Dos minuts i mig, un quart de dues del migdia,
algú podria preguntar-se, tenint en compte que hem parlat
amb perpetuadors de les festes, hem parlat amb teclers d'honor,
algú podria preguntar-se, amb 26 anys es pot ser tecler d'honor?
La majoria, si fos una pregunta de concurs, dirien que no,
i s'equivocarien, perquè es pot ser tecler d'honor
amb gairebé 26 anys.
Ens acompanya un altre dels teclers d'honor,
és el Jaume Guasca Llorac. Jaume, bon dia.
Bon dia, Iolanda. Es pot ser tecler d'honor?
Es pot ser, amb 26 i mig es pot ser.
26 i mig, això vol dir que tu amb un any i mig ja estaves a les bars?
Amb un any i mig sortia amb els arculets quan van començar.
Sorties? És a dir, que no és que portés el pare i la mare
perquè havien de preparar danses i estaves allà en un raconet,
no, no, sorties activament?
Sí, sí, pujava a la bota, quan es fa la bota els arculets jo pujava a dalt.
Ja han passat 25-60 tecles, ja.
Jo no ho sé, els experts a la festa segurament podrien dir
que m'equivoco o no, però jo per la memòria així més immediata
diria que ets el tecler d'honor més jove de la història de les festes.
No t'ho puc assegurar, però diria que sí.
Gairebé sí. Com t'ho comuniquen? Qui t'ho diu?
A mi m'ho van dir des de la presidència de l'Espar,
suposo que es comunica des de l'Ajuntament a l'entitat,
i m'ho van comunicar, m'ho va dir la presidenta, aquesta és la Rosa,
i em va dir que enguany era tecler d'honor i que el Carles Llorac era un perpetuador.
Clar, el Carles Llorac és el seu avi.
Sí.
Aquí la cosa és així endogàmica.
El teu avi, el Carles Llorac, que ha estat fa una estona amb nosaltres,
perpetuador de les festes, i tu tecler d'honor.
Enguany jo no sé què fareu a casa vostra.
A banda del que feu cada any, que surti tots al carrer a participar de la festa.
Sí, és que farem el mateix cada any, farem festa, i suposo que més gran,
perquè ens fa molta il·lusió a tots, a mi em fa molta il·lusió ser tecler
quan el meu avi és perpetuador de les festes.
És que estareu tots dos a la cri de les festes al mateix acte.
Sí.
La veritat és que és maco.
Jo crec que l'hauríem de fer tecler d'honor alguna vegada.
Josep Bertran, bon dia.
Bon dia.
Ell és el cap de relacions externes de Rap Sol,
l'empresa que promou la convocatòria T6000,
que ha donat suport econòmic al Vall de Cercolets petit,
que a més ha coordinat, ha muntat,
i no podia ser d'una altra manera també, el Jaume Guas.
Per tant, aquesta conversa diguem-ne que es dona en diferents circumstàncies.
Et deia en tota broma això de ser tecler d'honor, en Josep,
perquè Déu n'hi do a través del projecte T6000,
però anteriorment des de Rap Sol sempre heu donat molt de suport
a la festa de Santa Tegla.
Sí, ja fa molts anys, però clar, res a veure amb la seva trajectòria.
Tu no pujaves al Vall de Cercolets.
Jo no pujava al Vall de Cercolets, ni sóc de la seva família,
em falten moltes hores per poder tenir...
No, al contrari, jo crec que el que fa ell,
el que fa la seva família, el que fa tanta gent a la festa de tants anys,
jo crec que al final això és el que aguanta la festa.
Les empreses com la nostra ens aprofitem, entre cometes,
de tota aquesta activitat prèvia i procurem donar un cop de mà,
moltes vegades poder fer el més fàcil,
que és posar la col·laboració econòmica,
però tenim la sort d'aquí a Tarragona que a vegades es fa difícil saber
on ho has de posar perquè tot el que té a veure amb la festa,
tots els projectes que ens arriben, la veritat és que fan goig
i moltes vegades és un problema, és un problema.
