Seguim el matí de Tarragona Ràdio.
Passen 10 minuts de les 10 del matí.
Com us deia, en fa moment, en el sumari del programa,
avui volem parlar del Pla Integral de la Part Alta.
Un pla que fins al 2011 preveu unes inversions de 12 milions d'euros.
Enguany, sembla que serà un dels punts importants.
Començaran ja tota una sèrie d'actuacions
al casc antica de la ciutat.
Hi ha una partida aprovada per l'Ajuntament
de 3,8 milions d'euros i una trentena d'actuacions.
de l'estat actual del Pla Integral de la Part Alta
volem parlar aquest matí amb la seva responsable política,
la regidora de l'Ajuntament de Tarragona, la senyora Carme Crespo.
Senyora Crespo, bon dia.
Bon dia.
Serà aquest any realment el més important, fins ara,
del que hi ha hagut pel que fa a actuacions a la Part Alta
en aquest Pla Integral?
Aquest any, de fet, serà l'any PIPA.
PIPA són les sigles que utilitzem per al Pla Integral de la Part Alta.
serà l'any en què ja es començaran a veure accions a la Part Alta,
que ja se n'han fet.
No és que s'inicien, ja se n'han fet,
però aquest any es visualitzaran
perquè es faran un gruix també d'actuacions més grans.
De fet, el PIPA s'aprova amb un conveni a la Generalitat ara fa un any,
el desembre del 2007, i a partir d'allí, els plans integrals,
que un Pla Integral és un espai de relació i treball entre la ciutadania
i l'Ajuntament per tal de desenvolupar accions de futur pel barri,
a partir d'aquell moment, el procés d'un Pla Integral és lent.
És lent.
Primer, te'l concedeixen.
Mentre te'l concedeixen, que devia ser sobre...
O sigui, diuen la Generalitat i ho aproven cap a l'estiu,
fins que el conseller no signe amb l'alcalde el Pla,
passen un temps, llavors és el desembre del 2007,
i a partir d'aquí què ha de fer l'Ajuntament?
Doncs l'Ajuntament ha de fer, aprovar un pressupost per aquest Pla,
perquè sí que les inversions amb el 50% les paga la Generalitat,
però l'Ajuntament paga l'altre 50%, però ho ha de pressupostar tot,
perquè la Generalitat paga a posteriori,
conforme vas fent les accions i presentes les factures, per entendre'ns.
Llavors, a partir que es fa el conveni de signatura,
hi ha un temps que és impossible escurçar-lo,
que és el d'aprovació i dotació pressupostària,
aprovació també pels òrgans de l'Ajuntament,
d'acceptació d'aquest conveni,
després la creació de l'estructura,
perquè, clar, un pla que pretén fer inversions de 12 milions d'euros
no té prou estructura amb el personal per dur-los a terme,
llavors s'ha de muntar l'estructura.
De fet, passem la gestió al servei municipal de l'habitatge
i s'ha de dotar de personal per poder-lo desenvolupar,
i tot això ens porta uns mesos, inevitablement.
A partir d'aquí, que ara això ja va estar fet,
que hi ha planificació i programes dels projectes.
A partir d'aquí es planifiquen,
i clar, això també té el seu temps,
perquè la planificació nosaltres planifiquem
i després podem executar amb garanties que sortirà bé.
Cada un dels projectes s'ha de fer a la redacció definitiva,
a partir d'aquí ja es contracta aquest projecte
i al final s'executa tot això del seu temps,
que és bastant impossible escurçar el temps als mesos que han passat.
Ara ha arribat, per tant, el moment de l'execució, d'alguna manera.
Exactament, exactament.
Ja n'hi ha hagut alguns, perquè ja vam dir des de l'inici
que com que el pla integral de la part alta és amb bona part urbanístic
i una petita part, menys part, però també social,
començaríem pels projectes socials,
que eren més fàcils de desenvolupar i iniciar,
i que els urbanístics els deixaríem
fins que hi hagués l'estudi realment fet de tot el casc antic.
En aquest moment estem ja en disposició de començar a fer carrers.
El 2009 ja es faran els carrers de la nau,
el carrer Conte i el carrer Mediona.
Això dins del pressupost 2009,
que serà de 3,8 milions d'euros.
I també sortiran totes les subvencions,
ja tenim preparades les bases totes les subvencions,
per façanes, per ascensors,
per tot allò, que totes les accions de subvencions
que estan apuntades a la llei de barris,
a partir de l'abril ja a l'oficina municipal de l'habitatge
es podran demanar aquestes subvencions.
A més a més, els informarem que aquestes no són incompatibles
amb les altres que puguin demanar.
Per tant, probablement la mateixa persona pugui demanar
diverses subvencions, les pròpies del pla de barris
i les altres que l'Ajuntament o d'altres entitats puguin donar.
És a dir, que és un moment ideal
per a aquelles persones realment que vulguin fer alguna actuació
a les seves cases de la Peralta.
Has esmentat alguns carrers que ja es començaran a fer.
Quan diu fer carrers, què vol dir?
Quin tipus d'obres es faran en aquests vials?
Vol dir fer la pavimentació del carrer,
si hi ha voreres, voreres.
Aquí és un altre tema que també hem hagut d'esperar
que s'iniciïa com a mínim el pla de mobilitat
i es tingui una mica clar que ara està parlant-se amb els veïns,
però les propostes del pla de mobilitat ja les tenen fetes.
Tot aquest temps també ha servit
perquè el conseller Castillo faci aquesta tasca,
perquè, clar, un carrer és diferent
si no ha de passar cotxes que si ha de passar cotxes.
Llavors no podem aixecar el carrer
i fer l'actuació urbanística
si prèviament no s'ha fixat, que és el que s'hi farà.
Això requereix un temps.
Les maquinàries administratives són lentes
i també són segures
perquè s'assegura que els diners que són de tots
s'utilitzen bé.
Llavors això ha portat aquests mesos
que potser fa la sensació que no es treballa
però que hem estat treballant, hem estat planificant
i ara començarà a aflorar els projectes.
Alguns d'aquests carrers que esmentàvem
aleshores tindran un caràcter més peatonal
dels que teníem fins ara
en funció de cada carrer...
Segurament que seran peatonals
perquè crec que la tendència
quan s'arribi a un acord amb els veïns
és peatonalitzar el centre històric
com totes les ciutats que tenen centre històric
i moltes d'elles no tenen el nostre centre històric
tan important i ho tenen.
Ara, tot això serà fruit del treball
que facin els responsables de mobilitat de l'Ajuntament
amb els veïns que ja tenen el procés engerat
de participació ciutadana en aquest tema.
El pla integral, vostè deia, el pla integral de la part alta
és sobretot urbanístic.
Per tant, quines altres actuacions en aquest àmbit?
És a dir, quines són les línies fonamentals de treball del pla?
Mireu, dins dels projectes i programes
que estaran fets el 2009 serà, una part,
la millora de l'espai públic, el que dèiem,
rehabilitació i equipament d'elements col·lectius d'edificis,
com a través de les subvencions,
provisió d'equipaments per l'ús col·lectiu,
algun edifici que és de l'Ajuntament,
que no és que en tinguin molts i són petits,
però bé, almenys planificar què és el que volen fer,
els seus usos i començar a fer el projecte,
incorporació de les tecnologies de la informació,
que això, de fet, ja són projectes que s'han acabat,
el foment de la sostenibilitat també és una de les partides importants
com dins d'aquest 2009,
que serà, per exemple, les campanyes de sensibilització
respecte a la recollida de rígidos,
la implantació, probablement, però també amb la complicitat de la ciutadania
d'un nou model de recollida a la part alta,
el tema, per exemple, del canvi d'enllumenat,
que també es farà en aquest 2009,
i programes de millora social.
Els programes de millora social són, per exemple,
l'oficina d'atenció a la dona,
però amb la vessant que ara ja està situada,
perquè l'associació de veïns ha tingut la gentileza
de deixar-nos el seu espai
mentre no trobem una ubicació definitiva,
el que farem és reorientar
i formar les dones de la part alta
perquè puguin reinsertar-se al món laboral
o bé la seva inserció de les que encara no han treballat mai.
Això és una tasca que potser no es veu.
També s'han dut a terme a la part alta
una sèrie d'activitats culturals al carrer,
que potser en aquell moment no es van visualitzar
com que eren activitats previstes al pla de barris de la part alta
o el telecentre.
El que hem agafat provisionalment com a centre cívic,
la part alta que està dins, com tothom sap,
d'aquest pàrquing Jaume I, que encara no funciona,
hem posat un telecentre.
Aquest telecentre és una activitat del pla de barris.
El pla de barris ha pagat i paga una persona
que estigui al telecentre per donar formació
amb les noves tecnologies als ciutadans.
Evidentment, els de la part alta són els que més negaudiran.
El telecentre és per tota la ciutat, com els altres.
Però, vaja, el lògic és que la seva utilització majoritària
estigui dins dels veïns de la part alta.
També s'estan fent petites zones verdes.
Sabem que a la part alta no n'hi ha moltes.
S'està fent una actuació davant del circ.
Si s'hi passa, veureu que s'està plantant flors,
perquè l'alcalde és un enamorat de les flors,
i això ho va demanar.
I llavors també la baixa del Roser també s'està fent.
En farem més.
Aquestes són les que ja s'estan executant.
Per això dic que sembla que hi ha partides
que s'executaran durant el 2009,
que estan en projecte o de planificació,
o ja s'han planificat, inclús ja s'han contractat,
i d'altres com aquestes que ja s'estan fent
i que realment, encara que passin diluïdes,
que sembla que sigui, de la Conselleria de Medi Ambient,
encara que ho fem nosaltres, són accions de la llei de barris.
Tenint en compte que a més vostè és la tinent d'alcalde responsable
de neteja i de medi ambient,
abans parlava de la possibilitat d'establir un nou model de recollida
de la brossa.
Això s'ho plantegen?
De quina manera?
Això ara ens ho hem plantejat nosaltres,
amb el nostre pla de residus.
És el pla de residus de la ciutat,
el primer que es fa,
que és un pla que el teníem contemplat,
com vull recordar, dins de l'Agenda 21,
del pla d'acció.
Ja tenim elaborat el pla de residus,
ara sabem a cada part de la ciutat
què és el que cal fer per millorar
la recollida selectiva especialment,
i també de retruc la neteja.
I a la part alta ens proposem,
és un centre històric,
ens proposem que hi hagi una recollida porta a porta,
que això vol dir que no hi haurà cap contenidor al carrer,
tampoc els de reciclatge,
perquè el que farem és recollir totes les fraccions.
Però això vol dir que necessitem la complicitat dels veïns,
que hem de fer una bona campanya,
que els veïns han d'estar d'acord
amb aquest tipus de recollida,
perquè el que és segur és que abans de les 8
no podran treure cap mena de bossa,
ni la de rebuig, ni la d'orgànica,
ni la de vidre, cap.
Se'ls recollirà,
però haurà de ser amb l'horari fixat,
i a partir que els veïns veiem
que estan per aquest model i que pot funcionar,
llavors el posaríem en marxa.
No ho farem sense una campanya prèvia
i una formació als veïns,
perquè després ens trobem que es canvien els models,
com es va canviar al seu moment
el que hi havia de tot de contenedors de superfície,
pels contenedors que els traiem i els posem a la nit,
però que en aquell moment,
fa dos anys i alguna cosa,
que el meu antecessor va canviar aquest model,
no es va informar als veïns,
els veïns no saben massa
què hem de fer amb aquest tema,
sí que se'ls informa,
hi ha cartells que se'ls diu
que no poden baixar la brossa
abans de l'hora determinada,
però bé, hi ha com un petit...
Sembla ser que no ha funcionat prou bé.
Llavors, abans de tornar a implantar
un nou canvi,
volem estar segurs que els ciutadans realment
saben el que volem fer
i estan d'acord amb el que volem fer.
Seria un model que en tot cas implantaria
d'aquí uns mesos potser l'any que ve.
Exacte.
Es necessita temps.
Ara és l'època en què ja ho tenim planificat,
ja sabem el que podem fer
i s'engega l'època del pla de barris
que diem la participació amb la ciutadania.
Perquè el pla de barris vol això,
vol que sí que fem una actuació integral al barri,
però que la fem conjuntament.
Vostè ja ha dit al principi de l'entrevista
que segurament fins ara no s'havien notat gaire
les actuacions del pla integral de la part alta
perquè s'havia de planificar,
perquè s'havia de preveure,
perquè tot això comportava un temps.
Això ha portat a que l'associació de veïns de la part alta
hagi expressat la seva preocupació,
les seves queixes,
pel que consideren una lentitud del pla
i fins i tot ha provocat
que un altre grup de veïns
hagin creat una altra entitat veïnal.
Això, senyora Crespo,
creu que dificulta a partir d'ara també
una mica la relació
amb les entitats veïnals de la part alta?
Jo crec que no.
De fet, jo he tingut una relació continuada
durant aquest temps.
Hem fet tres, com a mínim,
tres reunions amb l'associació de veïns,
l'única associació de veïns
que hi havia com a tal,
i també amb comerciants.
Bé, nosaltres hem mantingut aquesta relació,
els hi anàvem explicant,
segurament no ens vam explicar prou bé,
perquè la realitat era aquesta.
Jo des del primer moment vaig dir
estem planificant urbanísticament,
però mentrestant anem traient concurs
i anem concedint aquestes petites,
potser accions,
però que són importants,
perquè el fet de tenir un espai
on puguis formar les dones de la part alta,
jo considero que és important,
i també és un dels objectius de la llei de barris.
O bé, doncs això,
que s'han fet actes d'animació pel carrer,
també estava,
són les accions que els propis veïns
van demanar quan es va demanar
a la Generalitat aquest taller de barris.
I vaig deixar claríssim
que el tema urbanístic costaria una mica més,
però no perquè no tinguéssim els diners,
perquè l'Ajuntament, de fet,
i és molt important,
aquests diners els té pressupostats,
que no tots els ajuntaments
que tenen pla de barris
els pressuposten totalment.
Nosaltres el tenim,
3.800.000 pressupostats,
per tant,
però hi ha un temps
que no el pots evitar,
que és el de fer els projectes
i després començar la seva ejecució,
perquè encara que sigui la llei de barris,
s'ha d'atendre a totes les lleis públiques,
i les lleis públiques vol dir
que hi ha un control dels diners,
i fins que no està tot controlat
i està tot fiscalitzat
no pots tirar endavant el projecte,
i això és un temps.
Jo ho entenc,
que després de molts anys
que mai s'ha fet res,
que mai se'ls ha atès,
els veïns de la part alta,
després de tot aquest període,
doncs tinguin aquest temor,
però bé,
el cas és que ara ells
ja ho han presenciat,
nosaltres ho vam presentar a la premsa,
també hi va haver la primera comissió
de seguiment per part de la Generalitat,
perquè al cap d'un any
es fa una comissió,
de fet,
va anar fantàsticament bé,
els representants dels veïns
estaven presents,
van veure com
des de la Generalitat
es veia molt bé
la feina que s'havia fet,
i també la feina
que es farà en el futur.
I llavors,
a partir d'aquí,
què ens queda?
Doncs explicar-ho.
ja ha parlat molt del tema urbanístic,
per exemple,
de totes les coses que es poden fer
a nivell d'equipaments col·lectius
dels edificis,
com per exemple,
posar ascensors,
instal·lar ascensors,
però l'Ajuntament pot fer alguna cosa
amb edificis que estan abandonats,
o és molt mal estat,
que són de privats?
Pot fer alguna cosa?
El pla contempla alguna actuació
en aquest àmbit?
El pla de la llei de barris
no contempla comprar edificis.
Ara,
una altra cosa és...
No deia comprar,
sinó ajudar a pressionar
el propietari d'alguna manera...
Nosaltres els donem,
jo crec,
tantes subvencions,
perquè subvenció per ascensors,
subvenció per afaçanes,
subvenció per temes d'aigua.
És a dir,
n'hi ha tantes
que si volguessin
seria una gran ajuda,
però clar,
són els propietaris
els que ho han de demanar.
L'Ajuntament,
amb aquests diners,
de fet,
i la Generalitat així ho estableix,
pot rehabilitar
els edificis propis,
perquè,
inclús,
no permet
ni si esquerra
esperar
amb una expropiació,
perquè són llargues,
perquè dius,
hi ha tota una sèrie
d'edificis
que es poden expropiar,
però clar,
això ens n'anem
fora de la llei de barris,
però això no vol dir
que no engellem el tema.
De fet,
ja preveient,
com que tenim la previsió
de tenir tot un pla urbanístic
per la part alta,
no només
per les accions
de la llei de barris,
llavors,
ens quedarà tot ben establert
per saber el que hem de fer.
És a dir,
sabrem
que hi ha una part
que la podem expropiar
i millorarà,
per exemple,
del marge
del carrer Major
a l'Esquerra,
que és el que està pitjor,
i un cop
puguem fer
els carrer Mediona
a compte,
farem també,
no a 2009,
però sí 2010,
el Sant Domènec,
d'acord?
Llavors,
es farà
l'enrajolat,
que aquest és un altre tema
molt important,
i és que,
en aquest temps,
també hem hagut
de contactar
amb les altres administracions
i les altres entitats
que estaven actuant
a la part alta,
com són
l'Institut Català
del Sol
de la Generalitat,
l'EMATSA,
que,
amb mandat de l'Ajuntament,
està fent clavegueram,
per tant,
primer,
fem el clavegueram,
aquests,
el carrer Conte Mediona,
ja està fet,
és a dir,
tot allò
que nosaltres anem darrere
i ha d'estar fet
el clavegueram,
perquè el que no pot ser
és que avui fem el carrer
i demà
el tinguem que aixecar,
està fent
EMATSA,
l'Incasol farà,
perquè així ho hem acordat,
farà una actuació
al carrer Rajolat,
per tant,
nosaltres la nau
ells ha en Rajolat
i ens quedarà
tota aquella part
ja arreglada,
de la part
del carrer Major
a l'esquerra,
doncs,
a part d'aquests carrers,
en el futur
es farà el Sant Domènec,
segurament,
i alguna altra
petita,
a la plaça Pallol,
evidentment,
aquestes actuacions
necessàries
perquè aquesta part
de la ciutat,
doncs,
quedi tal com ha de quedar
i llavors hi ha
el tema
de rehabilitació
d'alguns edificis
i cases
que són
de l'Ajuntament
per veure l'ús
que n'hi donem,
que serien
de Cala Gapitú,
Beatari Sant Domènec
i Capdalt.
Molt bé,
Déu-n'hi-do,
moltes coses.
Temps n'hi haurà
d'anar parlant
d'aquest pla integral
de la part alta.
Recordem que són
12 milions d'euros
que s'han d'invertir
fins al 2011,
per tant,
tenim encara,
senyora Crespo,
els exercicis,
aquest que acabem de començar,
si s'aniran aplicant
per tant les diferents actuacions.
De moment estem
dins dels terminis previstos.
No passa com a Camp Clar
que hi ha anat
amb molt de retard.
A Camp Clar ara
realment ja està agafant
velocitat de creuer,
però hi havia
el seu retard
i això vol dir
que es va demanar
o que s'ha demanat
potser encara
estem a l'últim any,
per tant,
ens demanarà ara
una pròrroga.
Un ajornament,
una pròrroga.
Perquè està claríssim
que amb el temps previst
per Camp Clar
no s'acaba.
Això segurament
ho vam trobar així.
Això segurament
no passarà a la part alta.
La regidora responsable
del Pla Integral
de la Part Alta
és la senyora Carme Crespo
i aquest matí
ens ha acompanyat
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos,
per fer-nos una mica
l'esbós,
el disseny general
de com està ara mateix
el pla
en aquest inici del 2009.
Senyora Carme Crespo,
moltes gràcies
i fins la propera.
A vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.