Muralles, muralles, muralles de Tarragona, ja comença a ambientar Pere Navarro, cantant l'Oriol, muralles de Tarragona, has vist, muralles de Tarragona, a veure, sentim una miqueta, d'altres micros, muralles, muralles de Tarragona, ja ens aniríem a ballar Pere i aquesta entrevista que la fes una altra.
No, no, Déu-n'hi-do a l'ambient, tenim una autèntica barrera humana que no ens permet veure l'ambient de la plaça, però ja ens farem un lloc.
Ara saludem Pere Navarro, un dels veterans, veterans té connotacions positives, Pere, del Vall de Dames i Vells.
Sí, bon dia i bona hora. Bon dia i tot a punt ja. Tot a punt, tot a punt, esperem que no plogui.
El midó de les faldilletes tot? Eh? El midó de les faldilles tot preparat? Tot, tot està a punt, tot, tot maquillatge, mai d'afaitar, no m'he afaitat aquest matí perquè a la tarda se'm vegi la careta més fineta,
tot i que hi ha els anys no es poden dissimular. Avui en fa i 51. Fa 51? Avui és el teu anniversari? Gràcies per felicitar-me, gràcies.
Felicitats, Pere, si ho arribo a saber et porta un regal, però és que no ho sabia. Ma mare va tindre el dijunt i a Santa Tecla.
Ja veus, quina festa que li vas donar, pobra dona. Mira. Ai, senyor.
Això d'afaitar, tu fas maquineta aquesta amb escuma o elèctrica? No, no, no, elèctrica.
Però pel maquillatge és millor que facis la d'escuma avui, no? Ja, però és que em tallo molt.
Ja. No teniu servida perruqueria i tot això? No, encara no arribem a així, no arribem a tant.
No sou una companyia... No, diríem que no.
Pudiente, eh, pudiente. Escolta, Pere, en guany de Masivell serà com sempre, com tots esperem.
Mai ens heu decebut en quant al contingut, els parlaments i la representació,
però hi ha grans canvis a la lengua artística.
Sí, hi ha grans canvis, però abans de parlar dels canvis t'adiré que sí,
que ja hi ha algú que s'ha decebut. Per què? Ahir, al cafè Copa i Puro,
una senyora que quan ja marxava de la plaça del rei, una senyora estava molt enfadada i em va dir
Oye, este año nos habéis decepcionado.
Està invitant la senyora.
No os habéis metido con nadie, eh? No os habéis dicho nada del síndic de Greuges.
Os deben haber pagado mucho, ¿no?
I clar, em vaig quedar pasta demoniato.
Encavat quan ja me n'anava cap a casa i reflexionava, pensava,
bueno senyora, vostè vol sortir? Doncs ens diu que volem que diguem de vostè i ja ho direm.
Però aquesta senyora era famosa?
No, no sé si era famosa. Potser era parenta o amiga del síndic de Greuges.
és que no ho sé.
No ens paga ningú. Ens paguen com tothom la subvenció de no sé quants cèntims
perquè ni ho sé el que ens paguen i ja està.
I no hem tingut mai censura.
Però fixa't, Pere...
Bueno, un any que ens vam fer un suggeriment, el vam voler complir, però...
Suggeriment de quin tipus? Que no us poseu en aquest tema o en aquest altre.
Que no diguéssim una cosa. I vam fer cas, però encabat aquesta persona
que ens va dir que no ho diguéssim, anava dient
Mira, mira, mira, els he censurat, els he censurat.
I llavors ho vam tornar a dir.
De totes maneres, és un fenomen...
Però no hi ha hagut mai cap censura.
Però és un fenomen curiós.
És a dir, la gent, o bona part de la gent,
no s'enfada perquè els feu sortir als vostres parlaments
i perquè s'enfaden perquè no surten.
Bueno, no és que s'enfadin, però el sap greu no sortir.
