This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Mientras tanto, mi niña, tu mano en mi mano va, sonidos dormidos, los tuyos silencios vivos, tu oro, solere pa' mi, lerele.
No dejes que este mundo roto, estrope, tu sonrisa, lerele.
No dejes que este mundo roto, estrope, tu sonrisa, lerele.
Si la vida es un momento, penitas pa' afuera, echalas al viento, suéltale mi sobrío, vacila otra vez tu camina.
El ruido de afuera, a mí no me dice nada.
Mientras tanto, mi niña, tu sonrisa me da verdad, entre calma y tormenta, la marea así nos lleva.
Mientras tanto, mi niña, tú alzaste mi vela, tu respuesta sin palabras, suplidos de esperanza, que gira la veleta, de mi solerele.
Ara són dos quarts d'una del migdia, sis minuts.
Us dèiem que la ciutat de Tarragona és acollidora de turistes,
és acollidora d'aquests joves que participaran en el nou festival internacional de música de Tarragona.
I des de fa molts anys també és l'escenari de les vacances de molts nens i nenes que venen dels camps de refugiats del Sàhara.
Tenim entre nosaltres la Núria, ella és una de les integrants de Hamada,
és l'entitat que gestiona, que articula el fet que algunes famílies de Catalunya en general i d'aquí de Tarragona en particular
tinguin a casa seva aquests hostes tan particulars que també ens acompanyen.
Avui, Núria, molt bon dia. A veure si et deixen un micro. Compartiràs, em penso, el micro amb el Xec.
Em penso que et tocarà. Bon dia, Núria.
Bon dia.
Benvinguda. I a mi m'agradaria, després de saludar la Núria, saludar Buhari.
Buenos días, bon dia.
Buenos días.
¿Te aceptas un poquito el micròfono?
Sí.
Ah, sí. Muy bien.
També em saluda Mimi. Hola, bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Xec, que comparteix el micro. Hola, Xec, bon dia.
Hola, bon dia.
Joseín, hola.
Hola, bon dia.
¿Qué tal?
Bien.
¿Y cómo está la Nachú?
Bien.
Nachú, ¿lo he dicho bien?
Nachú.
Bien. Yo creo que me he acercado bastante.
¿Qué tal, Núria? Quant fa que estan aquests nois i noies aquí a Tarragona?
Doncs aquests nois van venir, el primer autobús va venir el dia 24, un altre el dia 25 i l'altre el dia 27.
El dia de Sant Joan, ja, eh?
El dia de Sant Joan.
Van començar en dia festiu. Quants nens i nenes han pogut venir enguany?
Doncs aquest any han vingut 51 a l'associació i a Tarragona en concret han vingut a Tarragona capital 12 nens.
Respecte a altres anys, si fem copets no sentirem la Núria. Respecte a altres anys, Núria, han pogut venir més o menys nenes, perquè recordem que no és una qüestió de voluntat.
És una qüestió de mitjans, és una qüestió de dificultats administratives, polítiques i tot un seguit de dificultats que sempre teniu cada any.
Sí, a veure, en principi han vingut quasi t'igual que l'any passat.
Es peten de riure, eh?
Han vingut quasi t'igual que l'any passat, l'any passat vam venir 56 nens, aquest any han vingut 51, tenim alguna família amb llista d'espera també, però més o menys igual.
Escolteu, parlem quan us pregunti, sabeu per què? Perquè la Núria està explicant, m'entenen en català, Núria?
Sí, bueno, jo sé que el xec sí que m'entenen en català. ¿Vosotros m'entendéis en català?
Jo poco.
Poco? Pues escuchamos un poquito a Núria y luego hablamos todos, ¿os parece?
Sí.
Porque yo tengo muchas ganas de que m'expliquéis qué habéis hecho hasta ahora.
Sí, vale.
Dejemos que Núria nos explique cómo llegasteis.
Sí, me parece que os gusta mucho hablar, podréis ser futuros periodistas y locutores de ràdio.
Continuem explicant això, Núria, en tot cas.
Bé, et comentàvem, deies ara sobre l'any passat, et dic que més o menys han vingut igual, han vingut 51 anys,
l'any passat van ser 56, però alguna família ha quedat en llista d'espera, per la qual més o menys estem igual.
