Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Seguim a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara del pla integral del barri de Camp Clà.
Avui hem convidat el regidor que coordina aquest pla,
Joan Sannaúges,
aprofitant que des d'aquest dimarts
es pot veure a la seu del Col·legi d'Arquitectes a Tarragona
una mostra sobre les actuacions dels plans de barris
que impulsa la Generalitat
en diferents localitats del camp de Tarragona.
Ja sabeu que a la ciutat de Tarragona
hi ha dos plans.
El primer que es va aprovar l'any 2005
al pla integral del barri de Camp Clà
i després també es va aprovar el pla integral de la part alta.
Avui en dedicarem uns minuts a repassar el que s'ha fet
i el que encara s'ha de fer en el tema de Camp Clà
pel que fa a la lli de barris aplicada al barri de Camp Clà.
Senyor Joan Sannaúges, bon dia.
Bon dia.
Cal recordar primer que res que aquest pla
s'havia d'acabar enguany, el 2009,
però que vostès ja fa temps
a l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona
va demanar a la Generalitat una pròrroga de dos anys.
Per tant, el pla integral de Camp Clà
s'allargarà fins al 2011.
Per què, recordem, en el seu moment
van demanar aquesta pròrroga en l'aplicació del pla?
Bé, quan jo em vaig fer càrrec del pla integral
l'any 2007,
devia ser al mes d'agost,
el setembre del 2007.
Els projectes de caire urbanístic
no estaven redactats,
no estaven fets, no estaven preparats.
Hi havia els projectes constructius
i això ha fet que es retracés.
Per això em demanava la pròrroga.
I també hi havia alguns dels projectes
de caire de serveis a les persones
que no estaven funcionant.
I, per tant, hi ha uns 15 milions d'euros
que es tenen que gastar
i hem vist que amb els dos anys que quedaven,
des del 2007 al 2009,
no es podien fer els projectes
i no es podien gastar els diners
que havien assignats al pla.
El pla té 15 milions d'euros,
ara ho deia,
s'ha de pagar parts iguals
entre la Generalitat i l'Ajuntament
i el que queda precisament
d'aquesta part final de l'aplicació del pla
són els projectes urbanístics, no?
Sí, són els projectes.
Tot la part, el pla integral,
consta de tres pòtes,
una que és el de serveis a les persones.
Aquest ja està funcionant totalment
des de fa més d'un any.
Després, la part de dinamització i medi ambient
també està funcionant des de fa un any i mig,
potser inclús més.
I el tercer, la tercera apòta,
que és el tema d'urbanisme,
doncs bé,
vèiem que els grans projectes
que no estaven redactats,
doncs lògicament ens feien falta en més temps.
I, per tant, l'hem demanat
i els projectes urbanístics,
doncs alguns ja s'estan fent,
però els dos més grans podríem dir
que són la rambla del carrer Riu Segre,
l'actual carrer Riu Segre.
Doncs, bé, aquesta és una actuació important.
I l'altra és l'espai de trobades,
que també és una actuació força important,
que és un edifici emblemàtic dins del barri.
Bé, aquests dos començaran, doncs,
al mes de gener i febre del 2010.
Començaran les obres al gener,
és a dir, que el projecte està pràcticament ja ingestit.
Estan fets, ja s'han fets els nostres projectes.
Explica'm una mica què suposareu,
què pot suposar, per exemple,
d'aquests dos que comentava,
la rambla, convertir el Riu Segre en una rambla,
fer la gran rambla de Camp Clar.
Bé, fora una gran rambla,
que aproximadament té un quilòmetre de llarg,
per uns 28 metres d'ample,
en aquests moments hi ha dos sentits de circulació,
amb dos carrils més un departament.
Bé, el que s'intenta és que aquests dos carrils
es converteixin en un, i que diuen, un departament.
Per tant, amb passos de vianants, elevats, etcètera.
