Camí de la una del migdia no era a la Capona, on hi tornarem quan convingui,
sinó que és a la Rambla, que està Jordi Sorinyacs. Bon dia de nou.
Anomenament, Jolanda. Ens trobem a la part de baix de la Rambla,
gairebé tocat les tàtuves despullats.
És on té la llibreria a la Rambla i és on, en aquests moments,
encara fins a la una de migdia, serà el nostre següent protagonista.
És el Toni Orensanz, és company de professor, és periodista
i està tenint un èxit espectacular amb una obra que va sortir a la venda
ja fa uns mesos, però que encara té de ben segur recorregut
en aquesta idea de Sant Jordi. Toni, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
S'està mirant a la portada i, realment, aquest cartell,
aquest s'oblateria de 24 en edició, fa pa xoca.
Segona, eh?
Segona, segona, segona, perdona, segona, segona.
No me'n preocupis. Segona i avui em deien, ahir em van dir,
que arriba la tercera.
Tercera edició.
La tercera està impresa ja i la comencen a distribuir en aquests moments.
Fa pa xoca igualment.
Fa pa xoca igualment, és un llibre que va sortir al juliol,
és a dir, que estem parlant d'uns 7-8 mesos, està prou bé, sí.
Situem-nos a la Guerra Civil Espanyola, a les nostres comarques,
en un episodi que no sé si català ara ha desconegut,
perquè suposo que la publicació del llibre l'ha ajudat a difondre,
però en un episodi que segurament, si fa poca gent,
molta gent d'aquí de les comarques sarragonins desconeixia.
Sí, a veure, en principi és un episodi de violència a la redeguarda republicana,
i realment la violència a la redeguarda republicana
queda molt camí a recórrer,
i sí que s'han fet alguns estudis, però falta molt.
En el fons, el llibre intenta reconstruir la ruta
d'un del que es van anomenar grups d'incontrolats a l'estiu del 36,
és a dir, gent que matava gent de dretes,
és a dir, en aquest cas, anarquistes partidaris de la violència
que van fer un recorregut assassinent gent,
i en aquest cas és el cas de la Brigada de la Muerte,
que el punt de partida es fa al 7,
on assassinen 27 veïns de dretes en una sola nit.
Quin balanç fas aquest juliol, d'aquest èxit del llibre,
quin balanç en fas?
A veure, en principi jo crec que el llibre té sortida
perquè, honestament, en aquest país hi ha una certa demanda
d'intentar entendre què va passar a l'estiu del 36.
És a dir, va ser un moment molt dur,
en el qual tots els valors, diguéssim, de la societat tradicional,
més o menys, durant uns mesos, es van enfonsar,
i la gent ha necessitat d'entendre de què anava aquell moment
en què una sèrie de gent que tampoc sabies massa bé qui era
anava a buscar el capellà i el matava,
cremava els arxius, assassinava gent de dretes,
i hi ha, crec, una necessitat real de comprendre el moment.
I crec que el llibre és, el fet que el llibre s'estigui venent bé,
és una bona mostra d'això poder-hi simplement.
El llibre parla de repressió per part dels republicans,
d'incontrolats republicans, no sé si es poden catalogar d'aquesta manera,
que segurament no és dels factors que més s'està destacant,
s'està separant molt de memòria històrica,
però segurament aquest factor, els grups incontrolats d'esquerra,
la repressió forta contra les esglésies, contra la gent catòlica,
segurament no és dels fets que més s'ha divulgat.
No sé si ja s'hi estaries d'acord.
A veure, en aquests moments és veritat que se'n parla menys
que de la repressió franquista,
però tampoc hem de perdre de vista una cosa.
De fet, el franquisme em va parlar molt d'aquests fets.
Va parlar molt dels fets de falset
o va parlar molt de tota la violència que es va produir a la redeguarda republicana.
És a dir, per tant, el franquisme em va fer propaganda
i em va fer gairebé pornografia durant molts anys,
pornografia propagandística.
Però, realment, el franquisme, tot i en parlant,
ho va explicar molt malament,
perquè al franquisme tampoc li interessava.
Però ho va explicar a la seva manera.
Exacte.
Ho va explicar d'acord amb els seus interessos.
Al franquisme tampoc li interessava la veritat del terror rojo,
diguem-ho entre cometes.
El que li interessava era fer propaganda
per justificar la seva pròpia repressió.
El llibre intenta, d'una manera el més honesta possible,
intentar explicar de què va anar la violència a la redeguarda republicana,
més enllà de la propaganda franquista
i més enllà de tots els malentesos i de tots els discursos familiars
que ens hem anat legant els uns als altres.
El llibre ha tingut, com dèiem, molta sortida,
no només aquí a les comarques de Tarragona,
sinó a tot Catalunya.
De fet, ha tingut molt ressò també
en els mitjans de comunicació de vasta nacional.
No sé, des d'un punt de vista ja més personal,
aquest llibre que t'ha permès en primera persona
l'entrada en el mercat editorial català.
Quin balanç fas, ja no solament de llibre,
sinó del mercat editorial?
A veure, la veritat és que, d'una banda,
jo estic content pel fet que el llibre
no deixa de ser un llibre de periodisme local.
És un llibre que arrenca a un poble,
arrenca falset i possiblement podria haver arrencat a altres pobles.
Per tant, el fet que un llibre de periodisme local
estigui tenint sortida a Girona, a Barcelona, a Lleida,
a mi em satisfà i ve a demostrar
que, a veure, moltes vegades les grans històries
són històries que comencen a qualsevol lloc
i que la literatura feta des de comarques
també pot tindre repercussió nacional.
I jo em quedo amb això,
és a dir, d'una banda, satisfacció
pel fet que a vegades penses
que el periodisme local no sortirà del teu poble.
En el fons jo crec que si fas un llibre
d'un cert interès mínimament ben escrit
i pega, encara que tingui un punt de partida local,
pot ser una història molt universal.
Toni, ja per acabar, ara d'aquí uns instants,
vaja, començarà aquesta assignatura de llibre,
suposo que avui serà un no parar en diferents localitats.
Com és aquest contacte directe amb el lector
tan important en un dia com el d'avui?
Home, a veure, de veritat, jo avui m'estrena a Sant Jordi,
per tant és el meu primer Sant Jordi.
Altres llocs on firmes, amb presentacions de llibres i tot,
realment estan molt bé, perquè al final
qui acaba completant una obra,
qui l'acaba d'escriure, és els ulls que el llegeixen.
Gràcies a Jordi Sorinyac, a Toni Oriensanz, en directe,
des de la llibreria La Rambla,
que és on està signant exemplar-se en aquest llibre.
La una a les notícies. Tornem immediatament.
Gràcies.