Ara són tres quarts d'una del migdia, quatre minuts.
L'artista Rafael Bartolotti va morir ahir a l'edat de 66 anys
després d'una llarga malaltia en la que va lluitar i força.
Tot i haver nascut a Pamplona a principis de la dècada dels 70,
Bartolotti es va instal·lar a Vespella de Gaià,
municipi on va viure durant tots aquests anys.
Fins i tot va ser alcalde de la localitat
durant un llarg període entre 1991 i l'any 2003.
La seva trajectòria artística va passar per diferents etapes.
En els seus inicis va ser un dels representants més importants
del pop-art a l'estat espanyol,
però cap als 80 es va interessar més per la transvaguarda italiana.
El passat 2007 va crear la Fundació Bartolotti
amb l'objectiu d'impulsar i difondre l'obra de l'artista.
També va ser alcalde de Vespella de Gaià, com dèiem,
durant 12 anys, càrrec del qual va treballar
des del seu municipi en la promoció de l'art contemporani.
Al llarg de la seva trajectòria també ha col·laborat intensament
amb el Museu d'Art Modern de Tarragona
en l'organització, per exemple, de les Benals d'Art.
La directora del Museu, Rosa Ricomà,
ressalta les qualitats de l'obra i la tasca de difusió de Rafael.
La seva capacitat de captar
el que són les necessitats del món contemporani,
la seva habilitat com a dibuixant i com a pintor,
i sobretot la seva manera també
de pensar no tan sols amb la seva obra,
sinó també amb els altres artistes
que podien contribuir en aquesta millora del que és l'art al nostre país.
Especialment amb les seves iniciatives
quan va ser alcalde de Vespella,
amb el parc escultori,
amb les activitats que allí s'hi portaven a terme,
que va generar un focus, jo diria que molt important,
de creació contemporània.
La Capella Ardent està instal·lada al domicili
de Rafael Bartolozzi a Vespella,
de casa Margodi.
S'ha reobert aquest matí
i les cendres de Bartolozzi s'escaparan,
volíem dir dimecres, a la mateixa localitat.
Quan se'n va un artista,
queda la seva obra,
per tant, el que és la seva expressió artística
i la seva creació no l'enyores,
perquè la pots contemplar tantes vegades com vulguis,
perquè no és efímera.
Però quan se'n va la persona,
sí que saps que l'enyoraràs.
I la veritat és que Rafael Bartolozzi
tenia una gran virtut
i és que els seus companys,
col·legues de feina,
altres artistes amb els que feia moltes col·laboracions,
no només era una relació professional,
sinó que sempre acabava sent
una relació personal i d'amistat.
És el cas de Josep Borrell García Pons,
artista fotògraf,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, Rafael Bartolozzi estava malalt des de feia temps,
va superar la seva malaltia en diferents moments
i amb molta valentia i amb molta d'optimisme,
però al final ha pogut amb ell
i ens va deixar ahir diumenge.
Sí, semblava que ell podria
i no ha pogut,
però fins a l'últim moment creava.
Vull dir, havia fet quadres
als últims moments
des de la mateixa clínica
i, vaja, és admirable.
Obres que estan ara a Barcelona,
tinc entès, no?
Digue'm.
Obres que estan ara a Barcelona,
aquestes últimes,
i a més he sentit dir que eren uns quadres
que tenien molta luminositat.
Sí, sí, sí.
Com la seva mirada, segurament.
Molt, molt.
Té una exposició,
em sembla que no m'equivoco,
programada,
ara aviat,
que l'Aceite,
i una altra que de què és.
Això que dèiem ara, Josep,
que el Rafa ha col·laborat
amb molts artistes com ara tu,
el que començava a ser
una col·laboració professional
acabava creant-se
una relació d'amistat
i que es consolidava ja
a través del temps.
Era el seu caràcter, segurament.
Sí, sí, sí.
Fa molts anys que col·laboràvem
i que érem amics.
No ho sé,
amb els seus llibres,
amb les exposicions,
amb els catàlegs,
molts intercanvis d'idees,
fins i tot vam fer
una exposició conjunta al Port.
La de les Barbies?
La del secret, sí.
La del secret del Port.
Exacte.
No ho sé,
el seu cap no parava mai,
això era l'admirable d'ell, no?
Sempre estava pensant coses noves.
Però segurament una altra de les coses
que tenia Rafael Bartolozzi
és que podia viure la seva vida d'artista,
que sempre sembla que estigui en una llunyania,
però també està en el dia a dia
amb amics
i fent una vida també
de persona ordinària, no?
I això segurament ho va aprendre
en la seva faceta
com a alcalde de Vespella de Gaia,
un petit municipi
en el qual en Déu-n'hi-do
s'arribava a relacionar
el dia a dia amb tothom, no?
I amb molta naturalitat.
Molt, molt, sí, sí.
I tractava igual,
no sé, el Joan Brossa,
que un amic
de Vespella, no?
O sigui, era,
no sé, amb això era
una persona entranyable, no?
I a més a més,
no era solament un pintor
i un escultor,
sinó que era un artista
molt complet,
culte,
interessat per qualsevol projecte nou
i disposat sempre a col·laborar
amb els amics,
amb els artistes,
amb qui fos, no?
I això sí,
amb un sentit de l'humor envajable.
En el sentit de l'humor
i a més molt sociable,
les seves trobades d'artistes,
com bé deies,
Joan Brossa
i altres coneguts artistes,
ho vintejaven
a casa seva
a Vespella de Gallà
i això no suposava
que fos un fet extraordinari,
sinó que es desenvolupaven
amb una normalitat
i amb una tranquil·litat
que probablement altres
no ho haguessin fet
d'aquesta manera.
No, no,
i com tu ja deus saber molt bé,
igual organitzava
una trobada d'artistes
que un concurs de rossos.
De rossos
que posava el Bigasluna
de jurat, per exemple,
no?
A tu mateix.
Sí, sí,
no sé,
tenia tot un aire,
li donava un aire
d'amistat
i d'artista,
no ho sé,
i a més a més
la casa seva,
com sabeu,
i tu ho saps molt bé,
sempre estava oberta
i això sí,
amb una copa de cava
que t'ho faria la Núria
sempre que t'ho volguessis.
El seu cava Torelló
que anava a buscar
quan justament feia les feines.
També el senyor Torelló
podíem dir de la seva finca
perquè ha treballat també
privadament
per molts encàrrecs, no?
Sí, sí, sí,
amb la gran creació del cripte, no?
I com tu ja saps,
a més a més,
feia un risotto impressionant.
A més,
va tenir ocasió
de demostrar-ho
al món mundial
en un programa
que feia a la televisió local
que va fer un risotto
amb bolets
i ho va veure tothom
que a més de ser un bon artista
era un bon cuiner també.
Un bon cuiner, eh?
És ben cert.
Jo la veritat
és que no sé què més dir
perquè
m'ha quedat un buit
molt important.
Suposo que és el que
li està passant
moltíssim
a tantes persones
que s'han trobat
amb la notícia
perquè com bé deies
tothom sabia
que estava malalt
però el que tu deies
també,
semblava que no s'havia
de produir
finalment
aquest desenllaç, no?
Sí, sí,
perquè sempre guanyava.
O sigui,
quan havíem fet
alguna operació,
algun tractament,
deies,
bé,
ara ho trobaré
d'aquí gut
i no.
O sigui,
el bé és amb ànim,
el bé és bé
i deies,
bé,
és que
aquest ho superarà tot.
resta la seva obra
i sobretot
l'efecte etern
com la seva obra
dels seus amics
com en Josep Borrell García Pons,
artista també,
fotògraf,
que ha tingut
l'amabilitat
d'atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
malgrat que són moments
doncs
bastant tristos.
Josep,
digues, digues,
i tant.
I vol dir una última cosa,
em sembla
que el Nil
seguirà els seus passos.
Sí,
perquè el seu fill,
el Nil,
també està treballant
a Barcelona
en el Camp de l'Art,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Això és molt important.
Sí.
Aquest estiu,
quan ens banyem
a la platja de Torredembarra
i vegem l'Alfa Omega,
sí,
tots ens en recordarem
de Rafael Bartolucci.
Això.
Gràcies, Josep,
una abraçada.
Igualment.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Si per les alves veieu passar un vaixell,
veu-li senyal que pugui veure un sol i navegant-nos altres cap al nord.
que pugui veure un sol i navegant-nos altres cap al nord.
que pugui veure un sol i navegant-nos altres cap al nord.
Si no duxar-se ni orça ni timor,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre acudrà i em fa el balany
per guanyar onades fetes de poix i de sang.
Peixell que plores igual que plora el meu,
que durs la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia que no t'enfongi el trot,
infla les veles que anem al mateix port.
veixell de Grècia que no t'enfongi el trot,
infla les veles que anem al mateix port.
de Grècia que no t'enfongi el colomb y sore.
No, no, no, no.
Un matí de Tarragona Radio.