Ni que sigui malament, però que parlin d'algú, eh?
Ah, això. Més val que parlin malament de tu,
que no pas que no diguin res.
Déu-n'hi-do.
I dels canvis que em deies, doncs sí,
en guany hi ha hagut quatre baixes.
Dos dames, el personatge del capellà i un dimoni.
Per tant, heu hagut de buscar recanvi?
Sí.
El dimoni i les dos dames, ja feia temps que ho sabíem,
i vam organitzar un càsting, s'hi va presentar molta gent.
Càsting-càsting, Pere?
Sí, vam fer un càsting.
Parlen del càsting, devia ser xulo, va.
Què?
Explica'ns quanta gent s'hi va presentar,
quines proves els vau fer,
si vau emprovar els vestits perquè havien fet en nous.
No, no, no, no.
Com que sou pobres, m'entens?
Són pobres, sí.
No, mira, si s'han hagut d'allargar faldilles o estrenyes cintures...
Què heu creixut, aquesta salsada?
No, pels nous, dic.
Ah, d'acord.
S'ha fet, ja està, però són els mateixos vestits de sempre.
Ja estan fets amb una mida que puguis mimvar o enxamplar.
Amb velcros, velcros per tot arreu?
No, però hi ha una feixeta que et vas lligant.
I ajustes.
Doncs es van presentar una desena de persones, es van presentar.
I bé, necessitàvem tres, i els altres, doncs...
I què els feu? Llegiu un parlament d'un altre any o alguna cosa?
Sí, els vam dir que es preparessin un tros d'un parlament,
i llavors, o de vell i de dama,
i llavors doncs anaven recitant,
i acabat hi havíem, doncs l'Oriol, el Fermí i jo mateix,
i els vèiem actuar,
si quan feien de dama, doncs jo feia de vell,
o quan feien ells de vell, jo feia de dama,
per ajudar,
i que vam deliberar i vam telefonar les persones
que ens van pensar que ho feien millor, i ja està.
Ah, està molt bé.
Però el cas de l'Oriol ha sigut d'última hora,
perquè l'Oriol han estrenat una obra el dijous de la setmana passada,
el dia 17,
i esclar, havien d'entendre amb bolos,
i llavors doncs era una mica dificultós que ell pogués sortir,
i vam cridar amb un xic,
que ja havia sortit uns altres anys,
i ens va dir que sí, i ja està.
De capellà?
No, per sortir a l'obra.
Ah, per sortir, clar.
Llavors hem hagut de canviar personatges.
Ah, és a dir, que no només hi ha incorporació.
El personatge del capellà el feia l'Oriol,
i ara el guany el farà el Fermí,
que era el meu vell.
Tants anys fent de vell meu,
i ara resulta que m'he hagut de divorciar,
sense ganes, quin disgust que tinc.
I quina parella t'ha buscat?
Però tinc un vell molt guapo,
que és el Dani Milà,
que també ho fa molt bé.
Ja heu tingut ja una certa convivència.
Sí, sí, el Dani també fa molts anys,
fa tants anys com jo que surten dames i vells,
però no sé dir quants, perquè no me'n recordo, molts.
Com els balls antics, canvi de parella.
Canvi de parella, és un lloc quan balles,
canvi de parella, doncs en guany hem fet això.
De totes maneres, Pere, aquest any és l'any que s'han fet més canvis interns,
en quant a la interpretació de personatges.
A mi no em sona, vaja, que s'hagi fet així amb quatre personatges.
Bé, potser sí, potser sí, potser sí que en guany.
Tant se val, perquè l'essència i la intenció és la mateixa.
Bé, a veure, dels quatre personatges,
dos ja són de dames, ja són de l'equip, de dames i vells.
Només dos són nous.
Deus pensar que és justeta aquesta noia,
i no li surten els contes.
Ara sí, ja ho he fescat.
