Les 10 del matí, 7 minuts, seguim endavant,
obrint ja la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
matí especial, matí de Sant Jordi, dijous 23 d'abril.
Tenim 18 graus ja de temperatura al centre de la ciutat,
un dia esplèndid per davant, farà sol durant tota la jornada,
cel seclars, un dia de plena primavera
i amb temperatures fins i tot a principis d'estiu al migdia.
Un dia per gaudir al màxim de Sant Jordi,
de la festa de la rosa i del llibre.
I un matí en què abans d'anar a la Rambla
feia tota la programació especial de Tarragona Ràdio,
un matí en què volem descobrir el significat
de la paraula enigmàtica que ens ha acompanyat aquests dies
a través d'una campanya de falques aquí a Tarragona Ràdio
i que també molts ciutadans han pogut veure els fanals,
els passos de vianants o fins i tot els bancs de seure
de la Rambla Nova.
Què vol dir aquesta paraula que hem vist en els últims dies,
Tarraka Horrani?
Doncs això és el que vol dir.
Aquesta és la nova campanya, la nova falca,
que ens explica què és.
Tarragona és candidat a Olímpic als Jocs Mediterranis.
Tarragona és candidata a Olímpic als Jocs Mediterranis.
Tarraka Horrani, això és el que significa.
Tarragona és candidata als Jocs Mediterranis.
Ja hem descobert l'anigma que acompanyava,
el significat que acompanyava aquesta paraula.
Una campanya que continuarà a partir d'avui,
a partir d'aquest Sant Jordi, a partir d'aquest 23 d'abril.
De fet, la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017
també està present avui a la Rambla Nova
i també estarà present aquest matí de Tarragona Ràdio,
en un moment o altre.
Ara comença la programació especial,
una programació que podeu escoltar
a través del 96.7 de la freqüència modulada,
també a través d'internet,
a través del web tarragonaradio.cat
i, de fet, a través d'internet també podeu veure,
a partir d'ara, tota la programació,
que a la tarda estarà protagonitzada
per Núria Cartanyà, Josep Sunyer i Josep Ardila,
i que aquest matí té com a principals protagonistes
Joan Maria Bertran, a la part tècnica,
i amb Jordi Sunignac i amb Jolanda García als micròfons.
Amb ells, un munt de convidats,
que a partir d'ara passaran per l'estudi de Tarragona Ràdio
a la Rambla davant del Teatre Metropol.
Allà hi anem.
Jolanda García, bon dia i feliç Sant Jordi.
Hola, molt bon dia, Ricard, i feliç Sant Jordi, naturalment,
i felicitat, diguem-ne,
que és el que es pot comprovar i sentir a la Rambla Nova,
que des de primera hora del matí ja està absolutament plena.
Es compleixen les previsions de cada any.
Els primers, els més matiners, els escolars,
que ja des de primera hora del matí,
des de les nou i pocs minuts,
passejaven amb els seus professors i professores.
Per a banda dels escolars,
moltíssimes persones que fan que aquesta Rambla
sigui un aparador, no només de llibres,
sinó també de retrobades,
perquè estàs per aquí i veus com persones
que probablement feia temps que no ens veien,
es retroben per Sant Jordi.
Nosaltres ens anirem retrobant amb autors,
amb escriptors, convidats,
que aniran passant per la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
Els primers, els més matiners, ja els tenim aquí,
Rafael López Montné,
Chiqui López, molt bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
I és curiós perquè mentre estàvem desvetllant
aquest enigma del Tarracó,
no me'n recordo, aquesta paraula és que em costa,
Tarracajorrani,
mentre estaves desvetllant aquest misteri
estàvem fent un cop d'ull
els llibres que presenten aquest Sant Jordi.
D'una banda, el Rafael ens presenta
un altre de les guies a peu
de la col·lecció de ferradura
per les comarques de Tarragona.
és el volum número 5
de les 25 passejades i excursions.
I Chiqui López em ve a presentar,
ho feia ja fa uns quants dies,
però és l'aposta de llibres de natura
per aquest Sant Jordi,
el Francolí, Un corrent de vida.
I el primer que hem observat,
en Penzo, has estat tu, no, Rafa,
que has vist,
és que hi ha un espai,
busca tu, Chiqui, el teu espai en el teu llibre,
hi ha un espai comú,
el dius tu mateix,
es tracta del riu Glorieta.
Sí, és un dels racons a prop del niu de l'Àliga,
i apareix en els dos llibres
una fotografia del mateix lloc,
amb llums diferents,
en el meu cas hi ha gent,
la gent que m'acompanyava a l'excursió,
l'altre és un espai més solitari,
més íntim,
però és el mateix racons.
Us és un espai solitari
perquè si el Chiqui no ha canviat
la seva manera de treballar,
ell continua treballant en solitari.
Agafa els seus estris
i se'n va pel món
a fer les seves fotografies,
les seves investigacions,
no?
Sí, de fet,
és la manera que tinc,
per a mi,
més correcta de treballar,
perquè anar acompanyat
em suposa estar
no només pendent
de les fotografies que tinc que fer,
sinó també
intentant que els altres
que venen amb mi
no s'aburran,
perquè jo soc capaç
d'estar tres quartos d'hora
en un petit rincó.
No és el primer contacte
ni de bon tros
que tens amb el Francolí.
De fet,
diguem-ne que el Francolí
podríem dir
que és la teva segona residència.
que el coneixes gairebé millor
que a casa teva,
segurament, no?
Doncs podríem dir que sí,
a més,
és que penso jo
que és una cosa
que jo li debo,
però no només jo,
sinó també
el resta de persones
que viuen
en poblacions riberelles
del Francolí,
penso que també
li debem molt al Francolí.
I per això,
amb aquest llibre,
vull deixar clar
tot el que ens ha donat
i el que ens està donant.
I aquest favor,
jo, personalment,
se l'estic devolvint.
De fet,
és un llibre
en el que,
quan mirem les fotografies,
abans ho comentàvem,
dius,
això no és el Francolí,
això s'ha anat pel món
i ha fet fotografies
de diferents continents,
perquè sembla mentida
que en un espai relativament reduït
pugui haver-hi tanta fauna,
tanta flora,
aquest paisatge,
la riquesa mediambiental
que té aquest espai,
no?
Claro,
porque la tiene,
porque,
aunque estos lugares
permanezcan en muchas ocasiones
ocultos,
por la distancia,
sobre todo,
o por la complejidad,
la accesibilidad,
entonces,
nos damos cuenta
que solamente estamos viendo
los paisajes más cercanos,
más urbanos,
y aquí en Tarragona
pues nos toca un paisaje
bastante feo,
que es un río encajonado,
un río que yo siempre
he dicho que ha sido
encarcelado en Tarragona,
puesto que la parte natural
se ha olvidado
y se ha destrozado.
y con este libro
pues quiero dar a entender,
quiero dejar claro
que sí,
que el río sigue teniendo
esa cara natural,
tan amable,
tan apacible
y tan llena para mí.
Amb una fauna
molt y molt variada,
¿no?
Muchísimo,
muchísimo.
¿Com has pogut
fer totes aquestes fotografies?
Te les ha col·locat
algú allà,
dissecades,
aquests animals,
perquè, escolta,
són fotografies
realment extraordinàries.
Bueno,
hay que tener en cuenta
que para hacer muchas
d'aquestas fotografías,
sobre todo de fauna,
yo utilizo las técnicas
que suele utilizar
cualquier fotógrafo
de naturaleza,
o sea,
la espera,
sobre todo la espera,
preparación del terreno,
esperar a que lleguen
los animales
y cruzar los dedos
para que la fotografía
salga más o menos bien.
El Rafael s'està mirant
el llibre del Chiqui,
no sé si el coneixies
fins avui,
perquè l'has d'haver de sortir.
