És la una del migdia, sis minuts.
Entrem en el que és la contraportada del matí de Tarragona Ràdio.
Recordem que des de les 12 del migdia
som al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
molt apropet de l'accés al refugi antiaeri de l'Ajuntament,
que, com ens deia, la regidora de Patrimònia
es podrà visitar entre els mesos de març i abril.
Moltíssimes activitats, moltíssimes trobades,
actes de tall acadèmics, exposicions, xerrades,
omplen aquest especial aniversari final de la Guerra Civil a Tarragona
sota el títol genèric Només en fa 70.
De bona part d'aquestes activitats,
en parlem tot seguit amb els següents convidats.
Elena de Diego, que molt pacientment,
aleshores que teníem molt bons convidats, no, Elena?
I ens han pogut explicar moltíssimes coses.
Des del Caixa Fòrum hi ha una aposta molt forta
per participar, per prendre part en aquest seguit d'actes.
Només en fa 70.
Jo abans allò com un reclam, però és que ho és.
Parlava de Francapa, parlava de Paul Preston.
Des del Caixa Fòrum, quina aposta feu
en la commemoració dels 70 anys del final de la Guerra a Tarragona?
Bé, nosaltres continuem en la línia de participar
amb les principals institucions de la ciutat
en els desveniments, com aquest cicle de conferències.
I la nostra aposta és un cicle que es diu
Biografies històriques, que forma part de tota aquesta commemoració
amb les biografies dels principals actors europeus,
no tant a la Guerra Civil espanyola com després de la Guerra Civil.
El Màriu Pons feia una pregunta fa una estona, molt bona,
que era per què es permeten aquestes guerres.
Hi ha una situació internacional,
hi ha uns personatges que d'alguna manera participen també
i que, bé, volem explicar una mica
quina és la relació d'aquests personatges
amb la Guerra Civil i amb l'Espanya d'aquest moment
i, sobretot, després de la Guerra Civil,
immediatament després de la Guerra Civil.
Per tant, aquí ja hem de començar a fer com alguna relació
de noms destacats, persones, historiadors de prou prestigi
que passaran per la ciutat de Tarragona.
Exacte. Tindrem a Joan Maria Tomàs en la primera conferència
que comença demà, dimecres, 14 de gener a les 7 del vespre
al caixafor en Tarragona. Aquesta conferència és especialista
en les relacions entre els Estats Units i Espanya a l'època del franquisme
i es centrarà, sobretot, en els anys després de la Guerra Civil,
immediatament després de la Guerra Civil.
trobarem també a Ferran Gallego
amb una conferència sobre Hilder.
Ferran Gallego és professor d'Història del Feixisme
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i donarà també la seva visió d'aquesta relació de Hilder
amb l'Espanya de Franco
i també, d'alguna manera, la participació dintre de la Guerra Civil espanyola.
Tindrem també el Joan Villarrolla Font,
que parlarà d'Estàlim.
Aquí vull fer una aclaració perquè per problemes d'agenda
tenim un petit canvi.
Un canvi en la programació que hi ha prèvia.
Exacte. La conferència prevista pel 28 de gener
passarà el 4 de febrer
i la del 4 de febrer, que és aquesta conferència
de Joan Villarrolla, d'Estàlim,
passa el dimecres 28 de gener.
Tindrem també el Joan Culler i Clarà,
especialista en Winston Churchill,
especialista en la política catalana
i el catalanisme dintre de l'època de la Guerra Civil.
I per finalitzar el cicle de conferències
tindrem a Paul Preston,
que al costat de l'Iap Gibson i de l'Hugh Thomas
és segurament el nucli d'hispanistes britànics
més importants i més reconeguts.
Doncs Déu-n'hi-do, eh?
De totes maneres ja ens anirem fent en ressò
de cadascun d'aquests historiadors que passaran.
Des de Caixa Fòrum afegim, en tot cas,
Helena, alguna aportació més?
Bé, nosaltres el que volem és donar una visió,
fer una mica de difusió de tot aquest temps històric
i relacionar una mica el que va passar a la Guerra Civil Espanyola
amb el dintre del context europeu
i dels personatges més importants de l'història europea d'aquell moment.
De plantejar, doncs, allò, les claus
perquè tothom, doncs, prengui les seves conclusions.
Saludem Carles Querol,
és comissari de l'exposició de Robert Capa.
Carles, molt bon dia.
Hola, bon dia o bona tarda.
Sí, bé, diguem que si fossin britànics,
doncs, la cosa la tindria més clara.
Però aquí, com que cadascú fa els seus horaris,
acabes de fer la roda de premsa
per presentar justament als mitjans aquesta exposició
que ha voltat, ja per altres punts de Catalunya,
una exposició que jo crec que si et tanquessis els ulls
podries fer una descripció absoluta
de les fotografies que Capa va fer.
Capa era a Barcelona i va venir aquí a Tarragona
quan va saber que arribaven les tropes franquistes, no?
Sí, sí, sí.
Robert Capa va passar moltes vegades per Tarragona
per anar al front, per anar a l'Ebre.
Però aquell 15 de gener del 39,
passat demà farà 70 anys,
era el dia que les tropes feixistes van entrar a Tarragona,
per tant, l'últim dia de la Tarragona republicana,
ell i una colla de corresponsals internacionals
estaven a l'hotel Majestic,
que és on estaven donant tota la guerra
els corresponsals internacionals.
I van saber que estava a punt de produir-se
la caiguda de la ciutat
i van desplaçar-se per la Nacional 340
de Barcelona a Tarragona
per documentar, tant a nivell de crònica
com a nivell de fotografia,
l'ocupació de la ciutat.
Van arribar fins a la Rambla Nova,
tarragonina,
just a l'avinguda Ramón i Cajal.
Ja no van poder passar més enllà
perquè pel francolí ja pujaven
les tropes franquistes, no?
I allà va començar el reportatge fotogràfic
del 15 de gener del 39,
que són les fotografies que s'exposen
en l'exhibició que es fa al Palau Firal.
Són les fotografies que va captar aquell dia
des que arriba a Tarragona
fins que es retira amb la població civil,
amb els refugiats,
que marxen de la ciutat
davant l'inminent entrada
de les tropes franquistes.
Es retira i és quan va també
prenent fotografies
de totes les localitats
de la línia costanera
de tornada cap a Barcelona, no?
Clar, clar, clar.
Ell marxa d'aquí,
el primer reportatge el fa, com dic,
a la Rambla Nova,
mirant cap a l'avinguda Ramón i Cajal,
després tira unes fotos
al carrer Cristòfol Colom,
que està al costat de la Rambla.
Això, jo no soc tarragoní,
però per localitzar els indrets
de les fotografies del Robert Capa,
també patejant la ciutat
de punta a punta
i a les carreteres de l'entorn,
buscant el metre quadrat exact
on es va posar el Robert Capa
per fer les fotos.
I els he trobat, no?
I per això parlo amb aquesta propietat
del carrer Cristòfol Colom
i del carrer Ramón i Cajal, no?
Després marxa per la carretera,
s'atura a la torre dels Escipions
i allà fa unes fotografies
amb uns grups de refugiats
que marxen amb els seus mobles
i amb els seus queviures.
Es torna a aturar una mica més enllà,
hi ha el Vendrell,
a l'interior del casc Urbà,
a la Ràpita, a l'Arbós,
a la Gornal, a Castellet, al Bellvei
i tots aquests llocs ara,
diguem-ne, gràcies a una feina
que s'ha fet geogràfica, no?,
de localitzar les fotografies,
se sap, perquè això no se sabia
fa cinc anys.
Les fotografies del CAP
estaven amb unes mal classificades
i no catalogades correctament
i ara estan perfectament catalogades
amb la cronologia exacta de la jornada
i amb aquesta aportació que es fa
de les localitzacions, no?,
és a dir, la foto.
Aquest fons en documental
que limita aquesta area geogràfica
de Catalunya des de Tarragona
fins a Barcelona,
d'on prové?
Aquestes fotografies estan actualment...
Deixa's donar un cop d'ull al catàleg
i així també anirem il·lustrant.
El International Center of Photography,
que és una institució neoyorquina
que té els fons del Robert Capa
i de molts altres fotògrafs,
l'Enric Cartier-Bresson,
la Gerda Taro, etc.
Aquestes fotografies,
a l'ICP,
l'International Center of Photography,
el que va fer durant molts anys
va ser recollir les còpies originals
que el CAP havia ampliat
i que havia enviat
a diverses publicacions del món.
Ja que els negatius no existien,
l'únic que hi havia
són les còpies originals.
i fruit de molts anys de treball
es van centralitzar a l'ICP de Nova York
les 30 fotografies
que el Robert Capa va ampliar aquell dia.
Aquell dia en va tirar 101,
però només en va ampliar 30.
I aquestes 30 són les que a l'ICP
s'han pogut documentar,
les tenim i són les que estan a l'exposició
juntament amb un complement
d'altres fotografies del Robert Capa
de la Guerra Civil
per acabar d'explicar el fet històric.
Al començament d'aquesta hora i mitja
especial del matí de Tarragona Ràdio
jo el coordinador de totes les activitats
historiador Jordi Piqué
després de fer una referència
de per on van entrar
de com era aquell dia
com era aquella Tarragona
per molt que ell ho explicava
i ho explica molt bé
jo li deia que em costava molt
imaginar-me aquella ciutat.
Ara he començat a passar fulls
del catàleg de les fotografies de Capa
i com sempre la realitat supera la ficció
perquè aquesta fugida de la ciutat
aquestes famílies, dones i nens
fonamentalment amb totes les restris
fugint cap al nord, cap a França
cap enlloc perquè realment
no sabien cap on anaven.
Volien arribar a Barcelona
imaginant-se que a Barcelona
hi hauria resistència
i no n'hi va haver
jo et vull fer
ara que parles de les fotografies
concretament d'aquesta
aquesta fotografia
explica el sentit de l'exposició
la gent que fugien
eren dones
canalla
i gent gran
homes grans
no hi havia homes
estaven al front o morts
estaven al front
aleshores la gent marxa
fixa't en aquesta fotografia
i s'emporten
la màquina de cosir
el cotxet de la canalla
sacs
metalassos
i fixa't
aquesta gent
són persones
de Tarragona
per què?
perquè aquest immoble
que hi ha al darrere
doncs
l'he trobat
quin és?
i aquest immoble
jo és que no l'identifico
aquí el tens
tal com és avui dia
és el carrer Ramon i Cajal
el número 16
sí, sí
hi ha una botiga
ara en aquest moment
no, aquí hi ha un sucursal bancària
efectivament
i aquí hi ha una llar d'infants
sí, sí
doncs
fixa't tu
aquesta fotografia
la gràcia que té
que dius
no, no, mira
70 anys després
aquest carrer de Tarragona
és aquest
i en aquest carrer
hi havia aquest grup de refugiats
que s'emportaven el cotxet
la màquina de cosir
i que marxaven cap a Barcelona
esperaven marxar cap a Barcelona
és l'únic cas
en què s'aplica
aquesta retrospectiva
del que era la fotografia
i en l'actualitat
o això ho configura
més o menys tota l'exposició?
pràcticament a tot arreu
perquè aquí veus
aquesta mateixa
el carrer Cristófol Colón
clar, aquest immoble d'aquí
és aquest
és el del mercat
municipal de Tarragona
sí, sí
per tant aquestes dones
estan a la Rambla Nova
la Tarragona
el que és la part de darrere
del carrer Colón
darrere de la plaça
de la plaça del mercat
clar
estan a la Rambla Nova
sí, sí
a la Rambla Nova
esperant els camions
per anar cap a Barcelona
i aquest immoble
capsa, sacs
i continua sent
amb un aspecte realment difícil
aquestes senyores
per exemple
i aquests nens
que marxen per carrer Ramón i Cajal
doncs aquest carrer
és el Ramón i Cajal
perquè aquest immoble d'aquí
veus que hi ha un balcó
un balcó modernista
sí, sí
doncs és aquest balcó modernista
d'aquí
i això és una botiga
d'objectes
per les senyores
de cosmètica
que hi ha al carrer Ramón i Cajal
sí, sí
per tant aquest balcó modernista
doncs bueno
aquest carrer
que avui dia
era abans la carretera Nacional 340
i al final d'aquest carrer
ja entraven
les tropes franquistes
a la ciutat
són fotografies
no només
de la ciutat de Tarragona
sinó que pleguen fotografies
també com bé dèiem
d'aquest itinerari
que feia capa
les va fer fins a
fins a Vilafranca
de tornada
per Nacional 340
i el que jo he pogut documentar
ara i això
és una primícia mundial
és que quan van arribar a Vilafranca
i ja havien fet la feina
doncs què van fer
doncs van decidir
anar a dinar a Sitges
que és el que decideixen
els professionals
que no estan implicats
directament en el conflicte
que guanyen molts calés
i que saben que Sitges
és una ciutat turística
i aleshores
això ho he pogut documentar
perquè l'última fotografia
del dia
que no es va
que no existeix
només hi ha
un contacte
un contacte
és una còpia minúscula
de la fotografia
és a dir
les fotografies
són 30
però també
es va trobar
el quadern de contactes
el quadern de contactes
és un
un quadern
on hi enganxaven
els
els positius
de les tires
de negatius
és a dir
posaven les tires
de negatius
així
i ens feien una còpia
per saber
quin havia quedat bé
doncs l'última
és una fotografia
de les costes
del Garraf
per tant
vol dir
que aquell dia
bueno
van anar
a cenarinar
a Sitges
i de Sitges
en van anar
a Barcelona
bueno
ells eren professionals
que feien això
que feien la seva feina
i quan havien acabat
havien de menjar
havien de menjar
i havien d'anar fent
i ara
seguint
doncs el que era
el seu
el seu itinerari
hi ha una fotografia
cap al final
del catàleg
famílies fugint
per la carretera
del terror
sí
sí perquè
unes fotografies
d'aquestes
són
de quan
l'aviació
feixista italiana
i de la legió
condor
van matrallar
els refugiats
republicans
que fugien
per la carretera
i això
les cròniques
del dia
hi són
i s'explica
que van aparèixer
uns avions
i van matrallar
els civils
i hi ha unes fotografies
d'unes víctimes
d'un carro
que es va entrat
i que la senyora
han mort tots
els seus familiars
que es havien refugiat
sota els
els garrofers
i això també
bueno
gràcies a un detall
d'una fotografia
doncs
ara sabem
on era exactament
això era exactament
a un hostal
que en deien
hostal del Garrofer
que estava ja abandonat
l'any 1939
i que era
un lloc on esperaven
les diligències
que anaven
de Barcelona
a Tarragona
quan vam fer
aquesta exposició
una senyora
es va acostar
i va dir
això
aquí era casa meva
i efectivament
aquesta casa
amb aquesta porta
és el lateral
això és la carretera nacional
que va cap a Barcelona
i aquí hi ha
que és que parlem d'una carretera
sense asfaltar
que ningú es pensi
i el visualitzi
la carretera d'ara
doncs
per davant
això
ja es veu
que està molt malmès
però no de la guerra
sinó que estava abandonat
doncs
podem localitzar-ho
i és entre
el quilòmetre
1187
i 1188
de l'actual
de 140
avui
en aquest lloc
hi ha
una botiga de nàutica
sí
aquesta fotografia
del costat
és
l'exposició
de Capa
té un atractiu
per ella mateixa
però lògicament
aquesta rèplica contemporània
de l'espai
on Capa va captar
aquestes imatges
això té molt d'interès
el Carles és el comissari
de l'exposició
però és historiador
i jo crec que és una feina
que ha fet
durant molts anys
i és una feina
que l'ha absorbit molt
i és una feina
que ha pogut mostrar
a diferents localitats
perquè ha estat
una exposició
de caràcter itinerant
ha pogut rebre
impuls
dels visitants
però mai havia tingut
la volada
que té aquí Tarragona
perquè aquí
s'ha posat
a disposició
un local extraordinari
i hem completat
ja que el local
ho permetia
hem completat
la mostra
amb plafons
de la ciutat
que no hi eren
a les antigues exposicions
el Museu d'Història
de Tarragona
ens ha deixat
uns objectes
militants
bèl·lics
i estan
en vitrines
exposats
després hi ha
un element
ornamental
molt simbòlic
que li hem introduït
que és un d'aquests carros
dels refugiats
que fugen
l'hem pujat
a l'exposició
i l'hem posat allà
és a dir
com a Tarragona
no hi havia
hagut
un escenari
tan valuós
com el que hi ha
aquí a la ciutat
s'han afegit
altres elements
encara més
dels altres
deia
el fotògraf
Robert Capa
que la veritat
és la
millor imatge
que la veritat
és la
millor propaganda
ell ho deia
perquè
ho deia
quan li qüestionaven
la famosa foto
del miliciano
ara tothom es pensa
que és nou
això no és nou
això ha estat un debat
tota la vida
els llibres
d'història
del fotoperiodisme
dels anys 40
ja en parlen
d'això
d'aquesta polèmica
però ell deia
que a la guerra d'Espanya
no calia
inventar-se històries
que en la realitat
era prou dura
com per fer fotos
d'aquest tipus
i aquesta era
una frase seva
molt famosa
i l'altra frase
famosa
del Robert Capa
és que
deia que si la fotografia
no és prou bona
és que no t'hi has implicat
prou
a vegades
es tradueix malament
això
i es diu
si no t'hi has apropat
prou
no no no
el sentit
metafòric és
la fotografia
no és prou bona
si no t'hi has implicat
prou
i les fotografies
de Capa
d'aquest dia
d'aquesta exposició
del 15
ell s'hi implica
fins al punt
que pregunta
a la gent
que va per la carretera
qui són
d'on venen
per què marxen
i això
ell tenia
una virtut
d'escriure-ho
perquè el Capa
a part de la fotografia
venia
la crònica literària
i per tant
això
té un valor
que està a l'exposició
l'exposició
és la fotografia
del Robert Capa
la seva crònica literària
i la localització actual
tot això
barrejat
dona un sentit
important
i a més
en el motiu
dels 70 anys
de l'ocupació
de la ciutat
i en plena
campanya
de recuperació
de la memòria històrica
és absolutament adequat
per Tarragona
l'exposició
és normal
que Capa
s'impliqués
perquè és un home
que ideològicament
sempre manifestava
quin era el seu posicionament
i fins i tot
feia públic
la seva evolució ideològica
quan decidia
que era comunista
quan decidia
que el seu pensament
i la seva ideologia
com molts contemporanis
doncs
anava evolucionant
en funció dels esdeveniments
que arribava
d'aquesta data
un 15 de gener
de l'any 1939
aquí a la ciutat de Tarragona
i per extensió
de l'Estat
va ser una data
sens dubte
dramàtica
i molt penosa
i pel món
ell aquell dia
escriu una frase
que està a l'exposició
que és la que inaugura
l'exposició
ell el 15 de gener
quan veu
el que passa a Tarragona
i la gent que marxa
escriu
he vist
centenars de milers
de persones
fugir d'aquesta manera
a dos països
a Espanya
i a la Xina
ell havia estat a la Xina
l'any 38
i segueix
i m'aterra a pensar
que uns altres centenars
de milers
que encara viuen
en pau
en altres països
algun dia
massa proper
hauran de fer el mateix camí
perquè al llarg
dels darrers tres anys
el món on volien viure
ha pres aquesta fatídica direcció
és a dir
ell fa un pronòstic
l'any 39
del que representarà
la guerra mundial
que començarà
aquell mateix any
i de les guerres
que han vingut després
i dels èxodes
que hi ha hagut
i de les fugides
de refugiats
premonitori
i ho diu
i què és el que passa
en aquells últims tres anys
el feixisme
Alemanya
el feixisme a Itàlia
el feixisme a Espanya
i el feixisme
durant una pila d'anys
al nostre país
fins que va morir
el dictador
disortadament
Capa
si fos contemporani
nostre
no li faltaria feina
disortadament
dic perquè
conflictes
ambèl·lics
n'hi ha moltíssims
per fotografiar
tu dius ser
un gran amic
de Capa
a aquestes alçades
deveu tenir
una relació
molt íntima
sí, sí, sí
ara
a més a més
he tingut
la gran fortuna
de localitzar
les úniques fotografies
en les que surt ell
personalment
a Espanya
unes fotografies
que van estar
70 anys
amb unes golfes
de sitges
imagina't tu
què dius ara?
seria del dinar
que van anar a fer
i a mi les van deixar
alguna cosa?
no, això ha sigut
l'inici
d'una altra història
resulta que aquell dia
el dia que ha venit
a Tarragona
venia amb un periodista
del Daily Telegraph
que es deia
Henry Buckley
l'Henry Buckley
era un corresponsal
molt acreditat
més gran que el Robert Capa
que es va casar
durant la guerra civil
amb la filla
de l'alcalde de Sitges
quines coses
i quan el dia 15
fugia
el Buckley
amb el Capa
va deixar
a les golfes
de Sitges
tota la seva documentació
i han estat
70 anys
en aquelles golfes
fins que
jo hi he pogut accedir
i en aquestes golfes
he trobat
les úniques fotografies
que hi ha
del Robert Capa
en persona
no les que va fer ell
sinó que li van fer
a ell
diguem-ne
i per tant
bé
per mi
haver trobat
fotografies inèdites
del Robert Capa
i haver-les portat
als Estats Units
i els americans
ja les tenen
i t'ha plegat
doncs bueno
és una combinació
d'una recerca
que vaig començar
fa molts anys
per tant estan allà
els drets són d'aquí
són d'aquí
i ells les tenen allà
tenen unes allà
perquè els hi ha interessat molt
concretament
les més interessants
són del 5 de novembre
del 38
quan van venir a Tarragona
el Hemingway
el Capa
han de tornar
han de tornar
i que siguen
una exposició
i tindran
Carles
t'anirem allò
trucant de tant en tant
perquè no sabíeu
que el Hemingway
havia estat a Tarragona
el 5 de novembre
el Hemingway
també va estar a Tarragona
sí senyora
jo tinc la foto
tens la foto?
a Sitges
ha aparegut a Sitges
però ara la tenen
els americans
jo també tinc
drets d'explotació
d'aquesta fotografia
Carles
com que estàs tan entusiasmat
de com estan tractant
l'exposició
aquí a Tarragona
la propera
amb aquestes fotos
de Capa
de Hemingway
a Tarragona
també la tractarem
molt bé
Carles Caró
el comissari
de l'exposició
de Robert Capa
moltíssimes gràcies
enhorabona
Helena de Diego
moltíssimes gràcies
a la coordinadora
d'activitats
de Caixa Fòrum
per acompanyar-nos avui
i continuarem parlant
insistim
que el programa d'avui
ha estat
el punt de partida
de tot un seguit
de programes
que també
commemoraran
el final
de la guerra civil
a Tarragona
sota aquest títol
genèric
que volem subratllar
només en fa 70
i nosaltres ja
posem el punt
i final
al matí
de Tarragona
Ràdio
una edició especial
prop de 90 minuts
dedicats
a l'inici
dels actes
avui es projecta
el documental
del Màrius Pons
La batalla
de la memòria
avui Josep Sánchez
Cerballó
fa una conferència
prèviament
podem gaudir
de l'exposició
de capa
en fi
ha estat un plaer
acompanyar-los
hem après molt
i demà tornarem
a l'hora de sempre
al punt de la set
a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
adeu-siau
Un home inexistent
mentre riuen
quins núvols
passatgers
cada dia
més distants
corren
sols
de la 차�uri
vi