Ara són dos quarts d'una del migdia, quatre minuts.
El Col·legi d'Enginyers Industrials lliurava en divendres els premis
als millors treballs de recerca de batxillerat i crèdits de síntesi
de l'àrea de tecnologia.
S'hi van presentar uns 36 treballs de diferents instituts de la demarcació.
Avui tenim els guanyadors del primer, segon i tercer premi.
Ens acompanya també el president del Col·legi d'Enginyers Industrials,
que és Lluís Maestre, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, gràcies per acompanyar-nos.
I també és entre nosaltres Manel Castanyo, que és el director
de Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.
Manel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts. Saludem.
A veure, que no m'equivoqui jo, perquè tinc els protagonistes
i els seus currículums, però no em vull equivocar.
A veure, el primer premi és de l'Ivan.
Ivan, bon dia.
Bon dia.
Ivan Fernández.
El títol del treball és Robot de navegació autònoma
Viperbot 1.0.
Ho he dit bé.
Sí, sí.
Jo tinc aquí tota l'especificitat del treball
i a més una fotografia del prototip, es diu així.
Perdoneu-me si no utilitzo la terminologia dient,
em rectifiqueu sense cap problema.
Jo m'he quedat, però, allò, al·lucinada.
Dic, però com es pot fer això?
Així, com, mira, vaig a inventar, vaig a dissenyar.
Com sorgeix un projecte d'aquest tipus?
Jo al començament volia fer un robot simplement de navegació autònoma.
Un robot de navegació autònoma és un robot que no xoca contra obstacles.
Es pot desenvolupar en un cert entorn i no xoca.
Digue'm marujilla, però és aquesta aspiradora que quan arriba a la paret es gira i marxa?
Per exemple, té un sistema semblant al meu robot.
Llavors, què passa?
Que volia, o sigui, se quedava, o sigui, el simple fet de fer un robot de navegació autònoma
queda una mica a l'aire, llavors volia donar-hi una utilitat pràctica.
I resulta que vaig fer, vaig girar el programa, no?, i en comptes de fer que el robot seguís una persona
i esquivés els obstacles que es pogués trobar al voltant seu, el que vaig fer és que es moves per la casa
i després detectés la persona.
I si la detectava, saltés l'alarma.
Llavors, conformes un sistema d'alarma sense instal·lació i molt més econòmic que un sistema d'alarma convencional.
Estem parlant, doncs, tal com figura en el teu propi projecte d'un vigilant personal.
Sí.
És a dir, és com si tinguéssim un agent de seguretat a casa nostra, però electrònic.
Exacte.
Seria semblant a un gos, però un gos que pot parlar, que pot enviar un missatge a tu
i que tu ho puguis entendre com que a casa teva hi ha algú.
Fins i tot, si no hi estàs dintre de casa teva, per mitjà d'un SMS,
el robot podria enviar-te un senyal que hi ha un intrus a casa teva.
Però tu, el tipus aquest, el deus tenir una queixa forta, no?
Perquè si no, la família, els amics, te'l pispen ràpid.
Home, jo crec que a la família els agrada molt, li han agafat com un carinyo
i la veritat no crec que el pispin.
Jo em val a dir que és un treball que està presentat en la modalitat de segon de batxillerat.
Vens des de Riudoms, amb Delies, Joan Guinjoan i Gisper.
L'estem parlant d'un jove estudiant de segon de batxillerat
que ha dissenyat, doncs això, un vigilant personal robòtic per a les cases.
El segon premi ha estat pel Guillem Rufián.
Guillem, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ell estudia batxillerat tecnològic, que diuen que és el més difícil del món.
No creguis, eh?
Com a batxillerats, no ho sé.
Tots els batxillerats són difícils, tots els batxillerats tenen la seva dificultat,
el seu esforç i que...
I a sobre modest, eh? És que clar.
No, home.
No, a veure, vens des de Salou, d'en Delies Jaume I,
i el teu treball és el disseny i la construcció d'un sistema d'orientació
i posicionament d'un mòdul fotovoltaic.
