Són les 9 del matí. Bon dia, Tarragona. Visca Santa Tecla!
Bon dia a tothom, benvinguts, benvingudes a la ràdio de les festes.
Aquí estem en directe, asseguts a les escales de la catedral,
al peu del Pla de la Seu, a punt d'oferir-vos en directe
des del 96.7 de la freqüència modulada i també a través d'internet,
tarragonaradio.cat, un dels moments que continua marcant
la seqüència ritual de la festa major de la ciutat de Tarragona.
A partir d'aquests moments, i de manera gairebé ininterrompuda,
us anirem narrant el relat de la festa major de Tarragona.
Vol dir que des d'aquest moment i fins que acabi la processó,
estarem aquí en directe. Us oferirem ara l'anada d'ofici,
la retransmissió de l'ofici, la tanda d'alluïment des de la plaça
de la Font, la Diada Castellera, i a partir de les 7 de la tarda
retransmissió en directe també de la processó.
No estem sols ni de bon tros. A banda de l'ampli equip humà
de Tarragona Ràdio, tenim un col·laborador de luxe des del punt de vista
de l'expertesa al voltant de la festa, i un col·laborador també
d'aquesta casa i molt estimat. Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia de Santa Tecla a tothom.
L'hem segrestat literalment i ell serà la veu també d'aquestes
retransmissions en directe. Actualment Jordi Bertran és el gerent
de la Fundació Fira Mediterrània i des d'aquest moment totes aquelles
persones que per una raó o una altra no puguin estar presents en aquest
lloc de privilegi, en aquestes escales de la catedral, doncs com a mínim
intentarem anar dibuixant el que suposa aquesta part ritual de la festa.
sempre la mateixa, perquè d'això es tracta la tradició, però sempre
renovada.
Sí, sí, sí, la ritualitat de la festa vol dir això, és a dir, elements que es
van repetint any rere any, segle rere segle, i que van configurant una
personalitat, doncs, determinada de ciutat, no? Jo crec que aquest esdevenir
de la festa, d'aquest programa que de fet la gent ja se sap sense mirar,
que és el bonic de les festes que funcionen, doncs, és el que et dona
personalitat, no? I les festes de Santa Tecla, per sort, tenen, doncs,
aquesta personalitat acumulada durant molts segles. Vull dir, des del
1370 veurem, doncs, avui rituals que s'han anat repetint des d'aquell any,
des del 1370, que estan documentats i pactats entre els senyors que tenim
a la plaça de la Font, els senyors que tenim al Pla de la Seu, és a dir,
el Consell Municipal i el capítol de la catedral, i a més de totes aquestes
autoritats, doncs, una altra autoritat molt important, que és la gent
que fa la festa. Primer els gremis, després les colles, doncs,
autònomes, després els professionals o mercenaris que també van existir,
i actualment, doncs, aquestes entitats de les colles castelleres i del
Seguici Popular, doncs, que pertanyen ja a una esfera altruista i no lucrativa.
Sempre és la mateixa, però des del segle XII, lògicament, ha canviat.
Jo no m'imagino al segle XII, l'hora prèvia a que comencés aquesta anada,
d'ofici fos com la que hem contemplat aquest matí a primera hora.
El paisatge de la ciutat de Tarragona, la veritat, és que valia la pena,
perquè, d'entrada, el que hem vist, els serveis de neteja de la ciutat,
treballant d'una manera extraordinària i amb una rapidesa,
han deixat la ciutat neta, si més no els ha donat temps a netejar tota aquesta
part per la que ha de transcorre el Seguici.
I gairebé cada carreró de la part alta estava ple de taules i cadires
als esmorzars de Santa Tecla, tots els bars de la plaça del Fòrum,
a alguns del carrer Major. A veure, aquesta ritualitat probablement
la feien els gremis, però avui dia la fa a tothom qui aguanta tota la nit
i aquells que també es lleven d'hora per anar a esmorzar prèviament a l'ofici.
Jo he anat a esmorzar i no he aguantat tota la nit.
Ja tens una edat, Jordi.
Sí, sí. Els esmorzars del dia d'avui, de Forquí i Ganivet,
aquests esmorzars que en molts llocs són d'Espineta i Caragolins,
jo, per exemple, he estat amb els companys del Lleó,
que estaven esmorzant a la Queveda, he estat amb els companys del Gremi Sant Fars,
que estan esmorzant amb els xiquets de Tarragona, també al local dels xiquets de Tarragona.
Doncs hi ha espais determinats en què s'esmorza Espineta amb Caragolins,
que és el plat del dia.
L'Espineta, doncs, segurament sí que és, no sé si des del segle XIV,
des del 1370, però sí que és un dels plats molt històrics de la festa.
de fet ens recorda els orígens, doncs, pagesos, que també d'aquesta celebració,
perquè, de fet, Santa Tecla passava un cop s'havia acabat la barema.
A Tarragona es vermava sempre abans de Santa Tecla.
Això, avui en dia, la barema ha canviat una mica,
perquè també la climatologia ha canviat,
però el cert és que a Tarragona no començava la festa fins que es vermava, no?
I els dies previs de Santa Tecla arribava tots els carros amb raïm,
en els diferents selles de la peralta.
Hi havia un que era el més típic de tots, o el més característic,
perquè era el punt de concentració de les colles dels xiquets de valls,
estava molt a prop d'aquí on estem ara, als quatre cantons,
i era el cal trip, perquè aquesta taverna va ser mítica,
perquè donava esmorzars, dinars, beguda, barrilet,
hi havia un fantàstic barrilet d'aiguardent, no?,
que sempre donava als castellers, no?
Doncs aquesta ritualitat de l'esmorzar tenia també molt a veure
amb aquest plat de l'espineta en Caragolins,
perquè l'espineta està feta d'aquesta part de la tonyina,
que està més propera a l'espina, que és pesca salada,
per tant és un sistema de conservació antic, ancestral,
que permetia que els pagesos poguessin prendre aquesta espineta,
doncs, al tros, sense que hi hagués cap problema,
era un plat típicament de pagès.
Això es va menjar a ser molt característic també per Santa Tecla,
perquè era un plat de fàcil conservació,
i ha arribat fins avui, no?,
ja que aquests dies la gent va recordant efemèrides i tal,
doncs, precisament, una de les efemèrides que també es compleixen,
és que, ja hi ha fa uns dies que feien anys que la gent del barquet,
si no recordo malament, des de l'any 59,
cuinaven o havien cuinat aquesta espineta, no?,
per tant, doncs, crec que és interessant
d'anar recordant també aquesta tradició pagèsa,
que en el seu origen té molt a veure amb la festa,
perquè la festa era quan ja no es treballava, no?,
i precisament s'havia acabat de barmar
i els pagèsos s'hi abocaven molt a aquesta salvadoració.
Calen moltes calories avui, sobretot als grups de la festa,
perquè ja vam començar ahir amb la primera tanda d'alluïment,
la primera passada del seguici, avui el dia serà intens.
Si des d'aquí no ho podem contemplar,
lògicament estem en un lloc estratègic
per anar visionant com es va desenvolupant aquesta nada d'ofici,
ara podríem intuir el que està passant
a la plaça de la Fona, a la plaça de l'Ajuntament.
