Pau Riba també versiona el Rabadauna de les Nadales tradicionals
que avui ens acompanyen i que ens trasllada novament
fins a la part alta de la ciutat.
Joan Maria Bertran i Josep Pardil
estan fent un autèntic màster en pessebres.
Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jolanda. O bona nit.
O bona nit, quasi. Per què ho dius, això de bona nit?
Perquè ara estem al pessebre ambientat en la nit.
Què dius ara?
I és que aquest pessebre que avui visitem té la nit i el dia
com a la vida real.
És el del David García?
Didac.
Didac, Didac García.
Sí, abans he dit David, però era el Didac.
Didac, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el Joan. Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Ells són dos dels tres artífecs que han fet aquest espectacular pessebre, Jolanda,
perquè realment està molt bé.
Perquè fixa't que està cuidat fins a l'últim detall.
A veure si ho escolta.
Sí, sí, això són granotes.
Ho sents, eh, els grills?
Ah, són grills, grills, no granotes, Déu-n'hi-do.
Però no són grills de debò, deu ser un efecte de sonor.
Sí, és un efecte d'aquest pessebre que m'imagino, nois,
que ha portat moltíssimes i moltíssimes hores de feina, eh,
perquè està fins a l'últim detall cuidat.
I tant, portem treballant des... fa nou mesos que vam començar amb aquest pessebre a casa
i s'ha anat muntant com si fos un puzzle a poc a poc,
però aquí hi ha un munt d'hores i de feina, i mai en tens prou.
Sempre faries alguna cosa més i... una feinada.
En algun moment s'ha de dir, bueno, aquí ja està, aquí ja està, eh?
Sí, sí, o sigui, s'ha de dir prou perquè si no seguiries, seguiries i no hi hauria lloc a la sala per visitar.
O sigui, només seria pessebre.
D'on us ve això de la tradició pessebrista?
Vosaltres ja fa anys que feu això dels pessebres, us agrada? D'on us ve això?
Doncs jo de tota la vida he fet el popular de casa amb suro i molsa,
i, bueno, el típic, casetes d'aquestes de suro, i no sé,
i aquest any m'he volgut especialitzar més en això dels pessebres,
i no res hem fet això i ens hem animat.
Perquè a més aquí, Jovanda, cadascú té el seu paper, són tres, i cadascú té una mica la seva part.
El dir que és una mica l'arquitecte de tot, eh?
Sí, jo vaig començar el que és el pessebre, construir les casetes, una a una,
només especial per aquí, tot fet a mà,
i després vaig enredar el company del Joan,
i després un altre noi que és el Campinta, que es diu Gerard.
Però si no, jo tot sol no hauria pogut fer...
Més de nou mesos hauria estat molts més.
Ja, el Joan és una mica, m'han dit, almanetes, eh?
L'ajudant, l'ajudant de la senyor Idac, aquí.
Una mica, tu estàs dels detalls, potser.
Sí, els detalls, això, correcte.
Mira, s'ha sortit així.
I veu-me, se'ls veu amb cara de satisfets, eh?
Perquè realment hi ha moltíssima feina.
Què us sembla si ara passem al...
No, un moment, mira, un moment.
Si et sembla, Jovanda, perquè a més,
durant tot el pessebre hi ha diversos indrets de la ciutat.
Per exemple, aquí hi ha una mica una recreació del que seria la plaça Pallol.
Sí, ens hem volgut inspirar una miqueta en el que és la part alta,
els carrerons, els comerços que havien amb volants pel carrer,
també hi ha els arts del carrer Marceria i, bueno, l'amfiteatre,
però perquè ho hem volgut fer, de més a més,
perquè com representa la nostra ciutat, doncs vam decidir fer les arcades,
ja que Tarragona és un símbol que té la ciutat.
I, com dèiem, ara és de nit, hi ha totes les llumetes,
bé, hi ha les llums apagades, només de les casetes, els detalls,
hi ha fins i tot un sostre amb unes estrelles,
i ara d'aquí res, Jovanda, serà de dia.
Ja veuràs, escoltem-ho.
A veure, a veure...
Sí, sí, sí.
Ho sents, eh? Ara és de dia, evidentment el so ambient canvia,
i tot el pessebre s'il·lumina, fins i tot hi ha un riu
que baixa des de dalt de la muntanya, fins i tot té un vapor,
per tant se sent, bueno, a mi no els michonets.
Se sent molt, i michonets, i ànecs, i gossos, i tot.
I tant, i és que, a més a més, la gràcia...
Perdona, Josep, és un pessebre magnífic per la ràdio, eh?
I tant, per la ràdio, sí.
