Les 10 del matí i 11 minuts,
som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
repassant, com dèiem fa moment,
en els propers minuts, l'actualitat política
en aquest inici de nou curs
marcat, sobretot, per la crisi econòmica.
De fet, algunes de les mesures anunciades pel govern central
en les últimes setmanes estan ja provocant
un ampli debat polític i social,
per exemple, l'anunci de la pujada dels impostos,
els 420 euros per a les persones aturades
que han perdut el subsidi,
també l'aposta per la inversió pública,
encara que sigui a costa d'augmentar el déficit de l'Estat.
En fi, un ampli debat i també, per cert,
crítiques pel que alguns qualifiquen d'improvisació
i de falta d'un pla clar per sortir de la crisi
per part del govern espanyol.
Avui volem analitzar totes aquestes mesures,
la realitat econòmica i parlar d'altres temes d'actualitat,
per exemple, en matèria d'infraestructures
a la demarcació de Tarragona,
amb el diputat del PSC a les nostres comarques,
al Congrés de Madrid, el senyor Francesc Vallès.
Senyor Vallès, bon dia.
Molt bon dia.
Comença el curs polític, molt marcat, com dèiem, per l'economia.
Ahir mateix, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero,
insistia en anunciar la pujada dels impostos.
Tot això enmig d'un cert aire de crítiques
d'altres sectors socials, d'agències econòmics i socials,
i sobretot dels partits de l'oposició,
per considerar que el govern està improvisant en matèria econòmica.
com valora aquestes crítiques, o que n'opina d'aquestes crítiques?
Bé, jo crec que és el que ha de fer l'oposició,
però és una oposició desconcertada,
que és incapaç de posar una alternativa real damunt de la taula.
Jo crec que el president del govern ha demostrat des de fa temps
que és un president valent,
que està liderant la lluita en contra de la situació econòmica
en què ens trobem, per tal de posar mesures damunt de la taula,
que vetllin especialment per a aquelles persones
que si pitjor s'ho poden passar,
especialment els treballadors que s'han quedat a l'atur,
i alhora que sigui capaç de posar mesures damunt de la taula
que ens permetin sortir d'aquesta situació com abans millor,
és a dir, reactivar l'economia.
I des del primer dia,
és a dir, si posem una darrere l'altra
totes les mesures que el govern ha dut a terme,
jo crec que estem en una bona situació.
Sabem, sabent sobretot,
que mai havíem passat per un escenari com aquest,
és a dir, la crisi és una crisi molt greu,
que va més enllà de les nostres fronteres,
provocada per una crisi financera,
que va derivar en una crisi econòmica
i que ha provocat una crisi industrial.
I jo crec que el més complicat de tot
és precisament aquesta darrera part.
La crisi financera segurament l'estem superant.
La crisi econòmica,
hi ha alguns països que ja n'estan començant a sortir,
nosaltres potser ens costarà una mica més,
fruit d'alguns problemes endèmics
que tenia el nostre país,
que havíem crescut sobre la base d'uns paràmetres
que eren molt dèbils,
especialment el de la construcció,
i algú segurament va emparar aquest creixement,
és a dir, polítiques de dretes com el Partit Popular,
d'una forma molt clara,
i després vam derivar a una crisi industrial,
és a dir, empreses, factories que tanquen.
I això dona lloc a tenir aturats de llarga durada.
És a dir, gent que es queda a l'atur per molt de temps.
Jo crec que les mesures són bones,
van en la bona direcció
i han de donar els seus resultats.
algunes de molt clares per demostrar,
efectivament, que el govern està liderant això
i no s'amaga, no s'arronça i està davant de tot.
En primer lloc, aquesta mesura dels 420 euros,
que algú pot considerar que potser ha estat mal explicada,
que s'ha anat endavant, s'ha anat endarrere,
que s'ha hagut d'ajustar
per aconseguir els resultats realment volguts.
Bé, en qualsevol cas,
jo el que sí que voldria dir és que aquesta és una molt bona mesura,
perquè estem parlant, que mai s'havia dubtat,
perquè mai havíem estat en una situació com aquesta,
que hi hagi treballadors que tinguin
o que no tinguin expectatives
a curt i mig termini de trobar treball,
de trobar feina.
I, per tant, un cop esgotada la prestació per desocupació,
un cop esgotat l'atur,
l'Estat ha de vetllar perquè aquestes persones
tinguin algun tipus de recurs
que vagi vinculat, a més a més, a la formació
perquè després es puguin recol·locar en alguna altra empresa.
I l'Estat ho ha fet
i ha dubtat aquesta mesura de 420 euros,
que jo crec que és bona.
Després s'ha criticat per com s'ha explicat
i si s'ha acabat ampliant...
Mira, si s'ha acabat ampliant a altra gent, millor que millor.
Però, en qualsevol cas, jo em quedo en que la decisió és bona.
A més a més, parlem també de la pujada de les pensions,
ahir mateix anunciada pel president del govern.
De la pujada també i l'increment
de la partida destinada a les beques.
De les polítiques també per conciliar la vida familiar i laboral.
Les ajudes dels 2.500 euros per foment de la natalitat.
I el tema dels impostos, jo crec que també hi ha hagut una gran confusió.
El govern no pujarà els impostos.
Les rendes del treball, el que guanyen els sous dels treballadors,
no tributaran més.
El que pujarà, en el cas que sigui així,
d'aquí uns dies ho veurem en la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat,
seran les rendes del capital.
És a dir, aquells ingressos que s'obtenen com a conseqüència
de la generació de beneficis com a conseqüència de determinats patrimonis.
però no les derivades del renda del treball.
I fixi's, l'impost de patrimoni ha desaparegut aquesta legislatura.
L'impost de societats s'ha baixat també en aquesta legislatura.
L'impost de la renda de les persones físiques es congelarà
i només pujarà a les rendes de capital, és a dir, d'aquells més rics.
Per tant, aquesta idea que pugen els impostos,
jo la voldria treure del cap de la gent perquè no és així.
Per tant, jo crec que s'estan fent mesures en aquesta direcció,
pensant, com li deia, sobretot en les persones que pitjor s'ho poden passar.
Ha repassat algunes d'aquestes mesures, la puja als impostos,
l'anunci de pujada de pensions encara sense concretar
què feia ell el president Zapatero,
també els 420 euros amb aquesta rectificació inclosa al llarg del mes d'agost.
Aquestes mesures, però, per exemple, un destacat dirigent socialista
com és el conseller d'Economia Antoni Castells,
no les veu del tot clares.
Deia fins i tot ahir en una entrevista,
considera que el govern central no està fent prou
per sortir de la crisi
i també apuntava, segons el seu criteri,
que no cal pujar els impostos.
Per tant, estaríem davant de certes divergències
en el si de la família socialista?
No, no, en qualsevol cas.
En el si de la família socialista,
el que sempre hi ha és debat i diàleg,
a diferència d'altres partits polítics.
Per tant, hi ha maneres d'haver d'enfocar les coses.
El que diu el ministro del PSC
està al costat del govern de Catalunya i del govern d'Espanya.
I per tant, estem absolutament al costat
i donant recolzament a les polítiques que s'adopten
per sortir de la situació econòmica en la que ens trobem
per part del govern de la Generalitat
i per part del govern de l'Estat.
I han de ser coincidents, evidentment.
La Generalitat podrà dur a terme
més decisions en matèria política econòmica
com a conseqüència del nou sistema de finançament acordat.
I per tant, tindrà més i millors instruments
per poder actuar i fer front contra la crisi econòmica.
I si em permet, també li puc dir una altra cosa.
Ens deixarem de centrar en la discussió
de la negociació sobre el sistema de finançament,
que ens ha ocupat molt de temps,
per poder-nos dedicar a allò que realment ens interessa a casa nostra,
que és sortir de la crisi com abans millor.
Catalunya té mig milió d'aturats.
I aquesta és la principal preocupació del govern.
El conseller Castells el que ve a dir
és que per tal que la Generalitat de Catalunya
pugui adoptar determinades mesures,
vol tenir clarificat quin és l'escenari macroeconòmic
i quines són les decisions que adopta el govern de l'Estat
per tal de sortir de la situació de crisi.
Bé, això ho hem vist en els darrers mesos.
Ho veurem dimecres també en el debat,
en la compareixença que fa el president del govern,
per exposar no només les mesures que ha adoptat fins ara,
sinó també les que pensa adoptar a partir d'ara,
perquè, com li deia abans, amb això mai n'hi ha prou,
i, per tant, el govern no s'arronça
i el govern continua treballant,
continua pensant i continua posant decisions concretes
damunt de la taula
i això també permetrà a les diferents comunitats autònomes
i especialment a Catalunya
adoptar les teves decisions en el seu àmbit de competència
d'acord a les polítiques que l'Estat pretén desenvolupar a partir d'ara.
També en aquesta entrevista amb el conseller Castells
que avui apareix a tota la premsa catalana
diu el conseller que el PSC necessita una veu més forta a Madrid, al Congrés.
Vostè que és diputat a Madrid,
que és el coordinador dels diputats del PSC a Madrid.
Hi està d'acord?
Jo el que li vull dir és que la veu del PSC
mai havia estat tan forta,
mai s'havia sentit tant,
com des que tenim el president de la Generalitat,
en José Montilla.
i un dels elements que em serveix per fonamentar aquesta afirmació que li acabo de fer
és precisament tot el debat en relació al sistema de finançament.
Per tant, la veu del PSC s'ha sentit més que mai
i Catalunya i el PSC ha sabut dir que no al govern de l'Estat en moments molt difícils,
especialment, com li deien, en la negociació del sistema de finançament.
Per tant, el president de la Generalitat,
que és el president de tots els catalans i catalanes,
però alhora també és el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya,
ha sabut plantar cara al govern de l'Estat quan ha volgut.
Però això quan ho ha necessitat.
en benefici dels interessos dels catalans i les catalanes.
I jo crec que això s'ha de reconèixer.
Per tant, la veu del PSC s'ha sentit
i s'ha sentit especialment
amb una necessitat
evident pels ciutadans de Catalunya.
Per tant, nosaltres el que no fem
són estridències,
no fem exhibició de musculatura.
En fi, no anem amb testosterona per la vida,
sinó que anem a aconseguir resultats concrets.
I per tant, en el debat de finançament
el que ens interessava era molta feina i poc soroll.
I quan hi ha hagut moments
de visualitzar una posició de fermesa
per part del govern de la Generalitat,
això ho ha fet el propi president de la Generalitat.
Per tant, nosaltres des de Madrid
hem contribuït a aproximar
les posicions entre el govern de l'Estat
i el govern de la Generalitat.
I jo crec que, en definitiva,
si em permet que el resultat és àmpliament satisfactori.
Per tant, el resultat final
en el sistema de finançament,
que és el millor que Catalunya ha tingut mai a la seva història,
que és bo i just per Catalunya,
justifica tota l'estratègia
que el PSC ha adoptat,
el govern de la Generalitat també,
però especialment el PSC
ha adoptat en relació a la negociació.
En aquest marc de crisi,
i amb un debat econòmic tan important
i que marca el curs polític,
les pròperes setmanes i mesos
s'hauran de negociar
els pressupostos generals de l'Estat.
De fet, el Consell de Ministres
segurament a finals d'aquest mes de setembre
presentarà la proposta.
Tot això després arribarà al tràmit parlamentari.
A dia d'avui, senyor Vallès,
amb quins suports creu que podran comptar
els socialistes
per aprovar els pressupostos del 2010?
Amb els partits de l'esquerra?
Sí, nosaltres sempre mirem cap a l'esquerra.
Sabent que el Partit Popular
no s'hi sumarà mai
i si Convergència i Unió està disposada a sumar-s'hi,
doncs estarem encantats que s'hi sumi.
També el que he de dir, que ho dubto,
perquè amb els cinc anys que portem
de govern Zapatero,
Convergència no ha votat
ni la investidura de Zapatero,
cap de les dues investidures,
ni cap dels pressupostos generals de l'Estat.
Per tant, no veig per què ara ho hauria de fer.
Però segurament es començarà a durar
que Convergència pinta ben poc
al Congrés dels diputats
o en política espanyola
sense estar al costat del govern.
Perquè ni amb el Partit Popular
poc aconseguir res.
Això ja ho vam veure abans de l'estiu
en el debat de l'estat de la nació.
i jo crec que faria bé també Convergència.
El PP, en fi, m'és igual,
l'estratègia que adopti
i per Catalunya tampoc mai és bona.
Entre altres coses té recorregut
el Tribunal Constitucional al nostre estatut.
Però Convergència,
amb aquesta posició que històricament ha tingut,
de partit amb responsabilitats de govern, etcètera,
jo crec que en un moment de dificultat econòmica
evident com el que tenim,
faria bé d'estar al costat del govern,
del govern de l'Estat
i del govern de la Generalitat.
Especialment en aquest cas,
el govern de l'Estat,
a l'hora d'adoptar mesures de clar contingut social
pensades directament per les persones,
pels treballadors, per les famílies,
que et poden tenir més dificultats,
també per estimular el nostre treixit empresarial
i no fer partidisme,
jo crec que estèril,
davant d'una situació econòmica complexa.
Per tant, si s'hi vol sumar amb aquests pressupostos,
nosaltres estarem encantats que s'hi pugui sumar,
en benefici de Catalunya
i en benefici també de les nostres comarques.
Ara, d'entrada,
li he de dir que els suports amb què comptem
per a l'aprovació d'aquests pressupostos generals de l'Estat
a data d'avui ja són sensiblement superiors
als que teníem els pressupostos de l'any passat.
Per tant, jo crec que els traurem sense problemes,
mirarem, evidentment, cap a l'esquerra,
com no podia ser d'altra manera.
És a dir, hi ha dues maneres d'enfocar
una situació econòmica complexa,
i en els pressupostos generals de l'Estat això es veu.
I la qüestió és si es fa
amb un viratge cap a la dreta
o cap a l'esquerra.
I segurament en un moment de dificultat
el que s'ha de fer és generació de dèficit.
És a dir, com s'obtenen els recursos
per tal de poder dur a terme determinades polítiques.
Nosaltres que entenem que han de ser de clar contingut social.
La generació de dèficit es pot fer de dues maneres.
O deixant de recaptar impostos
o deixant de fer polítiques,
o fent més polítiques socials.
O vostè deixa d'ingressar
o vostè fa més polítiques socials.
Bé, nosaltres entenem que el que s'ha de fer
en aquest cas és fer més polítiques socials.
I això quedarà demostrat
en els pressupostos generals de l'Estat.
I com li deia, evidentment,
a hores d'ara ja comptem amb suports,
jo diria que suficients, com a mínim,
per poder superar el primer debat
de totalitat dels pressupostos generals de l'Estat.
I esperem que en el tràmit
d'elaboració dels pressupostos
en seu parlamentària,
en el debat i votació final
al mes de desembre,
el suport encara sigui molt més ampli.
I aquests pressupostos que tindran,
segons vostè, més polítiques socials,
també seran més restrictius
des del punt de vista d'inversions
en matèria d'infraestructures,
tenint en compte, doncs això,
el context de crisi en el que ens trobem
i que els diners no donen per tot?
No, no, jo crec que no.
Al contrari, precisament el govern ha demostrat
en tot aquest any, aquest darrer any,
l'últim any de la darrera legislatura,
i especialment aquest any i mig
que portem des de la segona legislatura
de Zapatero,
que l'obra pública,
la inversió en obra pública
i, per tant, en infraestructures,
és una bona decisió
per tal de poder fer front
a una situació econòmica complexa.
És a dir, l'Estat pot posar
damunt de la taula
aquella quantitat de diners suficient
per tal de generar activitat econòmica,
generar ocupació
i, alhora, construir unes infraestructures
que ens serveixin també,
que quedaran,
després d'aquesta situació econòmica complexa,
que quedaran perquè podem créixer
encara més en competitivitat
i en generació de riquesa.
A casa nostra,
doncs, crec que aquest estiu
també s'ha donat un bon exemple
del que són les infraestructures,
és a dir, teníem el tercer carril
de l'autopista
que funciona perfectament,
fa molts anys que l'havíem reivindicat,
ara ningú se'n recorda,
perquè el tenim
i funciona i funciona bé,
doncs bé,
els turistes que ens venen de fora,
els estrangers,
d'altres punts de l'Estat,
del nivell que ens mereixem, no?
El desdoblament de la Nacional 340,
també, fins a Hospitalet,
aquest estiu suposo
que molts conciutadans
doncs han pogut tenir
la possibilitat d'utilitzar-la.
En fi, jo crec que això va a Montrino.
Però, sobretot,
la decisió estratègica
que les infraestructures
són importants
en moments de dificultat econòmica
per tal que el govern
posi damunt de la taula
diners públics
per tal de tirar endavant.
I no només això,
sinó que, a més a més,
per encara donar-li algun argument més
en relació a que aquesta és una bona decisió,
és una bona aposta
a la infraestructura i l'obra pública.
És a dir, hi ha hagut dos plans zapateros,
un que està en marxa,
el Fons Estatal d'Inversió Local,
que dut a terme obra pública,
obra civil,
per la construcció
de determinat tipus d'equipaments,
socials, culturals,
lúdics,
per l'arranjament
de determinats carrers,
places de les nostres ciutats
i pobles.
A tots els pobles de la nostra demarcació
s'ha fet algun tipus d'actuació.
Jo aquest estiu he tombat
molt pel nostre territori,
per les nostres comarques,
en festes majors,
en bactes, etcètera,
m'he pogut desplaçar
i avís a tot arreu
que hi ha alguna actuació
del Fons Zapatero.
A tots els ajuntaments
els hi ha arribat això.
Per tant, això genera ocupació,
també.
I aquesta decisió,
en obra pública,
en obra civil,
es veurà encara reformada
en els pressupostos generals
de l'Estat
per a l'any vinent.
Vol dir,
continuem amb la inversió
en infraestructures,
ja s'ha anunciat
pel propi president del govern
i pel ministre de Foment,
el senyor Blanco,
en el que encara s'augmentarà més
la partida per obra pública,
en la mesura que es pugui,
i es farà el segon pla
d'inversió local,
el segon fons Zapatero,
que no estarà orientat
al mateix que hem fet fins ara,
sinó que tindrà una altra visió,
però va íntimament vinculat
a la inversió pública
per a la construcció
de determinat tipus d'equipaments.
Per tant,
és una bona decisió,
que ningú pateixi,
perquè a casa nostra
tenim bones infraestructures,
infraestructures,
n'estem construint,
però n'hem de preveure
encara de noves
i tenim el govern de l'Estat
al darrere.
Parlant d'infraestructures,
vostè ja ha citat
la conversió de la 340
en variant en diferents trams,
el que va allà de Tarragona
fins a Hospitalet de l'Infant,
aquesta segurament
és una de les millors notícies
que hem tingut aquest estiu,
també el tercer carrer
de l'autopista,
també hem conegut,
vam conèixer a principis d'estiu
que el govern central
descartava l'opció tarragonina
de la A68,
és a dir,
l'autovia de l'Aragó,
l'autovia de l'Ebre.
Un cop descartada
aquesta opció
i ara més que mai
amb unes obres
que no acaben de tirar,
l'A27,
l'autovia de Montblanc,
s'haurà de pressionar
d'alguna manera
perquè aquestes obres
tirin d'una vegada endavant
i hi pugui ser una realitat
en el termini
més curt de temps possible
aquesta autovia
Tarragona-Montblanc?
Bé,
jo crec que les obres
estan en marxa,
només cal anar-hi
i es veu que
en els primer tram
de Tarragona al Morell
i des del Morell
cap a Valls,
que les obres
estan en marxa.
Certament aquesta és la infraestructura
que ha patit més retards
en la nostra demarcació.
No li he d'amagar,
això tampoc
i moltes de les vegades
que he estat en el seu programa
m'ha preguntat per això
no tinc cap problema
en dir-li
que les obres
han sofert alguns retards.
No tots atribuïbles
al govern de l'Estat,
també l'hi he de dir.
És a dir,
en alguns casos
hi ha hagut
la necessitat
de fer alguna rectificació
de les obres
o del projecte,
entre altres coses,
perquè el tram
que estem construint
és molt complex
i
quan vostè construeix
una autovia
des de Tarragona
fins a Montblanc
passant per
el Morell
o el polígon industrial
químic
el rac de Repsol
passa pel costat
del Francolí
en fi
es troba
amb una sèrie
d'obstacles
que s'han de salvar.
Això en el seu moment
va comportar
que hi hagués
algun tipus
de retard.
Això està solvantat.
Però després també
li he de dir
que
alguns
fins i tot
institucions,
ajuntaments
i fins i tot agents
econòmics i socials
de la nostra demarcació
en el seu moment
van ser
un dels responsables
o corresponsables
d'algun alentiment
i retard
d'aquestes obres.
Jo recordo,
per exemple,
la Cambra de Comerç
de Valls
que en el seu moment
reclamava
un traçat diferent
del que estava previst
pel projecte
del Ministeri de Foment
i continuava
i s'entestava
a defensar
un traçat
per un altre costat.
Bé,
tot això,
en definitiva,
el que fa
és dilatar les obres.
Bé,
aquestes obres
tiren endavant,
estan dotades
pressupostàriament,
estan en marxa
i hi ha un calendari
d'execució
que aquest sí que es complirà.
O sigui,
el retard segurament
s'ha patit
en l'elaboració
dels projectes
per aquestes dificultats
que hi ha hagut.
Però l'altra
s'ha de tirar endavant.
Escolta,
també li he de dir
que jo m'encarregaré
en la mesura
que sigui possible.
Primer,
el govern
ha estat sensible
amb les reivindicacions
i les necessitats
territorials.
Per tant,
des del Ministeri
de Foment,
jo personalment
també,
en la mesura
que he pogut,
i des de la subdelegació
del govern,
s'ha intentat
aproximar
les posicions
entre els
agents,
institucions,
ajuntaments
afectats
per aquest traçat
i el Ministeri
de Foment
per tal
de poder arribar
a solucions
concretes
que facin
aquesta obra
diguem-ne
més
accessible
en el territori.
És a dir,
que s'adapti
més a les necessitats
territorials.
Per tant,
tot allò
que sigui
millorar
aquest traçat
compta
amb la col·laboració
màxima
de les institucions
de l'Estat
i també
dels diputats
i diputades
del PSC,
els parlamentaris
del PSC
en definitiva,
perquè això sigui així.
Ara,
un cop ja hem superat
això
i el termini
s'acaba,
escolti,
ja no podem perdre
més temps.
Per tant,
jo el que no vull ser
és responsable
ni el govern
al qual represento,
responsable
de l'alentiment
d'algunes infraestructures
perquè des d'algun lloc
s'estan posant
o s'estan exigint
fora de determini
algun tipus d'actuacions
que no venen a compte.
Per tant,
les infraestructures
s'han de tirar endavant,
han de ser respectuoses
amb el territori,
han de ser respectuoses
amb el medi ambient,
han de ser
almenys lesives possibles
i han de ser
el més útil possible
per a les nostres necessitats
actuals
i de futur.
però les decisions
no es poden allargar
eternament.
Superats uns terminis
raonables
de negociació
i de discussió,
les obres
s'han de tirar endavant.
Per tant,
jo crec que
ara estan en la bona direcció,
que van avançant
en el ritme que toca,
tenim un termini
perquè això
pugui ser una realitat
i és una de les infraestructures
si em permet
més importants
de la nostra demarcació.
El que connecta
Tarragona
amb l'interior de Catalunya,
amb l'interior del pròpia Tarragona,
amb l'interior de Catalunya
i amb el nord d'Espanya.
Però la dinamització econòmica
de casa nostra,
pel turisme,
pel port de Tarragona
en definitiva,
és un eix estructural
que hem de contribuir
entre tots
a que es faci
com abans millor.
Segur que la 27
és la infraestructura
viària més important,
ara prioritària.
Després tenim el capítol
d'infraestructures ferroviàries.
En relació al tema
del tren del corredor
al Mediterrani
i de l'alta velocitat,
li pregunto
concretament
per una decisió
que prenia
el plenari
de l'Ajuntament de Reus
el passat divendres
demanant
que,
mentre no sigui
una realitat
la estació intermodal
al sud de l'aeroport,
que no arribarà
fins al 2012,
que els trens
d'allà recorregut
tornin a passar
per l'estació
de la ciutat,
perquè recordem
que des de fa uns mesos
Renfe
està posant tots
aquests trens
per la línia
d'alta velocitat
i estan deixant
de passar
per les estacions
de Tarragona
i de Reus
i de Reus.
Veu factible
aquesta decisió
presa per unanimitat
pel plenari
de l'Ajuntament
de Reus
i en qualsevol cas
com a diputat
els diputats
del PSC a Madrid
faran alguna gestió
les decisions
que adopten
totes les institucions
i ajuntaments
del nostre país,
evidentment també
l'Ajuntament de Reus
i si a sobre
és presa
per unanimitat
encara més.
Ara, certament,
hi ha decisions
que són difícils
de concretar
i quan la planificació
de les rutes
dels trens
i especialment
de llarg recorregut
s'ha pres
és bastant difícil
reconduir-les,
això li he de dir.
Ara,
també és cert
que
bé,
s'ha de tenir present
quin són
el nombre
d'usuaris
beneficiats
per aquests tipus
de trens
dels quals
es reclama
la seva utilització
o el famós
Estrella Galícia
o els altàries
que passaven
per les ciutats
de la nostra demarcació
i abans d'actuar
doncs
bé,
jo he fet
alguna indagació
i algun
sondatge
és a dir,
he demanat
alguna dada
en relació
de quins eren
els usuaris
que realment
utilitzaven
aquest tipus
de trens
i bé,
també li he de dir
que és una cosa menor.
Això no vol dir
que no s'hagi
de prendre decisions,
per fer-vos una idea
els trens
d'altària
que són els
que passaven
anaven en direcció
a Madrid
per la línia
de la costa
passaven per Torre d'Embarra
Tarragona, Reus
i després anaven cap a Lleida
abans que l'AVE
arribés a la nostra demarcació
bé,
els agafaven
alguns usuaris
per despassar-les a Madrid
i hi havia altres opcions
per anar-hi
i després van desaparèixer
van ser els primers
que es van desplaçar
per la línia de l'AVE
doncs
jo vaig voler
evidentment
com a ciutadà d'ahir
representant d'aquest territori
vaig voler
saber
quants eren
els nombres d'usuaris
que utilitzaven
aquests trens
i la meva sorpresa
va ser que
de quatre altàries
diaris
que passaven
per les estacions
de Tarragona
Torre d'Embarra
Tarragona i Reus
el nombre d'usuaris
que l'utilitzaven
de mitjana
era de
de dotze
dotze persones
entre els quatre trens
li he de dir
amb aquestes tres estacions
per tant
home
algun podria dir
si ho suprimim
no passa res
l'altre se'm podia dir
escolti si en lloc de l'altària
passés un ave
en lloc de quatre hores i mitja
es diguéssim
tres hores i mitja
potser l'agafaria més gent
efectivament
això segurament seria cert
però la realitat
és que l'alta velocitat
i l'altre velocitat
està passant per un altre lloc
i si traiem
els trens
de llarg recorregut
i d'alta velocitat
de la línia convencional
i els posem
a les línies ràpides
molt probablement
aconseguirem
dos objectius
que és que la connexió
entre casa nostra
i Madrid
sigui molt més ràpida
i en segon lloc
que les línies convencional
és a dir
els regionals
els Catalunyes Express
que connecten
Mora, Reus
Tarragona
Torreda
amb Barcelona
estigui més neta
per tant
hi hagi menys trens
d'allà recorregut
i puguem potenciar
definitivament
els trens regionals
que és
o són
els que utilitzen
majoritàriament
els ciutadans
de casa nostra
per tant
hi ha aquesta dobra
de voluntat
jo no li estic dient
amb això
que no faci cas
de la resolució
que ha adoptat
l'acord que ha adoptat
l'Ajuntament de Reus
ni molt menys
com li deia
me n'interessaré
intentaré veure
què és el que hi ha
però com li deia
les decisions
no es prenen
perquè sí
sinó que tenen
un determinat sentit
i també li he de dir
parlant en positiu
perquè no estic
només parlant
en defensiva
jo crec que
escolti
quan tinguem
aquesta estació
intermodal
al sud
de l'aeroport
serà
en definitiva
una revolució
des del punt
de vista ferroviari
i determinats
trajectes
i traçats
que fins ara
utilitzàvem
amb aquests trens
d'allà recorregut
per exemple
per despassar-se
fins a Galícia
doncs bé
vostè pot aconseguir
un vol de Ryanair
des de l'aeroport
de Reus
fins a Santiago
de baix cost
ahir mateix
parlava
estava en un dinar
de 3 o 4 persones
que marxaven
pagant 5 euros
de nada
i tornada
des de l'aeroport
de Reus
fins a Santiago
i això
era un trajecte
que segurament
devien ser
uns 50 o 55 minuts
mentre que si s'agafava
aquest tren
estrella Galícia
de Trenc Nocturn
doncs
el preu segurament
era molt més car
i el trajecte
durava molt més
jo crec que tot
està canviant
tot s'està resituant
hem de tenir present
quines són
les necessitats
territorials
però evidentment
com li deia
les decisions
es prenen
des d'un punt
de vista
estratègic
doncs
això
acabem
aquest repàs
que hem fet
avui
bàsicament
a temes relacionats
amb l'economia
amb la crisi
i amb les infraestructures
de les nostres comarques
un repàs
en l'inici del curs polític
hem fet amb el diputat del PSC
al Congrés
Francesc
senyor Valles
moltes gràcies
que vagi molt bé
la feina
d'aquest nou curs
2009-2010
molt bé
gràcies
fins la propera
bon dia