Les 10 del matí i 11 minuts, en aquest matí de dilluns,
a la quarta hora del programa,
volem avui parlar durant uns minuts del sector de la pesca
a la nostra ciutat ara que els pescadors de l'arrossegament
de Tarragona han tornat a la feina.
Ho feien la setmana passada, dimecres passat,
després dels dos mesos habituals de vida que fan
els mesos de mati i de juny.
Tot això més coincidint amb les polèmiques notícies
sobre les taques d'hidrocarburs trobades al mar,
també la setmana passada.
En fi, de tot plegat de la situació de crisi
i de com afecta la pesca, avui volem parlar
amb el president de la confraria de pescadors del Serrallo,
Esteve Ortiz.
Esteve Ortiz, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Han tornat, com dèiem, els pescadors de l'arrossegament a la feina
en un context de crisi econòmica que, en fi, ja fa mesos que dura,
però que ho està notant molt el sector de la pesca?
Bé, ho està notant amb la caiguda de preus.
Realment, el primer dia d'anar a pescar,
que va ser dimecres passat,
es va notar, per almenys la caiguda,
sobre un 20% menys de preu que referent a l'any passat.
I això fa molt de mal,
perquè de peix hi van haver unes 500 caixes més que l'any passat
i, en canvi, el preu, ja dic que la caiguda va ser molt notable
i és decepcionant.
El preu del primer dia, però m'imagino que és el preu de cada dia,
que són baixos, han baixat força respecte a la temporada passada,
la de fa uns mesos?
Sí, sí, vull dir, la caiguda més espectacular va ser el primer dia,
pels altres dies, és a dir, referent a l'any passat,
anar caient els preus.
Normalment és una temporada d'estiu,
on els preus del peix, doncs, per nosaltres s'acostumen a anar bé,
perquè és una temporada estival, on la gent fa vacances
i, en teoria, doncs, bueno, hi ha que haver un augment del preu,
però almenys una estabilització,
i no sigut ni siquera això, sinó que s'ha notat molt la caiguda
i això fa molt de mal.
Ha baixat el nombre de barques o no?
No, el nombre de barques d'arrossegament és la mateixa que l'any passat.
Hi ha hagut tres menys del peix blau, diguéssim,
de l'encerclament, però que, bueno, no és el cas d'ara, no?
Però, de moment, l'arrossegament segueixen les mateixes.
I quin és l'ambient que es respira en general
entre armadors i pescadors?
Bueno, decepció, no?
Pesadès, pel sentit de dir, home, vas a la mar pescar amb il·lusió, no?
I veus que agafes peix i resulta que el moment que te l'han de pagar
no l'estan pagant.
I això, doncs, clar, vull dir, hi ha un desànim,
hi ha un desànim perquè no es veu un futur clar,
els gastos són moltíssims,
les imposicions governatives cada dia són més
i, a més, amb els seus costos que això porta.
I, clar, veus que no acaba de tirar tot això.
L'arrossegament ha tornat a la feina,
deia que hi ha tres barques menys en el sector de l'encerclament.
En general, el sector veu, però, el seu futur més immediat
amb aquesta estabilitat com a mínim pel que fa al nombre d'embarcacions?
Bé, jo crec que no, jo crec que aniran a la baixa.
De fet, enguany, fa poc no haver-ne els ajuts,
diguéssim, pel desballestament,
que és el que es dona per treure les barques de pescar.
I, m'assembla, si no m'equivoco,
hi ha sis barques més apuntades ja per desballestar.
Per tant, el sector, no tan sols d'aquí a Tarragona,
sinó arreu de tota la costa, caurà bastant empicant.
I, en part, crec que és el que vol l'administració,
vull dir que no és salvar el sector, sinó intentar desfer-lo.
Els preus preveuen que es podrien recuperar
en un temps relativament curt, potser després de l'estiu?
Bé, és a veure, esperem, pel menos s'estabilitzi, no?
Esperem, el que passa que, clar,
la massificació d'entrada de peix de fora és el nova mas,
no hi ha control de res,
es porta peix de tota mena a tot arreu del món,
ja no és per via comunitària, sinó extracomunitària,
ja dic, no hi ha control de res,
això fa baixar el preu del peix de casa nostra empicat.
Aleshores, que s'hauria de fer un control més exhaustiu d'aquest peix,
identificar el que és el peix d'aquí i el peix de fora,
i, bueno, la gent, llavors, que valoreix el que vol, no?
Perquè, clar, és que d'aquesta manera,
el sector va desapareixent
perquè no té els resultats que ha de tindre.
La veda, aquesta aturada biològica
que han fet les barques de l'arrossegament
durant els mesos de matx i de junts,
com ha funcionat?
Ha servit? Serveix realment cada any la veda?
Bé, té efectes positius?
Sí, bé, l'efecte positiu que té és que regenera,
està clar, no?, perquè el volum de peix s'anota,
i això, doncs, és bo, no?,
per tota la mar,
aunque sigui només la província de Tarragona que ho faci,
doncs, d'una manera d'altra,
és un criadero de peix que durant dos mesos està tranquil.
Però, clar, hi ha altres veus que diuen,
bueno, i perquè hem de fer dos mesos de veda,
si després venim a pescar, agafem més peix
i en cas el paguen més barat,
vull dir, no, no, no té gaire sentit, no?
Però, bueno, en principi, jo crec que ha anat funcionant aquests anys,
el que poder s'hauria de mirar
és una forma de reduir més les captures
per no fer baixar tant els preus,
però no és una qüestió més de Tarragona
sinó és una qüestió de tot el litoral
que ens hauríem de posar d'acord,
i a vegades això és complicat.
És impossible, no complicat.
Bueno, impossible no, però és molt difícil,
cada port, cada confraria,
cada sector, cada població té els seus interessos.
Sí, està clar, però, de fet,
a tots ens perjudiquen, no?
El que passa és que quan transpunta una miqueta
una pujada a preu, doncs ja es trenca,
si s'ha arribat amb un acord de cupo de caixes,
doncs ja es trenca aquell acord,
i després una cosa es fa mal a l'altra, no?
I el sector s'ha de començar a posar al cap,
que s'ha d'anar una,
i molts de temes, doncs com aquest mateix,
doncs, bueno,
s'ha d'haver una vinentesa pel bé de tot,
si no és que d'altra manera això no tirarà.
La tornada de la feina de les barques de l'arrossegament,
ja ho dèiem al principi de l'entrevista,
va coincidir amb totes les notícies
sobre aquesta fuita d'hidrocarburs
que es va produir la setmana passada
en aigües al sud del port de Tarragona.
En fi, com valoren aquestes notícies dels últims dies?
Quins efectes, si és que creuen que pot tenir algun efecte,
o ha tingut algun efecte en el seu sector?
Bé, jo crec que en principi efecte no se'n veu cap, no?
El que passa, doncs, que, bueno,
aquesta fuga és la més gran que s'ha detectat.
Sembla ser que encara no se sap
si és que ha vingut de les prospeccions
que s'està fent a la plataforma de Repsol,
però sí que té clar que hi ha hagut
dues fugues anteriors més petites
a les quals no hem estat informats.
I això jo crec que,
per part de Repsol i per Capitania Marítima,
tenen un deure amb nosaltres d'informar-se
quan hi ha un tema d'aquests.
I no tapar-lo perquè pot perjudicar moltíssim,
inclús la salut, no?
Perquè tu vas agafar un peix i està contaminat,
doncs ja em diràs.
El que passa és que aquelles van ser molt controlades
i, bueno, es belluguen per aquella zona, no?
Per tant, doncs, aquesta altra és a veure vindre.
Nosaltres estem molt preocupats
perquè, a més, on s'estan fent les prospeccions
i on sembla que trauran el cru, el petroli,
doncs és una zona de Gambe,
una zona, part de la Gambe,
hi ha dues zones bastant marcades
i aquesta és una i ens està fent molt de mal.
A Tarragona principalment, no?
Perquè som els que anem a la Gambe
i és la zona on se pesca.
Estem en negociacions amb Repsol,
espero que arribem a un acord,
tot i amb això el divendres
vam estar a la secretària del Mar a Madrid
amb el subdirector de Pesca
i, bueno, ells estan disposats a intervindre
a Medià o d'alguna manera d'altra en Terrep Sol.
I Tarragona, si és que no,
arribem a un acord.
Vull dir, no, i sé que això vagi de mal en pitjor
i hem d'arribar als tribunals,
cosa que la Cofredia no vol ni els pescadors,
simplement que si tu estàs parant
una activitat econòmica
com és la pesca de la Gambe,
doncs algú s'ha de fer cèrrec.
Jo estic d'acord que s'ha de treure cru,
que és bo per tot l'estat i tal,
però si a mi m'estàs perjudicant amb la meva empresa
i de la manera que això s'està posant,
doncs encara més.
Perquè aquesta situació s'arriba
per aquests nous pous,
aquests nous llaciments petrolífers
que s'han trobat després de molt de temps
inspeccionant i estudiant aquesta zona del mar
a càrrec de Rapsol,
que serien nous llaciments petrolífers.
Això afecta, com diu este avertit,
directament a la pesca de la Gambe, no?
Sí, sí, sí, principalment a la Gambe.
I les negociacions amb Rapsol en què consistirien?
O quina és la postura de la Cofreria
parlant amb Rapsol?
Bé, en principi era perquè
ni ens havien informat tan sols
que allí s'estava fent això.
Es va mentar perquè el primer dia
que van les barques,
això va ser abans del parro biològic,
se troben allí,
que hi ha uns remolcadors
i que s'estan perforant,
hi ha unes boies de senyalització
i ningú havia dit res.
Llavors s'ha trucat a Rapsol,
Capitania Marítima,
com aquell qui diu,
amaga una mica el cap,
sí, que no, que tal,
i Rapsol bé s'assenta,
diu que ells hi han comunicat
a les federacions,
aquí ningú sabia res
i a partir d'aquí es comença a parlar
i diu, bueno,
quin temps durarà això
que ens està perjudicant
perquè no és tan sols això,
és que a baix de la mar
van uns anclatges molt grossos
que a més estan fotografiats
perquè estaven al moll,
no sé, que era el moll de Reus
d'aquí, del port de Tarragona
i això una vegada en que ho treguin
ha remogut tant el fons marí,
vull dir,
ha fet tant de mal
que igual una barca
per poder pescar allí
igual està dos anys,
és que és impossible
perquè si no,
tots els aparells quedarien
a baix destrossats.
Això és la primera part,
la segona part és que sí,
realment s'ha de treure aquest cru
i s'ha de connectar
aquests sortidors
amb la plataforma Casablanca
i hi haurà una sèrie de tuberies
que impediran completament el pas.
Ja parlem d'un llarg termini,
per tant,
és una segona part,
però anem per la primera
i hi ha el perjudici que està fent
que no es pot pescar
i hi ha aquests moments.
A partir d'aquí,
doncs, bueno,
això és el que estem.
Espero que aquesta setmana
i en compliment una miqueta
el que diu Repsol
és sentar-se
seguir parlant
sobre aquest tema,
perquè ja et dic
no voldré que la cosa
anés a més
i...
Però vostès que reclamem
compensacions econòmiques?
Sí, clar,
és l'únic que podem fer,
és que a veure,
igual pels pescors
com per la cofredia.
Hi haurà uns ingressos
que nosaltres hem calculat
en mitjany
i amb números,
vull dir,
amb estadístiques que tenim
de preus i, doncs, econòmics,
com a mínim
és un milió i mig d'euros
menys que es deix
d'ingressar.
Per tant,
és una quantitat brutal
en cinc o sis mesos.
Si no s'arribés
en un acord,
entenc de les seves paraules,
anirien a tribunals.
Sí, sí,
evidentment.
En principi,
doncs,
l'administració
està informada,
intervindria,
per el que sembla ser,
però nosaltres
el que començarem
també és a bellugàs
a nivell jurídic,
perquè és que, clar,
el que no podem fer
és anar amb la bona fe
i que després, com sempre,
la clatellada
sempre toca els mateixos.
Hi ha més notícies
sempre relacionades
amb la pesca.
N'hi ha una que forma
part de la tradició
del sector,
que és el tema
de les multes
i de les queixes
del sector
respecte a aquestes multes
per capturar
peix
d'unes mides
especialment petites.
En aquest tema,
recorrent
des de fa anys
polèmiques
entre l'administració,
l'administració central
i la de la Generalitat
i el sector de la pesca,
com estan ara les coses,
com està ara la situació?
Bé, la situació està com sempre,
vull dir,
es fa el que es pot,
realment,
pes petit,
l'any passat n'hi havia moltíssim,
del que era el llocet n'hi havia molt,
inclús vam arribar a una cosa,
la gofet de pescadors
de Can Vils i Tarragona,
de Badà,
tot i haver començat a pescar,
doncs un tros de mar
en el qual doncs no es néix allí
perquè el llocet era molt petit
i la veritat que era un crimen,
vull dir,
anar a pescallós
i a més anava llançat de preu.
