Les 10 del matí i 11 minuts.
Entrem en matèria econòmica, en qüestions de números,
de números a nivell de l'Ajuntament de Tarragona,
perquè ara us ho dèiem que avui, d'alguna manera,
volem repassar i entrar una mica en el detall
de la proposta de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona
pel que fa a les ordenances municipals.
Tot això acompanyat de la proposta de pressupostos,
que s'hauran de debatre també en les properes setmanes,
i d'altres qüestions relacionades amb l'economia
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per això ens acompanya el primer tinent d'alcalde
del consistori, ell és el responsable
de la gestió econòmica i pressupostària, el senyor Pau Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Ja fa uns dies, fa un parell de setmanes,
que presentava al costat de l'alcalde Josep Félix Ballesteros
la proposta pel que fa a les ordenances municipals
de cara al 2010, el titular que utilitzàvem
i que després vam seguir als mitjans de comunicació
és que es congelaven o es rebaixaven aquestes ordenances municipals.
Entrem una mica en el detall.
Quina és la filosofia primer que han seguit
i després entrarem una mica en el detall
de les que es congelen o de les que fins i tot
les taxes que fins i tot s'arriben a rebaixar.
En definitiva, és el compliment i la coherència
amb una política fiscal
que denunciàvem també des de l'oposició.
És que en allò que es fa servir l'IPC
es faci servir i sigui, a més a més, el de Tarragona.
En l'altre, en funció de la situació econòmica,
hem actuat sempre per no incrementar pressió fiscal,
sinó al contrari.
Recordem que en aquest govern ha baixat d'una manera important
la pressió fiscal en termes relatius,
però d'una manera molt significativa.
Per tant, què s'ha fet?
El que s'ha fet, hi ha en què es toquen i en què no es toca.
La que no es toca, ja per si mateixa,
algunes d'elles ja no es tocaven abans.
O sigui, penseu que hem de diferenciar impostos i taxes.
L'impost és el pagament per una possessió,
bàsicament per una renda i les taxes són el pagament d'un servei
pel cost que té.
Per tant, si una cosa es pot esperar que baixi
degut també a la davallada de la inflació,
doncs és raonable traslladar aquest cost a la nova ordenança
quant a taxes.
Per tant, tot allò que no suportava estudi econòmic,
perquè penseu que per calcular quant costa una taxa
s'ha de fer l'estudi econòmic,
tot allò que no es fa normalment estudi econòmic
perquè va seguint la inflació,
doncs hem deixat que continui la inflació.
Com es venia fent en aquests dos exercicis anteriors
i aplicant l'IPC de Tarragona,
que en aquest cas encara, com sempre,
Tarragona és més continguda.
per tant, el creixement sempre és inferior.
Pel que fa als impostos,
nosaltres vam fer ja una política molt sèria de bonificacions
amb temes com a vehicles,
amb temes com a la plusvàlua l'any passat,
perquè penseu que en impostos estem parlant bàsicament d'IBI,
estem parlant de construccions i obres,
estem parlant de plusvàlues,
estem parlant d'IAE i estem parlant de vehicles, bàsicament.
Per tant, amb això no es toca més que un,
que és el de construccions.
Per això abans comentàvem fora de micro
que el debat seria molt més llarg,
però penseu que el debat en teoria
o és genèric sobre la filosofia impositiva
o és concret el que presentem.
Per tant, d'allò que no presentem modificacions,
si volen parlar, que parlin.
Però hi ha coses que no toquem.
No toquem l'IBI,
que és una cosa que en principi,
ja des de fa nou anys,
o sigui, queda un any,
té un increment de base.
L'increment de base és el valor de l'immoble.
Per tant, com que se va incrementant,
també pugen els ingressos derivats.
Però nosaltres tenim un marge
per incrementar l'impost
i no ho toquem,
perquè nosaltres estem per sota d'altres poblacions.
Recordem que estem en el 0,84 i mig
i que podríem incrementar-ho.
I no ho toquem.
I no es tocava abans.