Què heu fet fins ara? M'imagino que com és habitual, doncs primer, posar-los una miqueta en forma,
el període d'adaptació, revisions mèdiques, no? Allò clàssic que ja ho teniu molt per la mà.
Exacte, de fet fa molts pocs dies han començat, els han començat ja a fer les analítiques,
estem a l'espera dels resultats, el que doncs presentava alguna anomalia d'altres anys,
i alguna cosa, doncs ja se li ha fet la revisió, el xec, per exemple, ja ha anat a l'oculista,
presentava un problema de visió, ja ha anat, i ara estem tots, doncs, a l'espera dels resultats de les analítiques.
Quines mitjanes d'adaptes teniu en guany?
Entre 8 i 12, com cada any.
8 i 12 anys.
Hi ha uns nens repetidors i, doncs, uns altres de nous.
Els repetidors repeteixen en famílies, també?
Sí, alguns sí, altres, doncs, per circumstàncies personals, doncs, de les famílies no ha estat possible,
però, bé, per tots s'ha trobat alguna família que puguin estar amb ells.
A veure, que teniu ganes de parlar, doncs parlem, hablemos, si tantas ganes tenim de parlar.
Jo tinc moltes ganes de que expliquéis, me expliquéis, a mi i a les persones que us estan oyendo,
que havéis hecho hasta ahora.
Por ejemplo, Buhari, a què t'has dedicat des que arribaste aquí?
Pues ir a la piscina, a ir a la plaza,
i el dia 6 i s'ha començat el spli i estem contentos.
I estaréis amb altres nens també que van al spli.
Sí.
Con la família que estan, ¿hay niños de tu edad també?
Sí.
¿Sí? ¿Cómo se llaman?
Uno de aquí o de...
De aquí, de Tarragona. No de tu casa, de aquí, de Tarragona.
¿Hay niños també de tu edad, la família? ¿Tienes hijos, niños como tú?
Sí.
¿Y te acuerdas cómo se llaman?
Sí.
¿Cómo se llaman?
Isaac.
Isaac. ¿Y qué tal con Isaac?
Bien.
¿Sí?
Sí.
¿Habéis hecho? Es que esto a veces pasa, ¿eh?
Que las personas nos conocemos y o nos caemos bien o no.
Sí.
Y esto va como va.
Sí.
Entonces, bien de momento.
Sí.
¿La comida qué tal?
Muy bien.
Porque cuando vamos fuera de casa, esto de la comida a todos nos pasa.
Muy bien.
¿Qué te gusta?
A mí me gusta la pizza.
Ah, la pizza. Bueno, eso es internacional.
Eso, lo que es la comida de la tierra, pues como que no.
Mimi, ¿tú qué tal estás?
Bien.
¿Bien?
Sí.
¿Hay otros chicos o chicas en la familia donde estás en Tarragona?
Sí, una chica.
¿Cómo se llama?
Marta.
¿Y qué tal es Marta?
Bien.
¿Bien?
¿Sí?
Muy bien.
Muy bien.
Hombre, no, no bien.
Muy bien.
¿Nos puedes explicar qué has estado haciendo más o menos hasta ahora y qué te gusta hacer?
La playa, la piscina, la plaza.
Pues oye, pues oye, yo todavía no he ido a la playa, ¿eh?
¿Qué?
Que yo todavía no he ido a la playa, me estás ganando.
Jo m'imagino que la platja, Núria, és el que més li atroco a qualsevol.
Bueno, com a qualsevol no, perquè ells el problema de l'aigua no és el problema de l'aigua que tenim nosaltres.
És una altra història.
Efectivament, els agrada a tots la platja i sobretot la piscina.
Crec que els agrada molt la piscina també.
I Mimi, en quant a comidas, ¿también te gusta todo, como abujari?
Sí.
¿La pizza también más que otra cosa?
¿Algo más te gustará?
Hamburguesas.
Las hamburguesas.
Es que estos niños son todos iguales en el mundo, ¿eh?
Parece mentira.
Che, ¿qué tal? ¿Cómo estás?
Muy bien.
Que has estado en el oculista, ¿verdad?
Has anat al metge que et vegi els ulls.
Sí, els ulls, les gotes.
I què tal? Les gotes? I estàs bé ara? Comences a estar millor?
Sí.
Trobes molt millor.