Tu no sé si coneixes
les guies del Rafael,
m'imagino que sí,
que més d'una
ho has utilitzat,
no?
Mira,
et deixo que facis
un cop d'ull
a la seva.
Molt bé.
No us diré
que feu crítica
de les respectives obres,
però sí que les podeu comentar,
eh,
si us atreviu.
Però, rari,
és que penso que és un goig
el poder tindre llibres
que parlin
dels nostres voltants.
I que de cop hi ha més, no?
I un llibre sobre el Francoli
em sembla magnífic,
em sembla una idea fantàstica
i, per tant,
és un motiu per gaudir
i per estar content.
De fet,
no és el primer ni és l'últim
sobre aquest espai
que encara ens ha de dir
moltes coses, segurament.
Sí,
a més,
no només en aquest format,
també és possible
que en algun moment
me decida
hacer algún tipo
de documental
para los medios
con este tema,
porque realmente nos da,
nos da para mucho
y, además,
lo he podido comprobar
al hacer este libro,
porque se me han quedado
muchísimas cosas
en el tintero
y creo que son importantes
y en algún momento
los sacaré.
I, Chiqui,
com està el Francoli
ara,
en els seus diferents trams?
Desde hace ya
algunos años,
podríamos decir,
justo desde que empezó
a traer agua del Ebro,
el agua en el Francoli
ha aumentado
de cantidad y calidad.
Esta sería
la única parte positiva
que yo vería
de este trasvase
del agua,
porque esto ha dado opción
a que todas
las extracciones
que se hacían de agua
del Francoli
directamente
hayan descendido muchísimo
y eso ha permitido
que las aguas superficiales
del río
vuelvan a correr.
Naturalmente,
el río sigue estando
castigado
en algunos puntos,
sobre todo
en los puntos más cercanos
a su desembocadura
y en algunos puntos
conflictivos
que aún lo siguen siendo
como la zona
de la riva.
Aún las papeleras
castigan
en cierta manera
aunque la legislación
ya ha cambiado mucho
y no permite
que se cometan
las agresiones
que se estaban cometiendo
hasta la década
de los 80-90,
pues tenemos aquí
estos lugares
juntos,
conflictivos,
pero que sin embargo
también podemos encontrar
a lo largo del curso
del río
muchísimos más espacios
naturales
bien conservados,
aunque las personas
que residan
cercanas al río
piensen que no.
seguramente
si se dan una vuelta
por alguno
de los ríos
del cauce principal
o alguno
de los afluentes
del francolí
como es el de l'Orieta,
como es el Trujén,
como es la Anguera,
pues seguramente
van a sorprenderse
de lo que van a encontrar.
Aquests días
justament
se celebra
a Tarragona,
ahir y avui
al seter
Congrés
Nacional
de Dret Ambiental.
Des del punt
de vista legislatiu,
vosaltres
que trepitgeu
la natura,
creieu
que hem evolucionat
en un sentit positiu,
que cada cop
hi ha més mesures
protectores
al medi ambient
des del punt
de vista
que són
els espais naturals.
Hem millorat,
va haver un moment
en què aquí
hi havia un desori,
és a dir,
que ningú controlava res
i la sensació
que dona
és que d'un temps
cap aquí,
des del punt
de vista legislatiu
però també institucional,
sembla que hi ha
una tendència
a protegir
tot el que són
els espais naturals.
Jo crec que sí,
que indubtablement
hem millorat.
El que passa
que tenim una societat
que es transforma
molt,
molt ràpidament
i a vegades
tens la sensació
que no arribem a temps
a certes coses
però jo soc positiu
en aquest sentit
i crec que
en un espai
molt reduït de temps
hem desenvolupat
una cultura ambiental
que déu-n'hi-do,
evidentment
que ens falten
moltes coses
però déu-n'hi-do
de com hem avançat.