Mira, és un dels que per la ràdio funciona,
perquè fins i tot el podem escoltar, eh?
Fins i tot el podem escoltar.
I és el que dèiem, s'ha de mirar fins al mínim detall,
s'ha de mirar per sota, per dalt, perquè està tot perfectament cuidat.
Sí, home, em volgut tapar el sostre,
i que s'il·luminessin les estrelles,
ja que és un efecte molt xulo de nit,
i després, a poc a poc, es va fent de dia,
es canvien els sons,
és una miqueta, doncs, l'ambientació.
Sí, dona més realisme al pessebre.
Si hagués sigut sense soc, hauria quedat més sec.
I tot això em comentaves, que està fet amb un material?
Sí, està fet tot per espant d'alta densitat,
i espuma de pol·litilet aquesta treballada,
ja que és un material que...
A veure, net del tot no és,
però és més púlit que altres,
que l'escallola que es feia antigament,
i permet treballar i fer moltes virgueries.
I a més, per això, suposo que s'ha de tenir molta paciència, també, eh, Joan?
Molta, molta paciència, molta.
I més amb les coses petitetes...
I hores, moltes hores.
I moltes hores, eh?
Això, això sobretot.
Escolta'm, i on ho heu après tot això?
Perquè, clar, és la primera vegada que fan un pessebre d'aquestes característiques,
l'any passat en van fer un diferent,
però en guany és la primera vegada que s'atreveixen a fer això.
Doncs, resulta que l'any passat van fer el pessebre
que... amb caixes de cartró i...
i, bueno, popular de tota la vida.
Llavors ens vam animar a apuntar-nos a l'associació pessebrista,
i avui ens van ensenyar a descobrir nous materials, noves tècniques...
i més que res, doncs, així, o sigui, ens han ensenyat, saps?
A descobrir altres coses que nosaltres no en teníem ni idea.
I ens hem obert en un altre...
en un altre...
Bueno...
Un altre món, eh?
Hem obert un camí, un camí nou.
I escolta'm una cosa, perquè, com dèiem, fins i tot al centre
hi ha una mena de plaça on podem veure algunes botigues,
això com ho heu fet?
Perquè, clar, fins allà sota com hi heu arribat?
Doncs això s'ha anat fent de davant enrere,
o sigui, que hauria de ser el contrari, de darrere en davant.
Doncs, hem fet autèntics estiraments
per poder posar això aquí dintre,
però primer s'ha muntat fora i després s'ha introduït com si...
Ja t'he dit que és com un puzzle.
Com un puzzle, això, eh?
Quin és el racó que més us agrada?
Aquell que diu, ostres, aquest és el que millor ha quedat.
A mi el que millor ha quedat és el naixement.
El naixement, sí?
La cova.
A tu t'ha agradat la cova?
Bueno, i els arcs aquests.
Sí, sí, sí, sí.
I heu dit a quin és el millor per ell?
Doncs a mi el que m'agrada més és el que és aquesta zona
on estan els arcs del Roser
i això de la muntanya on passa la cabalgata de res
és el que més m'agrada.
Aquesta zona aquí, que està això enfonsat que acabes de dir tu,
és el que m'agrada més.
I això, el contrast una mica d'ombres
i el contrast de la llum
vull dir que realment és espectacular.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, el munt de detalls
vull dir que si veniu, veniu amb temps
perquè podeu veure el pessebre de dia
i descobriu coses noves
i de nit, amb l'endada de la nit
podeu també descobrir coses noves.
Ells els presenten també a aquest concurs
que fa l'Associació de Passebristes
i per tant, a veure què passa, no?
A veure, a veure, l'any passat ens van presentar
i vam quedar tercers
i per això ens va picar el gussanillo
de tornar-nos a presentar
i fer una cosa més espectacular
a veure si podem aconseguir el primer premi.
Doncs, nois, Didac, Joan, enhorabona
i a veure si guanyeu el primer premi.
Doncs gràcies i bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Escolta, Josep, hi ha molt de talent
pessebrista a Tarragona, eh?
Ho estem constatant.
Molt, molt, molt.
La veritat és que val molt la pena.
Està tocada al portal de Sant Antoni.
Molt bé, hi ha molt de talent en general
perquè, de fet, hi ha un col·lectiu d'artistes
que s'aplega sota el títol genèric
de Transit Art per la part alta
i han organitzat tota una sèrie d'activitats
per aquests dies, que en parlarem.
Serà després de la una.
Josep, ja quasi que torneu cap aquí, no?
Ja tornem cap a la ràdio.
Doncs vinga, cap al Niu.
Fins ara.
Que vagi bé, adeu.
Adéu.