Com és que el txec entén el català?
Que és el segon any que està aquí, o...?
És el segon any, aleshores, a casa, com que tots parlàvem en català, vam pensar que li seria més fàcil,
els sentins tot el dia, parlar en català, que no que li canviéssim i li parléssim en castellà,
que es faria com una mica embolic, no?
Aleshores vam començar a parlar en català, vam veure que l'entenia bé i que, doncs, s'expressava bé i així fem.
Ara aquest any intentem també que deprengui una mica l'espanyol, perquè, clar, allí també la segona llengua és l'espanyol,
llavors també pensem que també l'ha de saber, no?
I esperem que en un futur tinguin les seves universitats, ja parlarem de tot això i puguin,
i si no que continuïn estudis allà on puguin, però quan més coses sàpiguen, millor.
És el segon any que està?
Sí.
I està amb vosaltres?
És a dir, que repeteix la mateixa família?
Sí.
Doncs, escolta, jo m'imagino que quan va tornar aquest estiu per vosaltres va ser molt important,
perquè el lligam que es crea, en general, sempre hi ha excepcions, lògicament,
però el lligam que es crea és importantíssim.
Sí, sí, per suposat.
Ho han anat vosaltres a casa seva en alguna ocasió?
Sí, vam estar per Setmana Santa, vam anar una setmana passant.
I com estan les coses per allà, Núria?
Doncs malament.
Hi ha molta misèria, hi ha moltes cases de tot, és molt desoladona allí.
Només mengen un cop al dia, veus els nens que van per allà...
No sé, és molt diferent.
A nosaltres ens encanta que estiguin avui aquests nois i noies, històricament,
a la nostra ciutat, a Catalunya en general,
però no hem d'oblidar que aquests nois i noies estan aquí
perquè no poden fer unes vacances amb normalitat a casa seva.
I no poden fer-ho pràcticament des que van néixer.
Probablement els seus pares tampoc no ho van poder fer,
perquè estan parlant d'una ocupació, diguem les coses clares,
i que és un tema que no es resol probablement per la inoperància
de la comunitat internacional.
Això no ho hem de perdre de vista.
Quan parlem d'aquests nois i noies que venen,
no ens hem de quedar amb l'anècdota, segurament, no, Núria?
De que bonic i que bons que som tots plegats, no?
I ja diem que aquest programa, a part de ser solidari amb els nens i les nenes,
també és un programa de sensibilització de la ciutat,
tan civil com política de l'estat espanyol,
amb tot el poble de Saharaui,
perquè d'alguna manera pensem que Espanya ha estat responsable
de la situació que es viu allí,
i que no fan massa cosa.
Ha de prendre part activa, de fet, no?,
la resolució del conflicte.
Això és el que pensem, però...
Passen els anys, passen els anys,
i la cosa no avança.
Hi ha hagut moments, Núria, que a nivell de política internacional
i des de l'ONU, que ha fet uns papers molt diferents,
hi ha hagut un moment que dius, mira, ara sembla que sí.
Ara el que dóna la sensació és que estem en un temps mort, no?
Efectivament.
No passa res.
A veure si ara amb la nova presidència als Estats Units
i canviar alguna cosa o no, però estem a l'espera.
Què us fa tanta gràcia?
De que rieu tant.
A veure, Nassu, mentre parlàvem,
hablàvem amb us, Núria i jo, tan sèries.
Què us passava? Que us reís tanto?
Bueno, queda la risa tonta a veces, ¿verdad?
Nos pasa a todos.
Joseín, tú que tenías tantas ganas de hablar.
A ver, cuéntame.
¿Qué haces aquí en Tarragona?
¿Qué es lo que te gusta hacer?
Playa y jugar a fútbol.
Playa y jugar a fútbol.
¿Qué tal juegas a fútbol, tú?
Bien.
¿Bien?
¿Qué te gusta jugar? ¿Deportero?
No me vayas a preguntar más porque no entiendo,
pero ¿qué es lo que te gusta cuando juegas a fútbol?
La pelota, vamos.
Oye, ¿y en la familia con quien estás
hay otros niños y niñas de aquí?
Sí.
¿Y te acuerdas cómo se llaman?
Sí.
Por si nos están oyendo.
Sí.
¿Cómo se llaman?
Uno se llama Enric.
Enric.
Y otro, Miquel.
¿Y qué tal con Enric y Miquel?
¿Bien?
Sí.
¿Sí?
¿Os habéis caído bien?
Sí.
Muy bien.
Nachu, ¿tú también en la familia donde estás
hay niñas o niños?
¡Qué guapa es esta niña!
¡Qué ojos tiene!
Es que me tiene, de verdad.
¿Hay niñas y niños?
Sí, pero grandes.
¿Grandes?
¿Cómo de grandes?
Bueno.
¿Como yo?
Más jovencitos, ¿no?
Sí.
¿Y cómo se llaman?
¿Viven allí también?
Sí.
¿Y cómo se llaman?
María.
María.
Andrés.
¿Y haces alguna cosa con María y Andrés
de vez en cuando?
Sí, hombre.
Mucho.
¿Y hacéis a Liz?
Sí.
¿Y dónde vais?
Con las Amigos.
¿Dónde vais?
Y la piscina, la playa.
Piscina y playa, ¿eh?
Y tenis y pádel.
Y tenis y pádel, nada.
Yo creo que me voy a apuntar con vosotros, ¿eh?
Porque veo que hacéis muchas cosas.
¿Estáis a gusto aquí en Tarragona?
Sí.
¿Es el primer año que vienes también?
No.
¿Tú ya habías venido?
¿El último?
Sí.
¿Pero ya habías venido otra vez?
Sí.
¿Y ya no podrás volver?
No.
¿Por la edad que tienes?
Sí.
Claro.
Pues muy bien.
¿Y quieres saludar a los amigos todos?
Pues mira, si quieres...
¿Todos cuántos son?
Sí, ya.
A ver, no nos pasemos.
¿Todos cuántos son?
Todos.
Muchos.
Bueno, no sé.
Quedan un poco más de 10 minutos para las noticias.
Con 10 minutos tienen bastante...
Bueno, vamos a hacer un turno de saludos, ¿eh?
Venga, vamos a organizarnos.
Hacemos un turno de saludos y luego miramos de hablar de otras cosas que son interesantes.
Sí.
Yo si veo que te pasas con los saludos, te digo que ya vale.
Para que puedan saludar a tus compañeros.
¿Te parece bien?
Cumplimos el trato, ¿de acuerdo?
Vale.
Saluda, con moderación, ¿eh?
Venga, adelante, saluda.
Saluda a Enric, a Ricky, a Carlos, a Ana, María, Jorge y también unos amigos que
se han tenido una niña ayer, ayer.
¿Y cómo se llama la niña?
Elesa.
Elesa.
¿Y de qué son estos amigos?
¿Los has conocido otros años en Tarragona?
Sí.
Sí.
¿Alguien más?
¿Si queréis saludar a alguien?
Yo sí.
Tú sí, pues hombre.
Mimi, saluda.
¿A quién quieres saludar?
A los amigos.
¿A todos en general?
¿A todos los amigos?
Sí.
¿O a algunos?
¿O quieres decir nombres?
No, a todos.
¿Todos?
¿Que tienes muchos?
Sí.
¿Y que son amigos de aquí?
¿Amigos que han venido también de...?
Aquí, aquí.
Aquí, amigos de Sahara también.
El Bujar y el José y el Sheik.
Amigos del Sahara.
Oye, ¿echáis de menos el Sahara?
Yo sí, un poquito.
Un poquito, pero como sabéis que vais a volver, ¿no?
Sí, sí.
Entonces, esto son unas vacaciones.
¿Y por qué habéis venido?
¿Que habéis sacado buenas notas en el colegio o algo?
Porque vaya, todos los niños no pueden venir porque no hay plazas para todos.
Yo sí.
Tú sí, pero tú porque has venido y otros no.
No, ya te veo, estás aquí encantado de la vida.
¿Por qué tú sí y otros no han venido?
Normalmente son criterios escolars, ¿no?
Abans era así, supongo que es ampliat.
Sí, son criterios escolars o d'enfermetats.
Si algun está malalt o té alguna cosa.
Sanitaris.
Val a dir que, en general, la duresa i les condicions de vida, els camps fan que aquests nens tinguin un desenvolupament diferent dels que poden tenir els nens que viuen aquí.
per una mancança d'aliments, per una sèrie d'atencions mèdiques que aprofitem.