També sempre dic
que ara ens toca
una mica desenvolupar
la cultura del paisatge,
la cultura mediambiental
del valor
que té la natura
en termes
de biodiversitat,
en termes de vida
pròpiament,
i ara ens toca
una mica desenvolupar
crec que més
la cultura del paisatge
com a element identitari
formador d'identitats
per tant
molt relacionat
amb l'autoestima
de la gent
etcètera
i això
probablement
encara estem
si no les beceroles
començant.
Si des del punt
de vista legislatiu
hem evolucionat
en paral·lel
la societat
també va prenent consciència
de la importància
que té preservar
el paisatge
a nivell individual
i col·lectiu
com a societat civil.
Jo crec que sí
i una prova és
quan et trobes
algú sentat
amb un banc
davant del mar
això no serveix
per res
i en canvi
jo penso que està
directament connectat
amb una de les coses
més importants
que tenim els humans
i és la recerca
de la felicitat
i seure't davant del mar
et fa una mica més feliç
o ajuda a ofegar
alguns limonis
o et fa reposar
etcètera
per tant
estem parlant
de coses
importants

les necessitats
actualment
necessiten
una acció
més ràpida
i no podem
basar únicamente
esas acciones
en la normativa
o en la legislación
sino que nos tenemos
que avanzar
puesto que los tiempos
ya empiezan a decirnos
que hay que ir más deprisa
y que la naturaleza
necesita
una atención
más próxima
y más rápida
es necesario
conéixerla
y trepitjarla
y es el que podemos hacer
por ejemplo
con estas guías
las guías del Rafael López Montné
él sabe que
es venen muy por San Jordi
fuera de San Jordi
son de las guías
una miqueta
claro
a ver
n'hi ha otras guías
de muchísima cualidad
y ahora no dirán
mira claro
como que está ahí davant
las guías del Rafael
son muy buenas
tothom lo sabe
y generalmente
las personas que se dedican
a hacer rutes
a hacer excursiones
optan por las tevas guías
¿no?
bé
això t'ho dirà l'editor
jo quan me trobo algú
que la fa servir
me fa molt de goig
només trobar una persona
que et diu
ah he anat a fer allò
donc a mi la veritat
és que m'omple de goig
perquè dius
bueno serveix per alguna cosa
i l'editor està content
perquè si és veritat
i et deu ajudar molt
justament aquest comentari
perquè tenint en compte
que són d'aquelles guies
aquesta està flamant nova
però aquestes guies
el desitjable
és que d'aquí un temps
estiguin doncs
com a molt usades
no?
sí
aleshores quan algú
et trobes i diu
m'ha anat bé la guia
no m'ha anat bé la guia
t'agrada preguntar-los
trobes que ha faltat alguna cosa
per esmenar-ho
una mica per adaptar-la
a les necessitats
i animo a la gent
a que escrigui
correus electrònics
a l'adreça que apareix aquí
i explicar-nos
sobretot què es troba
errors que pugui haver
com és jo
per subsanar-los
en properes edicions
i després coses
que han canviat
perquè no hem d'oblidar
que aquestes guies
aquests volums
recullen aquests articles
que van sortir a la vanguardia
i cada cop fan més anys
i com dèiem
canvien les coses
tan de pressa
que bé
de fet aquí inclús un apartat
que es diu
les sorpreses
i bueno
hi ha sorpreses agradables
per exemple
aquí parlem d'un camí
que s'ha recuperat
al pregrat
per això
és un camí de ferradura
dels històrics
que quan va sortir publicat
l'article
a la vanguardia
jo el desconeixia completament
i no s'hi podia passar
i ara sí
i bé
com ho sabem
doncs
ara aprofitem
per baixar
per aquest camí
i d'altres sorpreses
que no són tan agradables
com ara?