El que passa que aquest llocet,
no aquest tan petit,
ja el que pràcticament fa la mida,
va més car que el gros,
no?
Aquell llocet petit,
doncs el paguen a 7 euros,
allò ja jo parlo,
5-7 euros,
el mercat ja ho sé que va a 11 o 15,
i el que és el gros,
doncs va a un euro i mig,
dos euros,
clar,
llavors per què el vols gros?
Clar,
què passa?
Que el gros el porten de tot arreu del món,
el porten d'Argentina,
el porten del Canadà,
el que sigui,
cau,
i aquest petit és d'aquí,
llavors,
clar,
puja més el preu.
En aquest tema és complicat,
és complicat perquè a veure,
el pescador al final
té que anar a buscar el que ja
s'ha d'anar a guanyar la vida
i com ja dic,
no hi ha control als mercats
de tot el pes que es porta de tot arreu,
doncs bueno,
el problema segueix.
El que és veritat és que a França
també es pesca molt de peix petit
i s'emporta moltíssim a Mercabarna,
la veritat,
sigui dita,
però els pescadors francesos
tenen subvencionats uns descartes de peix,
que els paguen ara no sé quant,
però aquest peix petit
que el poden agafar
i el tenen un preu assegurat
només per llençar-lo,
per dir-ho així,
cosa que nosaltres aquí a Espanya
no ho tenim,
perquè ells estan molt més afavorits
que nosaltres.
I d'altra banda,
senyor Ortiz,
el tema de la comercialització del peix,
perquè recordem els oients,
en fi,
els que no estan vinculats al món de la pesca,
signar un conveni amb Pesca Nova,
que tot això se'n va anar a no risc després, no?
No, bueno,
el conveni encara segueix,
el que passa és que, a veure,
nosaltres hem reclamat unes condicions millors,
perquè, doncs, bueno,
les captures s'han començat a recuperar,
el peix blau portem dos mesos
que, doncs, miraculosament,
per dir-ho així,
el Seitor, el Bucaró,
havien dit que havia desaparegut
feia dos anys que no hi havia
i ara no hi cabem.
Vull dir,
avui no sé si hi ha quasi 2.000 caixes,
aquests dies 5.000,
bueno, una barbaritat,
que també fa caure el preu.
però, bueno,
amb això sembla que s'estigui recuperant.
Llavors, com no hi havia peix,
el tant percent que es queda Pesca Nova
per nosaltres era massa alt.
Després l'hem d'aplicar a la cofredia
als pescadors,
perquè la cofredia el que fa és d'intermediari
i no pot finançar una cosa que no té diners.
I aquí, doncs,
vam denunciar el contracte
que si no s'arriba a un acord
d'aquí al mes d'agost,
doncs es podia trencar.
Hi ha altres peixeters interessats,
també hi ha pel mig
la Direcció General de Pesca
en la qual hem demanat assessorament
i veurem que passarà d'aquí
a mitats d'agost,
si es continua Pesca Nova
o agafa una altra companyia,
veurem què.
Perquè per continuar amb Pesca Nova,
les condicions quines haurien de ser
des del seu punt de vista?
Bé, doncs que, a veure,
el que ells queden de tant percent
baixessin per poder jugar
una miqueta més amb els preus,
ja que els preus sembla ser
que no poden pujar més del que són,
doncs, bueno,
per no carregar tant els pescadors,
diguéssim,
el tant percent aquest,
que ells baixessin una mica el tant percent,
nosaltres som que ells no tenen pèrdues,
sinó que en surten, doncs, bueno,
en tot cas que hagin de guanyar una miqueta
i que d'aquesta manera
es pugui seguir amb això, no?,
que tampoc ha sigut tan desfavorable,
sinó, bé, l'únic que, ja dic,
la mancança de peix ha provocat
que això sigui massa alt,
els costos siguin massa alt
i, doncs, costin de superar.
Ja que parlem de costos i de diners,
quina és la situació
de la confraria de Pescadors?
Perquè de tant en tant
han sorgit informacions
sobre, en fi,
els problemes interns
que tenen de finançament
i de pressupostos
de la pròpia confraria.
Com la qualificaria, ara, la situació?
Bueno, ara, en aquests moments,
jo diria que està bastant estable,
aunque hi ha molts temes pendents
per resoldre, no?
Per exemple, nosaltres,
jo, quan entro a aquesta cofradia,
com se sap,
trobo una deute bastant important,
una deute, doncs, que, bueno,
que en principi està allí,
s'està pagant com se pot,
hi havia uns impagats molt grossos,
avui en dia no hi són,
més que no ha sigut uns
dels que ha col·laborat
perquè ells paguen a la setmana
i no hi ha problema,
i els altres païs de temps
doncs estan molt controlats.
També hi va haver una inversió
bastant important
amb el tema del pis blau
perquè som l'única cofradia
que ho elabora, doncs,
pràcticament sense tocar,
doncs, la manipulació
és quasi automàtica,
per tant, això va haver,
això és important
i, bueno, també va valdre molts diners
i això també s'està pagant.
Tot això va lligat
al volum de peix que s'agafa
i als preus que porta.
Si això va bé,
si hi ha peix
i els preus són bons,
doncs, tot això està clar.
Si no, doncs la cofradia,
clar, com tot,
no té entrades
i per pagar és complicat.
Ara se m'ha estabilitzat bastant.
De fet, jo crec
que abans de tancar el mes
també hi ha,
pot haver un acord
entre l'Ajuntament,
la Direcció General de Pesca de Catalunya,
l'Autoritat Portuària i Cofradia
a quatre bandes
per buscar solucions, no?,
amb el tema comercialització,
amb el tema patrimonial
de la cofradia
que tenim un edifici
i la puda que el tenim mort
i potser l'Ajuntament
se'n podia fer càrrec
i l'Autoritat Portuària
perquè tenim un macroedifici
que és un desastre,
és molt maco, molt gran,
però és un desastre
i aquest edifici el que ens porta
és un gasto tan gros,
tan gros,
de manteniment,
de llum d'aigua
que es fa insostenible.
Per tant,
anem a veure quina fórmula
podem aplicar
perquè això sigui sostenible
i d'aquesta manera
no provocar dèficit
a la cofradia
i estabilitzar-ho
ja d'una vegada per totes.
En poques paraules
seria que l'edifici
de la cofradia,
el nou, el flamant,
l'espectacular edifici
de les despeses
en fes càrrec
l'autoritat portuària?
No, no ben bé seria això,
l'autoritat portuària
que la donarà la concessió,
l'únic que és a veure
de quina manera
se rentabilita.
Doncs, com l'edifici
és tan gran,
potser empreses
podrien ocupar parts
que nosaltres no necessitem
i que també
ajuden a sofrergar
els gastos
que això comporta.
Seria una solució.
I l'edifici
que també ha citat
el de la confraria,
l'històric
de tota la vida
damunt del restaurant
de la Puda,
quina solució
podria tenir?
Bé,
i ara només
pràcticament
ens queden poques solucions.
Quan hi havia
el boom immobiliari
es va haver
una intentona
de fer una permuta
amb un constructor
en el qual
la confradia
es quedava més del 50%
i l'altre
anava a la venda
de manera
que això
hagués pogut
recaudar diners
per intentar
baixar la deuta
a la confradia
i anar més desaugats.
El que passa
és que d'allí
tenim un lloguer
i el lloguer
no hi va haver
un acord
després de dos anys
intentant
arribar a bon port
perquè això fos així
no va poder ser
el boom immobiliari
s'ha acabat
i seguim igual
com estem.
Per tant,
l'única solució
que veiem
en aquest moment factible
si econòmicament
arribéssim a un acord
amb l'Ajuntament
se'l quedés
per la ciutat
l'Ajuntament
i d'aquesta manera
fos un equipament més
pel barri del Serrallo
o pel port
que és un edifici
molt maco
s'ha de restaurar
està situat
en una primeríssima línia de mar
i a nosaltres
ens ajudaria
a l'Iqueda deutes
i partir una miqueta
de zero
a partir d'aquí
veure com tirar
endavant.
Jo és que no veig més solució
perquè cada dia
hi ha menys barques
el peix cada dia
baixa més a baix
i els costos
cada dia són més alts
i això
no es manté
per cap banda.
Així acabem
aquest repàs
Déu-n'hi-do
hem parlat
de moltes coses
i molt diverses
relacions
amb el sector
de la pesca
i de la confraria
de pescadors
del Serrallo
amb el seu president
Esteve Ortiz.
Senyor Ortiz
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la Sintonia de Terra
una ràdio
bona feina
a tot el sector
de l'arrossegament
i de l'encerclament