Lluís Gavaldà, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Pregoner de les festes de Santa Tecla.
Ves qui m'ho havia de dir, eh?
Qui t'ho havia de dir, tu?
Encara no m'ho crec.
Escolta, tu de festes de Santa Tecla, allò de la infantesa, te'n recordes d'alguna cosa?
Quan pràcticament n'hi eren, sortien quatre nanos, quatre ball de bastons?
Sí, tinc el record aquest borrós de venir amb els pares.
Però que era molt poqueta cosa, no?
Sí, si la compares amb el que es fa ara, realment passava molt de pressa.
Quan i com et diuen que series el pregoner d'enguany?
Doncs em va trucar el senyor alcalde i jo em vaig pensar que era una broma.
I quasi que el penjo.
Que tens col·legues bromistes, clar.
Sí, sí, això sí que ho tinc. Som una colla molt de la broma.
Però no, aquella veu, realment, sí, no era ell, era un imitador molt fidel.
I m'ho va demanar.
M'ho va demanar i, de fet, li vaig comentar que potser ho veia una mica excessiu,
que també ja tocava, que tenia feina, que a més ara estem una mica en feinadets,
en preparar cançons i així, però em va dir que ho havia de fer.
I quan l'alcalde et diu una cosa d'aquestes, escolta, no?
Home, és la màxima autoritat de la ciutat.
Exacte.
No sé fins a quin punt et pots negar.
Exacte, jo no puc ara buscar-me problemes i posar-me a l'alcalde de...
No estan los tiempos.
No, no, no, no, realment em vaig sentir molt afalagat.
Li vaig dir, escolta'm, doncs, farem el que podrem.
I a més, doncs, em va dir que hi havia, que era una cosa que hi havia bastanta unanimitat
dins del consistori, que hi havia gent de diferents partits polítics,
regidors de tot tipus de mena, que tothom estava bastant d'acord.
Que no era només una cosa personal seva, sinó que com que hi havia moltes ganes de que ho fes.
I va dir, doncs, vinga.
La particularitat d'enguany, han passat molts pregoners per les festes,
la particularitat, i és una opinió personal, i probablement m'equivoqui,
és que, clar, els pets són un grup que tenen una dimensió de país,
una banda de les emblemàtiques, històriques,
però Lluís Gabaldà, com a tal, ha continuat fent la seva vida en el seu entorn natural,
podríem dir-ho així.
Que està rebona.
Aleshores, no ets un senyor popular.
Diguem-ne que ets d'aquí, que estàs aquí,
que casualment ets cantant dels pets...
Exacte, però vaig dir que el lloc on s'està més tranquil...
Tot i quan deies això de la unanimitat per part de tothom,
vull dir que ets una persona molt propera a tothom.
Era normal que diguéss d'unanimitat, no?
I que ens coneixem tots, i fa molts anys que som aquí,
i és veritat, moltes vegades, quan venen amics de fora
i em pregunten què, i pel carrer, la gent t'emprenya molt,
i els he dit, a Tarragona no.
Perquè a Tarragona...
Escolteu que sóc famós, pareu-me, digueu-me coses, no hi ha manera.
Ningú em diu res, bueno, sí, em diuen...
Què? Què fa el nen?
No, ei, quan té la dona?
Però no em diuen allò, ei...
És a dir, tota la vida esforçant-te per ser famós...
Exacte, exacte.
I resulta que...
I no, no t'ha funcionat.
Però vaja, estic molt content, eh?
Perquè aquí no sóc un famós, sóc el que va a comprar el pa,
el que porta el nen al col·le, el que va al mercat,
el que se'n va al moto a fer un cafè,
i això és més bonic, que no pas ser famós.
Ser famós és un rotllo, francament.
Sí, no?
Sí.
Jo crec que els primers sis mesos, el primer any, deu fer gràcia,
però després deu cansar bastant.
Mentre no festegis, està bé ser famós,
perquè t'ajuda una mica a trobar nòvia.
En un cop ja l'has trobada...
Que tampoc està fàcil per això.
No, no és fàcil, no.
I les tarragonines no es deixen, a més.
Són lures.
Són difícils, sí.
Sí, i escolta, en la teva època de joventut,
quan no eres pare de família i tot això,
costava o no costava gaire?
Costava molt.
Ser famós i tot, ni que fos un famós local al començament.
No, no, no, bueno...
És a dir, el rotllo d'anar en un grup de música
no deixava lligar més?
Bé, lligava més que abans.
Com que abans lligava zero,
doncs ho tenia bé per millorar.
Era fàcil millorar, pitjor no podies anar.
Exacte, pitjor impossible que veia.
Escolta una cosa, Lluís,
para molta atenció,
perquè jo crec que el Lluís Comas,
el nostre tècnic,
ens pot posar una cosa
que t'interessarà perquè vagis practicant.
...de curs intensiu que estem fent ara.
Aquest és el toc de pregó.
Ah, això és el que sonarà en directe.
Veus com t'estic ajudant?
Gràcies.
Concentiu.
Quan senti això,
vol dir que hi ha d'apartar el culet, ja, no?
Jo ja sé que la gent de protocol ha parlat amb tu,
però tu sàpigues que tan bon punt,
soni això,
és el toc de pregó...
No, no, és que vaig perdut,
fas bé de dir-m'ho, eh?
No, clar, ja t'he dit que t'ajudaries.
El toc de pregó
a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal.
Molt bé.
Anuncien l'aparició de la senyera de la ciutat,
escortada pels massers,
mentre les 21 salves dels morterets es pateguen.
Que bonic.
Aleshores, des del campanar de la catedral,
el rapit general de campanes,
la tronada...
Quin espectacle t'espera?
Tot això és prèvia que comenci a parlar jo o què?
Ara no.
O posterior,
perquè si et fan tot això abans de començar,
m'acabaré sense veu.
M'ha dit que era fatal,
és que no me'n recordo jo ara.
Espero que no sigui tot abans de que parli.
No, no, no,
tot això té el seu...
Jo ja sé que t'han trucat de protocol.
No sé si has d'anar vestit d'alguna manera en particular.
Vaig per dur de...
Home, aniré una mica riat.
Sí?
Tu tens corbata?
No.
Però no cal avui dia,
un polo informal.
No, sí?
Què passa?
T'explico.
A veure.
És que jo toco amb corbata.
És veritat.
Al concert toco amb corbata.
Llavors, quan surto del concert,
l'última cosa que tinc ganes és de posar-me a corbata.
Però no tinc cap mania a la corbata.
Jo trobo que és una cosa elegant,
però no, no aniré pas amb corbata.
Aniré una cosa bé...
Com deien, arreglada, però informal.
Arregladet, que quedi bé.
A veure, la teva imatge, la teva presència,
diguem-ne que ja n'hi ha prou.
Hi haurà l'arcabisba allà, també m'han dit.
L'arcabisba i...
Home, al nostre arcabisba li encanten els puestos, eh?
Sí?
Jo no m'estranyaria gens que hi fos, eh?
Hi hauré de dir il·lustríssima i excel·lentíssim.
Jo crec que no, senyor arcabisba.
Senyor arcabisba.
I a l'alcalde que li pot dir.
És campatxant-ho, com el rei.
Per Fèlix, jo li dic que soc il·lustríssim alcalde.
Però això has de parlar amb el senyor de protocol.
Quasi que sí.
És que aquí jo no et puc ajudar.
Bueno, va.
Aquí no, perquè jo el tema del protocol
tampoc no controlo gaire.
Però jo crec que, Lluís,
amb educació es pot anar a tot arreu.
Això sí que és veritat.
Ja està.
Això sempre ho he pensat.
Que el càrrec, que el no sé què, et descuides,
si tu actues educadament,
ningú t'ha de dir absolutament res.
Jo el que trobo, fixa-t'hi,
jo el que trobo més complicat de tot,
per sobre de tot el protocol i el que és la tradició,
és el que has de dir.
Fer un pregó de festa major,
jo trobo una empresa realment complicadíssima.
Doncs no et diré que no.
A més a més, hi ha un pressing afegit en el meu cas.
I és que, en general, el pregoner és una persona
que ve de fora, arriba el dia,
escudella el pregó,
després l'escudellen i el conviden a sopar o a dinar
i se'n va.
Si és campechano també, una mica de rebella i ja està.
Exacte.
