Aumatida Tarragona Radio
Ara són dos quarts de dotze del migdia, nou minuts i mig.
Avui es arrenca el cicle Experiència de Periodistes.
Es tracta d'una iniciativa de l'Obre Social de Caixa Tarragona
que ha convidat a tot un seguit de periodistes
perquè exposin la seva visió sobre el món de la comunicació.
És una iniciativa en la que hi col·laboren, hi treballen
i també s'han impulsat des de la Universitat Rovira i Virgili
i des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la demarcació de Tarragona.
Per tant, ens acompanya el seu president, Ignasi Soler. Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i saludem, Bernat López, cap de la unitat d'estudis de comunicació de la URB.
Bon dia, Bernat.
Hola, què tal?
Jo hi tret interdepartamental, perquè ja no, no?
Ja fas bé, ja fas bé.
Ara que sou a l'Avinguda de Catalunya, ja, diguem-ne que...
Jo sempre dic que nosaltres som víctima d'una paradoxa perquè...
Però perdona, l'última vegada vas dir que probablement això canviaria.
No.
Ho vas dir, però no canviarà, vols dir.
Ho vaig dir, però potser era més una desiderata que no pas una realitat.
De moment no canvia.
Però és igual, no maregem els oients amb aquestes qüestions.
Aquestes interioritats de la casa.
A veure, a Col·legi de Periodistes, la Universitat Caixa Tarragona, la Fundació,
en un moment determinat us plantegeu que per Tarragona passin tot un seguit de perfils periodístics
que estan en exercici en aquests moments des de diferents àmbits de l'exercici del periodisme.
Una mica va anar així la cosa, Ignasi?
Sí, es tracta que periodistes reconeguts, periodistes que tenen tota una trajectòria,
que han fet tota una experiència, la puguin transmetre.
Transmetre a les noves generacions de periodistes que estan en formació,
transmetre a les noves generacions que estan en formació en els àmbits socials i a més,
sobre la importància que tenen els mitjans de comunicació
i també transmetre al públic quina és la seva experiència,
perquè creiem que és molt important que el dia d'avui es vegi quin és el paper del periodista,
quin és el paper dels mitjans de comunicació
i quines són les dificultats de fer bé aquesta feina, que no són poques.
Com que en el món corre de tot i el món del periodista té un cert desprestigi en alguns àmbits
o hi ha un cert menyspreu de la feina del periodista,
ens semblava també des d'aquest punt de vista molt interessant obrir-ho a tothom,
no només que fos una cosa per la formació de les futures generacions de periodistes,
sinó que tothom tingui coneixement, tingui de primera mà l'experiència de poder conèixer
les trajectòries d'aquests periodistes, de veure com s'han format, què han fet
i la seva experiència de la vida des d'aquest punt de vista.
Interessant això que dius en un moment en què està aquesta professió, com d'altres,
tenen un cert desprestigi que en part, no ens enganyem,
s'ho han buscat els propis professionals, un sector dels professionals,
un sector dels mitjans també, vull dir que això no...
El bo i el dolent no el regala ningú, tothom s'ho guanya a pols.
Per tant, està bé de dir, escolteu, que no només és allò més cridaner,
més de grans titulars, sinó que hi ha tot un seguit de periodistes,
molts d'ells corredors de fons, que tenen una trajectòria dilatada
i des d'aquest punt de vista interessant per als alumnes de la universitat
veure que bona part d'aquests professionals que vindran a Tarragona
van treballar en el que són els mitjans locals,
la premsa local, la ràdio, els diaris de proximitat
i les revistes comarcals que han tingut un paper importantíssim
al llarg del periodisme, no?
Home, sempre s'ha dit que els mitjans locals són una gran escola
de periodistes i això és veritat, és indiscutible,
i a la premsa i als mitjans locals d'aquesta demarcació,
d'aquesta ciutat, d'aquest territori,
doncs no descobrim res si diem que ha anat dintre del que és una escola,
una gran escola, perquè efectivament molts dels periodistes
de la llista triada van iniciar la seva carrera aquí,
d'alguns són fins i tot nascuts al territori, d'altres no,
però també n'hi ha bastants altres que en aquesta ocasió,
doncs per raons organitzatives o de disponibilitat,
no han pogut atendre la invitació,
que també van néixer professionalment aquí
i es van llençar a l'arena, no?