Per cert que no se m'oblidi,
una veïna teva, Oriunda de Cambrils,
Dolors Sabater ha dit, saludeu al Pere Navarro,
que és del meu poble i ens coneixem.
Doncs moltes gràcies per la salutació i si m'està escoltant,
jo també et saludo, Dolors.
Calla que no se m'oblidi jo, que di fatal farà una descortesia.
A veure, no s'ha de desvetllar,
però és que jo ni ho pregunto,
perquè això sí que seria una descortesia.
De què anirà? No, de què anirà? No.
Església, estat, anem cap als poders, no?
Com cada any.
Sí, una miqueta de tot.
Una miqueta de tot.
Ens deien, com que el diumenge vam fer l'assaig general,
doncs hi va haver gent que allà,
tu el que vols és que quan s'acaba l'assaig
te vinguin a dir el que els ha semblant, no?
I llavors hi havia gent que deia,
hi ha hagut poca cosa municipal,
hi ha hagut poca cosa municipal.
Però que s'han augmentat la subvenció, no?
Sí, però no diem res de la subvenció.
I per això hi ha poca cosa municipal?
No, no.
Eh, perdona, eh, no ho sé.
Però no hi ha molta moguda.
Jo no faig de dos i vells, ara.
Hi ha coses puntuals, però no és que hi hagi molta moguda.
Ja, ja.
La cosa està com a molt...
Anava a dir tranquil·la, però potser hauria de dir apàtica, no ho sé.
Bé, posa una cara d'innocència,
que això és perillósíssim de pensar el que podrem sentir aquesta tarda.
No.
Per tant, cosa municipal, d'aquella manera,
els grans temes de la política internacional no hi faltaran, no?
O va amada sortit...
A cada any vols que et digui coses i no te les puc dir.
No, però no, no, que no em diguis els versots, ara, eh?
No, no et diré que em facis dir els parlaments ni els versos ni res,
però l'Obama ha de sortir.
L'Obama surt.
El síndic de Greuges ja ha dit que no.
No, no, perquè...
No, no, perquè...
Perquè aquella senyora t'ho ha fet molta ràbia.
A més m'han dit que va dir que no ens vindria a veure
perquè tenia por que diguéssim res d'ell.
Però és que no diem res d'ell.
Que si no feu por.
Que si no feu por.
Si no feu por.
L'alcalde l'altre dia que el vam entrevistar,
no sé què vam comentar,
li diu no, no, que jo he d'estar aquí allà assegut
perquè a mi cada any em conviden
per veure la primera representació.
Clar, teniu les autoritats allà assegudes.
Qui s'atreveix a dir segons què, Pere?
Sí que es diu.
Eh?
Llavors, a vegades abaixen el cap
o riuen.
A veure, sembla un interrogatori en lloc d'una entrevista, això.
La crítica, la crítica, hi ha un moment que el personatge del batlle d'enguany
ho diu, no?
La crítica, si es fa de tant en tant,
doncs és saludable.
A veure, una persona pública està exposada, això.
Què vols que et digui?
Potser, a vegades sí que ens hem posat en qüestions de la vida personal
d'un individu.
I us en van a dir o no?
Hi ha vegades que no.
Hi ha vegades que sí.
Alguna vegada sí, però...
I fem també autocrítica, eh?
Que la gent no es pensi que ens reunim allí
i tot surt pel broc gros.
Hi ha vegades que diem coses
i quan les diem de manera interna
podem riure o no del que es diu,
però que, a vegades, això no transcendeix.
És a dir, que també tenim coneixement.
Que la gent no es pensi que no en tenim ni gota de coneixement.
Molt, molt no en tenim.
Però una miqueta sí.
Clar, coneixement, ja se sap que tots els que esteu a Dames i Vells
sou uns intel·lectuals d'esperit.
i coneixements elevats.
Però, per Dames i Vells, justament,
això us obliga a estar al cas
de les revistes del Cor,
de les Belénes Esteban i de tot això.
Perquè també toqueu aquest tal, eh?
N'hi ha que sí, però n'hi ha que no.
Jo en guany, me diuen,
si sóc la Hannah Montana,
si sóc la Pataki.
I no saps qui són.
I la Hannah Montana aquesta,
sé qui és perquè tinc una neboda
que mira el canal Disney aquest
i es veu que és una xiqueta d'aquestes
que va d'artista.
Però la Pataki, no sé qui és.
Però és un actiu.
No sé qui és.
Doncs veus, és el que t'anava a dir,
que us heu de posar el dia
amb les coses mundanes.
Sí, veus, però amb les coses mundanes,
jo personalment no tinc temps.
Pere, què bé que t'ho passes tu
i la resta fent Dames i Vells,
que així es nota.
Mira, si no ens ho passéssim bé nosaltres,
segurament que la gent que ens vindria a veure
tampoc no s'ho passaria bé.
Està claríssim.
Ho recordo,
toqui que els oients ho deuen saber,
que d'una banda
nosaltres serem en directe
i com cada any ho retransmetrem en directe.
Qui no pugui atensar-se
a la plaça de Dames i Vells
o a les diferents places
que us representareu per feina,
pel que sigui,
a través de la ràdio
es podrà escoltar en directe
als primers parlaments
i queden enregistrats a la ràdio també.
Això ho pengeu després en alguna web?
Sí, ja tenim una pàgina web
i surt penjat tant el text
com algú que enregistra
i es penja en les imatges també.
Com que no em dius res,
doncs ja si vols ho deixem aquí.
No sé què vols que et digui.
És el que diem tant,
que diem això de la crítica,
que la crítica és sana,
que de tant en tant...
Bagatats, espera, bagatats.
No, no, són bagatats.
Hi ha vegades que la gent
es calla moltes coses
o les diu només en petit comitè
i això fa mal.
Això fa molt de mal
perquè et vas podrint per dintre
i ho has de treure d'alguna manera o d'altra.
Està clar que les coses
es poden dir de moltes maneres,
però s'han de dir.
Amb educació o amb gràcia?
Vosaltres opteu per la gràcia.
Sí, pot ser amb educació o amb gràcia.
Amb mala educació no.
I s'ha d'entendre el ball de Dames i Vells
no com a un ball mal educat.
La gent que pugui pensar
que Dames i Vells
que som marranos, això és veritat,
que som molt porcs, és veritat,
que som xotxos, és veritat,
que de vegades som irreverents.
És veritat.
Però és el que s'espera de vosaltres.
Hi ha coses que s'han de dir
i si es poden dir en gràcia
doncs sembla que no ho ofenguin tant.
De totes maneres,
sempre hi ha persones
molt ben pensants,
amb unes cometes molt grosses,
que sempre se sentiran ferides,
però se sentirien ferides
per sentir, dir merda o cony,
com se sentirien ferides
com si féssim la gran lluança
de Zeus i Venus, no ho sé.
De totes maneres,
segur que hi ha aquest grup de persones,
però no és la majoria
perquè la prova la teniu.
En cap mai heu estat sols
en cap plaça representant de Mas i Vells,
sinó tot el contrari.
Dona, a veure,
en guany fem 29 anys,
l'any que ve en farem 30
i aquests dies ho parlàvem, no?
Que al començament necessitàvem
baixar per tota la Rambla
i amb el bombo
i anant picant amb el bombo
per congregar gent...
Com el cint d'abans, no?
Que anaven els artistes.
...perque ens vingués a seguir
i tindre públic quan actuéssim.
Ara ja fa quants anys
que no sortim de la part alta,
perquè aquesta necessitat ja no hi és.
I et crida molt l'atenció
que tu pots estar al mes de juny
i la gent ja et diu
i què en guany dames i vells?
Al mes de juny.
