Ara són gairebé ja dos quarts d'una del migdia.
Continuem parlant d'imatge, però no d'un format de programa,
de televisió de Catalunya, d'una gala.
Parlem d'un altre tipus de format, del documental.
I parlem d'una manera de fer documental que té la seva particularitat.
Sobretot, un interès en demostrar la realitat que ens envolten.
Marina Vizcarro i Marta Boronat són dues tarragonines
que han realitzat dos documentals que es van projectar
la passada setmana a l'activitat Pantalla al món.
Aquesta és una activitat que s'emmarca dins de tot un seguit d'accions
que s'organitzen des de l'Ajuntament.
És la Setmana Intercultural.
La Pantalla del món ens anirà projectant fins al mes de finals de novembre
tot un seguit de pel·lícules, sobretot de producció africana.
Pel·lícules que s'han fet en baix pressupost,
pel·lícules que volen mostrar realitats que a vegades no es veuen a les pantalles.
Però estrenava aquest cicle dues realitats fetes aquí
i que reflecteixen, sobretot en gent jove, més propera a nosaltres.
D'aquí uns moments intentarem contactar a través del telèfon amb Marta Boronat,
però aquí sí que tenim ja, en directe als Estudis de l'Avinguda Roma,
és Marina Vizcarro. Marina, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Ara em deia la Marina,
jo mai de la vida havia fet una pel·li.
No, no.
Exactament. Mai havia fet un documental. Aquesta és la primera vegada.
I, bueno, la veritat és que l'he fet amb els medis que tenia al meu abast,
uns medis segurament bastant precaris per a qualsevol persona
que ja estigui habituada a fer documentals.
Però bé, la veritat és que, bueno, el fruit ha sigut bastant bé.
Estic bastant satisfeta.
i, bueno, no serà l'últim, això segur.
Això esperem, perquè es veu que...
Tot això parteix, de fet, d'una qüestió relacionada amb els teus estudis,
l'IES Vidal i Barraquer, temes d'integració social.
Et planteges, no sé si seria un treball de recerca, un treball de curs,
un projecte que entrava dins tal que era l'àmbit acadèmic, en principi?
Sí, va sorgir així.
En principi, la idea era gravar un documental per a unes jornades interculturals
que vam fer a través d'uns tallers l'any passat, a segon d'integració social,
amb els meus companys.
Llavors, aquesta va ser la idea principal.
Que es va quedar en una idea principal,
perquè, a mesura que em vaig anar submergint en el tema
i vaig anar descobrint coses,
això va quedar completament com a...
darrere, diguéssim, no?
Llavors, la satisfacció personal
i el fet que, bueno, que molta gent va creure en la idea
i en mi, doncs, em va motivar d'una manera meravellosa, no?
I va ser més, després, la causa de poder mostrar al màxim de gent possible
això que la meva vida era un dia a dia, no?
I que jo, de fet, no m'havia parat a pensar
que pogués ser d'interès social, diguéssim.
Aleshores, et trobes que has de fer un pensament
des del punt de vista tècnic, de tècnica audiovisual,
perquè tot això, vull dir, tu podies tenir molt clar
la idea que volies expressar,
però tot això s'havia de posar en un llenguatge audiovisual
que, en principi, tu no dominaves
i t'havies de posar les piles.
Sí, exacte. Això va ser una aventura, no?
Perquè, bueno, jo em vaig engrascar a fer el documental,
dir que et repeteixo amb els estils que jo tenia,
que eren, bueno, una càmera vella,
la gent perfecta amb qui fer
i, bueno, la meva ment per formular les preguntes adequades
i una entrevista que fos a l'hora d'interès social,
doncs també que es fes una mica mai,
que no fos avorrit, no?
Perquè, ja et dic, en principi,
això estava destinat a uns nens de l'ESO
per les jornades educulturals.
Llavors, doncs, bueno,
a mesura que vaig anar avançant,
m'ho vaig anar trobant, no?
Jo no tenia ni idea, sabia per on començar,
no sabia com acabaria
i, a mesura que vaig anar avançant,
doncs, bueno, m'ho vaig anar trobant
i vaig anar improvisant sobre la marxa
i, bueno, em va sortir bastant bé.
Home, sembla que sí.
Esticat rap com a forma de comunicació intercultural,
immediatament entrem a parlar del contingut
del treball de la Marina,
però, si et sembla, saludem la Marta Boronat,
la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Marta es va decantar
per determinar, per dibuixar,
per perfilar la generació part alta.
Jo m'imagino que Tarragona té un segell particular,
en particular, la generació de la part alta.
Perdonar?
Sí, la generació de la part alta,
el jovent de la part alta,
té una significació especial
en el context de Tarragona.
Doncs sí, bueno, en principi,
quan vaig començar el projecte,
que en guanyia la tercera edició,
em van proposar
tot el paisatge de la part alta, no?
En les anteriors edicions
em va tocar, doncs,
representar el tema dels barris del Camp Clar
i a Terra Forta,
i que són uns barris
que estan molt marcats
pel tema de la immigració, no?
I en un principi,
la part alta,
em va costar molt trobar
un grup de joves, no?,
constant i permanent, no?,
perquè crec que dins la part alta
trobem un públic
ja més adult, no?
I llavors, bueno,
dins del que és
tot el barull de la part alta,
és trobar un grup de joves
que realment sí que tenen
una identitat pròpia
i que tenen molt a dir.
Era el primer documental
que feies com a documental?
Sí, bueno,
jo havia fet alguns documentals,
però dins del que són pràctiques
de la carrera.
Jo vaig estudiar aquí a Rubí Virgili
publicitat i relacions públiques
i el primer ciclo de comú
comunicació audiovisual
i, bé,
amb alguns documentals
però poqueta cosa
a nivell de pràctiques,
bàsicament.
La Marina em comentava, Marta,
que us vau conèixer l'altre dia,
en el dia de la projecció,
vull dir que heu treballat
i heu arribat a aquest documental
per camins ben diferents,
però el nexe que teniu en comú
és l'interès per mostrar
un perfil de la gent jove.
Exacte, sí,
si en el documental com el meu
crec que coincideix
en aquest tipus de target,
demostrar aquest tipus de perfil
de gent jove, no?
Ens ve que ens unia,
diguéssim,
el altre dia en la projecció.
La Marina està aquí,
us podeu saludar, si voleu, eh?
Hola, Marta.
Hola, Marina.
Ella està en l'estudi, suposo.
Sí, està aquí a l'estudi amb nosaltres.
Fem una cosa.
Jo imagino que heu vist
el documental de cadascuna.
Tu has vist el de la Marta?
Sí.
La Marta ha vist el de la Marina.
Per què no m'expliqueu l'un de l'altre?
És a dir, tu, Mariana,
no m'expliquis el teu,
explica'm el de la Marta
i la Marta que ens expliqui el teu.
Qui us sembla, si voleu, eh?
Sí, sí.
És la proposta que us faig, sí?
Així teníeu la visió d'espectadores, no?
Sí, sí.
Exacte.
Jo estic d'acord.
I tu, Marta?
També, també.
A veure, Marina,
quin és aquest perfil
o què és el que ens explica la Marta
en el seu documental
dels joves de la part alta?
A veure, jo penso que...
Comencem pel...
A mi em va cridar l'atenció
que tant el seu documental
com el meu,
com tu bé has dit,
el que intenten
és reflexar
un dia a dia
d'un jovent
que viu aquí a Tarragona
i que, bueno,
d'una manera o altra
tenen una història, no?
Una història que...
Que és interessant
demostrar al màxim de gent possible, no?
Per tal de conscienciar una mica
coses que veiem en directe
tots els dies
amb la càmera dels nostres ulls
i que potser no valorem, no?
Potser la paraula no seria valorem,
sinó que no...
Com ho faria dir?
Ens passa desapercebuts, no?
Sí, exacte, exacte.
Ens passa desapercebuts.
I, bueno,
la manera de gravar-ho
i després editar-ho,
doncs, no sé,
agafa més singularitat, no?
Agafa més consistència.
Però, bé,
és interessant, jo penso, no?
Quins joves surten
al documental de la Marta?
A mi em va agradar molt
la part dels nens, no?
Surten, bueno,
una mica, doncs,
tot el...
el significat
dels col·lectius
que viuen a...
Home, a la paraula de Tarragona
sempre els gitanos han sigut els reis,
una paraula de sense els gitanos de Tarragona
és per concebre, no?
Exacte, no podien faltar
i sí, evidentment,
hi ha els gitanos,
hi ha els nens,
aquí més surt.
Després també sortia
un cantautor
que, bueno,
residèna a la part alta, no?
Amb les seves cançons.
Qui? Perdona?
Dic el Jordet, eh?
Dic el cantautor.
Ahà.
Sí.
i, bueno,
tot una mica
una mescla bastant explosiva, no?
I la veritat és que
les rialles se sentien
perquè el documental de la Marta
va ser molt detingut
i molt divertit.
Tu véns de fora,
veus el documental de la Marta
i et fas una idea
del joveu en què viu a la part alta.
Sí, a veure,
jo soc...
I sobretot el que senten, no?
Jo soc assídu a la part alta,
no visc...
no resideixo allà,
però, bueno,
i m'hi passejo...
Com bona part dels joves
d'aquesta ciutat.
Sí, exacte.
I vaig trobar que era...
bueno,
que era un...
que estava molt ben reflectit
el documental,
que realment,
o sigui,
va aconseguir
fer arribar
el que es respira, no?,
per aquella zona de la ciutat.
Marta,
tu creus que realment
el rap pot ser
una forma,
una eina
de comunicació intercultural
després d'haver vist
el documental de la Marina?
Jo crec que ho és,
de fet, no?
Una eina
de comunicació intercultural.
És una plataforma
en la qual els joves
us poden expressar
moltes coses
que per altres vies
no estan vetats,
diguéssim,
tenen un mur
quan el poden expressar
que el rap
és una via
d'escapament
molt útil, no?
I a part,
no sé,
és tot un art,
també,
en el fons,
perquè és música, no?
I jo crec que
està ben replicat
en el documental
de la Marina.
Explica'ns una miqueta
com l'estructura
i de què va
i què és el que podem veure.
L'estructura,
bàsicament,
es conforma
en una bateria
de preguntes
de diferents
protagonistes, no?
Gent que està
involucrada
dins del món del rap.
I a partir
d'una mateixa pregunta,
o a diverses preguntes
van respondent
diferents personatges, no?
I sempre
amb un fons
musical,
bueno,
caracteritzat
pel rap, no?
A mi va cridar
molt l'atenció
la Marina,
que jo la coneixia,
no?
I tot el mèrit
i l'esforç
que ha tingut, no?
Perquè, sí,
crec que és una persona
que és un exemple
d'aquests que diem
que, no sé,
que des de...
des de zero
no quasi,
doncs creuen un projecte
i el tirem davant, no?
Amb tots els seus mèrits
i és una cosa
que a mi va cridar
molt l'atenció, no?
Que encara hi hagi gent
avui en dia
que tingui aquest esperit, no?
En pocs mitjans
no tinguin davant
un projecte
perquè
també és
fer il·lusió, no?
No ho sé.
Bé,
és interessant
poder parlar
amb dues dones
com vosaltres
que heu tirat
endavant un projecte,
que sou joves,
que esteu fent coses,
perquè ja ho deies tu també,
Marta,
i segur que la Marina
també ho hem determinat,
ho ha dit,
se'n parla molt
de la joventut.
Per una banda
sobrevalora molt
la joventut,
però per altra banda
sembla que a vegades
se li dona l'esquena
i que moltes vegades
a través dels mitjans
es reflecteixen opinions
que no són les pròpies
de la joventut.
Que algú diu
que els joves opinen,
però realment
li ha preguntat
els joves el que opinen?
O és el que vostè
creu que opinen els joves?
No sé,
jo pregunto
si està així
una mica la cosa.
A veure,
jo suposo que tampoc
pots posar
a tot el jovent
a dintre del mateix sac
perquè
de gent jove
n'hi ha de molts tipus
com de gent adulta
o d'infants.
Estereotips o no?
Jo diria que sí,
que sovint
els mitjans de comunicació,
a vegades
quan es planifiquen
segons quines programacions,
es cau una miqueta
en els estereotips.
Sí,
jo també ho crec,
es cau en els estereotips
i jo penso personalment
que és un error,
no?
Perquè,
bueno,
et repeteixo
que de gent jove
n'hi ha de molts tipus
amb molts tipus
de pensaments diferents.
Pensa que
som una generació
que estem
a l'aire de la informació,
a l'aire de la tecnologia,
tenim bombardejos
d'informació
a tot arreu,
bueno,
començant per internet,
caminant pels carrers,
de rètols,
de, bueno,
d'informació
de tot tipus,
no?
Per la televisió,
medis de comunicació,
però, bueno,
potser el que falta
és una mica
una via de selecció,
no?
Sí que tenim
molta informació
i, bueno,
tu,
la percepció
en cada persona
és diferent.
Potser sí que
pots englobar
una mica
per la música,
pels pensaments,
per l'educació
que has tingut,
però, bueno,
és que cada persona
és diferent
i, bueno,
no es pot cabre
amb els estereotips.
I, Marta,
vosaltres proposeu
un acostament
a la realitat
perquè també sou joves,
no?
Una mica
el mateix
que li preguntava
a la Marina.
Què en penses
d'aquesta imatge
o d'aquest tipus
d'escenari
en el que us mostren
els joves
i que es generalitzen
sempre?
Bé,
jo crec, bueno,
que el documental
és molt útil,
no?,
de cara
a poder aconseguir
que aquests joves
s'expressin,
no?,
és una plataforma
en la qual
no tenen
cap tipus
de repressió,
no?
Crec que és un discurs
bastant naïs,
no?,
fins i tot que no està
tampoc molt manipulat,
no?
I, en el meu cas,
també eren joves
bastant joves,
no?,
que alguns
inclús eren
molt de nens
encara,
no?
I, a part que
el documental
a part d'espresar-se
també troben
una via
molt lúdica,
no?
Bàsicament.
Continuareu fent
documentals?
Sí, i tant.
Ara que ja has fet
l'aprenentatge
en llenguatge
audiovisual,
dius,
home,
ara...
Sí, sí,
això s'ha d'amortitzar
ara,
amb tot el que ha costat
aprendre-ho,
ara,
ara,
endavant.
Idees no falten.
No,
idees no en falten
i, bueno,
jo,
a veure,
penso que
és molt interessant,
no?,
que amb els mètodes
que tu tinguis,
amb la càmera
d'un amic,
amb la teva
que t'has pogut comprar
estalviant 4 euros
a final de mes,
doncs de...
Perquè jo penso que
tant gent jove
com si no ets jove,
si et pares a pensar fredament,
tothom té alguna història
que explicar.
A totes les vides
hi ha alguna cosa
que realment val la pena,
no?,
demostrar a l'altra gent.
Sovint no ens en donem compte
perquè,
repeteixo,
forma part del teu dia a dia
i són coses,
doncs que,
com tu deies,
passen desapercebudes,
a les que no presten atenció
perquè forma part
de la teva vida quotidiana.
Però si et poses
a pensar des de fora,
val la pena enregistrar-ho
amb els mètodes
que tu tinguis
i mostrar-ho,
no?,
nombre de persones
que et sigui possible.
Per cert,
com estem de raperos
a Tarragona?
Perquè aquest cap de setmana
s'ha fet
el Cultura Urbana,
Caixa Fòrum,
hi ha hagut el graffiti,
hip-hop,
home,
no ha estat malament.
I aquest any no,
però l'any passat
també es van haver-hi
unes quantes pel·lees
de gallos que diuen,
jo vaig veure alguna.
Déu-n'hi-do, eh?
Quina manera de rapejar
que tenen alguns.
Molt bé, eh?
Molt bé.
Un també dels objectius
del meu documental
era d'apropar
la música rap
com a gent gran,
a gent petita,
perquè sovint
el que ens mostra
l'oci consumista
imparant
és una part
del rap,
bueno,
del hip-hop
com a cultura
molt ostentosa,
no?,
molts de...
cotxes cars,
moies despaparants,
sí,
molta marca,
i quan el rap
va ser una cosa
que va néixer
en els barris pobres
i com a eina
de canalització,
no?
No té res a veure,
sí que ha evolucionat
per diferents camins,
però hi ha moltes branques
i, bueno,
precisament la que es mostra
jo trobo que no és
la més maca,
no?,
ni la més interessant,
de veritat.
El rap
és una cosa
que té
moltíssim mèrit
com a música,
com a fondament,
les bases
jo les trobo precioses
i, bueno,
jo penso que
no sé,
per exemple,
la meva mare
o la meva àvia,
no?,
com no van venir
a veure el documental
la setmana passada
i, realment,
després de veure'l
els ha canviat
una mica la idea,
no?,
aquesta de que,
bueno,
de que es mostren
pels medis
i que realment
no és així.
El que dèiem,
que està bé
que sigueu vosaltres mateixos
qui doneu a conèixer
tot això
perquè és l'única manera
de trencar estereotips.
Exacte.
Marta,
projectes,
ganes de fer més documentals,
d'explicar moltes coses,
segur que sí.
Sí,
jo,
bé,
de fet,
sí,
hi ha temps que no,
que deia ser una mica
davant del tema
de la comunicació visual,
saps?
Estava molt imuscuida
en el tema
de la publicitat
i de màrqueting
i, bueno,
aquest projecte
va ser una mica
per despertar
l'altre cop
el coquet,
no?,
que tenia a dins
i molts cops
sempre ens fiquem traves,
no?,
que si no tens
alguns mitjans,
algunes convencions,
doncs,
quines enrere,
no?,
però si tens coses
d'explicar realment
i ganes,
jo crec que sempre
ho pots tirar endavant
en un projecte.
i tira endavant.
Doncs,
escolteu,
el proper documental,
el proper projecte,
a veure si veniu
i ens ho ensenyeu
i que ens agradaria
moltíssim.
Estarem encantades.
Marta Boronat,
moltíssimes gràcies,
a veure si la propera
pagada et pots desplaçar
i així ens coneixem
tots personalment,
d'acord?
D'acord,
gràcies a vosaltres.
Enhorabona
per la feina feta
Marina Vizcarro,
un plaer de veritat
i enhorabona també.
Moltes gràcies.
Molta sort,
adeu-siau.
Merci.