Tres minuts, un quart d'onze del matí,
aquí seguim amb tots vosaltres en directe
i acompanyats ja dels convidats d'aquesta hora.
Saludem d'una banda Anna Gispera.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és portaveu de la plataforma Mouta.
Ens acompanya Jordi Bertran.
Bon dia, Jordi.
També ben qualitat de ciutadà
integrat a aquesta plataforma
i que com a més de 2.000 ciutadans
fins ara a títol particular
300 entitats que donen suport
a la manifest que reclama
la capitalitat de la ciutat de Tarragona
en la futura lleu o l'avantprojecte de llei
que elabora la Generalitat
pel que fa a la divisió territorial.
S'ha convocat una concentració
el proper dia 30
aquí a la ciutat de Tarragona
i la veritat és que ha despertat moltíssim interès.
Les xifres ja us ho deia ara.
Vull dir, 2.000 persones a títol individual
però que va créixer en 300 entitats
les associacions de veïns de la ciutat
que de manera unitària també donen suport
als representants municipals
de tots els grups polítics
també de manera unitària
convoquen aquesta concentració
i reclamen aquesta capitalitat.
La primera qüestió que jo posaria damunt la taula
és déu-n'hi-do
que hi hagi aquesta unanimitat
i aquest consens social, ciutadà i polític
endavant d'una qüestió com aquesta.
Això és una bona notícia d'entrada.
És la part més positiva de tot plegat, no?
Sí, sí, sí, jo crec que hem de llegir
totes aquestes notícies en clau positiva
perquè Tarragona ja ha de dir la seva
i el fet que hi hagi tots els partits polítics
representats de manera unitària
que hagin signat un manifest
amb l'alcalde al capdavant
i que hi hagi gran quantitat d'entitats
que signin el manifest
i que acudiran a la concentració del dia 30, no?
Per dir, vagaria de Tarragona, capital Tarragona,
jo crec que estem d'enhorabona.
Vull dir que la ciutat es belluga,
que la ciutat hi vol dir la seva,
que la gent, doncs, està per la feina
perquè veu que el que s'està plantejant
no és un nom, sinó que és el futur, no?
I aleshores tothom hi vol prendre part,
cosa molt positiva, és a dir,
hem de sumar, hem de construir
i jo crec que veurem els resultats
el dia 30 a les escales de la catedral.
Per tant, Tarragona està d'enhorabona,
la gent té ganes de dir-hi la seva,
la gent té ganes de fer aquesta concentració
que serà cívica amb uns parlaments
i, per tant, ens trobarem el dia 30 tots allà.
De totes maneres, clar, nosaltres ho visquem
des de la nostra perspectiva més propera,
però abans ens comentava Jordi Bertran
que, de fet, aquest avantprojecte
no satisfà no només el que és Tarragona,
sinó que bona part del territori català
està descontent o incòmode
amb aquest avantprojecte, no?
Sí, sí, jo crec que la situació
no s'ha plantejat d'una manera correcta
a nivell de Catalunya.
De fet, si anem analitzant del nord al sud,
hi ha un munt de focus oberts, no?
I jo crec que això evidencia
que aquest avantprojecte s'ha tirat endavant
sense el consens del territori.
Si comencem pel Pirineu,
doncs es veu claríssimament
una lluita per quines són les capitals
que poden també estar en la zona del Pirineu.
Hi ha, a més a més, un problema molt greu
a la vall d'Aran
en què no es respecten els drets
d'un territori que actualment
té el seu propi consell,
té la seva pròpia llengua,
que és l'aranès,
que és una variant dialectal de l'Occità
i, per tant, té un règim d'autonomia
dins de Catalunya molt important,
que aquesta llei també l'intenta diluir.
Això és com a molt preocupant.
Després, si anem cap a la Catalunya central,
hi ha un enfrontament important
entre Vic i Manresa
per veure quina és la capital
d'aquesta vegueria central.
Ha sortit el ja històric bolet del Penedès.
El Penedès no reconeix
tampoc aquesta adscripció
en una vegueria barcelonina,
sinó que també es vol constituir.
Aquí sembla que sí que hi ha
alguna via de solució.
I després, a les Terres de l'Ebre,
es ressuscita allò que a l'inici de la democràcia
ja va acabar,
que és aquesta dualitat,
penso que és real,
entre Emposta i Tortosa,
i que aquesta llei també vol acabar
posant una tregada damunt de la taula
i no tornant a qüestionar.
Per tant, jo crec que és una llei
que no s'ha fet des del territori,
cosa que no és agradable,
i em sembla que els avantprojectes
primer s'han de consensuar
en aquests llocs
que són els punts de discussió,
que es preveuen,
i de fet no és la primera vegada.
Jo també voldria insistir
que hi ha hagut altres lleis
que s'han intentat tirar endavant
i que s'han aturat.
Algunes segurament de menys transcendència,
però jo per un tema
que a vegades em toca,
que són els espectacles,
recordo un avantprojecte de llei
que va tirar interior endavant,
que tot el sector cultural
va aconseguir aturar,
perquè deia una sèrie de coses
que eren incoherents
amb la realitat del territori.
Per tant, jo penso que els avantprojectes
són això, avantprojectes,
i que per tant,
si no s'han consensuat prèviament
en el territori,
doncs caldrà veure
quina evolució tenen.
De totes maneres,
la conselleria de Jordi Ausats
ha dit que la norma tira endavant,
que és a dir,
que el calendari que havia marcat prèviament
en principi es manté,
i es tracta d'aprovar-ho
a la vigília de Reis
o al llarg del mes de gener.
Per tant, accions
com la que s'han previst pel dia 30,
vosaltres creieu que poden modificar
d'alguna manera aquesta previsió?
Bé, pensem que a hores d'ara
encara hi ha la possibilitat
d'anar signant el manifest,
perquè hi ha diferents llocs
amb les llistes i les signatures,
i encara podem presentar
al·legacions a aquest avantprojecte.
Jo crec que si ells volen escoltar,
doncs veuran que hi ha
una gran part de la població
que està disconforma
amb aquest avantprojecte,
i si ho creuen oportú,
de moment han demostrat
que no ho creuen oportú,
l'aturaran.
Jo crec que sí,
que la gent s'ha d'escoltar,
que hi ha d'haver diàleg,
i és fonamental,
és a dir,
les coses no es poden fer
a cop de bastó,
o ordeno i mano,
sinó que hi ha d'haver un diàleg,
aquest diàleg no hi ha estat,
la gent ho està reclamant,
està dient que se n'ha de parlar,
que no hi ha d'haver malestar,
no hi ha d'haver descontentament,
no s'han d'anar obrint ferides,
no s'ha d'atendre les provocacions,
sinó que les coses es parlen.
És possible,
nosaltres tenim la confiança
que la gent es concentri
i proclami aquestes ganes de diàleg
i a la millor,
si ells volen escoltar,
ho poden aturar.
Defensar la capitalitat de Tarragona
no és anar en contra de ningú,
no?
És una realitat,
una realitat del territori
que passa,
jo sempre dic que quan agafo l'ave,
doncs jo em sento
una ciutat segona,
perquè a diferència del que passa
en gairebé tot el món mundial
de l'estat espanyol,
doncs els trens
paren al centre de la ciutat,
no?
I quan vaig amb els meus fills
a la ciutat de València
amb un tren una miqueta més light
que l'ave,
doncs que és l'Euromet,
doncs amb 100 metres
estic al centre de la ciutat
i quan l'ave para a Barcelona,
doncs para a l'estació central
i quan l'ave para a Madrid
para a l'estació de Totxa,
que és la central,
i hi ha algunes excepcions,
no?
Una que ja va sortir
i es va criticar molt
en el seu dia, no?
Que és aquella del campo de Guadalajara
que dic jo, no?
Que el dia que et quedes allà,
aquest estiu em vaig quedar
en un dia que hi havien incendis,
doncs veus
que és la solitud
del món mundial, no?
És a dir,
estàs allà al campo de Guadalajara
i nosaltres estem,
doncs al camp de Tarragona.
Jo crec que és
tenen una sèrie de coses
en aquest territori
que no sé ben bé per què
doncs ens van assignant
com a ciutadans de segona, no?
I això és molt trist
perquè realment
haurien de ser ciutadans de primera
com els de Barcelona
i per tant
entenc que si
hi ha una sèrie de coses
que van passant
en tot el territori
no sé per què
se'ns vol excloure.
En aquest cas
ja és el sumum
perquè és a dir,
els ciutadans de Lleida,
els ciutadans de Girona,
els ciutadans de Barcelona
tenen un tracte
i els ciutadans de Tarragona
en tenim una altra
cosa que no acabo d'entendre
perquè passa, no?
Llavors vull dir,
és una cosa
com si fóssim realment
de segona divisió, no?
I em sembla que no toca
en aquest cas
no toca de cap de les maneres
i ja s'ha cedit
moltes vegades
i a més a més
moltes vegades
es parla només
d'allò
com si estiguéssim
situats amb la queixa
però és que
aquesta ciutat
s'ha guanyat
a base d'anys
i s'ho continua guanyant
cada vegada
el que li passa aquí, no?
És a dir,
nosaltres
moltes vegades
hem patit
al llarg de la història.
Però no ens hem queixat
quan tocava segurament
i això ha estat
el detonat
d'aquest avantprojecte.
Déu-n'hi-do.
Perquè com tu deies
ens les han colat
ben colades
un exemple
l'acabes de posar ara, no?
Sí, sí, sí
ens han colat moltes
però jo penso
que hi ha un moment
que la gent també se n'adona
que les coses
no es poden continuar
acceptant
de la mateixa manera
i la mateixa equitud
una mica
per respecte
a vegades
no es vol parlar
de dir
bueno, és que són
coses històriques, no?
Bé, són coses històriques
doncs, bé, molt bé
si són coses històriques
doncs, no sé
jo sento orgullós
de viure en una ciutat
que té història
perquè per sort
en aquesta ciutat
hi ha història, no?
Si estéssim segurament
doncs en una ciutat
nord-americana
doncs que han aniquilat
la història
dels que vivien allà
doncs
potser no em sentiria
que tinc un passat
tan important com aquí
però
jo crec que nosaltres
tenim un passat
que és present
i que
quan tu passeges
per aquesta ciutat
es va veient
i aquesta ciutat
té des d'uns ecosistemes
naturals determinats
que envolten la ciutat
no?
com poden ser
doncs
el pont del diable
o com poden ser
el bosc de la marquesa
que bé s'enfatitzen
quan convé
són passat
però també són present
no?
també hi ha unes pedres
que nosaltres
hi convivim diàriament
pel bo i pel dolent
no?
però avui
ens passegem
per una ciutat
que té unes pedres
determinades
des de les pedres
doncs
modernistes
no?
que omplen
la nostra rambla
no?
que en tenim
moltes
no?
les pedres
doncs
medievals
o les pedres
romanes
no?
i a més a més
en aquesta ciutat
les tenim
de manera
superposada
és a dir
aquesta ciutat
ha anat
sobrevisquent
a base d'anys
posant pedres
unes damunt
de les altres
i construint
pedra sobre pedra
no?
fa uns dies
l'arquebisbat de Tarragona
posava de relleu
no?
doncs
uns murs romans
que estan a l'interior
del temple
eclesiàstic
no?
el principal de la ciutat
la ciutat s'ha anat
superposant
una pedra
sobre l'altra
una persona
sobre l'altra
ha anat creixent
sobre ella mateixa
i ens sentim
molt orgullosos
no?
i això ho hem
continuat fent
ara
amb una vessant
diferent
segurament
a les que es vivia
doncs
en els anys 50
o 60
no?
en què no respectaven
ni el patrimoni
ecològic
ni el patrimoni
doncs monumental
ara per sort
respectem això
no?
per tant
jo crec que les pedres
i la història
són molt importants
i són
doncs
el dia a dia
no?
potser per això
aquesta
aquesta convocatòria
es fa amb un espai
de gran simbolisme
tarragoní
no?
que és la plaça
de les cols
i les cales
de la catedral
que no oblidem-ho
no?
és a dir
a banda de superposar
el temple romà
el temple cristià
doncs va ser
un dels llocs
que la història
moltes vegades
ha amagat
no?
és a dir
en aquesta ciutat
es va patir
en la guerra del francès
una de les
doncs massacres
més importants
no?
un dels crims
contra la humanitat
més importants
que va adalmar
la població de Tarragona
durant segles
bueno
durant anys
perdó
i realment va traspassar
del segle XIX
al segle XX
perquè fins als anys 30
doncs aquesta ciutat
del segle XX
pràcticament
no va arribar
a recuperar
doncs la població
amb un nivell
destacat
que li permetés
tornar a tenir
una població
molt nombrosa
i això penso
que és important
és a dir
la ciutat té
un passat
que uns avantpassats
nostres
el van defensar
i penso que és important
recordar aquest espai
potser per això
els tarragonins
quan arribem a la plaça
de les Cols
que és un dels llocs
aquestos
de sentiment real
i ho fem
amb els avis
ho fan
els pares
ho fan
els nostres fills
les nostres filles
per què?
perquè realment
és un lloc
on hi ha molt de sentiment
a reunir
però no estem defensant
només currículum
ni pedigree
probablement
el que defensem
és una qualitat
de vida millor
al territori
sí
però també
el que no podem fer
tampoc és negar
la història
és a dir
hi ha gent
que d'història
no en té
i per tant
la vol esborrar
vol fer veure
que els altres no en tenim
però nosaltres sí
que en tenim
i la història
evidentment té un present
però vull dir
insisteixo
igual que reivindiquem
un respecte
al sistema
mediambiental
que envolta la ciutat
que és molt important
i que no l'hem de perdre
és a dir
doncs jo penso
jo penso que també
hem de tenir present
que vivim una història
bueno permanent
un continu
que va evolucionant
però que
això nosaltres ho tenim
i el que no es pot decidir
és
bueno
escolta
jo parlava l'altre dia
amb una gent
que ens deien
ostres
la nomenclatura
els filòlegs
la nomenclatura
el topònim de Tarragon
l'esborrarem aquí
així com així
no no
escolti
això té un pes
té una importància
i a més
ha tingut la seva
incidència
més enllà
de creences
amb la divisió
eclesiàstica
fins i tot
de l'estat espanyol
però vosaltres
i perdona Jordi
justament que sou filòlegs
i ho pregunto
de veritat
amb el lliria a la mà
amb la màxima innocència
com quan comencen
a fer aquest avantprojecte
me'n lleven
el terme de camp de Tarragona
d'on ho treu
diguem-ne
els que elaboren
aquest avantprojecte
quan una cosa
com camp de Tarragona
era una cosa molt quotidià
era molt de casa aquí
que em preàvem
d'una manera així
la paraula camp
ho pregunto tècnicament
parlant
com se'ls acut
posar camp de Tarragona
quan elaboren l'avantprojecte
Jolanda
baixem a la normalitat
la paraula camp
què vol dir?
camp
és camp
és la plana
que envolta
un epicentre
un centre
aquí
fins i tot
oblidem
els termes
més bàsics
és a dir
hi ha un moment
que en aquesta nova
vegueria
que es vol definir
s'inclouen
terrenys que no són camp
que són muntanya
i això
els nostres
nens
el col·legi
els ensenya
la diferència
entre camp
i muntanya
per tant
hi ha un moment
que quan passes
el coll
de la teixeta
doncs comença
la muntanya
i allà hi ha un altre tipus
de paisatge
i per tant
això el que no ho vulgui
entendre
encara avui en dia
vol dir
que no entén
la paraula camp
llavors
s'utilitzen
nomenclats
d'aquestos
que bueno
però que els sonaria
d'alguna cosa?
a veure
s'havia parlat
del camp de Tarragona
amb el triangle
no?
Tarragona-Reus-Valls
però
ja hem vist
que aquesta terminologia
ni ha aparegut
a nivell legal
en documents
ni ha donat
el resultat
que s'esperava
llavors
doncs
volem entenir
una terminologia
que no
acull
tota la zona
que s'està definint
doncs
és bastant inútil
no?
llavors clar
estem parlant
d'altres comarques
estem parlant
del Priorat
estem parlant
de la Conca de Barberà
és a dir
això no és camp
un territori tan heterogènic
costa d'Angloro
amb aquest camp
que deia Jordi
el dia 30
al punt de la 1
a la catedral
com heu previst
l'acte?
com l'organitzeu?
quina forma
adopta la convocatòria?
bé
en principi
aquest acte
és de la societat civil
és a dir
que l'organització
la fan
totes les entitats
que han signat
el manifest
que estem parlant
de vora unes 400
ara no
hem d'acabar
de tancar
la llista
i ja us donarem
la xifra exacta
amb la participació
però
som tots
és a dir
que no es tracta
d'una organització
particular
sinó que aquí intervenen
com abans
comentàvem
les totes entitats
associacions
a nivell
de
consistori
hi haurà
un acte
que serà
breu
en el qual
es llegirà
el manifest
perquè tothom
sàpiga
què és el que
han signat
els nostres
representants
polítics
hi haurà
també
diferents
parlaments
des de
la societat
diguem-ne
més
intel·lectual
passant
per la mateixa
societat civil
i acabant
doncs
pel
el nostre
algun representant
del nostre
ajuntament
en aquest cas
que sabem
que lidera
l'alcalde
però serà
un acte
breu
jo crec
que un acte
en què
s'ha de tenir en compte
el ciutadà de Tarragona
s'ha de tenir en compte
el tarragoní
perquè
tot això
que explicava ara
fa un moment
el Jordi
ho tenim tan assumit
que
és un acte
que
que
hi ha
pedres
que tenim
una llum
excel·lent
que hi ha
unes platges
magnífiques
que de vegades
ho oblidem
i de tant en tant
s'ha de recordar
o sigui
ens hem de
reafirmar
com a ciutadans
de Tarragona
hi ha molta gent
que treballa
de manera voluntària
de manera altruista
i jo crec que
hem de
revifar
aquest sentiment
que
sembla que
es vol
difuminar
o de vegades
es vol amagar
hi ha molta gent
que treballa
per la seva ciutat
hi ha molta gent
que
fa feina
que li costa
un esforç
i jo crec
que aquest dia
també serà
una mica
aquest reconeixement
a la societat civil
és a dir
hi ha de dir la seva
ha d'anar a la concentració
hi haurà
uns parlaments breus
però
ens trobarem
en aquest lloc
tan especial
i tan emblemàtic
jo crec que
és un acte
de reconeixement
la societat
que treballa
per la ciutat
Jordi
tu que estàs acostumat
a mesurar
els espais
i la capacitat
que tenen
per acollir persones
jo no sé
si es pot fer
petit el pla de la seu
perquè clar
si estem parlant
de més de 300 entitats
milers de persones
que van signant
el manifest
només que hi vagi
amb un percentatge
mínim
aquest acte
quina capacitat
podria tenir allò
o quina previsió
feu
de participació
és molt arriscat
però vaja
jo penso que les xifres
no
que està bé
que quan has començat
la intervenció
has destacat xifres
i jo que no m'ho miro
tant
tant des del nucli
podríem dir
dur
sinó que m'ho miro
més des de fora
crec que és interessant
de valorar
que és un espai
amb molt de simbolisme
però és important
la foto
Jordi
i amb la foto
ha d'haver-hi
molta gent
bueno
esperem que
les tarragonines
i els tarragonins
és a dir que les xifres
no són importants
segons com
no
sí sí
però vull dir
a veure
les tarragonines
i els tarragonins
som de sempre
una ciutat
que ha sabut
trepitjar
els seus carrers
que també
quan convé
omple edificis
però vull dir
doncs home
jo crec que
més de 807
persones
sí que serem
i 807
és un número
doncs fàcil
807
807
és un número fàcil
807
la societat civil
de la reunió
representa
més de 807
persones
i en tot cas
jo crec
que sí
que entre una cosa
i l'altra
serem capaços
de superar
doncs
aquesta xifra mítica
no
que
que és la que representa
doncs
en aquest moment
el parem
que els organitzadors
s'han fixat
per superar
que no són butaques
sinó que són
amb una plaça
que antigament
es anomenava
la plaça de la verdura
que avui en dia
encara anomenem
la plaça de les cols
malgrat que té
un nom oficial
que es diu
Santiago Rosseñol
però la gent
que va anomenar
les plaça de les cols
doncs representa
una mica
això
la gent
del territori
que venia a la ciutat
a fer moltes coses
i venia a comprar
i a vendre
perquè allò era el mercat
i era un lloc
doncs
d'intercanvi econòmic
d'intercanvi cultural
un dels castells
mítics de la història
dels castells
el van parar
a segons
un 4 de 9
doncs
de la colla vella
dels xiquets de Valls
ajudat pels tarragonins
en aquell cas
doncs
pels pescadors tarragonins
doncs
el van parar
a segons
4 persones
que no eren
totes de Tarragona
sinó que eren
una era de Tarragona
que era
l'esperidió
un mític casteller
de la ciutat
però la resta
eren dels pobles
del voltant
hi havia un que no tenia res a veure
ni directament
que es deia Bertran
que era de la Riera
però que exemplificava
d'on posa l'origen
d'aquest altre castelló
exemplificava això
es podrà fer una bona pinya
per la previsió
que hi ha
des del punt de vista pràctic
Anna
allò
es fa d'algun tipus
i permet
amb l'expressió
de marxandajin cartells
no sé
samarretes
xapes
una miqueta
per identificar
tot el que és
aquest moviment ciutadà
sí
hi haurà
un desplegament
a l'entrada
al carrer Major
i llavors
donarà
un element
identificatiu
per mostrar
aquesta unitat
a veure
jo crec
que
també
estan convidades
les colles
a tancar l'acte
per veure
aquesta pinya
que es fa a Tarragona
és a dir
som una ciutat
amb 4 colles
i
vaja
jo crec que
parlaves abans
de la foto
ja
ja està garantida
no
i
parlàveu dels espais
jo no soc especialista
en espais
però
el fet d'haver convocat
aquest acte
tota la societat civil
tarragonina
el fet d'haver-ne
parlat
en positiu
sempre tenint clar
doncs qui som
i per què som aquí
i on anem
ja és positiu
és a dir
jo ho trobo fantàstic
o sigui
parlem de xifres
de 400 entitats
o més de 300
o les que siguin
al final
tot això
ja ha donat
el triomf
vull dir
que independentment
que n'hi hagin
810
o
1525
s'ha creat
un estat d'opinió
que és el que
moltes vegades
pretenem
des de la plataforma
i l'associació
del Mouta
perquè
la gent
s'ha de
revifar
i s'ha de
despertar
de vegades
per tant
independentment
de les xifres
la feina
ja s'ha començat
a fer
i jo crec
que
la gent
hi dirà
la seva
i hi haurà
molt bona
acollida
i després del 30
ai
seguirem
ens esperarem
la vigília
de Reis
seguirem
seguirem
sí
sí
seguirem
sí
sí
penseu
que
hi ha
unes
al·legacions
vull dir
que estem
seguint
un procés
hi ha
unes
al·legacions
i a més
a més
això
no es tanca
fins la vigília
del dia 5
per tant
es poden presentar
fins al dia 4
a la delegació
del govern
que la podem
bé
tenim aquí
una seu
a Tarragona
i se segueix
fent feina
no oblidem
però
que ara
toca
doncs
el tema
de Begueria
de Tarragona
i Capital
Tarragona
però
no es publicita
però s'estan treballant
altres temes
des de la plataforma
el tema del tren
les qüestions
culturals
qüestió
d'infraestructures
edificis
bé
avui no toca
parlar-ne
però
la societat
es belluga
i es mou
doncs
el dia 30
ja passarem
comptes
com diu aquell
però
el que dèieu
un dels aspectes
destacats
justament
era el punt
de partida
d'aquesta conversa
aquesta capacitat
que s'ha tingut
que tota la societat
civil tarragonina
s'hagi unit
en defensar
una única idea
que és reclamar
la capital
de Tarragona
Jordi
alguna cosa més
per acabar?
deixem tancar l'acte
com aquest
estava veient
el teu micro
i
estava pensant
que una de les coses
que aquesta ciutat
quan no existia
Tarragona Ràdio
es va fer
i la ciutat
ha valorat
molt en positius
i antigament
Tarragona
tenia una emissora
que es deia
Ràdio Tarragona
quan va desaparèixer
va haver un buit
molt important
i quan va tornar a sortir
Tarragona Ràdio
la ciutat
s'ha fet seva
una emissora
que té el nom de Tarragona
però al més a més
parla de la ciutat
de Tarragona
i jo penso que
aquesta filosofia
és a dir
de no amagar-te
d'allà on ets
sinó
portar-ho
d'una manera
ben orgullosa
jo penso que és
molt important
i aquest exemple
a la ràdio
crec que realment
evidencia
un temps
que nosaltres
vam estar orfes
aquí a la ciutat
de nom
i d'identitat
per tant penso
que tots
els petits detalls
són bons
per mantenir
aquest sentiment
de pertinença
cada cop més important
i que serà
cada cop més important
perquè el que no es pot diluir
és
pensar que no som d'enlloc
nosaltres som de Tarragona
i ho hem de dir
ben alt
i ben orgullosos
sense que això
volgui dir
que històricament
ho hem fet
ens hem relacionat
amb tot el món
del voltant
sobradament
amb tot el territori
de Catalunya
i jo penso que
podem continuar fent
amb claretat
però també
doncs
amb educació
i amb tot el formalisme
i serem el dia 30
i retransmetrem en directe
tot l'acte
tots dos som filòlegs
i jo veig que l'Anna
té un llibre a les mans
i crec que la millor manera
per acabar aquesta conversa
potser seria
amb alguna part
d'aquest contingut
del llibre que tens
no Anna?
Sí
a veure
una cosa és el que diguem
els tarragonins
que tenim molt de sentiment
no?
però jo crec que
la millor manera
de
parlar-ne
també és a través
de la gent
del poeta
de l'escriptor
que de vegades
no és de Tarragona
i ha quedat
encantat
amb la ciutat
no?
n'hi ha molts d'exemples
que ha recollit
Joan Cavallé
en Terra Escrita
o en Crema Troia
a Tarragona
n'hi ha molts
simplement hi ha un verset
que
s'adiu molt
escrit
al segle XIX
de Pau del Clos
que parla
de l'unom
de Tarragona
li diu
el teu nom
o Tarragona
no es podrà
perdre
ja mai
mai podrem perdre
aquest nom
està escrit
en tes muralles
en tus monuments
gegants
i el cim
de la volta blava
lo porta
en son front
gravat
etcètera
etcètera
hi ha molts poemes
us recomano
aquesta literatura
perquè tenim
no solament
un patrimoni
històric
i mundial
sinó tenim un patrimoni
literari
que parla
de la ciutat
per tant
hi ha molta gent
que l'estima
us recomano
literatura de Tarragona
que n'hi ha molta
i heu vist que
podem trobar exemples
de tota mena
per defensar
Tarragona
el seu nom
i la ciutat
Anna Gispert
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
per venir
avui és el dia dels innocents
però això no és broma
això no és cap broma
no no
adeu-siau
molt bon dia
gràcies