19 de juliol de l'any 1937.
A un quart de 10 de la nit,
tres trimotors de bombardeig passen per la ciutat de Tarragona.
El resultat, 51 persones mortes i 47 ferides.
El dia 19 de juliol de 1937, a les 21.15,
la ciutat feia la seva vida normal i tranquil·la,
sota l'esclat nocturn del seu enllumenat habitual.
Era l'aniversari del fracassat aixecament facciós
i el poble havia considerat la diada quasi bé festiva.
A l'hora esmentada, una gran part del veïnat
romania a la llar després del sopar.
Amb tot, a la Rambla 14 d'abril,
pel motiu més amunt exposat,
hi havia encara força animació.
Per altra banda, la diada es presentava
a que els centres polítics i sindicals
es veiessin al vespre molt concorreguts
en la celebració de l'aniversari
de la formidable resposta donada per Catalunya
als militars sublevats.
La conmemoració havia de resultar força més plaent,
encara sí, que en altres llocs.
Pel fet que, havent tingut la ciutat
fins abans de la proclamació de la República
fama de reaccionària,
el dia 19 de juliol
es palesava prou tot el contrari,
posat que la força armada,
confabulada amb els facciosos,
ni tan sols s'atrevia a llançar-se al carrer.
Els alts comandaments de la facció així ho sabien.
Tampoc ignoraven que allò esdevingut a Tarragona
havia contribuït positivament
al fracàs del pretès aixecament a Catalunya.
No ens ho podien perdonar
pel fet en si mateix
i per l'odi tradicional
que els militars reaccionaris
han sentit sempre envers els catalans.
El seu rancor no estava satisfet
ni havia, en esclar,
renunciat a la revenja.
Quina ocasió millor pensarien
en el seu furi intern
que l'aniversari del fracàs
per tal de fer sentir
a l'antiga metròpoli catalana
el pes del seu rancor venjatiu?