A les 10 del matí i 11 minuts estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana estem parlant i molt al matí de Tarragona Ràdio
de la remodelació de l'equip de govern anunciada dilluns per l'alcalde.
De fet, el dimarts van passar per aquest programa
els quatre regidors principals protagonistes de la remodelació.
Ahir conversàvem amb l'alcalde Josep Félix Ballesteros
que explicava les raons i els motius que han portat aquests canvis en el cartipàs municipal.
i avui ens acompanya un dels regidors de l'equip de govern
que no han vist alterada precisament la seva cartera de competències a l'Ajuntament
tot i que sí en qualitat de coordinador de la gran àrea d'urbanisme
sota la seva responsabilitat hi haurà també aquesta àrea reforçada
de manteniment d'espais públics que ha agafat algunes de les competències
que fins ara no tenia.
En definitiva, avui ens acompanya el tinent d'alcalde responsable de l'àrea de territori
Javier Terrés.
Senyor Terrés, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, per sota d'aquesta macroàrea que vostè coordina d'urbanisme i de territori
hi ha aquesta àrea d'espais públics que dirigeix Antonio Rodríguez
i que ha sumat noves competències després dels canvis anunciats en el cartipàs municipal.
Què suposarà tenir aquesta àrea més àmplia amb més competències que inclou totes les qüestions
relacionades amb la neteja, parcs i jardins, zones infantils?
Què suposa coordinar tot això?
Bé, com l'alcalde de la ciutat s'havia manifestat un munt de vegades i dintre d'aquest objectiu
que és la micropolítica, doncs efectivament per ser efectius hem vist que teníem d'acabar
d'acollar, d'ajustar tot el que eren aquestes tasques.
Efectivament, i que valgui com a clariment, aquesta coordinació que fa l'àmbit de territori
perquè això és territori, actues sobre el territori, sempre ha estat sota el paraigua d'urbanisme
i seguirà sota el paraigua d'urbanisme. És a dir, el senyor Rodríguez, la senyora Crespo,
per la senyora Pelegrín que es dedica a l'habitatge, i el senyor Carles Castillo amb la mobilitat
estan sota la cobertura de la coordinació d'urbanisme, que en aquest cas em va comanar
l'alcalde fa ja uns mesos, el que és la direcció i coordinació d'en Amí.
Per tant, es podria dir que no ha sortit mai de l'àrea de territori.
Ho dic per aquests adrenalítics que el canvi comporta crisis i que és una peça
que no funciona i que està desengrassada, etcètera.
No, no, és una reestructuració dintre del que és la mateixa àrea
amb una sèrie de competències que canvien de titular en regidors
però que segueixen dintre de la mateixa àrea del territori.
És a dir, és un ajustament perquè corri més la màquina, perquè sigui més potent,
perquè arribi a més grans racons.
Fet aquest aclariment, parlem de qüestions més estrictes d'això,
del territori, de l'urbanisme, perquè algunes de les obres segur que estan
acollides als diners del Fons Estatal d'Inversió Local,
són qüestions, projectes, obres que ha de portar directament l'àrea d'urbanisme.
Algunes, de manera molt simbòlica, han començat.
Per exemple, la primera va ser aquella vorera de l'Avinguda de Sant Salvador,
però ara està a punt de caramel, entre cometes,
l'inici del gruix més important d'aquestes obres,
del FIIL, del Fons d'Inversió Local.
Quines són les més importants, les que voldria destacar,
perquè seran més o menys imminents?
Doncs mira, del que eren més o menys uns 98 projectes
que van proposar els FIIL, que ens van aprovar tots,
des de Madrid, per dir-ho d'alguna manera, des del Ministeri,
portarem adjudicats al voltant d'uns 88.
El darrer divendres vam fer la taula de contractació
per les escales mecàniques del carrer Vapor,
o sigui, de les 100 escales,
que efectivament estem pendents de saber qui al final
de les empreses constructores s'ho han portat.
Ja s'han adjudicat les altres, les del Palau FIIL,
i estem pendents de ja executar,
que han de començar en aquestes setmanes,
per exemple, els que són tots els contractes menors.
Contractes menors, precisament de regeixement de voreres,
del que comentàvem abans de jardins,
del que comentàvem del que són les zones verdes,
jardinaments, etcètera, etcètera.
Què és el que queda?
Queda, sobretot, el gran projecte de Riu Clà, de la piscina.
Queda adjudicar el que són,
que estem en tràmits ja,
que ha de sortir aquesta setmana,
el que són el clavegarant i sanejament del Serraio,
que és molt important.
S'ha adjudicat també el que és l'enllumenat,
aquesta gran canviada i posada a punt
del que són els fanals i bombetes,
que era tan gran que hem tingut que dividir la ciutat
en Tarragona Nord i Tarragona Sud.
I pràcticament ja estarem en el total
d'aquestos projectes que, com saben els oïdors,
han d'estar adjudicats abans d'aquesta mitjanera,
del mes d'abril,
i molts d'ells acabats i executats,
finalment, el dia 31 de desembre de 2009.
També els grans, ho dic perquè la piscina,
aparentment de Riu Clà,
per, en fi, un ciutat de carrer normal,
deu pensar per si això trigarà més temps, no?
Sí, efectivament, possiblement,
seria un dels projectes que,
encara que els nostres informes tècnics s'avalen
i ens han certificat que es pot fer en aquest termini
per als processos constructius concrets,
potser ens trobaríem en una situació temporal
que podria excedir-se.
Primer ho hem d'aprovar.
De totes maneres, el mateix decret del FI,
del Fons d'Intervenció Local,
ja ens diu i ja avala
quins són els passos que s'ha de fer
per tindre una pròrroga,
una pròrroga quan, per diferents causes,
aquest projecte s'allarga més del temps
que en un principi s'havia establert.
Per tant, també ho tenim en aquest aspecte preparat
i també procedirem a comunicar-ho en tot moment.
Els projectes que s'han acollit
a aquest Fons Estatal d'Inversió Local
afecten diferents àrees.
De fet, aquests últims dies
hem parat amb alguns els regidors responsables,
el mateix regidor de la brigada
d'Espais Públics, Antonio Rodríguez,
o la regidora de Medi Ambient Carme Crespo,
la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell.
Els que són més directament d'urbanisme
inclouen, per exemple, arreglar alguns carrers,
algunes vies del centre de la ciutat
o de diferents barris?
Sí, efectivament.
Em sembla que a través de diverses publicacions,
tant municipals com d'altres mitjans de la ciutat,
vam fer una mena d'explicació i divulgació
en què hi havia una cosa molt palesa
per damunt de qualsevol altre objectiu.
I era com totes aquestes obres
arribaven a tots els barris,
a tots els districtes,
a tota la zona, diguéssim,
que composa aquesta distribució municipal,
l'oficial que hi ha de la ciutat,
des de la zona de Llevant fins a Ponent,
Nord, Sud, Aixample, Nord, Aixample, Sud.
O sigui, tots els barris,
totes les zones en què està dividida la ciutat
tenen les seves obres.
I és dintre d'aquesta política
que també vam afinar
i vam veure quins eren de tots els projectes
que o bé estaven peticionats
per l'associació de veïns que ho presideix,
o bé per els propis informes intensos de l'Ajuntament,
quina prioritat necessitàvem l'una o l'altra.
Molts d'aquestos veuran que són petites actuacions,
és a dir, no veuran una gran instal·lació d'obra
o de construcció.
L'exemple que a vegades ens ha d'ensenyar
és aquesta vorera a Sant Salvador
davant del que és el centre escolar.
Efectivament, és un projecte no molt gran,
però que ha tingut una altra sentència
i una utilitat que cada dia,
des del centre escolar
i d'altres entitats del barri,
doncs ens estan trucant i agraïnt.
A vegades no fa falta
macroprojectar,
que això és també un discurs
que crec que l'alcalde de la ciutat
ha reiterat en diverses ocasions,
sinó acabar de, per exemple,
arreglar aquelles escales,
aquests vials,
com per exemple podria succeir
en la zona dels boscos de Tarragona,
o bé sanejar algun tipus de carrer
a través dels serveis
o dels clavegarams,
com per exemple posar,
estic parlant d'all davant,
quan passarà a Cala Romana,
o per exemple com són molts ferns,
molts ferns que estan fets malbé
i que necessiten una altra rodadura,
és el cas del carrer Reding,
que també,
darrerament,
com poden veure els ciutadans de Tarragona,
s'ha arranjat amb una nova lluminària,
que jo crec recordant aquest estudi
de manifestar reiteradament també
que era un dels punts més foscos de la ciutat.
Bé, així,
en Sant Pere i Sant Pau,
el carrer Blanca d'en Jú,
tots aquests veuran com hi haurà projectes
que se'n surten del manteniment diari,
però que tampoc són grans projectes d'enginyeria,
però que necessitaven d'aquesta situació pressupostària,
perquè si no hauria sigut molt difícil portar-los allò.
Doncs deixem aquestes qüestions,
que ja aniran sorgint,
totes aquestes obres acollides al Fons d'Inversió Local.
Parlem d'altres projectes,
perquè hi ha vida urbanística més enllà d'aquestes qüestions.
Temes, per exemple, que s'arrosseguen ja no d'aquest mandat,
sinó d'anteriors mandats municipals.
Què passa amb l'Hostal del Sol?
Com estan aquelles negociacions llarguíssimes,
inacabables pel ciutadà,
entre l'Ajuntament i el propietari de l'edifici?
Bé, crec que aquest cap de setmana,
en un mitjà, va sortir la notícia
d'una mica els detalls,
els detalls del pacte,
del conveni que signarem,
que signarem dintre de ja,
amb l'actual propietari de l'Hostal del Sol.
Bé, ha sigut un procés llarg,
però torno a ser una mica insistent,
i quan parlo de l'Hostal del Sol,
per fer una mica de docència,
doncs també menciono la cronologia de tot.
Ens hem atensat al pacte,
perquè efectivament, com en altres assumptes
de la política municipal,
doncs l'altra via que hi quedava,
que era la del pleit, la judicial,
ens comportava amb un horitzó d'anys
molt, molt i molt llarg,
perquè a més a més era un assumpte
que estava dintre d'uns jutjats,
d'un Tribunal Superior de Justícia,
que desgraciadament tenen un termini
de fallo de sentència important,
i bé, doncs era present per tothom,
per als veïns de la zona,
molt, molt contundentment,
com aquest hostal no podia seguir d'en peus.
Aquest apropament ha portat a diferents ofertes,
és veritat que des d'un principi, doncs,
vam establir el que era la compensació,
aquest senyor en aquell estat,
doncs tenia uns drets,
uns drets adquirius constructius,
el propietari de l'Hostal del Sol,
i si un jutge, doncs,
no hagués dit res en contrari,
i de moment encara, i d'una manera ferma,
amb els seus advocats,
doncs, encara ho demanaven.
Va produir que hauríem de compensar aquesta finca,
com també s'havia fet amb uns altres pactes,
amb altres propietaris, eh?,
d'aquella finca de l'Hostal del Sol,
perquè no era l'únic propietari,
el de l'edifici sí,
però hi havia altres finques,
i llavors van arribar a, bueno,
a oferir-li, no?,
a oferir-li una peça de terreny,
de propietat, doncs, municipal,
amb un pla parcial,
que ja a Tarragona hi ha executat.
La nostra sorpresa és que,
quan ja ho teníem gaire bé parlat,
doncs, bé,
amb una sèrie de comentaris
i també de càlculs
d'ecoeficients urbanístics
molt, molt, molt determinats,
i amb una tasca molt artesanal,
doncs, per part de la propietat
de l'Hostal del Sol,
doncs, ens van comunicar
a veure si podia haver-hi una altra solució,
com, per exemple,
fos, doncs, l'aboniament
del que correspondria, doncs,
quedar-se a l'Ajuntament
amb aquesta peça,
amb aquest edifici.
I això, en diners,
quan és, doncs?
Va sortir les dades
l'altre dia,
era, em sembla,
que un miliós set cents,
i, bé,
trobem que és una valoració acurada,
una valoració feta
pels nostres tècnics
municipals
del Departament
de Valoracions,
també, doncs,
consensuada
amb altres tècnics
que, bé,
que aquesta propietat privada,
doncs,
ha volgut contractar,
i, a més a més,
afiançada
amb les valoracions oficials
d'aquest tipus
d'actuacions immobiliàries
que hi ha
a Catalunya
i a la resta
de l'estat espanyol.
Per tant,
trobem que és una bona solució.
Amb això,
el que succeeix
és que, també,
doncs,
l'Ajuntament
no acaba de perdre
aquella finca municipal
que ho faria,
sinó que la pot, doncs,
dirigir cap a un altre destí,
i, bé,
i, sobretot,
aconseguirem
de portar a terme
el tercer enderroc històric
que aquest alcalde,
aquest alcalde
es va comprometre
a enderrocar.
Podem parlar de terminis?
Bé, de terminis,
quan cal,
al llarg d'aquest any 2000...
Jo penso que sí.
Jo penso que sí.
Perquè l'assignatura
és imminent.
L'assignatura,
ja estem tots d'acord,
estem una mica acabant
de el que és
la redacció del conveni,
no?,
parts,
de més,
i situacions concretes,
i quan la tinguem,
doncs,
suposo que des de l'alcaldia,
perquè és un assumpte
que se li ha volgut
donar aquesta transcendència
des de la presidència
de la ciutat,
doncs,
l'assignatura.
Ja que estem parlant
de l'hostal del Sol,
com està aquell projecte,
aquest sap urbanisme
del projecte de l'hotel
del Pla de la Seu,
que vostè ja ens havia explicat
que ara sí que ja hi havia
el vistiplau de l'Ajuntament,
i que ells promotors
que són aragonesos,
doncs,
tiraven endavant el projecte.
Hi ha alguna novetat sobre...
Sí, sí,
no, no,
i a més és pública
perquè en la comissió informativa
d'ahir,
del Departament de Territori,
doncs,
vam elevar
la resta de grups
polítics municipals
la proposta i la iniciativa
d'aquest govern
de fer aquest hotel,
de fer aquest hotel
de 100 estrelles,
i al mateix temps,
doncs,
els vam informar
del que exigíem,
aquesta titularitat,
aquesta promotora
d'edifici,
doncs,
que donués
a la ciutat.
I què tenia
que donar a la ciutat?
Doncs,
efectivament,
és un edifici,
és un edifici
al de Calardiaca,
que és un compendi
d'estils arquitectònics
des de la Roma clàssica
fins al segle XIV-XV
i més.
Això implicava,
i des de l'àmbit
del Departament de Patrimoni,
també s'havia,
doncs,
pormenoritzat molt
la insistència
que tenia que ser
un edifici
d'accés
al públic,
al públic tarragoní
i al de fora.
Bé,
doncs,
també,
dintre d'aquestes negociacions,
com sabeu,
vam presentar
aquesta promotora
un primer projecte
que l'Ajuntament
de Tarragona,
tant Urbanisme
com Patrimoni,
no va acabar
de donar
el seu vistiplau
perquè no era,
en aquest sentit,
doncs,
molt sensible
a el que era
aquest edifici.
Posteriorment,
van canviar
d'equip redactor,
aquesta promotora,
i efectivament,
sí que amb el nou equip
d'arquitectes,
enginyers
i arqueòlegs,
es va trobar
aquesta comunicació
i el que al final
produirà
perquè els suïents
puguin entendre-ho
és que hi haurà
una activitat d'hotel,
però el que també hi haurà
és una possibilitat
de visitar
aquest edifici,
una possibilitat
d'analitzar,
de fer
una museïtgació
de tots aquests
elements
arqueològics,
arquitectònics,
en el diferent circuit
que hi s'hi faci
i això implica,
com és lògic normal,
una tramitació urbanística
que també hem posat
peu a l'accelerador
per poder portar-la a terra.
Canviem radicalment
de zona geogràfica,
sinó de res,
perquè fa mesos
que no se sent parlar
del projecte
de nou estadi
a Campclar.
Passa alguna cosa?
No, no passa res.
S'ha aturat el projecte
definitivament?
Tot el contrari.
El projecte té vida,
el projecte segueix
els pormenors
tècnics
i de disseny
així com
pressupostaris
que l'oficina
l'oficina
d'obres i projectes
recentment
presidida
per l'alcalde
de la ciutat
està tenint en compte.
Recordem
que hi ha un projecte,
un projecte
que l'Ajuntament
es va fer amb ell,
que era un projecte bàsic
i llavors
el que queda és
transformar-ho
en executiu,
acomodar
les prescripcions
pressupostàries
que l'Ajuntament
pot dedicar
a aquest projecte
al nou
que s'està dissenyant
per als nostres serveis
tècnics d'arquitectura
i enginyeria,
portar-ho a licitar
acabar de reformar
el que són
les qüestions urbanístiques
de la zona
que ja les tenim
aquest govern
va ser les que
les va engestir
com sabeu
va tindre que anar
a fer una modificació
puntual
i exigir
d'una manera
quasi d'urgència
que es portés a terme
perquè no estava feta
perquè no estava feta
inclús amb l'anterior projecte
i posteriorment
portar-ho a adjudicació
portar-ho a adjudicació
i que es construeixi
la voluntat
la insistència
de l'alcalde
és ferma
en cap moment
i vull deixar-ho ben clar
davant d'aquests micròfons
l'alcalde de la ciutat
ni qualsevol altre membre
del govern
ha apostat
perquè aquest estadi
vagi en un altre indret
ho dic perquè
s'han pogut
doncs establir
algun tipus d'opinió
veïnal o pública
que el que volíem
m'era amagar
per portar-ho a un altre lloc
en cap moment
ni a aquest
tinent d'alcalde
de territori
se li ha encomanat
una altra directriu
a l'estadi
va a camp clar
a l'estadi
segueix
doncs
els seus requisits
que demanen
i espero que
dintre d'aquest any 2009
podem veure alguna cosa
i ja per acabar
hem parlat molt al principi
d'aquestes obres
dels fons d'inversió local
més enllà
d'aquestes obres
les que van
directament
a càrrec
del pressupost
de l'Ajuntament
aprovat per aquest 2009
en què està treballant
ara mateix
l'àrea d'urbanisme
perquè es puguin
començar ja
a rodar
al llarg dels propers mesos
sobretot
amb la Ciutat Jardí
la Ciutat Jardí
és un projecte
que ja fa temps
s'arrossega
que ja penso
que havia sigut
una mica
deixat
com es diu
en l'ostracisme
no s'havia sigut
no clar
però sí
comptablement
o econòmicament
l'hem tingut nosaltres
que treure la pols
per dir-ho d'una manera
i el que ha succeït
és que
hem tingut una altra vegada
segons un projecte fet
doncs que parlar amb els veïns
els veïns mateixos
van al·legar
una sèrie de modificacions
sobre aquell projecte
i bé
això és el que ha comportat
una mica de retard
però aquest
espero que durant aquest any
sigui un dels primers
que estiguin adjudicats
perquè efectivament
porten molt de temps
esperant-ho
i ho necessiten
aquest seria
un dels primers projectes
després hi ha d'altres
hi ha d'altres
que també havíem aquí
mencionat
com és l'arranjament
de carrers
que nosaltres pensem
molt estructurals
com per exemple
el carrer Sant Francesc
és el carrer August
és el carrer Mallorca
és el carrer Alguer
és el carrer Jaume I
això implica
no solament un arranjament
sinó també una obra
d'enginyeria de serveis
important
que també estan en gestit
fins i tot
fins i tot
no podien ser integrats
dintre
tal com estaven establerts
dintre del fil
si se'ls féssim de nou
és a dir
se'ls vestíssim
com un nou projecte
però no podíem
i també l'execució
ens matava una mica
per poder ser aprovats
per Madrid
dintre del fil
no podíem
hi havia una qüestió legal
que no se podia introduir
però tenen aquesta transcendència
i tenen aquesta
esceleritat
per tant són projectes
amb pressupost
ja inclòs
per aquest 2009
també hi ha jardins fans
jardins jubilats
com tothom té en ment
molt bé
doncs així acabem
aquest repàs
que Déu-n'hi-do
ens ha portat a comentar
diverses qüestions
de l'àrea de territori
i d'urbanisme
amb el seu tinent d'alcalde
el senyor Javier Terres
que ens ha acompanyat
també aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
senyor Terres
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi bé
bon dia