Això ho fem perquè en aquests moments
s'està convertint en una via
que comunica la T11, que és la carretera de Reus,
amb la 340, que és la carretera de València,
com una via ràpida per anar d'un lloc cap a l'altre.
I això està passant pel mig d'una zona totalment habitada.
I bé, doncs hem vist que això
ho teníem que pal·liar d'alguna manera,
i amb la rambla és una manera de pal·liar-lo.
Dir que aquest projecte de la rambla,
això va ser demanat,
va ser demanat per les associacions de vins del barri.
En principi, el que es tenia que fer amb aquests diners,
aproximadament amb aquests diners,
era el vial de la 340 que s'està fent a través del fil.
I per tant, van ser els veïns que ho vam demanar,
nosaltres ho vam trobar acertat.
Va ser una demanda dels veïns.
Ja sabem que els plans integrals
han de ser a la força participatius.
És per llei que han de ser participatius.
Bé, una demanda que a nosaltres ens va semblar bé,
acertada, i per tant la posarem en marxa.
I aquest equipament que comentava, aquest espai de trobada,
això serà un edifici de nova planta?
Sí, això és un edifici de nova planta
que va pràcticament pegat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra,
amb un solar que hi ha davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Això és un edifici que tindrà una sèrie d'usos,
entre ells, en situ alguns,
hi haurà una sèrie de sales d'audiovisuals,
també hi haurà uns espais de gastronomia-cuina,
i també hi haurà alguns espais dedicats a la música,
música per poder assajar, etcètera.
Per tant, serà un equipament pel barri,
però a més serà un equipament per la ciutat,
que en aquests moments no disposem d'un edifici d'aquestes característiques.
Aquests dos projectes seran els que d'alguna manera
tancaran l'aplicació de la llei de barris?
Exacte, aquests seran els últims que començaran pel seu volum.
Estem parlant de 5.300.000 euros de la Rambla
i aproximadament dos milions i mig de l'espai de trobades.
Per tant, seran els dos més importants i que, lògicament,
han comportat un treball de planificació
i un treball de fer el projecte més important.
Així s'acabarà l'aplicació d'un pla integral,
el del barri de Camp Clar, que ja ha tingut,
ja ho deia al principi de l'entrevista,
altres vessants en els quals ja s'ha treballat.
Una, per exemple, que s'ha vist prou i que es coneix ja bastant,
és a nivell comercial el fet d'haver creat una associació de comerciants,
una associació de botigues de Camp Clar,
que a més han engegat a diferents campanyes.
Des de l'Ajuntament, com han vist aquesta iniciativa?
Com l'observen?
Bé, nosaltres el primer que vam fer,
quan vam arribar, va ser fer un cens
de l'equipament comercial que hi havia a la zona
i es vam quedar una mica estorats,
en el sentit que vam trobar que hi havia cent i pico comerços al barri,
el que no ho semblava.
Bé, a partir d'aquí els vam reunir,
primer vam fer els cens, lògicament,
després els vam reunir i els vam proposar
que fos important que creixin una associació de comerciants del barri.
per què? Doncs perquè l'Ajuntament pogués tindre un interlocutor,
un interlocutor fiable i amb participació per poder dinamitzar el comerç del barri.
Després, d'alguna manera, han sigut ells ja els que han agafat,
apujat sempre, o sigui, amb el suport sempre del pla integral,
doncs han començat a fer una sèrie d'activitats,
entre elles, diverses campanyes,
ja la campanya de l'any passat, etcètera.
És una associació molt viva,
perquè suposo que al començament, a més, tens més ímpetu
i si et veus apujat per les administracions encara més,
i per tant, estem dinamitzant el comerç dins del barri.
També des d'un punt de vista més social,
més de tocar, de parlar amb els veïns,
amb els ciutadans de Camp Clar,
s'ha impulsat un programa que l'anomenen Veïns Actius,
amb qui volen promoure d'alguna manera la convivència,
que a vegades no és fàcil, ni a Camp Clar, ni enlloc,
entre els mateixos veïns de les escales.
