Lluís Comas, tematitzant la següent conversa que tenim aquí
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Ens acompanya Javier Ford, és el gerent de l'orquestra Camerata 21.
Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Moltes gràcies en nom de la Fundació,
que és el que ha fet possible aquest somni.
Hem estat llegint tot el tema aquest.
Quan ho vau presentar en roda de premsa,
l'orquestra Camerata 21 se'n va al Japó.
És una de les notícies destacades de la setmana,
però no se'n va en virtut d'un conveni, no.
Se'n va com una orquestra professional que és.
Se'n va en una gira formal,
amb totes les qüestions materials
que té una gira d'una gran orquestra sinfònica.
Després de 18 anys, Javier,
això ja són paraules grans però que tocaven.
I mai millor dit, no?
Sí, el que passa és que moltes vegades
si de nosaltres depengués,
això potser hagués sigut possible abans.
però ja sabem que des de la iniciativa privada
les coses s'executen més ràpid si hi ha els diners
perquè no han de passar tanta burocràcia,
però els diners són un fre important a això.
De tota manera,
nosaltres sempre ens hem conformat
amb el que ens ha tocat viure
i amb les circumstàncies que ens ha tocat viure
i pensem que ara també tot aquest temps
des del 2003 que funciona a l'orquestra professional
doncs també ha passat un temps
on l'orquestra ha anat creixent
i doncs hi arriba un bon moment.
Tot i que també he de dir
que l'orquestra pot créixer encara molt més.
A veure, gires n'heu fet moltes experiències,
però quan parlem de gira professional
parlem d'una gira internacional
perquè gires heu fet
i actuacions per tot arreu també.
Sí, el que...
Bé, com a gira potser...
Com a gira és la primera.
El concepte gira,
que és portar un programa a diferents llocs...
clar, hem fet gires a nivell local.
Cada producció...
De fet, fem una petita gira
per aquí, per la nostra demarcació.
Fem tres o quatre concerts de cada producció.
Però amb el concepte més ampli,
no vull dir més important,
en el concepte més ampli,
de més projecció internacional,
evidentment és la primera.
Jo no sé perquè, clar,
cadascú pot pensar el que vulgui,
potser per la proximitat,
pel seguiment de la vostra carrera,
dels desmitjans de comunicació.
Jo m'atreviria a dir que ara pararà
solo orquestra en referència d'aquesta demarcació,
com orquestra sinfònic.
Bé, això és molt opinable,
però a mi és la sensació que em dóna des de fora, no?
O sigui, si en Tarragona té una orquestra sinfònic,
sí, que hem anat a 21.
Diguem que aquest seria el diàleg, no?
Sí, en aquests moments,
la percepció que té la gent és aquesta.
No ha estat, tampoc,
o sigui, ha estat una conseqüència del treball,
la nostra política ha estat sempre
de treballar primer que res pel territori,
i la prova és que el percentatge més alt de músics
són d'aquí del territori.
I això és una aposta que sí que vam començar
fa 18 o 19 anys.
El fet que...
que l'orquestra hagi...
o estigui esdevenint l'orquestra de referència
ve donat precisament per aquesta política
perquè ha permès que molta gent
de tota la demarcació,
poblets petits,
coneguin el projecte
a través dels concerts que fem
de música de cambra,
a través del cicle
que fem amb Caixa Tarragona,
que patrocina el cicle música,
i a través d'altres productes que fem nosaltres,
fins i tot a través del catàleg
de la Diputació de Tarragona.
Això permés que la gent ho conegui
i la gent ja se la fa seva.
També és cert que a dia d'avui
les administracions,
i així ho va dir l'altre dia
a la roda de premsa la de Manyer,
per la Generalitat que està fent
o ja pràcticament acabat
el mapa d'orquestres de Catalunya
li ha signat el paper
de l'orquestra del territori
de Tarragona
i el camp de Tarragona
i Terra Celebre
a l'orquestra Camerata XXI.
Això que algú pot dir, home,
i què?
Doncs això dona una projecció
que ara a l'exterior
importantíssima
apareixer o figurar
com a orquestra de referència.
Com es cou tot això
d'anar al Japó
d'un dia per l'altre
o no va ser d'un dia per l'altre?
A vegades aquestes experiències
venen per un cúmul
de casualitats i circumstàncies, no?
No sé si és el cas.
Bé, hi ha hagut una mica de tot.
A veure, el nostre director,
Tobias Gosman,
ell participa des de fa diversos anys,
al Japó fan cada any una trobada
dels millors músics
de les millors orquestres del món.
O sigui, els primers violins,
els joles més importants,
els xalistes més importants,
els de la secció ben més importants,
de les millors orquestres del món
fan una trobada anual al Japó
que amb un nom així molt modern,
que és la Super Wall Orquestra.
Ui, Super Wall!
Super Wall!
Està molt bé!
I el nostre director havia tocat,
el Tobias Gosman havia estat concertint
a l'orquestra del Liceu,
després ho va deixar,
sobretot per implicar-se
en el projecte Camerata XXI,
i ell tocava amb aquesta orquestra.
Però, a més a més,
dirigia l'orquestra de cambra
que es feia també en aquest festival.
Aleshores,
ell allà va tenir oportunitat de conèixer
i va haver un fenomen molt curiós
d'una pianista
que va estar molts anys
fent un treball callat
i els setanta i escaig d'anys
a través d'un documental
a la principal cadena de televisió japonesa
la van descobrir.
Poc temps després de descobrir-la,
aquesta senyora era número un
vendes al Japó.
Ja veus, tota la vida treballant.
Venia milions de discurs.
I et descobreixen als 71 anys, eh?
Doncs sí.
És curiós, eh?
Aquesta persona,
que era l'Ingrid Fujiko Heming,
aquesta senyora de jove
va tenir unes lesions molt importants
d'oïda,
a més a més va tenir
unes lesions importants d'esquena,
i la seva carrera
es va veure estroncada
per d'allò.
I realment no se la va descobrir
fins a aquesta edat.
Tenia un talent prodigiós.
I ara allà és una heroïna nacional.
Ja deus, eh?
La coneix tothom.
I aquesta senyora,
que es coneixia amb el nostre director,
perquè l'havia dirigit,
la vam convidar
a venir aquí.
Jo recordo que em van parlar d'ella.
És veritat.
Un estiu.
Sí que me'n recordo.
L'estiu passat?
Efectivament, l'estiu passat.
Sí senyor.
Ara me'n recordo.
La història m'era familiar, clar.
L'estiu passat?
Que em penso que us vaig portar
fins i tot un llibret.
Sí, sí.
Vas portar un llibret
i vas portar música
i la vam poder escoltar.
Exacte.
I era una pianista,
és una pianista extraordinària.
Vas portar el disc.
Sí, sí, sí.
Veus que me'n recordo.
Sí.
Doncs, aleshores,
aquesta persona va venir
amb una representant
de la delegació del Japó
d'una companyia americana
que és Music League
i va venir a acompanyar-la
perquè ella no viatja sola
perquè ja és gran
i té dificultats per caminar.
No hi sent pràcticament gens.
I va venir.
Va venir
i aquesta noia, doncs,
clar, també venia a escoltar l'orquestra.
perquè la pianista va dir
doncs,
si l'orquestra funciona
podem mirar
de venir allà.
I sí, sí.
Va ser després de...
abans de fer el primer concert
i fins i tot els assajos
que tant la pianista
com la representant
van dir a l'orquestra
d'anar al Japó.
I farà cinc concerts.
Tinc entès.
Farem cinc concerts, sí.
Farem dos concerts.
Bé, el primer de tots
és a Maebashi,
el segon a Morioka,
després tenim dos concerts
a l'Òpera de Tòquio.
Aquí, en Cantaires d'allà,
també hi haurà col·laboració.
Ja sé que hi ha un concert
que teniu col·laboració
de gent del país.
Sí.
i es fa com un macroespectacle,
es podria dir,
amb diferents fragments
de peces conegudes
i un dels fragments
que es cantarà
és un de la novena Sinfonia Beethoven
amb un cor professional d'allà
i amb cantants professionals.
i l'altre dia
és l'orquestra sola
davant d'unes 3.000 persones.
Quina experiència
pels músics de l'orquestra,
en Xavier?
Doncs sí.
Quina experiència?
Una gran experiència,
però també,
des del nostre punt de vista,
també és un premi
a l'esforç
que també estan fent els músics
d'apostar en un projecte
que encara no té solucionat
el tema econòmic
perquè encara falta
no el compromís,
perquè el compromís
el donen les administracions,
però els diners no arriben.
I no són tants diners.
Estem parlant
d'una orquestra
d'aquestes característiques
a qualsevol ciutat espanyola
amb 3 o 4 vegades
el personal que tenim nosaltres.
Té un pressupost
de 400, 500 milions
de pessetes.
Nosaltres
n'estem demanant
per començar
60, 70
i no arriben.
Jo una ciutat
tingui una orquestra sinfònica
perquè té músics professionals.
No arriba?
És a dir,
el compromís hi és,
però és un tema burocràtic
que no arribin els diners?
No, no, no.
Les decisions estan preses?
És el tema
de quiero y no puedo.
És un tema
simplement
de que no...
de que sí,
sí,
però
doncs
no hi ha l'aposta
real
de facto
perquè
l'orquestra
pugui arrencar
amb el personal
que necessita
i no com estem funcionant ara.
La Gira al Japó,
entre altres coses,
servirà també
de manteniment
per algunes despeses,
algunes només,
que pugui tenir l'orquestra.
Sí,
a veure,
també estem pendents
del valor de l'euro
respecte al dient.
Aquesta és una altra.
Quan vam signar el contracte
era molt favorable
i ara no ho és tant.
Tal com estan les coses,
no saps mai, eh?
De tota manera,
tampoc,
a veure,
sí que,
evidentment,
quan fas una gira professional
has de treure uns diners
per poder invertir
en més coses.
A més,
hem de partir
que l'orquestra
pertany a la Fundació
Camerata XXI
i la Fundació
és una entitat
sense ànim de lucre
i fa altres coses.
Però,
bé,
de fet,
aquests diners
s'havien signat
a la mateixa orquestra
per fer altres coses.
Però,
tampoc,
és el més important.
En aquests moments,
la preocupació
està
en
fer
uns
molt bons concerts
perquè estem actuant
en un circuit
i en unes sales
per on hi passen regularment
les millors orquestres del món.
És tot un orgull,
no hi ha dubte.
Ara,
no hem de tenir enveja
dels japonesos
perquè Camerata XXI,
abans de marxar cap al Japó,
el 31 de maig,
marxeu, no?
Sí.
Actuarà en aquest diumenge,
a Tarragona.
Sí.
Un concert de portes obertes,
gratuït,
però han d'anar a buscar
les invitacions
al Teatra Metropol
per un tema d'aforament
de la sala.
I quin concert
ens heu preparat
amb un programa,
amb un solista
magnífic,
més que conegut.
Parla-nos una miqueta
d'aquest concert,
del que sí que podrem gaudir
nosaltres diumenge.
Sí.
Bé,
abans que res,
volia dir que aquest concert
és gratuït
perquè la Fundació
paga aquest concert.
O sigui,
els músics cobren.
A sobre,
us permeteu,
el luxe de convidar
la ciutat de Tarragona
a un bon concert.
Volem convidar
i hem volgut fer manifest
el nostre suport
a la candidatura
a Tarragona 2016
mitjançant aquest concert
i també
fem l'aposta
que la gent
se senti seva
l'orquestra
de Camerata XXI.
Que se la senti seva.
I després,
també volem manifestar
el compromís
a les institucions públiques,
especialment
a l'Ajuntament de Tarragona,
el compromís
que nosaltres
estem disposats
a fer
tots els esforços
per contribuir
a que hi hagi
una orquestra
professional
estable.
I ho hem fet
a través
de cedir
aquest concert
gratuït.
I aquí,
doncs,
el que farem
és un dels programes
que farem
a la gira
pel Japó.
El programa
és un programa
clàssic,
però,
bé,
amb tots els ingredients
per gaudir
d'un
molt bon concert.
D'entrada,
es fa una obertura
per una òpera anglesa
de Franz Josef Heidin.
i després
tenim la col·laboració
de l'Albert
Inovar,
que,
com vaig dir
a la roda de premsa,
és un personatge
que
se'l coneix
molt,
doncs,
com a compositor,
sobretot
per televisió,
per cinema,
i que potser
no se'l coneix
tant
per la seva vàlua
com a
solista,
com a intèrpret.
I,
i hem de dir
que és un dels grans
de casa nostra
amb una sensibilitat
exquisida
i creiem
que és
l'oportunitat
per descobrir
un dels valors
més importants
que configura
aquest personatge
com és
l'Albert
Inovar.
Jo serà la primera
pana.
La segona,
Mozart.
Mozart, sí.
De moment...
No t'agrada molt,
Mozart?
A mi m'agrada molt.
Una vegada
t'ho he sentit dir.
Sí.
Que t'agrada molt.
És
molt transparent
però alhora
és molt intens.
O sigui,
aquesta combinació.
Això es tradueix
també tècnicament.
És molt net.
És molt net.
És tot
com un fil.
I aquesta simplicitat
tècnicament
es tradueix
en una gran
complexitat.
Normalment
quan hi ha
oposicions
els instruments
de corda
especialment
se'ls fa tocar
obres
de Mozart
o Haydn
concerts
perquè
allò que se sent
tan fàcil
és molt difícil
fer-ho fàcil.
Llavors
amb aquest...
És com
una mica
amb els cuiners
que et diuen
que es pot saber
si un és bon cuiner
fent una
truita creolada
o no ferrat.
Sí, sí, allò més senzill
és un més complex.
No vull dir
que Mozart
sigui senzill
perquè no ho és
però sí que
externament
qui el sent
constantment
pot percebre
figures de cristall
fils...
Això s'entén, Javier,
perquè tenint en compte
que la seva composició
és d'una gran complexitat
sempre ha tingut
la capacitat
d'arribar
a un públic
a un gran públic
a un públic
que no és erudit
en la música
partint d'una composició
molt complexa
la seva música
ens arriba a tots
els que no entenem
també, no?
Per tant,
aquesta també
pot ser
una de les seves
grans virtuts.
És una gran virtut
i suposo
que hi deu haver
estudis
al respecte
perquè ell va ser
una persona
molt compromesa
va estar molt posada
en la masoneria
Mozart
i ja sabem
quan parlem
de masoneria
no estem parlant
de banalitats
ni de coses externes
sinó que
a darrere
hi ha uns continguts
molt...
Un treball intel·lectual, eh?
un treball intel·lectual
i aquesta potser
no és la imatge
que dona Mozart
És que el cinema
ha fet molt de mal, eh?
Segons com?
També
El cinema ha fet molt de mal
perquè parlem de Mozart
i tots veiem aquell personatge
de Milos Forman, no?
Allò que només reia
i feia una mica
la cabra boja
i realment
Mozart sí que tenia
un perfil
i una personalitat
molt concreta
però tampoc és allò
que ens reflecteix
el cinema
que no deixa de ser
una pel·lícula
Sí, suposo que
allò era una mica
la part
era un bon motiu
per fer un gran espectacle
però
bé, jo tampoc
ho critico
perquè...
Jo no dic que ho critico
però que segurament
no seria
com ens reflecteix
el cinema
com moltes coses
No, igual
i ho pots comparar
per exemple
les pel·lícules
de la Sissi
amb la realitat
que tenia la Sissi
que no té res a veure
les pel·lícules
amb els embolics
que hi havia a Palau
les discussions
A mi era alta política
no flors i violes
com en Souvenir
Déu-n'hi-do
És una altra cosa
Que bé
I de Mozart
que tocareu?
La Gran Sinfonia
i Júpiter
la 41
Concertàs
el diumenge
a Tarragona
a les 7 de la tarda
és un regal
de la Fundació
Camerata XXI
per tant
l'únic que hem de fer
és recollir la invitació
al Teatre Metropol
mentre quedin
esclar
perquè tot i que ho feu
al Palau de Congressos
l'aforament és gran
però tot i així
és limitat
tot és limitat
en aquesta vida
Xavier
No en queden masses
Doncs que facin via
que aprofitin
que només agafin
aquelles que hagin d'utilitzar
que això a vegades passa
sisplau
per donar oportunitat
a tothom
que en pugui gaudir
i ja havia de desitjar-vos
molt bon viatge
molt d'èxit
i a la tornada
ja en parlarem
i parlarem de molts més projectes
que segur que teniu a la cartera
perquè tot i que a vegades
no arriben els diners
vosaltres esteu sempre
dansa
en aquests moments
en aquests moments
tenim la temporada
2009-2010
tancada ja
programada
sense saber
si hi haurà els diners
vosaltres de moment
programeu
però està tot programat
també et volia dir
com va dir
a la roda de premsa
que la intenció
és que
durant aquests dies
que estiguin de gira
passar material
si podem
audiovisual
sonor
o
algun tipus
de document
de com estan anant les coses
i ens agradaria
que els mitjans
poguéssiu
una mica
donar compte
una mica de seguiment
de què està passant
una mica
com quan s'han anat
els espinistes
tarragonins
a la Veres
i han fet el seguiment
doncs fer una mica
seguiment
de l'orquestra
Camerata 21
al Japó
Javier
moltíssimes gràcies
enhorabona
per la feina que feu
tots plegats
de veritat
perquè tots en gaudim
i que el llen
estigui potent
sobretot ara
a veure
que aneu vosaltres
d'acord?
moltes gràcies
Jolanda
per acollir-me
sempre
com si fos
casa meva
és que és casa teva
gràcies Javier
gràcies