logo

Arxiu/ARXIU 2009/ENTREVISTES 2009/


Transcribed podcasts: 1096
Time transcribed: 14d 22h 12m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara són dos quarts de dotze del migdia.
En vuit minuts tenim a entrar nosaltres,
ja aquí als estudis de l'Avinguda Roma,
Jordi Piqué, el cap del Servei de l'Arxiu Municipal de Tarragona.
Jordi, molt bon dia.
Molt bon dia.
L'hem convidat perquè l'Ajuntament ha convocat
dos premis extraordinaris sobre la història de Tarragona
durant l'anomenada Guerra del Francès.
Una convocatòria de dos projectes de recerca
en motiu dels actes de commemoració del bicentenari
d'aquest esdeveniment bèl·lic.
Es tracta del 13è Premi d'Història,
Gramon i Sobiela,
adreçat a projectes de recerca universitària
sobre aspectes relatius a aquest període.
Val a dir que el guanyador rebrà una beca
per tal de poder desenvolupar el projecte.
I el segon premi s'ha adreçat als alumnes
de batxillerat del Tarragonès
que facin el treball de recerca del curs acadèmic 2009-2010.
El bicentenari,
la commemoració del bicentenari de la Guerra del Francès,
lògicament serà el 2011.
El 2011.
Però clar, això s'ha de preparar amb temps
i segur que ja esteu posant fil a l'agulla.
Això és una mostra.
Sí.
Bé, ja fa temps que s'està començant a treballar,
no només a nivell municipal,
sinó també amb altres centres i institucions culturals de la ciutat
per crear una mica de xarxa
amb tot el que ha de representar aquest seguit d'actuacions
per commemorar el setge de Tarragona l'any 1811
durant la Guerra del Francès, aquest bicentenari.
I, esclar,
hi ha coses que s'han de començar a fer abans,
com aquestes.
Això s'engloba dintre de l'eix d'actuació
de la recerca històrica que s'està impulsant també
des de l'Ajuntament de Tarragona
és dedicar la convocatòria del Premi Gramunt,
que és un premi que ja va per la 13a edició,
però en aquest cas es dedica exclusivament
a un projecte de recerca
relatiu a Tarragona i la comarca
durant aquesta època,
durant el 1818-1814,
aquesta època d'ocupació per l'exèrcit napoleònic.
És un premi que, bàsicament,
el que promou és aquesta recerca,
és a dir, treballs inèdits que encara no s'han fet.
Quins aspectes poden abordar?
Perquè, clar, la Guerra del Francès,
els fets en si...
Però, clar, algú pot pensar,
home, doncs quin interès pot tenir
per un jove de batxillerat
o un jove universitari
de fer aquest treball,
perquè els fets s'han explicat moltes vegades,
però jo m'imagino que el ventall de possibilitats
de treballar en un projecte d'aquest tipus
és molt ampli,
des de vida quotidiana,
aspectes econòmics,
aspectes socials, religiosos, polítics...
La història mai està feta del tot,
sempre s'està refent,
sempre s'està reinterpretant,
sempre hi ha noves fonts documentals,
sempre hi ha diaris,
documents nous que apareixen,
i aleshores, certament,
a Tarragona, doncs,
d'aquesta època del setge de Tarragona
i de la Tarragona
durant l'ocupació napoleònica,
hi ha treballs fets...
Hi ha molta cosa, Jordi.
Ben fets,
sobretot els de Josep Maria Requesens,
l'ex-alcalde de la ciutat
i historiador, no?
Aquests són uns treballs molt ben fets.
També és cert que es van fer fa molt de temps.
Aleshores, doncs, esclar,
hi ha hagut noves aportacions,
no només a Tarragona Ciutat,
sinó tot el que fa al context de Catalunya.
I des del punt de vista arxivístic també hi ha hagut aportacions de nova documentació?
Hi ha nova documentació,
hi ha documentació que s'ha reclassificat,
que s'ha tornat a treballar.
Sobretot, per exemple,
doncs, podem trobar,
ara ve al camp, no?,
correspondència en fons familiars.
L'altre dia algú em comentava
que un treball que estaria bé fer
és veure qui són els que marxen de Tarragona
abans del setge
i qui són els que després tornen,
quan Tarragona està allà completament destrossada, no?
Quines professions són?
Notaris?
Aquests es queden, no es queden, marxen?
molts, hi ha un sector de professionals liberals,
és a dir, gent que té mitjans,
que se'n van cap a les illes.
I pràcticament queden els peixesos i poca cosa més, no?
Qui es queda, no?
Però saber-ho del cert, això, no?,
i què representa.
Els efectes de la pesta,
que hi ha a Tarragona el 1809-1810, no?,
mentre encara no s'ha produït el setge,
que a Delma hi ha una bona part de la societat.
hi ha moltes coses a fer encara,
tot i que el marc, no?,
general està molt ben fet per Josep Maria Requesen.
Clar, per un universitari
o per un investigador universitari
té interès aquest període
i la beca està prou ben dotada
com perquè pugui estar durant un any
centrat en aquesta tasca,
que després pot fer servir de tesina
o de tesi o inici de tesi,
el que es vulgui.
Clar, en el context, perdó,
d'aquells fets,
el que sí que és cert,
deia si hi havia molta documentació
perquè la ciutat de Tarragona,
si no va xerrada,
em faria molta vergonya
perquè tinc un esper aquí al costat.
Si no va xerrada,
vull dir, era una miqueta
allò, l'últim reducte
que no estava invaït pels francesos,
per tant, tenia dins del Principat
una significació especial
per a les tropes napoleòniques.
Certament, sí.
I molta documentació es va perdre,
però, per exemple,
hi ha tot el fons
de la Junta del Corregiment de Tarragona,
també hi ha els llibres d'actes previs
al setge que es conserven,
els llibres d'actes immediatament posteriors
quan ja marxen els francesos
que també es conserven.
És a dir,
hi ha documentació suficient,
potser no tota la que ens agradaria,
però suficient, no?
L'altre premi, en canvi,
està més adreçat a promoure
això, un estudi d'aprofundiment
per part dels estudiants de secundària
amb aquest treball de recerca
que obligatòriament
tenen que fer a segon de batxillerat
i del que es tracta de promoure
això, algun treball ben fet
per part d'aquests alumnes, no?
Que compleixi els objectius
que es marca el centre
i el professorat,
i ja està.
De premis d'aquests
n'hi acostumen a haver, no?
I aleshores ens semblava
que valia la pena
en aquest sector de població
fer-los arribar també una mica
les ganes
o que com a mínim sàpiguen
que hi ha un premi
sobre aquest període.
Clar, és un període
molt desconegut
per la població en general,
per als joves en particular,
si a vegades
hi ha períodes més cap aquí
com a tot el període
de l'agra civil, la dictadura,
que s'ha treballat molt
en treballs de recerca
de batxillerat,
ho saps, a més a més,
perquè han consultat moltíssim l'arxiu,
però aquest període del 1811
és molt desconegut.
I realment va ser un punt d'inflexió
en el desenvolupament posterior
de Tarragona, després.
Totalment.
És importantíssim
dins de la nostra història.
A veure,
és que jo crec que Tarragona
desapareix com a tal.
Però literalment, no?
És una ciutat
que ha de ser una ciutat
a no ser res.
Els efectes de la guerra
és el paradigma
dels efectes de la guerra
més negatius.
Es queda sense habitants,
bona part dels seus edificis
enderrocats,
bona part de les seves
fortificacions inhabilitades,
queda totalment perduda
de la ciutat, no?
Clar,
aquí també és molt interessant
estudiar el redreçament
de la ciutat, no?
El ressorgiment
d'aquesta ciutat
que fa 200 anys
va quedar desapareguda,
esborrada del mapa,
gairebé, no?
De totes maneres,
el premi que s'adreça
sobretot a aquests estudiants
de batxillerat
és perquè treballin
amb les fonts bibliogràfiques
que ja existeixen,
amb memòries,
és a dir,
amb publicacions impreses,
més que no pas tant,
amb documentació original
que a vegades
els pot costar
una mica de consultar.
Clar,
per això els hi pot,
té punts d'atracció,
no és un altre episodi
bèl·lic
de la nostra història,
sinó que la història
és viva
i la història
per bé i per malament
la fan els éssers humans,
les persones
i fent aquesta recerca
hi ha bons,
hi ha dolents
i hi ha generals
que s'hi deixen la pell
de la batalla
i hi ha d'altres
que fugen
com a autèntics covards.
Totes aquestes coses
a determinades edats
fent un treball de recerca
jo crec que pot ser un estímul,
no?
Jo crec que pot ser
un estímul molt interessant
i a més a més
no tenim pas tan llunyana
encara
de la situació
del que representa
que una ciutat,
la societat
que viu en una ciutat,
és a dir,
una societat urbana,
es vegi
en un moment determinat
assetjada,
assetjada
enmig d'un enfrontament bèl·lic,
no?
Més o menys recordem
el que va passar
a Sarajevo
que durant també
uns quants anys
va haver
un setge llarguíssim,
no?
En el qual
des dels torons
que envoltaven la ciutat
anaven bombardejant
i disparant sistemàticament
contra la població civil
de la ciutat.
El que ha passat
a Grosni,
la capital de Txetxènia,
també no fa molt.
És a dir,
no fa tant de temps,
no fa 200 anys
que tenim els referents
últims
en el món
occidental,
no cal anar
a l'Àfrica,
no?
En el món occidental
del que ha representat
que una ciutat
es vegi
assetjada
durant una guerra,
no?
Bé,
una mica,
jo crec que
aquest és el punt
de connexió
entre la Tarragona
de 1811
i els últims
i els últims episodis
de ciutats
assetjades
que s'han viscut
avui en dia,
no?
I una mica
la conclusió final
és que no hi ha res
que justifiqui
l'assetjament
d'una ciutat.
Clar,
això que dius
és molt interessant
perquè
commemoracions
com aquesta
que es farà
el 2011,
vull dir,
no té un objectiu
exclusivament
d'augmentar
el patrimoni
historiogràfic
a través
d'aquests treballs,
sinó realment
replantejar-nos
la cultura
de la pau,
no hem après
tant com pensàvem,
no?
I mira que anem
passades
de grosses
aquí,
a Sarajevo,
a Grosnik,
a tot arreu,
a tot arreu,
al Madrid
de 1936,
l'Estalingrad
de 1942.
Tant de commemorar,
tant de commemorar,
quin sentit té,
home,
entre d'altres
aquest,
segurament,
no?
Commemorar,
aprofitar,
no?
Aprofitar
una efemèrida
històrica
que és la que és,
el setge de Tarragona
i la destrucció
de Tarragona
per la xarxa
de Napoleònic
el 1811,
però aprofitar-ho,
traslladar-ho ara
200 anys després
per ser conscients
un cop més
de la importància
que té la convivència
i el resoldre
qualsevol conflicte
en termes
de diàleg
i de pau,
no?
Que mai s'ha d'arribar
a aquest enfrontament
bèl·lic
per tot el que això
genera.
És un dels
motius
de l'agenda
d'aquesta preparació
dels actes
del 2011.
Esteu preparant
moltes coses més,
clar.
Sí,
sí,
sí.
Això s'ha de fer
molt de temps.
Estem preparant
molt bé,
s'estan fent reunions,
estem treballant
tant a nivell municipal
com també
a nivell d'una comissió
en la qual
s'integren
diferents
centres culturals
de la ciutat
i institucions
culturals
i estem treballant
per intentar
fer
una programació
conjunta
que ja
òbviament
es farà pública
en el seu moment
perquè ara
tot plegat
és un esbós,
no?
El que sí que tenim
clar és que ens hem
de coordinar
i que hem de treballar
tots plegats
perquè
doncs
aquesta commemoració
sigui digna,
rigorosa
i sobretot
aprofitosa
en el nostre present
per encarar el futur.
És que tu comentava
més que per saber
fil parlant
dels actes
que es faran
que això ara
no té cap importància
i es farà públic
com deies
és que tenint en compte
la positiva experiència
del només en fa 70
que tota aquesta sèrie
d'actes commemoratius
que s'han fet
amb motiu
del 70è aniversari
del final
de la guerra civil
doncs han donat
un resultat
altament positiu
una valoració
per part de tothom
de la població
sobretot molt bona
probablement sigui
de les accions conjuntes
que s'han fet
en aquesta ciutat
que ha donat
millors fruits
i la fortuna
deu ser
aquesta col·laboració
que esmentava
ara certament.
Jo crec que sempre
que hi ha
aquesta col·laboració
els resultats
sempre són
molt satisfactòries
sempre que hi ha
aquest treball conjunt
sempre tenim bons resultats
això s'ha vist
per exemple
de fa temps
amb tot el que va representar
la primavera fotogràfica
jo no hi vaig intervenir
directament
però sí que ho anava seguint

és un
exemple clar
que quan hi ha
un treball conjunt
entre diferents centres
i institucions culturals
això permet
pactar un calendari
permet
pactar
coordinar
que els diferents
activitats
no es trepitgin
unes amb les altres
sinó fins i tot
que siguin complementàries
que
no hi hagi
tres inauguracions
el mateix dia
a la mateixa hora

aquelles coses
que després
de normal
t'hi trobes
i penses
però com pot ser això

simplement perquè
no hi ha hagut
cap coordinació
es va fer
la primavera fotogràfica
es va fer també
quan es va
commemorar
el 75 aniversari
de la proclamació
de la segona república
que també es va fer
aquí a Tarragona
també
amb participació
de diferents centres
i ara
s'ha intentat fer
com tu bé has dit
amb el només
en fa 70
i ara s'intentarà
fer una cosa
semblant
amb el bicentenari
de la guerra del francès
per cert
aquelles persones
que estan interessades
estudiants de batxillerat
o universitaris
em val a dir
que els terminis
es van esgotant
vull dir
que han de presentar
els seus projectes
i els seus treballs
amb una certa pressa
Sí, això es va fer públic
ara fa pocs dies
la setmana passada
i aleshores
em sembla
que el
Premi Extraordinari
Gramunt
ja s'ha de presentar
abans del 4 de desembre
Això és fer com un esquema
com un esbosc
Això és fer el projecte
Perquè el premi
justament
és desenvolupar el treball
Clar
desenvolupar el treball
el que es promou
és que es pugui desenvolupar
aquest treball
aleshores
es tracta
que facin un projecte
que s'ha de lliurar
abans del 4 de desembre
L'altre
el d'adreçat
a estudiants
de secundària
als centres de batxillerat
aquest sí que allà
es dona de coll
fins que s'acabi el curs
perquè aquest ja
és un treball tancat
és un treball fet
i que fins i tot
hauran de avalar
els propis professors
del centre
Treballs de recerca
recordem que es presenten
davant d'un tribunal
és una cosa
Sí, sí
ja és seriosa
Ja és batxillerat
ja estem parlant
d'alumnes
que acaben la secundària
Jordi Piquet
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
com sempre
recordem que Jordi Piquet
és el cap del servei
de l'Associació Municipal
de Tarragona
i estarem molt atents
a tot el que
anem a organitzar
encara aquesta commemoració
del 1811
moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres