Ara són dos quarts de dotze del migdia,
a tres minuts l'Arxiu Històric de Tarragona,
que depèn de la Generalitat,
i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Titularitat Municipal
han coeditat un llibre catàleg
amb la col·lecció de pergaments de l'Ajuntament de Tarragona.
Són més de 650 pergaments
que basten un període que va del segle XI al segle XVIII.
Ens acompanya l'autora, Isabel Companys.
Molt bon dia.
I també el director de l'Arxiu Històric, Ricari Barra.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
També parlarem del Congrés d'Arxivers,
que aquest cap de setmana heu fet una feina intensiva.
Més de 300 arxivers que s'han donat cita a la ciutat de Tarragona.
350.
350, exactament.
I a més, vinguts de més enllà del país.
També heu tingut representació mundial.
Nova Zelanda, Anglaterra...
Ja veus, eh?
Doncs en parlarem, perquè és una trobada important.
Però, sens dubte, el motiu fonamental que vinguéssiu
és parlar d'aquest catàleg,
perquè tenim aquest fons tan important a la ciutat de Tarragona.
poc o molt les persones que estan vinculades al vostre món.
I una part del públic en general ja ho sabien.
Ara recordàvem amb el director de l'Arxiu
que havíeu fet una exposició a la Casa de la Ciutat de Tarragona.
Fa un any, any i mig, potser.
En genera de 2008, va ser.
Més o menys.
I nosaltres ens vam adonar del patrimoni que tenim a la ciutat de Tarragona,
que és un patrimoni que, per raons òbvies, ha de romandre ocult.
Per tant, la publicació d'aquest llibre fa que qualsevol pugui tenir accés, no?
És així, sí.
És a dir, va començar com a instrument de descripció
adreçat a qualsevol usuari que vingués a l'arxiu.
El que passa és que hem traspassat, hem anat més enllà,
de manera que sigui accessible a un públic ampli
i que fins i tot en pugui tenir coneixement en quant als temes i així.
A la millor sencera, voler consultar directament el document.
Però diguem-ne que l'objectiu no és únicament catalogar en forma de llibre
en tot aquest patrimoni, sinó que té una utilitat pràctica.
Té una utilitat, primer, perquè també s'ha donat una sèrie de facilitats,
es fa un regest, un resum del contingut de cada un d'aquests 655 pergamins
i al final s'inclou dos índexs de noms de persona i de topònims
força detallats, de manera que es pot agafar una localitat del Camp de Tarragona
o, mira, hi ha una nota sobre aquest carrer,
perquè fins i tot he anat classificant per carrers, per places, per partides
que pugui resultar més atractiu.
A mi em crida molt l'atenció el procés d'elaboració
perquè això d'un dia per l'altre no es fa.
S'han d'esmerçar mesos i a vegades anys fer un treball com aquest.
No sé si és el vostre cas.
Ho vam començar l'any 2005.
Doncs sí, també és el vostre cas lògic
perquè és una feina molt exhaustiva i molt de detall
que ha d'anar molt ben acompanyada d'una documentació en condicions, clar.
perquè n'hi ha els més antics, doncs acostumen a ser de dimensions més reduïdes,
però fins i tot dins del conjunt hi ha casos excepcionals
com un rotlle que és la primera fotografia que s'inclou al llibre.
Si em deixeu veure l'exemplar, així podem comentar-ho amb més...
Jo per aquí també tenia unes fotocòpies, és que clar, hi ha segells.
Aquí és un exemplar que té una llargària de gairebé 3 metres
a base de 4 peces cosides i a més a més amb un esplèndid segell
que es conserva molt bé.
I per què? Doncs perquè recollia fins a 15 documents diferents.
El normal, doncs, tenim pergamins que fan de 10 a 15 centímetres,
però aquest, doncs, és el més excepcional
i que recull documents a partir del segle XI.