I aquí, quan venen, hi ha l'equip mèdic de l'Hospital Universitari Joan XXIII, en el cas de Tarragona.
No cal dir-ho, perquè no és només quan venen aquests nois i noies, sinó que déu-n'hi-do la quantitat de professionals que, de forma solidària, treballen no només al Sahara, sinó a tot arreu.
Quan venen aquí, són els encarregats de fer-los la revisió mèdica, no?
Sí, els d'aquí a Tarragona, els d'arreus, doncs van a reus, cadascú va allò quan està.
Tenen problemes de desnutrició en alguns casos?
Efectivament, alguns tenen de sordera, uns altres de vista, però efectivament, si t'hi fixes, tots són bastant primets.
Sí, són molt primets.
Molt petitets.
És el tema del desenvolupament.
Però escolta, són màquines, eh?
Sí, no paren.
Com qualsevol nen.
No paren.
Són màquines.
Jo penso que una mica més.
Més que els altres.
Quins són...
Clar, l'adaptació els primers dies, en el cas del Txec o de la Nacho, que ja han vingut altres vegades, deu ser diferent.
És com tornar a la seva segona residència.
Per les primeres vegades hi ha alguns problemes d'adaptació, lògicament, per part de vosaltres també, de les famílies, no només d'ells.
Home, cal fer-los entendre, jo què sé, el perill dels cotxes, dels ascensors, dels endonys, de tot el que ells allí no tenen i que, per tant, desconeixen, no?
A vegades els vidres van ràpid, en una porta, i si hi ha un vidre, doncs no s'hi fixen.
El Txec s'ho està passant d'allò més bé, no ho sé, està rient moltíssim.
Hola, Txec.
Hola.
Em penso que tu i el Mimi teniu així com una mena de complicitat, no?
Sí.
Sou amics.
Sou.
Sou amics, vosaltres dos, no?
Sí.
I els camps viviu tots...
A noviar pan.
Els camps viviu tots en la mateixa zona, més o menys?
Vivís més o menys en la misma zona, en los campos?
Sí, sí.
Jo vivo en Esmara, i ell també.
¿Cómo és Esmara?
¿Nos podeis explicar cómo és Esmara?
¿Cómo és vuestra casa?
Jo se peta.
Lo hacen en ladrillos.
Jose se está petando desde que se ha sentado.
Lo hacen en ladrillos.
De ladrillos.
¿Qué más nos podéis explicar de vuestra casa?
Una jaima, cocina y bares.
¿Vais a la escuela?
Sí.
Cada día.
Cada día.
Fíjate, yo también a trabajar cada día, no es justo.
Pero por la mañana y por la tarde también.
Bueno, yo por la mañana, pero pronto.
Pero es que esto de trabajar y estudiar...
Nosotros de las ocho hasta la una.
Y de las tres hasta las...
Las siete.
Las siete.
Para viajar.
¿Y qué es lo que más os gusta estudiar en la escuela?
Pues todo.
¿Todo?
¿De verdad?
Sí.
Me parece que a Buhari no le gusta nada.
¿De qué te gusta estudiar, Buhari?
Sí, me gusta.
¿Pero qué te gusta?
¿Matemáticas?
Matemáticas.
¿Lo que más?
Sí, de todo.
¿Y habéis pensado qué os gustaría estudiar o a qué os gustaría dedicaros cuando
fuerais más grandes?
Sí.
¿Ya lo habéis pensado?
¿Qué os gustaría hacer?
Yo ser un jugador.
¿De fútbol?
Sí.
Bueno, se puede ser jugador de muchas cosas.
Yo también.
¿Tú también jugador de fútbol?
¿Tú jugador de fútbol o humorista?
Jugador de fútbol.
Y de básquet.
Y de básquet.
Y de básquet también.
Y Che, ¿a ti qué te gustaría hacer?
Fútbol.
Fútbol también.
Bueno, de momento, equipo de fútbol podéis hacer aquí.
Nacho, vamos que entre las chicas somos más serias porque estos hombres es que no...
¿A ti qué te gusta estudiar?
¿Qué te gusta hacer?
Pues todo.
Me dejáis que hable con Nacho, si no, no sabremos qué quieres ser.
¿Qué quieres hacer tú?
Yo, bailarina.
Bailarina.
Clásico, moderno.
Sí.
Sí, ¿qué?
Moderno.
Sí.
Moderno.
Ya.
¿Qué artistas te gustan?
Venga.
Pues todo.
¿Conoces alguna bailarina o cantante que te guste en particular?
Shakira.
Shakira.
A mí también me gusta.
¿Tenemos alguna canción de Shakira?
Joan María, ¿por qué?
¿Qué le pusiríamos para acabar?
Acabaríamos con Shakira.
¿Te gusta alguna en particular de Shakira?
Bueno.
Bueno, la que nos encuentren.
La que nos encuentren y ponemos una canción de Shakira.
¿Tú dónde vives?
¿Tú dónde vives?
¿Tú dónde vives?
¿Tú dónde vives?
Lo que diga, no, no, futbolista, no, humorista.
¿Dónde va a parar si es que tiene talento para el humor?
Dime, Nacho, ¿dónde vives tú?
En el Ayun.
¿En el Ayun?
Sí.
Explícanos un poco cómo es el sitio donde vives.
Pues, ¿cómo?
¿Qué vida haces?
¿Tú te levantas por la mañana cuando estás allí,
no cuando estás aquí de vacaciones?
A la escuela.
¿Ibas a la escuela?
Sí.
¿El mismo horario que hacen ellos?
¿De las ocho a la una?
No.
Bueno.
¿Tú qué horario haces?
Desde las siete hasta las dos.
¿Y qué es lo que te gusta estudiar?
Pues, todo.
¿Todo te gusta?
Sí.
¿Y para ser bailarina y artista y esto hay que estudiar también?
¿Tú qué crees?
No.
¿No?
No.
Pero hay que estudiar igualmente, ¿eh?
Vosotros estos días, no sé si estáis oyendo,
que estamos diciendo todo el día que hace muchísimo calor en Tarragona.
Sí.
¿Sí?
Pero más en el Sahara.
Eso es lo que os iba a preguntar.
Que nosotros que estamos todo el día...
Mucho calor.
Pero mucho calor, ¿cómo cuánto calor?
¿Cuánto calor?
¿Calor, calor que no se puede soportar o qué?
Sí.
Mucho, sí.
Mucho.
Y por la noche a dormir en las calles.
Porque hace mucho calor también por la noche.
Pero por la noche no mucho.
Por la mañana más.
Claro, porque no sé si os habéis fijado que desde hace dos o tres días...
Sí.
Sí.
Los que vivimos aquí siempre no hacemos más que decir, oh, qué calor, qué calor.
Y yo ahora cuando pensaba que veníais vosotros hoy, digo, pues para estos chicos y estas chicas el calor de aquí debe ser una broma.
Porque aquí hoy tenemos unos 30 grados.
Yo no sé cuántos grados debéis tener en el desierto.
40.
40 grados.
Y eso...
Y cincuenta.
Sí.
O cincuenta.
Por mediodía no podemos dormir en la calle porque hace mucho sol y tenemos que dormir en...
¿En la jaima?
En la habitación.
En la habitación, claro.
Los ladrillos y estas casas que construís vosotros tienen esta cosa que son más frescos, ¿verdad?
No.
Por la mediodía dormíamos en la sombra.
Porque hacéis siesta a mediodía.
Sí, sí.
Hombre, es que es ahora que vas a hacer.
Y por la noche, por la calle, porque no podemos dormir en la jaima.
Hace mucho calor.
La estrella es tarde.
Y aparte allí, claro, allí la cosa de la piscina y la playa no.
No.
No la tenéis.
No.
Sí, tenemos una piscina.
Por eso lo aprovecháis.
Pero hasta Xuxia y...
Porque es que hay poca agua.
Tú no vas directamente.
Una piscina para toda la ciudad.
Y que sois muchos.
Sí.
Y que sois muchos.
Es mara toda.
Al lado de la huilaya.
Oye, ¿y estáis muy acostumbrados a que vayan a visitaros allí donde vivís vosotros?
Pues familias y personas como Nuria y otras personas que quieren ir a ver cómo vivís y lo que hacéis, ¿no?
Sí.
¿Recibís muchas visitas de gente de España o de otros países de Europa?
Sí.
Sí.
¿Y qué pensáis vosotros cuando veis esas visitas?
¿A qué pensáis que van?
¿A qué creéis que van?
¿Cómo?
¿Cómo?
Bueno, ¿estos a qué vienen aquí a mi pueblo?
¿Por qué creéis que os visitan?
Nosotros.
No, vosotros ya sabemos que estáis de vacaciones.
Sí.
Pero, por ejemplo, si yo voy a Ayun y voy al pueblo de Nazú, a su pueblo va mucha gente como yo.
Sí.
¿Tú sabes a qué va tanta gente?
¿Van de vacaciones también?
Sí.
Y van para ver a sus niños.
¿Para ver a sus niños?
Sí.
¿Que sus niños sois vosotros?
Sí.
Claro, claro.
Porque, Núria, ya son los vuestros nens, ¿no?
Hola.
Hola, ¿qué tal? ¿Cómo estás?
Són los vuestros nens.
Sí, sí, d'alguna manera forman part de la familia.
Ells tenen els seus pares i la seva família, però, clar, nosaltres també formem part,
a part que quan vas allí ells també et tracten com de la família.
Clar.
La prova és que estan molt bé aquí de vacances,
que un cop ja a la piscina i l'hamburguesa i la pizza, doncs ja ens hem fet un tip,
tenen ganes de tornar a casa.
Sí.
Amb els seus 50 graus de temperatura i les seves mancances,
tenen ganes de tornar a casa seva.
Sí, perquè és que el que hem dit sempre,
que aquests nens tenen moltes mancances materials,
però no efectives.
Aquests nens són molt estimats a casa seva.
Aleshores, clar, que volen tornar quan estan aquí.
Estem molt contents, però quan ja queden pocs dies,
ja tots volen anar cap a ell.
És normal, els nens d'aquí també farien el mateix.
Oh, clar. Se'ls nota, eh? Que mancances afectives...
Les altres també es noten, però les afectives són ben evidents
que no en tenen d'aquestes mancances.
Quin plan teniu? Fins quan s'estaran?
Doncs fins a finals de juliol.
Ai, perdona, d'agost.
Jo t'ho dic tio, pràcticament.
Sí, sí, dos mesos fins ara.
I aquí tindrem casal, com explicava Bujari,
tindrem portaventura, tindrem de tot.
Sí, sí, sí.
Tindrem de tot.
Eh?
A veure, digues, Txec, digues, digues,
que és que no te he sentit perquè no tenies el micro.
No, és muntacars.
Ah, muntacars.
El que jo deia és un xollu, és un xollu, jo vull venir.
Digues, Bujari.
El dia que murió un valiente del Sàhara,
hacemos una fiesta.
Y mi colega quería que yo diga eso.
Somos los protectores de Saga y Alhambra.
Nuestro objetivo es la libertad.
Nuestro mapa tiene forma de usir
y es el úsul de nuestro sacrificio.
Los colores de una bandera simbolizan
la identidad de roja representa a los mártires.
El verde, las riquedas nacionales.
El blanco, la paz.
El negro, los enemigos.
Claríssim, el discurs en una festa nacional
perquè no tenen estat,
però tenen una història
i el més desitjable és que tinguin un futur.
Crec que ho tenen molt clar,
que són saharauis, que volen ser saharauis
i que els hem d'ajudar a que tinguin la seva terra.
Però ara estem de vacances, a passar-ho bé.
Jo pel ritme que porteu, crec que ho estem passant molt bé.
Nois, noia,
Bujari, Mimi, Che, José, Nathro,
moltíssimes gràcies.
Posem a Shakira.
S'ha portat molt bé, ella.
Li poso a Shakira i a vosaltres no els poso la cançó que vulgueu.
Ale.
Núria, moltíssimes gràcies per venir avui.
Gràcies a vosaltres per rebre'ns
i fer una mica de difusió de la problemàtica del sahara.
Que passeu un gran estiu.
Mira, l'Anato se li va les mans ballant.
És que aquesta noia ho porta a la sang.
Doncs vinga, ens queda manjar, Shakira.
M Aurora, moltíssima bodies.
Gràcies!
Fins gemacht tels amics!
Estelçament!
Esticenat!
Estic encaillat!
Estic senca a gens duro!
Ah, no haig d'era!
Hola, hola, hola, hola, hola!
Hola, hola!
Hola, hola, hola!