Jo, si em permet recuperar la reflexió que feies abans
sobre el tema del prestigio, el desprestigi,
jo voldria introduir una reflexió
respecte a una cosa que dèiem l'altre dia,
també a la roda de premsa, quan presentàvem el cicle,
respecte a la situació difícil de la professió periodística,
en tant que és una cosa,
és com aquells fenòmens que segons contumiris existeix
i segons contumiris no existeix.
I és, no hi és, està en un terreny de cruïlla
que se li pot atribuir una posició central, estratègica,
i segons com queda menjat per tres forces
que li mengen el terreny continuament
i amb les quals està en permanent dialèctica,
que són les relacions públiques,
la propaganda política i l'entreteniment.
El periodisme es troba entre mig de totes tres,
totes tres li disputen el terreny
i de vegades pot arribar a semblar
i potser de vegades amb raó, com tu deies,
perquè hi ha periodistes, entre cometes,
que donen la raó a això,
que el periodisme desapareix
fagocitat, menjat per aquestes tres forces
que no busquen l'interès general,
no busquen l'interès general,
cosa que el periodisme sí.
I jo entenc que aquest és el tret definitori del periodisme,
el que el distingeix d'això,
de la propaganda política o ideològica,
de la publicitat i les relacions públiques
i de l'entreteniment més o menys de bon gust,
és que el periodisme busca l'interès general
no només a curt termini, sinó a llarg termini.
I això de l'interès general és una cosa tan nebulosa
i tan fràgil davant dels interessos particulars,
dels interessos dels lobbies,
que el periodisme, jo no ho dic d'ara,
jo no he sigut mai partidari d'un discurs apocalíptic
de que ara la cosa està fatal
en contrast amb un passat daurat.
Jo crec que sempre, des del naixement del concepte
i de la pràctica del periodisme,
sempre ha viscut en aquesta mena de trituradora
que li apliquen aquestes tres forces
o aquests tres àmbits,
que, per cert, són molt respectables
i jo també els reivindico
i, de fet, nosaltres formem publicitaris
i relacions públiques
i, per tant, crec que són activitats necessàries
per a la societat, però descomptat,
i molt legítimes,
però el que no és tan legítim és
que sovint esmengin el terreny del periodisme
i acabin invisibilitzant-lo.
Jo comentava per dues raons.
Una banda, perquè no només els periodistes,
sinó tots els col·lectius
i la societat en general té la tendència,
o tenim la tendència,
de sempre donar la culpa als altres
de tot el que ens passa.
Vull dir, jo suposo que ens ho guanyem a pols,
majoritàriament el que ens passi,
i després tu deies que abans no era tan magnífic
com s'intenta mitificar,
i segur que no.
L'única diferència és que avui estem parlant
de grans poders empresarials
que també, diguem-ne,
aixopluguen els professionals
que cada dia intenten, com deia l'Ignasi,
fer la seva feina amb moltes dificultats
perquè no ens enganyem.
És una professió en la que hi ha moltes pressions
econòmiques, socials, polítiques,
de la pròpia societat
i de la demanda del públic, també, no?
És que jo crec que el tema principal
és no confondre,
i l'opinió pública en aquest sentit
sí que hi ha un àmbit de confusió,
d'aigua barreig,
és a dir, clar,
la televisió,
que és el mitjà de comunicació
per excel·lència avui en dia,
és un mitjà que la separació
entre el servei públic,
el que és la informació,
i l'entreteniment,
el divertir a la gent i a més,
té unes fronteres molt fràgils
perquè hi aparell surt tot, no?
