I jo al Lluís Comas, que està a l'Avinguda Roma,
li demanaria, si fos tan amable que per acabar el programa
em posés una mica de música de Dixi,
perquè acabarem amb una convidada d'excepció,
també és una de les persones que prenen per activar en aquest festival.
Ja fa una estona que ha arribat aquí el Quim Quimes, la Jordina.
Jordina, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, quants anys tens?
Cinc.
Cinc anys, per tant, què estàs fent al col·le?
Quin curs fas?
P5.
P5.
I alumnes de P5, jo tinc entès que heu anat també a escoltar música
a la cita aquesta del Dixi a les escoles, no?
Sí.
Vas anar ahir a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Sí.
I vas anar amb la resta de companys i companyes de classe.
Sí.
I què vau fer?
Vam escoltar jazz.
I el jazz, això que és música?
Sí, música ja una mica més ràpida i que sona més alegre.
És a dir, és ràpida, alegre i forta.
Sí.
No sona fluixeta la música de jazz?
Forta.
Forta, forta.
I a tu et va agradar o què?
Sí, bastant, una miqueta.
Una miqueta, però només tocaven o us explicaven coses també?
Us explicaven coses d'un poble com va començar el jazz.
I tu te'n recordes més o menys quin era aquest poble i com va començar el jazz?
Sí.
Jo és que no ho sé.
Sí.
Si m'ho expliquessis així, després jo em faria la xula per la ràdio fent veure que ho sé.
Per què no ens ho expliques?
D'acord.
D'acord.
D'acord.
Hi havia un país que s'adividien en molts més països i ens van posar una corda vermella pels assajents.
i un país tenia uns instruments.
Instruments de música, clar.
Sí.
I llavors es barallaven perquè deien, aquest és el més fort, aquest és el que sona més bé.
i totalment...
Que van fer per poder arreglar aquest problema, si estaven discutint?
Hi havia un poble que era el més pobre i hi havia l'altre que era un més ric i hi havia pobles que eren normals, les pobles més.
i llavors els del país que eren pobles van anar a un altre poble per fer la seva cançó i així podrien ser rics i al final van anar tots els dels pobles a tocar els seus instruments i llavors ho van fer tots.
I van poder crear això de la música de jazz.
Sí.
A tu quin instrument t'agrada més?
A mi m'agrada el que... el que... la flauta.
La flauta. Però poca flauta deu haver-hi, no, el jazz?
Però dels que vas veure...
Una flauta negra.
Una d'aquelles... Ah, una flauta negra. I els timbals i tot això, les trompetes, no.
Fa molt de soroll per tu, em penso, eh? Que ets d'un esperit més tranquil, potser, no?
Sí.
Molt bé.
I hi havia un instrument que era molt gros que es tocava de... que es tocava... que es tocava de peu.
I quin era? Te'n recordes del nom?
Que era com una guitarra enorme?
Sí.
Seria un contrabaix, potser?
Sí.
I et va agradar aquest?
Sí.
Molt bé.
Doncs, Jordina, moltíssimes gràcies, ens has ajudat moltíssim, perquè això de l'origen del jazz no ho teníem clar.
Hi ha gent que diu que és d'un lloc, d'un altre, jo crec que amb aquesta explicació dels països...
Tornaràs l'any que ve al tema del jazz?
Sí.
Sí.
Sí?
T'ha agradat?
Doncs ha estat un plaer tenir-te com a convidada aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies, Jordina.
Eh?
Res.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Nosaltres a ritme de dits i des del Quim Quima també posem al punt i final aquest programa especial
que també s'ha afegit a la setzena edició del festival.
Tornarem demà divendres a l'hora de sempre a partir de les set i ja ho farem des dels estudis de l'Avinguda Romà.
Ara els deixem en companyia dels serveis informatius de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.