Els trompeters municipals,
en tres moments del recorregut, de fet, han de fer el toc, no?
Sí, bé, jo crec que d'aquí uns moments
veurem com per aquí a les escales ja ens compareixen
el UAL i el Torner,
que són els trompeters oficials de l'Ajuntament de fa molts anys,
és una mica... un acte que també estem d'aniversari,
perquè aquest acte fa 20 anys que es va recuperar,
és a dir, aquesta aportació dels trompeters a l'anada d'ofici,
que ens sembla de tota la vida,
doncs va ser el senyor Joan Maria Moster,
que era conseller de Relacions Ciutadanes en aquell moment,
qui va animar que es tornés a portar a terme aquesta activitat.
De fet, l'acte que veurem avui,
tot i que jo he dit que està inspirat en el 1370,
perquè realment el seguís, si sempre hi ha pujat,
les autoritats municipals van deixar de sortir des de l'any 79,
que va ser la primera tecla democràtica, l'any 88,
i va ser l'any 89 que es va tornar a incorporar
l'autoritat civil en aquesta pujada a ofici.
S'ha de dir que en la primera dècada de democràcia
el primer alcalde democràtic, el senyor Joan Maria Recasens,
no li va semblar oportú que l'autoritat pugés a ofici,
però en canvi sí que va permetre a tota aquella gent
que va començar a recuperar la festa,
amb aquella conselleria que liderava el senyor Sergi Xirinacs,
que posteriorment va liderar el senyor Ballesteros,
va permetre que sí que pugés el seguís,
però sense les autoritats.
I va ser l'any 89 quan novament es va introduir
aquesta pujada de l'autoritat
i aquests tres tocs de trompeta
que escoltarem aquí al carrer Major,
que en el fons són una mica l'essència
del que vol dir avui en dia també la festa,
perquè els tres tocs de trompeta
és una convocatòria que feia l'Ajuntament
perquè els seguissi, acudís, assistís
a aquesta jornada de Santa Tegles.
És a dir, cada toc servia per convocar
els elements festius,
és a dir, eren tres avisos, com els toros, podríem dir,
perquè comencés la festa del dia.
Les escales de la catedral, mica en mica, lògicament,
s'estan omplint de moltíssimes persones
que no es volen perdre aquesta part de la seqüència ritual.
Estem parlant de tradicions, estem fent referència a segles enrere,
però hi ha grups de joves, sobretot,
que van introduint nous elements a la festa de manera espontània.
Això moltes vegades ho hem comentat, Jordi,
que és el que fa que també es mantingui la festa.
Petits llestos, divertits, irònics,
i justament aquest matí ens hem trobat amb una colla
que havien palmat, estava claríssim,
havien passat tota la nit de festes,
i ens han donat els manaments de Santa Tegla 2009.
Són People Entertainment,
i si et sembla, vols que els llegim?
Et retraten, també a tu, surts tu també.
No sé, perquè en guany no tens res a fer,
des del punt de vista organitzatiu,
però escolta, es veu que has deixat empremta a la ciutat.
Vols que els llegim mentre arriben als grups?
Es van distribuir per primera vegada el dia 21
a la tronada del pregó,
mentre ja anava amb retard l'acte institucional,
com a la fora es va començar a posar una mica de nervis,
van fer una abocada important d'aquests paperets,
que també és una innovació relativa, Iolanda,
perquè els paperets aquests que dius tu
són les aleluies que els pirotècnics
han disparat històricament,
i que fa uns anys tornen a disparar
quan comença Santa Tegla amb les tronades,
i surten els paperets, que jo ara també t'ensenyaré,
que porto la cartera.
Mentre busques, jo llegeixo els 20 manaments, eh?
A veure, la lletra és molt petiteta,
espero que ho llegiré en condicions
perquè els oients puguin sentir-ho.
Segur que molta gent que ens escolta té aquests paperets.
Diu, venerarà Santa Tegla sobre totes les coses,
xiularàs sempre que passin les autoritats.
No cantaràs alcohol, alcohol a la baixada de l'Àliga.
Regeràs de la Coloma i del Bertran amb A.
Aquí surts tu.
No compraràs el barrilet mentre no baixi de preu.
Mentre continuïn els preus abusius,
no consumiràs a la plaça.
Exigiràs el teu dret a pixar a tots els bars on consumeixis.
No deixaràs de ballar quan plogui.
No oblidaràs el Carnaval del 2009.
No compraràs el diari de Tarragona encara que regalin imants.
No dormiràs més de tres hores diàries.
No cridaràs ui, ui, ui, ui, quan els castells tremolin.
Aparcaràs el cotxet del nen fora de la plaça.
No et deixaràs humiliar per la gent gran al pastís del braç de Santa Tegla.
Cantaràs l'emparit un mínim de tres vegades diàries.
No miraràs el seguir si s'obri.
Riuràs amb cada verset del ball de dames i vells.
No perdràs el temps sopant a casa.
La teva sang serà xartrés.
Et caurà la llagrimeta quan el Glòria Santa Tegla s'apagui.
Molt bé, molt bé.
També, no?
Són festeros, aquest.
Molt bé, són versets festeros.
Falta l'últim, que sempre s'ha d'acabar,
com tu has començat el programa avui,
que és Visca Santa Tegla,
perquè és el que has de fer sempre.
És clar, que va amb un Visca Santa Tegla.
Di el que vulguis, però al final di Visca Santa Tegla.
Exacte, pots dir el que vulguis.
Mentre ho rubriquis amb el Visca Santa Tegla, tot està permès.
La veritat és que és aquest símptoma d'humor, d'ironia,
amb aquest sentit realment d'estimació per la festa,
que també ho deixa caure.
Has trobat el paperet?
No, no l'hi he trobat, perquè he trobat tants que no sé on està.
No, són les aleloies d'aquestes pirotècniques
que posa Visca Santa Tegla,
que, si no recordo malament,
va reintroduir la pirotècnia Penya Roja de Vall d'Uxó,
que precisament ha guanyat el concurs de focs de Sant Sebastián,
el concurs més important de l'estat espanyol de focs artificials,
i que fa uns anys vam tenir aquí a Tarragona
fent aquesta tronada
i reintroduint aquesta bonica part de l'Aleluia,
que és aquest convit que el pirotècnic també feia i fa a la celebració.
Estem observant el carrer Major,
de moment, lògicament, encara no puja el seguís,
i el que sí que veiem baixa és el que t'anava a dir.
Aquí s'han entretingut una mica massa a l'esmorzar,
alguns dels elements de la festa,
però bé, en tres minuts estan a la plaça
i com que els primers que surten són els elements de foc,
escolta, jo suposo que ja estan a punt.
Un minut serà un quart de deu del matí,
sou a la sintonia de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat, aquests dies,
sens dubte, la ràdio de les festes,
en directe, a punt d'oferir-vos la retransmissió
d'aquesta anada ofici.
Recordeu que després escoltareu també
l'ofici des de la catedral de Tarragona.
La plaça es comença a omplir,
i força, les escales de la catedral?
Aquí sempre és un dels moments importants de la festa,
perquè hi ve gent que prefereix potser
la quietud aquesta matinal
en lloc de l'avalanxa de la nit,
o de la tarda, vaja.
Jo recordo que ahir eren tres quarts de sis,
vosaltres ja estàveu connectant,
i el Josep Sunyer ens deia que quedaven pocs buits
a les escales, no?
És aquesta anticipació que hem neguit
els nens que surten del col·le,
els que no han anat al col·le,
la gent que ve per primera vegada,
els turistes, els que portem convidats,
en fi, és una mica d'això.
Avui hi ha un altre tipus de públic,
jo diria, a més a més,
avui és un dia que no és cap de setmana,
es percep de seguida,
avui és un públic essencialment tarragoní,
el que tenim a les escales de la catedral,
reconeixem cares conegudes,
el Vicenç Gabriel,
dels portants de l'aigua de Sant Magí,
que es veu que també...
Està dels primers que s'ha assegut a l'escala, eh?
Sí, sí, és dels que hi ha per aquí.
Bueno, diferent gent que està vinculada
a la tradició de la ciutat.
Aquest paisatge canvia molt el dia que és festiu,
el dia que és un dissabte o un diumenge,
perquè és molt habitual
que el públic tarragoní es barregi
amb el públic fester
d'algunes de les principals festes del país.
Jo, per exemple, ara sempre detecto molta presència
de vilafranquins, vilanovins i sitgetans
el dia que es cau amb dissabte o diumenge,
cosa que avui no passarà,
tot i que ha passat amb altres oportunitats de la festa,
com el passat dissabte amb la mostra de Folklore Viu,
el diumenge amb l'exhibició castellera,
i en fi, es veu una mica tot aquest procés.
I ara veiem, per exemple, també a mossèn Aragonès,
que fa cap a la plaça de les Cols,
posat tranquil i pausat,
va fer el tomb d'autoritats.
S'ha de recordar que mossèn Aragonès
és una de les primeres persones
que en l'any 85 va portar a terme
una mica aquesta entesa, jo diria,
entre civil i eclesiàstica,
perquè la festa de Santa Tecla
pogués créixer d'una manera espectacular,
amb el, entre cometes, vistiplau,
de l'autoritat eclesiàstica,
perquè realment va començar
una certa revolució important
del que era la dinàmica del seguici popular.
Això ara ho tenim com a molt integrat,
però en aquella època,
aquesta separació entre el que és
l'autoritat eclesiàstica i la civil
era més evident.
Veníem d'una etapa en la que veníem,
per cert, que jo no recordo
si l'any passat va ser així,
però en guany l'arcabisbe també va intervenir
des del Palau Municipal,
des de l'Ajuntament de Tarragona,
en la tarda del Pregó.
No sé si l'any passat també va ser,
o és la primera vegada?
L'alcalde va dir que
és un costum no escrit.
No sé, jo no et puc dir
perquè és un dels moments
que difícilment he tingut accés
normalment al Pregó,
perquè normalment estàs a la plaça
el dia de la tronada
i, per tant, com manté aquest caràcter institucional,
no et podria assegurar.
El que sí que no sembla molt lògic
és que, amb tot el respecte al senyor arquebisbe,
no m'imagino el senyor alcalde
cloent l'acte de l'ofici d'avui al migdia
a la catedral, però vaja.
En fi.
Va haver grups de gent
que no els hi va semblar gaire bé
i van xiular des de la plaça de la Font.
En fi, és el que dèiem,
la festa es va construint,
es van introduint coses,
mica en mica,
en fi, els criteris,
doncs, qui els aplica
ja sabrà per què ho fa.
Comença a arribar cada cop més gent, eh?
En un moment això s'està posant,
com era lògic,
de moltíssim públic,
ja costa, costa una miqueta
de trobar un trosset d'escala,
però imagino que en uns moments
començarà a omplir-se també els laterals.
És un quart de 10 del matí,
gairebé dos minuts.
Què calcula, Jordi,
cap a dos quarts?
No, no, abans, abans.
Abans, oi?
En cinc minutets?
En cinc minuts veurem
les primeres carretilles
del Vall de Sant Miquel i Diables,
que és el que obre el seguici.
De fet, acaben de sonar
els tres avisos
que donen sortida als Diables,
per tant, vol dir que ja han arrencat
en aquest moment a la plaça de la Font
i en pocs minuts els tindrem
enfilant la baixada a Misericòrdia
i, per tant, doncs,
els veurem des del nostre
posició a les escales de la seu.
El seguici al complet
surt tres vegades, ja ho sabeu,
la vigília de Santa Tecla a la tarda,
ara acompanyant l'ofici
i després en el moment de la processó.
En aquest sentit,
diguem-ne que l'evolució del seguici
i la composició,
tot és el mateix, no?
Canvia, en tot cas,
el recorregut si parlem de processó,
però vaja...
Utilitzaré una frase,
una definició que crec
que és de les més brillants
que s'han fet sobre el seguici
i la festa de Tarragona,
que va fer l'esposa d'un greier,
del Jordi Salvador,
que ella és de Gales,
i va dir,
diu,
la fiesta mayor de Tarragona
és el seguici,
calle mayor arriba,
calle mayor abajo.
Calle mayor arriba,
calle mayor abajo.
I és una mica això.
Vist així,
tens raó,
però clar,
si l'omplem de contingut
ja sabem que és l'ofici.
Si us sembla,
fem una petita pausa,
tornem la connexió als estudis,
allà està la nostra companya,
Sílvia García,
al peu del canó,
i tot això arriba
a través del 96.7
de la freqüència modulada
i a través d'internet,
tarragonaradio.cat,
Mercè,
a la Sílvia García
i Joan Maria Bertran,
que està al Pla de la Seu,
també treballant
perquè tot això
us arribi
en perfectes condicions.
Fem una petita pausa
i de tornada
continuem en directe
des de les escales
de la catedral,
retransmetent
aquesta anada a ofici
en el Dia de la Patrona,
el Dia de Santa Tecla.
El Dia de la Patrona
Ha estat una pausa
molt i molt breu
perquè ja veiem
els primers elements
de foc.
Des d'aquí tu veus, Jordi?
Jo crec que...
Sí, sí, sí, ja estan aquí.
En aquest moment
entra al carrer Major
el Vall de Diables,
que és aquesta entitat
que obre
el seguici popular
de la ciutat,
com és costum,
no diria totes,
però la gran majoria
de festes
del Camp de Tarragona
del Penedès
que tenen aquest model
històric
basat en el seguici
i els castells.
El Vall de Diables
és de les entitats
que més trajectòria
històrica
ha acumulat.
Hi ha el professor
Francesc Massip
de la Universitat
de la Veria Virgili
que un dia,
després de llegir
un llibre
en el qual vaig tenir
la sort de participar,
doncs va dir,
t'has donat compte
que només han desaparegut
25 anys
com a màxim
els Diables.
De fet,
és un dels elements
d'origen
de la configuració
de la festa medieval
que representa
en tot moment
la lluita
del bé
i del mal.
De fet,
el seguici
és això encara avui en dia,
l'obra
del mal
que són
els Diables
i el tanca
en la configuració
lineal del seguici
la moxiganga
que representa
la passió de Crist.
Per tant,
hi ha una estructura
des del mal
fins al bé
i a més a més,
avui a la tarda
encara es reforçarà
amb la presència
del braç
de Santa Decla
que evidentment
és l'autoritat
podríem dir màxima
perquè és la patrona
que presideix la festa.
Jordi,
ja s'han instal·lat
els trompeters
aquí a l'escala,
els tenim al costat,
són inconfusibles,
no els podríem confondre
amb el públic
en general,
els trompeters.
En quin moment
faran aquest toc
de trompeta
des d'aquí,
des de les escales?
Quan ja arribin
els primers elements
del seguici
a la plaça de les Cols?
O escolta,
esperem a veure
quan ho fan,
ja ho direm en directe.
No,
el toc
de pregó...
Quants tocs hi ha
en el que és la...
Hi ha tres tocs
de pregó
que no són els tocs
que històricament
hi havia
perquè antigament
hi havia tres tocs
el dia 21
que es fan
els tres tocs
d'avui al matí
i els tres tocs
d'avui a la tarda.
Actualment
es mantenen
els tres del 21
i els tres del matí
del dia 23.
Els faran
ritualment
quan arribi
la senyera de la ciutat,
no les autoritats
sinó la senyera de la ciutat
a la cruïa
del carrer Cavallers,
a la cruïa
dels quatre cantons
i al peu
de la plaça de les Cols.
Són els tres punts
que marquen...
Per tant,
estan a punt de fer
el primer toc?
Perquè estan a punt...
No, no, no.
És quan arriba
la bandera de la ciutat.
La bandera, no,
clar, clar.
Sí, sí.
Ara tardarem
una estona llarga, no?
De moment els que arriben
són els Diables.
Com dèiem,
ahir vam estar parlant
amb el cap de Colla
i amb el president
del Vall de Diables,
lògicament.
En aquest ritual
també que fem a la ràdio
de parlar amb tothom
i lògicament
vam estar parlant
d'aquesta normativa de foc
que tu també
et deus portar de corcoll.
I vam comentar
aquesta previsió
que fa un grup de Diables
de fer una sortida
nus.
Una sortida?
D'Espullats.
Ah, no, no, no.
No, no tens coneixença?
Sí, de Vilafranca?
de l'Arbós,
l'altre dia no ho recordo
però que faran una
el dia 9 d'octubre,
em penso, a l'octubre?
Mira, amb pilotes
parlant clarament,
tu imagina't,
clar, jo estic pensant ara
que aquesta experiència
pot ser terrible.
Tindrà molt de ressò mediàtic
per la causa,
no ho dubto,
però Déu-n'hi-do,
perquè ara veient
com pujan els Diables
i com peta el foc...
Aquest tema,
jo l'altre dia vaig tenir
l'oportunitat
de dedicar un article
a la columna diària
del Punt
que faig aquests dies
al senyor Zapatero
en el sentit
de recordar-li
el compromís
que en ple estiu
el secretari d'Estat
d'Indústria
va fer davant
de l'Ajuntament
del Gran Ullès,
de l'Ajuntament
de Vilafranca,
és a dir,
dos ajuntaments
que un del Nord
i un del Sud
de Catalunya,
un de Convergència
i un del PSC,
juntament amb la Conselleria
de Cultura
de la Generalitat,
que lidera
el conseller Tracerres,
en què el secretari
d'Estat
es va comprometre
que aquest tema
de la festa
quedaria plenament
exceptuat.
Jo, per tant,
vull creure
que el govern espanyol
és coherent
amb les frases
que diu
i amb les paraules
que defensa
davant
de les institucions
municipalistes
i nacionals
de Catalunya.
Per tant,
em sembla molt bé
la queixa
dels grups de foc,
és un costum
que aquí
a la ciutat
de Tarragona
el tenim documentat
en pirotècnia
des de l'any 1436
i, per tant,
és fora bo
que el senyor Zapatero
tingués present
que això forma part
d'una activitat
patrimonial
que cal protegir
i defensar.
El foc
és un element
que forma part
de la nostra festa
i els que hi participem
autèntics professionals.
Canelleta,
molt joveneta,
esperant els diables,
però Déu-n'hi-do,
ben avillats,
roba taxana,
barret,
guants,
mocador,
si ho tenim per la mà,
Jordi,
en sabem molt aquí,
des de petits,
mira ja com van de preparadets.
Sí, sí,
a mi no m'està agradant
l'entrada,
ara t'ho dic,
perquè fixa't que
estan fent
les enxiuladores
i el enxiulador
és una carretilla
que deixa anar
molt de fum
i fa perdre
molt el lluïment
de la colla,
si es veiem.
Sí, perquè de fet
no veiem la resta
de seguir,
si ni veiem res,
només veiem foc.
Sí,
jo crec que és,
bueno,
és un tipus de carretilla
que està bé
utilitzar-la
en un moment
determinat,
doncs,
per reforçar
la intensitat
d'una incesa,
però veieu-vos
que en aquest moment
ells mateixos
estan matant
el foc,
no?
Doncs no es veu res,
però el soci
que arriba,
els oients
de Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do,
eh?
Venen colla.
Això,
això és l'esclat
del Llucifer,
amb el satrot,
és el satrot
del Llucifer,
que normalment
finalitza
en aquesta nada
d'ofici,
doncs,
l'entrada
que fan diables
a la plaça
de les Cols,
no?
Està bé
veure els diferents
tipus de pirotècnia
que anirem veient.
Jo una mica
dic que
la pirotècnia
en els diables,
en els grups de foc,
en els dracs,
també té tot
un sentit artístic,
no?
I veurem
diferents usos.
No sé si avui al matí,
perquè és més tranquil
encara,
però veurem
diferents maneres
de fer foc,
no?
El pas dels anys...
Quantes maneres
diferents ja,
perquè els que no hi entenem,
ho veiem esplèndid,
maquíssim,
però clar,
cada pirotècnia
deu tenir el seu sentit,
no?
Sí,
la pirotècnia que han usat
ara és una pirotècnia
de la pirotècnia igual
de Canyelles,
una de les pirotècnies
catalanes
per excel·lència.
en aquest cas
és una pirotècnia
de les tradicionals,
podríem dir,
tot i que les xiuladores
pràcticament
no es van introduir
fins als anys 80,
és a dir,
el so aquest xiulador
era poc habitual
en la festa,
és a dir,
normalment
només es tirava
el que se'n deia
carretilla vermella,
la carretilla vermella
és una carretilla
molt suau
d'intensitat,
molt plàstica,
però també
amb el pas dels anys,
sobretot a la nit
amb la instal·lació elèctrica
no es ve a massa.
Ara tenim el Drac,
el Drac està combinant
diferents tipus
d'encesa,
per una banda
porta a la boca
el sortidor francès blanc,
és un sortidor
també de la pirotècnia
igual,
molt intens,
molt potent,
el combina
amb una mica
de xiuladora,
també fa fum,
però a l'utilitzar-ne menys
es veu molt millor
i ha contrastat
aquesta intensitat
del blanc francès
amb la xiuladora,
per tant,
la combinació,
diguéssim que
a nivell estètic
és més bona aquesta,
no?
Ara a veure,
és una evidència,
però clar,
els elements de foc
del seguici,
quan es fa fosc,
els elements del seguici
a quarts de 10 del matí
és molt diferent
també als de foc,
no?
Sí, sí,
per això...
No llueix igual.
És interessant també
de veure,
el bou també
agafa el mateix tipus
de pirotècnia intensa,
aquest blanc francès
és el que més es veu.
Llavors,
això demostra una mica
la picardia
del cap de colla
pel que tu deies,
no?
En aquest cas,
el salva,
si no és el que va
de cap de colla
i d'encenador,
doncs es veu clarament,
el Salvador Borrull,
doncs opta
per la pirotècnia blanca
més intensa,
que és la que permet
contrastar
el que tu deies,
no?
Clar,
com hi ha molta intensitat
de llum,
cal més intensitat
de foc.
Aquesta sortidor
encara és posterior
a l'altra pirotècnia
que et deia,
això es va inventar
molt,
com a molt aviat,
a finals dels 80,
a principis dels 90
i és un tipus de sortidor
doncs molt intens.
Els Diables
ja han arribat
al Pla de la Seu,
per tant,
estem rodejats,
d'aquí no hi ha
qui s'escafi,
això de la pirotècnia
és el que dius,
que té un set...
Ui,
a veure,
ara la llegem cap aquí
perquè com que els Diables
han arribat
al Pla de la Seu,
trabocaire,
sento per allà,
al port.
Això ha estat
la carretillada
de quan s'arriba
al Pla de la Seu,
a la porta
de la catedral
doncs se fa aquesta encesa
que se'n diu
carretillada
del Vall de Diables,
que vol dir
que tots els Diables
peten a l'hora,
no?
És el primer element
que marca l'entrada
doncs
al Pla de la Seu,
que és un dels espais rituals
que tindrà molta importància
en el dia d'avui
perquè veurem
l'entrada
de la bandera
al matí
i l'entrada
de la pla de Santa Decla
a la nit, no?
Poca broma
que arriba a la víbria.
Sí,
és un dels elements
més estimats pels nens,
no sé si per això
dels pits
que tenen instints
maternals
o ja d'un altre tipus.
O un altre tipus d'instints.
No ho sé ben bé,
però vaja,
la víbria
va ser recuperada
l'any 93,
és l'únic element
del seguici,
que no té història,
és a dir,
des del 93
aquí evidentment
ha fet història,
però
no té antecedents
històricos documentats
de Tarragona.
Tot i així
es diu
que la víbria
era l'emblema
del cas
del rei
Jaume I,
que després
va ser transformat
en un ratpenat,
però aquest valor
reial
el feia
que tingués...
Perdona Jordi,
perquè tenim l'oportunitat
que ens ho expliqués.
Quin tipus de pirotecnia
utilitzen?
Perquè l'estan encenent aquí
exactament en aquest moment.
Ara t'ho diré
quan l'encenguin
perquè...
Però és diferent
a les altres?
Sí,
en aquest moment
ells han optat
per una carretilla
podríem dir
molt més efectista,
de molta més potència,
els primers
que estan utilitzant
carretilles
que són les més clàssiques
podríem dir,
però amb molta intensitat,
és a dir,
és una carretilla
que surt a una pressió
més ràpida.
La carretilla
és un element
de poca intensitat,
però en aquest cas
és una carretilla blanca,
per tant,
de molt de color
i molt adequada
també per contrastar
amb aquesta hora matinal
de la llum.
La gent l'aplaudit molt
perquè, clar,
surt molta potència
i fa molt d'efecte.
A veure,
el so hi és,
la visió també
i l'olor,
perquè Santa Tecla
també té la seva olor
particular,
sobretot en aquest moment
de la passada
del Seguís
i l'olor a pólvora.
Sí,
el ball de Joan de Sarrallonga,
doncs,
una mica,
és única,
una època de la festa,
la festa va ser
presidida
per aquest so
de les salves
d'arcabusos
i de trabucs.
Com a mínim,
sabem que n'hi havia
llades del segle XVII,
tot i que el ball de Sarrallonga
a Tarragona
amb documentació
no existeix,
almenys
amb anterioritat
al segle XIX.
Ja tothom es posa de peu
perquè sona l'emperitor roca.
Arriba la Liga.
És el contrast
de les bèsties
de foc
amb les bèsties
de...
pacífiques,
que en diem,
o sense foc,
no?
la primera cobre
és l'àliga,
és la primera peça
que va ser recuperada
a Tarragona
l'any 86,
és una obra
de l'escultor
Antoni Mas.
És bo recordar
que els escultors
han tingut molt de pes
en la història
de la festa
des de sempre,
i el Antoni Mas
és un crac
de l'escultura.
Es va inspirar
amb aquesta tècnica
d'orígens ancestrals
que és el lleutor
que s'ha conservat
una peça molt antiga
que és la Liga de Girona
i que l'única altra liga
que s'ha fet de nou
és aquesta Liga de Tarragona
que, com veieu,
llueix perfectament
amb aquest daurat
propi
que té la peça.
La Liga Caraballa
aquí tot just
puja una miqueta
les escales
aquí davant de...
a la plaça de les Cols
davant de les escales.
Per cert,
que hem vist a la mica
la fotògrafa israeliana
convidada en guany
per Pep Escoda
per la festa dels ulls
amb el seu trípode.
És una dona molt alta
i amb el trípode
amunt i avall,
escolta,
però amb una agilitat
i una rapidesa.
La Liga ja també
doncs ha fet
el seu acte de presència
aquí a la plaça de les Cols.
i darrere de la banda de música
un grup de joves
que fan tot l'aspecte
d'anar bé dormit
i que continuen la festa.
A veure,
fins quan aguanten, no?
Sí, bé,
és una mica
aquesta barreja
de sensacions
que té el matí
de Sant de Decla.
Concretament tenim
la unió musical de Muro
que acompanya la Liga.
De fet,
la Liga va ser
la introductora
de les marxes
de música de banda
en la festa
perquè després
doncs ja va vindre el lleó
però bueno,
li dóna un contrast important.
També és bo recordar
la icona de la Liga
de religió
i de municipalisme
alhora
o de religió
i de poder civil.
A la boca
el colom
de Sant Joan evangelista
símbol
avui de la pau
però antigament
símbol clarament religiós
i al cap
la corona
del comte de Tarragona
Robert Bordet
una mica reivindicant
i cosa que va ser
problemàtica
en el seu moment
la no adscripció
espanyola
d'aquesta àliga
perquè les àligues
normalment
han portat sovint
la corona
doncs reial
vinculada
a la monarquia espanyola
i en camí
aquí es va optar
per una opció local
que era aquesta corona
del comte Robert Bordet
que és un dels comtes
medievals
de la ciutat de Tarragona.
Ara la Molassa
està ballant poquet
aquí ara
en aquest moment
eh?
No, no
em refereixo
que aquest moment
del seguici
d'anar d'ofici
no es perllonga tant
com el de la vigília
o com el de la processó
aquesta tarda
sí
ahir va ser
és el més breu tot
no?
sí
avui es passa
diguéssim
ara per aquí
acompanyen
i poca cosa més
sí
és un acompanyament
d'autoritats
els dos moments
que es balla més
són
a la cercavila d'ahir
i a la processó
d'avui
de la tarda
però les anades
a ofici processó
sempre són
més lleugeres
tot i que també
amb el pas dels anys
també s'ha tingut
que guanyar temps
perquè com diu
ha hagut més
a la mes del seguici
acompanyen a la Molassa
els gaiers
els bordons
jo diria que són
dels gaiers
més interessants
que té la ciutat
de Tarragona
alguns dels membres
actuals
formaven part
de gaiers
dels molnars
antigament
i són dels grups
que realment
poden dir
que afinen a la festa
l'entrada dels músics
ahir
que també van poder
retransmetre en directe
els oients
de Tarragona Ràdio
és dels moments emocionants
perquè realment
és dels elements
fonamentals
a la festa
fins a 10 bandes
fins a 10 formacions
millor dit
participant en guany
a la festa major
de Tarragona
diguem-ne
que és el nombre habitual
no?
sí, sí
és el mateix nombre
d'elements
o sigui
jo crec que n'hi ha més
ara
més de 10 formacions
després les comptarem
em puc equivocar
perfecte
però vaja
ara entrar a la cocafera
jo aquí sí que faré un apunt
que hi ha una cosa
que
tot i que a mi m'agrada molt
la formació
que lidera
en aquest cas
doncs
la música de la cocafera
no?
que porta la música
a la cocafera
però
hi ha una cosa
que no quadra
que és la cocafera
històricament
sempre ha anat
acompanyada
d'uns ministres
i això és
des de l'edat mitjana
i aquí
se'ns han deixat
el sac de gemecs
perquè
sense sac de gemecs
no hi ha ministres
i per tant
està bé fer l'apunt
jo ahir ja vaig comentar-ho
hi havia el professor Luca
de la Universitat de Torino
que venia molt documentat
i me va recordar
dió
hombre
esto no quadra
no quadra
con los documentos
i tal
i bueno
diu
debe haber algún ouvido
però aquest
sac de gemecs
és com a indispensable
la pobreta
està sadegada
i està bevent a la fort
un va dir ahir
que
hi havia alguns quants
que portaven
encara una mica
ressaca
de la nit del 21
no no i ben aviats
eh
que van
els de la cocafera
i repartint caramels
a torri a dret
ala
tota la canalla
a buscar els caramels
i ara entra el Lleó
a la plaça
majestuós
com sempre
aquella és la banda
de Cardona
sí
Cardona és una plaça
torera
perquè a Cardona
fan bous
i suposo que això
té una vinculació
amb les bandes
el Lleó
doncs
es representa
aquí a la ciutat
doncs
la llegenda de Santa Tecla
perquè sabeu
que entre els passatges
de Santa Tecla
doncs
hi ha el martiri
de les feres
i aquest martiri
de les feres
té una presència
en el retaule
major de la catedral
esculpit
per Pere Joan
en què
la Santa
doncs
se salva
diguéssim
d'aquestes feres
que són
quasi tot
lleons
i lleones
no
és el cas
de la versió
particular
de lleó
a Tarragona
amb altres poblacions
ha sigut
el lleó
de Sant Marc
hi ha diferents
casos
però sobretot
perquè també
el lleó
té una vinculació
amb els quatre evangelistes
que antigament
també desfilaven
a la processó
i avui no
però vaja
també s'ha de dir
que de lleons
no n'hi ha masses
al país
és una de les
figures
que tampoc
va sobrada
però sí
que aquí a Tarragona
doncs
va ser recuperat
i a més a més
amb aquest encert
també
de la corona
que va fer
l'escultor
Joan Serramià
perquè
porta la corona
amb tota la resta
de bèsties
que existien
en aquell moment
com a raï
de les bèsties
jo crec que
les dues corones
que tenim a Tarragona
que són
tant la de la Lliga
feta pel
el taller de jolleria
i la corona de lleó
feta en aquest cas
pel Joan Serramià
expliquen una mica
moltes coses
però entre altres
aquesta rivalitat
que hi ha també
entre els jollers
tarragonins
del carrer Major
cosa que també
és molt interessant
d'analitzar
en clau local
si més no
ara feta
aquesta aturada
ja comencem a veure
els gegants
al carrer Major
moltíssima gent
que acompanya
el seguici
va a bon ritme
perquè tot i que hi ha
moltíssimes persones
que gaudeixen
d'aquesta nana d'ofici
no es pot comparar
com el de la vigília
o el de la processó
per tant
això permet
molta més fluidesa
a l'hora d'arribar
al pla de la seu
vaja
Sí, de fet
aquí a l'alçada
de la plaça
de les Cols
és difícil
detectar
que puguin haver
retards
ahir
em comentaven
avui
amb un esmorzar
els companys
del Serrallonga
que sí que realment
es van acumular
bastants retards
en la part
diguéssim
de la Rambla
i després
en els versos
fet que clar
motiva que
versos que tenien
que anar a les 11
anaven a les 12
de la nit
vull dir que déu-n'hi-do
el retard
que es va acumular
però jo penso
que aquí a l'alçada
de la plaça
de les Cols
home
si aquí ja vas malament
ja pots patir
eh
ja pots patir
Magí de les Timbales
Albert Ballbé
Sí
què dir
d'un Alberto
no
l'Albert
que
és un dels personatges
més emblemàtics
de la festa major
de Tarragona
actualment
també és regidor
a l'oposició
de l'Ajuntament
però ell
doncs
ahir anava
l'Eduard Seriol
si no m'equivoco
avui va l'Albert
i és un dels elements
molt característics
són els dos Magíns
de les Timbales
es van tornant
Sí
bueno
t'has fet també
després va el fill
del doctor Fontanet
per Sant Magí
però bé
també és important
recordar
doncs
el Patge
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
anys no el fa tothom, tot i que té
altres elements més
antics, com després els gegants vells, que són
del 1825. I aquestes còpies
que estem veient avui, doncs són les còpies
que es van fer l'any 1985
dels antics gegants de la ciutat,
són del 1851,
són les còpies de fibra que es van
encarregar, doncs,
enguany fa 25 festes majors.
Ara ballen els gegants.
Jo no sé si, suposo
que sí, que una miqueta el que és el so
de la música de la festa també arriba als
oients.
Déu-n'hi-do als trompeters, eh, tanta estona
de peu aquí, pobres.
Els vestits són els tradicionals
en de sempre, no? Jordi,
els vestits dels trompeters, els barrets,
és que molt característic. Sí, sí,
bé, de sempre, mai se'n pot dir, això del
de sempre. Bueno, de sempre, és un parlar.
Ara ens saludava l'encenador del Vall de Diables,
el Tòfol Solitxero,
quan vaig tenir el plaer de donar-li
l'alternativa jo fa molts anys, quan he fet
l'encenador dels Diables,
i sempre ens saludem aquest dia.
Això del vestit...
És el seu mentor.
Sí, sí, sí, un bon amic dels Diables, en aquest cas.
Els trompeters que em preguntaven, doncs,
porten l'antiga gramalla que portaven els consellers
de l'Ajuntament. Aquesta és la indumentària que en els actes
solemnes l'Ajuntament lluïa, no?
Això ha estat interpretat de dues maneres, no?
La gent que considerava que és una ofensa
al que seria la institució municipal
i, per altra banda, també aquella gent
que considera que és un emblema
que ha quedat testimoni d'aquella època.
Les males llengües diuen que
Felip V va utilitzar
tots aquests elements
dels consellers municipals catalans,
els va posar en l'aspecte festiu,
va ridiculitzar-ho. Des de la perspectiva
del temps, jo crec que, a més que ridiculitzar-ho,
per a nosaltres és un plaer poder veure
aquells emblemes que representen
les institucions del nostre país
perquè ens estimem molt la festa, no?
Dona aquesta singularitat.
Ara han entrat a plaça els nanos,
segueix el ball de bastons,
tot va molt rapidet perquè, clar,
se suposa que a les 10 tothom ha d'estar
aquí al pla de la seu, ja, no?
Sí, sí, estaran, eh?
Ara ha passat nanos vells i nanos nous,
són les dues colles històriques,
en aquest cas els nanos nous
molt ben acompanyats en aquest cas,
així com deia abans el de la cocafera,
en aquest cas acompanyats
per una formació de sacaires
de l'Escola Municipal de Música,
que és una de les peces característiques
d'acompanyament dels nanos,
el sac de gemecs, no?
Per tant, fins aquí, doncs,
igual que abans n'hem dit una de negativa,
ara una de positiva,
perquè molt encerta d'aquesta aportació, no?
Passa el ball de bastons,
popularment anomenat de la part alta,
tot que ells s'autonomenen, doncs, de Tarragona,
i darrere, doncs, passa el ball de bastonets.
És el grup, comença el grup de danses,
que veureu que avui del matí a ofici
pràcticament passa,
pràcticament sense ballar.
Es tracta de dos balls de bastons,
el primer seria de ball de bastons curt
i els pastorets un ball de bastons llarg, no?
És a dir, una mica, és aquesta característica.
Antiguitats també variades,
perquè, de fet, la continuïtat del ball de bastons
de Tarragona, doncs, des del segle XIX fins ara,
ha estat, doncs, molt forta,
tot i que tenim notícies de segles anteriors,
com, per exemple, doncs,
alguns dibuixos que apareixen en una llibreta
d'un estudiant que es va quedar tan impressionat
de la festa major de Tarragona,
i un estudiant del seminari,
que va dibuixar dos elements,
al ball de bastons i al ball de valencians,
fent les seves torretes, no?
Ara entra a plaça l'entremés dels turcs i cavallets,
primer els cavallers cristians i després, doncs, els turcs.
En aquest cas, doncs,
és una d'aquestes configuracions de lluites medievals,
igual que dèiem abans dels Diables.
Els cavallets de Tarragona
són els més antics documentats de tots els països catalans,
són del segle XIV,
i aquesta configuració de lluita entre el vell i el mal
és una mica posterior, ja que és...
Curiós que els de Tarragona siguin els més àntics,
no?
A 20 zones, diguem-ne,
on el tema de la presència musulmana
i la reconquesta, doncs,
va ser bastant més evident també aquí,
però mai més evident que a Tarragona.
Sí, però la figura del cavallet va ser aquí,
dels primers llocs, com a mínim,
aquest document,
tot i que aquesta lluita amb els turcs,
no la trobem documentada fins al segle XV.
Al segle XV, diguéssim,
que en el XIV trobem els cavallets,
és de suposar que hi havia els turcs,
però, vaja, no ho podem certificar,
i al segle XX trobem els turcs.
Ara ha arribat la bandera,
això ens indica que la bandera
està a la confluència del carrer Cavallers
i, per tant, el primer toc de trompeta.
Primer toc de trompeta,
el segon arribarà quan...
M'has dit, a la plaça de les Cols, no?
No, el segon el tindrem als quatre cantons.
Després a la plaça de les Cols.
El tercer, al peu de la plaça de les Cols, no?
El primer és una mica encara amb molt de garbuix,
perquè estan passant els valls.
De vegades, alguns grallers tenen la deferència
de no tocar quan toquen el primer toc de trompeta.
Avui no ha estat així,
no és que hi hagi cap norma escrita,
però, bueno, és una mica...
Com va el seguir, si no?
Una mica l'entorn,
a vegades pots fer-ho, a vegades...
Sí, bueno, de fet, també,
si el ball puja més o menys a les Gitanes, també...
Gitanes, que en guany estan d'aniversari.
Sí, 25 anys de recuperació d'aquest ball
que també hem documentat des del 1577,
com a mínim,
tot i que sabem que antigament
hi ha una representació de les Gomianes,
que possiblement seria l'antecedent
d'aquestes Gitanes actuals, no?
En guany a més, ens han permès veure a Tarragona
tota una representació de ball de Gitanes
en d'altres punts de Catalunya
amb motiu d'aquest aniversari.
Van parlar amb el cap de colla del Ball de Gitanes
i va ser divertit perquè ens explicava interioritats
com a vegades que se'ls emboliquen les cintes.
Això que els ha passat alguna vegada,
això és un problema, eh?
Sí, bueno, de fet...
Una vegada, eh? Alguna vegada.
Tots els balls tenen la seva part de destresa
i d'agilitat que pugui haver en cada cas.
Ara entraran a plaça al Ball de Cosis.
El Ball de Cosis és un ball documentat en el segle XV,
va sortir fins al segle XIX,
després va desaparèixer.
És interessant de veure
que porten, a diferència de la majoria de balls
que són molt vermellosos,
aquests van de color blau,
perquè els Cosis portaven una...
Eren un estri de pesca
que se posava amb aquesta forma de cònica
que porten el barret a les platges.
Aquí a Tarragona hi ha la platja dels Cosis,
que és una platja prou desconeguda,
però si aneu veureu aquest color que porten els barrets.
Les vermelles blaves també ens indiquen
aquest caràcter mariner d'aquest ball.
Hi ha alguns elements de la festa
que tot i que ja estan implantats al segle XIX
encara són molt desconeguts pels tarragonins.
Ball de Diables, l'Àliga, diferents elements.
L'altre dia parlàvem amb missants de la Moxiganga,
que també estava d'aniversari.
No, no, ha costat molt que la gent entengui
que és la Moxiganga,
o ha costat molt el Ball de Cosis,
que ara deies, per exemple.
Són elements de la festa
que encara ens costa una miqueta d'entendre, no?
Que són desconeguts, vaja, en la seva essència.
Bé, jo crec que és una mica com quan van començar
a recuperar-se altres elements,
doncs exactament el mateix, no?
És a dir, hi ha elements que s'han recuperat
més tardanament, doncs ara els Cosis va ser l'últim.
Una qüestió de temps, doncs.
Els set pecats capitals va ser el penúltim.
I home, i la Moxiganga porta deu anys,
vull dir que també hauran de ser els primers
que comencin a valorar la importància
de sortir deu anys, no?
Vull dir que, en tot cas, jo crec que, evidentment,
hi ha dos blocs, que serien els blocs, doncs,
més recuperats amb anterioritat
i els que han sigut posteriorment.
Segon toc.
I home, i la Moxiganga,
El segon toc, i quasi que ens movem una mica
cap al Pla de la Seu, si et sembla, Jordi,
que ara hi haurà la tanda d'alluïment del seguici
i hem de fer alguns canvis, també,
amb la nostra unitat mòbil.
Què em deies ara?
Que arribava ara tota la corporació, lògicament.
Doncs fem aquesta arribada.
Hi ha hagut una aturada, clar,
perquè ha d'haver-hi una separació important
entre el que és el seguici i les autoritats, no?
Bé, de fet, el que succeeix és que
normalment els caps de colla dels darrers valls,
d'aquests més nous,
són els que...
A veure, una certa dificultat.
Són els que tenen també una més picardia
amb aquest tema, perquè, evidentment,
són els que han fet, han parat, no?
Vull dir que són els que, com heu pogut comprovar,
són els que han permès que també se sentís millor
aquest segon top del Pla de la Seu, no?
Molt bé, doncs ja som al Pla de la Seu.
Fem una petita pausa i de tornada us explicarem
què està passant aquests minuts previs a l'inici de l'ofici.
Les portes de la catedral obertes de bat a bat
i gairebé el seguici popular de la Festa Major de Tarragona
al complet.
Tornem en un no-res.
Tarragona Ràdio és la ràdio de les festes.
Arriben a Tarragona els dies dels castells,
del seguici, del cafè Copa i Puro, de la Tronada i del Correfoc.
Arriben les festes de Santa Tecla.
12 dies de Festa Major on, a més a més,
podràs contemplar el ball de cerculets petits
de les parts Santa Tecla.
Vine i celebro-ho amb nosaltres.
El complex industrial de Rapsola Tarragona
recolza, participa i viu les festes de Santa Tecla
amb tota la seva energia.
Amb sisens col·locats, dosos a punt d'entrar.
El Casell està perfecte.
L'entrada dels dosos a cotxador.
A nivell de sisens, l'enceneta està 15 terços.
Estan fantàstics.
El forra, no es veu quarts, mantenint la posició.
Santa Tecla, bona festa major
amb Tarragona Ràdio.
La Ràdio de les Festes.
3 de 9, el forra carregat.
Arriba Tecla TV, la televisió de les festes.
Del 21 al 24 de setembre,
retransmissions en directe dels principals actes,
entrevistes i reportatges de la festa major de la ciutat.
Tot ho podràs veure a les pantalles gegants
instal·lades a la plaça de la Font
i a la Rambla Nova, a l'alçada dels Despullats,
i també a internet a www.teclatv.ar
Tecla TV, les festes com mai les havies vist.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Bona nit
Cinc minuts, les deu del matí, aquí estem en directe, hem deixat les escales de la catedral i ja som aquí al pla del seu, l'entrada Jordi, l'entrada de l'anada ofici des d'aquí, tu creus que ho podrem explicar bé?
Sí, veurem molt bé, molt bé, molt bé l'entrada. Mira, en aquest moment...
Demanem disculpas a un senyor perquè li han posat l'antena a l'ull, ens disculpa, oi? Està sense volguer, gràcies.
Entren els massers, que són aquestes masses que l'emperador Carles V va autoritzar a la ciutat de Tarragona,
entra la senyera de la ciutat, que és el que dona sentit realment a l'entrada d'aquest matí,
i a continuació ja venen el que serien els rebutjers i les autoritats, no?
És de la part més corporativa, a més avui aquí hi ha moltes banderes de ciutats germanes, tot un protocol curiós, no?
Hi hauria més gent que el seguissi, Jordi.
Sí, darrere tancar la corporació municipal, que avui encapçala el senyor Ballesteros amb tota la corporació municipal,
i saludant a tots els grups.
Normalment van sempre la part primera, que són les autoritats de presidència,
i després va a l'oposició.
D'aquest moment estem a Pla de la Seu, davant de la Cucafera,
ballant al peu de la Cucafera,
i sentim com ja peten els trabucs,
enlairen els pilars caminant,
els pilars que preparen les Coyeres Castelleres,
el peu mateix de la catedral,
al Vall de Valencians,
enlaire també la seua Torreta,
peten els grups de foc,
la Cucafera està a punt d'aixafar-nos,
l'emparito sona,
bueno, és...
La veritat és que és difícil moure's en aquest moment,
perquè s'aixequen els pilars...
Sí, al mateix temps estan sonant la tronada, la pirotècnia Martí,
repica,
tot plegat és aquesta sensació que tot passa l'hora, no?
Ja, una mica també com a prèvia de la...
Per temps ja que la Cucafera s'ha de moure.
Sí, sí, bueno, no ens ha aixafat de miracle,
però vaja, en tot cas,
l'entrada d'aquesta matinal ve a ser una mica d'assaig
del que veurem després a la nit,
i bueno, jo penso que bé, bé,
està petant molt bé aquesta entrada,
aquesta tronada que ha saludat,
aquesta entrada de la senyera.
Breu i intensa.
Breu i intensa.
Com han de ser les entrades,
les del matí han de ser breus i intenses.
És diferent a la que contemplarem a la tarda?
Sí, sí, sí, jo crec que...
Aquesta és una mica la de l'assaig de la tarda,
és interessant també no entretenir-se massa aquí,
perquè els pilars també tenen el seu temps de caducitat,
podríem dir,
però bé, bé, molt...
Jo penso que ha estat molt correcte i molt al tempo,
vull dir que amb aquest neguit que hem arribat
perquè hem fet un canvi de posició,
però vaja, molt...
No, bé, jo crec que com a mínim han pogut transmetre
els oients de Tarragona Ràdio aquesta entrada a ofici,
immediatament us deixarem en companyia
de la retransmissió d'aquest ofici.
Ara els diferents grups festius,
les bandes, suposo que van a fer un cafè,
altres a esmorzar, a fer temps, no?,
perquè després a les 11 han de ser aquí.
si quedava algú per despertar-se,
el que està clar és que tothom s'ha despertat
i en tot cas sí que ara ja tens de fer el cafè i tranquil·lament, no?
Respecte a la tarda, sí que veig un petit detall que em fa patir...
Però hi ha l'oripell.
Sí, l'oripell és el que tiraran del balcó de la terrada,
del terrat de la...
Ah, perquè no veia, eh?
Sí, però el que no hi ha són els bonics, aquells sortidors, no?,
que acompanyen...
No, és veritat, perquè ahir que vam estar fent el programa aquí en directe
ja vam veure que no els posaven, en guany no n'hi ha.
Jo vaig tenir un atament s'ahir, però em sembla que si tu també la vas veure
queda confirmat que l'entrada no tindrà aquests sortidorets tan bonics
que acompanyen el llançament de l'oripell des de la catedral i tal,
a no ser que hi hagi alguna altra sorpresa pilotècnica amagada, eh?,
que també pot ser.
La jornada és molt llarga, temps hi haurà per parlar d'això, d'allò altre,
però sempre amb el centre del Dia de la Patrona,
Santa Tecla en directe des de la Ràdio de la Ciutat.