El camí de la una del migdia abans de les notícies
hem reservat uns minuts per conversar
i que sigui breument amb Albert Vidal
que arriba aquest cap de setmana, aquest dissabte,
al Teatre Metropol de Tarragona.
És un espectacle que ens remet a la mitologia
del món de les llegendes, de les rondalles,
Joan Andalosa, que ell mateix defineix
com una rondalla interactiva.
Albert Vidal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo m'he mirat una miqueta a l'argument
i, escolta, és una història terrible la que explicaràs, no?
Bé, hem de tenir en compte que aquestes rondalles, aparentment,
que van subsistir, com el conte que explicava la iaia amb els nens,
tenen un origen molt més antic,
possiblement darrere els grecoromanes,
d'un mite de la força, com és aquest Joan de l'Os,
que és fill d'un os i una nena
que el mateix os va raptar al bosc.
Bé, estem una mica al mite del King Kong,
de la veia i la bèstia,
però que està arrelat a la tradició catalana
i que fa referències a coses molt profundes, oi?
Com és aquesta mitologia.
De fet, és un teatre dels arquetips,
és un teatre que es podria dir que els nens poden venir,
però que fa referència a les arrels profundes
del subconscient col·lectiu del poble català.
Sí, perquè jo he vist per aquí que tu mateix defineixes
com una òpera tellúrica ètnica catalana.
Sí.
Nosaltres, de fet, la presentació que farem a Madrid,
que curiosament s'estrenarà a Madrid en català
abans que a Barcelona,
bé, coses d'aquest país,
a Madrid han mostrat un gran interès al Teatre de l'Abadia,
a més que és un primera fila dintre de la programació
de tot l'estat espanyol,
i que ho presento com a teatre rural musical català
a la manera antiga.
Els decorats són pintats a mà,
els instruments que Xavier Macalla i Pitu Andreu,
tant amb corda com amb percussió,
acompanyen la recitació del bardo, del romancer,
que és el paper que faig en aquest espectacle.
hi ha també una recuperació de...
No diria...
Sí, va una mica a la direcció d'una òpera tellúrica
perquè recupero veus que ja no se senten,
maneres de cantar que ja no se senten.
Una cosa és el romancer de Salón,
com diria jo,
que és un romancer així de tintes molt suaus,
i l'altra són aquestes veus que encara persisteixen a Mallorca
o a Ibiza, els rossadors,
que són unes veus picades
que podrien tenir la mateixa força d'un cant de flamenc,
però en versió catalana,
i que això existeix.
Les tripes del poble encara estan vives.
El que passa és que el moment cultural que estem passant,
de caos, de confusió, de crisi,
fa que la gent es refugia en sentiments més planers,
més domèstics, més petits burgesos,
més...
No, per aquestes històries...
En referència a la memòria real d'un poble.
La memòria real d'un poble, la més forta,
és la que neix de la cultura oral.
El més fort de l'art català no té firma.
És l'art anònim,
l'art com és aquest Joan de Lòs,
que és un... no té firma,
vés a saber, vés a saber,
de l'època que hi havia nosos a les muntanyes.
I la referència d'aquest animal
dintre de la... com a mita de la força,
que el mita de Roma era el Lió,
però el mita de la força a Europa és l'Os,
més que el Lió, aquí,
tant com a centre Europa.
Albert, tenim poc temps,
ens queden dos minuts,
però quan dius interactiva,
t'ho dic perquè el públic sàpiga una mica,
també el que es trobarà és que tu interactues realment amb el públic.
Bé, de fet,
el que és l'art de la rondalla com a art major,
i no com a art menor,
com a art major,
és un art que treballa amb la presència viva
als ulls del públic,
l'atenció a l'espai interactual que es crea durant la representació,
vull dir que res de més lluny
que un teatre de la quarta paret
que el teatre interactiu de la rondalla concebuda
com a art major,
com a art que pertany al subconscient d'un poble.
Doncs ens has donat prou elements
per no perdre'ns la cita aquest dissabte
al Teatre Metropol a les 7 de la tarda.
Albert Vidal, enhorabona per la feina
i moltíssimes gràcies.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.