Gairebé tres quarts de dotze del migdia.
No em vull ni imaginar els nervis que s'estan visquent en aquests moments
a l'auditori del Caixa Fòrum.
Fins allà hem desplaçat la unitat mòbil perquè a les dotze en punt
està previst que comenci aquest concert dels alumnes
que han protagonitzat un taller musical al llarg de cinc dies,
persones amb algun tipus de discapacitat psíquica.
Fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil, com dèiem,
amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila.
Hola, Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Molts nervis o què?
No, ara estan força relaxadets perquè ja han ensejat,
porten uns dies amb la música com a element principal.
Ara estan força relaxadets, però han volgut donar-nos la benvinguda
per la ràdio, en directe, com dèiem,
i si et sembla escoltarem la cançó de benvinguda d'aquest concert
que començarà d'aquí una estoneta a les dotze.
Per tant, donem l'ordre i començarà.
Som-hi.
Hola, què tal?
Hola, què tal?
No n'arribes, no n'arribes,
no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
A t'arribes, no n'arribes.
Sí, van i van.
Doncs ja ho has sentit, Jolanda.
Déu-n'hi-do, en cinc dies ho han fet.
Només en cinc dies han après totes aquestes coses.
I ara en parlarem que ens ho explicarà una de les coordinadores,
la Carau, perquè ara pensa que els hem interromput una miqueta,
perquè just quan hem arribat estaven assejant alguns dels temes,
estaven ja preparant-se per aquest concert, que serà re d'aquí una estoneta
a les 12, a l'Auditori del Caixa Fòrum Tarragona,
i que per tant, vaja, estan els nervis de fo de pell,
tot i que ara Carau Prats, una de les coordinadores del...
Carau Prats, ho dic bé o no?
Carau Roca.
Ah, Carau Roca, d'acord.
Sí, hi ha un altre Carau que també...
Ah, hi ha dos Carau.
Sí, però amb un altre projecte de Barcelona.
Ah, val, d'acord, d'acord.
Què tal, Carau? Déu-n'hi-do, cinc dies d'intensos, suposo, eh?
Sí, sí, són uns dies molt importants perquè és poc temps, en el fons,
però sabem que a vegades aquest petit estrès del poc temps
fa que encara hi hagi més energia, segons com.
A més, totes les cançons, per exemple, aquesta que hem sentit en directe
a la ràdio, a la de benvinguda del concert,
són totes fetes per vosaltres.
Exacte.
Nosaltres tenim la voluntat de fer sortir la seva pròpia creativitat.
O sigui, sí que nosaltres som els que som músics professionals,
com a monitors, i tenim tota l'obligació de posar pautes.
Llavors, proposem que ells busquin el tema, l'argument de la cançó,
la lletra, l'estem treballant rítmicament,
de manera que ja hi ha aquella part d'ells,
de la voluntat seva del que vulguin parlar.
Per exemple, vam dir, hem de crear una cançó sobre el bon dia o benvinguts.
Una cançó de benvinguda, vam dir.
O també vam fer una que és del que fan ells al seu taller de treball.
Llavors, a partir de les idees bases que diem,
ells comencen a buscar motius.
Els escrivim, els practiquem rítmicament,
alguns d'ells tenen nocions musicals
i ja fan aportacions també de melodia.
I l'únic que fem nosaltres és com el cuiner que acaba de fer el plat,
de buscar què combina amb què.
Però diguéssim que hi ha molta aportació seva musical.
De vestir una miqueta la vostra feina també.
Sí, nosaltres ens encarreguem de crear una mica les pautes del joc,
sabem què combina amb què,
perquè per això som els professionals de la música.
Però potser ells tenen tanta intuïció
que inclús també fan propostes.
Llavors, mirem què pot anar bé.
Si no acaba d'anar bé, podem donar-nos el toc convenient.
Però, de fet, sempre ens sorprenem,
perquè hi ha una gran capacitat artística per part seva.
Per exemple, en aquest taller també hi ha hagut
la col·laboració de dues persones
que voluntàriament ens han llegit poemes.
Llavors, aquests poemes els hem musicat.
I a partir d'aquí es fa aquesta peça.
Perquè abans, previ, quan no estàvem encara en directe,
que assajava una de les cançons,
m'imagino que és el que comentaves
de què és el que fan ells als seus centres.
Tocaven els xivòfons, no és fàcil,
va prendre en cinc dies totes aquestes melodies.
Vull dir que és una feina que, déu-n'hi-do.
Sí, amb això tornem a recordar la idea
que nosaltres podem facilitar
que aquestes melodies tinguin més èxit,
posant com al seu abast
les notes que són les importants.
Per exemple, aquests instruments que sentíem
són de teclat,
d'instruments orf.
Llavors, aquests instruments
són molt educatius, molt didàctics.
Podem treure o pujar tecles.
Llavors, amb les pautes
de l'esquema musical harmònic,
fem la combinació de dient.
Per tant, hi ha una llibertat prèvia
que ells puguin tocar aquelles notes lliurement.
No tenen prohibicions.
Perquè hem tret les dolentes, per dir-ho d'alguna manera.
Però això no exclou que ells
hagin de tenir una aportació rítmica, en aquest cas.
I hem quedat de pedra
al sentir motius rítmics
de l'alçada professional.
O sigui, realment tenen una capacitat
que impressiona.
Nosaltres estem impressionats.
No sonava, sonava molt bé.
Suposo que també la satisfacció vostra
d'aquest projecte deu ser important, també.
Molt. De fet, era el projecte
que personalment, ara parlo en veu pròpia,
que tenia jo des de sempre
a l'hora de treballar amb la música.
D'una banda, ja he pogut fer un treball
amb el clarinet, que és el meu instrument,
com a instrumentista professional.
Però, d'altra banda, educativament,
jo sempre tenia molta fe posada
en donar un cop de mà
amb aquest món
de persones que tenen
la discapacitat tipificada intel·lectual
o amb problemes mentals,
però, en canvi,
hi ha unes capacitats que hi són
que sempre quedaven a l'ombra.
I llavors, amb experiències ja
que tenia jo com a professora
amb alumnes individualment,
ho captava molt clarament.
Llavors, gràcies a la Fundació La Caixa,
aquí sí que s'ha d'aplaudir la idea
de posar tots els recursos
de material, perquè com has vist
està ple d'instruments molt especials,
perquè són instruments,
alguns d'ells fabricats expressament,
per poder ser molt malejables,
que no tinguin una delicadesa extrema.
Perquè a vegades hem fet tallers
amb nens de vuit anys, de set anys,
amb una hiperactivitat
o amb una petita agressivitat
i no es tracta d'anar a patir ningú.
Però llavors, un cop ja tens el material adient,
la voluntat seva sempre hi serà,
perquè aquestes persones ens donen la lliçó
de venir amb més voluntat i amb més entrega
que potser els alumnes o les persones
que ens dediquem habitualment a aquest ofici,
perquè ells estan molt nets.
I per això, per mi,
que ja fa anys que treballo en aquest món,
m'anima molt tornar a recuperar forces
veient aquesta gent.
Doncs un projecte realment molt interessant
serà a partir de les 12 que es podrà veure
el fruit d'aquest treball.
Jovanda, vulguis dir alguna cosa?
No, més que res, si podies parlar
amb algun dels artistes, així molt ràpidament.
Ara mania anava, a veure què em diuen.
Carau, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé.
Serà, com dèiem, a les 12.
Ara, Jovanda, han sortit tots una mica
a fer el cigarret, a estar una mica per aquí fora.
A veure si algú ens vol dir alguna cosa.
Vinga. Hola, bon dia.
Com estem?
Bien.
Tu ets un dels participants, eh, al taller?
Yo soy el de los tambores.
El de los tambores.
Sí.
Tu eres de Tarragona.
Sí.
Jo he estado 15 años en la banda música.
Entonces, pues, cuando vine aquí,
pues yo ya tenía más o menos un poquito de idea.
Tenías un poco de idea, eh?
Sí.
Porque he tocado la caja, la corneta, el bombo,
y la banda música de Tarragona.
I què heu fet durant aquests dies?
Em comentava la Carave, que havíeu donat idees
per fer cançons, totes les cançons són vostres.
Ha sigut interessant, això?
Sí, está muy bien porque después
teníamos que decir nosotros las cosas
para poner un poquito de lo nuestro y eso.
y le ha salido muy bien, en todo.
Bastante bien.
¿Nervioso para el concierto?
No.
¿No?
No.
No, porque como he hecho un montón de cosas,
no tengo nervios para nada.
Això es bufar y hacer empollas.
Sí.
Moltes gràcies.
A ti.
I encara n'hi ha uns quants més per aquí.
Estem a fora, Joan d'Ara no plou, eh?
Perquè ara estem aquí amb una petita terraceta
que hi ha aquí al Caixa Fórum Tarragona,
que estan tots una mica descansant,
doncs perquè, vaja,
perquè el concert arribarà d'aquí una estoneta.
Hola, bon dia.
Hola, buenos días.
¿Cómo estamos?
Muy bien.
Una de les participants també al taller, eh?
¿Qué tal?
¿Cómo han anat aquests cinc días?
Pues hemos trabajado mucho
y la Queral y el Albert han sido, pues, fantásticos.
¿Qué habéis hecho estos cinco días?
Cuéntame un poquito.
Pues lo que hemos hecho es como una especie de grupo
y probar diversos instrumentos
y esto nos ha dado energía para un montón de días.
Esto no se olvida nunca.
¿Y tú has tocado algún instrumento, tú?
Yo nunca.
Bailar sí, pero tocar ningún instrumento nunca.
Y ahora estoy bailando, pues, y cantando, que te he visto también.
Sí, cantando.
¿Y el chivófono?
Sí.
¿Qué tal esto del chivófono?
Bien.
¿Difícil o no?
Yo os he visto que, vaja, el ritme era perfecto, lo haciais muy bien.
Sí, ha sido una experiencia muy bonita.
¿Nerviosa para el concierto?
Pues sí, la verdad es que sí.
¿Un poquito?
Sí.
Un poquito nerviosa.
Muchísimas gracias, eh?
Gracias a ti.
Vinga, va.
¿Y qué te sembra, Joan, si paramos con alguien otra?
A ver qué nos explica, a ver cómo ha anat esta experiencia.
Bon día.
Bon día.
¿Cómo ha anat, esto?
Muy bien, estoy contentísima.
Sí.
Estoy entusiasmada.
¿Quién ha estat la teva función estos cinco días?
Has tocat algun instrument, has cantat, has ballat...
Cantar, i l'instrument que toco a la cançó irlandesa és la pandereta.
No és un instrument brillant, però és la meva aportació, petita aportació.
Cadascú la seva aportació, oi?
Sí, és molt bonic.
I què tal?
I aquestes cançons, quina és la que més treta?
Abans comentaves una cançó irlandesa.
Heu fet moltíssimes cançons.
Moltes cançons, des d'africanes, blu, irlandesa.
Jo me quedo amb la meva, perquè per això participo en aquesta.
Clar que sí, home.
I va de benvinguda, que també t'he vist cantar, no?
Sí, canteu tots.
Canteu tots.
Tots plegats, amb il·lusió que ho fem.
Ha sigut una esplendista fantàstica.
Jo m'imaginava més por la costa, i en canvi es nota que són músics, que són professionals.
Us agradaria repetir-ho, doncs?
Jo m'apunto a la propera el que sigui.
Que vagi molt bé el concert.
Gràcies.
Concert que està a punt de començar, no?
Està a punt de començar, sí, sí.
Recordem que és obert a tothom, que és el Caixa Fòrum, a partir de les 12 del migdia,
si voleu veure el treball que han fet aquestes persones amb determinades discapacitats psíquiques,
doncs la veritat és que pinta molt bé, eh?
Sí, sí, realment és això.
L'auditori estava ple, pensa que hi ha una quarantena de participants aproximadament,
tenen aquest escenari ple d'instruments, els xilòfons, les guitarres, els bombos,
vaja, forces d'instruments per fer un concert.
Comentàvem per qui va obert-ho, deia una mica, és que ens durarà una hora aquest concert,
vull dir que un espectacle d'una horeta que realment estarà molt bé, ja ho veieu,
els participants estan entusiasmats amb aquest projecte, amb els músics,
i per tant un projecte molt interessant, Jovanda.
Un projecte que es materialitza al punt del migdia a la ciutat de Tarragona
i que no ens han volgut perdre des de la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Gràcies, Josep Arrila, Joan Maria Verdrán, fins després.
Fins després, que vagi bé.
I només un minut i seran les 12.
Començar aquest concert a aquest fòrum, mentrestant el que nosaltres us podem oferir és un breu repàs de la...