Aquí seguim amb tots vosaltres en directe des del Saló d'Actes
de l'Organització Nacional de Sex, de l'ONCE, a la ciutat de Tarragona,
una vegada més ens han cedit les seves instal·lacions
i tota la seva col·laboració per crear aquest punt de trobada,
més que programa especial, de diferents persones
que representen algunes, subratllo una vegada més,
aquesta paraula, algunes de les entitats
que treballen en el món de la discapacitat.
Ens havíem quedat parlant amb la Pilar,
que amb el Josep formen part d'aquest programa de voluntariat,
Quedem, i el Josep jo no sé què li va inclinar
i com va arribar a la Fundació Privada a l'ONADE
i participar d'aquest programa.
En principi, a mi he estat amb l'Anna.
Llavors, aprofitant que estic dins de l'associació
d'excursionisme de Torredembarra,
doncs bueno, quedem amb nois per sortir a caminar
per els camins, en principi, per camins del terme de Torredembarra.
Et quedes una mica col·lectivament per fer excursions,
passejades...
Exacte, quan ens sembla,
a l'enveig els hi va bé i en altres també,
sortim per camins, per Torredembarra,
però bueno, que també pot sortir,
si convé cap a Creixell, la Mora, sortir al carrer.
El Javier apuntava abans una cosa,
a micròfon tancat,
hem parlat de moltíssimes coses,
materials, emocionals, reivindicatives,
però la vida personal a vegades es pot fer molt complexa.
Quan hi ha una discapacitat del tipus que sigui
i quan parlem de vida personal,
parlem de relacions sexuals, per exemple,
la Javier, que és una qüestió que a vegades
són persones que tenen discapacitat psíquica...
Sí, o de parella.
O de parella, eh?
Històricament, diguem,
hi havia una mica la creença
que totes les persones amb discapacitat
érem asexuals.
Ero com els àngels.
Més o menys.
Ja no teniu sexe.
Amb el temps,
amb el tema de físic,
sembla que ja està clar.
Alguns fins i tot han fet intents de tenir parella.
Per això li passa a persones
que no tenen discapacitat,
que fan l'intent només, eh?
No, però, Javi,
si em permets,
si aneu a qualsevol bar
o qualsevol lloc públic,
hi ha tres lavagos,
homes, dones, discapacitats,
i això ja dona per suposat
que no hi ha sexe, no?
El tema, crec que un tema molt pendent
és aquest mateix tema
aplicat a les persones
amb discapacitat psíquica.
Jo tinc molt bona relació
amb els companys de síndrome de Down.
Tarragona és un tema
que els preocupa molt,
l'estan vivint amb joves
amb síndrome de Down,
i m'agradaria que vosaltres
també diguéssiu la vostra, no?
Per la vostra experiència.
Sí, sí, sí.
Bueno, és com havíem dit
una mica més ampli, no?
És tota la faceta de vida independent, no?
Quan decideixen
que volen marxar de casa,
quan decideixen
que volen tindre parella,
nosaltres inclús tenim persones
que han arribat a casar-se
i que tenen fills.
Socialment això es veu molt malament.
Molt malament, sí.
Sí, molt malament.
Sembla, disculpeu,
potser és una mica ofensiu, no?
Però sembla quasi com si fos un teatre,
que no fos real, no?
Que es fa una escenificació
perquè s'han posat tan passats
que al final n'hi ha famílies
que se deixen.
tot i que he de reconèixer
que s'ha de respectar molt
les famílies i el seu patiment
perquè tampoc tenen eines socials
com per assumir.
I cadascú ho assumeix
a la seva manera.
Llavors això limita la persona.
Però ells realment
arriben a una edat
que com qualsevol altra
té inquietuds de tot tipus, no?
I vol sortir
i comença a descobrir el seu cos,
comença a descobrir
un interès per a altres persones
i vol tindre relacions afectives
de tot tipus.
I clar,
nosaltres hem de ser el fil,
com si diguem-ne l'oli, no?
Perquè allò rutgi
entre la confiança que ens té la persona
i moltes vegades ens diu
i ens explica
als treballadors socials,
al personal d'atenció més directa
i la família, no?
