deixa caure per aquí, és Maria Bargalló.
Bon dia, Maria. Hola, bon dia.
I a veure, la Maria, a banda d'altres coses,
dóna gust conversar amb ella,
per altres raons també, perquè sempre ve a parlar
de coses molt positives que tenen a veure
amb el món acadèmic, però que traspassa una miqueta
el que és el curs universitari
en particular.
Estem parlant de la URB Ciutadana,
un projecte que va néixer
fa un parell de cursos, ja?
No, el vam començar
el curs passat.
Diguem que hi ha dues promocions.
Sí, dues, amb aquesta que ara hem acabat.
Efectivament. I vau començar
amb la meitat d'alumnes amb els quals heu acabat
en guany. Sí, exactament.
L'any passat, si fa o no fa, van acabar
40 i ara
en guany n'han acabat 63.
És molt, no?
Sí, sí. Pràcticament
heu doblat la proporció d'alumnes,
per tant, aquesta oferta ha tingut molt d'interès.
Com que el període de matrícula es torna a obrir
el proper dia 27 de juliol, la setmana
vinent, fora bo, recordar,
abans, després valorarem els resultats d'enguany,
fora bo recordar, quins són els termes de l'URB
Ciutadana? Doncs, bàsicament, un molt
senzill. Haber fet 55 anys
o haver fet durant aquest any
55 anys i res més.
Tenir ganes d'estudiar.
Llegir i escriure i poc més.
Sí, no, no, no, està clar, però res més.
Però que no es necessita cap titulació.
No, cap ni una.
Ni el batxillerat.
Cap ni una.
Re.
Tampoc no ens donareu un títol universitari.
No, en el sentit d'arreglant, no.
Un títol propi si un aconsegueix 60 crèdits d'aprofitament, sí.
Home, doncs no està gens malament.
I n'hi ha alguns que ja estan...
Aquest any jo crec que hi pot haver algú que aconsegueixi
amb aquest curs nou, els 60 crèdits.
Són un tipus d'estudiar, eh?
Molt.
Però amb tantes ganes.
És una altra cosa.
Sí, sí, sí.
Abans ho comentava la Maria, no és només...
A veure, les capacitats van evolucionant, com el nostre cervell,
però hi ha una cosa que sí que es guanya,
que és aquesta maduresa que et permet sintetitzar
i entendre determinats termes,
que potser amb 18 anys et costa una mica més, no?
Segur, segur.
Pers memòria, segurament, però guanyes en altres aptituds.
Segur.
Sempre jo crec que la naturalesa és sàvia
i quan manca d'alguna banda, hi posa de l'altra.
I en aquest sentit, els veus amb ells amb tant d'entusiasme,
amb tantes ganes.
I amb aquest, diguem-ne, saber acumulat que dóna la vida
i de tantes històries personals que són realment,
jo crec, maques de sentir
i te'ls expliquen amb aquelles ganes
de fer-te entendre per què estan aquí,
per què volen continuar sabent coses,
que penso que engresca tothom, eh?
Clar, ho hem de confondre amb les aules d'extensió universitària
de la tercera edat.
Estem parlant d'homes i dones majors de 55 anys
que s'integren a les aules ordinàries del dia a dia de la universitat.
Sí, sí, aquesta és la, diguem-ne, idea bàsica
i la que també jo crec que van buscant
algunes de les persones que fins i tot havien,
o que encara segueixen anant a les aules d'extensió universitària,
però que volien aprofundir amb més concreció,
amb més detall en alguns temes.
I sabien que, doncs, en una conferència
es pot fer una primera aproximació al tema,
però no és el mateix que passar-te un quatrimestre
estudiant la història del franquisme, per entendre'ns.
Parlaves d'històries de vida, parlaves de motivacions en general,
clar, estem parlant de més de 60 alumnes,
però així, algunes històries,
les motivacions d'algunes d'aquestes persones
són diferents d'unes a les altres?
Sí, no sé, hi ha casos, els habituals, per exemple,
entre les dones és que les circumstàncies de la vida
no els han permès estudiar.
I com es desperta en el coneixement a aquestes alçades?
Però dius que allà hi ha 50 anys,
hi ha els fills fora de casa i tot,
i ara m'he de posar a estudiar.
Jo crec que no l'han perduda mai, aquest interès.
El que passa, doncs, que han posat pel davant,
dins d'aquesta balança de prioritats,
la família o altres qüestions personals
que han anat passant, no?
I un cop ha arribat a un punt en què aquests elements
ja no són, diguem-ne, tan significatius,
doncs, recuperen aquesta,
reconeix que sempre queda en alguns casos, no?,
de seguir estudiant,
i pensen que ara és el moment.
I ho venen a totes les ganes.
Altres casos, també,
que també l'altre dia que van fer
lliurament de certificats, ho comentaven,
doncs, que van fer ciències,
moltes vegades, diguem-ne, o enginyeries,
tot això que, en principi,
sembla més tècnic, més aplicat,
amb un ofici darrere més,
una professió més determinada,
però sempre els havia quedat aquella idea
que les coses de lletres els agradaven.
I, per tant, ara recuperen aquesta afició
i se'n van a fer coses de lletres.
A veure, però no ens enganyem,
no es necessita cap titulació prèvia,
però, lògicament,
seguir la pauta d'uns estudis enreglats,
això requereix una metodologia,
un cap una miqueta endrecedet,
aleshores, un mínim de formació,
les persones que hi van...
És a dir, no ho requeriu,
però per l'experiència sí que ho deuen tenir, no?
Una bona part d'ells.
Més o menys, diguem-ne,
la tendència és que potser la majoria
tenen, diguem-ne,
els estudis iguals a batxillerat,
o similes.
N'hi ha alguns que tenen titulació superior,
són d'aquests casos que, diguem-ne,
millor fan canvis, no?
Però també tenim d'altres
que s'han desenvolupat professionalment
en un àmbit,
amb una titulació bàsica normal,
i no vol dir que no hagin pogut evolucionar
dintre la seva professió,
en diverses situacions, diguem-ne,
que els ha permès a millor madurar
o entendre o determinades qüestions
més profunditat.
Però, en general,
diguem-ne,
jo crec que aquest element
ja està superat
per tota la part que tenen
com a formació personal
i com a formació professional
que han aconseguit, diguem-ne,
de diverses maneres, no?
Clar.
L'altre dia comentàvem
com una notícia
que es va donar
de la Universitat Rovira i Virgili,
i és que havia augmentat,
parlo de memòria,
potser m'equivoqui,
però a prop d'un 12%
el nombre de matriculacions
a la Universitat Rovira i Virgili.
Les aules estaran més plenes,
també s'han ampliat els estudis.
En Bolònia la cosa també canvia.
Jo no sé si incideix una miqueta
aquest canvi
en les estructures universitàries
en la URB Ciutadana enguany.
No, no, bàsicament no,
perquè el nombre d'estudiants
que entren per aula
del programa URB Ciutadana
segueix sent el mateix,
que són tres.
Tres per aula.
Tres per aula.
No podeu ofertar més, clar.
És que podríem fer, diguem-ne,
números variables
en funció de les dimensions
que té cadascuna
de les titulacions.
El que passa és que
seria una cosa
una miqueta caòtica.
Jo crec que és més fàcil,
i en altres models
que també treballen
sobre aquesta base,
que també estableixen
un mínim,
en algun cas una miqueta superior,
perquè també les dimensions
de la universitat
és diferent,
però jo crec que és
un nombre raonable
com perquè
no puguin seguir
estant a l'aula
amb una actitud
normal,
en què ells
no es vegin
tampoc com un element estrany,
i els altres tampoc no vegin
que es trastoca
el que seria
el ritme habitual
i les característiques
evitals de l'aula
perquè hi hagi
altres persones
que també hi fan cap.
Perdoneu resposta
a tota la demanda
que teniu
o sempre hi ha algú
que es queda fora?
El problema està
en que
ens demanen
ampliar oferta
en determinats àmbits
que són els preferits,
que són bàsicament
humanes
i socials.
Història és sempre
la nineta dels ulls,
però també temes
antropològics,
temes psicològics...
Ciències socials,
el que és humanístic...
Dret, també.
Tot aquests àmbits
són, diguem-ne,
la nineta dels ulls.
I llavors, per tant,
aquí sempre jo crec
que fem en general
algunes assignatures curts.
Això, el dilluns al matí,
alguns d'aquests
que saben una mica
com funcionen
diuen que ells seran
a primera hora
per aconseguir
el que serien
aquestes primeres places
perquè saben que si no
no podem ampliar l'oferta.
A veure,
has parlat
de ciències socials,
història,
quines altres matèries
oferteu
a la Universitat
Rovira i Virgili?
Doncs,
en relació
amb tots els ensenyaments,
hi ha també química,
hi ha també arquitectura,
hi ha també...
Les carreres anomenades
de ciències o tècniques...
Sí, sí, sí,
també, també, també, també, també.
Ara s'incorporarà
a la nostra conversa
Joan Antoni Soler.
A més,
li demanarem disculpes.
És un home molt puntual,
massa i tota,
perquè hi ha hagut una variació...
És que,
com que tenim confiança
en els oients,
els hi podem explicar tot.
Hi ha hagut una variació
en la cita
i no l'hem pogut localitzar,
però diu la Maria,
és un home molt puntual,
per tant,
arribarà abans
i podrem conversar amb ell.
Joan Antoni Soler,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hem aprovat el curs?
Sí,
ha anat força bé.
Molt bé.
Diu la Maria que molt bé.
Que és el més llest de la classe?
No.
No.
N'hi ha de molt més llestos
més joves que jo.
Què és el que ha estudiat,
Joan Antoni?
Jo, bàsicament,
he fet dret.
He fet vuit assignatures de dret
i dues de lletres.
No estàs malament, eh?
Sí.
I ara em queden,
diguem-ne,
nou crèdits
per acabar,
per arribar als 60.
Per tant,
ara tindria aquest títol,
aquesta titulació específica
que acredita,
que ha fet els 60 crèdits
i que és una titulació universitària,
tot i que és diferent a les altres.
És diferent, és diferent.
Quines assignatures ha fet en guany?
Bé,
de troncal de dret
vaig fer dret constitucional,
que estava a l'oferta.
I aleshores el vaig agafar.
I després he fet
diverses optatives,
Acció Exterior de la Unió Europea,
he fet també
una que ve derivada
del dret romà,
que és
esuística i mètode.
N'hi he fet diverses.
i sobretot les que he fet
són derivades
de qüestió econòmica.
Qüestió econòmica
i qüestions que tenen molt a veure
amb el món que ens envolta
en l'actualitat.
Sí.
Perquè tenen una certa utilitat,
no?,
per al pensament individual
de cadascú, clar.
Jo no fa tant que m'he jubilat
i en conseqüència
tot això és una
continuació ja
de lo que
he anat practicant.
Aleshores,
aquí
el que fas
és adquirir coneixements nous
i millorar els que tens.
Clar.
perquè una cosa és conèixer-ho,
tu,
de fer-ho cada dia
i l'altra,
doncs,
és agafar el codi civil,
el codi que sigui,
i llavors ja és un altre tema.
Li puc preguntar,
Joan Antoni,
a què es dedicava
abans de jubilar-se?
Sí, i tant.
Mireu,
jo hi he estat
la meitat de la meva vida laboral
amb una empresa de Tarragona,
una empresa
tarragonina pròpiament,
que ocupava uns 300 treballadors
i després he estat
a un col·legi professional
que pel fet d'estar
a la primera
necessitava tindre coneixements
de dret tributari.
Clar,
que hi havia assessors,
però vull dir,
d'entrada
tenies que tindre
una mica de coneixements
de tot això,
no?
I després,
o sigui,
pel col·legi professional
bàsicament necessitava
coneixements de dret
administratiu.
Però un cop es jubila
i es planteja això,
jo no crec que fos
per una necessitat
en aquest cas
professional-laboral,
sinó per una necessitat
personal,
perquè quan un té
temps de lleure
pot dedicar-se
a moltes coses,
vull dir,
una d'anar a la universitat
i continuar aprenent.
No m'hi feia gràcia.
No, no, és...
Feia gràcia
anar a la universitat,
o sigui,
jo em vaig quedar a les portes,
en certa manera
em vaig quedar a les portes,
perquè va haver uns canvis
del ministre d'Educació
i tot això,
i aleshores
tenia d'entrar,
però aquell any
va ser que
tot va canviar.
I aleshores
això et refreda una mica,
també
tens que anar a Barcelona
o a Sabadell
a fer el...
I en aquells temps
les famílies
no estaven
per aquests tipus...
No ens enganyem,
fa molts anys
a la universitat
hi anava
qui s'ho podia permetre,
perquè normalment
implicava un desplaçament
fora de la ciutat,
ara a Tarragona no,
perquè tenim pràcticament
tots els ensenyaments,
però fa 30-40 anys,
a veure,
estudia aquí a Tarragona
o vés tan fora,
eren famílies
més aviat benestants,
no?
Sí, sí,
després m'he interessat
per temes d'estrangeria,
que he fet l'optativa.
I aquí a l'URB,
a la Facultat de Dret,
els temes d'estrangeria
tenen molta experiència,
des del punt de vista acadèmic
els tracten
fa molts anys.
Sí, sí,
a més
és multidisciplinari,
o sigui,
et trobes allí
amb periodistes,
et trobes amb gent
del quart curs de dret
i no sé,
agafes molta experiència.
Hi ha una experiència
que és molt interessant,
podríem parlar
des de la Universitat
Rovira i Virgili,
però també,
ara que anirem
amb aquest acte
que fa l'Escola Oficial
d'Idiomes,
també t'hi trobes
a l'Escola Oficial
d'Idiomes,
quan s'apleguen
diferents generacions
en una mateixa aula,
arriba un moment
que no ets conscient
que hi ha diferències d'edat.
Sembla mentida
com l'interès únic
del coneixement
difumina
aquestes diferències
que a priori
podria haver-hi
en el tracte.
No sé,
l'experiència
a vegades ens ho diu això,
no?
Sí, sí, sí.
Tens al costat
potser un noi
o una noia
de 22 anys
i arriba un moment
que ja no penses
si té 22 anys,
sinó que estableixes
una relació
com a company de classe,
no?
Efectivament,
perquè com es fan
treballs d'equip,
aleshores,
l'últim que vam fer,
me'n recordo
que una noia
va agafar,
diguem-ne,
la jurisprudència.
Una altra
va agafar
la legislació
pròpiament,
pura i dura,
i jo vaig agafar
la gestió.
Clar,
aleshores,
allí vam muntar
una cosa
que va ser nova.
Clar, clar, clar.
Vam muntar
la monoboia
de Repsol,
que era un tema
doncs que...
Com a dir,
delicat.
Vam apostar fort.
Si ja que ens hi posem,
posem il·ligència
per bo, no?
Sí, sí,
vull dir,
doncs clar,
i llavors veus
que la gent
s'interessa, no?
Jo, doncs,
també em vaig encarregar
amb la gestió
i la part tècnica,
diguem-ne.
És que el nivell
d'exigència
per part dels professors
i el propi CUR
és el mateix
que la resta d'alumnes.
Sí.
Els que els fan a vostès.
Sí.
No vaig d'oient
i estic allà d'espectador,
no, no.
És un alumne més,
el que canvia
és el tipus de titulació,
però...
Home,
si ho vols fer,
aleshores tens assistència.
o sigui,
t'has presentat,
no, doctora,
t'has presentat allí...
Sí, sí, sí.
El certificat
és simplement d'assistència.
Hi ha persones que sí,
que prefereixen així,
no volen anar
a fer ni proves
ni treballs.
Llavors, per tant,
no passa res.
Una mica la carta, eh?
Sí, sí, sí.
En aquest sentit,
no pensem
que això
hagi de ser un element
que els aturi.
Si el fet de,
diguem-ne,
que s'estimen més
simplement assistir
i no fer els treballs
de valoració,
no es fan els treballs
de valoració
i tenen un certificat
d'assistència.
Però, com en Joan Antoni,
més o menys
la meitat dels estudiants
fan tot el procediment
de valoració
i, per tant,
llavors tenen un certificat
d'aprofitament
que és el que condueix
amb els 60 crèdits
el títol propi.
Clar, tots tenim filles
que estan estudiant
i sempre han d'estar
vinga, tal.
I quantes hores?
És que per aprovar
has d'estudiar
tantes hores diàries.
Quantes hores
ja esmerç
el Joan Antoni
durant el curs a l'estudi?
De per, eh?
No vull dir...
Esclar, jo també estic a casa,
tinc coses i...
Però...
Cada setmana,
ben bé,
les hores que estic allà,
i l'actives
i hi ha setmanes
que 10 hores més
i de cara a final de curs
encara més.
O sigui,
jo l'informàtica
l'havia tocat
per...
Has de fer servir
l'informàtica
per la feina
l'havia tocat
però el sistema
en word
per fer escrit,
resolucions,
coses d'aquestes, no?
Però ara, clar,
aquí t'has tingut d'acostumar
també a moure't
una mica per internet
a veure si pesques alguna cosa.
Mucha visita
el rincón del vago.
A veure si pesques alguna cosa, no?
Sí,
sempre,
sempre es troben coses.
Déu-n'hi-do,
haurem de posar-li portes a internet
pels estudiants, eh?
Que veus cada cosa...
Què no veureu vosaltres, Maria?
A vegades...
Santa innocència,
però es pensen que som tontos
els professors,
per favor,
a aquestes alçades, no?
Més que res per dates,
noms.
L'altre,
perquè més o menys
t'has d'arreglar
doncs amb els apunts
que es donen a classe,
que hi ha classes
que ja és més que suficient
si t'estudies allò.
I després,
esclar,
jo em trobo
que tinc
una experiència
i sé anar a buscar
alguna cosa
que pot ser
una mica nova, no?
Això és el que dius abans.
Clar.
Segurament coincidia
amb altres companys
o companyes
d'aquest programa
de la URB Ciutadana
a l'aula.
Tenia algun altre company més?
A Lletres, sí.
A Lletres,
què ha fet, exactament?
A Lletres,
he fet
Història Econòmica
i Història del segle XX.
El que dèiem,
Història té una demanda
extraordinària.
Aquí estava cobert.
Érem
tres
tres iaios
i
estava cobert.
aquells no s'examinaven
per als altres.
Com és el primer dia
de classe
en aquest context?
A la universitat,
gent jove...
Bé,
això de seguida
se supera.
El primer dia
de classe
et poses...
Però et miren,
et miren.
Doncs a dir,
mira,
adeus al profe nou.
Sí.
És la primera sensació
que deuen tenir, no?
Sí,
passa,
a mi mateix
em va passar
que vaig veure
una senyora
ja gran
i li dic,
escolta,
tal, tal, tal,
a quina hora
comença, tal,
diu,
no,
jo sóc alumna.
A veure,
era una companya
de classe,
doncs,
però sí,
et ve una mica
de nou,
bueno,
en certa manera,
et poses
a l'última
o penúltima fila
i després
quan veus
que la cosa
ja per tot s'igual,
doncs vas avançant
de files
i et poses
a la visió
que et convé
i a l'uïda
que et convé.
És el que diu la Maria,
aquesta experiència
jo arribo a un lloc,
una mica miro el panorama
i mica en mica
doncs vaig creant
el meu espai
i el meu entorn.
Set o nou crèdits
s'ha dit
que li quedaven
pel 60.
Nou.
Nou crèdits
pel 60.
Quan acabem,
que encara ho hem de fer,
continuarem o què?
a veure,
jo després quan
estic interessat
perquè
amb l'anglès,
a veurem què tal,
però no,
és una escola a banda
ara,
i no,
he preguntat
aquest any
perquè esclar,
el...
El servei lingüístic
de l'URB.
Sí,
a veurem,
l'anglès potser
amb...
Jo vaig fer
alguna cosa d'anglès
però fa tants anys,
tenia 16 anys.
Tenim tantes assignatures
pendents a la vida,
no, Joan Antoni,
dins del camp del coneixement?
Com això,
fins que ens morim,
vull dir,
jo crec que sí.
I a més a més,
doncs,
serveix d'un estímul
i la família
et veu content.
És el que li anava a preguntar.
La família,
què tal,
això de que es posi a estudiar?
Bé, no?
Bé,
vull dir,
a més,
és una casa,
diguem-ne,
doncs,
que una és
llicenciada en dret
i l'altra
en econòmiques.
Els dos temes
que li interessen a vostè,
doncs,
deuen fer les seves tertúlies
domèstiques,
eh?
Segurament.
Alguna vegada,
perquè tenen molta feina,
també,
jo procuro no
amoïnar,
perquè, esclar,
tenen la feina de casa,
tenen,
no sé,
però si allò és un dubte
tan substancial,
doncs,
sempre,
sempre es pregunta,
però procuro que no,
eh?
Procuro que no.
els alumnes joves,
els alumnes joves,
d'alguna manera,
no sé,
es poden veure estimulats
amb la presència
d'aquestes persones
ja amb més edat
que diuen,
ostres,
per exemple,
comentava,
Joan Antoni,
el treball que ha fet
amb altres companyes
de classe,
doncs,
veure aquest entusiasme,
aquesta manera de treballar
d'una manera,
doncs,
metòdica,
ben endreçada,
ben organitzada,
quan som més joves
som més caòtics,
bé,
i aquí ho som encara,
tot i que no som joves,
però això estimula els joves,
i, escolta,
doncs,
això d'estudiar no és una cosa
que ens veiem obligats
i perquè si,
no ho sé.
No, no,
clar,
tenen l'exemple davant mateix
de les persones
que estudien per gust
i llavors,
per tant,
això segur
que és una manera
que els estimula,
perquè moltes vegades
la motivació
que en ells
creix,
a vegades els falta amb ells,
no sempre,
perquè hem dit moltes vegades
que tampoc no hem de
menys tenir
la manera com ells
enfronten
el que seria la vida universitària,
però la veritat és
que jo crec que tenir
exemples reals
del que és
ganes per estudiar,
ganes per aprendre,
sempre,
sempre,
sempre ha de ser positiu
i a més a més,
diguem-ne,
l'aportació que fan ells
com aquests treballs en equip
vol dir que coses
que millor a ells
no se'ls ocorreix
perquè els falta
aquesta experiència
que tenen ells,
doncs,
acaben de complotar
i segur que donen,
una possibilitat
de tenir un treball
totalment diferent
del que s'haguessin trobat
tres estudiants
de l'edat,
diguem-ne,
habitual.
I normalment
us limiteu a anar
a les aules,
a classe
o diguem-ne que
feu utilització
de tots els serveis universitaris
o alguna part dels serveis?
Jo faig utilització
de tots
la biblioteca,
faig utilització
de tant en tant
per horari
de la sala d'ordinadors,
doncs,
també,
alguna vegada
he fet utilització
perquè allà
ja et pots treure
directament
si et convé
alguna fotocòpia
o alguna cosa,
no?
Però sí de tots
en general.
I després
una aula molt
concorreguda
és la cafeteria.
Sí, aquesta
està bé, no?
Sí,
hi ha bastanta gent.
Allà també
s'aprenen coses,
no ens enganyem,
eh?
Segur,
sempre.
es fan treballs
això és un clàssic
que no s'ha de perdre.
Perquè a la biblioteca
no es pot parlar.
Ara,
amb la nova que tenim,
ja tenim sales,
ara tenim sales noves
en què es pot fer
treball de grup.
Aquí a l'Avinguda de Catalunya
ara ha canviat molt la cosa.
fa poquet que està en marxa
perquè fins que no hem acabat
les obres
no estava llesta,
però ara veureu
que hi ha algunes aules
d'aquestes petitones
en què si us trobeu
tres o quatre persones
hi ha uns llocs,
diguem-ne,
hi ha establerts
que us podeu posar allà dintre
i treballar.
Com que el sistema
en què avancem
promou
els treballs de grup
i tot aquest sistema
doncs estan
aquests espais
ja habilitats
per poder fer això.
La Maria Bargalló
té moltes funcions
a la Universitat Rovira i Virsili
per seu càrrec
però a mi em dóna la sensació
que li té un especial carinyo
a aquest projecte
que és de la universitat
naturalment
però que té un punt personal
d'ella
que es nota.
Jo penso que és amb això.
Que es nota
de cada any que parlem
dic que és una cosa
una aposta
com a molt personal.
que fa molta alegria
vull dir
i convençuda
del que està fent
vaja
és el que jo he pogut copsar
no?
Sí, no, no, no
convençuda totalment
perquè penso que
si la universitat
té
diguem-ne
maneres d'arribar
a la gent
aquesta és una
penso molt important
i si tens algun dubte
només cal que vingui
un dia
com l'altre dia
que vam fer
el lliurement
dels certificats
i llavors
amb tot el que t'expliquen
de com els va la vida
de com estan pensant
de com l'estan fent
ja els dubtes
desapareixen totalment
si te n'ha quedat
algun o en tens algun
perquè els veus
amb tantes ganes
de fer noves coses
i dir
i no tindreu més oferta
perquè ja se'ns acaba
i ara no hi tindrem
més ocasions
per estudiar altres coses
i no renovareu això
i no fareu allò altre
ho vam dir
no us aturéssiu pas
perquè nosaltres
no ens aturem
per tant això
què més vols
quan tu treballes
i veus que
la resposta
és amb aquest entusiasme
això és el que
es reflexa
necessàriament
amb el que un treballa
i per tant
aquí és garantia
que veritablement
estàs fent bona feina
està claríssim
amb els canvis
que hi ha
en el marc universitari europeu
i que lògicament
afecta també
la universitat catalana
ja sabem
que hi ha opinions
de tots els colors
que es parla
d'aquesta especialització
que els joves
després d'una formació
molt àmplia
es puguin integrar
al mercat laboral
la formació universitària
i el coneixement
probablement l'essència
del que és la universitat
històricament
es reflecteix molt aquí
que és el coneixement
permanent
al llarg de la teva vida
independentment
que treballis
o del que treballis
aquesta és l'essència
i aquesta es manté
i tenim
una seixantena
llarga de representants
a través de la URB Ciutadana
com va anar
l'acta de lliurement
de diplomas
és bonic
no això
i animat
van a la família
no
no
és que tenen
tenen ocupació
també almenys la meva
tenen les seves coses
però bé
van venir els estudiants
va venir el rector
perquè ja
cada any
vaja
ha de ser una cosa
molt grossa
i en guany
va venir corrents
de Barcelona
perquè volia ser-hi
és un altre dels que
també ha cregut
des de començament
en aquest projecte
i llavors
doncs permet
tenir-los tots junts
perquè durant el curs
estan clar
cadascú a la seva facultat
cadascú a les seves
els seus ensenyaments
i només es coneixen
si coincideixen
al grup aula
però
que això és una de les coses
que també hem de millorar
perquè hem de trobar maneres
i hi trobarem
encara que sigui
des del punt de vista
del campus virtual
trobarem segur
maneres de posar-los en contacte
però els tens allí tots reunits
i permet doncs
parlar amb ells
l'acte formal
del lliurement del certificat
és sempre agradable
però llavors a mi
el que m'agrada
és poder parlar amb ells
clar i aquest retrobament
de tots
sobre el període de matrícula
el dia 27
a tothom
no només els que ja han estat
matriculats prèviament
ja sabeu que hi ha
les places que hi ha
per tant
què han de fer
aquells que estiguin interessants
doncs a partir del dia
posar-se a la cua
a primera hora del mati
segurament
que és un clàssic
hi ha alguns que sí
no fan com els concerts
dels roqueros
que van amb la nit de campanya
la nit abans
però quasi
no
a viadet sí que hi van
com que tots a vegada
són de matinar
hi van a viadet
llavors el 27
comença la matrícula
fins al 30 de juliol
tenim una primera tanda
llavors al setembre
també fem una segona tanda
de l'1 al 4 de setembre
i llavors
amb l'oferta formativa
que fem cada curs
veure
en quines assignatures
els interessen
i si no hi ha problema
doncs apuntar-s'hi
molt bé
doncs ja ho sabeu
qüestió de trobar plaça
però vaja
només escoltant
el Joan Antoni Soler
és un bon estímul
més que bon estímul
per continuar
i com que hem aprovat el curs
ara tindrem vacances tranquil·les
no sense pressions
segurament
és una manera de parlar
no m'aprita
la bici
li han comprat la bici
per aprovar el curs
o no li han comprat la bici
al final
sí
només una roda
fins que no cabi
l'any que ve amb el certificat
jo crec que creu l'altre
crec que sí
perquè l'any que ve
vindrà el certificat gran
premi gros
segur que sí
Joan Antoni Soler
gràcies per acompanyar-nos
de veritat
enhorabona
moltes gràcies
i Maria Bargalló
que dir-te
que sempre és un plaer
que vagi molt bé l'estiu
que descanseu una miqueta
que també toca
i ens retrobem
a tan bon punt
doncs
aquesta iniciativa
o d'altres de la universitat
generi actualitat
moltíssimes gràcies
com sabeu
també el plaer és mutu
per tant
moltes gràcies
adeu
bon dia
adeu