Però, clar, fer el pregó i viure aquí cada dia
i que la gent de Tarragó no ho sàpiga 15 dies o 30 dies abans,
és molt dur, perquè cada dia passeges per la ciutat
i qui més, qui menys et para.
nen, parla d'això, nen, parla d'allò.
O el pitjor, el que et diu, nen, fes-ho bé.
Ui, això ja és...
Te tremolen les cames, quan et diuen, fes-ho bé, te tremolen les cames.
Jo m'aniria cap a casa i m'aniria sota el llit.
I escolta, els suggeriments aquests que t'han dit pel carrer,
recordes algun?
Parla de que la ciutat està aix?
És el tema ciutadans, és el que et diuen que parlis?
Sí, sí, sí, em parlen molt dels pubs, dels horaris dels locals...
Però què volen, més allargar l'horari o escurçar-ho?
Hi ha tot, hi ha gent que em diu que a veure si s'escurcen,
hi ha molta més gent que em diu que a veure si s'allarguen,
em diuen coses molt curioses i molt diferents.
M'he trobat fins i tot pregoners antics que em paren pel carrer,
nen, jo vaig fer el pregoner fa 25 anys,
si vols que et passo el meu pregó i...
No, no és mala idea.
No, no és mala idea.
Toques una mica un llenguatge de modernitat i ja està.
I ningú se'n recorda.
No et pensis, eh, doncs...
No, que estan els llibres apuntats.
És veritat que ja estan en regulls.
De totes maneres, i ara parlant seriosament,
home, crea una certa expectació, amable,
però expectació en definitiva,
i jo m'imagino que has trigat una miqueta en trobar la línia,
realment en la que t'hauries de sentir còmode i a gust,
i això com el dia del casament, disfrutar-ho.
Sí, sí, jo crec que el que espera la gent d'un pregó
fet per Lluís Gavaldà no és un pregot molt formal i molt...
Crec que la idea bàsica del pregó que faré
serà explicar el meu vincle amb la meva ciutat.
I, per sort, com que no sóc d'aquells que viuen fora
i venen aquí una vegada a l'any,
el meu vincle és tan llarg i és tan profund
que no em costarà gent explicar-lo, no?
Tinc tantes coses que explicar d'aquesta història d'amor
entre Tarragona i jo que no m'ha costat massa.
Vas una mica anar relatant la teva quotidianitat a Tarragona.
Exacte.
No és més que això, segurament?
Sí. Al cap i a la fi has de parlar del vincle
entre tu i la ciutat.
Jo fa 20 anys que visc aquí,
fa 40 anys els meus pares tenen botiga aquí,
i tota la vida que he vingut aquí,
per tant és que no se'n fa estrany,
és més, dona gust.
I el problema que tinc és que no m'hi cap tot.
Clar, explicar 46 anys de vivències en Tarragona
és molt difícil de fer-ho amb 8 o 9 fulls.
I a límite de temps, t'han dit?
Doncs, curiosament, jo vaig fer un primer pregó
i el vaig ensenyar així, gent de confiança,
i em van dir que era curt.
Jo portava com una setmana escapçant-lo,
perquè no fas massa pesat.
i em diuen, vas, home, ha de tenir,
jo què sé, com a mínim 10 o 12 minuts.
I vaig dir, collons, si porto 3 o 4 dies aquí traient coses.
Però la meva idea és que no es faci llarg.
Prefereixo que la gent digui que és un pèl curt,
que no pas que diguin, encara no acaba aquest pesat.
A més, diuen que el fotran per les pantalles.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Home, i tant, Tegla TV.
Tegla TV.
I per la ràdio donarem en directe, també,
que som la ràdio de les festes.
Jo et veig al YouTube en dos dies, eh?
Ja, ja no, també m'hi ve, eh?
fent el pregó.
Per això, muda't molt perquè et veuran a tot arreu.
No, no, ja em maquillaré.
Escolta, Lluís, jo no et penso preguntar més del pregó,
perquè ja l'acabaràs i ja l'escoltarem i ja està.
El que sí que és cert és que hi ha un fet insòlit
i és que el pregoner mai havia actuat en festes,
diguem-ne, com a actuar,
com a una actuació més de les festes.
I en el vostre cas és curiós per un doble motiu.
perquè és això, el pregoner actua, diu, calla,
que pel mateix preu el tenim de pregoner i de pets.
Van fer un dos per uno.
Un dos per uno, un pac, estupendo.
I d'altra banda, perquè és un concert dels pets a les set de la tarda.
A veure, Lluís, on s'ha vist un concert a les set de la tarda?
Doncs precisament per això, per això el fem,
perquè no s'ha vist i perquè ens ve molt de gust fer-lo.
I hi ha dos motius.
Un és que a Tarragona hi hem tocat més de 10 i més de 12 vegades.
És el lloc del món on hem fet més concerts als pets.
I tenim ganes de fer coses diferents.
La plaça de la Font és casa nostra,
però a la nit hi hem tocat moltes vegades.
Però és que, a més a més,
hi ha un fenomen del qual potser és el que n'estem més orgullosos als pets.
i és que som intergeneracionals.
És a dir, que ens escolta la canelleta petita,
que canta en profilàctic i els papes s'enfaden i els foten un cartellot.
Nen, això no es diu.
Fins a la gent que s'ha fet gran amb nosaltres,
fins a la gent de la nostra quinta,
i qui més qui menys, arribem fins a les padrines i tot.
I qui més qui menys, doncs, té nens
o hi ha horaris que no es pot permetre d'anar a un concert.
I com que enguany hem tocat molt per aquí a prop,
hem tocat al Morell, a Torra d'en Barra,
i a la nit.
Doncs dient, per què no fem un concert
i fem un homenatge a tota la gent
que no fa massa anys ens trobàvem a la discoteca i al pub
i ara tenen quatre marrecs o tres marrecs
i no poden venir a veure'ns.
Per què no fem un retrobament amb tota aquesta gent?
I és com un homenatge a totes les generacions de tarragonins
que ens han seguit durant tants anys.
Fer-ho en una hora
amb la qual ens pugui gaudir
des de l'avi fins a l'onador
i que tots puguin estar allà i passar-s'ho bé.
La banda del que és la qüestió musical estricte
que està fora de tot dubte,
això que comentaves ara,
jo recordo que alguna vegada ho hem parlat
en alguna entrevista,
aquesta capacitat que sempre heu tingut
de connectar amb tothom.
I jo recordo que això no era un parlar,
sinó que ho vam poder comprovar
en un concert que vau fer al Metropol.
Sí.
Acústic.
Sí, de la gira de teatres.
Efectivament.
I allà sí que es va poder veure això que dius ara.
A més, en un format reduït,
perquè la distància és molt curta,
el Metropol,
tot el que té de dolent,
de limitació per determinats espectacles,
té de bo per crear aquesta intimitat amb el públic.
I jo recordo que en aquell concert,
això que sempre ho explicàveu,
d'aquesta capacitat de connectar amb tothom,
és que allà es veia claríssim.
Està bo en família.
Sí, sí.
Hi havia nàvies, hi havia nens petits,
hi havia gent de la nostra edat.
I en els concerts que fem de festa major,
també és molt divertit,
perquè hi ha escenes molt boniques.
Jo dic de broma que abans els pares ja venien.
I el que passa és que s'esperaven a fora,
dintre del cotxe i s'adormien pobrets,
i deien a veure si el llabaltacava ja,
que tinc ganes d'anar a dormir.
I en canvi ara veus com el nen està a coll i ve del pare
i mires les cares de tots dos
i es fa difícil saber qui és més fan.
Perquè penses, no sé si el pare,
jo crec que és culpa més dels pares
que els hi passen la tradició dels pares als fills.
Però també hi ha més d'un fill
que dintre del cotxe,
el CD del cotxe,
diuen, papa, posa'm els pets.
I el pobre pare,
de tant de sentir-los
i d'haver-los d'escoltar cada dia 20 vegades,
al final diu, bueno,
mira, m'agraden i tot.
Els fills descobreixen els pets també pels pares, eh?
Sí, sí, sí.
Que continuen tenint el CD al cotxe,
perquè són cançons que cantes, eh?
Sí, que es retroalimenta, no?
Pares que passen als nens
i nens que ho passen als pares.
Diuen que el millor concert
d'una banda, d'un grup,
és el que està per fer.
Per tant, el més immediat
seria el vostre d'aquesta tarda.
Jo no sé si serà el millor concert
que fareu a la vostra vida,
ni què heu fet, ni res.
Però que serà un concert especial
pel fet de ser Santa Tecla,
per l'horari,
per això que explicaves ara.
Això és segur, no?
I tant.
I són concerts en els quals,
jo ja em poso de per si
molt nerviós abans dels concerts,
però els concerts que faig a Tarragona
estic com un flam tot el dia,
perquè és doble responsabilitat.
I perquè, vulguis que no,
quan cantes, mires el públic
i quan toques a Tarragona
et coneixes a tothom.
I veus des de la senyoreta
de l'escola del teu nen
fins a la peixatera,
passant per la modista de la botiga
de la teva germana,
el que et ven al diari pel matí,
tothom porta 15 dies, 20 dies,
dient-me, bueno, ja es veurem per allà,
vindrem, vindrem.
I clar, això...
Sembla una festa privada.
És molt entranyable.
És com una festa privada, no?
Però és molt bonic, també.
A més a més que
hi ha un doble component
i és que patíem molt pel clima.
Tothom deia que avui plouria segur.
Doncs mira.
I patíem molt.
I ens fa molta il·lusió
perquè tot va bé
i toquem fusta i no plou.
La idea és que comencem el concert de dia
i s'acabi de nit.
I així, sí, amb exclusiva la ràdio
us puc dir, doncs,
que la idea és que hi hagi un moment
com a molt màgic
i és que just quan es faci de nit,
de vespre,
que cantem la cançó a vespre.
Que sigui allò a quadrat.
Heu de sincronitzar molt els temes.
Sí, sí, portem molts dies
mirant a veure quina hora es posa de nit,
quina hora ja comença a fer-se fosc i així.
Això farà que sigueu molt puntuals
a l'hora de començar.
Sí.
I això sempre costa una miqueta en un concert.
Sí, però sempre els 10 minutets de rigor.
Aquests ja formen part de la tradició.
Lluís, deies que...
Ah, per cert, que no me n'oblidi.
Amb això que deies vol dir
que escoltarem una mica de repàs de trajectòria, no?
De tot el que heu fet al llarg de la vostra carrera.
Sí, és un concert que,
com que es diu Els Pets fan soroll,
i és com si diguéssim la vessant més lúdica,
la més marxosa del repertori nostre.
És com un concert més per ballar,
que no pas per...
Doncs, recuperem molta cançó en tida.
Molta cançó que aquests pares,
que et deia jo ara,
que fa anys que no ens veuen
i que no poden venir,
doncs que se sentiran molt identificats
perquè fem cançons de la primera època, bastantes.
I hi ha un recull, no cal dir-ho,
també fem cançons de l'últim disc i dels penúltims,
però sí que és un concert més nostàlgic
del que és normal en el nostre cas,
que no ho som gaire.
Això està molt bé,
perquè quan anem a un concert, per exemple,
d'algun grup anglosaxó,
que ens agrada molt i tot,
la lletra no la sabem ben bé,
i fem allò del guatximer i guatximer
i moure els llavis.
Sí, això ho hem fet tots.
En el vostre cas,
podem cantar i vocalitzar bé,
perquè ens la sabem gairebé totes.
La cita aquesta tarda a les 7,
de 7 en 7 el dilluns,
serà la cita amb en Lluís Gabaldán Solitari,
aquesta tarda amb els pets,
i deies que teníeu feineta ara, no?,
que ara a la tardor,
què fareu?
Doncs sí,
tenim bastant de feina,
estem acabant la gira,
encara queda un concert,
hem d'anar al Colbert,
hem d'anar a Girona,
i a part estem començant a preparar un disc nou,
que si Déu vol sortirà l'any que ve
per la primavera o així.
Us anireu a l'estranger també a gravar-lo?
És que ens fa un bon preu.
No, no, bé, bé,
a mi em sembla perfecte, eh?
I així amb les coses tombes.
S'ha de viatjar en aquesta vida,
hem de ser persones viatjades.
Lluís Gabaldà,
moltíssimes gràcies per venir avui,
de veritat que és un plaer,
i hi ha unanimitat,
tothom ha encantat que Lluís Gabaldà
sigui el pregoner de la Santa Tecla d'en Guany.
Bueno, això espero,
a veure si ho diuen quan he acabat.
Bones festes, gràcies, adeu-siau.
Adeu.