Dos minuts i mig, seran tres quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vosaltres,
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
i ens acompanya l'historiador, professor d'Història Moderna
de la Universitat Rovira i Virgili, Salvador Rovira,
acaba de publicar el llibre Els Castellarnaus,
Senyors del Ferro, Amarola, Editors.
El llibre, a grans trets, ve a explicar la història
de 160 personatges d'aquest llinatge de cavallers
que van viure a Tarragona.
Senyor Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Abans de començar l'entrevista, de manera formal,
estàvem allà molt superficialment comentant alguns aspectes
des de la mirada actual del paper que van jugar els nobles en el passat.
I era un paper que ara li veiem aquella cosa romàntica,
de poder, de jerarquia,
però ara ho confirmàvem una mica comentant
que eren els empresaris i els emprenedors d'ara, d'alguna manera.
Sí, en la societat d'anticresi mereixis.
Ara la noblesa no té raó de ser perquè, clar,
és una classe privilegiada i si la Constitució diu
que tots som iguals,
doncs si uns som privilegiats i els altres no,
vol dir que tots no som iguals.
Però si som iguals vol dir que la noblesa actualment
no té raó de ser.
Ara, en l'edat moderna, al segle XVI, XVII i XVIII,
la noblesa sí que tenia una raó de ser
i com molt bé vostè ha dit,
eren la classe empresarial,
la classe dirigent,
la que fèiem obrir l'economia,
especialment aquella noblesa no titulada,
que era la que no es movia dels pobles,
la que no era absentista,
sinó que totes les seves rendes les gastaven al mateix lloc
i, per tant, la seva riquesa generava riquesa
i llocs de treball pels altres.
Per tant, això és com a semblant
a una classe empresarial dels nostres dies.
Li ho comentava això perquè justament el llibre,
en la línia a banda de la història personal,
de cadascun dels integrants d'aquest llinatge,
és un llibre que es basa molt en el paper econòmic,
en la societat de la seva època que van tenint.
I una de les coses que crida l'atenció a els que no som historiadors
és que han d'entrar a veure que els Castellarnau,
que era com si haguessin sortit aquí a la ciutat de Tarragona,
així com un bolet, no, no, no eren,
no procedien de Tarragona,
d'aquí el títol Senyors del Ferro,
perquè he llegit en el seu llibre
que ells el que feien era,
treballaven a les fargues de la vall de Ferrera,
de la zona de l'Inns, tota aquesta zona,
jo no m'ho havia pensat pas,
pensava que venien d'aquí,
i fins i tot el mateix nom ve d'aquella zona, Castellarnau.
Castellarnau, sí.
ells eren senyors del Castellarnau
i d'aquí venen els seus noms.
Sí, són uns nobles una mica atípics.
Són uns nobles, per entendre,
atípics en el sentit de,
si es comparem amb la resta de la noblesa de Catalunya,
són més aviat uns nobles anglesos,
galesos, no, de Cornualla,
aquells que es potaven les mines de ferro,
d'estany, no,
o que muntaven petites indústries,
mentre que aquí la majoria de la noblesa
doncs eren uns rendistes,
o que treien les rendes.
En el seu cas...
La base era el camp, la terra, eh?
Exacte.
Jo no dic que no tinguéssim propietats,
perquè les tenien,
inclús també senyors feudals,
perquè eren castellans d'alguns pobles
de la Vall Ferrera, com ara Oss,
i, en conseqüència, clar,
els seus vessants els havien de pagar
els tributs, les contribucions.
però les tres quartes parts dels seus ingressos
venien de les Fargues,
és a dir, de la indústria cidormetalúrgica,
per dir-ho en un llenguatge una mica semblant al nostre.
Per tant, eren uns industrials, uns empresaris.
I la raó que ells vinguin aquí,
doncs, és que a la segona meitat del segle XVIII,
el camp de Tarragona és com ara,
una segona àrea metropolitana,
per dir-lo així, no?
Reus és la segona...
no dic ciutat,
perquè llavors no ho era,
la segona població de Catalunya,
després, clar, hi havia tot Valls,
hi havia Tarragona, etcètera.
I era un moment econòmicament brillant.
Molt fort, el port començava a construir-se,
i llavors ells venen aquí
senzillament per vendre el seu producte,
per vendre el ferro,
o no, ho baixaven per la Noguera,
per el segle dels rellers,
arribava fins a Tortosa,
ell ho tornaven a embarcar,
llavors d'aquí el distribuïen per tota aquesta zona.
Per tant, va ser una primera visita de negoci,
com si diguéssim.
Sí, sí, i a més a més,
ho van reforçar buscant una bona pobilla,
perquè la fortuna,
les herències,
que estaven una mica així penjant-penjant
en aquell moment,
i diu, si les coses me van maldades,
doncs a veure si trobo una bona pobilla.
La va trobar,
després se li va arreglar l'herència,
va obrir més fargues de les que ja tenien,
i clar,
el primer Castellarnau que va vindre aquí,
que era Carles de Castellarnau i de Castellarnau,
pràcticament totes li ponien,
i la prova que tenia tants de cèntims
és que tot just ha arribat a Tarragona,
compra cases i fa construir la casa Castellarnau
dels nostres dies,
i cal cosa rejada.
Va ser Carles Castellarnau que va construir la casa.
Carles de Castellarnau i de Castellarnau.
I coincidia,
i perdoni la meva ignorància,
coincidia en el temps amb tota aquesta expansió del port,
perquè també van tenir molt a veure els Castellarnau
en el que va ser, doncs,
al desenvolupament de l'activitat portuària a Tarragona.
Sobretot el segon Castellarnau,
el seu fill,
que ja va néixer a Tarragona,
Josep Antoni de Castellarnau i Magrinyà,
la seva mare no era noble,
doncs ell era com un banquer
i un empresari,
i llavors,
com era un home
que per la societat de Tarragona
el veien com acostumat a traficar diners
i saber portar els comptes,
doncs aleshores
li van misproposar,
o ell se va misproposar
perquè te fa falta
qui va fer
més que mica d'un
com a tresorer
de les obres del port.
Llavors, aquí en el llibre
ho reflecteixo,
ell és el gran prestamista,
el gran financer
de les obres del port,
però, òbviament,
cobrant un interès.
I, a més a més,
es garantitza l'exclusiva
de la venda del ferro,
del subministre del ferro
a totes les obres del port.
Certament
que el vent
a més bon preu,
però té l'exclusiva
i, en conseqüència,
no cal amoïnar-se.
Aquí hi ha
dones sortida
una part important
de la seva producció.
I, a més a més,
si les coses van mal dades,
ell, com a tresorer,
el que primer cobrarà
serà ell
perquè el cuidarà
d'administrar-se.
Per tant,
aquella llegenda urbana
que va finançar el port
i que es va arruïnar
finançant el port,
això, res de res.
No, perquè cobrava
els seus interessos.
Exacte.
No era altruista.
Es va arruïnar perquè
la guerra del francès,
l'ocupació de Tarragona
i tot plegat,
i després també
que les lleis de mines
del segle XIX
van fer que les fargues
anessin més enrere.
I després,
els Castellarnau
són força típics
perquè,
normalment,
en la societat anticrègi,
les filles
procuraven no casar-les
perquè el dot
era molt fort
i això feia
minvar la fortuna.
Però els Castellarnau
tenen,
i això els honora,
un gran concepte
de les seues filles
i no les tanquen
en els convents
perquè, tant si tenien vocació
com no,
les tancaven en un convent,
el dot per tant
en un convent
era una misèria
comparat al dot
per casar-se
i ell té set filles
i les casa
i llavors el dot
de les set filles
també el deixen arruïnat.
Però els casa
en famílies benestants
també o hi ha de tot?
En famílies benestants,
clar,
però el dot
és el preu que la dona
tenia del mercat matrimonial,
si se'n permet l'expressió o no.
Si l'adotaves bé,
trobaves un marit
també d'una alçada
social i econòmica
similar, no?
Però tot això
doncs significa
set filles,
set dots
després de la guerra
del francès
perquè pensem,
tots els camps arruïnats,
s'ha de tornar a començar
la mateixa casa
de Castellarnau,
només queden les parets,
s'han de tornar a comprar mobles,
etcètera, etcètera,
en una època de decadència
i a més a més
si has de casar
set filles
ja no va surar.
A partir de la guerra
del francès
es recuperen els Castellarnau
després en el que va ser
la reconstrucció del territori.
Ja no són el que eren,
ja no són ni molt menys
el que eren
i en el decurs
del segle XIX
les fargues
també no els hi van bé
perquè també
hi haven els alts forns,
l'estat ja s'imposa
en el sentit
de la llei de mines,
ells ja,
els senyorius
se'n van a Norris
i en conseqüència
no poden actuar
com uns senyors feudals
i tot això
era una exclusiva econòmica
que abans tenien
i que ara en el XIX
no tenen,
però de totes formes
s'aguanten bé
fins a l'entrada del segle XX,
l'únic que els Castellarnau
de la segona meitat
del segle XIX
ja es veuen obligats
a treballar,
a treballar com a advocats
i molts d'ells,
per exemple,
troben un filó
situant-se
en el Banc d'Espanya
i molts d'ells
són delegats
de moltes delegacions
del Banc d'Espanya
i pràcticament
se situen
i d'aquesta manera
es guanyen la vida.
Altres són doctors
en medicina,
etcètera,
i ho complementen
a les seves rendes,
però les seves rendes
ja no donen
per poder viure
com podien viure
en el segle XVIII i XVII.
Aquesta entrada
en el món
dels professionals liberals
també fan que els Castellarnau
es dediquin a la política,
alguns d'ells?
Sí,
el Joaquim
de Castellarnau
i Balcells
que és net
del Magrinyà,
de Castellarnau
i Magrinyà,
doncs va ser
governador civil
de les Balears,
de Càdiz
i potser
d'una o dues
províncies més
i amb bastantes
legislatures
va ser també
diputat,
diputat
i clar,
vivia d'això.
Aquest va ser
una mà foradada,
estirà més el braç
que la mànega
i va ser el que
va acabar d'arruïnar
tot el patrimoni,
fins i tot la casa
Castellarnau
se la va de vendre
però
el sogre
del seu fill
la va comprar
un miró de reus
la va comprar
i li va donar
a la filla
quan es va casar
com a doti
i llavors la casa
Castellarnau
va tornar
als Castellarnau
indirectament
però es va arruïnar
perquè portava
un tren de vida
superior a les seves possibilitats
perquè clar,
com a governador
com a polític
tot això
ja era un sou
més que suficient
per viure dignament
i a més a més
les rendes
però és clar
li agradava molt el joc
li agradava molt les festes
li agradava molt anar a viàrris
li agradava molt
disfrutar de la vida
i clar
el que se suposa
que havia de fer un noble
a l'època
però amb el XIX
ja podia moderar-se
una mica més
en aquests primers
Castellarnau
que arriben a Tarragona
abans quan vostè
ho comentava
em dóna la sensació
que des del punt de vista
empresarial i de negoci
van ser una mica
avançats a la seva època
respecte a la resta
de la noblesa
sí
inclús
eren d'idees
dintre del tarannà
conservador
perquè clar
qui és conservador
aquell que té coses
per conservar
llavors
es pot dir
que tenien un gran respecte
per als liberals
i eren relativament
oberts d'idees
bé
la cosa mateixa
de respectar
les seves filles
i permetre que es casessin
en comptes de tancar-les
en un convent
ja denota
que eren
diguem-ne
una dreta civilitzada
per entendre's
o de tendències
liberals
i inclús
no els van importar
que les seus filles
es casessin
en liberals
i
eren
en aquest aspecte
unes persones
relativament avançades
amb la mig
de la carcúndia
que llavors
ens representava
la noblesa
al camp de Tarragona
doncs
ells eren
dels més avançats
en l'actualitat
la casa Castellarnau
que és l'emblema
pel qual
la majoria de gent
doncs
coneixem
aquesta
aquesta família
actualment
és de propietat
municipal
el que és Tarragona
els Castellarnau
com a tal
conserven
algun patrimoni
en aquests moments
pràcticament res
solament els béns
que puguin tindre
el Castellarnau
antiquari
per exemple
que li desconec
però
bàsicament
les altres branques
de Castellarnau
bé
hi ha
Castellarnau
de segona
com el mateix diputat
del PP
i de Castellarnau
per tant
la família
però
hi ha uns
que viuen encara
a la Vallferrera
branques
cavaleres
però que també
tenen els seus béns
i a Barcelona
també
hi ha diverses branques
però tots
diguem
el patrimoni
que tenen
són patrimoni
que no els ve
del Castellarnau
sinó que els ve
d'altres mitjans
alguns estan
ben col·locats
però vull dir
no barrejar
de la Déu
Castellarnau
tota aquesta riquesa
no té res a veure
les fonts
són
bàsicament
de l'arxiu històric
és el fons documental
dels Castellarnau
al qual vostè
ha accedit
per elaborar el llibre
sí
hi ha el Castellarnau
el que diguem
era l'arxiu familiar
dels Castellarnau
hi ha una part
que està a l'arxiu històric
de Tarragona
una altra
està a les obres del port
perquè esclar
com ell anava a tresorer
a vegades
casa seva
era com
les oficines del port
i les oficines del port
eren com casa seva
llavors van quedar documentació
i després a Barcelona
també hi ha branques
dels Castellarnau
que tenen molta documentació
perquè venint aquí
se l'endúien
per poder-la estudiar
i després ja no la van tornar
però també
el que m'ha estat molt útil
és el buidat
dels manuals notarials
els manuals notarials
ha estat fonamental
perquè allí
doncs apareixen
totes les escriptures
i després també
s'ha treballat
manuals notarials
de la Vallferrera
gràcies al concurs
de la Lluïsa Casas
que em va permetre
doncs accedir
a una documentació
que per mi
era molt difícil
d'aconseguir
però bàsicament
perquè l'Arxiu Castellarnau
està força ben conservat
i després tenim
tota la documentació
dels manuals notarials
a banda doncs
esclar
de tota una sèrie
de bibliografia
i de documentació
indirecta
però es pot dir
que les dues grans fons
són aquestes
l'Arxiu Familiar
i després
l'Arxiu de Protocols
dels manuals notarials
on escripturaven
Algú pot pensar
si són documents oficials
doncs el llibre
potser és una relació
d'actes i actes
i en absolut
perquè jo no l'he llegit
sempre he fet una mirada
i hi ha moments
que s'entra en allò
que se'n diu
història de la vida quotidiana
vull dir
que pots copsar perfectament
l'ambient
la personalitat
i el perfil
d'alguns dels Castellarnau
a través de naixements
de morts
de relacions
amb la resta de la societat
vull dir
que no és
un inventari
de dades
de documents
sinó tot el contrari
que està tot fent
una història
realment
d'una nissaga familiar
i si tenien algun bon
i alguna barruca
també l'he fet a sortir
també és el que li anava a dir
i donaria per fer
una novel·la
a una sèrie de televisió
i tant
per això que moltes vegades
a vegades s'inventen
llegendes
en tot dels Castellarnau
quan la realitat
dels Castellarnau
és prou dinàmica
en tots els aspectes
per fer una bona novel·la
i una bona pel·lícula
de fet
tinc entès
pel que he llegit
que els actuals descendents
de la família Castellarnau
els ha fet
particular
il·lusió
i emoció
que vostè
hagi fet aquest llibre
els d'aquí Tarragona
no ho sé
perquè no he parlat
els de la Vall Ferrera
però els de la Vall Ferrera
i sobretot
els que estan a Barcelona
que són Castellarnau
de segon com nom
d'alguna forma
aquest llibre
s'ha escrit
en partes
perquè
ells
me van
motivar
perquè
el llibret aquell
que jo ja havia fet
per mi
ja tenia una informació
suficient
i a més a més
el capítol
que vaig fer
en el llibre que es va dedicar
a la Casa Castellarnau
quan fes bibliòfils
de Tarragona
doncs més o menys
jo ja situava la qüestió
l'únic que
fer aquest llibre
doncs he intentat
entrar en les intimitats
dels Castellarnau
i aprofundir
coses
que d'altra manera
no havia aprofundit
perquè era una cosa
molt més lineal
molt més esquemàticament
però aquí
he intentat trobar
els éssers romans
amb les seves virtuts
els seus defectes
que com qualsevol família
van tenir
els Castellarnau
doncs
i és interessant
fer aquesta acotació
perquè insisteixo
el llibre
algú pot demanar
és un llibre d'història
de tallar
que a més
és un llibre exhaustiu
és un llibre molt fet
però és un llibre
que realment
t'endinsa
en el que és
aquesta nissaga familiar
miri que si es fes un serial
Senyors del Ferro
seria un bon títol
no sé què li sembla
penso que sí
a més a més
els retrata
perquè eren això
uns senyors
que controlaven el ferro
i és el seu tret
més característic
jo si m'ho permets
voldria aprofitar
per assenyalar
alguns Castellarnau
que estan totalment
desconeguts per exemple
el Joaquim de Castellarnau
i de Lleupar
que és una branca lateral
va ser un gran científic
un gran naturalista
i un home
de grans dimensions
col·laborador
del Ramon i Cajal
i de més
i aquí a Tarragona
el tenim totalment
oblidat
i òbviament
tampoc no figura
a la Galeria dels Penjats
que per no figurar
a la Galeria dels Penjats
ni el Josep Antoni
de Castellarnau
i Magrinyà
aquest al carrer
tampoc no figura
en la Galeria de Tarragona
il·lustres
home
jo no sé
si són molt il·lustres
però el que sí sé
és que alguns dels Penjats
no són pas
tan més il·lustres
que ells
i si llenço
la suggerència
si s'opre
algun carrer
jo penso
que el Castellarnau
i de Lleupar
que va ser
una de les eminències
científiques
més importants
de l'Espanya
del segle XIX
doncs
trobo que
mereixeria
tindre un carrer
probablement
com la majoria
de persones de talent
va ser una persona discreta
i probablement
per això no hi figuri
tot i que ells
es va escriure
una autobiografia
que sense donar-se
massa autobombo
doncs
va deixar clar
moltes coses
i gràcies a això
el coneixem
però sí
era una persona
relativament discreta
perquè el savi
normalment és humil
doncs és ben cert
jo els hi recomano
de veritat
sobretot a aquells
que volen conèixer
més la història
de la ciutat
i per extensió
la història d'una època
els Castellarnau
Senyors del Ferro
de Salvador J. Rovira
autor del llibre
i professor d'història moderna
de l'Universitat Rovira
i Virgil Iliagre
moltíssim
que hagi vingut a la ràdio
ha estat un plaer de veritat
i jo a vosaltres
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies