Ara són dos quarts de dotze del migdia, gairebé ja set minuts.
El centre de secundària de Sant Salvador
ha rebut uns reconeixements per treballs
fets pels seus alumnes i professors.
Un és per l'espai de ràdio escolar, una finestra al món,
que es realitzava amb la col·laboració
d'aquesta casa Tarragona Ràdio,
i l'altre un projecte d'aula oberta.
El lliurament d'aquests premis, que són els Valdir i Reixa,
que es farà el pròxim diumenge al Casal de l'Espluga de Fràngoli.
Ens acompanyen dos dels professors implicats,
en Josep Maria Calvet, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, Javier Martínez, bon dia.
Bon dia.
I enhorabona a tots dos, i al centre, naturalment.
Vosaltres personalitzeu aquests premis i aquests projectes,
però hi ha una tasca dels alumnes i del propi centre,
perquè no es poden fer aquest tipus de treball
si no hi ha un recolzament general
de la pròpia comunitat educativa, segurament.
Moltes gràcies.
Expliquem primer als oients què són aquests premis,
perquè un premi més no és un premi més.
Els Valdir i Reixac són uns premis veterans.
Els premis, vull dir, és molt veterans,
perquè portem ja la 31a edició, per tant, fa molts anys,
i van començar, diguem-ne, una època difícil.
Això va ser una iniciativa del senyor Carulla,
que va fer, doncs, va pensar un reconeixement a l'escola catalana,
i a partir, doncs, dels anys 70,
doncs, anualment es convoquen aquests premis,
que jo diria que són els de màxim prestigi pedagògic
que hi ha en aquest moment a l'escola catalana.
Clar, per dues vegades hem fet esment de l'escola catalana
el paper que té la llengua, l'educació en català,
i és que estem parlant d'un centre,
com és el del barri de Sant Salvador,
on hi ha moltíssima població nouvinguda,
amb totes les dificultats que es té, lògicament,
quan s'arriba a una comunitat nova per al tema de la llengua.
Per tant, a veure, no sé si es pot expressar així,
però jo diria que té doble mèrit, no?
Bé, jo crec que sí, a veure...
Té una particularitat, és un perfil d'alumne
que no té encara, doncs, bé assimilada la nova llengua.
I realment ens en sentim, encara, jo diria, més satisfets.
A veure, aquests premis que es van, doncs, instituir,
es van crear per fomentar, doncs,
la normalització lingüística aquests anys difícils,
doncs bé, al llarg dels anys ha anat, diguem-ne,
premiant, distingint i estimulant, en definitiva,
l'escola catalana.
Nosaltres ens podem sentir, doncs, molt satisfets
perquè tenim un alumnat, diguem-ne,
que va, diguem-ne, té unes mancances lingüístiques
i el que realment fan els premis, diguem-ne...
A veure, tot voldria dir una cosa.
Això, el premi és un reconeixement,
un treball i una feina feta normalment a dins de l'aula
que després, quan ha acabat l'any,
dius, mira, doncs, això que he fet,
doncs, ho podria presentar.
No és que treballis pel premi,
si no, allò que fas, doncs, és un reconeixement
o una tasca, vull que hi ha.
Per al dia a dia,
deu suposar moltes dificultats d'aquest punt de vista
perquè la majoria d'alumnes no són catalanoparlants.
Sí.
A veure, en un principi, la llengua catalana
és la llengua vehicular,
és la que es fa servir sempre,
però és el que parlàvem.
El nostre centre és un centre que,
el 50%, més o menys,
és d'alumnat nouvingut,
de fora del territori,
i dintre d'aquest altre 50% també,
alumnat que la seva llengua materna
és el castellà.
Aleshores, sí que es fa servir normalment
com a llengua vehicular del català,
però hi ha molt de treball a fer
per tal de potenciar aquesta normalització
que encara estem inversos.
Clar, jo no sé,
cada comunitat té les seves particularitats,
però seguint l'exemple de centres educatius
que tenen un percentatge molt elevat
d'alumnes nouvinguts,
no estem parlant, per exemple,
aquest altre 50%,
que la seva llengua materna
és la castellana,
però aquí estem parlant
d'un 50%
que la llengua materna
pot ser russa,
magrebí,
romanesa,
sudamericana també.
És que estem parlant
de moltes llengües diferents,
no estem parlant català-castellà,
sinó que estem parlant
només d'una varietat lingüística
extraordinària.
Jo sé que no és fàcil contestar-ho,
però com ho feu?