De que tenen dret
a tindre aquests espais.
Que el que no pot ser
és que els desenvolupin
pel carrer
o de qualsevol manera.
Que han de tindre espais
per treballar
les relacions afectives
de tot tipus.
I el problema no el tenen ells.
Suposo que el tenen les famílies
amb aquesta por que deies, no?
I si ja havia apuntat les famílies.
Sí, sí.
En Sebastià va guanyar
dos premis d'interpretació
a la pel·lícula Jo també,
que el noi és un síndrome down real.
i que ha plantejat
moltes alternatives,
moltes interrogants, no?
Molts, molts.
No, no.
És un dels temes
que s'han de treballar activament
perquè
i s'ha de posar molt d'oli.
Aquest any passat
vam fer un taller
que es feien
quatre experimentals
a tota Catalunya
amb el que agafàvem
per una banda
especialistes
en sexualitat
i en relacions afectives,
per una banda
persones que tenien interès
en apuntar-se a aquest taller,
no era obligatori,
per una altra banda
professionals
i per una altra banda
famílies.
I va ser molt interessant,
va ser molt divertit,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè es visualitzaven
les pors
de tots plegats,
perquè també moltes vegades
en persones
amb discapacitat intel·lectuals
el que passa és que
n'hi ha
un sentiment de culpa,
també.
No saben,
perquè com que veuen
aquest rebuig
per part de la seva família
acceptar-ho,
pensen que estan fent
alguna cosa malament,
saps?
El que diu el Javier
és probablement
és molt encertat
perquè ara així
en una taula
i en un programa
de ràdio
queda molt bé
que tots diem
que bonic,
dues persones
que tenen aquesta discapacitat,
no passa res.
La realitat
en el dia a dia
és una altra.
Sí,
certament.
i jo suposo
que estem sempre
a cavall entre allò
que sembla
i allò que és
i que ens dona
la quotidianitat.
Mira,
jo sempre ho dic,
tant de bo,
d'aquí a uns anys
no estiguem aquí
parlant d'aquest tema,
això voldria dir
que totes les persones
tenen reconeguts
els seus drets bàsics
i que tenen dret
a viure
d'una manera
com qualsevol altra,
que no necessiten
un dia internacional
per recordar
que són ciutadans
de ple dret
i que de moment
no els tenen,
aunque estiguin reconeguts,
no en poden
fer ús
perquè no n'hi ha
les eines socialment.
Però a veure,
per un moment
i ja quasi
entraríem ja
en el darrer tram
del programa,
a maní de teatre
de l'Once
ens farà una representació
teatral molt breu
de les activitats
que faran el dia 13
i a la lectura
del Manifest
en volem també
convidar
a Victòria Pellegrin
que hi intervingui.
Però a veure,
imaginem per un moment,
imaginem,
ja sé,
fem un esforç,
llei de la dependència
que funciona,
finançament a tot arreu,
tenim tots els serveis
materials i econòmics
per tota mena
de discapacitats.
No,
no m'he begut l'enteniment,
estem fent un escenari imaginari.
Amb tot això,
les persones
amb discapacitat,
els hi faltaria
alguna cosa?
No els hi faltaria
la corresponsabilitat social
que abans parlàvem?
Ah, bueno,
jo això sempre ho dic.
Perquè això no costa diners.
i això també està mancat.
Deixem de banda
les institucions,
parlem de la societat.
És la imatge social
de la discapacitat.
Jo crec que
una virtut del dia 3
és no només reivindicar,
sinó
donar,
entendre a la gent,
crec que això és
un esforç
que hem de fer nosaltres,
que la discapacitat
és
una cosa
normal
i aquest fet divers
no només és normal,
sinó que és positiu
pel conjunt
de la societat.
Ferran.
Nosaltres sempre
hem intentat
treure aquesta
imatge
de la persona
discapacitada,
però fent-lo
des de la presència activa
en tot,
en tot el que es pugui fer,
tant en la vida social,
vida laboral,
vida de parella,
vida familiar.
L'acceptació
de la discapacitat
com una cosa universal
i dins de la societat.
Venint cap aquí,
tu t'has adonat
que moltes vegades
ja no era
l'impediment físic
de la ciutat
o de les barres
arquitectòniques,
sinó que s'hem trobat
amb problemes
de civisme
o de gent
que no ens impedia
els nostres drets.
Llavors,
el civisme
de la gent
entraria també
ja no un problema
nostre,
sinó un problema
de la societat
si és més
o menys cívica.
Esperanza.
Bueno,
jo som molt positiva
i això que has dit
m'ho puc imaginar ja.
Podem ser positius
i crítics positius.
Sí, sí, sí.
A més a més
és que crec
que no hem d'estar
esperant
que la mare administració
ens resolgui els problemes.
O sigui,
els problemes
no són de l'administració
d'aquestes persones
ni de les seves famílies
o el seu entorn.
És realment
un tema de valors.
Se'ns ha oblidat
reconèixer la diferència
com una cosa
que dona,
no que treu.
i a casa nostra
ja heu vist
el que ha dit l'Anna
no ens agrada
el terme de discapacitat
nosaltres sempre diem
que totes les persones
tenim capacitats
diferents
i que hem de trobar
el nostre
lloc a la societat.
Jo també penso
que les persones
en general
la societat
el que li impedeix
que tot això
rutlli
d'una manera
normalitzada
és que n'hi ha por
si són limitadores
per falta de coneixement.
llavors
una de les virtuts
que crec que té
el programa
del voluntariat
és que
obrim casa nostra
perquè tothom
pugui entrar
i sortir
a dir la seva
a rebre
i a donar.
I si tots
fossin capaços
de tindre
aquestes actituds
de vida
quotidiana
tot seria
molt més fàcil.
Josep, micro.
Ens acostem ja
en la recta final
com dèiem
Victòria Pellegrin
entre moltes coses
que poden servir
un dia com aquest
i això és una
apreciació personal
que ja sé
que no ho hauria
de fer
però vull fer-la
és que posa en valor
la tasca
de la societat civil
de com les entitats
i les persones
són capaces
amb totes les limitacions
i no físiques
ni psíquiques
sinó les limitacions
que pot tenir
l'associacionisme
al que les persones
ens entenem
en el dia a dia
la tasca
que fan
les persones
generalment
per necessitat
de les pròpies famílies
per treballar
en aquestes qüestions
que són els vostres
interlocutors
els que feu la gestió
des de la política
no Victòria?
Evidentment
A veure
jo sí que volia dir
que m'encantaria
que aquest escenari
que has plantejat
tot just ara
fa un moment
doncs fos una realitat
evidentment que sí
dèiem la implicació social
és fonamental
evidentment que sí
nosaltres
fa ja
aire bé dos anys
vam traslladar
al Servei Municipal
de la Discapacitat
que es trobava
a Serveis Socials
amb una relació
precisament assistencialista
el vam traslladar
a polítiques d'igualtat
és un acte
de, bé
filosòfic
però sí que pensàvem
que la persona
amb una discapacitat
com qualsevol altra ciutadà
podia anar a Serveis Socials
a buscar qualsevol recurs
al qual tingués dret
però que l'àmbit de treball
que s'havia de plantejar
era precisament
la consecució dels drets
dels drets bàsics
de les persones
dit això
crec que sí
aquí
tot i que l'administració
no ha de ser
una administració proteccionista
sinó que hem de permetre
que es vagin generant
iniciatives
nosaltres sí que
crec que podem donar
un gran suport
amb aquestes iniciatives
des del punt de vista
de treballar
la sensibilització
des del punt de vista
de treballar
donant difusió
de fet
hem apostat
per qualsevol
exposició
de pintura
vull dir
donar-li
exactament
des de la conselleria
al mateix nivell
que qualsevol altre acte
que ens arribi
de qualsevol altre àmbit
és a dir
intentem
treballar
els drets
bàsics
més fonamentals
fins allà on podem
com a col·lectiu
sí
però sobretot
com a persona
i crec que és aquí
el missatge
que hem de donar avui
hem d'obrir-nos
a la societat
la societat en general
l'ha de conèixer
el desconeixement
és un dels nostres
més grans enemics
i estic seguríssima
que és una de les barreres
de les quals no veiem
parlàvem de barreres invisibles
el desconeixement
és una de les més
més importants barreres
que tenim en aquests moments
tenim barreres físiques
que les veiem
que costen de superar
però sobretot
ha d'haver una implicació
i crec
que també són moments
ara
moments de crisi
en repassar
com deia Esperança
repassar
el concepte de valors
i posar-los en evidència
i avui
jo crec que
amb el programa d'avui
jo crec que m'ha enviat
un missatge molt clar
del
del
del
del que és la discapacitat
i què es pot fer
tenim una feina individual
cadascun de nosaltres
com a ciutadans
de trencar amb aquestes barreres
tenim un manifest
els dies D
tots tenen manifestos
jo no vull pensar
a qui els redacta
per posar d'acord
a tothom
en el cas d'avui
o d'altres dies D
que en sabem
que el calendari
el tenim ple
hem de
llegir el manifest
jo no sé si ho fa
el Javier
el Ferran us heu posat d'acord
més o menys
més o menys
podeu fer-ho a dues veus
cap problema
i comença
vinga Javier
el motiu del dia internacional
de les persones amb discapacitat
el COCARMI
vol donar a conèixer
el seu posicionament
respecte a la realitat
que viuen
en temps de crisi econòmica
les persones amb discapacitat
i les seves famílies
les dades confirmen
que la discapacitat
és un factor determinant
quan parlem d'exclusió social
i en alguns casos
de pobresa
és un col·lectiu
que davant les circumstàncies
actuals de crisi econòmica
pateix com pocs
com pocs altres
els efectes d'aquesta situació
si habitualment
les persones amb discapacitat
triguen més
a sentir els efectes
de les èpoques
d'abonança econòmica
són en canvi
les primeres
a patir les conseqüències
de la pèrdua
de llocs de feina
les darreres dades
demostren
com la crisi
està perjudicant
molt especialment
l'ocupació protegida
i les empreses
d'iniciativa social
davant d'aquesta situació
COCARMI
reclama
a les administracions públiques
mesures ràpides
i efectives
per pal·liar
els efectes
d'aquesta crisi
a un col·lectiu
que habitualment
viu situacions
de desavantatge
vers altres segments
de la societat
en aquest sentit
COCARMI
insta les administracions
a
1. aplicar
un pla de xoc
contra la progressiva
destrucció
de llocs de treball
ocupats
per persones
amb discapacitat
un col·lectiu
amb mayors dificultats
per la seva
reinsecció laboral
dades recents
mostren
com a Espanya
el 67%
de la població
amb discapacitat
està inactiva
laboralment
2. fomentar
la contractació
pública i socialment
responsable
com a element
per afavorir
la inclusió social
a Catalunya
l'índex d'atur
de persones
amb discapacitat
està per sobre
del doble
de la mitjana
i l'administració
i les empreses
poden
i han de fer
el primer pas
per reduir
aquestes
dramàtiques xifres
3. tenir
especialment
en compte
la situació
de múltiple
discriminació
a l'hora
de prendre
mesures
per combatre
la crisi
pensem
evidentment
en la situació
de les dones
amb discapacitat
doblement
discriminades
pel fet
de ser dones
i discapacitades
i que són
les que
representen
una major
vulnerabilitat
a efectes
d'una crisi
econòmica
l'ocupació
de les dones
amb discapacitat
amb prou feina
supera el 25%
4. augmentar
les dotacions
pressupostàries
destinades
a les polítiques
de discapacitat
i a considerar
les necessitats
reals
del sector
a l'hora
d'elaborar
aquests
pressupostos
5. implantar
millores
en la fiscalitat
de les persones
amb discapacitat
aquestes persones
han d'incorre
en costos
elevats
per arribar
a un nivell
de vida
digne
i adequat
derivant-se
una menor
capacitat
contributiva
que cal paliar
amb la incorporació
del sistema
tributari
de beneficis
fiscals
que afectin
de manera directa
o indirecta
aquest col·lectiu
calen reformes
de la regularització
actual
en funció
de la capacitat
normativa
de la Generalitat
pel que fa
a l'impost
sobre la renta
de persones físiques
impost sobre
successions
i donacions
impost sobre
transmissions
patrimonials
i actes
jurídics
documentats
mesures
en definitiva
que s'encaminen
cap a un reconeixement
definitiu
del valor
de la diversitat
com a element
indispensable
en la construcció
d'una societat
inclusiva
i respectuosa
amb totes les persones
moltíssimes gràcies
Javier
gràcies Ferran
a vosaltres
gràcies Esperanza
moltíssimes gràcies
Josep
Pilar
Miquel
gràcies
Anna
moltes gràcies
eh
Victoria
gràcies
acabem fent una mica
de teatro
però del de debò
eh
en tot cas
els actors i actrius
de Maní de Teatre
de l'11
si volen passar
al seu escenari
que és casa seva
jo mentrestant
m'acosto
fes-me un petit
no no no cal que et moguis
gaire no
una miqueta aquí
si tenim poquet temps
i volem acabar
amb teatre
Juan i Fuentes
Santa Llúcia
eh
el dia 13
és la vostra patrona
i com cada any
heu organitzat
un seguit d'activitats
no?
sí
cada any
nosaltres celebrem
aquest dia
perquè evidentment
és la patrona
i bueno
és la cluenda
d'un any complicat
i d'un any
doncs
com d'altres
que hem treballat molt
doncs
per coses
com hem parlat
avui aquí
no?
el grup de teatre
de l'11
ha fet cosetes
per ahir
té algun que altre
reconeixement
i ha estat
anfitrió
fins i tot
de trobades
de grups teatrals
si més
si no em falla
la memòria
que em podria fallar
no?
sí
sí
sí
el grup de teatre
ja porta una història
i porta molts anys
i sí que va ser
anfitrió
a la mostra de teatre
que vam fer aquí
a Tarragona
fa tres anys
ja
hi ha algun que altre
acte intern
allò
sopar
o dinar
però després
hi ha activitats
de les que pot gaudir
tothom
vols que et vaig a buscar
el programa
si et sembla
te'n recordes
sí?
doncs vinga
contentem
algun dels actes
que pugui venir tothom
aquí a l'11
fer
bueno
dels que pugui venir tothom
nosaltres tenim
el grup de teatre
que actuarà
el dia 10
a les 7
i que bueno
està convidat a tothom
que vulgui veure
l'obra sencera
que això és un fragment
i ja està
després el que fem
és una exposició
perquè durant tot l'any
tenim
tallers de manualitats
de diferents coses
que fem l'exposició
durant tota la setmana
qualsevol que vulgui
pot vindre a veure-la
i després el que fem
són activitats internes
nosaltres
perquè bueno
és una mica
també
per exemple
el dia 9
doncs fem una sortida
en la nostra gent gran
i anem a veure
el Museu Arqueològic
de Tarragona
el dia 11
fem una festa
pels nostres voluntaris
perquè també
jo crec que són
persones que s'ho mereixen
i que han estat
col·laborant
amb nosaltres
en qualsevol activitat
i coses
i bueno
fem una festa
per ells
el dia 12
celebrem una repella
que és de Santa Llucia
al Totem de Mar
que aquí qualsevol
que vulgui
compartir amb nosaltres
també està bé
i després hi ha la nostra patrona
que fem la missa al matí
i el nostre diner de germano
al migdia
doncs com ha dit la Juana
i tothom està convidat
tenim ja
tres de les actrius
de maní de teatre
alguna d'elles
ens podria avançar
quina és l'obra
que representareu
per Santa Llucia?
és una obra
de Maribó
un autor francès
i es diu
Entre l'amor i l'atzar
doncs vinga
quan vulgueu
aquest petit fragment
amb el que ens voleu obsequiar
i tanca aquesta edició especial
del Matí de Tarragona Ràdio

contestar que sí
Calla
que no vull sentir
les impertinències
i sàpigues
que no ets qui
per comparar
el meu cor
amb el teu
el meu cor
és com el de tothom
què us fa pensar
que el vostre
pot ser com el de ningú?
no
si vols més extravagant
encara em diries
que
que sóc així
té igual
igual
jo ho veuríem
Liset
encara em faràs enfadar
no és la meva intenció
però
a cada vegada
quin mal puc fer jo
si dic al senyor
que teniu ganes
d'estar soltera
primer
que no has dit la veritat
no m'hi trobo
pas malament de soltera
que no acceptaríus
a l'home
que us ha destinat?
no ho sé
pot ser que no m'agradi
i això m'amoïna
ai
diurem que el vostre promès
és un home
de gran mèrit
que és amable
ben plantat
que no es pot ser
més espiritual
que no es pot tenir
un caràcter millor
que més voleu
podeu imaginar
un casament
més tendre
i una unió
més deliciosa?
Deliciosa
que n'ets de Tanoca
quines expressions
la veritat senyoreta
és una sort
que un enamorat
d'aquesta mena
si avingui a casar-se
amb totes set iuts
pot ser
que no en trobaria
ni una
si la festegia
que no es trobés
en perill de casar-se
sense cerimònia
galant
ben fet
i ja ho teniu tot per viure
l'amor sociable
i espiritual
vet aquí el que assegura
la bona convivència
re noi
tot és del bo i millor
en aquest home
l'únic i agradable
ho té tot
sí
en el ratat que en fas
sí
diuen que se li sembla
però es tracta
tan sols
d'un diuen
i pot ser
que jo no compartís
aquest sentiment
és un home seductor
diuen
i gairebé tan se val
tan se val
tan se val
és una afirmació
bestra amb bòtica
és una afirmació
molt assenyada
els homes seductors
solen ser factos
ho he constatat
si es fat
ho fa mal fet
però fa ben fet
de ser seductor
i també diuen
que fa goig
i què?
i tant
es pot perdonar
de vegés i bona planta
per mi et queda dispensat
són ornaments superfluos
com n'hi ha món
si mai m'arribo a casar
aquests ornaments
seran substancials
no saps de què parles
de casada
vius més estona
amb l'home raonable
que no pas amb l'home atractiu
resumint
tan sols li demano
que tingui bon caràcter
cosa molt més difícil
del que sembla
tothom en parla bé
del propi caràcter
ai però qui l'ha de suportar
que pot ser
no fingeixen els homes
sobretot
si tenen talent
n'he vist tants
que són d'allò
més agradables
amb els seus amics
i la seva fesomia
avala
tot i cadascuna
d'aquestes qualitats
aquell senyor
té cara de ser un home
ben amable
deien els uns
d'Ergasteyn
és ben cert
contestaven els altres
jo mateixa ho he dit
la seva fesomia
no enganya
sí, sí
refiem-nos
d'aquesta fesomia
tan dolça
i tan agradable
que ha de separeix
els caps d'uns minuts
substituint-la per un rostre
fos, brutal, ferotge
que es pareix tota una família
Ergasteyn s'ha casat
l'esposa
els fills
el cervell
no li coneixen
sinó aquesta cara
aquesta fesomia
reflexions
que haurem de comprovar
en directe
el proper dijous
dia 11
quan venim del pont
perquè tothom
està convidat
a les 7 de la tarda
aquí al Saló d'Actes de l'11
l'agrupació teatral
l'amaní de teatre
representarà
el joc de l'amor
i de l'atzar
tot sencer
moltíssimes gràcies
noies
quins trossos d'actrius
moltíssimes gràcies
a tothom
i tots els que heu vingut avui
al Saló d'Actes de l'11
Juan i Fuentes
moltíssimes gràcies
per deixar-nos una vegada més
aquest espai
i ara ja hem de posar
el punt i final
al matí de Tarragona Ràdio
aquesta edició especial
amb motiu del dia
de la discapacitat
moltes gràcies
també a tots els companys
de la casa
que han donat suport
a aquest programa
no volia deixar-me ningú
Rosó Arimany
Jaume Amella
Lluís Comas
Joan Maria Bertran
el Miquel
el Josep
en fi
que el matí de Tarragona Ràdio
torna demà
a la seta en punt
acabeu de passar
un bon dimecres
o un bon dijous
és dijous no?
havíem perdut la noció del temps
adeu-siau