De fet, amb el Josep en vam parlar perquè era interessant
fer-nos les sodes de la ràdio, que s'havia obert una nova convocatòria
del Tesisme, que al llarg del temps ha anat variant també una mica
en funció de les necessitats que heu copsat,
entre tal, el que són les entitats de la festa, no?
Sí, i mira, en Guanya celebren els 10 anys de la Moxiganga.
La Moxiganga, amb aquest tema de les col·laboracions de Repsol,
amb la festa, jo crec que va marcar una fita
perquè va ser la primera col·laboració important que vam fer,
important des del punt de vista econòmic,
i va ser la primera vegada.
Jo crec que vam veure com es creava un element,
o es recuperava un element, i allò ens va donar moltes pistes
de per on podíem continuar.
I després, bueno, ens hem anat adaptant una mica
el que tu expliques a les necessitats dels elements del seguir.
i sí, vam fins i tot fer un projecte específic
per aquests esdeveniments, amb una mena de reglament,
per anar ajustant, perquè la col·laboració que es pogués fer
fos profitosa, que arribés a on havia d'arribar.
I, clar, nosaltres el que ens interessa és,
per suposat que col·laborar amb qualsevol esdeveniment
que tingui a veure amb les festes,
però també que això es pugui veure al carrer.
I tenim una mina amb això.
Jo recordo l'època del regidor Carles Sala,
que també en el seu moment ens va ajudar molt en aquest projecte,
i feia com una mica de por que anéssim abocant cèntims
amb temes del seguís infantil, perquè deia, bueno, no hi cabrem.
Jo crec que sí, que encara hi ha molt lloc a Tarragona
per fer coses d'aquestes.
És que, de fet, el suport econòmic a través del T6.000 de Rapsol IPF
en els últims anys ha anat molt enfocat cap al seguís petit.
Imagino que no només pel fet que sigui petit,
sinó perquè dins de les propostes que us presentaven
s'ajustaven més, no?
Exactament, això és el que ha passat.
De fet, de propostes n'arriben sempre més d'una, gràcies a Déu, no?
I n'hi ha moltes, però aquestes són precisament les que es van ajustant
perquè és més fàcil que s'hi puguin ajustar, no?
Però n'hi ha de tota mena.
Això també ens va portar en el seu moment,
que recordaràs, fa uns anys, a vegades dividíem la col·laboració,
en dos projectes.
Al final, això jo crec que no serveix de gaire per l'entitat correcta
perquè està esperant una determinada quantitat de diners
i en rep un altre, no?
Jo crec que elles també ens van ajudant una mica,
ens van fent veure quines són les necessitats
i al final es tracta que això pugui ser útil,
més enllà que ens faci il·lusió que sigui Santa Tegla i tal,
el que busquem també és una col·laboració útil amb la societat.
Enguany el seguís infantil, estrenadons al Vall de Cercolets petit.
Us ha arribat amb el T6.000 o heu hagut de fer alguna col·lecta, alguna cosa?
Ens ha arribat, ens ha arribat, sí.
Sí, home, això és...
Sí, no, és una ajuda que s'ha d'agrair també,
perquè sempre va haver una ajuda, una empenta.
No teníeu prou a l'Esbar per fer ara aquí...?
Sí, però fa temps que ens rumiàvem,
el de treure el Cercolets petit,
i enguany vam dir que 25 Santa Tegla penso que és un moment clau també per treure'l.
Llavors vam dir que ha de sortir enguany i es pitjant es pitjant ha anat sortint.
I un retaulet petit, no us ho plantejariau en un futur?
Jo no ho diria molt fort, que segur que al final...
Algú agafarà la idea, eh?
Algú agafarà la idea i ho haurem de fer.
T'imagines, Josep, un retaulet petit de Santa Tegla?
En petit format, ho faríem en una ermita en lloc de la catedral, no?
Sí, feina llarga, segur que si ho proposa no ho fan, seguríssim.
A veure, aquest projecte del Vall de Cercolets petit, què implica?
Perquè teniu el model del gran, però no és només fer una rèplica en petit,
no és fer una miniatura, implica moltes més coses.
La intenció sí, és fer-hi miniatura, però implica ensenyar-los,
buscar els nens per ballar, implica ensenyar-los a ballar,
buscar un nen petit, més petit encara, perquè vagi a dalt de la bota.
Més petit què és, de tres mesos, ja?
Més petit és el que tenim que han d'anar asseguts,
que no s'aguanten de peu encara, i han d'anar asseguts.
Però implica moltes coses, però són dos mesos, com sempre,
a saco, a ensenyar, a assajar, a fer cèrcols nous,
el vestuari també s'ha de fer en els petits,
i a més és una inversió de futur.
Aquests dies que està de moda parlar del Barça
i l'altre dia comparaven la Masia i la Pedrera del Madrid,
home, jo crec que això és una inversió absolutament...
Mira ell, en un any i mig, qui li havia de dir
que hauria muntat el ball de Sarkolets petits?
Clar, clar.
25 anys després, com t'has de veure?
Així es perpetuen les festes, no?
Sí, sí.
Estaves predestinat.
Quants balladors, explica'ns una miqueta les característiques,
perquè, d'acord, és una rèplica exacta dels grans,
però no tots sabem exactament com és cadascun dels elements del seguici.
A veure, els Sarkolets són quatre noies i quatre noies,
amb un càpita gran i un càpita petit.
Té diverses figures, però la central o la més vistosa és la bota,
que és quan amb els cèrcols es fa una mena de cúpula, que és una bota,
perquè els arcs eren... els cèrcols són de fusta de bota.
A veure, es pugui doblegar bé?
Sí, perquè són de fustaplans i llavors es puja el nen dalt.
I aquest és el moment central del ball de Sarkolets.
Quines edats tenen els nens i nenes d'aquest ball?
Els arcolets petits tenen entre vuit i onze anys.
Ha costat de trobar-ne?
De trobar-los, no.
I de que ballin?
De que ballin ha anat costant una mica més,
però jo penso que ens n'hem s'ho dit prou bé.
Es ve una miqueta allò de mandra,
són aquelles edats que a determinats passos ens costa que es portinin?
Sí, més els nens que les nenes.
Allò de ballar i sortir al carrer costa estirar-los,
però realment jo crec que sortirà molt bé.
Jo estic molt content de com ho porten.
que als nens els fa una mica més de vergonya que a les nenes.
Sí, és l'edat aquella de surto al carrer vestit...
Bé, més endavant ja s'han donat en compte
que és important també sortir al carrer.
Home, quan estiguin en el seguici
i amb aquest puntet exhibicionista que tenim tots
i en particular dels nens, jo crec que es trobaran encantats.
No, es trobaran com a casa.
Amb seguretat.
Quan ho presenteu, feu alguna cosa especial per la presentació com és habitual?
Amb vosaltres, m'imagino, com pertoca,
els patrocinadors del que és aquesta recuperació.
A veure, la presentació es farà durant un acte que fa amb els cinc valls,
que és el ball amb els valls, es fa el dimecres, dia 16.
L'acte començarà a les sis i mitja
i l'acte central, que és el de la presentació del circular, serà a les vuit.
Serà allí, el convidem a Josep i...
Sí, sí, ja ens hem convidat.
Home, sou una mica padrins vosaltres de tots aquests elements.
Bueno.
A padrineu, el padrino fa un regalet i quan neix la criatura,
doncs vosaltres, Déu-n'hi-do, eh?
Heu fet un bon obsequi.
Almenys pugui ser el dia que surt al carrer o el dia que es presenta o el dia que s'estrena,
és maco.
Home, de fet, Josep, tu vas a moltes coses de les festes.
Ets molt festero, també.
Home, a mi m'agraden molt les festes.
I a més, doncs, com que tinc canalla de diferents edats,
doncs vaig a diferents coses i, a més, doncs, també,
jo diria per qüestions de feina, però és l'excusa a vegades aquesta.
No, o sigui, a mi m'agrada molt participar de les festes.
Jo les vaig descobrir quan vaig arribar aquí a Tarragona,
no havia sentit mai, no sabia ni què era Santa Tecla quan vaig arribar
i de mica en mica és una mica com el que m'ha passat amb la Setmana Santa de Tarragona,
que a mesura que passen els anys, doncs, la vas descobrir, no?
A començament, aprofites, a lo millor, els festius per marxar, no?
I ara, doncs, són uns dies a casa, doncs, especials perquè hi ha molta moguda,
perquè l'un fa una cosa, l'altre, l'altre, l'altre, i procurant participar-hi.
I més enllà de la vessant professional, lògicament, a nivell personal,
de cada any que anem a la presentació, sobretot quan es tracta d'aquests elements
del seguici petit, jo n'estic convençuda perquè alguna vegada ho hem comentat,
fa molta il·lusió, a nivell personal.
Oh, clar, clar, sí.
He de dir, home, professionalment, sí, és la meva feina, és la meva tasca,
però personalment, tenint compte aquest vincle amb la festa, et fa il·lusió?
A mi em fa molta il·lusió, a mi em fa molta il·lusió,
i a vegades em fa il·lusionar-hi amb els meus fills,
a vegades busco l'excusa del petit per estar a primera fila i va dar una mica més
sense que es noti, però jo m'ho passo molt bé.
Hi ha molts nervis entre els nens i nenes, o les mares i les àvies,
que no sé què és pitjor.
Més nervis entre pares i mares, allò que truquen, falta,
que hem de portar, que no, que falta,
però bé, però és un important, de tots, ja ho tenim tot encaminat.
Això és dimecres que feia, avui i s'ha passat demà.
Clar, per això, i a mi m'imagino que heu fet una mica, Jaume,
de assaig, vestidets i tot, ja, o encara no?
No, saps, vestidets encara no l'hem fet.
És a dir, que la visió de conjunt encara no la tens, tampoc?
No, jo els he vist ballar amb roba d'assaig,
amb roba d'assaig, ballar sí, llavors ho porten bé.
Per tant, un puntet de nervis?
Un puntet sempre es té, són nens, vull dir, són imprevisibles.
I com t'has trobat de ser al llarg d'aquest temps,
que has ballat, que has fet moltes coses,
però d'alguna manera, clar, has esdevingut director,
d'alguna manera, d'un espectacle?
Tècnicament parlant és així, tècnicament parlant.
Responsable d'un ball.
Responsable d'un ball.
És la primera vegada que afrontes aquesta vessant,
o ja ho havies fet anteriorment?
No, jo ja fa uns anys que estic davant dels arculets,
el que sí que és nou és presentar un ball petit.
Vaig col·laborar amb el papà de tu petit,
però no ho he fet, vaig ajudant més.
I amb aquesta sí que hi he entrat de cop,
i és maco, vull dir, viure-ho i veure com neix un element del seguici és maco.
Del que no hi ha dubte és que aquesta Santa Tegla per tu serà diferent,
perquè estrenes el ball de ser col·lès petit
i perquè amb el teu avi estaràs el dia de la crida,
tu com a tecle d'honor i el teu avi com a perpetuador de les festes.
Aquesta Santa Tegla serà molt especial.
Per moltes besant, principalment per aquestes,
perquè ser tecle d'honor amb el meu avi de perpetuador
és la gran cosa que no es pot demanar, vull dir,
és viure les festes, veure el reconeixement que es fa
a la gent que fa evolucionar la festa
i és la gent important del seguici
o la gent que ha fet créixer la festa, vull dir,
sí, és important, és molt important per mi.
Jaume, enhorabona, de veritat, i molt sincerament,
a tu i a tota la família,
perquè jo diria que aquest és un reconeixement familiar
a la família Oasca-en Llorac,
a banda de les Bar, naturalment,
que no ho volem deixar de banda, però no oblidem
que ja són una nissaga
i aquest any, doncs, tenen aquest especial protagonisme.
Moltíssimes gràcies i sincera enhorabona, de veritat.
Moltes gràcies, de moltes gràcies.
Josep, quan convoquem el T6000 de 2010?
Doncs quan hagi passat Santa Tegla.
Sí, no?
Ara passem aquesta Santa Tegla
i després engeguem una tradició.
Com que això són les falles,
acaba un i anem preparant les altres.
Primer una cosa i després una altra.
Doncs en parlem, d'acord, quan arribi el moment.
En parlem, quan vulguis.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies i bona Santa Tegla.
Gràcies, igualment.