El matí de Tarragona Ràdio.
És el moment d'obrir la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimecres 23 de desembre.
Aquí estem a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Gràcies per acompanyar-nos. Bon dia.
Benvinguts, benvingudes a tots aquells que us acabeu d'incorporar a aquesta sintonia.
Estem preparant el Nadal.
I, de fet, avui al matí de Tarragona Ràdio us ofereix un programa especial.
Ja és una tradició que cada 23 de desembre
Tarragona Ràdio surt dels estudis de l'Avinguda Roma
per buscar un punt de la ciutat on celebrar el Nadal
amb els nostres oients i també amb diferents entitats.
Enguany, aquest 2009, volem celebrar el Nadal
amb la Fundació Casal Lamic, que celebra el seu 25è aniversari.
Així que a partir d'ara i fins a dos quarts de dues
amb Joan Maria Bertran, amb Josep Ardila, amb Yolanda García,
amb tot l'equip del matí de Tarragona Ràdio,
ens traslladem a la plaça del Tarragonès.
Allà, a les portes del centre cívic de Torreforta,
volem fer un programa amb molts convidats,
moltes veus, amb música en directe,
i també us convidem a esmorzar en un dia gris com aquest,
en un dia d'hivern, encara que no faci molt, molt de fred,
però, en fi, déu-n'hi-do, el cel està debat,
també us volem convidar a esmorzar coca amb xocolata.
Tenim tots els ingredients a punt per fer aquest programa especial
amb els que us volem dir a tots bones festes.
Bon Nadal!
I això és el que fem ara mateix,
saludant la nostra companya, Yolanda García.
Yolanda, bon dia i bon Nadal!
Hola, molt bon dia, Ricard!
Bon Nadal!
I, a veure, no és falta de modèstia, però som valents, eh?
Perquè és la primera vegada que fem el programa especial de Nadal
del matí de Tarragona Ràdio a l'exterior.
Els oients més fidels sabran que anys enrere hem optat
per diferents espais, des de la Muntanyeta,
la Seu de Càritas, la Residència, la Mercè...
En aquesta ocasió hem decidit fer-ho en una plaça,
com se celebren les coses.
I la veritat és que el dia no acompanya gaire,
però resistirem fins al final, fins a dos quarts s'han de dues.
Som aquí des de fa una bona estona, a la plaça del Tarragonès,
és una plaça molt gran i que permet el que realment
es basa a l'activitat de la Fundació La Casa Llamic
i altres entitats d'aquí, dels barris de Ponent,
de Torreforta, de Camp Clà, de Dicomar, en fi,
tots els barris de Ponent, que és crear aquest sentit de comunitat.
Hi haurà un símbol més clar que una plaça.
Doncs aquí estem molt ben acompanyats, d'entrada amb Jordi Collado,
és el director de la Fundació La Casa Llamic.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
De fet, ell també passarà fred amb nosaltres,
perquè ens farà com d'anfitrió al llarg de tot el programa.
Javier Zaragoza, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut dins de la Fundació.
Ell és el responsable de premsa.
I aquí ha segudet com un pollet, Josep Ardila.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El tenim al vell mig d'aquesta plaça, immensa, tot s'ha de dir, eh, Josep?
Molt gran, eh, molt gran.
I fa fresqueta, eh, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh.
Fa fresqueta, molta humitat.
I el dia és que hem sigut valents, hem sigut valents.
I tenim, a més, la unitat mòbil preparada,
perquè al llarg de tot el matí el que farem és també tombar pels comerços,
conèixer en definitiva la vida del barri avui a Torreforta.
Tenim just al costat del centre cívic el Mercat Central,
no, el Mercat Central no, el Mercat de Torreforta.
Mercat Central de Torreforta.
El Mercat Central de Torreforta.
I com que ens agrada això d'anar a comprar al mercat,
anirem a fer les compres de Nadal al Mercat de Torreforta,
visitarem, vaja, coneixerem la vida que es fa avui al matí,
a dos dies del Nadal, doncs la vida a Torreforta.
I mirarem també d'entrar en alguns dels bars moltíssims
que hi ha establiments comercials,
perquè val a dir que Torreforta té un teixit comercial
que gairebé s'equipara al teixit associatiu d'aquest barri.
Hi ha moltíssima activitat, com dèiem, a primera hora del matí,
la veritat és que aquesta plaça es contemplava una mica desert
amb aquests tolls de la pluja dels darrers dies,
però mica en mica veiem moltes persones que transiten
i com deia el Josep, moltes d'elles van cap al mercat,
van anar amb els carretons de la compra.
Altres persones entren aquí, en aquest edifici del centre cívic
on estem instal·lats, a la porta concretament,
perquè recordem que aquí al centre cívic
s'hi fan moltíssimes activitats, però no només lúdiques.
De fet, acull l'oficina municipal d'atenció ciutadana,
l'OMAC, la biblioteca, la ludoteca, un saló d'actes,
en diferents serveis que es dona a la comunitat,
serveis municipals i d'altres que representen les mateixes entitats.
De tot plegat, anirem parlant i amb molts convidats.
Us hem presentat els primers i els que ens faran d'anfitrions,
com dèiem, però al llarg del programa
esperem que ens acompanyin moltíssimes persones
que tenen molt a veure.
Fèiem esment del centre cívic, Joan Sorrotxé,
és l'animador sociocultural i passarà per aquí,
pels micròfons del matí de Tarragona Ràdio.
També hem convidat alguns representants
d'algunes de les entitats veïnals del barri.
Santiago Blanco, de l'Associació de Veïns Progressistes de Torreforta,
Toni Peco, de la Floresta, el Quico,
conegut de l'Associació del Barri del Pilar.
I tampoc hem de perdre de vista la feina que fan les parròquies
i en particular Càritas, en un context social, com tots sabem,
molt divers i sovint amb problemàtiques econòmiques
que lògicament tenen conseqüències
en la vida quotidiana de la comunitat.
Tindrem amb nosaltres representants de Càritas,
de Torreforta i de Camp Clar.
I també tindrem la sort que ens acompanyi avui en directe
el doctor Javier Llué, prou conegut a la ciutat de Tarragona
durant molts anys.
Ha estat el coordinador de pediatria, Joan XXIII de Tarragona.
És antropòleg, també, pràcticament tota la vida
dedicada a la medicina comunitària i pediàtrica,
la pediatria social, com es diu ara.
Ha participat en molts congressos,
ha fet molts articles al voltant justament
del que és la medicina social.
I amb ell parlarem perquè, en l'actualitat,
ell passa visita al centre d'assistència primària de la granja.
Serà amb nosaltres cap a quarts d'una.
I acabarem el programa en companyia de Jordi Navarro.
Ell és el president de la Fundació Casal Amic.
Parlarem de moltes coses en general, però, en particular,
farem referència al segon número de la publicació
que la Fundació va decidir que havia de treure al carrer,
una capçalera, podríem dir-ho així,
perquè tothom sàpiga què es fa aquí, al barri,
articulat per la Fundació Casal Amic.
Ens acaben de portar el número 2,
el número 2 de l'exemplar d'aquesta revista.
El presentarem formalment.
