Aquí seguim en directe el darrer tram del matí de Tarragona Ràdio,
en directe des de la Rambla Nova.
Som just endavant del Teatre Metropol, l'estat de la ràdio.
Estarem aquí tot el dia, perquè recordem que el programa ja tardes,
entre les 5 i 2 quarts d'avui, també l'emetrem en directe
a través de la ràdio de la ciutat i també a través d'internet
poden veure les imatges, no només del programa de ràdio, esclar,
sinó de l'ambient que es pot viure a la Rambla en aquests moments
a través de la mateixa plana web de la ràdio, tarragonaradio.cat.
En directe i amb un autor, que podríem dir que és un dels autors
destacats del dia, ja fa una estona que està entre nosaltres
i no ens pot fer gaire cas de moment, perquè està dedicant llibres
exemplars del seu llibre de canapés.
Aquests petits capricis, és el Salvador Arimany, deixarem que acabi
de signar aquest llibre, tot i que avui estaran en diferents espais
de la ciutat, a diferents llibreries, signant exemplars del seu llibre
que ha fet amb fotografies de Josep Borrell García Pons.
Ara acaba de signar, Salvador Arimany, bon dia.
Hola.
Sí, sí, jo com que estava vostè signant exemplars, dic, deixa,
que el deixarem que continuï signant i que tingui els molts lectors que té.
Ara vindran aquests senyors que li han demanat que signés el llibre.
Espera, que tu llegeixo.
A veure, que llegirà la dedicatòria en directe.
Sí, senyor, així m'agrada.
Montserrat Roca.
En cas de ser bona cuinera, ja que t'has atrevit a fer pastíssols,
notaràs que fer canapés encara és més senzill.
Bona cuina i salut.
Efectuosament, Salvador.
Moltes gràcies.
Ens va per Montserrat, el llibre del Salvador Arimany, dedicat.
Salvador.
Té temps, un segon.
Un segon que...
Sí, un segon que estem fent una entrevista en directe
i després, en tot cas, li deixem el Salvador per vostè.
És el que té una agenda molt atapaïda, Salvador, avui, eh?
Eh?
Que té una agenda molt atapaïda.
No, res.
Què dius? I m'ha dit que vagi de pressa,
que ha d'anar signant un segon.
Has vingut tota l'hora.
Tota l'hora, eh?
Bé, és clar.
El segon llibre, que bé que està sortint, no?
Sí.
Està tothom entusiasmat, amb aquest llibre de canapés.
No ho sé.
Jo sí que ho sé.
Estem a la...
Sí, sí, estem en directe.
Llavors torna'm a fer la pregunta...
Doncs li torno a fer la pregunta, només faltaria.
Estic de l'orella.
Vol que em posi a l'altra banda?
No, no, no, tranquila.
No, Salvador, que li estic dient que aquest llibre està tenint també molt d'èxit.
L'anterior que va fer, que era de rebosteria, de dolçús,
però aquest de canapés està tenint èxit pel contingut,
però també és que és un llibre preciós, de format amb tapadura.
Li han fet un llibre extraordinari, eh?
Algú el veure, el de l'any passat, com estava les explicacions,
perquè, esclar, l'altre llibre hi ha una cosa molt difícil de fer,
que és portar el tècnic d'un obrador,
perquè a l'obrador tot és mesurat i tot és...
Ara em sent millor?
Posem l'auricular?
Em sent millor?
No, no.
No?
Millor sense auriculars.
Doncs vinga, ja m'acosta a dir.
O sigui, el tema de l'altre llibre era un invent de què...
Molta gent me preguntaven,
escolta, Arimanya, ho plegat, però jo menjava allò vostre,
aquella tortada vostra, aquell pres d'Istano,
aquells tocinets del cel.
Bueno, doncs, i vaig voler posar a la cuina de casa meva,
vaig anar fent les coses, prenent nota, mirant correccions,
i vam deixar la cosa ortodoxa de com es fa amb un obrador de pastisseria,
on se treballava molt bé i on se feien les coses molt professionales,
perquè estàvem al cas de les novetats, de la maquinaria nova,
de... la ciència he descobert molt aquest temps i n'apreníem, això.
I això em dolia que es perdés i, havent dit, tantes persones que tenien aquest interès,
vaig fer aquest llibre.
Per tant, és com tenir el Salvador Arimany a casa.
Quan volem cuina, és com tenir-lo a vostè, no?
Bueno, una mica sí, hi ha molt bons.
Els hi posava el número de telèfon,
si us trobeu parats amb alguna cosa, truqueu-me.
A veure, amb el llibre anterior i amb aquest,
jo crec que hi he agafat una miqueta,
i si m'equivoco, vostè em rectifica,
el sentit del Salvador Arimany.
Amb la seva trajectòria professional i prou conegut com és a Tarragona,
diu, per què fa llibres el Salvador Arimany?
I jo tinc la sensació que el Salvador Arimany fa llibres
d'allò que creu que li falta a la gent que li agrada la cuina.
És a dir, que vostè no fa llibres per si diu,
canapés, la gent diu, aquests canapés tan bons,
que jo vull fer a casa.
Calla, que faré un llibre perquè us pugui ajudar, no?
És aquesta la idea.
Sí, això és exacte.
Exacte.
Jo ampliaria als professionals
que els canapés sempre han tingut una espècie de por.
A les cuines grans,
el canapé, els caps de cuina, són perucs.
Per què?
Perquè els canapés estan acostumats a fer-los a l'hora del servei,
perquè hi hagi canapés,
s'han de fer de pressa,
i si els començan, els se retracen,
aquells canapés estesos al bufet,
comencen a doblegar-se.
En castellà hi ha una frase que diu
abarquillar, no?
Hauríem de dir ennaulat.
Bé, passa això.
I llavors aquell pa rasca,
i el pa ha de ser...
No llueix, aquell canapé.
Ha de ser com un cervell.
El menjat-ho, i amb la composició de les coses,
el canapé no hem de fer arrossegar a la gent, no?
Per això ja tenim postres carquinyoles.
Clar.
Bé, bromes a part,
el tema que has dit és exacte.
Jo n'anomeno llacunes
que hi ha dintre la gastronomia
després de les publicacions que hi ha,
totes les revistes cada setmana porten coses.
molts llibres de cuina avui dia, eh?
Molts.
Moltíssims.
Molts, molts.
Però els llibres de cuina autèntics
són els que jo tinc a casa.
Els útils.
Els que fem servir.
Els que estan bruts.
Els útils.
Els que estan bruts, que dic jo.
Perquè els fem servir.
Són enciclopèdies.
Ah, clar.
Són totxos de llibre
fets per cuiners primers del segle passat
i tant francesos com catalans i com espanyols.
Llavors, aquí hi ha tota la ciència.
I això és com el Quixota.
La gent que el té,
m'imagino que no se'l mira, no?
L'obra tant en tant.
Parlant del seu llibre de canapés, Salvador,
a veure, jo reconec que és un llibre
que només treuré un cop a la setmana, un cop al mes
perquè tu menjaries tot, d'allò, eh?
Sí.
És curiós perquè a casa ens agrada molt fer canapés
però no sortim del pa de motllo
i vostès fa propostes que es poden fer a casa
que tenen un resultat espectacular
posats a la safata
i que, home, tenen una elaboració.
Però que estan a l'abast de tothom.
Però fixa't bé la facilitat de les coses.
La gent que té una mica de formació
per a la vida
no improvisa
si no és del tot necessari
que et trobes en una circumstància molt especial.
Però si tu saps que diumenge tindràs un dinar
i tindràs això,
dius, on pots començar a fer?
O canapés?
O tindre sempre en un lloc sec
venen uns paquets d'unes tartaletes
de tres o quatre sentits,
ho estic explicant també al llibre,
i això es té a casa.
Si ets previsor pots fer coses molt...
Si ets donat allò, escalfes al forn,
les passes pel forn
i com que són
fesses riques
amb mantega,
rebenen de seguida
i allò
és com una tartaleta
que vas a fer.
Bé,
no dic de fer les tartaletes
perquè allà sí que hi dóna feina
i ningú...
Però es poden comprar fetes,
com vostè diu, eh?
Llavors,
aquestes tartaletes,
doncs,
tens una llana d'almejas,
de barbaretxes,
d'escopinya,
no?
De tollina.
