Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per ara, que estic a la feina, no puc estar aquí
amb altres, em sap greu, però
tot i sentint-vos per ràdio,
no he pogut evitar d'emocionar una mica
amb l'entrevista anterior, no? El senyor
Llorac, que aprofito per felicitar-lo des d'aquí
i com no, sentim parlar
doncs del sabedó fa.
Són aquells
moments
que la festa adquireix
la dimensió més emotiva,
més emocional. L'acte de demà,
on persones que porteu molts anys treballant
a la festa,
esteu allà i hi estan els vostres amics
i les vostres famílies, no?
Jo penso que és un dia més de la festa.
Sí, tu creus que és un dia més de la festa?
És un home pràctic, el Jaume és molt pràctic,
la Dolors em penso que és
més sensiblera com a servidora, no?
Sí, jo penso que sí, eh? Aquí
toca la fibra perquè
clar, són molts anys i a més
quan estàs en un entorn familiar,
no?
Que tens els fills que han sortit
des de petits, germans, una parella
i després, doncs, compartiu-ho,
deixem aquí tirar floretes,
amb gent com Salvador Fà,
que porta molts anys treballant
per la festa,
el Jaume Guàs,
que porta tota, tota la seva vida
sortint a la festa
i que segueix treballant moltíssim
i tots aquests companys que estan avui per aquí,
que portem moltíssims anys,
fa molta il·lusió.
Dolors particularment, tu quants anys
portes a la festa?
Doncs, ja, si me fas comptar,
jo em sembla que són els 25
que toquen
o 26 que vam començar
a preparar-ho abans.
Per tant, el dia que vas néixer
ja vas agafar la gralla, no?
Perquè d'aquí no, vull dir,
tu estàs rondant els 26-27, no?
Mira, el que volia explicar és que,
clar, a mi em presenteu com a
grellera de les bar,
que realment vaig començar així,
vaig començar perquè en una època
que ja portàvem des de l'any 82
amb les bars, d'en Saire,
i que ens vam adonar que no podia sortir al carrer
si no tenies músics, no?
Anaves a qualsevol altre lloc
fora de la nostra autonomia,
fora del país, de l'estat,
a l'estranger,
i tot arreu tenien músics
i aquí ja ens faltava això.
Però després de seguida,
quan va començar el Vall de Serrallonga,
jo ja vaig fer
Vall de Serrallonga,
i després actualment soc del Vall de Set Pecats
i monitora del Vall de Serrallonga Petitó,
vull dir que això de grellera
vaig començar així, però poc temps.
Segurament han significat aquest aspecte
perquè va ser el teu inici a la festa,
però com passa, gairebé tothom
que està immers en les entitats de Santa Tecla
no s'hi pot quedar quiet fent l'activitat sempre,
sinó que es va derivant cap a altres aspectes,
individualment, però també com a entitats,
en el cas dels portadors dels nanos vells,
que sempre esteu fent coses més enllà de portar els nanos.
Home, sí.
Ara presenteu una pàgina web, per exemple.
Sí, a veure, vosaltres, per exemple,
no som ens dediquem a portar els nanos,
sinó que col·laborem amb altres entitats,
amb l'agrupació de Gagantera de Catalunya.
També ara per aquestes festes han començat diversos projectes.
Per exemple, presentarem el dia 17 el que és la nova pàgina web,
amb diverses innovacions tecnològiques,
que s'ha quedat una mica desfasada.
També participem en la donació de sant que farà la marató,
que portarem els nanos als requins,
en la qual es donarà una xapa commemorativa
que ficarà la cinquè marató de sant.
També aquest any, diguéssim,
que és una petita arrencada de cara a l'any 2015,
que els nanos fan 150 anys.
Llavors, cada any nosaltres anirem traient una xapa
en una parella de nanos.
I l'última xapa, que serà l'any 2015,
però no sabem què feré.
O també la posem a la venda o la regalarem,
que serà el nanocapità.
Si és que no pareu.
És el que dèiem abans,
la festa no està en un armari
i es treu per Santa Tegla i es torna a guardar.
d'un any a l'altre,
Déu-n'hi-do la feinada que es va fer des de les entitats.
També és una cosa que, per exemple,
jo, per exemple, no podem estar parats,
perquè quan no hi ha feina a l'associació,
portem roba a rentar,
ara hem d'anar a parlar amb el malalt que serveix,
per exemple, perquè es pugui restaurar un cap.
O amb l'Àngel Cantos,
com aquest any ha hagut de restaurar els barrets,
perquè des de l'any passat de la pluja
van quedar una mica malmesos.
Esperem que aquest any no plogui.
No, aquest any no plogrà, no?
Diuen que no, no sé.
Jo espero que no.
Dolors, tu que tens una visió molt àmplia de la festa,
si seguim l'evolució dels últims anys,
com ho veus, el tema?
Molt bona pregunta.
Ja m'agradaria tenir una breta màgica,
però jo penso que la pluja és part de Sabta Tecla,
haver de renovar les espardenyes cada any,
perquè estan totes mullades,
fetes molt bé, es part.
Jo penso que quan sap més greu de tot,
a part de concerts i gent que està preparant coses,
és el seguir-se petit,
seguir-se petit que només surten una tarda,
pobrets, si aquell dia plou no surten,
ja s'ha acabat fins l'any que ve, no?
I aquell dia sí que fa patir,
però jo em sembla que aquest any no plourà.
Dolors, està la festa, diguem-ne,
des de totes les mirades, totes les dimensions,
perquè tu bé explicaves que has ho vintejat,
doncs, a diferents valls del seguici,
et deu donar una visió molt global.
La tenim en un estat òptim, no?,
aquesta vessant tradicional de la festa major tarragonina.
Doncs sí, sí, sembla mentida,
perquè quan van començar,
que eren quatre gats,
i realment eren quatre gats,
i segur que la gent que em sent,
doncs, sí, s'hi sent molt identificat,
perquè anaves pel carrer i no hi havia gent, no?
Tu havies de tenir referents d'altres poblacions i llocs
on vivia molt la festa,
i que hi va començar molt a engegar a nivell de públic.
I, clar, ara, fins i tot, no?,
potser és allò una mica massa,
que dius, n'heu vingut a veure amb mi
o voleu posar-vos baltros dintre el seguici, no?
Perquè costa fins i tot fer-se pas.
Però això també, clar, per això ho fem, no?
Això fa molta il·lusió.
Jo em sembla que sí,
que ara està a un nivell més maco
i que podem disfrutar tots més.
El Jaume volia fer un comentari al voltant de això.
Sí, mira, sobre això de la Santa Tecla,
que sempre t'ho dic que la Santa Tecla
no el segueix i sempre creix.
És a dir, la Santa Tecla gran ha crescut.
Però també t'he puc dir que la Santa Tecla petita
creixerà d'aquí un pare d'anys.
M'estàs dient que farem uns...
13 nanos petits.
Què m'estàs dient ara?
Molt bé.
Això ja pot ser extraordinari, uns nanos petits.
Hi ha un projecte que hem presentat,
que això ho hem oferit a les escoles públiques
i a bones escoles públiques s'encarreguen de portar els nanos,
excepte el nanocapital que el portarà els nens de l'associació nostra
i segurament per l'any que ve
podem veure el nanocapital petit.
I les altres 12 peces seran per l'any següent.
És a dir, que començareu ja la feina
de fer uns portadors de nanos petits.
A tindre-me un seguici petit...
Home, és un cos que és molt, molt elevat,
perquè no és una peça, són 13 peces.
13 peces, clar.
I no seran 13 portadors,
sinó hi haurà quasi uns 30 portadors,
perquè el que no podem limitar
és tindre 13 nens que portin els nanos.
Llavors la intenció és que els nens
es puguin anar canviant-ho a la cercavila,
és a dir, que hagi més portadors.
Dolors, tu ho sabies, això, aquesta intenció que tenien?
Jo no tenia ni idea.
No, no, no, primícia.
Doncs primícia i gran notícia.
Si algú dubtava que el seguici petit podia créixer,
que no crec que ho dubtés ningú.
Ara ja tenim proves de què creixerà.
És un projecte d'aquí de dos a tres anys.
Però va bé dir-ho per anar trobant dinerets.
Bueno, això ja...
Aquesta és la part més difícil.
Aviam, les coses aquestes sempre es paguen.
Sempre acabem pagant-los.
Nosaltres, quan vam fer la replica dels nanos,
vam aconseguir un 65% del que valia.
No, vau fer inscripció popular i...
Sí, vam aconseguir un 60% de...
Tens i millors de les diques pessetes.
I no és res de l'altre món anar a buscar els cèntims, eh?
Es va costar, però mira, va sortir bé.
I això també sortirà bé.
Ja en parlarem àmpliament, Jaume.
Ens queda només un minutet, Dolors.
de demà serà un acte particularment entranyable per tu.
I ja ho és a altres anys, perquè estàs present en aquesta crida a les festes,
formant part de l'entitat que hi ets, però demà seràs una de les 13 protagonistes.
Home, jo, perquè els oients no em poden veure,
però si no em veurien a la cara un somriure d'orella o brella.
i això ho diu tot, no?
I tant.
Demà estarem molt contenta.
Doncs que gaudeixis moltíssim, tu i els teus en general,
d'aquesta santa tecla.
I t'agraï moltíssim que hagis atès la nostra trucada, Dolors.
Moltíssimes gràcies i bon dia.
Sembla que la comunicació, s'ha tallat la comunicació.
Jaume, el mateix, que tot i que tu estàs per la feina racional,
jo t'observaré demà.
A veure quina cara fas.
Quan et diguin que ets tecler...
Espantat.
Eh, que ets tecler d'un eur.
Espantat, eh?
Espantat.
Tu mereixes, moltíssimes gràcies.
Estic acostumat a aquests esplendiments.
Doncs comença a acostumar-te.
Adéu-siau, les 12 a les notícies.
Adéu-siau.