I també us avançarem un projecte que durem a terme
a partir de l'any vinent, a partir del gener,
la Fundació Casal Amic i Tarragona Ràdio.
Un programa setmanal que ens donarà l'oportunitat
a tots plegats de conèixer
quina és la tasca comunitària que es fa
als barris de Tarragona.
Són alguns dels elements que ens n'acompanyen
i no oblidem que absolutament tothom
està convidat a esmorzar.
La cita és a les 11 aquí mateix,
a la plaça del Tarragonès.
Esmorzarem tots plegats i celebrarem el Nadal
xocolata amb coca, com per toca en una jornada
tan freda com aquesta.
Freda de temperatura, perquè la veritat,
esperem i confiem que l'ambient s'anirà escalfant
a mesura que passin aquestes hores de ràdio en directe.
Unes quantes, fins a dos quarts de dues.
I ara, en tot cas, el que us proposem
és fer una petita pausa per la publicitat
i de tornada.
Comencem ja a esbrinar algunes coses
del cascou al barri de Torreforta.
TARRAGONA RADIO
TARRAGONA RADIO
A portada a compras par TARRAGONA
A we visitem...
IMPACT
Tu tienda especializada en moda
y estilo de vida urbano.
Tenemos todo lo que buscas en ropa de skate
y snowboard.
Y una oferta especial para estas fiestas.
Por una compra superior a 100 euros,
te regalamos una tabla de skateboard.
IMPACT
Tu tienda de skate
y snowboard en Tarragona.
Estamos en la calle Reading número 7.
De compras
IJTAR
Tu tienda mágica y esotérica.
En IJTAR
encontrarás todo tipo de artículos esotéricos
como hadas, duendes, péndulos y minerales.
Y si te apetece,
podemos leer tu destino en las cartas del tarot
y en tus manos.
IJTAR
Tu tienda mágica y esotérica.
Te esperamos en la calle López Pelaez
número 4.
De compras
En Calzados Luceño
encontrarás lo que buscas para toda la familia
y al mejor precio.
Tenemos todas las marcas.
Mustang, Portí, Oiboy, Chica 10, Cangarús, Levis...
Calzados Luceño.
Muy cerca de ti.
Estamos en Cambrils, Vilaseca, Reus,
Bonavista, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau.
Y en Tarragona, en la calle Real 38
y en la avenida Ramón y Cajal 65.
De compras
L'Espigador.
L'Espigador, establiment especialitzat en productes ecolòsics,
el proposa regals diferents per a aquestes festes.
Tenim productes per celíacs, diabètics
i per intolerància a la lactosa,
perquè tothom en pugui gaudir.
Fem elaboració de pa i tenim cuina pròpia.
Fes la teva comanda a la nostra botiga
a l'Avinguda Rovira i Virgili 7
o demana que t'ho portem a domicili
al web l'Espigador.net.
Obrim a migdia.
Vine ara i entraràs en els sorteig
d'una cisteia de Nadal i una panificadora.
De compras.
No em diguis que aniràs a un vessant
a comprar-te la bossa o unes sabates de festa.
Aquestes compres s'han de fer a botigues de confiança.
I una botiga de confiança és Marla,
on trobaràs tota mena de complements
i conjunts de bossa i sabates per dona,
amb la qualitat i el preu que et mereixes.
També disposen d'un ampli catàleg de complements per home
on destacen els paraigües d'origen i disseny italià.
Marla, el carrer Redding número 20,
a tocar del mercat central.
I aquests dies de fred, vine i emprova
dels nostres barrets per home de disseny exclusiu.
Per saber què comprar aquestes festes,
de compres, la guia comercial de Tarragona Ràdio.
Quan fas plans de futur amb Caixa Tarragona
poden passar dues coses,
que et surtin bé o que et surtin bé.
Presentem el nou pla de pensions garantit
Caixa Tarragona Garantia 2020,
un pla amb el qual assegurarà el seu futur
i fins al 130% de la seva aportació.
A més, podrà escollir entre un dipòsit anticipat al 6%
o magnèfics articles,
com una cistella de Nadal o una PlayStation 3.
Vingui i informi-se'n a Caixa Tarragona.
Avantatges que es noten.
To be or not to be.
That's the question.
Per BASF,
la qüestió més important no se centra en cap monòleg,
sinó en el diàleg,
perquè forma part de la nostra responsabilitat social.
Per això, creiem en la comunicació constant amb Tarragona
i les seves associacions de veïns, agents socials i col·laboradors.
Bona química amb el nostre entorn.
B-A-S-F, The Chemical Company.
Sesteria Pizarro i Pizarro Gala
volen ser amb tu el dia més feliç de la teva vida.
Escolleix el teu pack cerimònia.
Vestit de cerimònia, armilla, camissa, corbata, mitjons i cinturó,
tot això per només 400 euros.
Sí, per només 400 euros,
basteista de Nubi,
amb el nostre pack cerimònia,
sense renunciar a la qualitat.
Comprova-ho.
Sesteria Pizarro, carrer Mallorca 1
i Pizarro Gala, carrer Mallorca 27 de Tarragona.
Telèfon 977-22-8073.
I si vens ara mateix, t'obsequiarem amb un regal.
Sesteria Pizarro i Pizarro Gala.
Som professionals.
Bones festes.
Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
És un quart d'onze del matí,
gairebé ja tres minuts.
Saludàvem fa un moment
el director de la Fundació Casal L'Amic,
que està aquí entre nosaltres ja fa una estona,
Jordi Collado,
que per cert te l'ha jugat
perquè el compromís és que estiguis fins al final.
L'aguantaràs?
Me l'he jugat, me l'he jugat.
Jo crec que sí que aguantarem.
Ja ho aguantarem bé.
La veu, jo el gèvia que està així.
Sembla que anem d'excursió a Paz.
Estem aquí passant fred, eh?
Escolteu una cosa,
jo ara mirem aquesta plaça
en la que van transitar
de mica en mica
molta gent amb les bosses.
És dia de compres, no hi ha dubte.
També veiem alguns joves asseguts als bancs
amb bosses per practicar esport,
segurament com que ja estan de vacances.
Jo ara pensava,
aquesta plaça,
quantes activitats no haurà viscut
en els darrers anys?
Jo crec que la pregunta és
quantes no haurà viscut.
Quantes no haurà viscut.
L'hem de fer al revés.
Si mirem el número 2 de la vostra revista,
que en parlarem al final del programa,
doncs la portada ja és justament
una de les moltíssimes activitats
que deu a terme
amb la infància,
l'adolescència i els joves.
A veure,
són tres col·lectius
completament diferents.
El tractament no es pot fer
exactament igual.
I el que crida molt l'atenció
quan miràvem aquesta placa
que hi ha a la porta del centre cívic,
clar, aquest espai físic
acull pràcticament
tota la vida activa del barri.
On encaixeu vosaltres
com a Fundació Casal d'AMIC?
Realment encaixem
com a entitat col·laboradora.
En realitat,
intentem buscar,
generar sinergies
que ens permetin treballar,
però normalment
sempre estem just on estem ara,
que és el carrer.
La nostra relació amb el centre cívic
és més des del carrer
cap a dins i cap a fora,
intentant generar sinergies
al voltant.
Són com uns rellogats
a qui utilitzeu l'espai,
de fet,
però diguem-ne que treballeu
i a més només cal mirar
una mica la fitxa de la Fundació.
Col·laboreu,
treballeu amb totes les entitats,
ja siguin socials,
però també institucionals.
Treballeu molt estretament
amb les institucions
perquè de fet,
projectes com el vostre
i el del Raval de Barcelona,
que ara en parlarem,
van néixer amb una voluntat
també de complementar
o arribar allà on no arriben
les institucions moltes vegades.
Exactament,
està en la nostra missió,
intentar estirar
de l'administració
fins allà on no arriba.
Moltes vegades hi ha projectes
que l'administració
no s'atreveix a tirar endavant
per dificultats de control,
per saber exactament què s'hi fa,
però les nostres entitats
sí que ens atraïm
perquè ens coneixem,
perquè som més valents
en aquest sentit
i realment sí que ens atrevim
a fer altres propostes
que l'administració no fa.
Tot el tema de carrer,
per exemple,
que és fins on estem
intentant estirar
contínuament.
25 anys?
25 ja,
26 anys.
Ja que ve l'26,
clar,
els 25 anys ha estat aquest
en 2009,
l'any 83
es crea la fundació
Casal Lamic,
res a veure
amb el que sou ara,
lògicament vosaltres
no hi éreu,
sou molt joves,
però a veure,
vau prendre el testimoni
d'aquells fundadors,
podem parlar
de qui va crear
aquesta fundació?
De fet,
era de les poquetes
que hi havia
que es dediquessin
a temes socials.
Sí,
l'entitat en realitat
neix com a esplai
en el seu moment
al propi barri,
el primer nom
de l'entitat
és l'esplai
Santa Tecla,
molt lligat
a la parròquia
de Camp Clar,
els anys 80
eren època
on els capellars obrers
feien aquest treball
de generar xarxa,
de fer reflexió
i mica en mica
la gent que estava
a l'entitat
comença a créixer,
comencem
amb un esplai
setmanal
on ara n'hi ha
a les oficines
i participen
uns 100 nens
i era un pis
d'uns 50 metres quadrats
amb 100 xavals
cada dissabte
passant per allà.
Mica en mica
la reflexió
va anar cap a
intentar treballar
durant la setmana
i ha anat
generant tot
fins avui.
En aquell moment
eren 7 joves
de 15 anys
de gent coneguda
del tracte.
Era un projecte
de voluntariat.
Del tot,
era un esplai
pur i dur,
voluntaris,
gent molt jove,
15, 16, 17 anys
els premonitors primers.
Sense formació
perquè ara la gent
que treballeu
en temes comunitaris
i socials
sou persones formades,
sou persones
amb experiència,
hi ha un organigram,
una organització,
aleshores no hi havia
formació,
no hi havia experiència
però hi havia
moltes ganes.
Moltes,
moltes.
El cert és que
encara el patronat
de la fundació
de les 7 persones
inicials
n'aguanten 5
i això és un molt bon símptoma.
A més,
les altres dues persones
és perquè estan fora,
no només a Catalunya
sinó a Espanya,
a Suïssa
i a Llatinoamèrica
i això no els permet
funcionalment
estar al patronat
però no estic segur
que quan tornin
les primeres coses
que faran
serà tornar-hi.
Com va evolucionant?
De ser un esplai,
jo m'imagino
que comencen
a partir d'aquest esplai,
d'aquest temps de lleure
a detectar
tota una sèrie
de problemàtiques,
en alguns casos greus.
Greus
i més als anys 80
que era un moment
molt dur
pel territori,
molt dur
per tothom
però en el territori
s'accentuava més,
els barris
estaven molt desconnectats,
hi havia encara
molts espais
per asfaltar,
molts serveis mínims
que no arribaven
i el que succeeix
és que en aquest espai setmanal
se'n donen compte
que no són capaços
de fer acció educativa
profunda.
Feien més
un espai d'esbarjo
que acció educativa
que es plantegen
al curs següent,
va dur un curs com a esplai
és treballar a les tardes,
el suplantejament va ser
si treballem a les tardes
cada tarda
dues o tres horetes
amb ells
serem capaços de generar
que vagin a l'escola,
que facin deures,
que hi hagi una relació
amb el propi barri
més educativa.
Podien trobar nens i nenes
que no estaven escolaritzats
perfectament?
Molts,
encara en podem trobar.
Encara en podem trobar,
en parlarem,
perquè a vegades
la realitat ha canviat moltíssim
però hi ha coses
que continuen produint-se,
casos salvant el temps
i la distància
però que encara es continuen produint.
El perfil d'aquells nens o nenes
que eren tributaris
a utilitzar tot el que oferia
la Fundació Casal Lamic
també ha canviat moltíssim.
Els anys votant
estem parlant també
d'un moment
on el moviment veïna
a la Tarragona
era molt potent,
molt reivindicatiu,
treballava moltíssim.
M'imagino que connectava molt bé
amb l'esperit de la Fundació.
Completament.
El moviment veïnal
va donar molt d'aire
a la pròpia Fundació.
A la majoria d'esplais
que hi havia en aquell moment
a tots els bars de Ponent
i a tota la ciutat.
Pensem que estava l'esplai de Comars,
l'esplai de Ruclar,
l'esplai de Floresta,
l'esplai de Torreforta,
l'esplai de Campclar,
l'escurri esplai.
A tots els barris
hi havia un esplai
que en realitat
era l'ex-unió
de l'associació de veïns
amb la infància.
Avui dia a esplais
està la floresta
que aguanta amb molta força,
la gent de l'escurri
que aguanta com poden
i ja.
I ja, poca cosa més.
Quan parlem dels barris de Ponent
i d'això vosaltres sou ben coneixedors,
estem parlant
d'unes realitats
molt heterogènies.
Hi ha una classe mitjana
perfectament integrada,
estructurada,
com podríem trobar
al centre de la ciutat
de Tarragona.
Determinades zones
són zones que presenten
una problemàtica
molt concreta.
Injustament,
zones, m'imagino,
algunes d'elles
que es nodreixen
de la nova immigració,
d'altres que són
de la immigració
dels anys 50,
segones i terceres generacions.
Per tant,
estem parlant
d'un perfil
de barris
i de comunitat
molt diferent.
Molt diferent.
amb el temps
que s'ha construït
el territori
podem veure
que realment
aquells espais,
aquells forats negres
que encara tenim
que no som capaços
de treballar
amb aquest plantejament,
d'integradors,
són bàsicament
guetos generats
moltes vegades
per la mà
de l'administració,
que és un dels plantejaments
que hi ha.
Com hem de ser capaços
de trencar
aquests plantejaments
per justament
socialitzar
el territori.
Moltes vegades
la gent del propi barri
no s'en dona a compte
el que succeeix allà
perquè hi ha fronteres
psicològiques
molt potents
que no són físiques,
tu pots creuar el carrer
però ningú hi creua.
Una prova,
per exemple,
després anirem
amb el Josep Ardila,
hem passat un moment
pel bar del Pedro
que és un hondureny
que parlarem amb ell
d'aquí una estona.
Hem anat a fer
un cafè calent
perquè feia un fred
i fa un fred capella
i a veure,
ho comentàvem
amb Josep Ardila
i hi havia,
dins de la clientela,
de la parròquia,
hi havia dues persones
que pel seu aspecte
i com parlàvem
doncs semblaven magravines
i hi havia persones
que el mateix,
pel seu aspecte
doncs d'aquí de tota la vida
que parlava en català
que estaven llegint el diari
és a dir,
en un mateix espai,
en un bar
on hi havia
un propietari
llatinoamericà
doncs hi havia persones
de diferents orígens.
Això és molt bonic
des de fora
però la realitat
ens diu
que aquesta integració
no hi és real.
Hi haurà de tot,
segurament, no?
Bé, genera dificultats,
està clar.
Jo crec, per exemple,
el Pedro és un bon exemple
d'un espai
on s'hi pot confluir
i conviure
sense cap dificultat
perquè no es planteja
l'accés al seu espai
per d'on vens
o qui ets
sinó per allò que fas,
si ets una persona
que ets tranquil·la
i pots estar
i no hi haurà cap problema
en el moment que genera dificultats
el propi Pedro
ja n'és capaç
de convidar
aquells
que no val la pena
que entrin.
Jo crec que el nou centre
és un d'aquells espais
del territori
on hi ha molt bona relació
i on la gent s'hi troba.
També és cert
que hi ha dificultats
al territori
i que hem d'acabar
de polir
però
la pregunta més aviat
és
serem capaços
o estem capacitats
per poder fer això.
la reflexió jo crec que
va més enllà
de només la convivència
del dia a dia
sinó quins problemes estructurals
tenim al territori
perquè això no succeeixi.
Què hem fet
quan va arribar
la primera
una migració
interna espanyola
què és el que va succeir
i què és el que es va succeir.
I es reprodueixen l'esquema
és el mateix o no?
Pràcticament.
Sí, la gent arriba
dels mateixos llocs
no?
A banda vista
és fàcil trobar famílies
de Villacarrillo
senceres
no?
Doncs aquí és molt fàcil
trobar famílies senceres
d'anador
o d'altres zones
del Marroc interior
que s'ubiquen
al territori.
Els moviments migratoris
sempre
van a confluir
allà on tenen
algú d'enganxe
per treballar
tota la xarxa.
el model és diferent
el model és semblant
la visió de la història que tenim
és diferent
és que ara a vegades pensem
persones que podien arribar en aquesta primera
de la onada d'immigració interna
els seus fills, els seus nets
és que la paraula integració
té tantes connotacions que no saps com
utilitzar-la si és positiva o negativa
aquestes alçades el llenguatge ens traeix moltes vegades
però diguem que han mantingut
el pes de les seves tradicions
igualment la parla
els nets poden parlar català
com un signe d'integració
i trobaríem el mateix esquema
el mateix
els nens, adolescents
no sé si m'explicaré bé
la mateixa evolució que portaven
aquells immigrants dels anys 50
per la vostra experiència
com a fill d'immigrant dels anys 50
no m'hi veig tan lluny
d'aquests xavals que avui dia estic amb ells
el procés és molt i molt semblant
en realitat són xavals
que arriben, que s'escolaritzen
que creen una xarxa d'amics
siguin d'aquí, d'allà o d'on sigui
i a poc a poc se van integrant al barri
generen les dificultats que generen els adolescents
estan enfadats amb el món
i aquests possiblement
les motivacions estan enfadats
poden anar una mica
enllà la sensació que moltes vegades és de l'autoimatge
i l'autoimatge és jo que sóc immigrant
estic apartat
quan en realitat quan se t'estira la mà potser l'entens com un
que vol ara
que passa que els nivells d'ira
pots estar enfadat amb el món
però jo m'imagino que quan tens una problemàtica al darrere
et pots enfadar més que d'altres
i probablement estigui justificat
Bé, els anys 80, com plantejàvem
no era més que el moviment veïnal va néixer
per l'enfada, per aquesta ràbia continguda
contra una administració que no responia
i sort vam tenir de trobar el model associatiu
però estàvem molt més lluny una cosa de l'altra
eren coses molt físiques que totes podíem veure
que tots tenim integrats
com que això s'ha arreglat bastant
però les dificultats són molt semblants
Jo m'imagino que teniu una mena de mapa intern
de l'àrea geogràfica on treballeu
teniu detectats els punts on sabeu què d'anar
i això què fa?
Que la fundació, com bé deies
no es tanqui aquí al centre cívic
en un despatx
sinó que faci una política de carrer
i de fet bona part dels vostres programes
tenen el nom carrer
vol dir que trepitgeu el carrer
i que aneu a detectar aquells col·lectius
que sabeu que presenten una problemàtica
És imprescindible
jo per exemple feia una crítica molt constructiva
a la nostra professió
a l'educació social i al treball social
crec que hem tingut una dificultat
i és que a l'institucionalitzar-los
amb l'administració
els educadors de carrer
no se'ls planteja ningú
que no fossin una bona eina
als anys 80
fins als 80, principi als 90
el que succeeja és que hi ha
una institucionalització d'aquesta tasca
i els educadors s'acaben transformant
en màquines burocràtiques
per desgràcia
i això és el que es pot fer
perquè a més com sempre
falta en mans
i pot ser allò de papers
i se't fa molt difícil sortir al carrer
la nostra proposta
com estem alliberats
de segons quines obligacions
de documentació
en fem tota la que podem
però també ajustem
allò no cal fer més del compte
podem apostar per sortir al carrer
o per estar en espais com són les escoles
on succeeixen moltes i moltes coses
Esteu en contacte amb els centres educatius?
contínuament
a través del pla educatiu d'entorn
per exemple
estem presents a tots els centres de Ponent
i això ens genera una vinculació
no només amb les famílies
no només amb els infants
sinó amb els equips de profes
amb direccions
amb totes les dificultats que tenen
el dia a dia
i això ens dona molta molta informació
Es donen casos que des del mateix centre educatiu
davant d'una problemàtica concreta
us truquin
Escolta, que tenim aquí un problema
amb què us sembla
parlem i a veure com ho podem solucionar
Sí
Diguen el dia a dia
Clar, ja no es fa aquesta trucada
perquè ja hi som en el dia a dia
jo crec que estem entrant
a les comissions socials
als centres educatius
que és una de les coses
que volíem ser-hi
perquè creiem que hi podem aportar informació
no només dels infants
sinó de les solucions possibles
moltes vegades l'administració
està tan barrejada
que és difícil veure-ho des de dins
i les entitats de fora
és allò de
però si utilitzem aquesta via
si fem aquest protocol
si això també ens serveix
i pot donar servei
als professionals
que estan als centres educatius
Plantegem breument
perquè el que m'agradaria
és preguntar-te
pels projectes
que suposo
que podrem visualitzar
tot això que ens estàs explicant
amb coses concretes
Visualitzem un perfil de nen
d'adolescent i de jove
amb el qual vosaltres
hi poseu especial atenció
justament per posar en marxa
aquest dispositiu
que tenir d'educar
en la integració
i en la convivència
Un nen
quina problemàtica
podria presentar un nen?
Són moltes
És una pregunta complicada
Molt complicada
Home, què et penses?
Però jo sé que vosaltres
sou de notables i excel·lents
al col·le
no hi ha problema
Un, per exemple,
dels perfils
amb els que més estem treballant
a tots els centres educatius
és amb aquells infants
que tenen dificultats
a l'hora de trobar
un suport a casa
a fer les tasques escolars
una cosa tan senzilla
i tan difícil alhora
perquè vol dir que la família
ha de tenir certa preparació
no només parlem
d'aquells primers anys de primària
sinó dels últims a primària
i els primers de secundària
que ja estan a l'impàs
han de tenir un espai
i han de tenir temps
moltes vegades
l'espai
més o menys es té
i si no es té
doncs s'aprofita
la dola del menjador
per fer deures
els coneixements
moltes vegades
no es tenen
són justets
i s'estira dels veïns
o s'estira dels cosins
o s'estira d'algun familiar
Els pares treballen moltes hores
no poden cuidar-se de la canalla
que són molt petits
a vegades
Llavors
aquest és un dels perfils
que estem treballant
per exemple
amb els centres educatius
amb els projectes
amb el PROA
que és un programa
que fa el Ministeri d'Educació
conjuntament
amb els centres educatius
i el que fem nosaltres
és posar-hi
l'equip tècnic
a desenvolupar-ho
A vegades
aquestes problemàtiques
també s'ajunten
a problemàtiques
diguem-ne
materials
des de nens i nenes
que tenen problemes
d'hàbits
d'higiene
de menjar
per exemple
amb el col·legi mediterrani
que fa una tasca extraordinària
des d'aquí
felicitem el Nadal
a tots els mestres
i les mestres
del Mediterrani
perquè fan una feina
de veritat
boníssima
el Seix Mediterrani
de Camp Clar
treballeu amb ells
amb el servei de menjador
Sí, sí
hem estat treballant amb ells
amb el servei de menjador
i clar
la situació
ara amb la retallada
de beques
ha estat molt duna
S'han retallat
les beques
de menjador
Hi ha hagut una retallada
per part del Departament d'Educació
que encara no tenim clar
com ha vingut la cosa
hi ha hagut una ampliació
hi havia unes beques directes
que donava
el Departament d'Educació
hi havia unes beques indirectes
que donava
el Departament d'Educació
a través del Consell Comarcal
les directes aquestes
han minvat
han desaparegut pràcticament
i el que han estat
és fer créixer
han fet créixer
les del Consell Comarcal
hem de dir
que les del Consell Comarcal
eren de menys diners
i això ha generat
que infants
que portaven 3 i 4 anys
en el servei de menjador
sabent que
si no venien al menjador
Jo he sentit
que és l'únic àpat decent
que fan al dia
alguns d'ells
Alguns d'ells
el que fan a l'escola
Sí, sí
hi ha alguns d'ells
que és l'àpat més fort
i més decent
que fan al dia
i això lògicament
és bàsic
no podem estar
plantejant altres solucions
si un té la panxa
panxa buida
I ara què?
I ara estem intentant
Aquesta pregunta
no sé si la podràs respondre
Bueno
jo et puc respondre
per molts estudis
que tinguis
no sé
I ara què?
Ara el que cal
és el que plantejà
en el principi
intentar estirar
l'administració
o sigui
ens hem estat movent
amb l'empa de nova creació
amb l'Anna
de l'empa del Mediterrani
hem estat treballant
per estirar l'administració
sembla que
ara el gener s'ha aprovat
unes quantes beques més
i continuant la batalla
continuant la batalla
d'administració
o fer-li reflexionar
el que ens trobem
és totes les dificultats
que ja
hem passat
d'una facilitat brutal
per donar una beca
a tots els impediments
del món
i això és una cosa
que crec que no
que potser
ens ha anat de les mans
la conseqüència
de la famosa crisi econòmica
o això ja ho detectàveu
abans
que hi hagués
aquesta conjuntura
la crisi
el que ha fet
ha sigut empitjorar-ho tot
en realitat
n'hi ha hagut retallades
amb la crisi
en temes socials
moltes
moltes
està claríssim
el problema
que tenim
és
la situació
no era la millor
de totes
tot i que ens ho feien creu
hi havia tot
el plantejament
de la pobresa
a Catalunya
si parléssim
d'un tren
féssim el cimil
amb un tren
de cinc vagons
el que succeeix
és que l'últim vagó
no tira
no tira
i ens l'estem deixant enrere
el que fa la crisi
és que
no és només
l'últim vagó
sinó que
ojo
que part del quart
també s'hi pot quedar
que no hi hagi
un descarrilament
tornant amb el tema
que treballeu
parlàvem dels nens
a les escoles
de fet
si mirem
tot l'inventari
de projectes
que deu a terme
i en col·laboració
amb centres
per exemple
veig aquí
un d'anglès
perquè no només
hem d'alimentar
el cos
també l'esperit
només faltaria
amb el
Save Mare dels Àngels
a través de la seva AMPA
aquest àlbum
està desenvolupant
tot un any
ara està allò
mig mig
aquesta proposta
era un plantejament
just d'això
aprendre temes
d'habilitats socials
nosaltres tenim clar
que
si alguna cosa
volen les famílies
és que els nens
aprenguin
i aprenguin coses
útils per la vida
i lògicament
l'anglès
és molt útil
a la vida
el nostre plantejament
és
hi ha maneres
d'aprendre anglès
i hi ha maneres
d'aprendre anglès
la nostra proposta
és per què no anem a intentar
aprendre anglès
mentre aprenem
a tenir hàbits
habilitats socials
a reconèixer
el nostre propi cos
saber què ens succeeix
aquest projecte
va ser
va ser una proposta
superinteressant
que vam treballar
amb infants de 3
4 i 5 anys
on el primer
que feien
a l'arribar
era explicar
si estaven contents
o estaven alegres
quina era la motivació
i què és el que havíem de fer
per canviar o mantenir
aquest estat
això que pot semblar
un dia a dia
que no té
massa interès
per les famílies
que necessiten
un rendiment
li posem
el valor afegit
a l'anglès
i això sembla
que
és una cosa
estupenda
és que
en els programes
de psicomotricitat
i tornant
al pla educatiu
d'entorn
en el que vosaltres
hi treballeu
no hem de perdre de vista
que aquest es fa
en col·laboració
amb les administracions
aquest sí que fora impossible
duro a terme
sense el suport
de les institucions
claríssimament
és clar
que és un d'aquells projectes
que sense institucions
no es podria fer
però també
és aquí
on reclamem
la nostra
posada
en escena
de tot el que hem pogut aportar
en aquest projecte
des de l'Avesant
no té sentit
intentar construir socialment
si les societats civils
les organitzacions
les associacions
no tenim
espai de trobada
amb la pròpia administració
l'administració no pot anar sola
i les entitats socials
no podem anar soles
estem
destinades a entendre'ns
L'unitat d'escolarització compartida
sona molt bé
i funciona molt bé
no?
Sí
funciona estupendament
Aquesta la feu vosaltres
directament
Aquesta la fem nosaltres
aquest va ser un d'aquells projectes
que a mi
Carre i UEC
i Centrobert
són diríem
els projectes preferits
diguem-ne
no pot ser-hi preferits
Què dius?
No l'he dit
No l'he dit
Què dius?
Tens el teu cap de premsa
que digui
Sí, sí
però sí que és cert
la UEC
és un d'aquells exemples
de feina ben feta
de molts anys
allò
constància
la UEC
que apareix com a necessitat
dins la comissió d'absentisme
al Pla Comunitari
de Ponent
2003
l'equip que hi havia llavors
la Fundació
em pren nota
i comença a construir
i aprofitar
companys
que hi col·laboren
en el procés de construcció
construït
tot un projecte
Quan el té construït
nosaltres
no el podem tirar endavant
no?
perquè la UEC no deixa de ser
un petit institut
i una entitat social
no som capaços
de desenvolupar això
el que succeeix
és que quan anem a veure
l'administració
o l'educació
la Generalitat
li diríem
escolta'm
venim a posar-te aquest projecte
a Tarragona
no tenim cap UEC municipal
no tenim cap UEC
amb perfil d'absentista
que pugui treballar
d'aquesta manera
què et sembla
si ho tirem endavant
la seva proposta
és perquè no aneu a xerrar
amb l'Ajuntament
doncs anem a xerrar
amb l'Ajuntament
i anem a xerrar
amb l'Ajuntament
i és una mica
aquest plantejament
d'estirar
d'aquella proposta
vam aconseguir
que entenguessin
la necessitat
una necessitat social
que hi havia
demanada
per les entitats veïnals
i els tècnics
que és allò de
si tothom ho diu
no em pots dir que no
perquè a més
està claríssim
i vam aconseguir estirar
fins que es va desenvolupar
aquesta UEC
el projecte de la UEC
és brutal
l'equip que ara mateix
està dirigint
la Vicent
el Jordi
l'Anna
són gent que estan
en el dia a dia
plantejant una intervenció educativa
que va més enllà
de la pròpia
de la pròpia paraula
d'ensenyament
sinó parlar d'educació
incorporant
tallers manipulatius
que ajudin
a l'alumnat
a sentir-se còmoda
en l'espai
però amb tot el treball
de continguts
i aquí anem a parar
perdona Javier
que volies intervenir
i que es veu
vull dir que quan entres
al centre
doncs
es veu
vull dir
totes les manualitats
han pintat les parets
els manus
es comprometen
amb el propi espai
i això ja
volguis que no
i això ajuda a respectar-lo
també
el compromís
va més enllà
jo per exemple
sempre m'agrada parlar
de l'Àlex
que és un xaval
que el seu germà
havia estat a la UEC
a la UEC
el Jaime
que l'havien derivat
i que la seva mare
va anar a l'institut
perquè el xaval
no s'acaba d'adaptar
al centre
i els va demanar
que ens vingués
a buscar
per derivar-lo
cap a la UEC
perquè havia tingut
l'experiència
amb l'altra fill
el Jaime
va sortir
amb l'acreditació
d'ESO
amb certificat ESO
és que estem parlant
de nois i noies
que no acaben
ni l'ESO
mai
majoria no
i difícilment
la primària
hi ha xavals
que ens arriben
no
ara tenim xavals
que l'escriure
encara costa
i el llegir
també
amb això
de la UEC
ens fa entrar
en aquest altre
grup d'adolescents
perquè estem parlant
de joves
entre 14 i 16 anys
el projecte
Peu de Carrer
va estar a la infància
però també als adolescents
la gent que hi ha al carrer
la gent que hi ha al carrer
en realitat
és el nostre
que hi ha molta gent al carrer
molta moltíssima
i a més això és meravellós
nosaltres al projecte de Carrer
sempre dèiem el mateix
que el que volíem
era incentivar
que recuperés
la vida mediterrània
de Carrer
el mediterrani
és nostre
és l'espai de tothom
i és l'espai de ningú
i és l'espai
on tothom s'hi troba
sí però Jordi
el carrer és espai de festa
és espai de convivència
però també és espai de conflicte
i tant
però un treball educatiu
que permeti fer una reflexió
sobre el territori
el conflicte
el converteix en oportunitat
i jo crec que és cap aquí
on hem d'anar
algú podria pensar
que tota aquesta tasca
que feu
els usuaris
entre cometes
són sobretot immigrants
però oi que és la creença generalitzada
sí
en realitat
és el dubte generalitzat
perquè hi ha aquest fantasma
que diambula per aquí
que fa
aquest fantasma
la immigració
que no sé quantes coses
fa
i no deixa fer
i no sé què
però realment
nosaltres per exemple
l'altre dia parlàvem
amb alumnes de pedagogia
o vam passant
alumnes de la facultat
de la URB
per la casa
i unes coses que ens preguntaran
és quins projectes
feu per immigrants
i la nostra resposta és zero
no fem projectes
destinats a un col·lectiu
el fem destinats a tothom
aquest plantejament
dels projectes per immigrants
era el que es feia
fa una dècada
que des de l'administració
i les entitats
clar
per falta d'experiència
davant d'una realitat
que no coneixíem
es feien projectes específics
per a la immigració
ara el plantejament
en l'educació social
és completament diferent
fem projectes
per a persones
que estan en risc
d'exclusió
independentment del seu origen
és aquest el treball que feu
depèn
hi ha corrents internes
hi ha corrents que parlen
encara de la discriminació positiva
com una eina de treball
nosaltres no hi creiem en ella
perquè genera
entenem
que la discriminació
mai és positiva
sempre és negativa
però no per l'altra
amb la qual cosa
no pot estar assumida
per nosaltres
hi ha moltes coses pendents
que volem parlar
i ho farem
fins a dos quarts de dues
per exemple
la fundació Casal Lamic
ara participaran
en un projecte
de fons europeus
amb la fundació
del Raval
de Barcelona
ens havia d'acompanyar
l'Ismael
un problema d'última hora
havia de venir de Barcelona
no ho ha pogut fer
però això no treu
perquè puguem parlar
més endavant
a més coincideix
que la gent del Raval
té la mateixa antiguitat
que vosaltres
en treball social
si us sembla
anem parlant
al llarg del matí
com que us obliguem
a qui us quedeu aquí
a passar fred
i a compartir
aquest programa especial
del matí
de Tarragona Ràdio
a la plaça del Tarragonès
de Torreforta
ara el que faríem
seria una petita pausa
des de l'estudi
perquè em penso
que Josep Ardila
ja fa una estona
que està al mercat
segur que ha gastat
molts diners ja
perquè n'està esperant
fem una petita pausa
per la publicitat
i de tornada
mirem cap al mercat
de Torreforta
el matí
de Tarragona Ràdio
ja està aquí
ho estaves esperant
per Nadal
arriba
Rosita 1.5
litre i mig
de sensacions
Rosita
la cervesa
de Tarragona
ara
en formant magnum
una edició
limitada
i numerada
982
ampolles
de pura artesania
per les grans
celebracions
res millor que Rosita
per compartir
litre i mig
de sensacions
Rosita
la cervesa artesanal
de Tarragona
a veure
tu vols passar
un Nadal diferent
amb la noia
amb qui surts
no?