Tens una terrineta de caviar,
de caviar danès,
del vermell i tot això.
Llavors,
només cal fer un picat,
jo al llibre no li poso aquest,
però és això,
un picat de pa,
de pa estovat,
una mica amb el suc de...
De la pròpia llauna.
De la pròpia llauna.
I pastat,
un picat d'escopinyes
o d'almejas,
carregues,
sinó d'aquesta xilena.
Sí, sí.
Com a saboritzant,
perdona-ho al fons de la tartaleta,
i està,
a damunt,
doncs,
s'hi posa una mica de caviar,
una mica això,
o una maonesa,
i llavors,
a damunt,
doncs,
una escopinya,
o una cruisa.
Per tant,
ser previsors
i tenir un material bàsic a casa,
i després el que és important
és saber combinar
els gustos,
i que després
queden bonics
a la vista, no?
Sí, però ho fixem bé.
Per exemple,
si treballes amb marisc,
no pateixis massa
que hi posaràs,
perquè el marisc
te dominarà
que hi posis,
dominarà,
i allò té gust de marisc.
o sigui que el marisc té un avantatge
que nosaltres
en diem
saboritzant.
El marisc
saboritza, no?
Inclús,
doncs,
si tens el congelador
gambetes pelades,
eh,
les passes
per l'aigua calenta,
un casso d'aigua calenta
abans de què vull,
les treus,
són fortes,
dures
i gustosíssimes,
no?
Llavors,
en poses un parell
segons el tamany,
a damunt de la tartaleta
i a sota
pots haver posat
a tres o quatre
dades
el mateix.
O sigui,
és per facilitar això.
També fa canapés dolços
al llibre.
Hi ha canapés dolços
també.
I utilitza
la fruita seca.
Bueno...
Unes tartaletes
amb quatre vellanetes
i queden lluïdes
i maques,
no?
Sí,
això és molt...
La fruita seca
que disposem
en aquesta zona
és meravellosa.
Com a...
com a
descobrís del tot
l'ametlla marcona
que tenim
al cap de Tarragona.
Aquesta ametlla
és riquíssima
perquè
té una
una quantitat
de components.
Jo sempre dic
que l'ametlla
i l'avellana
és una fusta
enriquida.
Clar,
com
quan és bona
o més bona
o menys bona.
Com més bona
és...
Com més component
tingui a dins
de la part
que no és fusta,
no?
Exacte.
Ens la passem,
no ho notem,
però...
Però...
Doncs tenim
aquest llibre
dels canapers
em diuen
que ha de marxar.
Em penso
que el porten
a signar
exemplars
a alguna
de les llibreries.
Sí, sí,
perquè ja em fan
senyals
de que ha de marxar.
Senyor Ari May,
no sé si hi haurà
un tercer llibre
en funció
que vostè
un dia
vegi
que hi ha
una mancança.
El que he dit
de les llacunes
jo ara
no en trobo cap.
Però la pot trobar
algun dia,
no?
Qui sap.
No ho sé.
És un llibre magnífic
amb fotografies
de Josep Borrell
García Pons,
les fotografies
extraordinàries
en la seva línia
i que edita
Arola
i aquesta casa
l'empresa municipal
de mitjans
de comunicació
i estem molt contents
de veritat que sí.
Jo, doncs mira,
aprofito
per donar les gràcies
a la casa
també
perquè
va ser els que van creure
en mi
veient el llibre
que vas presentar
tu
de l'any passat
I va ser un plaer
fer-ho
ja l'hi torno a dir
A més a més
que que he dit
clar
que ho va fer
molt bé
molt bé
Bueno,
em va respallar bastant
Bueno,
també com està respallant
vostè ara a mi
Salvador
moltíssimes gràcies
enhorabona
i que sigui un bonic
dia de Sant Jordi
de veritat que sí
És molt maco
a més a més
el que li m'acompanya
avui
Moltíssim
tot és perfecte
Moltes gràcies
Gràcies,
molt bon dia
i ja pràcticament
estem arribant
al final
del programa
Jordi Sorinia
que el tenim aquí
de Barman
perquè què fem
al matí de Tarragona Ràdio
ja com una tradició
Per Sant Jordi
s'ha de brindar
ens agrada el cava
el respectem
però nosaltres
no concebim
un dia de Sant Jordi
sense brindar
amb la Rosita
i sobretot
tenint al costat
Pep Pérez
Pep,
bon dia
Bon dia
Jo és que no hagués estat
un Sant Jordi
si no haguessis vingut
I sense balsos tampoc
És que ja forma part
de la tradició
des de la primera Rosita
Sí,
vam començar
a la primera
i cada any
estem aquí amb Valtrus
des de la primera Rosita
que érem uns desconeguts
el Pep i la gent
de La Gardènia
de Cerveses La Gardènia
i aquesta casa
ens vam conèixer
i vam dir
però quina iniciativa
més valenta
més agosarada
i mira
aquí els tens
anar fent
cada Sant Jordi
una cervesa diferent
una cervesa diferent
a veure si al final
arribem a saber fer cervesa
home
amb la noia
que teniu allà
encara la teniu
a veure si ara
posaré la gamba
no, no, no
encara la tenim
val a dir que aquest any
no sé si recordaran
els bullens
de Tarragona Ràdio
que vam tenir la fortuna
de visitar
les instal·lacions
de la Gardènia
vam veure
com elaboren
vam conèixer
les instal·lacions
i a més vam entrar
en el que és
diguem-ne
el més secret
de la Gardènia
que és aquell laboratori
on s'experimenta
amb cervesa
les coses
més inversemblants
i que després
surten rocites
com la d'avui
la Pican
sí, allà
és un barbero
que és com la canalla
allí fem
les barrelles
i les putingues
i d'allà
surten
les rocites
diferents
el Jordi
ens ha fet
de barman
ara ja seu
Jordi descansa
perquè portes
tot el matí
amunt i avall
fem primer un tastet
i després
parlem de la Pican
sí, perquè encara
no l'he tastat jo
tampoc
no l'he tastat
l'última va ser
la d'Avellanes
de la Fira
del Cuber
i aquesta és
la nova creació
de la Gardènia
tastem-la
i direm el que
ara en aquests moments
és el moment
menys radiofònic
del món
perquè aquesta
Marcipe Pérez
tastem-la
que bona
ai que té
té com una cosa
fruitada
digue'm què és
va
què maduixes
no
què té
té culiandre
gingebre
gimones
gimones
del Mediterrani
i
i
i la flor
ja t'ho diré
de la canela
no
la flor de canela
no
a veure
que ho direm per aquí
hi ha una cosa
Pep
que has dit
ibiscus
ibiscus
que és aquella flor
tan bonica
gran
que és com una campanilla
enorme
i això diuen
que és afrodisíac
per això
l'hi heu posat picant
i l'ampolla
està avillada
de color rosa
sí
rosa claret
una miqueta
per
conjuntar-me
el dia d'avui
quan has dit
gengibre
m'heia recordat
que el teu col·lega
comentava
el dia que van anar
a fer el reportatge
sí
perquè estic provant
gengibre
i el francès Lledó
que ens acompanyava
i tu mateix
que miraves
que em diem
no puc fer res
és ell
ell és el químic
ell és el que està
tot el dia
putinejant
amb els trastos
no és que sigui
el químic
el que passa
que de petit
no li havien fet
les marreneries
que feien els criuts
i ara disfruten
no el deixaven a casa
i s'ho porta a la feina
és que quan va dir
gengibre
jo dic
home
gengibre
jo sé que hi ha cervesa
de gengibre
exclusivament
que és un producte
molt anglosaxó
però el gengibre
amb una cervesa
fet aquí
sonava estrany
i escolta
és una combinació
extraordinària
jo ja dic
jo no l'havia provat
perquè com sempre
com sempre se passa
que sempre s'han dit
que o no arribem
o es passem
aquesta vegada
per fer una mica
d'issons
hem fet
mil cent ampolles
i se l'han esgotat
i la gent diu
que poc hem fet més
però és que vosaltres
aneu així per la vida
feu edicions limitades
per crear expectació
no
d'aquí cinc anys
hi haurà una fira
de col·leccionistes
de recites
i ho veuràs
ja comencen a haver
col·leccionistes
de recites
entre tu i jo
ho fem
d'entrada
seria per fer això
però la veritat
és que no sabem més
i a vegades
se queden curts
i a vegades
se queden llars
quan en sabeu més
ja saps que
m'has de vendre
un paquet d'accions
sí
ara quan fem
l'ampliació de capital
tu tens preferència
jo tinc preferència
estic a la llista
de compradors
i els ullers
de ràdio
també tenen preferència
Jordi
què et sembla?
bé
molt bé
a més
des de tenint en compte
que no hi entenc
res a cervesa
no no
jo tampoc
però
així se'm estress
continua tenint
la característica
aquesta de la rossita
d'una cervesa
a copa llarga
d'acord
amb molt de cos
però aquesta és un pèl
més lleugera
que la resta
sí
és veritat
entra millor
entra millor
sí
com diu ell
és més resfascant
i entra com millor
no està
no està tan
tan passada
a la boca
és una copa
que no és per fer
de 10 minuts
és una copa llarga
de 30-35 minuts
i aquesta
entra encara
un palet
millor
que la resta
en aquest sentit
i sense entendre
ni un borrall
tot i que m'agrada
la cervesa
la rossita original
com si diguéssim
jo la veig més de copa
de seure
i amb aquesta
jo faria unes tapes
mira què et dic
la pròxima
ja portaré
unes tapes
i les tapes
que no t'ho dic
oh que m'ha pensat
que és per favor
es pensa que som
tan interessants
que li estem reglant
que li estem reclamant
la taula de formatges
no és això?
no no
però és veritat
que generalment
la rossita
sempre s'ha considerat
una cervesa
de copa
de conversa
de tertúlia
jo aquesta rossita
picant
la veig per acompanyar
també
doncs això
d'una mica
el menjar
amb alguna cosa
que és en la línia
que van també
les grans marques
de cervesa
avui en dia
i no els hi farem propaganda
que ja en tenen prou
sí
ja en tenen prou
i van una mica
a missó
amb expectatives
de fer cerveses
que puguin combinar
així
amb tapes
i un entrant
per dinar
Pep
jo no sé si m'ho crec
però com que sóc
confiada de mena
crec que no l'haguéssit
estat abans
fes la teva valoració
a veure
jo
com sempre s'hi dic
que jo
cervecet no soc
i per mi particularment
el que m'agrada més
és l'arribori
que és més refrescant
més solau
com ara dir
una marca comercial
que li agrada més
que la rossita
ja
no
i que es pot fer
la cervesa al seu gust
no
i aquesta
aquesta l'he trobat
l'he trobat
no sé si
perquè acompanya el dia
que tenim un dia
molt calorós
però l'he trobat
molt refrescant
i entra molt suau
aquestes també
les vendreu a Austràlia
perquè hi ha molta gent
que no ho sap
la cervesa a rossita
no només es ven
no només es pot trobar
als bars de Tarragona
a diferents locals
de Barcelona
n'hi ha
d'altres punts
però es ven la rossita
en punts tan exòctics
com a Austràlia
sí
però a Austràlia
aquestes
l'ediciós limitades
li hem fet arribar
alguna
perquè la tastés
per no dir que no
perquè com entra
a la pàgina web
però allà
sabem tenen
l'original
i la d'Ivori
i com es va crear
aquest contacte
amb Austràlia?
a la fira
a una fira de Barcelona
va vindre
aquest bon home
la va tastar
li va agradar
i va dir
que la volia
així com ara
estem també
a Inglaterra
a Finlàndia
a Finlàndia
a Noruega
i entre mig
però van sortir
bolets
com explicava
fa un moment
així
a Microtancat
que van tindre
l'opció
de vendre
a un país
africà
i no va acabar
de quallar
perquè
els africans
tenen el que tenen
la distribució
en aquests països
sobte
des d'una empresa
modesta
petita
amb moltes ganes
amb molta creativitat
la distribució
a Catalunya
i a la resta
de l'Estat
com la tenim?
continua sent encara
l'escull
perquè la Rosita
acabi de...
Sí, és diguéssim
és la porta
de sortida
perquè
el tindre
per tota Espanya
doncs molta gent
ha portat els productes
contacten
gent estranyera
i això
s'està obrint
bastantes portes
Per què costa tant
de que arregli
a Catalunya
la resta de l'Estat?
És una bona cervesa
és un producte d'aquí
té qualitat
Jo em penso
que és el que sempre
hem dit
aquí
ja se va costar
tindre la cultura
del vi
la cultura
del cave
i això
amb el temps
costarà
que la gent
agafi una mica
la cultura
del cervesa
com tenen
en altres països
Jo saps
aquesta cervesa
que li veig
molt de futur
d'estiu
Sí, per la terrasseta
Per la terrasseta
la trobo molt refrescant
Per un dia com avui
Per un dia com avui
Molt refrescant
molt lleugera
molt fresca
deixa un gustet
a la boca
molt dolcet
molt bo
Sí, sí
És per un dia
que sota calor
a la terrasseta
contemplar el mar
és ideal
Col·leccionistes
i no col·leccionistes
per trobar la rossita
picant
la trobem
als punts habituals
de venda
que es diu
al mateix punt
que venen
la rossita normal
aquí a Tarragona
perquè fora de la Tarragona
no la trobaran
I com tenim
el sector de la restauració
en quant a la rossita?
Aquí, local?
Bé, bé
l'únic que
com tots sabem
amb la crisi
tothom
tothom
s'aqueixa
tothom
està esperant
que a veure si
ara
amb el bon temps
tot torni a reviscular
però bueno
anem tirant
de moment
portem
la mateixa tendència
quant a quantitats
que portam l'any passat
que ja és molt
pels temps que corren
que pels temps que corren
com diu ell
ja és molt
portar la mateixa quantitat
de ventes
encara puc tenir expectatives
de ser accionista
doncs
sí, sí, sí
tenim rossita per temps
eh
jo
la teva expectativa
és accionista
pots fer-ho?
que vols ser expectativa
de guanyar i calés?
ah sí
això també té roig
no, no, però fins que no
doni dividendos
jo no em faig accionista
perquè accionista
t'hi pots fer
jo crec que ara mateix
però clar
ja ho sé
i m'obriríem la porta
com a tothom
però a veure
si vés el capital
t'obrim la porta
molt ràpidament
ja ho negociarem en privat
això
perquè no és qüestió
de parlar de calés
els gots són de plàstic
però jo crec que es mereix
un brindis
la rossita
la cervesa
la gardènia
un exemple empresarial
d'aquesta ciutat
les ganes d'aquesta ciutat
d'aquest camp de Tarragona
les ganes d'un grup de gent
que van apostar fa quant ja?
ho deies al començament
de l'entrevista?
4 anys
que estem
ja oficialment
fa
avui farà
el segon any
en fàbrica pròpia
i que vam iniciar
el projecte
fa 4 anys
i quantes rossites
diferents tenim ja
en el catàleg?
4
4
la original
la d'Ibori
la d'Avellana
i la de Rosas
i la de Rosas
i la de Pican
molt bé
doncs avui brindem amb Rosita
farem clean clean
no se sentirà
però brindarem per un Sant Jordi
què t'ha semblat Jordi
la impressió que has tingut
de tota la Rambla?
bé, molt ambient
un dia fantàstic
i recomanem a la gent
que ara al migdia
a partir d'aquí
aproximadament mitjoreta
quarts de dues
si la gent es pot escapar
és un dia en què
encara fa molt bon temps
disminueix una miqueta més
l'afluència
i és un dia en què
es pot passejar
és un moment en què
es pot passejar
gustosament per la Rambla
i és el moment de comprar els llibres
això sí
perquè a la tarda
òbviament s'hi pot passejar igual
però si busques alguna cosa
molt concreta
d'entrada
és probable que s'hagi acabat
i dos
que no ho trobis a les plesatgeries
a causa de la germació
segurament
gràcies Jordi
Pep Pérez de Cerveses
la Gardènia
tantats com sempre
de tancar el Sant Jordi
amb tu i amb la vostra Rosita
que és una mica nostra
també
tu saps que li tenim molt de carinyo
però ha sortit bona
sí
molt bona
sí senyor
com se nota
que tens ganes excepcionista
què et penses tu
que de gratis
us ho faria jo això
gràcies
Pep moltíssimes gràcies
gràcies a vostès
per apostar
gràcies a vosaltres