Hi ha tècniques,
hi ha programes, ja ho sé,
però a mi, vist des de fora,
trobo que és tan complexa
poder unificar tot això
des del punt de vista lingüístic
i a més impartint
uns coneixements acadèmics alhora,
tot en paral·lel,
trobo que és complicat.
Mirant amb una visió global,
si els alumnes,
perquè sortim del centre,
arriben a l'escola
amb 3 anys o 4,
és a dir,
a primària,
no hi ha cap problema.
El problema és
quan apareixen,
tinc un pare queigudes,
i ja estan a segon o tercer d'ESO
i aleshores intentes fer
mans i mànigues.
Tenim unes aules d'acollida
i a les aules d'acollida
hi passen unes hores
i el que van és normalitzant la llengua
i després a la classe
es van integrant.
No és tasca fàcil.
I aleshores realment
qualsevol mesura
a nivell de
qui intenta
fer aquesta cohesió
és intentar fer coses
que puguis avançar.
Jo no ho sé,
parlar una mica
del nostre premi aquest de la ràdio,
i l'últim programa que fèiem
precisament aquí
en aquesta mateixa taula
doncs érem 12 magravins
i vam fer un programa
parlant del senyor Modés Gené
el qual
tots els alumnes
lògicament
els programes de ràdio
un dels objectius
que pretenia
era normalitzar
aquesta llengua
doncs en comptes de dir
doncs el senyor Modés Gené
de Gené
però bé
jo crec que és
augmentar
normalitzar
i capacitar
aquests alumnes
que lògicament
tenen uns hàndicaps
bastant grans
ja que s'ha esmentat
el programa de ràdio
comencem per aquí
després parlem
de l'altre projecte
premiat
el de l'aula oberta
en parlarem també
de fet
aquest programa
de ràdio
ara
comentava
el Josep Maria
diu que s'ha fet
en aquesta casa
efectivament
però em val a dir
que aquesta casa
ha posat
el que és la infraestructura
perquè el treball
el projecte
ha estat
feina seva
ells mateixos
van venir aquí
a la ràdio
a proposar-ho
va ser un projecte
que van pensar
i que després
van materialitzar aquí
vull dir que
sí que dintre
Tarragona ràdio
perquè va posar
la infraestructura
no és per treure
el mèrit a ningú
però el treball
és vostre
i de Lluís Comas
que ha fet de tècnica
això sí
també s'ha de dir
a veure
un trosset de premi
també té
el nostre tècnica
jo crec que sí
no un trosset
jo et dic un bon tros
una cosa
va sorgir
fa tres cursos
que van tenir
la idea
dins del pla
d'entorn
de dir bé
podríem fer
com una activitat
que intentés fomentar
i normalitzar
la llengua
amb aquests alumnes
amb aquests dèficits
i les van pensar
la possibilitat
de poder fer
un programa de ràdio
que hi havia altres experiències
en altres llocs
i que veníem
d'altres localitats
que es feien
programes d'aquests
escolars
li van proposar
el vostre director
el Ricard
va dir bé
fer un projecte
en autosistem oberts
ho van començar
a dir
no ho teníem massa clar
però
mica a mica
ho van anar
perfilant
i a fa tres cursos
doncs bé
vam posar
en marxa
un inconvenient
però jo
ho comprenc
era que esclar
ens vam posar
com a condició
ens vau posar
és que havia de ser
l'havíem de gravar
els dissabtes al matí
que és quan l'estudi
es queda
diguem-ne
està lliure
això era un
hàndicap
en el sentit
que els alumnes
feran-los venir
dissabte
i el dissabte
a les 9
però un cop superat
això
a veure
jo comprenc perfectament
perquè
això tenim
tot el matí
per nosaltres
amb la direcció
i amb el sacrifici
amb l'esforç
i la dedicació
doncs
diria tant
del Lluís
com de la Núria
la Sílvia
Joan Ramon
que són els que
periòdicament
doncs
han anat
suportant
i amb un gran
ja diria
en gran dedicació
estem molt agraïts
i el Ricard
que ha estat
al davant
i que hi ha posat
fil a l'agulla
i aleshores això
aquest programa
que li van posar
aquest nom
obrim una finestra
al món
volia ser això
una pràctica
un taller de ràdio
al qual els alumnes
perdessin
aquesta por
i poguessin venir
aquí
a l'emissora
i fer
doncs
uns programes
Tintem futurs periodistes?
No ho sé
algú
algú li ha agradat
li ha picat
el cuquet
aquest del micro
sí
passa que
bé
és difícil
són jovenets
però podria ser
han descobert
potser
algun camí
en el cas del projecte
d'aula oberta
Javier explica'ns una miqueta
en què consistia
perquè en principi
si no ho tinc mal entès
estava adreçat
a alumnes de tercer i quart
d'això
l'aula oberta
és una aula
que està integrada
per alumnes
de tercer i quart
estan junts
són alumnes
que tenen
una adaptació curricular
que no segueixen
exactament
amb el mateix currículum
que els seus companys
jo imparteixo tecnologia
i aleshores
vam fer
un sistema de projectes
en el qual vam triar
juntament amb els alumnes
aquest
que era muntar
un teatre de titelles
bé
va ser un projecte llarg
va durar gairebé
tot l'any
començant per
reforjar la idea
començant
per fer el teatret
que el vam fer nosaltres
bàsicament el vam fer
es pot veure en algun lloc
aquest teatret
o ni que sigui per internet
volem veure
molt bé
vam fer les titelles
vam triar una obra
que és
la rateta
que no escombrava l'escaleta
va ser una tria
una tria
vull dir
amb cent
vull dir
va ser
una bona tria
perquè la rateta
que escombrava l'escaleta
és una
és un conte
que és popular
no té cap autor
i això és una versió
que va fer
una conte a contes
d'aquí
aquest no
aquest no
què significa
aquest no
aquest no
què significa
vull dir que aquesta versió
és de la rat febriant
que és
es conta contes d'aquí
i aquest no
és que la rateta
que nosaltres coneixem
la versió popular
és una rateta
que es dedica a escombrar
la nostra rateta
també escombra
però escombra
bé i ràpid
perquè el que li agrada molt
és llegir
i a més a més
dels llibres que agafa
de la biblioteca
de Sant Salvador
és una rateta
que a més a més
no es troba un dineret
perquè es compra
sinó que es troba
un bitllet
dintre del llibre
és a dir
gràcies a que
li agrada molt
la lectura
és una rateta
que s'asseu
a la fresca
a elegir
i que quan coneix
els seus pretendents
no tria el gat
perquè ja havia
elegir d'aquell conte
i per tant
ja sap bé què va
i que se l'acabarà
crospint
i a més a més
quan coneix
el conill
doncs
se fan nòvios
no es casen immediatament
perquè saben
que primer
s'han de conèixer
i que han de
gaudir
del que els agrada
que és
també elegir
que es passejar
etc.
Aleshores
aquest projecte
on vam fer
el que és
pròpiament
el teatret
i les titelles
que són totes
manuals
fetes per ells
ens vam posar en contacte
amb una sèrie
de CIPs
de col·les de primària
i alguna guarderia
i alguna llar d'infants
i la vam anar a representar
aleshores
va ser molt gratificant
tant per als
alumnes
d'aquestes escoles
com per als nostres alumnes
que van poder
doncs
fer realitat
doncs
tot aquest projecte
que havia durat
tant de temps
durant tot l'any
i a més a més
que va donar pas
va donar l'opció
a fer petits col·loquis
amb els alumnes
que podien preguntar
que es podien anar a dansar
a les titelles
tant preguntant coses
del centre
com coses sobre el teatret
com coses d'ells
com coses de la història
i va ser
molt interessant
clar
és que
visualitzem-ho
alumnes
de tercer
i quart d'ESO
estem parlant
de 14
anys
15
algun repetidor
algun de 16
algun de 16
visualitzem
aquests adolescents
tots en tenim
algun perdut
per casa
a vegades
allò que veus
que té la marca
del sofà
dius
ui aquí
segur que hi ha un adolescent
imaginem-se
a més
amb tota la dificultat
que pot tenir
amb el tema
de la llengua
donar-li
l'oportunitat
que es desenvolupi
les seves habilitats
per comunicar-se
amb el món
i a més en català
més enllà
del que és la classe
i amb canalla
més jove
i que els hi pregunten
i que ells
aprenen el protagonisme
no m'estranyar
que us donin premis
és clar
és que ho miris
no no
de veritat
és que això
que es fa
dins de l'aula
a vegades
no és només
el currículum
de coneixement
sinó tot aquest treball
d'entorn
que es fa
sense ell
no
aquests alumnes
segurament
a base d'aprendre
només els pronoms febles
no s'en sortiria
una altra manera
de treballar
potser
els mateixos continguts
perquè clar
aquí van treballar
de tot
des d'aspectes propis
de la tecnologia
com podia ser
planificar
fer els plànols
tot el que seria
el treball
pròpiament
de fusteria
de muntar el teatret
han aprovat
tot no
tecnologia
hi ha molt bona nota
tu diràs
hi ha molt bona nota
si només és el que dius
era molt interdisciplinar
perquè
vull dir
aquí també
hi havia
van fer recerca
de la història
del món
de les titelles
tota la part
del català
que vam haver de tocar
i després
així això
el fet
de la comunicació
d'espressar-se
davant dels demés
del fet
d'apropar-se
a infants
més petits
que ells
molt bé
va ser molt complex
tots sabem
que en centres educatius
hi ha nois i noies
de diferents nacionalitats
com en el carrer
i com els propis
les seves famílies
tenen tendència
a agrupar-se
juntament
per aquestes similituds
culturals
per la similitud
d'origen
aquest aprenentatge
de la llengua
que vosaltres veieu
per exemple
com dèieu abans
deia el Josep Maria
joves que arriben
doncs això
amb 12-13 anys
aquest aprenentatge
de la llengua
fa que s'interrelacionen
una miqueta més
o quan surten
de l'aula
encara continuen
doncs una mica
amb el seu grup
d'entrada
van fent els seus grups
i es veus
a vegades
al pati
tot i que a vegades
hem tingut també
un tècnic
d'integració social
vull dir que
intenta
doncs
cohesionar
tot això
però
el moment
que està a l'aula
doncs
els forces
i forces
moralment
i llavors
s'han d'expressar
aquí ja
va venir
tot un jurat
i aprofito
per dir-ho
i per valorar
una mica
el centre
per veure si els donaven
el premi
diguem-ne
a les escoles
i aleshores
va quedar
clar
feia parlar
els alumnes
fins i tot
hi havia gent
alumnes que feien bo
que havien vingut
negres
i van
quedar
sorpresos
van dir
això sembla
l'ONU
perquè els parlava
amb ells
i realment
eren capaços
d'expressar-se
en català
amb dificultats
però bé
és una superació
intentar
doncs
anar pensant
no és
per parlar d'això
no hi ha dubte
que no és fàcil
no és fàcil
ni per aquests nois i noies
que arriben
ni pel professorat
és una qüestió complexa
en la que tots plegats
hem de treballar
però en fi
que es pot fer
mica en mica
i que també té
les seves compensacions
de fet
és el nostre dia a dia
avui
nosaltres estem
amb això
clar també
un handicap
o un problema
que tenim nosaltres
al centre
és que
tenim
molta població
nouvinguda
de la mateixa
del mateix tipus
de població
que és
bàsicament
magravina
si tu tens
molta diversitat
és molt més fàcil
aleshores
cohesionar
per exemple
amb la llengua catalana
el que seria
la seva comunicació
clar és el que et deies tu
nosaltres
fem mans i mànegues
fem els impossibles
per cohesionar-los
per incentivar-los
per promoure el català
dintre de l'aula
però clar
no ens enganyem
a l'hora del pati
a fora
parlant en la seva llengua
al barri mateix
no
clar
i a la població
magravínia
és molt important
i és fora
del centre
s'expressa molt
amb la seva llengua
clar
aleshores
i això és un afegint
no són flors i violes
realment hi ha una cosa
un cop ha acabat l'estiu
tots els aprenentatges
que s'han pogut fer
al llarg del curs
al llarg de l'estiu
per desgràcia
el català
n'ha hagut de fer servir
molt poc
és que molts d'aquests joves
segurament no han creuat
ni una paraula
en quedar-la
fins que tornen a l'aula
i llavors
quan tornen
han perdut part
del que havíem fet
passa que
és una manera
d'integració
i de reglament
diguem-ne
el país
i que tenen
i volem que realment
com més llengües coneixin
doncs molt millor
i la veritat
és un enriquiment
l'edat és complexa
perquè moltes vegades
companys vostres
de primària
apunten que amb nens i nenes
de 6, 7, 8 anys
fins i tot
fan un aprenentatge
de la llengua
que és extraordinari
i a partir d'aquestes edats
lògicament
ja és més complexa
i més amb això
que deia el Javier
que si l'entorn
és majoritàriament
d'una llengua concreta
és lògic
que l'utilitzin
com és l'acte de diumenge
com anirà la cosa
aquí anireu
com ho fareu
expliqueu-nos una mica
sí
mira
a veure
jo crec que no és
falsa modèstia
dir que no és
el primer premi
que tenim com a alumnes
no no és falsa modèstia
la realitat
és la realitat
si teniu més premis
teniu més premis
fa uns quants anys
aquest dia
diguem-ne
és el desè premi
que anem a recollir
a l'Espluga
els premis
aquests
vol dir
l'Ixac
es divideixen
en dues parts
un és a escoles
i a professorat
i sempre es fa
a banda
i es va fer
concretament
aquest dilluns passat
al Teatre
Nacional de Catalunya
i va anar
a representació
diguem-ne
del centre
un mini autobús
i vam anar
a la comunitat educativa
i després
el que és
el premi d'alumnes
que reparteixen
70 premis
de tots els països catalans
aquí és
diguem-ne
la gràcia
d'aquests premis
que tant
hi pot haver
a escoles
del Palau de Valencià
com de Sesilles
i a vegades
de la Catalunya Nord
a part del Principat
l'acte consisteix
que en tot el matí
hi ha una festa
és a dir
hi ha tallers
que van anar
pujant els alumnes
i pels altaveus
van dir
a l'escola
quan arriba
i aleshores
hi ha aquests tallers
qui poden participar
i a la una
s'entra
el casal
i en acte acadèmic
dient els parlaments
que en cas concret
aquest any
vindrà
el president del Parlament
l'Ernest Banach
després hi ha
de la Fundació
Lluís Carulla
local de l'Espluga
del casal
donen la benvinguda
uns parlaments
que normalment són breus
i després
van anar
cridant
a l'alumnat
i pugen
de l'escenari
els donen
un diploma
i després
també
un xec
amb un valor
de 700 euros
perquè comprin
material
prèviament
hi ha tot un mecanisme
que el centre
ha hagut de dir
a la llibreria
el qual
aniran a buscar
i aleshores
hi fan una fotografia
que és el record
i les baixen
que baixa
a l'escenari
i si
nosaltres
la veritat
és que no ho fem
però hi ha la possibilitat
que puguis quedar
a dinar
un dinar
doncs
multidinari
vull dir
amb 500-600 persones
prèviament pagant
nosaltres
per intentar
doncs
ho sé
abaratir
despeses
el que fem
és organitzar
un autocar
que els alumnes
ara s'hi estan apuntant
tirarem tots amunt
pujaran
dalt l'escenari
i després
tornaran cap aquí
una mica tard
ja per allà a les tres
i dinarà cadascú
diguem-ne a casa seva
però més enllà de fer l'esmen
que han guanyat el premi
el fet de físicament
escenificar
que ells han estat guanyadors
d'aquest premi
a base d'un treball
és un altre estímul
sens dubte
i una cosa que han dit
és que sempre hi han exposats
tots els treballs
dels guanyadors
per tant el teatre
estarà allà
o no?
sí
bueno
ho vam enviar
el teatre
és de dimensions considerables
que va ser una altra
una altra feina
vull dir
el pensar
a modular
que fos
placable
que fos transportable
sí
que heu d'anar de bolos
sí clar
no hi havia més remei
el que sí que vam enviar
va ser les titelles
això sí
i després vam enviar
tot un suport magnètic
on es veien representacions
i tal
un dossier
però el que és el teatre
el tenim al centre
per l'any que ve
doncs jo crec que si no hi ha novetat
tant de bo que ens retrobem
en qualsevol lloc
i que sigui per parlar
de coses positives
però si no hi ha novetat
jo no sé per què sospito
que l'any que ve
potser ens tornem a trobar
parlant d'aquests premis
eh
tant de bo
bé de saber
amb el currículum que teniu
guanyant premis pel món
ja
home
jo diria que ja tenim coses
aquest any hem fet
tota una moguda
molt gran
sobre Joan Amades
que ha sortit
doncs a la pàgina Amades
que ens han felicitat i tot
i diria que això
ja és un futur
pel dir-hi Reixac
de cara a l'any que ve
entre les dues coses
doncs ja en parlarem
Josep Maria Calvet
Javier Martínez
enhorabona de veritat
al CES de Sant Salvador
a vosaltres mateixos
i a tot el col·lectiu
que fa possible
doncs
no només els premis
sinó la feina aquesta
de dia a dia
que Déu-n'hi-do
si és dura
moltíssimes gràcies
a vosaltres
gràcies a vosaltres