L'element en si, per la seva antiguitat, pel seu valor,
però per allò que diu, lògicament és fonamental.
Són, en general, alguns de difícil lectura?
De difícil transcripció?
Segons, si ho saps llegir o no.
Clar, dic per l'estat de conservació,
no només perquè entenguis bé la grafia
i, diguem-ne, la llengua que estigui escrit,
sinó per l'estat de conservació, a vegades, no és més complicat.
L'estat de conservació en general, em sembla que l'Isabel
coincidirà amb mi en que era raonable per la lectura, diguéssim.
Ara bé, calen uns coneixements tècnics específics
i, en aquest sentit, doncs, sense uns coneixements de paleografia
molt acurats, de llatí i de, bé, per saber-los interpretar,
també, doncs, era molt difícil fer aquesta tasca.
El que voldria dir és que això, d'alguna manera,
és la culminació d'una tasca que es va començar el 2005
i que ha suposat, doncs, posar a l'abast del públic en general
un instrument exhaustiu, un instrument únic,
un instrument que ve a substituir un altre que ja existia,
que és, l'Isabel em corregirà, si m'equivoco,
però es remunta al segle XVII, fins i tot.
No es va reeditar el 2003 o el 90.
Sí, un repertori de l'any 1683.
Per tant, sembla que s'hagi renovat un instrument d'aquest tipus així
quan l'altre era del segle XVII, doncs, això ens dona una dimensió,
ja, de la importància que té, no?
D'altra banda, des del propi arxiu, des de l'arxiu històric,
on tenim gran volum de documentació, un nombre de fons molt important,
dedicar els esforços, que n'hi ha molts en aquest llibre,
a un fons en concret i a uns tipus de documents en concret,
doncs, no és una decisió fàcil, a vegades pot ser complexa,
però en aquest cas, com que és una documentació molt consultada, diguéssim,
com que té un valor històric indiscutible
i com que el ser documents d'aquesta antiguetat, doncs,
és aconsellable que no calgui tocar els originals,
bé, doncs, es va decidir optar per això,
es va col·laborar amb l'Ajuntament de Tarragona
en una mostra, jo penso, molt bona de col·laboració institucional,
es van poder digitalitzar tots amb el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona
i ara, els usuaris que vinguin a consultar-ho,
potser després de veure aquest catàleg de l'Isabel,
doncs, els podran consultar, si volen,
des del monitor de l'ordinador directament.
Jo estic passant a Fulls i veig aquí una feina sistemàtica, exhaustiva,
és de veritat, que bé que l'hagi portat,
perquè una cosa és parlar d'oïdes
i una altra, el que dèiem abans amb la Cristina Barroi de la Biblioteca,
parlant de quelcom que tens endavant.
I clar, jo ara pensava, a mi mateixa, com a qualsevol oient,
que no tenim res a veure amb aquest món,
ja és interessant, ja és atractiu,
perquè, a més, està fet d'una manera molt directa.
La data, el lloc, el contingut del document,
molt ben esquematitzat, els notaris,
les observacions, m'imagino,
pel que veig, entre altres coses,
té a veure amb l'aspecte físic del propi document.
Sí, com si fos un objecte.
La bibliografia, després,
documentació relacionada i les fonts, clar.
Jo penso això, a qualsevol persona
que no estem en aquest món ja ens interessa,
però des d'alumnes de secundària
que facin un treball de recerca, que dius,
d'arxiu, ui, ja poses les mans al cap.
Clar, tu tens aquest llibre i dius,
mira, sobre aquesta zona de Tarragona
o sobre aquesta zona de Valls o del que sigui,
sobre aquest tema, propietat, noblesa,
transaccions econòmiques,
aquest catàleg que em facilita la feina,
però d'una manera extraordinària.
Com es nota la part docent de la Isabel?
Que pensen els alumnes, també.
Les coses com sigui.
És la metodologia pròpia dels arxius.
Sí, sí, però, a veure, Isabel,
són molts documents per catàlogar.
Ets tu la que ha de vendre el llibre,
com deia el famós escriptor.
No, no, però és sèria.
A veure, la prova està aquí.
De fet, el llibre el va presentar
l'historiador Josep Maria Racasens,
que jo m'imagino que li faria molta gràcia,
aquest llibre.
És per tu.
Ah, mira, que diu...
Doncs el llegirem un capítol cada dia,
els oients, aquest llibre.
No sabeu què heu fet.
No, ara, parlant d'un altre tema.
No, del mateix tema, però no del llibre,
sinó dels documents.
Abans us preguntava jo aquell tòpic.
Però estan ben conservats, estan ben conservats.
Home, estan en un espai molt adient.
S'ha fet un esforç important,
perquè tots aquests documents,
que alguns, doncs, per la seva pròpia condició material,
doncs, deuen ser molt vulnerables, no?
El pas del temps, o no tant.
El pergamí és un material que resisteix molt bé.
Més que el paper.
Sí, i fins i tot li va haver una certa humitat,
perquè si no, doncs, es resseca, esclar.
és pell, eh?
I després, que dins del conjunt,
podem dir que n'hi ha com a 200, encara,
que sobressurten perquè eren més solemnes.
És a dir, n'hi havia 200 que originalment portaven segell,
o sigui, molt ben...
amb una estructura molt clara,
una cal·ligrafia, doncs, molt llegible,
que facilita, que destaca pel tema,
i per la resta, ni qüestions de fongs,
o bé, ara sí que hi ha exemples, doncs, amb estrips,
o que falta, doncs, algun tros.
Cal dir que, quan es va publicar el repertori,
l'any 92,
en mateix temps es va intentar localitzar
tots aquells documents que s'havien anat descrivint.
I en aquell moment només se'n van localitzar 373.
En posterioritat,
resseguint, doncs, tota la resta de conjunt,
en tenim fins a 2.100 pergamins a l'arxiu.
Doncs encara en vaig localitzar 282 més,
perquè, per exemple, teníem pergamins
que eren de valls,
i de dir, home, això són de valls, són de valls.
Però era l'Ajuntament de Tarragona
que n'havia demanat una còpia
perquè li interessava com a model
o, doncs, de violacerca,
o altres, doncs, que estaven tan malmesos
que era difícil.
Llavors, doncs, clar, és qüestió d'entretenir-se
i d'estriar de dir on pertany.
Que s'han fet de pell?
Sí.
Tots.
Sí, sí, sí.
No hi ha cap altre tipus de material que s'han fet.
El que passa és que hi ha diferents tractaments
perquè són pells obtingudes de diferents animals,
poden ser d'ovella, de vedell,
algunes, doncs, amb els més solemnes,
doncs, sempre són de qualitat,
molt ben tallats,
fins i tot amb el pautat
perquè les línies, doncs, siguin ben rectes,
però en els casos, doncs,
en què simplement és que reconeixen
que els hi han pagat una quantitat o així,
doncs, a la millor,
no, la superfície, doncs,
no apareix tan blanca,
no destaca tant,
o hi ha algun forat
i no s'ha corregit,
depèn, però en general,
doncs, són bonics, també,
de veure.
Des del punt de vista artístic i estètic,
també són bonics,
perquè les cintes, les vetes,
que són de roba, de lli o de cotó,
d'algun tipus de material,
també propi de l'època?
A veure, pels documents reials,
acostumen a penjar
de vetes de seda
amb groc i vermell,
justament, aquí va ser
Pere el Cerimoniós,
per això aquest sobrenom
va establir unes normes,
la quantitat de ratlles vermelles
i grogues, l'amplada.
Hauria marcat tendència en aquesta època,
si hagués nascut la cosa de la moda.
I si no, doncs, amb lli,
fins i tot també enllà de diferents colors,
o també pot ser
que sigui una tira de pergamí, també.
I en aquests que són
diferents pergamins cosits entre ells,
doncs, exactament igual.
o és amb beta de lli
o amb pergamí
o fil de cànam, també.
Què lletja, això,
que et preguntaré ara, Isabel.
Quins salvaries?
Per gustos personals, eh?
No per valor històric,
i no només estètic,
sinó per tot un conjunt de coses.
Bé, em sembla que aquí al davant
en tens dos exemples,
per això els vam triar.
Ai, que hem de salvar tots, eh?
Posava una mica el límit.
No, home, com més bonic,
perquè ens passo la descripció del que hi ha allà.
Sí, que ens hagi arribat aquí,
doncs, és aquest de l'any 1395,
en què és un document reial
de Joan I i Violant de Bar,
d'origen francès,
en què dominava tant la reina
pels seus gustos cars
que fins i tot l'inicial
inclou dos peixos, dos barbs,
perquè el seu escut era el distintiu.
I llavors, doncs, el rei apareix a segut
i ella, doncs, apareix la figura sencera dretes.
Aquest és molt bonic,
l'escriptura també és molt bonica
i la temàtica, doncs, és ben diversa,
en quant al govern de la ciutat,
diferents aspectes.
El rotlle, aquest és excepcional,
aquest és que tampoc es troba en altres llocs,
que es recull fins a 15 documents,
llavors fins i tot reproduint les signatures,
documents papals, documents com tals,
dels segles XI, XI, XII,
i és un trasllat de l'any 1304.
Un altre, que és el que hem posat a la coberta,
aquest, doncs, visualment, sobressurt,
el que passa que és una mica contrast
a la temàtica.
La protagonista és una dona,
una tal marquesa,
i el document, fins i tot el signe del notari,
és molt bonic,
és de principis del segle XVI,
i és de difícil comprensió,
perdona el que va,
presumptament,
assassinar el seu marit.
Ah.
Un hostaler de Tarragona
que va assassinar el seu marit
que tractava amb pells,
a Vila Seca,
i mitjançant aquest pergamí,
doncs el perdona perquè es veu que fins i tot
l'havien bandejat,
l'havien expulsat,
i diu,
pot retornar a Tarragona on vulgui.
Veus,
jo parlava d'estudiosos,
de ciutadans generals,
aquí qualsevol escripto
amb una mica de traça,
ja amb aquest pergamí que has dit
ja té el punt de partida d'un relat.
Jo crec que sí.
D'un relat de misteri a l'edat mitjana,
que està tan de moda,
poca broma,
la utilitat que té aquest catàleg.
Oh, hi ha un altre,
un capet de dona,
també molt bonic,
que també l'hem posat.
El buscarem,
a veure si els hi podem descriure els ulls.
També el començament,
la inicial,
i és la senyora,
la dona del senyor dels mangons,
que és un conjunt de documents
que formen part del fons,
també,
i és bonic veure aquí
un retrat femení
completant la inicial.
Quina feina,
quina feina més bonica,
més atractiva i més útil a l'hora.
del pergamí a l'email,
no dic que hem de tornar al pergamí,
però podem aprofitar les noves tecnologies
per afegir també alguna coseta d'aquestes,
en els nostres missatges
i les nostres cartes.
I tant, i tant.
Això no estaria gens malament.
I què heu fet,
350 arxivers,
aquest cap de setmana a Tarragona,
a banda d'estar molt reivindicatius,
que és el que toca fer?
Ja hem plantejat molts dubtes.
Què passa?
Què passa amb el sector Avera?
Hem plantejat moltes problemàtiques.
Bé,
el tema del Congrés
és el de l'accés a la documentació,
ja ho sabeu,
i és una qüestió que amb les noves tecnologies
que existeixen avui en dia,
la quantitat d'informació que estem generant,
la demanda d'informació que també hi ha,
doncs bé,
està a l'ordre del dia, això, no?