I esclar, hi ha una expectativa
que això et fa créixer també.
i hi ha una complicitat
entre el ball
i entre la gent que ens ve a veure
i això és una passada.
El goig
que un actor té
de ser còmplice
de la festa major
és que
no hi ha paraules
perquè es pugui descriure.
L'any a Tarragona
no comença el dia 1 de gener.
L'any comença
el dia de la Mare de Déu de la Mercè
esperant la Santa Tecla
de l'any que ve.
I això és una passada.
I no totes les comunitats humanes
ho tenen això.
I sempre dic a la gent
que ve de fora
que Tarragona
és Tarragona
la gent ha de conèixer Tarragona
per la festa major.
Llavors veu què és Tarragona.
Durant l'any
és un poblet gran
que té una mica d'activitat
perquè per això ens passa la cara
la mà per la cara
Reus.
Però Tarragona
és Tarragona
durant les festes de Santa Tecla.
I això no ho pot discutir ningú
ni el més pintat
ni els de Reus
no ens ho poden discutir.
I una altra cosa
ara que parlàvem de Reus
aquí tinc una senyora
que m'estirava les orelles
perquè ha dit que
Reus ens passa la mà
per la cara
en moltes coses.
Això és veritat
però per la festa major
no.
Jo ja he estat a Tarragona
i l'experiència
que jo he tingut
potser m'equivoco
ja ho reconec d'entrada
però l'experiència
que jo he tingut
és que a Tarragona
la gent de Tarragona
és protagonista
de la festa major.
Només cal mirar aquí.
La gent de Reus
és espectadora
de la festa major
i això és diferent.
Jo aprofitant que tinc aquesta senyora
vostè és de Tarragona
vostè ha sentit
els parlaments
de Dames i Vells?
I tant.
Què em pensa?
Som massa marranos
massa bèstia?
No, no, no
és el que toca
la meva àvia
ja m'ho explicava
com eren
i ser els versos
de tota la vida
no la meva mare
la meva àvia
per tant
vostè és carta blanca
de Dames i Vells
i tant
i tant
que és el que es mereix
Tarragona
la Dames i Vells
Pere
aquesta senyora
que li has pagat
abans de venir?
No
No, no, no
li he pagat res
No, no
a veure
no senyora
que jo no dubto
de la seva honradesa
però clar
coneixent el Pere Navarro
diu calla
que s'ha portat
una senyora
per dir
que Dames i Vells
és broma
és broma
és vostè molt amable
moltíssimes gràcies
adeu-siau
ho has fet bé
aquest cop
cada dia
millores més
aquestes entrevistes
portes aquí
extras i tot
és que esclar
el guionet aquest que tens aquí
no hi poses res
m'ho fas dir tot a mi
clar
jo parlo prou cada dia
Pere
un plaer de veritat
a veure
gràcies
jo insisteixo
no és un tema
de pensar-ho personalment
ho penso personalment
però la prova és evident
Dames i Vells
ha de ser Dames i Vells
com ha estat sempre
heu de ser marranos i xotxos
com dius tu
mira
i el llistó
mantenir-ho allà
som mediterranis
i això no ho hem d'oblidar
i els mediterranis
som així
no som ni millors
ni pitjors que nosaltres
som així
és la nostra manera de ser
i abans d'acabar
t'ho vull agrair
que m'hagis atreçat
mitja hora
l'entrevista
perquè jo tenia classe
i no sortia de classe
fins a les 12
però jo no volia perdre
l'oportunitat
de conversar amb tu
doncs t'agraeixo moltíssim
de veritat
doncs és un plaer
com sempre
i escolta
moltes felicitats
gràcies
serà un bon regal
el d'aquesta tarda
celebrar el teu aniversari
amb la representació
de Mas i Vells
cada any
va ser més bon regal
l'any passat
que em feia 50
i no sabia
que em preparaven
uns versots especials
quan 51
pel 60
gràcies igualment
adeu-siau
bon dia
adeu