I aleshores,
la gent no necessàriament confon,
però dintre
de la programació de la televisió
sí que hi ha una certa confusió,
és a dir,
hi pot haver una tertúlia seriosa,
periodística i a més,
i després hi ha una tertúlia
completament groga i a més,
i la gent ho entén tot per periodisme,
és el mateix parlar
de la pantoja,
la salsa rosa i a més,
que parlar de
la situació política
o la situació econòmica seriosament.
des del punt de vista
del consum de masses,
de l'interès,
home,
no té la mateixa gràcia,
jo no veig allò
cinc milions de persones
seguint un debat
sobre la crisi econòmica
i en canvi,
doncs,
les altres coses sí,
són més divertides,
són més lleugeres
i un les mira...
Es pot fer periodisme divertit
i alegre i entretengut
sense caure en el mal gust
i sense caure,
doncs,
a vegades,
en una gran falta d'ètica
com a vegades es pot caure,
vull dir que,
això que expliques a vegades
sempre hi havia aquella sensació,
no?,
que parlaves,
per ser un bon periodista
havies de parlar
de temes avorridíssims,
que només en tenien
els altres periodistes,
i no necessàriament,
tu pots ser un bon periodista
i això s'ha demostrat,
hi ha noms,
alguns d'ells vindran aquí,
que poden tractar temes
absolutament seriosos
d'una manera distesa,
assequible al públic en general,
això ens ho hem de guanyar,
no?,
igual,
ara,
abans el Bernat ha dit una cosa
que és molt interessant,
que diu,
la premsa local,
els mitjans locals,
han estat una mica
com la pedrera
del gran món del periodisme
i aquí ho demostrem,
no?,
Xavier Graset,
va començar,
comença avui el cicle
amb el Xavier Graset
i el Xavier Graset
és un periodista conegut,
s'ha fet un espai
a través de Catalunya Ràdio,
a través dels informatius,
però també d'altres tipus
de programes,
el Ferran Espada
és ara el director
del Punt a Barcelona,
però havia passat per aquí,
havia començat
a les comarques de Tarragona,
el Josep Capella
havia començat
a la revista de Cambrils
i encara hi col·labora,
el Josep Maria Martí
havia portat
la cadena Seren aquí
i és una mica
un mestre
en la qüestió
de la gestió empresarial,
aquesta gent,
diguem,
n'ha sigut la pedrera,
Tarragona,
les comarques de Tarragona
han estat una pedrera important,
però jo crec que
més enllà
que en els mitjans locals
es poden formar
bons periodistes,
el que hem de fer,
a més a més,
és que els mitjans locals
siguin uns bons mitjans,
perquè la informació local
també ha de ser bona
i també és veritat
que fent una bona informació local
hi haurà gent
que després podrà anar,
saltarà,
diguem-ne,
però no és un laboratori
en cap cas.
Però no és allò,
no és l'escola.
No és només una escola.
No és anem a l'escola,
fem unes pràctiques
que hi ha,
no, no,
és que el periodisme local
ha de tenir el mateix rigor,
la mateixa seriositat
i aquí hi ha tants temes
tan interessants
i a aprofundir
com a Barcelona,
a Madrid
o a Brussel·les.
I per tant,
aquest és el tema,
diguem-ne,
de les quantitats.
Evidentment,
per més bo
que fem una cosa aquí
no ens sentiran un milió
perquè no hi ha un milió
d'habitants
a les comarques de Tarragona,
però una cosa,
diguem-ne,
sembla que aquí
només val la quantitat
i llavors,
a darrere de la quantitat,
el que no insulta,
el que no crida
o el que no deixos
no obté la mateixa quantitat
que el que fa una cosa seriosa.
Perquè abans,
quan està,
que en cap moment,
perquè a més no som perdides
d'aquest to nostàlgic,
el que sí que és cert
és que la pressió
de les audiències
fa 30 anys
no existia com ara
ni de bon tros,
és un altre paisatge
o un altre decorat.
Hi havia altres pressions.
Hi havia,
no, no.
Iguals o pitjors.
Doncs diguem-ne fa 20.
Diguem-ne fa 20
i així descartem
aquestes pressions
a les que et refereixes.
dinàmic i tot això canvia.
I llavors a cada un
ens toca lluitar
amb la nostra batalla,
en aquesta batalla.
Però això no fa
que l'anterior sigui allò
que haguem de tornar
a la situació anterior
o que el que vingui
després de nosaltres
no hagi de servir.
No, la situació
és allò de mirar
una miqueta
per anar aprenent,
i sobretot esmenar
allò que es feia malament,
que segur que es feien
moltes coses malament
i moltes que se'n fan bé ara.
Completem la llista
que esmentava
l'Ignàcia Molgaviza,
Brurovira
i Pilar Imerich.
Us hauria agradat
portar alguna cosa més?
Jo crec que
al final
això ha costat molt
de muntar.
Ja m'ho imagino.
No és fàcil.
Sobretot equilibrar
una miqueta els perfils
i coincidir amb les agendes.
I jo crec que
evidentment
hi podrien ser altres
i podríem treure
algun d'aquests
per posar-ne un altre
i el cicle
podia quedar
igual de rodó.
A lo millor
podríem millorar-lo una mica
o empitjorar-lo una mica.
Ja ho farem l'any que ve, home.
A mi em falta
algun reporter,
d'aquells
que ho ubicarà.
Bueno, sí,
Rovira, és veritat.
Jo crec que ha quedat rodó.
És a dir,
aquí hi ha
gent de ràdio,
gent de televisió,
gent que
ha fet més,
diguem-ne,
que té una visió
més global del tema
perquè porta gestió
empresarial,
però molt des
d'un punt de vista
molt periodístic.
Tenim
l'experiència
de fotògraf,
en el cas
de la Pilar Imerich,
una trajectòria
brillant,
i tenim
aquest pas
de la premsa
nostra,
local,
a la visió
més general.
I des d'aquest punt
de vista
jo crec que
hem arrodonit
bastant,
tenim pràcticament
tots els gèneres
i tots els perfils,
no tots,
evidentment,
tot no es pot tenir,
però tenim
los flancos
cubiertos,
que es diria.
Ahir he induït
que li donareu
continuïtat,
a veure,
no, no,
la propera ocasió
em sembla que
ha sigut lloc de dir,
home,
a veure si allò
pot ser una cita
més o menys habitual
cada any, no?
Aviam,
el Bernat cada any
té nous alumnes,
no?
i per tant
és més que probable
que aquesta experiència,
això dependrà una mica
també de com ens vagi
aquest any,
que és la primera
i de quina resposta
tinguem i...
Home,
us puc avançar
en primícia total
que la resposta
per part dels estudiants
ha estat espectacular
en tant que
vam treure,
vam oferir
100 places
per l'activitat
de crèdits lliures,
això els que hem passat
per la universitat
ja saben de què va
això dels crèdits,
que tots els alumnes
van de bòlit
buscant crèdits,
crèdits lliures d'aquests,
aquesta activitat
la vam oferir
com a crèdits lliures
i hi ha hagut gent
que s'ha quedat fora.
Jo crec que això
també
és un bon símptoma
en el sentit
que el periodisme
genera interès
per part
no només dels nostres estudiants
perquè això
òbviament
ho hem posat a disposició
dels alumnes de comunicació
sinó també
d'estudiants de psicologia,
d'econòmiques,
de dret,
de lletres,
potser més de la meitat
d'aquests centenars
de matriculats
són estudiants
d'altres carreres
que no són periodisme
o publicitat.
Per tant,
bé,
jo això
m'agradaria atribuir-ho
a la curiositat
i a l'interès
que desperta la professió
en el sentit
que tal com diria
un famós president
de futbol
no està mostrat mal.
El loro
que no està mostrat mal.
La professió
potser
analitzada des de dintre
de vegades
pot generar
un cert desànim
o un cert pessimisme.
Des de fora
jo crec que les opinions
són molt més
matisades,
molt més diverses
i en general
en fi,
jo m'inclino
a pensar
que
si féssim allò
un mínim comú
denominador
el periodisme
encara
té
una
anomenada
i un prestigi.
Té un cert crèdit
entre lectors
oients
i espectadors
encara?
Jo
més enllà
de l'interès
dels estudiants
jo aquests dies
m'he trobat
gent
gent
de la professió
que m'ha dit
que farà el possible
per venir
de més
perquè li interessa
perquè el contacte
amb periodistes
d'aquest nivell
d'aquesta
experiència
és interessant
que hi venen
a explicar
una mica
interioritats
de com
han treballat
ells
però també
gent del carrer
que coneixes
i que no té
res a veure
amb el periodisme
i que et comenta
m'hi procuraré
venir
com que a més a més
hi ha set
oportunitats
jo crec que sí
que pel públic
en general
és interessant
i des d'aquest punt
de vista
jo crec que
les coses
aniran bé
doncs recordem
que l'entrada
és lliure
per tothom
qui vulgui venir
que és a les set
de la tarda
i que es fa
justament a l'auditori
Caixa Tarragona
del carrer
Pere Martell
ja se'ns acaba
el temps
però no és per cortesia
és tafaneria absoluta
com us va la nova casa
ara que fa poquet
que esteu allà
estem encantats
de la vida
sí
us heu instal·lat
us heu ja
perquè ja saps tu
que la gent
és molt bonic
molt modern
però ja comenceu
a fer vostre
l'espai
a veure
nosaltres
i quan parlo
de nosaltres
dic que la gent
de comunicació
estem encantats
de la vida
evidentment
sense menysprear
l'etapa
del seminari
que va ser
és una etapa
molt bonica
i tal
però escolta
deixem-nos estar
l'edifici
és un edifici
fantàstic
modern
funciona quasi tot
cosa que té
molt de mèrit
perquè això
d'anar
en una casa nova
i que funcioni
gaire bé tot
des del principi
Déu-n'hi-do
i aquí
s'ha de...
i a vosaltres
si us funciona tot?
sí
bastant
la part de platós
és la que
platós i estudia
ràdio
ha anat una mica
més endarrerida
però també ho teníem programat
perquè les pràctiques comencen
aquesta setmana
aquesta setmana
i aquesta setmana
estem ja
acabant d'habilitar
un dels platós
l'estudi de ràdio
per tant
nosaltres no hem patit
cap perjudici
ni nosaltres
ni els estudiants
no hem patit
cap perjudici
ni cap retard
sinó que la cosa
molt bé
estem encantats
molt bé
doncs
estarem encantats
també
de participar
com a públic
d'aquestes conferències
la primera avui
com dèiem
Javier Gracet
Javier Gracet
avui a les 7 de la tarda
i bé
vagin dureta
perquè pugui començar puntual
i sobretot
perquè trobin lloc
perquè ja
si parlem dels alumnes
que tenen aquests crèdits lliures
que tenen la seva presència assegurada
els col·legues periodistes
i el públic en general
home
doncs
tot apunta
que ha de ser un èxit
sí
però l'auditori
és molt bonic
és molt acollidor
i jo crec que hi haurà
lloc per tothom
moltíssimes
sí digues
puc dir una cosa molt ràpida
no
simplement
donant les gràcies
a l'altre soci
d'aquesta cosa
d'aquesta cosa
que és Caixa Tarragona
que no està aquí present
i també
donant les gràcies
al suport
de la càtedra d'excel·lència
en comunicació
URB Repsol
i a la Diputació de Tarragona
que també
ha contribuït
a l'organització
d'aquesta activitat
doncs val la pena
que he de dir clar
aquí a darrere
d'aquesta iniciativa
de la qual
doncs
en gaudirem tots
gràcies Ignasi Soler
president de la demarcació
de Tarragona
del Col·legi de Periodistes
i Bernat López
cap de la unitat d'estudis
de comunicació
de la URB
que avui teniu
al càrrec
per la universitat
d'un secretari general
d'aquests
quasi màxim
ara després de les 12
ja anirem a veure
què ha explicat
perquè ja segurament
ha acabat la roda de premsa
o està a punt de fer-ho
moltíssimes gràcies
i molt d'èxit
gràcies
adeu-siau