Ens acompanya Joan Giner, el director de l'IES Martí Franqués.
Molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Val a dir que l'IES Martí Franqués és un dels centres de tot Catalunya
que tira endavant aquest projecte pilot.
Hi ha altres localitats de demarcació de Tarragona
que també tenen el centre de referència que els agrada,
però aquí a la ciutat de Tarragona és l'IES Martí Franqués.
Jo demanaria, Joan, sobretot, que pensem que ho estem explicant els pares,
perquè molts diuen, això del llibre digital vol dir
que, mira, ja no comprarem mai més llibres,
és que no és només això, són moltes coses que s'han de tenir en compte.
Per això hem convidat el director d'IES Martí Franqués.
En què consisteix a grans trets?
Bé, en un principi, això venia impulsat per les ganes de l'administració
d'oferir l'administració del llibre de text, això d'una banda,
i de l'altra la d'anar introduint les TICs, els mitjans tecnològics, a l'educació.
Aleshores, això ha fet falta que hi hagués alguns editorials
que apostessin, no?, per treballar-hi, perquè es canvia molt el concepte.
Clar.
D'un llibre de paper, que està editat, que es va reformar i tal,
amb un llibre interactiu que es baixa en un password des d'internet, no?
I clar, aleshores s'ha esperat fins ara, perquè hi ha molts països que el tenen.
Ara sembla que sigui l'oportunitat, no?
Però, clar, una cosa així s'ha de provar abans.
Per això aquí parlem d'un pilotatge, no d'aquell Martí Franquès o altres centres,
ara ja faran llibre digital sempre, anirem ampliant-ho.
Aquest serà un pilotatge que durarà aquest any, s'han de posar coses en comú,
veure que ha fallat, que ha anat bé, i aleshores s'ho suposa,
nosaltres veiem moltes coses positives, que la cosa anirà bé i ho podrem anar ampliant,
no només en quatre grups com en guany, sinó que progressivament s'hi aniran adherint la resta de grups.
i també la resta de centres de tota Catalunya.
Que fareu dos primers i dos segons d'esso?
Dos primers i dos segons.
Aleshores, clar, la família no ha de comprar davant dels llibres digitals,
sinó que a través d'un password, de l'editorial corresponent,
doncs podrà baixar el llibre.
En aquest llibre hi ha conceptes, hi ha exercicis, hi ha activitats...
Disculpa, totes les matèries es treballen amb aquest sistema?
Bé, es poden treballar totes.
L'objectiu és que en aquest d'això que estem nosaltres, que és 1.1,
que el xiquet té el seu propi ordinador,
es treballa el màxim de matèries possible.
Ara, naturalment, n'hi ha d'altres que la millor que per la seva metodologia,
com ara, no ho sé, educació física o religió,
perquè hi ha poca gent,
perquè encara no està preparat el material,
no encara entren.
Però totes aquestes matèries que coneixem com a troncals,
doncs aquestes entraran.
Per la classe de fent pilotatge, jo soc partidari,
que ens mullem del tot,
perquè així no mai sabrem si el resultat és fiable o no.
Sí, s'ha de ser valent, no hi ha dubte.
Clar, això suposa, parlem de la part, diguem-ne, material,
això suposa que hi hagi una bona connexió a internet,
lògicament, a les aules,
que hi hagi una pissarra digital,
el canó,
i que cada nen i nena tingui un ordinador.
Un ordinador portàtil.
Però això, diguem-ne, ho han de portar de casa.
No, que els ho facilita l'administració.
L'administració ho facilita, això.
Sí, sí, sí.
És un ordinador mitjà,
d'aquests, em sembla que són de pantalla 13 o 14 de polsades,
i aleshores és per al xiquet,
o pel nen, per la nena.
Sense cap cos, per les fenòries?
Aleshores, el cos del que es parla és un petit cos,
una petita col·laboració,
que em sembla que és de 8 a 10 euros mensuals el primer any.
Si pensem en el que costen els llibres de text,
és molt més econòmic que comprar els llibres, en realitat.
Llavors, l'ordinador se'l queden,
el tindran dos anys,
i el tercer, teòricament,
diuen que se'ls canviaria de forma gratuïta.
Ja veurem què passa.
Per tant, el cost és molt poc, és inferior.
Aquí s'hauria d'afigir el cost, també,
del que és tota l'habilitat aquest de llibre digital,
que això pot anar cap als 30 euros, tots els llibres.
És a dir, l'editorial cobra, també, a cada nen.
No cobra tot el que val,
està subvencionant per educació,
però té una participació.
Podem dir, doncs, que per 40 euros, diguem-ne,
ho té tot, amb un ordinador i tot.
De totes maneres, clar, aquests alumnes,
se suposa que per poder treballar han de tenir connexió a internet a casa seva.
Sí, és una de les condicions.
Així, tenir un alumne que no té connexió a internet a casa...
Ja n'hem trobat algun, perquè això ho hem fet per grups,
hem agafat, doncs, grups que fan alemany.
Clar, les llengües aquí tenen molt a veure,
perquè ja fa temps que hi treballen,
han sigut cap davanteres en el llibre digital,
perquè és el que ha anat substituint aquests darrers anys
a l'antig laboratori d'idiomes.
Sí.
I, precisament, aquests literials d'idiomes
són els que més han avançat,
ho tenen més a punt.
Aleshores, els alumnes dels cursos que fan el Pla Pelle,
això que fan en anglès algunes matèries,
que també estaven connectats contínuament amb internet.
I, clar, aleshores s'han agafat les dues primeres lletres,
del primer i segon,
i s'han anat trucant a tots els xiquets
que estaven dins d'aquestes aules.
Els altres ja entraran a l'any següent.
Hi ha hagut una mica de gelosia,
però jo només demano que tinguin paciència.
I, aleshores, qui no tenia,
allò que dèiem,
qui no tenia connexió a casa seva,
s'ha compromès aquest estiu,
diguem-ne, tenir-la.
Vull dir que faran aquest esforç.
A banda del tema econòmic, del cos,
de les famílies que suportem,
del llibre de text i tot això,
que és un clàssic,
des del punt de vista de l'ensenyant,
des del punt de vista pedagògic,
quins avantatges creus que té aquest sistema
pels alumnes i pels professors,
també, que també s'ha de preparar
i esforçar-se molt, no?
Sí, però el professorat serà una bona revàlida,
tindrem un estiu, diguem-ne, molt distret.
Però, vaja, fem la preparació
i el curset corresponent.
Vull dir, nosaltres ja intentarem estar preparats
el dia 14 i tenir-lo tot a punt
el 14 de setembre.
Què representa per al xiquet?
Bé, a part de la qüestió física,
d'anar carregat amb l'esquena,
més o menys, no?
Representa que tindran un accés
bastant immediat a les matèries,
si funciona la xarxa,
tant a la nostra com a casa seva.
Se suposa que funcionarà a la banda ampla, etcètera.
Que això, en principi,
és responsabilitat de les grans empreses, eh?
Sí, no, i dels centres,
que també hem de tenir els servidors adequats
i la xarxa ampla adequada.
Alguns que no ho tinguem o que no ho tinguin,
naturalment passa un tècnic enviat
per la Generalitat
per anar configurant, diguem-ne,
per anar retocant,
posar-ho a punt.
Vull dir, ara estan en aquest,
en aquest, d'això del procés,
en aquest punt.
Veiem,
el xiquet se podrà ordenar molt millor,
el seu,
sobretot,
les seves activitats a casa seva.
Per què?
Perquè dins de classe,
d'alguna manera,
nosaltres no rebutgem,
no renunciem a la classe,
diguem-ne, clàssica.
És a dir,
que el professor explica,
l'alumne està atent.
Ara, clar,
s'explicarà
i es podrà seguir aquesta explicació
no en un llibre obert,
sinó en la seva pantalla
o en la pissarra digital,
que també s'hi podrà posar,
s'hi podrà posar exemples
dels que té el llibre,
podràs afegir-ne tu.
És un estímul per la vida.
El nen podrà participar
i sortir a la pissarra,
és a dir,
que s'ha de combinar
el que es feia abans
amb el que es feia ara,
en canviat,
diguem-ne,
els mitjans.
No substituïm,
sinó que sumem,
en tot cas, no?
Sumem,
però també és important
que abandonem el guix,
perquè el guix,
per moltes combinacions minerals
que es facin,
no deixa de ser tòxic.
Per tant,
això hauria de desaparèixer.
Sí, hauria de desaparèixer.
Suposa que ho aconseguirem,
no?
I que a la pissarra
hi puguin treballar
un parell d'alumnes
com a mínim.
És a dir,
tot el que fem
amb la pissarra normal,
doncs aquí es pugui fer,
però, clar,
amb molts més punts.
Quan s'esborri
es farà d'una forma
més automàtica,
amb el punxó,
vull dir,
podran ficar colors diferents
sense canviar el guix.
I, clar,
la gent podrà seguir
des del pupitre
i també en la pissarra,
diguem-ne,
tot el desenvolupament de la classe.
I aleshores,
els exercicis,
quan s'hagin de fer,
cadascú,
diguem-ne,
s'hagi de posar
la seva feina,
doncs,
tindrà la feina individual,
farà anar
molt ordinador,
però també s'anirà combinant
amb exercicis
amb paper.
Aquels pares que diuen
què passa,
que no agafaran el bolígraf?
Sí, no?
Sí, sí, sí.
I nosaltres pensem
que potser,
en un principi
que costarà bastant,
arribarem a l'utilització
d'aquest mitjà
en un 60 o un 70%
a la classe,
per molt que t'esforçis
al principi.
Sí, sí.
És a dir,
l'altre 30% naturalment
ha de ser continuar,
diguem-ne,
amb els avis d'escriptura
i d'enumeració també.
Perquè els examens?
També.
Com els fareu?
No, els examens
es faran amb paper.
A mà, a mà.
Sí, sí, sí.
Com s'han fet tota la vida.
Hi haurà exercicis també
que es faran amb paper.
que pensa que llengua,
els dictats s'han de fer amb paper,
els contes,
les narracions,
això s'ha de fer amb el paper,
els apunts,
el nen agafarà apunts amb paper.
És a dir,
hi haurà una part
de cada matèria
que es mantindrà.
És a dir,
que no pensem pas abandonar-ho
perquè creiem que és bo i necessari.
Però, clar,
és això com tot
que s'ha de saber buscar,
diguem-ne,
l'equilibri, no?
Que es consumin
els dos mitjans
sempre donant més,
potser més protagonisme, no?
el no medi.
Clar,
comentaves,
en Joan,
que hi ha altres països
de l'òrbita europea
que tenen una certa experiència
amb aquest tipus de moure's
a les aules.
El resultat,
a altres llocs,
què tal ha anat?
Ho han assumit,
diguem-ne,
ja amb una certa normalitat
perquè han vist que...
Clar,
que és que ho fan
fa dos o tres anys,
em sembla que Portugal,
Holanda,
no sé quina altra.
doncs clar,
els resultats ara,
el tercer any,
clar,
ara és bo.
El primer any
van tenir els seus dubtes
i a nosaltres també ens passarà.
Clar.
Vull dir,
per aquest procés,
diguem-ne,
de transformació que serà,
doncs potser una mica crític.
Intentarem que no ho sigui,
però és possible,
eh?
Que ens costi tant
amb ells,
amb les famílies
com a nosaltres.
Estem parlant,
aleshores,
d'una presa de consciència
de la comunitat educativa,
entesa com els professors,
lògicament els alumnes,
però també els pares i les mares.
Vull dir que han de prendre consciència
que formen part d'una experiència
i que tothom ha de posar
de la seva part.
Sí, sí, sí.
Clar,
la família,
penseu que el primer que farem
al tornar al setembre
és una reunió amb els pares
i amb els xiquestes,
naturalment,
però amb els pares sobretot
perquè, esclar,
hauran de controlar,
diguem-ne,
l'utilització de l'ordinador
i del seu fill o filla,
no?
Vull dir que
quan es tanquin a l'habitació
en l'ordinador,
vull dir,
però davant del nen
ha de saber que allò
no només és un any de joc
o de comunicació
amb els amics que...
Aquestes edats potser
l'utilitzen només per això,
no?
Exacte,
que és molt bo,
sinó que també és una eina
de feina,
com la que trobarà
quan sigui gran
i vagi a treballar
en alguna oficina,
en algun servei,
etcètera.
És imprescindible,
no?,
en aquest món d'avui,
no?
I els pares,
doncs,
hauran de donar un cop d'ull
de tant en tant
a veure si realment
en la pantalla
d'on el seu fill,
diguem-ne,
hi ha els exercicis,
les activitats,
no?,
que s'han encomanat.
Es comença a parlar d'això,
no sé si en un futur,
si tot funciona,
parlem d'un futur mitjà o llarg,
doncs ja s'allargaria
l'altre cicle de la secundària,
o...?
Sí,
jo crec que si va bé en guany,
vull dir,
s'ha de cor una mica,
no es pot fer de curs en curs,
si no es ve en guany,
jo crec que s'hauria d'ampliar
tota l'ESO ja.
Ja l'any següent
hi ha a primer de batxillerat,
pot ser batxillerat
és qui més ho necessita,
perquè tenen assumits
molts hàbits d'escriptura,
i clar,
ells estan molt connectats
des del treball,
diguem-ne,
d'investigació que fan
en algunes matèries
fins al de recerca,
vull dir,
l'horitzó és molt més ampli
en batxillerat,
però bé,
primer hem de fer
els petits, oi?
Per què l'ES Martí Franqués
forma part d'aquest pilotatge?
Ho vau demanar vosaltres?
Es va fer una convocatòria
de centres?
Com va funcionar?
Bé,
primer ens vam fer una convocatòria
i nosaltres
ens hi vam afegir,
ho vam demanar.
En un principi
ens volíem tirar a la piscina
i vinga,
tots els grups de primer cicle.
Som molt entusiastes.
Primer cicle.
Llavors ens vam reunir
una miqueta més tranquils
i vam dir,
ostres,
i si no surt bé?
I si ens falla la xarxa,
sobretot.
Aquest és un problema
que tenim al caparró,
vull dir,
resistirà la nostra xarxa
quan les 8 o 10 aules
les que volíem fer
es connectéssim.
Vam veure que això són 4 aules,
la nostra xarxa pot aguantar,
i tant,
comencem amb 4 aules.
Dos i dos per veure,
perquè creiem que s'han de fer
de parell en parell,
perquè això no és una implantació
que ja és urgent,
pot durar 8 o de baixa.
Vull dir,
a més a més,
per comprovar els currículums
d'aquests editorials digitals,
si realment els respecten
en tot el cicle,
no només en el seu curs.
I aleshores ja vam recorregir
i varen dir,
no, 4 grups.
Dèiem que 125 alumnes
és prou.
Clar,
aleshores de tothom
que ho va demanar,
tothom va posar
les condicions
en què tenia el centre,
però dur un davant,
i aleshores
va ser l'administració
que va seleccionar.
doncs aquí a Tarragona
sembla que dels que ho vam demanar
doncs vam ser nosaltres.
Per què ho vam demanar?
Doncs perquè
potser estàvem una miqueta fars
que totes aquestes experiències
d'innovació
comencessin
per evitar riscos
amb instituts petitets,
a la perifèria,
diguem-ne,
i després
al cap de dos o tres anys
te venen
i t'expliquen
com van aquests instituts,
però va anar ben bé
o va bé
en un institut
que té una línia o dues.
Comunitat petita
que és la millor.
Clar,
i després ho aplicaves
amb tu
i veient el vostre
i d'ostres,
aquí hi ha aquestes
errades
que ells no han pogut detectar.
Per això volíem
ser miqueta protagonistes
en aquest aspecte,
perquè és una cosa
complicada,
molt complexa,
doncs ho hem d'analitzar
i criticar
de primera mà
perquè serem molt crítics
naturalment,
i crec que si
també el Martí Franquesa
arriba a funcionar,
aleshores fem un revés,
és possible que funcioni
molt bé,
millor encara,
amb centres més petits.
Clar,
que no necessitin
un temps de latència,
de preparació
com ara vosaltres,
que sou un centre
que acull molts alumnes.
Clar,
a mi ara
se m'anàvem
venint coses al cap,
perquè tots tenim fills
que estudien les ESOS
i els batxillerats
i penses en els llibres de text
que a vegades
entre tu i jo
mires un llibre
d'un any per l'altre
i dius
només m'han canviat les tapes.
Eh,
ho dic jo com a mare,
tu en com a ensenyant,
però jo com a mare
ho puc dir
i és una opinió
que podem tenir molts pares.
A banda d'aquesta
generalització caricaturà,
el que sí és cert
és que els continguts,
tenint en compte
que el llibre digital,
com tu bé deies,
tret del que és
la part de les llengües,
està encara a les baceroles,
no és una cosa
que estigui molt generalitzada,
en quant a continguts
i també tenint en compte
l'autonomia de centres
que pot tenir un institut
a l'hora de traçar
el currículum de cada curs,
això com ho solucionareu?
L'avantatge
és que són llibres oberts,
és a dir,
que podem criticar
o orientar
a el que ja ha fet l'editorial
i afegir nosaltres directament.
Ah, això està molt bé.
Sobretot exercicis,
activitats...
Ajuda, doncs,
aquesta autonomia del centre,
aquest sistema.
Sí, sí, sí, vull dir,
això clar,
ho aprofitarà l'editorial,
ja ho sabem,
però vaig a tot
sigui per bé de l'educació, no?
Com a dir,
això és una de les coses
que ens ha agradat,
que de vegades
els llibres de paper
són fixos,
diguem-ne,
estan tancats,
llavors tu et fes un fart
si no t'agrada una cosa
o fes que mancaven exercicis
d'aquest tipus i tal,
de fer fotocòpies,
és a dir,
els centriquins estalviarem diners.
I salteu aquest capítol i...
Exacte, no?
O fes fotocòpies
i venga paper,
i venga paper,
és aquí on estalvi també,
no?
I dir,
ecològic,
no gastem tant paper
i podrem afegir
aquests exercicis
que a nosaltres
ens interessa,
ens agraden.
Naturalment,
això serà molt a fer
i el primer any,
d'anar introduint
en aquest bloc teu,
que estarà dins
del llibre digital
de cada matèria,
doncs material propi,
no?
Però bé,
això serà positiu
i això de poder anar canviant
i ostres,
perquè les coses evolucionen,
no?
Ja està bé
que sigui un llibre obert.
Clar.
Després,
el control de l'alumne,
que tu sabràs a casa seva
quan fas els exercicis,
el que tarda,
alguns seran autocorregibles
perquè en pugui fer més,
d'altres no els podrà corregir,
en fi,
podrà escriure ell,
allí,
podrà comunicar-se amb tu,
està molt relacionat
amb el Moodle,
amb internet,
Protagonitzaran més
el que és el propi sistema educatiu.
S'utilitzen les tècniques del Moodle,
aquí també,
de la interrelació.
I escolta una cosa, Joan,
quant a la diversitat,
tu em comentaves abans
que també pot aportar avantatges,
això.
Clar,
perquè tu tindràs exercicis
de tipus A, B, C,
de certs nivells,
llavors tu amb aquell aluny
tal com està,
li dir,
escolta,
tu obres la pàgina tal
que et toca fer aquests exercicis.
Llavors l'obrirà
i se'ls trobarà
i farà aquells
i tu li podràs corregir.
És a dir,
que no es tracta allò
de fer ja 5 o 6 models,
no?
Abans eren ciclostilat,
no?
La màquina,
mordidors,
igual.
Ja la feina
l'estarà fet allà
i tu només cal que li dirigeixis,
diguem-ne,
el menú amb ell,
el que li toca.
Això serà molt positiu.
Jo diria que és un pas important
i que estareu en la mirada
d'aquelles persones
que els interessa
el món educatiu
com a pares,
com a mares,
com a ensenyants naturalment
i en tot cas,
doncs,
la motivació és molt bona,
com sempre,
al centre,
és importantíssim
i sobretot
observar-ho,
però allò
amb paciència,
amb carinyo
i pensant que
aquests nois i noies
i les seves famílies
estan protagonitzant
una etapa molt important
en el que és
l'educació del nostre país.
Pensa que
això és, diguem-ne,
seria el pla,
però nosaltres tenim preparat
un pla B i un pla C.
En què consisteix això?
Home,
imagina't que falla
en algun moment l'electre,
falla internet,
nosaltres el pla B
vol dir que el tenim tot
en pendrives,
que de seguida
carregarem els ordinadors
a la classe,
perquè a mi no m'interessa
que els professors
me perdin el temps
fent-ho funcionar
i no va això,
marxar anant a buscar el tècnic,
es poden ràpidament
en pla B
i fins a tot el pla C ja.
I el pla C què és?
El pla C seria
tornar
de forma esporàdica,
tens un model
copiat
de cada exercici
i perdre allò
cinc minuts
per fer quatre còpies.
Aquest seria el pla C
que no hi volem arribar.
És a dir,
que hi ha una part...
Ara el pla B
ja haurem d'arribar.
Hi ha una part
de professorat
i de personal
d'Elies Martí Franqués
que aquest estiu
moltes vacances
tampoc no en faran.
En faran,
però estaran més ocupats,
no?
Segurament?
No,
però penso que nosaltres
ja tenim molt
de material.
El que haurem de fer
és penjar-lo
al nostre bloc
des de cada llibre.
Joan Giné,
director d'Elies Martí Franqués,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i la veritat és que
és il·lusionant el projecte
malgrat totes les dificultats
perquè en principi
i amb aquests plantejaments
que també ja ens explicaves
tot va adreçat
a millorar
el nostre sistema educatiu
que això sí que realment
és fonamental
en la vida dels nostres fills.
Moltíssimes gràcies.
Adéu a vosaltres.
Adéu-siau.
D'acord.