Traducció, per favor.
Un seguidor solar.
Construcció d'un seguidor solar que l'únic que fa és detectar el sol,
va seguint la trajectòria del sol des que surt fins que es pont,
des de l'est fins a l'est.
No té més història.
Són un parell de circuits de detecció i va detectant el sol.
I segons detecta el sol es va movent la placa solar.
Què aportació fan quan els sistemes convencionals que coneixen més?
A veure, el sistema convencional és que la placa no es mou normalment.
Té una placa solar, les cases, a la teulada, allí fixa,
i clar, si es va movent aprofita més tota la trajectòria del sol
i es suplica el rendiment.
L'avantatge, doncs, que sigui mòbil, el teu sistema, és evident.
Aprofitament de més hores de sol.
Aprofitament més de les zones del sol.
Jo veig aquí molt de tema sostenible,
perquè aquí el que ens presenta el Pau Romagosa,
que en aquest cas ve des d'arreu,
Sant Dalí és Domènec i Montaner,
també fa el batxillerat tecnològic,
ha presentat un treball que és sistema de rec controlat amb PLC.
Comencem per la PLC, sistema de rec,
o entenem, la resta ja és més dificultós.
El PLC és...
Bon dia.
Bon dia.
El PLC és un sistema de programació, com si haguéssim.
És un prototip que tu li fiques la informació
i, lògicament, te va fent una seqüència.
Si canvien les circumstàncies, per exemple,
la humitat augmenta o disminueix,
si toca regar i és hora de rec,
t'he deix regar.
Si tens massa humitat, no.
Així aprofites més l'aigua.
No sé si m'explico massa bé.
Sí, el que a mi m'agradaria
és que ens comentessis una miqueta
els sistemes més convencionals,
o més habituals,
què és el que aporta al teu treball.
Doncs mira,
el sistema de rec que es fa servir fins ara
obliga que el pagès estigui...
Quan rega, només regant.
Amb aquest sistema que jo faig jo,
és que el pagès t'arrega de nit
per aprofitar més l'aigua,
que no s'evapora amb el sol.
Amb guteros,
a la soca dels avellaners o dels olivers,
la planta agafa molt més l'aigua.
I d'aquesta manera,
el pagès, quan hi va el dia,
ja es troba el tros regat.
No cal que estigui regant.
Una, guanya qualitat de vida,
perquè el ric al Baix Camp
no és sempre igual.
Com va per mines,
cada any corre l'horari.
Clar, no et toca sempre a la mateixa hora.
Igual un any te toca a l'hora de dinar
i no pots anar a dinar a l'hora,
et canvien l'horari per això,
perquè has d'anar a buscar l'aigua.
D'aquesta manera,
vas a buscar l'aigua i t'arrega dos.
Te fica a la base
i no cal que estiguis regant, tu.
Tu fas el programa sol.
Una, guanyes qualitat de vida.
Dos, t'estalvies, per exemple,
s'ha de tot el dia regant.
Quan has d'estar regant,
pots estar podant,
ensofetant...
O escoltant descansant.
Sí, descansant.
No passa res, eh?
O mirant-te,
o contemplant els ocells.
Per què et vas decantar
per aquest treball i no pas un altre?
Tens vinculació directa
amb el món de la pagesia?
Sí, bueno...
Per fer un projecte d'aquests
has de saber molt bé
el que necessites
i el que vols aconseguir.
Jo el que volia aconseguir
era millorar la qualitat de vida.
Però sobre millorar la qualitat de vida
he reduït els costos laborals
de la producció agrícola.
Lògicament, en tots tres casos,
són projectes que tenen a veure
o que estan molt vinculats
amb el que us plantegeu estudiant un futur, no?
Dins del que és el vostre futur acadèmic.
Sí, sí.
Més o menys, sí.
Perquè clar, cap a on tirareu?
Heu pensat a...?
Jo vull fer disseny industrial.
Sí, aprovo la selectivitat, esclar.
Anna.
Aprovarà.
Manel.
Segur.
Segur que sí.
Fes-ho amb la selectivitat, per favor.
En aquest nivell.
En el teu cas?
A veure, jo estic entre
una enginyeria informàtica,
industrial,
estic així, així...
Jo et veia amb cosa de l'energia solar.
Home...
Doncs mira, va ser una idea
que em va aportar el meu tutor.
Molt bé.
I mira.
Ivan, en el teu cas?
Jo voldria fer enginyeria electrònica.
Per tant, sí que...
Una mica en la línia.
Sí, sí, sí.
Jo crec que és el meu somni
ser enginyer robòtic,
que no és una feina especial,
però que per enginyeria electrònica
més o menys hi pot arribar.
Tu és molt jove,
però hi havia una sèrie,
el Lluís Maestra i el Manel
s'ha deuen recordar,
que es deien Los Supersonicos,
de dibuixos animats,
i que, escolta,
era increïble.
Tot era això en la línia,
que diu l'Ivan Sí o no?
Tot era premabotonets i tot es feia sol,
que seria el món fantàstic.
Bromes a banda,
són treballs excel·lents,
i és excel·lent que s'hagin presentat fins a 36.
Senyor Maestre,
com a Col·legi d'Enginyers Industrials,
a veure,
això els ha d'omplir d'orgull
i veure una miqueta
que el futur professional
ha sortit de talent, no?
Bé, això és el que pretenem.
Si ens remuntem
a les últimes notícies
dels mitjans de comunicació
del que està passant a Europa,
a Europa n'hi ha una mancança important d'enginyers,
i a efecte
que s'està agafant
important enginyers d'uns altres països,
com som Xina o països sud-americans.
Això té un problema,
perquè la gent una vegada està treballant,
tothom vol tornar al seu país,
llavors tens una mancança
de ciència i tecnologia,
que és el que fa desenvolupar un país,
un país tirant davant,
quan n'hi ha uns senyors emprenedors
i n'hi ha un desenvolupament important
amb innovació i desenvolupament.
Aquí, al Fòrum Trix,
aquí n'hi ha dos actors importants
que nosaltres ens hi vam afegir,
en aquest tema,
i un d'ells és l'EQT
i l'altre és el Manel Castanyo
i la institució que representa.
Quan nosaltres vam ser coneixedors
que a través de l'EQT
i de la institució que representa
el Manel Castanyo,
els serveis d'educació,
feien això,
ens hi vam voler afegir
i per l'àmbit els hi vam donar permís
per a la qual poden entrar.
amb un fi únic,
que és preparar el futur nostre
i el futur nostre són aquests nois que estan aquí
i uns altres que no han vingut
però que realment
estaven al Fòrum Trix.
Perquè el Fòrum Trix
no es remunta només en 36
o no va estar composat
per 37 treballs
o 36 treballs
que nosaltres vam analitzar,
sinó molts més treballs,
però nosaltres ens hem de cantar
a la nostra àrea,
que és l'àrea de tecnologia.
i per tant van ser escollint aquests 36.
Per què fem això?
Doncs fem això,
és la segona manera que ho fem,
l'any passat jo vam fer-ho,
perquè volem reconèixer
l'esforç,
el treball,
l'ordre,
la disciplina
i la il·lusió per fer coses.
I qui millor que fer-ho
cap al nostre futur,
ja que el nostre futur
són aquests nanos.
I és una prova
de la tasca
a la qual s'arriba
la secundària,
que és
docència i recerca.
Avui llegíem,
precisament,
a la premsa,
que les universitats públiques,
segons un estudi que s'ha fet,
aposten més
per la recerca
i les privades
per la docència.
Des de la secundària
s'intenta,
doncs,
anar en paral·lel,
perquè després el que es troben
a la universitat
és una realitat molt diferent,
no?
Sí, sí, és així.
Segons l'opció universitària
que agafin els nois.
Jo voldria fer menció
que els treballs de recerca,
que són obligatoris
en el sistema educatiu català,
és exclusiu
del sistema educatiu català.
En els batxillerats
d'altres zones d'Espanya,
no existeix
el treball de recerca.
Com a treball de recerca
obligatori
per acabar el batxillerat.
I curricular
i que té el seu pes
dins de la nota final
del batxillerat,
és l'únic lloc
arreu d'Espanya
que és obligatori.
I és, bé,
jo crec que ha estat
un pas important
per part del Departament d'Educació
fixar com a curricular
una cosa tan important
perquè, clar,
evidentment,
el valor pedagògic
que significa
per un alumne
de segon de batxillerat
que ha d'anar cap a la universitat,
aquesta tasca
de recerca,
de buscar informació,
de plantejar-se
una hipòtesi,
arribar a conclusions,
té un valor educatiu
impressionant.
I en aquest sentit
jo crec que
es va valorar
des del seu bon principi
al Departament d'Educació
que això fos així
i ho estem mantenint.
La nostra aportació
des del Fòrum TRIX
és precisament aquesta.
No només valorar
a títol individual
que és el que han fet
alguns alumnes de segon
que presenten els seus treballs,
sinó
ajudar els alumnes
de primer
a prendre decisions.
Ells assisteixen
els alumnes de primer
al Fòrum TRIX,
escolten el que han explicat
els alumnes de segon
i, per tant,
a partir d'aquesta informació
poden prendre decisions
a l'hora d'escollir
el treball de recerca
que desenvoluparan
al curs vinent.
Un breu parèntesi,
aquesta forma de funcionament
es fa extensiu
a tots els batxillerats,
a totes les modalitats?
No,
està centrat
exclusivament
en ciència i tecnologia
perquè va ser
l'acord
que vam arribar
amb l'EQT.
L'EQT, ja sabeu,
és una empresa
del sector,
és una associació
del sector químic
en el qual, evidentment,
la ciència i la tecnologia
és el seu valor important,
ja que era una mica
la condició
ells com a esponsors
i nosaltres com a departament
d'educació.
Ens estem plantejant
de cara al futur
obrir-ho a la resta
de modalitats de batxillerat
perquè entenem
que és un model
que no només
evidentment serveix
per ciència i tecnologia
sinó que ha de servir
per tots els batxillerats.
És una metodologia
molt útil, no?
Molt útil.
És aquesta de gestionar
el coneixement
entre tots plegats, no?
De trobar-se un dia
i que sigui una gran festa,
un gran mercat
del coneixement
en el que els alumnes
de segon,
els que ja tenen
l'experiència,
els que s'estan preparant
de cara a fer el salt
cap a la universitat
estan explicant
als novells,
aquells de primer
que estan arribant,
l'esforç que han fet, no?
I a més a més
es veu
i es visualitza, no?
Aquesta cultura
de l'esforç
que és el fonamental.
La valoració
que han fet
els enginyers
en aquest sentit
s'han quedat sorpresos
el conèixer
el nivell
i el terenar
d'aquests nois
responsables
amb aquest terenar
de cultura
de l'esforç
i amb aquest saber estar, no?
I això
jo crec que és
un valor afegit
al fòrum
i al que fa
el Col·legi d'Enginyers
en aquest sentit.
Home, clar,
per fer els treballs
que heu fet
heu esmarxat
moltes hores
d'acord
amb el tutor
que més o menys
us podia anar guiant
però la feina
la feu vosaltres.
Sí.
I en paral·lel
s'ha de seguir
preparant exàmens
i fent altres treballs.
Exacte.
Sí, sí, és molt complicat.
Per exemple,
el meu treball
el vaig acabar
el curs
que em van dir
i les opcions
que em donaven
no m'agraden
de convèncer.
I li vaig dir
al tutor
si podia fer això.
I vaig dir,
home, no ho sé.
Tu mires
i ja veurem
si són com un carrilis.
I li va agradar
quan li vaig portar
al setembre
i vaig seguir
endavant.
Bona part de l'estiu
el vas dedicar
justament a preparar
el projecte.
Sí, bueno,
a buscar informació
més que res.
El que s'ha de fer
per fer això
del PLC d'autòmat
és saber molt clar
els objectius
que has de fer.
Per això has de saber
que, per exemple,
els avallaners
no volen mai
aigua empantanagada.
Sempre ha de ser
que corri
o que sigui
allòs humitat.
Si li dones
aigua
que es quedi inundat
li és dolent.
No li va bé.
Podreixen les arrels
i allò ja
es fa malbé.
Exacte.
Els olivers
no, és indiferent.
Però clar,
això s'ha de tenir en compte
a l'hora de tirar l'aigua
que no tiris allòs.
Molta aigua de cop.
Per tant,
has de conèixer també allò.
Exacte.
Són tot truquiats.
L'arbre i, escolta,
Guillem,
tu també ho vas decidir,
tu vas proposar el teu tutor
com et d'abans, no?
T'ha semblat tractiu.
El setembre,
quan vaig acabar
el meu treball d'estiu,
doncs
vaig anar a l'institut
i dic
vull parlar amb el meu tutor
a veure el treball de recerca.
I em va donar
no sé si 50 o 60 tipus
de treballs de recerca
diferents propostes.
Vas tenir pitjor
que el jurat del premi,
per decidir.
ho vaig tenir molt complicat.
I em va dir
m'agradaria que fessis
aquest projecte,
el del seguidor solar.
I bé,
doncs
vaig estar
tres mesos
des del setembre
fins al desembre
navegant
en aigües perdudes
perquè entre que
vaig tenir problemes
amb els circuits,
amb el muntatge
general
de l'eix
i de les plaques
i tot,
doncs vaig tenir molts problemes.
I crec que
sense el suport
de la família
xicota,
etcètera,
jo crec que no hagués fet...
La xicota,
ja t'ho dic jo.
Ui, tant.
Jo crec que no hagués fet res.
Sí senyor,
ja t'ho dic jo.
Vinga, aguanta, Guillem,
aguanta,
que te'n sortiràs,
ja veus.
Tu ho tenies claríssim,
ja ho comentaves abans,
no?
Deies allò,
el navegador,
el navegador.
O va ser un suggeriment també?
No, no,
jo li vaig suggerir
al professor.
Perquè portava,
donant-hi voltes
ja amb molt de temps,
no?
I jo sabia que
volia fer un robot.
O sigui,
això ja ho tenia de clar.
Però el que no sabia
és quin tipus de robot
volia fer.
Què va passar?
Que a poc a poc,
millorant la idea,
no?
Durant,
o sigui,
se semblarà curiós,
però jo vaig començar
a buscar
quina idea
podia fer
allà,
o sigui,
des de tercer,
quart d'ESO.
Llavors,
volia anar
intentant millorar la idea
per pensar-ho.
Això és disseny.
I va arribar
a l'estiu
de l'any passat
i va ser
quan ja vaig tenir
les idees clares
vaig començar
a construir el robot.
només a construir-lo.
Va arribar al setembre
i llavors
el que vaig fer
és programar-lo.
La gent
pot pensar
que programar
un robot
és fàcil
o que és més difícil
construir-lo
i dissenyar-lo
i realment
el que és més complicat
és fer el programa
i que el robot
l'entengui de forma
com tu vols.
O sigui,
que faci el que tu vols.
Guanyar la màquina.
Home,
la gent no ho sap
i jo ho trobo
no difícil,
gairebé impossible.
M'ho crec perquè ho has fet,
però és realment
molt complexa, no?
No és que sigui tan complexa,
simplement
aprendre una miqueta
de programació,
ser una mica autodidacta,
en recerca,
que és del que s'atracta
bàsicament
el treball de recerca
i aconseguir això,
fer que el robot
faci el que tu vols,
perquè el robot
el pots programar
amb un programa
que pots pensar
que ha de fer
una cosa en concret
i realment no ho fa,
fa tot el contrari.
o sigui,
el meu robot
du un sensor brúixola,
una brúixola digital
per saber on està el nord,
per poder fer,
perdó,
per poder
efectuar
girs
concrets
i exactes,
que el robot
no giri més
dels graus
que ha de girar,
enfront on detecta
la presència
d'un obstacle.
Llavors això,
fer que aquest sensor
funcioni
és fàcil
el concepte,
però és molt complicat
perquè el robot
ho entengui
i has de fer
aquest interface,
aquest sistema
de programes
perquè el robot
pugui acceptar
totes aquestes dades.
Com tot el que és
coneixement i aprenentatge
és resoldre problemes
i més en el vostre,
que en moltes hores
hi vas esmerçar,
no?
Sí.
Moltes.
Nen,
baixa a sopar,
home,
que ja...
I anar-se'n a dormir
empelat
perquè no funciona.
I escolteu,
què tal la festa?
Parlem de la festa
de divendres.
Sabíeu vosaltres
que éreu els premiats
o es va fer públic
en aquell moment?
No, era sorpresa.
I què tal?
Bé,
no sé.
Home,
una experiència,
jo crec que inoblidable.
Com es deuen sentir
els dels Òscars,
eh?
Home.
Imagineu-se.
Home,
si jo em sentia
el nen més feliç del món
amb el segon premi
amb el regalet,
els del Hollywood
i tot això...
No,
però és veritat
perquè és el que deia el Manel,
no és només premiar
el projecte
que és important
sinó l'esforç,
no?
Les hores que heu esmerçat,
tot el que heu hagut
de renunciar
durant molt de temps
per tirar-ho endavant,
per tant dius,
home,
el meu minut de glòria
me'l mereixo segurament.
és un premi
al treball
i un premi
sobretot
a l'esforç
que hem fet
els tres
per realitzar el treball.
Sí.
L'excel·lència.
Els treballs eren bons tots.
Jo crec que...
Els treballs eren bons.
Eren bons, sí, sí.
L'any passat
també hem escollit 30,
inicialment,
i aquesta any
hi havia un 15% més,
perquè realment
el nivell està pujant.
però hi ha una cosa
que nosaltres també valorem
que és la manera
de presentar el treball,
perquè el treball
es presenta
en una aula
davant d'una sèrie
d'alumnes
i nosaltres
que vam ser 5 components
de junta
que ens vam repartir
en les aules
per anar a seleccionar
els treballs.
Però una cosa
que es valora
és la presentació
d'aquella cosa,
perquè a més de saber
fer una cosa
l'has d'explicar
i que te l'entenguin.
I avui es reflecteix aquí,
avui qualsevol estrès
ha explicat el seu projecte
com si sí
és un professional
ja de cap a peus.
Per tant,
la facilitat de comunicació
és molt important
en el món d'avui en dia,
perquè aquell refrà
d'aquest vol empanyo
en l'art que se vende
ja no és veritat.
Per tant,
la manera
de presentar
el treball
tant allà
com ho hem fet aquí
és un valor
molt important.
Jo diria,
a veure,
que a més a més
el que trenca una mica
que la tendència generalitzada
és sempre
queixar-se de tot,
tothom.
el sistema educatiu
o els joves
i clar,
dius,
home,
sí,
clar que tenim mancances,
clar que hem de resoldre coses,
només faltaria.
Però és que davant d'exemples
que no són aïllats
com aquests tres joves
que és el més important,
no són casos aïllats
de joves que tenen ganes
de fer coses,
que aposten,
que tenen talent
i que viuen amb el seu temps
i veus un exemple
que val la pena parlar-ne.
Això vosaltres ho veieu.
Per la tendència
sempre és anar cap a la part negativa,
que segur que hi és
i parlem de fracàs escolar
i és un autèntic drama
en la formació del nostre país,
però també tenim l'altra banda,
la que representen joves
que s'esforcen
i que tiren endavant.
Sí, sí,
jo he fet menció abans,
no?,
aquesta cultura de l'esforç,
aquí d'alguna manera
la fem aflorar
i la fem aflorar
i la projectem,
no?,
i la projectem
de cara
al col·lectiu més ampli
que són professors,
alumnes
de diferents centres de la zona
i també els col·lectius professionals.
Hem començat amb el col·legi,
però la projecció
és el que us apuntava abans.
L'hem de projectar
cap a altres entitats professionals,
no?,
perquè vegin
que el jovent,
hi ha jovent de tot tipus.
La societat és comès,
però evidentment
hi ha joves
que el futur nostre,
jo, sincerament,
i ho crec fermament,
el tenim assegurat.
Amb aquests joves
que seran, doncs bé,
les persones
que dirigiran les empreses,
que dirigiran l'economia
i dirigiran la política
i totes aquestes persones
naixeran
i estaran
i tiraran endavant
a partir del coneixement
i de l'esforç.
I en aquest camí
jo crec que
és la nostra
petita aportació
a aquest gra de sorra
a la gestió del coneixement
que és el Fòrum Trix, no?
Lluís Maestre,
malgrat tot,
el futur de la professió
està assegurat, eh?
És el que volem,
és el que volem,
perquè com he dit abans,
un país que no té
enginyers,
i no té ciència,
no té tecnologia,
difícilment ho té,
ho té molt difícil
per tirar endavant.
Sí,
m'acaben de comunicar
que havíem d'anar
cap a Aircross
perquè els treballadors
estaven, doncs,
tancats
al Polígon Sud
esperant la resposta
que havia d'arribar
de la mesa negociadora.
Sembla ser que,
de moment,
aquesta connexió
no es pot fer
i la faríem
després de la UNA.
Ho lamento,
senyor Maestre,
que penso que
l'he interromput
jo em disculparà,
però era una connexió
amb l'exterior
que teníem pendent.
Nois,
enhorabona,
gràcies.
Va haver ball després
o el premi cap a casa
i ja està.
Vau celebrar una mica,
no?
Sí,
jo vaig anar a sopar
i tot
i vam celebrar
per rafes.
Per cert,
quin és el premi?
això,
el senyor Maestre.
Maestre,
a banda d'aquest prestigi
i tot això,
premi,
premi.
Home,
no està gens malament,
eh?
S'ha d'agrair.
No,
no,
no,
a veure,
jo ho deia en veu baixa
perquè dic,
calla,
que no sigui que amb la crisi
tot això sigui,
doncs,
un detallet,
però no,
no,
és un bon regal,
un bon premi.
La crisi és una cosa
que hi és,
però hem de viure amb ella.
Porti una mica d'optimisme,
sisplau,
aquest tema,
eh?
Jo li agraeixo.
Totalment,
vull dir,
el sol surt cada dia
per a tothom
i n'hi ha un que passa en fred
i els altres s'escalfen.
Qui s'escalfa?
Doncs el que segueix treballant,
el que segueix apretant les dents
i tirant endavant,
el que segueix tenint
la força de superar les adversitats
i el que han fet aquests nois aquí
és un primer pas
pel camí que tindran
a la seva vida personal i professional.
S'apiguer enfrontant-te a les adversitats,
s'apiguer lluitar,
tindre clar què és el treball
i tindre clar què és l'esforç.
Jo em va tocar dir-los una cosa
i al final de tot els hi vaig dir
que sobretot estudiïn
i treballin el que li agradin
perquè treballar a disgust
és un patir constant.
És com una condemna, eh?
És una condemna.
Com veieu el futur?
Jo, molt bé.
Bé?
Sí, sí.
Bé.
Jo crec que el veig positiu.
Oh, que bé.
Veniu cada dia, sisplau,
que ens donem a tots
una lliçó d'optimisme
i de ganes que val la pena.
Enhorabona, nois, de veritat,
que ha estat un plaer
conèixer-vos endavant
amb les vostres respectives carreres
i moltíssimes gràcies a tots
per acompanyar-nos avui.
Dos minuts i mig,
l'una del migdia.