Al final, el que tingui increment de valor
pagarà més, segurament.
Però sapigueu que nosaltres,
en qualsevol cas, aquí no ho toquem.
En canvi,
perquè és un tema d'increment catastral
que sabeu que la resta de municipis
que no estiguin revisats
s'incrementa ja directament un 1%,
doncs en el nostre cas
és aquest fraccionament que es va fer.
Què passa en construccions i obres?
Ara mateix és un sector molt tocat.
Aquí es feia més o menys el mateix,
mutandis,
que és canviar el mòdul de valoració
que el Col·legi d'Arquitectes
pràctica per les seves liquidacions.
Què passa?
Doncs que, efectivament,
com que aquest mòdul va pujant,
també pujaria.
I nosaltres aquí sí que hem volgut incidir
i hem retocat el tipus.
S'entén?
O sigui, una cosa és el que val la casa
i una altra és quan cobres pel que val la casa.
Doncs aquí el mateix.
Una construcció, el Col·legi diu que val més.
Per tant, els ingressos, en teoria,
s'incrementaran,
tot i que, com que l'activitat ha baixat,
tampoc pujarà aquest concepte,
però nosaltres retoquem a la baixa.
A la resta, no els toquem,
en principi, en quant a impostos.
I les taxes?
Pel que fa a les taxes,
aquí les més importants serien la brossa.
La brossa és la...
L'any passat, recordem que va tenir
un augment significatiu,
tot i que vostès ja van dir
que era inferior al que segurament caldria fer, no?
Sí, i penseu que ens vam mantenir
molt a prop de l'IPC,
en aquest cas,
no com el primer any
que vam incrementar un 10%.
És que la taxa no s'està pagant
amb el que s'està recaptant
i això és malaltís.
O sigui, això vol dir
que ho estem subvencionant.
Quina diferència té la brossa?
Doncs que la brossa,
mentre no puguem fer una reforma
que es va engegar a l'altra legislatura
i que és molt complexa
i més amb aquestes circumstàncies,
doncs que la brossa afecta a tothom.
Per tant, pràcticament,
o sigui, és la més extensa.
Per tant,
tindria una incidència,
incrementar-la el que diuen els estudis econòmics,
allò que parlàvem dels estudis econòmics,
doncs tindria una incidència molt forte.
General, en tothom.
Efectivament.
Per tant, aquí sí que actuem congelant
quan hauríem de pujar un 20%.
Aquí es congela.
Aquí es congela.
I hauria de pujar el 20%.
Per tant, aquesta és la més important.
Després, bàsicament, la resta,
doncs es retoquen a la baixa
com es retocaven abans a l'alça l'IPC.
I, bueno, el cas de la gruà,
que sabeu que l'any passat
vam adaptar l'estudi econòmic,
doncs enguany a l'estudi econòmic
també ens permet fer un petit retoc.
I, aleshores, amb aquesta previsió que vostès fan
i amb aquesta proposta que fan d'ordenances municipals,
preveuen ingressar poc més
del que es va ingressar l'any passat
o fins i tot menys?
Evidentment, pràcticament igual.
Igual, pràcticament.
Pràcticament igual.
Això anirà perquè penseu que jo...
Jo l'any passat, si recordeu,
i per sort hi ha hemeroteques i audioteques,
ja vaig avisar que hi havia un efecte de la crisi
que es transgideria als anys següents.
Això és particularment important a l'IAE.
Si després parlem de pressupost, ja parlarem,
de les aportacions també de l'Estat
i d'altres impostos.
Nosaltres, amb el tema de l'IBI,
com que l'IBI té també una bonificació
els tres primers anys,
ens anirien trobant amb això,
perquè l'activitat anterior
i aquest creixement de parc, d'immobles,
ens permetia mantenir l'any passat
i a mitges aquest any,
a més de l'increment del seu valor,
per l'increment del valor catastral,
ens podria mantenir un nivell similar.
Però penseu que nosaltres estem en ingressos
al voltant de 140 milions d'euros
i que els directes són 70.
O sigui, que estem parlant d'una bossa
que no és tota la d'ingressos.
O sigui, que si vols saber què passa amb la resta,
ja et diré.
Clar, li preguntava pel tema dels ingressos
perquè de manera directa
la conseqüència és dir,
aleshores, els pressupostos de cara a l'any que ve,
quines espècies contemplaran
respecte als del 2009,
o quina d'alguna manera serà la filosofia
que proposarà l'equip de govern
en matèria pressupostària.
Si seran especialment restrictius,
tant com han estat els del 2009,
o fins i tot més.
Més encara.
Més encara.
Més encara.
Penseu que el finançament...
Ja hem dit més d'una vegada
que el finançament local
és una mica el que més ha patit
durant tota la transició.
Jo dic que,
per fort que sembli,
el terrorisme d'ETA i el finançament local
són les dues lacres que ens queden
des de la mort de Franco.
Per tant,
s'hauria d'atacar.
Què tenim aquí?
Aquí tenim una davallada general de l'Estat
en l'aportació als locals
i particularment a Tarragona
que suposarà una davallada d'un 20%.
Què ha fet l'Estat?
L'Estat ha fet coses que no havia fet mai,
que és un pla d'inversió local
amb un fons molt important
aquest any que estem vivint
i per l'any que ve
manté un nivell important d'inversió
amb una particularitat
que ens permet
despesa social de caràcter corrent.
Què voldrà dir?
que si d'aquest 20%
que m'està entregant de menys,
que som al voltant de 7 milions d'euros,
doncs em puc recuperar via fil
dos i mig, tres,
doncs escolta'm,
alguna cosa recupero per aquí,
però encara me'n falten quatre.
I després l'impacte de l'IVA
també serà negatiu.
O sigui que nosaltres
amb la situació del finançament local
vam subscriure el manifest
dels alcaldes
i regidors socialistes
que es va fer a Barcelona
fa 15 dies
perquè pensem
que és importantíssima
l'actuació de l'Estat
i, en aquest cas,
també de la Generalitat.
Però aleshores,
què podem preveure
en matèria d'inversions pressupostàries?
Hi haurà menys inversions l'any que ve?
No, no, perquè, clar,
això és típic també del debat.
O sigui, nosaltres tenim,
per una banda,
la despesa corrent
que serà molt continguda
i molt dedicada
a ocupació,
a formació,
a desenvolupament d'empreses
i atenció social.
Això és el que mirarem
que no baixi
dins de la davallada
que suposen els ingressos
i, si es pot,
s'incrementarà,
però la inversió va a banda.
Nosaltres vam fer
un pla de mandat
i vam fer un pla financer
i nosaltres vam alliberar
una possibilitat de recursos
de més de 90 milions d'euros
més altres fons de finançament
que és el bieni de més inversió
que hi haurà a Tarragona.
I el pla aquest no es toca,
aquest pla de 4 anys de mandat
d'inversions no es toca
malgrat la crisi?
És que el vam millorar,
no, perquè està suportat
d'una altra manera,
o sigui, ve d'un préstec a llarg termini
i ve d'una contenció també
de la despesa corrent.
O sigui, sorprenentment,
entre cometes,
podrem invertir més
que abans,
encara que tinguem
menys ingressos,
perquè ja està prevista
la inversió de l'any que ve,
tenim d'una banda
els 40 milions d'enguany
la part que no s'hagi executat,
més 10 milions
tot ser de fil,
més 25 milions nous
del pla,
o sigui que tindrem
una inversió importantíssima
l'any que ve també.
Per tant,
ja he dit que hi haurà àrees
com serveis socials,
seguretat,
amb temes de guàrdia urbana,
educació, formació,
empreses i tal,
tot això miraran
que no es toqui.
I caldrà fer reduccions
en altres partides,
en altres àrees...
Dràstiques.
Dràstiques,
diu.
Dràstiques.
Ja ho anuncia
els seus companys de govern.
Efectivament.
I quines seran
les que més patiran?
no podem reduir serveis.
No podem reduir serveis
de tot tipus.
I l'atenció al ciutadà
és atenció també lúdica,
és atenció cultural,
és satisfacció de necessitats.
Tinguem o no les competències,
que és el que passa sempre.
Però jo,
per tant,
que estic acabant
de preparar el pressupost
i no puc determinar
o com a mínim fer públic
quines són les previsions
de deballada
o de retall
més important.
En la línia de l'any passat,
supressió
de qualsevol tipus
de despressa superflua,
per pel,
més per als usuaris,
estem encara pendents
de l'impacte
de la circular de contenció
que van fer.
Aquell estalvi importantíssim,
sobretot,
de temes d'illuminat
i temes de consum cintants
i que eren bastant,
era prou important.
Per tant,
encara no tenim
l'impacte
d'aquest estalvi,
però,
des de sobretot,
serà una retallada important.
L'any passat recordo
que es van baixar molt
partides
de relacions ciutadanes,
protocol,
també va baixar
el pressupost de cultura.
Li pregunto estrictament
per aquest departament,
per el de cultura,
perquè ha estat motiu
de debat
al llarg d'aquest any.
Tornarà a baixar
el pressupost
de l'àrea de cultura?
Jo crec que
amb el tema de cultura
hi ha un debat
a vegades interessat.
Penseu que
jo vaig veure
un titular
d'un diari
que parlava
en comparació
a Lleida i Girona.
Escolteu,
hi ha ciutats
que el concepte
de patrimoni
no el tenim
com nosaltres.
Per tant,
per ells
és tot cultura.
O sigui,
la nostra inversió
i la despesa
per persona
en cultura i patrimoni
és superior
a Lleida i Girona.
Per tant,
hi tinc els nombres.
és que clar,
quan tu dius cultura
són dos,
tres,
cinc milions.
Perdona,
cultura i patrimoni
passa al set.
O sigui,
mirem
les coses
com
de veritat
són,
sobretot
per fer la comparació
amb altres ciutats.
O sigui,
estem en un nivell
molt important
de despesa
i en un nivell
molt important
d'inversió.
També penseu
que el Teatre Tarragona
es portarà
una part
important
de la inversió
de l'any que ve,
però altres equipaments
culturals,
altres millors
que s'estan fent.
Per tant,
la cultura,
aquest govern
és que
amb un alcalde
com el que tenim,
que en sap
i ha sigut
regidió de cultura,
que hi pugui haver
aquesta sensació
és que és paradògic
i és frustrant,
perquè
jo crec
que aquest és un govern
molt més preparat
i no ho dic per mi,
que segurament
sóc l'últim
de l'equip de govern
en aquest tema,
però és el govern
més preparat
que ha tingut la ciutat
en molt de temps,
en temes culturals.
En fi,
deixem aquest apartat
concretament de cultura,
però tornem a parlar
una mica d'inversions,
també barrejat
amb el fons
d'inversió local,
perquè recordem
que el govern
Zapatero
ho anunciava fa pocs dies
la nova convocatòria
de cara al 2010,
serà diferent
en els temes,
en els projectes
que s'hauran de presentar.
Vostè ha dit
abans en una resposta
que parlava
de 12 milions.
Ja calculen
que a Tarragona
li tocarà
uns 12 milions d'euros.
Li toquen 14,
però hi ha una part
que es podrà dedicar
a despesa corrent
de tipus social.
Per tant,
el que és inversió
en obra,
en totxo,
baixa.
També una cosa
que vam reclamar
és que la redacció
de projectes
i la direcció d'obra
era part de l'obra.
Per tant,
això ara
també significa
menys execució material
i més execució
de complement.
Això vol dir que...
I per què ens dona
12 milions d'euros?
Per fer què?
Ens dona per molt.
Això són
12 milions de pessetes
de les antigues.
Ens dona per molt.
El que passa
és que jo crec
que aquesta vegada,
després de l'experiència,
39 projectes,
de fer una cosa
vertebradora
i de fer una cosa
per tota la ciutat,
ara potser toca
3 o 4 o 5 coses
importants
que tinguin a veure
amb la nova economia
que és el que vol
també el govern.
