest noi
el dilluns
ingressarà
a la casa
d'acollida
els pisos que tenen
d'acollida
la Generalitat de Catalunya
els pisos tutelats
de Vilaseca
ha hagut
per coincidència
és una plaça
i bueno
han fet
totes les entrevistes
fantàstiques
que bueno
s'ha solucionat
un problema
d'un noi
de 8 anys
al final
que estava
a la casa
portava més
de dos mesos
amb nosaltres
tenim
un altre cas
d'un senyor
que necessita
cada dos dies
fer transfusions
de sang
està fatal
pot morir
la casa
de Transseuns
no és la residència
permanent
no ha de ser
la residència
permanent
és casa
de trànsit
de Transseuns
pot estar
això
dos mesos
algú més
què podem fer
no sé
no se m'ocorreix
en aquests moments
a l'equip tècnic
no se m'ocorreix
què podem fer
on podem arribar
pot anar
aquest senyor
a viure
ser acollit
tenir les necessitats
bàsiques
cobertes
perquè ja
l'administració
en el sector de salut
està fent molt
per què?
perquè el tenen a l'hospital
i la treballadora social
em diu
què podem fer
per aquest
per ara
el tenim
a la casa
de Transseuns
i després
i tot el que s'ha fet
i s'ha gastat
en transfusions
perquè aquesta persona
pogués viure
com acabarà?
acabarà en el carrer?
no ho sabem
són realment testimonis
escoltar això
vides personals
com les que ens explica
Josep Maria Castelló
les que demostren
la importància
d'un equipament
com la casa
de Transseun
per acabar
ara
senyor Castelló
ara arriba l'estiu
arriba aquesta època
en què la majoria
de la societat
pot gaudir també
d'un temps
de vacances
d'oci
però en fi
la vida segueix
i per moltes persones
amb moltes dificultats
quines previsions?
fan previsions
vostès que encara
tindran més problemes
en els propers mesos
d'aquí a final d'any
què poden preveure
des del punt de vista
de la demanda
que els arribi
i des del punt de vista
de les seves necessitats
per poder gestionar la casa?
a nosaltres ens fa una mica
de por
la veritat
és aquesta
quan nosaltres sentim
que aquí
a la zona de costa
doncs
els hotels
si l'any passat
doncs
llogaven
contractaven
a 10 persones
aquest any
doncs
fan
doncs
6 persones
hi ha 4
que no els contracten
si Port Aventura
no contracta
i sabem que
no ens està contractant
les persones
perquè no poden contractar
en aquests moments
hi ha tota una gent
que està aquí
en aquesta part de Tarragona
que està esperant
a veure
poder entrar
en aquest hotel
podré entrar
en altres
en altres institucions
i resulta
molt difícil
i aniran
a altres llocs
esperem
és difícil
veritablement
preveiem
que l'estiu
climatològicament
no és tan dur
i que
veritablement
ni molt menys
hi haurà una allau
de persones
aquí a Tarragona
mai ho hem tingut
però sí que es pensen
que a partir de setembre
a octubre
una altra vegada
si no es resol això
tinguem
doncs
la demanda
de tantes persones
que truquin
a casa nostra
en fi
veurem com evolucionen
les coses
senyor Josep Maria Castelló
director de la casa
del Transsegut de Tarragona
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i sobretot
per explicar-nos
aquests casos personals
que demostren
el dia a dia
del que es viu
del que es viu a la casa
gràcies i bona feina
moltes gràcies
per atendre'ns
i per ajudar-nos
també a difondre
aquest mitjatge
de justícia social
gràcies
adeu-siau bon dia
adeu bon dia