com ara
que la variant de falset
l'han fet
sense considerar
els passos
per a persones
i avui en dia
anar al coll
de l'audalda
i a l'ermita
o anar cap a marçà
amb els d'encrosats
que surt aquí
no ho pots fer
si no vas en cotxe
sortint de falset
i per mi
també hi ha alguna crítica
en aquest sentit
és un endarreriment enorme
perquè
no és falsa
la dicotomia
entre progrés
i no progrés
podíem haver fet
la variant
i haver fet els passos
i podíem haver fet
passar els cotxes
bé per fora
i la gent
que hagués pogut
seguir sortint
de casa
caminant
per a aquests llocs
és més una qüestió
d'incultura
o de no sé què
o de prendre les decisions
a vegades
als despatxos
o que les decisions
als despatxos
no es prenen
amb prou calma
o tenint en compte
certes coses
probablement aquí
hi ha una vedada
des del consistori
que no se'n va donar
però hi ha una responsabilitat
dels tècnics
dels senyors enginyers
que saben
que bé
que en el lloc
on creen una infraestructura
d'aquest tipus
hi ha camins
que són previs
i quan dic previs
podem dir
que hi ha alguns
que fa segles
i segles
i segles
és una qüestió
de cultura
què podem tallar
i què no podem tallar
o què podem fer
no col·loquen una cosa
sobre un territori
que no hi ha res
sinó que hi ha coses
preexistents
i per tant
jo crec que és una responsabilitat
tècnica
tindrà en compte això
a banda que el regidor
de torn
o l'alcalde de torn
estigui més al cas
o menys al cas
La guia
en la línia
de les anteriors
té tot un seguit
de dades
que són útils
però clar
el Rafel
com és habitual
no perd aquesta objectivitat
de les dades
amb aquest component
de passió
que es pot notar
no només en el text
sinó en els títols
per exemple
a l'atzar
perquè cada ruta
té un títol
he obert el capítol
dels ports
un jardí penjat del cel
parlem de les muntanyes
de prades
mostres de caràcter
coves
sants i cabres
tot té
entre l'infer
i el paradís
també parlant
d'una altra zona
dels ports
tot té
aquesta
aquesta cosa
diguem-ne
que imprimeix caràcter
al territori
vull dir
no estàs parlant
només de paisatges
no estàs parlant
només d'una ruta concreta
sinó del caràcter
del territori
Sí
m'agrada molt
pensar en una cosa
que diem
la gent
que treballem
en paisatge
parlem del sentit
del lloc
és a dir
de com humanitzem
nosaltres
no només
amb les accions
sinó
com veiem
els llocs
i cada lloc
té un sentit
i pot tindre
diversos sentits
per diversa gent
i probablement
la manera
d'enfocar
els articles
i els títols
es degui amb això
a la voluntat
de voler compartir
com veus tu
aquell espai
com el veus
anímicament
o culturalment
si em permets
des de la meva mirada
des de la meva posició
Quantes rutes
deus tenir ja?
Bueno
a la vaga
hem publicat
150
és a dir
ens falta encara
l'últim capítol
i l'últim volum
que sortirà
l'any que ve
i haurem acabat
aquesta
per tant
ja estarem
en 175 rutes
diferents
no
150
amb les que es publicaran
exacte
ara
n'hem publicat
125
són moltes
sí
va ser un exercici
preciós
jo estic molt agraït
a la Rosa Maribos
que em va donar
aquella oportunitat
en el seu dia
perquè em va obligar
a conèixer
les comarques
de Tarragona
com no m'haguessi
imaginat
perquè a veure
val a dir
que les rutes
que coneixia
el Rafel
es van acabar
amb el primer volum
més o menys
per tant
totes les altres
el que són
és recomanacions
de gent
gent que he conegut
a partir
d'aquesta
experiència
i que són ara
en aquests moments
grans amics meus
gent que et deia
escolta Rafel
no valia la pena
aquest sembla
anem allà a mirar
i anem a mirar
i jo descobria coses
per tant
ha estat un plaer enorme
i en aquest volum
el que trobaran els lectors
és un primer capítol
dedicat als molins hidràulics
i que el text
és del Jordi Blay
Jordi Blay
que és professor
de la universitat
és un excel·lent comunicador
fa una síntesi
brillantíssima
en tan poc espai de temps
jo penso que és impossible
fer-ho millor
i a més
és un apassionat
però un dels grans
dels grans coneixedors
i experts
en temes de molins hidràulics
jo crec que
és una petita
un petit regal
una petita joia
que incorpora la guia
i que em fa molt de goig
i un gran coneixedor
del Francolí també
el Jordi Blay
jo crec que sou com un club
podria ser
un club
podria fer una associació
amb amics del Francolí
directament
i compartir coneixement
si et deixéssim
en un punt
no sé
dels ports
o del Montsant
portéssim amb els ulls
envenats
et descarreguem
amb un helicòpter
podries tornar a casa?
jo crec que en aquests moments
si no hi ha boys
tu també
si et deixéssim
en un punt
del Francolí
xiqui
sí
sin duda
segur
no em tenteu
que farem la prova
són espacios
muy limitados
y que después
de patearlos
de la manera
que lo hemos hecho
pues seguramente
no habría ningún problema
són llibres
que són
novetats
per aquest Sant Jordi
que els
podem trobar
perfectament
en totes les parades
jo no sé si teniu
doncs
intenció
d'estar en algun lloc
allò per si van
compradors
i lectors vostres
a buscar els llibres
jo crec que he d'anar
a signar per la tarda
a la llibreria
a la capona
a la tarda
estàs a la capona
molt bé
perquè home
fa gràcia
ja que compres el llibre
que te'l signi l'autor
i tu xiqui
on estaràs
pues yo
estaré en el campo
porque precisamente
ahora me voy
es que aquest home
siempre está igual
me voy
y este día
está muy bien
lo que pasa es que
yo creo que no lo soportaría
tanta gente
a mi alrededor
soy un poco asociado
eso sí
però això també
et permet concentrar-te
molt en la teva feina
per cert
el llibre
pel que s'aposta
aquest Sant Jordi
de la col·lecció
de ferradura
d'Arola
és a peu
les 25 passejades
i excursions
per les comarques
de Tarragona
que com bé deia el Rafael
són articles publicats
anteriorment a la Vanguardia
però ara n'has fet un
que no li donarem
tot el protagonisme del món
però clar
tot i que no se'ns acaben
les rutes de Tarragona
parlem de rutes de Catalunya
i arribarà el moment
que farem rutes del món
també
aquest sembla Rafael
tot podria arribar
però ara acabes de publicar
també un que són
16 passejades
i excursions
per camins
del Berguedà
i en aquest cas
no són articles anteriors
està fet expressament
no?
sí
i és un plaer
poder treballar
també així
perquè
a veure
el format del diari
té moltes avantatges
però quan el passes
a un llibre
doncs bueno
té el curser
amb el qual va ser creat
en canvi aquí
poder dissenyar
una guia de vell nou
doncs és molt interessant
fer la recerca
d'una de les coses
que pot ser interessant
treballes amb la gent del país
dissenyant els itineraris
i després ve el fet d'escriure'l
i de buscar molta informació
jo del Berguedà
no era pas cap expert
i per tant
tot el que hi ha aquí
ho dic a les fonts
els llibres que has llegit
el que t'han informat
etcètera
i bé
ha estat una aventura
apassionant
i espero transmetre
aquesta passió
a la gent
que tingui ganes
d'anar a caminar
és un indret magnífic
i jo penso que la gent
de les comarques
de Tarragona
s'hi trobarà molt bé
i dic perquè
és una muntanya calcària
en punts
de més salvatge
de vegades
de la que tenim aquí
però podria ser similar
als ports
per exemple
un lloc on trobareu
parets de pedra seca
i dius
ostres no?
això és casa meva
aquí en teníem moltes abans
no en tenim encara
i fins i tot
el terrenar de la gent
etcètera
clar és el prepirineu
comença a tocar
el pirineu axial
però no és ben bé
aquella muntanya verda
més suïssa
no no
i aquesta component
de duresa
de la gent
que un altre territori
que no regala res
jo crec que ens fa
que tingui uns punts
de connexió
amb la gent del sud
interessant
i és una passejada
per la natura
però també és una passejada
per l'art de la zona
per la història
més recent
per el patrimoni industrial
de tota aquesta zona
que també era important
amb les mines
i tot plegat
exacte
parlem de les mines
parlem també
de tot el que va ser
la indústria tèxtil
hi ha alguna passejada
molt curta
per fer-ne és molt bonica
al voltant
de les colònies industrials
i és molt
la idea d'aquestes guies
no sé si ho aconseguim o no
això ho diran els lectors
però és que siguin prou interessants
però és que siguin prou interessants
com perquè les llegessis a casa
i aleshores t'animin
van anar a caminar
i per tant
intentem explicar allò
que no és tan evident
allò que no és tan visible
i quan veus un forat
per allà
que és aquell forat
allò és una mina
i com era la gent
que es guanyava la vida aquí
i quan cobraven
i què costava
i com patien
i el paper del ferrocarril
també he vist que el tractes
va ser importantíssim
ara per exemple
quan anem a buscar
el túnel del cadell
passem per alguns túneles
que no van estar fets
per la carretera
sinó van estar fets
per el ferrocarril
que va passar allà
un ferrocarril molt divertit
que per exemple
la gent dels primers vagons
baixava
i pujava en marxa
en l'últim vagó
perquè anava tan a poc a poc
que es podia fer
però eren altres temps
a banda d'una guia
és el que tu dius
és una guia per llegir
a casa
i després animar-te
a fer la ruta
perquè està plena
de curiositats
també d'Itarol
és de la mateixa
col·lecció de ferradura
estem tan contents
que ens hagueu dedicat
un momentet avui
com que de Sant Jordi
no sé què faria
amb un Sant Jordi
sense aquests llibres
ja se'm parlarà
de narrativa
d'aquestes grans novel·les
dels escriptors suecs
que tenen tant d'èxit
i tant que sí
els hem de llegir
però aquests llibres
són alguna cosa més
que llibres
formen part de la nostra vida
del nostre entorn
i val la pena tenir-los
nosaltres ja els tenim
els llegirem
i de veritat
moltíssimes gràcies
i bon Sant Jordi
ja sigui en plena natura
o signant llibres
aquesta tarda
a la Capona
per cert
el Chiqui segur
que no va fer l'Emili
o sí
la vas fer?
sí
i tu la vas fer, Rafel?
un trosset
un trosset
on la vau fer?
jo la vaig fer a Can Danxú
en plena natura
no?
ja n'ha estat matitzat
fins i tot per l'Emili
i tu Chiqui?
jo estuve navegando
la verdad es que lo paso muy bien
de marinero
muy bien, sí, sí
navegando
vosaltres direu
per què ens pregunta
si hem fet l'Emili
perquè ara
el Napi ja ha arribat
ara el saludarem
i la seva novetat
per aquest Sant Jordi
d'Arola Editors
és
humor se le supone
recuerdos de la puta Emili
en forma d'acudit
ara parlarem amb el Napi
experiència normal
tampoc no per dramatitzar
no?
Chiqui diu que s'ho va passar bé
tu com vas fer mitja Emili
ja?
jo m'estimo més
anar de vermell
o de colorins
a la muntanya
doncs vinga
posem color
aquest matí de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
de veritat
per acompanyar-nos
molt bon dia
i bon Sant Jordi
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
i jo no sé on tenim
el Jordi Sorinyac
que en deu estar
per alguna banda
fem una petita pausa
per la publicitat
de tornada saludem
Jordi Sorinyac
que potser està allà a la Jaima
i després immediatament
saludem el Napi
el Jordi Sorinyac