sí
d'acord
i què et sembla
un viatge en cotxe
per les vinyes
de la Rioja
amb passejos
a la llum
de la lluna
i sopars
d'allò més romàntics
en restaurants
de sàdric
home
jo havia pensat
més aviat
una cosa
tipus
ruta pels estadis
de primera divisió
però potser
això que dius
és millor
sí
potser sí
sigui quin sigui
el viatge que t'imaginis
tria bé qui et guia
nova guia
rap sol 2010
abans guia
camsa
regala-la per Nadal
aquest Nadal
els somnis dels infants
tenen premi
a Eroski
et tornem el 10%
de les teves compres
de joguines
en vals de descompte
per a les teves properes compres
fins al 31 de gener
el pla B
el teu pla
per estalviar
només en el teu
i per mercat Eroski
a Altafulla
a aquestes festes
vine a la Pobla
de Mafumet
viu el Nadal
amb les més de 25 activitats
programades i pensades
perquè gaudeixis
d'un Nadal únic
i si vols acomiadar l'any
de la millor manera possible
reserva la teva plaça
al sopar i rebetlla
de cap d'any
reserva-la
a
www.poblemafumet.cat
vine a la Pobla
i viuràs un Nadal
ple d'il·lusió
El matí de Tarragona Ràdio
Ara són 3 quarts d'11 del matí
i dos minuts
tenim aquí
la gent de la brigada municipal
estan muntant un petit escenari
perquè no sé si us ho havia dit
suposo que sí
d'aquí una estona
arribaran els Vergüenza Agena
qui són els Vergüenza Agena
Jordi?
Doncs els Vergüenza Agena
són uns companys
que ens han acompanyat
a aquest 25 aniversari
fent el concert
el concert que van fer
a les festes del barri
amb la gent d'EA
i són gent que han estat
vinculades al barri
a diversa manera
o bé per passar-s'hi estones
o bé per jugar a clubs
o bé per viure
i el Tito i el Sergi
són veïns del barri
Com que són artistes
ja se sap
no venen a primera hora del matí
els artistes es lleven més tardet
els esperem després de les 11
vindran amb un xelo
una caja
i un barri de guitarres
una mica de rumba catalana
i per això estem muntant
una miqueta de escenari
que fa fred
que amenaça pluja
és igual
nosaltres l'escenari
i la xocolata
i els Vergüenza Agena
els tenim assegurats
i també tenim
Josep Ardila
que em veus
el que està a l'interior del mercat
Josep
ja estàs en alguna paradeta?
Estic just a l'entrada
just a l'entrada
perquè a més m'estava fixant
que avui amb la ressaca
de la rifa de Nadal
hi havia moltíssima gent
fent cua
just al costat del mercat
on hi ha una administració
de boteria
i suposo que ho deuen
anar a buscar
si el seu número
acaba en 4
que és en el que va acabar
la grossa
doncs a buscar
almenys
si no els hi ha tocat
doncs que els hi tornin els diners
ja veus
però realment
aquesta hora
l'ambientàs al mercat
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
l'ambient que hi ha
aquesta hora al mercat
molta gent comprant
suposo
que fent aquestes compres de Nadal
ja, bueno
falten res
dos diets
i per tant
s'han d'acabar d'ultimar
aquestes últimes compres
per exemple
anem parlant amb la gent
què és el que hem volgut fer
venir al mercat de Torreforta
no només a fer
les compres de Nadal
sinó a parlar
amb la gent
que hi ha per aquí
a veure
a veure
qui ens pot saludar
hola bon dia
hola
què tal?
no, no vol dir res
bon dia
no, no té ganes de parlar
bé, bé
venen a fer les compres de Nadal
sí
i què pensa comprar vostè?
ya lo tengo todo encargado
sí?
i què ha comprado?
cordero
ternera
solomillo
y ya está
ostres, Déu-n'hi-do
eh
Déu-n'hi-do
quin sopar de Nadal
quin dinar
que hi posi una mica d'enciam
també
bé molt el mercat de Torreforta?
sí
todas las semanas
i què tal?
bé
y vivo muy lejos
vivo 5 kilómetros
d'on és vostè?
del Rourell
i ve aquí a comprar?
sí
i com és això?
porque vivía antes aquí
y ahora vengo siempre
mira veus
pregunta a todos
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
ja deu ser la clienta habitual
que ve de més lluny
a veure aquesta senyora
bon dia
buenos días
què tal?
muy bien
a fer les compres de Nadal?
sí, sí
i què ha comprat vostè per Nadal?
poca cosa
perquè me voy fuera
anava fora eh
per tant
poqueta coseta
molt bé
molt bé
Jolanda
a més
un dels mercats
un dels menjars típics
d'aquests dies
és el peix
a veure què ens volen dir
escolta com està de preu
veus els preus?
pues a veure
no
no hi ha
no hi ha preus
a veure si ens vol dir alguna coseta
hola bon dia
hola bon dia
què tal com estem?
mira aquí treballant una miqueta
com van les ventes de Nadal?
una miqueta fluixetes
una miqueta fluixetes
una miqueta fluixetes
aquí ve en peix que és un dels plats típics d'aquests Nadals
no sé quins preus hi ha
què és el que més s'emporta la gent?
pues avui
el que més prenen
que ja quasi ho tenen tot
són els músculos
i les almejas
per fer les arzueles
però
l'altre ja vam comprar
els dies abans
vull dir que avui
anem fent una miqueta
de tot
quins preus hi ha més o menys
per aquella gent que
encara s'animi a comprar?
nosaltres tenim els mateixos preus
que hem tingut
durant tot l'any
vull dir que tampoc
ha pujat gaire
s'ha mantingut
tot més o menys igual
vull dir que la gent
pot vindre a comprar
al mercat de Torreforta
que estan els preus
igual que tot l'any
tant el peix com la carn
ara ho dèiem
que déu-n'hi-do
quin ambient que hi ha
per ser res
gairebé amb els 11 del matí
home aquí a Torreforta
la gent matina
perquè
després té canalla
també
com a tot arreu
no no
jo si fos televisió
no sortiria
però sí
la gent li agrada matina
la veritat és que sí
que et posi algun exemple
i la clientela de Torreforta
deuen ser gent també fideus
sí
la veritat és que sí
són gent
que els tenim de dia a dia
i de caps de setmana
gent que ve de fora
tenim molta gent
la veritat és que estem contents
doncs que acabin d'anar bé
les ventes per Nadal
molt bé
moltes gràcies
i bon Nadal
escolta Josep
bon Nadal sobretot
Déu-n'hi-do
digue'm materialista
però ja vull saber
alguns preus
concrets
d'aquí on vulguis
per això t'ho dic
d'aquí on vulguis
el peix
el peix que a veure com està
i a veure què va comprar la gent
i tornarem a preguntar
ja deuen haver més parades de peix
si vols
no és obligatori
llangustí
no tenim
tenim llangustí
cuit
del cru
no en tenim avui
el congelat
i la gamba vermella
i quin preu té
quin preu té
va
la gamba vermella
tenim aquesta
que surt a 39 euros
al quilo
que està molt bé
després tenim
l'escamarlà fresa de Tarragona
que el tenim a 48
també
les cues de rap
les tenim a 26
vull dir
un preu
com tot l'any
més o menys
i vostè ve a comprar alguna cosa
d'última hora?
no
de primera hora
vull dir
ho ha de fer o no
o ho ve a comprar
per dia de Nadal
però clar
s'encomana per demà
i vostè què pensa comprar?
què pensa fer?
ho fa
comprar uns
com unes gambes
uns musclos
peix per fer sopa
i no ho sé
ho veurem
alguna cosa més
bé molt
vostè
el mercat de Torreforta
viu a Torreforta?
viu a Torreforta
i cada setmana vinc
cada setmana
client habitual
també
client habitual
molt bé
que vagin bé a les festes
igualment
no i gràcies
per cert
ho recordem a les 11
coc amb xocolata
donem davant del centre cívic
vale gràcies
home ho hem de recordar
jo a banda
això m'hem d'anar convidant
totes aquestes senyores
perquè m'imagino
i pel que veig
pel que sento
millor dit
tot són senyores
que vinguin a escalfar-se
una miqueta
aquí a la plaça
del Tarragonès
i a compartir amb nosaltres
l'esmorzar de coca amb xocolata
una plaça que poca broma
està omplint de mica en mica
és un punt de trobada
realment aquí al barri
i mira que és gran
déu-n'hi-do
sí sí
doncs ja comencen a haver-hi
grupets de gent
molt tapadeta
la gent
que déu-n'hi-do
escolta en Josep
com tens això del mercat
fem alguna xerradeta més
amb algú de les parades
o busquem un altre destí
vinga va
a veure què ens diuen
a veure què ens diuen
per aquí
que veig que també
estan comprant
a veure a veure
oi bon dia
bon dia
bon dia
que ve fer la compra
de Nadal
i què pensa comprar
no sé
ara no he de comprar
per Nadal
ara no
ara no està per l'assumpto
no està per l'assumpto
de la ràdio
està per les compres
ell està concentrat
ara fent les seves compres
perquè clar
per exemple mira
vaja l'únic senyor comprador
que trobem
eh
sí sí
perquè no tampoc
no
sí
s'ha de dir
majoritàniament
són dones
eh
t'ho dic
aquí veiem un home
a veure si
a veure què ens diu
hola bon dia
hola bon dia
què tal
que ve fer les compres
de Nadal
sí
ja l'has fet
ja l'has fet
i què ha comprat vostè
Cordé
Cordé
i Peix
és de Torreforta
vostè
sí sí
ve molt al mercat
a la granja
a la granja
vengo con freqüència aquí
és que inhabitual
sí habitual aquí
molt bé
i què tal
bé les festes
presenten bé
bé
tranquilo
no n'ha tocat la loteria
ah pues res
molt bé
gràcies
Josep
li podries preguntar
a aquest veí
si fa molt de temps
que viu a la granja
si no se t'ha escapat ja
fa molts anys
vostè que viu a la granja
però
sí
ja quasi 35 años
35
Déu-n'hi-do
ja
ara ja m'he jubilat
ja
ja tengo aquí mis hijos
ja vivo aquí
ara ja tranquil·litat
ja tranquil·litat
molt bé
molt bé
gràcies
que vagi bé
doncs ja ho veieu
un ambientat aquest matí
al mercat de Torreforta
les parades
força gent comprant
per tant
animeu-vos
que si heu de fer
les últimes compres de Nadal
encara hi sou a temps
doncs escolta
saps
aquí l'ambient també
comença a créixer
d'entrada
ja tenim aquí
els Vergüenza Jena
que ja han arribat
amb els seus instruments
a l'escenari
que ens ha muntat
la brigada
en un pispàs
ja està a punt
ara ens falta
la xocolata
que jo imagino
i la coca
que no trigarà gaire
en arribar
tenim molta gent
aquí a la plaça
moltes ganes
de celebrar el Nadal
la meteorologia
no és cap impediment
perquè aquí estarem
fins al final
fins a dos quarts de dues
en directe
celebrant aquest programa
especial de Nadal
del matí
de Tarragona Ràdio
amb la Fundació
Casal Lamic
ens separen
4 minuts i mig
de les 11
una pausa
per la publicitat
i com a mínim
abans de les notícies
us fem un petit
abans del que ha de venir
el matí
de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
et porta de compres
per Tarragona
avui visitem
Fes-li un regal
que recordarà
tota la vida
Serramià Sarraïma
posa al teu servei
la seva experiència
en artesania
disseny
i creació de joies
no te la juguis
una joia
és per tota la vida
Serramià Sarraïma
a la plaça
dels Sadassos 34
Tarragona
de compres
Marroc
Egipte
Síria
Turquia
Acerveian
Tailàndia
Àfrica
el món d'Orient
té un racó
a Tarragona
Caravançar
Si busques donar
un estil diferent
a la teva llar
ho trobaràs
a Caravançar
Mobles
textil
objectes de decoració
ètnics
nous i antics
plata i pedres
semiprecioses
artesanies
catifes
i quilins
T'esperem al carrer
Unió 25
Caravançar
al món d'Orient
a Tarragona
De compres
Aquestes festes
als botiguers de Tarragona
et conviden a viatjar
per la Mediterrània
Si compres a les nostres botigues
des del 4 de desembre
fins al 4 de gener
entraràs en els sorteig
d'un creuer
per dues persones
i de la gran cisteia
de Nadal
que ja pots veure
exposada a la botiga
de Jordà
Puericultura
a l'Avinguda
Catalunya 22
Allà trobaràs
també la relació
de les botigues
que hi participen
els botigues de Tarragona
que et desitja
amb bon Nadal
i bona compra
de compres

Amanida de l'Avinguda
a l'Avinguda
vina greta
a l'Avinguda
de la passió
filet
de bou
amb bolets
graten
dofinuàs
salsa de trufa
i de postres
una versió
del Ferrero Rocher
amb sorbet
de bailis
prenta el raïm
amb nosaltres
vine al Palau
d'Alvaró
reserves
al 977
24
14
64
per saber
què comprar
aquestes festes
de compres
la guia comercial
de Tarragona Ràdio
Aquest Nadal
nits de misteri
i aventures
de ficció jove
Visió Nocturna
ens convida
a resoldre
enigmes
i missions especials
una oferta
d'activitats
per a joves
de 12
a 17 anys
amb ganes
de compartir emocions
i joc obert
la conquesta
de les estatuetes
llufes trampa
el dia dels innocents
i la recerca
d'un cotilló
ens compartiran
amb protagonistes
de les nits
més màgiques
de l'any
per un Nadal
ben divertit
entra a la web
jove
tarragonajove.org
i reserva
la teva
plaça gratuïta
Tots els programes
totes les accions
tots els protagonistes
totes les veus
en qualsevol moment
en qualsevol lloc
quan tu vulguis
escolta els continguts de Tarragona Ràdio per internet
a tarragonaradio.cat
mig minut només
les 11 del matí
en uns moments
repassarem breument
l'actualitat nacional
i internacional
ja tenim el Tito
Sergi, José i Pau
els vergüenza ajena
aquí a punt
també ha arribat
la xocolata
i la coca
estan instal·lant les taules
per tant
us convidem
a tots
a que veniu aquí
a la plaça del Tarragonès
que esmorzeu amb nosaltres
que celebreu el Nadal
amb la Ràdio de la Ciutat
i la Fundació Casal Lamic
en 10 segons
només les notícies
tornem immediatament