Es fan iniciatives d'administració electrònica,
totes les administracions posen sobre la taula
projectes d'administració electrònica,
la Generalitat de Catalunya també,
des de l'Estat,
a nivell europeu,
i això és un repte molt gran, no?
Però a vegades no hi ha una sintonia ben exacta
entre el que pot oferir la tecnologia,
les capacitats d'assimilar-ho de la ciutadania,
per exemple,
i això a vegades genera distorsions,
i enmig de tot això,
doncs el paper de l'arxiu,
que nosaltres no pot ser d'altra forma,
considerem que ha de ser clau,
i que per això dius bé que som reivindicatius,
i que volem tenir un paper, doncs,
força remarcat en tota aquesta qüestió.
Bàsicament va ser això, eh?
Perquè, clar, és el que deies,
s'està entrant en tot aquest terreny,
però fa d'una manera, doncs, una miqueta,
ara faig un pas endavant,
ara un altre al darrere,
vull dir, ja fa temps que es parla, doncs,
que tothom pugui fer, doncs,
qualsevol transacció, consulta,
o el que sigui amb l'administració pública,
tu ho posaves d'exemple,
això fa molts anys que ho estem sentint,
però no hi ha ni la infraestructura,
ni probablement la inversió,
la voluntat política no sé si és,
perquè aquest seria un altre tema,
però el cas és que ho estem sentint fa temps,
i l'únic que podem fer bé
és la declaració de la renda.
Sí.
De la resta, poca cosa podem fer, més o menys.
O qüestions relacionades amb impostos,
o amb altres impostos,
com les multes, per exemple, no?
L'altre dia vaig pagar una multa
que em van posar per internet, eh?
I això sí que ho pots fer.
Per tant, també una de les reclamacions
que es fa tradicionalment, eh?
És que aquest esforç de les administracions
en automatitzar,
en fer possible aquest accés remot
de qüestions fiscals,
es facin d'altres qüestions
que afecten més el ciutadà
o que toquen més en el dia de la ciutadà,
donen llicències d'obres, etcètera.
Des de les administracions locals
ja es treballa molt en aquesta direcció,
des de les autonòmiques també
i des de l'Estat també.
Però jo diria que s'hi podia treballar
encara molt bé.
Però per desenvolupar la vostra feina
i donar el servei
que realment necessites
aquelles persones que ho precisen,
quin seria l'escenari
o el context ideal
per treballar vosaltres
a través d'internet,
a través de la xarxa?
Jo penso que el que hi ha d'haver
són eines clares,
hi ha d'haver una normalització
en les eines informàtiques
que suportin tot aquest sistema
i després hi ha d'haver
una difusió d'aquestes eines
en la ciutadania.
És molt complicat
que hi hagi una acceptació
molt elevada
d'aquests sistemes
d'accés remot,
d'administració electrònica,
si després hi ha molta gent
que no té a casa
la possibilitat d'accedir electrònicament.
Les administracions
intenten solventar-ho també
donant punts d'accés
electrònics
en els mateixos ajuntaments
o en els mateixos serveis,
diguéssim,
de manera que l'usuari
que no tingui un ordinador
pugui anar allà,
pugui accedir electrònicament
i fer el tràmit
sense haver de tocar cap paper.
Però bé,
escolta'm,
al final és un tema
de recursos
i d'esforç
de les administracions,
assignatura electrònica,
validació dels documents.
Els documents electrònics
planteixen una problemàtica
per si mateixos,
d'integritat,
d'autenticitat,
que tècnicament
es poden solventar,
però a costa
de posar sobre la taula
qüestions tècniques
de validació
que sovint
requereixen això,
un gran esforç
en recursos
i una,
diguéssim,
una implementació
en la societat
que a hores d'ara
doncs sembla,
planteja dubtes,
no?
Tota manera
és el camí
cap on es va,
es va cap aquí,
es pot anar més ràpid
o més a poc a poc,
però es va cap aquí.
La demanda social
de les persones
que han pogut entrar,
que no s'han quedat fora
endisortadament
del que és
la nova manera
de comunicar-se
i d'accedir a la informació
va més de pressa
que la pròpia administració
quan passen amb les lleis.
La demanda
cada cop és més gran.
Hi ha un nombre
de persones
a la nostra societat
que no concebeix
despertar-se al matí
i estigui fent
un treball de recerca
i hagi de consultar
un arxiu
com fer la compra
que no s'ho plantegi
a través de la xarxa.
I això jo m'imagino
que si ho trasllades
en el camp de la docència
o en el camp de la recerca
deuen haver-hi
moltes limitacions.
Tot i que el paper
d'anar físicament a l'arxiu
aquest hi és.
Però clar,
qui estigui fent
un treball de recerca
es podria estalviar
algunes visites
que no són necessàries
a través de la xarxa
i potser ara no ho pot fer.
El que passa és que
també es plantegen
altres qüestions
que no tot
pot ser accessible
a tothom.
Nosaltres també
hem de preservar
qüestions
com la intimitat
o qüestions
de seguretat.
Hi ha coses
que sempre
són delicades.
Això és el que us volia preguntar.
No és fàcil
acotar
fins a on, no?
Per part de l'usuari
i per part vostra, també.
Sí,
en tot cas
és seguir
la normativa vigent,
una normativa
que es cal anar clarificant
i adaptant
perquè la mateixa normativa
la legislació vigent
al respecte
planteja
dubtes,
planteja qüestions.
El tema de les dades personals,
clar.
I des dels arxius
és veritat
que n'estem esforçant
en aquest sentit.
Avui ja pots consultar
de molts arxius
documentació
via web,
sense haver de desplaçar-te
cap a l'arxiu.
És veritat,
però
nosaltres mateixos
des de l'arxiu històric
a curt termini
tindrem documentació
ja penjada
a la nostra pàgina web.
Però
aquesta restricció
en l'accés
nosaltres tenim
sèries documentals
com pot ser
a presó
o a responsabilitats
polítiques
que jo penso
que amb la legislació
siguin segur
amb la legislació
actual
no poden estar penjades
a internet.
Home,
és que hi ha dades
que són molt personals,
molt privades
i en molts casos
molt recents.
Sí,
però
al final
la legislació
s'ha de clarificar
perquè hi ha
qüestions
que no entens
massa bé.
Per exemple,
si consulteu
la web
de l'Arxiu Històrico Nacional
o el portal
d'Arxivos Espanyols
podreu consultar
l'expedient
de la Causa General
que és l'expedient
de depuració
del franquisme
a partir de l'any 39.
Bé,
allà podeu consultar
tots els documents
els de Tarragona també
i veureu noms
i cognoms
i adreces
i edats
i veureu tot el que hi ha
en els expedients.
Nosaltres tenim
els expedients
de responsabilitats polítiques
que és el mateix
fet des del poder judicial
diguéssim
però necessitem
el permís
de l'audiència
als usuaris
per consultar això.
I en el cas
primer que has dit
no?
No.
En el cas
de la Causa General
tu,
esclar,
és aquesta espècie
d'indefinició.
No és qüestió
de posicionar-te
i s'ha de posar o no?
Això ja és un tema
que cadascú
ha de dir-hi-mí
ara unificar
una mica els criteris
perquè internet
és global.
Exactament,
exactament.
Això jo penso
que s'està treballant
en aquesta direcció
i és un tema
de temps
però són qüestions
relativament novedoses
també.
Les noves tecnologies
i jo penso que
en la mesura
que els arxius
hi anem treballant
des del món
de l'arxivística
que hem de ser claus
en aquestes qüestions
i els responsables polítics
se'n facin ressò
doncs tot s'anirà normalitzant
i a poc a poc
hi entrarem
en un món
en què és difícil
veure-hi el sostre
aquí, eh?