Creació d'ocupació
i nova economia.
que no vol dir
que quedin
alguns arrels
per fer
coses concretes
de sanejament
o abastament d'aigua,
petites inversions
en postos diferents.
Sabeu també
que estem parlant
amb els veïns,
estem parlant
amb les patronals,
per debatre
una mica
tot aquest tema.
En el tema
d'on es el fil,
i tenir en compte
aquesta nova filosofia
que explica
per part de la voluntat
de l'equip de govern
que han de centrar-se
en 3 o 4 grans coses,
tenen ja perfilat
algun dels projectes
que pot aspirar
a aquesta inversió
de l'Estat?
Jo crec que
l'alcalde
té les coses
molt clares,
l'únic que passa
és que
hem de veure
quina és la possibilitat
real d'arribar.
Penseu que
és un any
d'execució,
penseu que
s'ha d'aprovar
el projecte
abans de...
Jo crec que en guany
és el 28 de gener,
o sigui,
tenim unes coses
que fan
que la obra
estigui molt delimitada,
o sigui,
no és que tu vulguis fer...
Hi ha una capacitat
de certificació
d'obra també,
o sigui,
no pots dir,
no,
faré un de...
Sabeu que el límit
és igual que l'altre,
és un límit de 5 milions,
però no dic
faig dos de 5 milions,
escolta'm,
és complex,
són obres molt complexes
i de fet
en guany
la piscina
que està anant molt bé
ja vam preveure
que tindria
aquest timing
tan escurçat
al final
de l'execució.
Per tant,
hi ha diverses opcions
que si digués
i després no pogués en sortir
faria un mal servei.
De totes maneres,
hi ha una opció
que sí que la va fer pública
fa uns dies l'alcalde,
va dir que era una possibilitat
que era la de l'oficina
turística
o l'oficina
d'atenció
al visitant
que podria anar
a l'edifici
del Banc d'Espanya.
És aquesta una de les opcions
que contemplen?
Jo diria que sí,
jo diria que aquesta
és possible
perquè parlem
d'una part
de l'edifici
amb una ejecució
dins dels terminis.
Té a més
una voluntat
de nova tecnologia
i d'atenció
al ciutadà
que és important
i que hi entra
en la filosofia del pla.
Jo crec que aquesta
podria ser una deia
sempre que tinguem
tot com ho hem de tenir
i que tenim les promeses
de disposar
de l'edifici.
Clar,
el més important
de moment
no el tenim.
Clar,
si no el tinc
jo l'hi vaig dir
l'altre dia a l'alcalde
si està
quan estigui
no que estarà
efectivament
quan estigui
jo tindré alternatives
per si de cas.
Al marge de les inversions
al fil
i tornant una mica
al tema dels pressupostos
recordem també
que fa uns dies
va haver-hi una trobada
de diversos tenents
d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
amb les federacions
de veïns
n'hi haurà noves trobades
una precisament
per la setmana
que ve
estan parlant
d'inversions
de fer
de tirar endavant
el 2010
diferents projectes
una mica també
a partir del que
li diuen
els diuen a vostès
les associacions
de veïns
quina és una mica
la filosofia?
Nosaltres estem parlant
una mica de tot
i parlem en tots
també
o sigui
després hem tingut
la taula
aquesta de seguiment
de l'ocupació
i d'entre cometes
de la crisi
ahir mateix
vaig tenir
l'entrevista
ja he tingut
el secretari
d'UGT
i ara tindré
de comissions
i ahir vaig estar
amb el president
de la cambra
o sigui
una mica
són coses
que jo vinc fent
des d'abans
també
quan estava
a l'oposició
en principi
nosaltres hem de ser
molt sensibles
al que perceben
les associacions
que són
molt properes
a les necessitats
veïnals
el que passa
és que també
els hi vam posar
el nostre pla de mandat
que era un compromís
electoral
per tant
hi haurà coses
que es podran fer ara
si estem d'acord
hi haurà coses
que segurament
també seran problemàtiques
per dir
escolta'm
això són
futures necessitats
que estem identificant
i que haurem de posar
amb els pressupostos
si no d'aquí
del que ve
o de futurs
el nivell d'execució
pressupostària
d'aquest any
una d'aquelles
exigences
que recordo
de Pau Pérez
molt
quan estava
l'oposició
n'està satisfet
en quin nivell
estem
ara que ja estem
a finals d'octubre
en quin nivell
d'execució
calcula vostè
el que estem ara
i el que calcula vostè
que acabarem
l'exercici del 2009
a veure
és complicat
perquè aquí
distorsiona
moltíssim
el pla
Zapatero
perquè
inclou
99 actuacions noves
24 milions d'euros
per tant
aquestes
sabem que estaran
al 100%
però clar
d'altres projectes
hi ha
d'enderredits
que han començat
com les escales
del Palau de Congressos
o d'altres inversions
que s'estan fent
que tindran
una execució menor
en qualsevol cas
jo ho he dit
si estic
molt per damunt
d'aquell 19%
que van començar
la passada legislatura
estaré content
en qualsevol cas
i pel que fa
al tema
de l'execució
pressupostària
hi haurà
algunes
d'aquestes inversions
que s'hauran
traslladat
del 2009
al 2010
necessàriament
sí
necessàriament
però penseu
que si poguéssim
fer
totes les inversions
com hem fet
el FIL
amb aquesta
tramitació
i amb aquest
nivell d'execució
això fora l'idea
que tinguessis
el 100%
del cas previst
això és el que es pregunta
el ciutadà
que per què no pot ser
tot igual
no perquè
d'entrada
el FIL
et permetia
per sempre
el tràmit d'urgència
amb la qual cosa
ja canvies una cosa
que amb la llei
és bàsic
i per tant
tota la tramitació
administrativa
s'est simplifica
que és
la nostra lluita
nosaltres ja
tenim projectes
que hem fet
també el primer any
sabeu que jo vaig dedicar
poc
el primer any
era de poca inversió
i precisament
el que vam fer
és projectes
pel futur
i ara
toca que es vagin
materialitzant
o sigui que
de fet
aquest any
es veurà
molt més
del que
en principi
s'havia previst
per acabar
senyor Pérez
fem dos o tres
qüestions
molt concretes
d'obres
relacionades
amb algunes
amb el FIL
i altres
que no
per exemple
parlant del FIL
les obres del Serraio
que fins i tot
han aixecat polèmica
en el sentit
que no s'acaben
que s'allarguen molt
polèmica
interessada
polèmica
entre partits polítics
això sí que és veritat
però quan s'acaben
jo parlaré
com a vicepresident
de Matxa
encara que li toca
sempre al president
com a portaveu
jo estic molt content
de com s'està fent
precisament aquesta obra
perquè penseu
que aquí s'està actuant
del FIL
i també
de pròpia actuació
de reparacions
per part de Matxa
i pràcticament a mitges
és una inversió important
és una inversió
que acabarà
abans dels terminis
que dona el pla
o sigui
acabarem
ara
aquest mes
ja estan acabant
vull dir
abans de final de novembre
estarà tot en gestit
amb la qual
ens quedava temps
i per això
deia que l'interessada
perquè
clar
que no s'esternitzen
una obra
quan està funcionant bé
i quan és històrica
perquè
serà molt interessant
que veieu
el que ens hem trobat
i com està quedant
doncs
jo crec que aquesta
és una d'aquelles
que quedarà molt bé
i que la gent
l'entén perfectament
i que quedarà molt satisfets
La piscina de Riu
que era l'obra més emblemàtica
del FIL
del 2009
s'acabarà amb el temps just
però s'acabarà?