Aquest programa ja s'ha acabat,
es mantindrà en el temps,
i en qualsevol cas, quina valoració en fan des de l'Ajuntament?
Bé, aquest és un programa que va començar fa un any i mig,
aproximadament, és un dels serveis a la persona,
i el que s'ha intentat amb aquest programa
és que totes aquelles escales,
que podríem dir entre cometes,
no estan normalitzades.
Què vol dir no estan normalitzades?
És que no tenen una Junta,
que no paguen les quotes d'escala,
que l'escala està en un estat bastant deplorable,
és que un equip de mediadors, de tres persones,
que tenim el pla integral,
van a les escales,
parlen amb els veïns,
i aconsegueixen,
perquè ja hi ha hagut alguns èxits,
aconsegueixen que es formi una Junta,
que hi hagi un president,
que hi hagi uns representants,
i que, a més, paguin les seves quotes.
A partir d'aquí,
amb un conveni que nosaltres tenim amb ADICSA,
el que farem serà rehabilitar,
començar a rehabilitar aquelles escales
que d'alguna manera estiguin normalitzades,
normalitzades en aquest sentit
de tenir Junta,
que paguin les quotes d'escala, etcètera.
Això és un programa que ha començat ara,
que durarà fins al 2011,
i que després seguirà fora ja del pla integral,
sinó que es transformarà
amb el servei de mediació,
que ja està funcionant també,
el servei de mediació que hi ha a l'Ajuntament.
És a dir,
que les administracions,
d'alguna manera,
posen de condició
que hi hagi una normalització
de l'escala a nivell de Junta,
perquè es puguin fer unes obres de millora
de les zones comunitàries.
De les zones comunitàries de l'escala,
el que és ascensors,
el que és entrades,
bústies, etcètera, etcètera.
Llum.
En aquest àmbit social,
de serveis a la persona,
quines altres qüestions s'han fet
o encara si és que n'hi ha alguna
que s'hagi de fer
en el marc del pla integral?
Estan totes funcionant.
Estan totes funcionant.
Unes porten més temps,
l'altre porten menys temps.
Però, bueno,
per exemple,
n'hi ha una que és de suport
al medi escolar,
que són professors
que enviem als centres de Camp Clar,
als tres centres de primària,
als llars d'infants i a l'institut.
Hi ha una oferta educativa
i important al barri
perquè donin classes
fora del que és l'horari escolar
amb aquells alumnes
que els mateixos professors
detecten que
o bé els fa falta
per condicions personals
o per condicions familiars.
Aquest és un...
Després hi ha un altre
que també és important,
que actua sobre
les llars d'infants,
que són les estimulacions precoces
als nadons, etcètera.
Després hi ha altres
que van dirigides
a les dones embarassades, etcètera.
són tot de caire de serveis
a les persones.
Globalment la valoració
que fa l'Ajuntament
és positiva
i ho dic especialment
perquè aquests dies
que s'ha tornat a parlar
dels plans integrals
per aquesta exposició
que comentàvem
al Col·legi d'Arquitectes.
Alguns veïns diuen
és que tot va molt lent,
és que l'administració va molt lenta,
encara que sigui a través
d'un pla integral.
I segurament tenim comparacions
amb actuacions
que es fan molt més ràpides
com guany totes les actuacions
del fil, no?
Del fons estatal
d'inversió local.
Vostè se'n fan una valoració?
Vostè com a coordinador del pla
creu que s'ha anat prou bé
malgrat que s'hagi hagut
de retardar dos anys
l'aplicació?
Jo dic del pla integral
de Camp Clar
i parlant concretament
del de Camp Clar
perquè els altres plans integrals
potser són diferents.
Jo valoraria sobretot
la part de serveis
a les persones.
Aquest jo crec
que és l'important.
A veure,
que la Rambla quedarà preciosa,
molt bonica
i ens donarà molts anys,
estupendo, no?
però jo el que valoro més
és el de serveis
a les persones
i entre ells
el programa que he citat vostè
que és el de veïns actius.
Per què?
Doncs perquè a Camp Clar
tenim un problema,
un problema molt centrat.
A Camp Clar
hi viuen 14.000 persones.
Viuen 14.000 persones
i n'hi ha un número molt petit,
molt petit,
que tenen unes accions incíviques.
Si arreglem això,
el barri canviarà.
Per tant,
l'esperança
està en el dels serveis
a les persones
i aquest està funcionant.
No és un programa
que es vegin els èxits
al cap d'un any
o al cap d'un any i mig,
sinó que és un programa
amb més llarg termini.
Com l'idea,
quan acabi el pla integral
això seguirà.
Jo crec que és el més important.
Tenim experiències
com és el barri de la Mina
de Barcelona
que semblan,
semblan,
igual ni molt menys,
però semblan que,
clar,
el programa de veïns actius
porta 8 anys funcionant.
I bé,
fins als 3 o 4 anys
no es van començar a veure
les actuacions
que s'havien fet.
Avui dia,
doncs sí,
s'estan veient.
Per tant,
jo el que estic esperançat
és sobretot
en l'àrea de serveis
a les persones
perquè això
modifiqui actituds.
Clar,
segurament,
a més,
les actuacions
que sempre es veuen
de manera més immediata
són les urbanístiques,
en fi,
més immediates
o les que tenen
un impacte.
Les que tenen
un impacte visual.
I en canvi,
les accions
més de socials
o més de,
en fi,
de parlar amb els col·lectius,
amb els veïns,
aquestes costen més de veure,
aparentment.
A veure,
una obra com és
la de la Rambla
de Riu Segre,
d'un quilòmetre,
de 5 milions i mig,
de 5 milions,
300 mil,
i això ho farem
en un any.
I, bueno,
s'haurà acabat,
el modificar conductes,
fer veure
que l'espai públic
és un espai de tots
que es ha de cuidar
i tal,
això dura més temps.
Sí,
perquè considera
que el barri cal...
I, per tant,
hem començat
a actuar
amb el servei
de vins actius,
però també estem actuant
a la base,
a la base,
estem actuant
als centres educatius,
estem actuant
amb les ampes,
estem actuant
als llars d'infants,
amb les famílies,
etcètera.
Sí,
perquè li deia
que s'hi considera
que encara hi ha
una part de la població
de fora de Camp Clar
a la resta de Tarragona
que continua estigmatitzant
d'alguna manera
el barri,
tot i que, com deia,
són 14.000 habitants,
a més,
amb condicions socials
i econòmiques
molt diferents,
en fi,
no tothom
està classificat
en una determinada franja,
considera que encara
hem de trencar
una certa imatge negativa
que pot tenir
una part de la població?
Jo crec que sí
que la hem de trencar
i la manera de trencar
tenim allí
dos armes importants
a dins de Camp Clar,
per una part
tenim el polisportiu,
per l'altra
tindrem l'espai
de trobades,
després sabem
que va
l'estat del Nàstic,
tindrem la comissaria
amb els d'esquadra,
per tant,
quan veus
les coses de lluny
sí que t'esclaves
els estereotips
que hi ha.
Quan estàs allí,
vas allí
i convius,
veus i tal,
doncs aquests estereotips
es trenquen
i per tant,
amb totes aquestes
actuacions
que he dit,
doncs jo crec
que aconseguirem
trencar l'estereotip,
que és un estereotip,
que és estereotip,
el que és,
no?,
14.000 habitants,
n'hi poden haver,
no voldria posar
ara la xifra absoluta,
però,
un percentatge
baixíssim,
que tenen actuacions
insípiques
i que els propis
14.000 habitants
els estan sofrint
i jo quan em reuneixo
amb els veïns
les crítiques,
pot haver-hi crítiques
a l'Ajuntament,
segur que n'hi ha,
però les crítiques
generalment
són cap als propis veïns,
cap a aquests veïns
insívis que tenim.
Una qüestió
de finançament,
senyor Seneus,
recordem que el pla,
el pressupost
del Pla Integral
de Camp Clà
frega pràcticament
els 15 milions d'euros,
això vol dir
que l'Ajuntament
ha de pagar
durant tots aquests anys,
ha hagut d'invertir
7,5 milions d'euros.
Des del punt de vista municipal,
ha estat una càrrega
previst d'alguna manera,
tots els diners municipals
s'han pogut invertir
sense problemes?
S'han pogut invertir
sense problemes
perquè, clar,
en principi era quadrianual,
ara serà amb 6 anys,
per tant,
això ja estava previst,
però jo crec que
la inversió important
són els diners,
però jo crec que
el més important
és que tenim experiències
de fa 5 o 6 anys
a França
amb problemes
amb barris
que estan allunyats
una mica
del que són els centres
de la ciutat
amb problemes greus.
Nosaltres jo crec
que hem actuat atents
per crear una cohesió social
dins del barri
i una cohesió social
a la ciutat,
i aquests diners
jo diria que són pocs,
inclús.
Clar,
li preguntava això dels diners
perquè aquesta setmana
i arran de la inauguració
de la mostra
que comentàvem
i davant d'una nova
convocatòria
de la llei de barris
l'alcalde no descartava
la possibilitat
de presentar
una altra proposta
però deia,
clar,
això obliga
a tenir uns compromisos
econòmics
per part de l'Ajuntament
que no sé si Tarragona
es pot permetre
tenir el de camp clar
el de la part alta
i aspirar amb un tercer.
Jo li demano l'opinió.
Com a coordinador
del primer pla
que s'ha aplicat
a la ciutat de Tarragona,
creu que podem aspirar
ja un tercer
o que hauríem d'esperar més temps?
A veure,
jo crec que podem aspirar.
El tema està
si aspirem l'any que ve,
el 2010,
esperem el 2011
que no ho haurem acabat un.
aspirar lògicament
és important
pel tema
que estic parlant
sobretot
de cohesió social.
La cohesió social
a través de què es fa?
D'actuacions
sobre les persones
urbanístiques,
etcètera,
però la finalitat
dels plans integrals
és la cohesió social.
Per tant,
nosaltres
hem d'aspirar
a que els nostres barris
siguin dignis
perquè hi pugui haver
una cohesió social
important.
Acabem.
Tot això
que hem comentat
del pla integral,
sobretot les qüestions
suposo més urbanístiques,
es poden veure
en aquesta exposició
al Col·legi d'Arquitectes?
Algunes.
Ho dic perquè
el conjunt dels ciutadans
coneguin una mica millor
el pla.
N'hi ha una
que es pot veure
en 3D,
amb audiovisual,
que és l'espai
de trobades
que han fet
un poble point
d'aquestos,
que es veu
com acabarà allò,
com serà al final.
Per tant,
aquesta es pot veure
concretament.
Després,
lògicament,
hi ha
els planos
de la Rambla
de Riu Segre.
Però, bueno,
aquest es pot veure
inclús
per dins i tot.
Molt bé,
doncs ens podem fer
una idea
d'aquests projectes
urbanístics
que s'han de fer
a Camp Clar
anant a veure
aquesta mostra,
actuacions del Pla
de Barris
al Camp de Tarragona,
aquesta mostra
que es pot veure
aquests dies
al Col·legi d'Arquitectes
aquí a la ciutat
de Tarragona.
Senyor Joan Saneuja,
regidor de l'Ajuntament,
responsable,
coordinador
del Pla Integral
de Camp Clar.
Gràcies per venir
aquest matí
als Estudis de Tarragona Ràdio,
per posar-nos al dia
de tot el que s'ha fet
i encara s'ha de fer
al barri de Camp Clar.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a vostès.
Bon dia.