És difícil veure-hi el sostre.
I escolteu una cosa,
tenint en compte
que han participat
arxivers
d'altres indrets
han compartit experiències,
tenen les mateixes
problemàtiques
que podem tenir aquí,
les han superat,
estan en canvi
de superar-les,
ens podríem emmirar allà
en algun model
de fora d'aquí?
Sí,
de fet,
els Pirineus
cap d'alt
normalment van
una mica més
avançadets
però simplement
pel fet que
a vegades s'han plantejat
les qüestions
una mica abans,
no perquè siguin
més espavilats,
sinó perquè s'han plantejat
aquestes qüestions
potser fa 10 anys
i ara estan en un procés,
en un punt de desenvolupament
superior aquí.
A vegades és bo que vinguin
i ens expliquin
com ho fan,
què fan,
però també se'ls hi plantegen
dubtes,
no és pas que ho tinguin
tot clar
ni tot solucionat,
tenen molts dubtes
fora d'aquí de l'Estat,
de fora de Catalunya
i els van solucionant
i van treballant
i nosaltres
ens hem de mirar allà,
és veritat,
ens hem de mirar
a veure què es fa fora
però sobretot
hem de treballar des d'aquí.
Que siguin idees suggeridores,
oi mira,
ho resolen d'aquesta manera
nosaltres ho podem fer.
també la qüestió
de la diversitat
de documents
i de suports,
perquè per exemple
hi ha documents
que s'entén molt bé
què és,
un conveni,
per exemple,
una base de dades,
després també tenim
documents fotogràfics,
que aquí també
es regeix per unes altres qüestions
en quant a explotació
de drets,
doncs que no aparegui així
difosa una imatge
en què l'interessat
o els seus familiars
o qui sigui,
doncs hi tingui drets,
o sigui que aquí
hem de ser sempre
molt curosos.
Jo veig que teniu
un repte importantíssim
ja fa temps
que d'una banda
el que és el treball professional
que feu vosaltres
i que ha d'anar en paral·lel
amb una legislació
que sigui adient
i anar una miqueta
al mateix ritme
i al mateix pas,
perquè si vosaltres feu
on passa més endavant
aquell material
que heu treballat,
que heu arxivat,
que heu posat a l'abast
de l'usuari,
l'heu d'aturar
perquè la legislació
no estigui clara.
No és fàcil,
realment,
resoldre la qüestió.
No, no,
jo diria que el que és clau,
però,
és que des de les administracions
es doni el suport
que calen als arxius.
Els arxius,
ja ho sé que està mal dir-ho
perquè, és clar,
jo m'hi dedico,
però hem de ser una peça clau
en tot aquest tema
de les noves tecnologies,
tecnologies de la informació,
administració electrònica
i hem de ser una peça clau.
És la base
de tot això,
l'Arxiu.
No, és perquè intervens
des que es genera el document
fins que es pot eliminar,
no?,
o es conserva permanentment,
intervens en qüestions
de conservació
dels diferents formats,
clar,
el fet que existeixin
documents
no més electrònics
que ja no estan en paper,
això planteja
tot unes qüestions
de conservació,
d'emmagatzematge,
planteja tot uns reptes
totalment diferents,
no?,
i els arxius
són claus en això,
per tant, necessitem recursos,
necessitem recursos
i els recursos
els donen les administracions.
No ens podem anar queixant
de moment,
anem fent,
però jo diria
que encara estem
en un punt
que és bastant millorable.
Ara entenem
per què us heu reunit
més de 300 arxives
a Tarragona.
Era per com important
el tema,
només faltaria,
com important també
aquest llibre,
catàleg de la col·lecció
de pergaments
de l'Ajuntament
de Tarragona
d'Isabel Companys.
Isabel, Ricard,
moltíssimes gràcies
per venir,
enhorabona
per la feina que feu,
fins quan vulgueu.
Gràcies.
Adéu-siau.