S'acabarà
en tot cas
com que aquesta obra
el FIL
sabeu que
en causes justificades
dóna opció
a prorrogar
jo crec que
s'acabarà
si no
el 31
doncs
dins del mes de gener
jo
pot acabar
a final d'any
però
jo crec que
ens permetran
si ens passem
alguns dies
ens permetran
que no
no tenir cap repercussió
i una última qüestió
que no té res
veurem el FIL
però si amb qüestions
de diners
i amb una obra
que també
vostè ha citat abans
el tema del Teatre Tarragona
que aquesta setmana
l'equip de govern
aprovava una aportació
adicional de mig milió
d'euros
en números rodons
amb el que suposa
d'increment
del pressupost inicial
pot tenir la sensació
del ciutadà
senyor Pere
que també
aquí es va pressupostar
en un moment
una cosa
i ja
en fi
s'ha augmentat
moltíssim
el que ens costarà
a tots els contribuents
al Teatre Tarragona
què n'ha de dir
estem en els paràmetres
ajustats
o hi ha hagut
una desviació
pressupostària
fora del normal
importantíssima
importantíssima
perquè penseu
que
les notícies
estan referides
al que estem actuant
que
sempre va per darrere
o sigui
en realitat
la vida
va per davant
del que puguem
explicar
administrativament
moltíssimes vegades
nosaltres
ens hem trobat
tant en aquest cas
com el de la Caserna
de la Guàrdia Urbana
s'han trobat
algunes
obres
i també
la vorera
de la 340
que estaven
projectades
en el període anterior
i que tenien
un seguit
de mancances
importantíssimes
i també
hi ha una diferència
de criteris
amb algunes coses
molt importants
sobretot
en el cas del teatre
que està afectat
pel codi
de dedicació
i per altres problemes
i que no estava
pressupostada
la caixa escènica
o que no està
pressupostada
un mobiliari
o que no estan
pressupostades
un seguit de coses
o sigui
que
l'import
per la part
d'obra
que es parlava
segurament
serà
molt més
del que això
hem aprovat
ara
o sigui
el que s'està treballant
és un modificat
de molt més import
però
però també
li dic
als meus companys
de l'oposició
quan jo
comenci
i acabi
un projecte
i tingui
aquesta decisió
vostès
m'ho diuen
d'entrada
hem fet
a preu tancat
sense cap
desviació
la gran part
totes
les del fil
que són
99
i estem pensant
aplicar
aquest tema
del preu
tancat
amb la resta
amb els que
es pugui fer
raonablement
perquè aquestes desviacions
a nosaltres
es preocupen
moltíssim
i les hem
venint
denunciant
des de fa molt de temps
en el Teatre Tarragona
estem parlant
ara ja
de 8 milions d'euros
aproximadament
en números rodons
però encara seran més
sí
pel que fa
a la part
d'obra
però encara
ja dic
si no està
pressupostat
el mobiliari
escolti'm
que això
perdona
ho hem dit
del fil
que també dona
un percentatge
per l'equipament
per l'interior
tens el 80 d'obra
però pots posar
el mobiliari
que era un fallo
de l'anterior
si no està
pressupostat
aquí hi haurà
butaques
en un teatre
doncs
un pressupost
i no
fàcil
i ja ha calculat
quan pot costar
finalment
el Teatre Tarragona
bueno
jo crec que
estarà
no
estarà al voltant
d'11
una cosa així
11
12 milions
pot ser
s'havia pressupostat
al principi
dos o dos milions
no
però clar
és que no estava
pressupostat
el mateix
se'n recorda
del Palau de Congressos
que al final
no té caixa escènica
i no la té
i ja no la tindrà mai
i l'altre dia
vam estar a la trinca
i és llàstima
perquè és un espai
boníssim
i no es pot aconseguir
el que tindrem al teatre
en quant a recursos escènics
i en quant a recursos de so
ho deixem aquí
Déu-n'hi-do
hem parlat
de moltes coses
de moltes obres
sobretot
des d'aquest punt de vista
econòmic
senyor Pau Pérez
tinent d'alcalde
de gestió econòmica
i pressupostària de l'Ajuntament
gràcies per compartir
aquesta estona
avui al matí
de Tarragona Ràdio
amb els nostres oients
fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia