Tres minuts a tres quarts a dotze del migdia.
Un moment per saludar Enric Brulles, el director d'OASI.
Enric, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per venir.
A veure, si és que quan comença a caminar qualsevol iniciativa
a través de la xarxa, Tinet està present immediatament,
doncs ja es fa ressò i es posa en marxa
per donar tot el servei als tinetaires.
I continuem parlant de llibres, com us dèiem en el temps del sumari,
perquè justament Tinet posa a l'abast dels internautes
240 obres literàries per poder llegir-les
en format d'i-book, és a dir, la lectura electrònica
cada cop més generalitzada, sembla mentida en qüestió d'un any,
com aquell que diu, com s'ha disparat la venda de reproductors
i com s'ha disparat el nombre de persones que opten
per aquest tipus de format a l'hora de llegir, no, Enric?
Que per cert, ell n'ha portat el seu, aquí damunt la taula.
Sí, sí, quan surt d'algun enginy nou,
hi ha un segment de mercat que són, diguem-ne, els innovadors,
que són els primers que es van comprar a la televisió de plasma,
els primers que es van comprar al micrones,
els primers que es van comprar amb mòbil quan va sortir el mòbil,
que és un tipus de gent que li agrada tenir l'últim,
sabent que l'últim que surt, o el primer que surt,
l'última novedat, el primer que surt, bé, estem molt al començament
i que ens hi haurem d'adaptar, doncs ara estem en un d'aquests enginys
on, clar, per aquestes festes és molt probable que a veure qui arriba
i no diu que té un... Qui d'aquests innovadors, eh?
Qui és el que diu que els reis no li han regalat, doncs un e-book, no?
Ai, un e-rider per llegir llibres, no?
Però entenc que hem d'estar molt pendents i molt curosos
que estem en una nova manera, en un nou enginy
que canviarà moltíssimes coses,
com quan la primera vegada que va sortir un telèfon mòbil.
D'estar a casa trucant amb un cable per portar una cosa a la mà,
fins i tot jo recordo quan li donàvem el botonet per despenjar,
no sabien si penjàvem o despenjàvem, no?
I ara estem en una situació d'aquestes que hem de canviar els hàbits
perquè tenim una altra cosa al davant
que té una potencialitat extraordinària
i que ens hi haurem d'acostumar.
Estem molt al començament.
I la veritat és que amb aquest aparatet, podíem dir-ho així,
doncs és el típic molts detractors.
Oh, llibres, perdrà el llibre de paper, on anem a parar?
No, no, no, no us ho penseu perquè això no resta sinó que suma.
Suma unes possibilitats de coneixement i cultura.
En un reproductor com el que té aquí damunt la taula l'Enric,
o els que surten al mercat, en el teu bolso pots portar 1.500 obres,
no només literàries, de narrativa, història, revistes,
també reprodueix música, generalment són molt complets,
però com deies, això és una cosa molt rudimentària,
perquè d'aquí uns anys, vaja, a mi m'han explicat
que un i-book serà com un full de paper
que podrem doblegar i posar-ho a la butxaca,
com si fos un tiquet d'una gasolinera.
Això és ciència-ficció, no?
No massa.
Això s'està treballant, ja?
Sí, sí, no és ciència-ficció com un parell d'anys o tres,
en lloc de tenir ara el que tenim sobre la taula,
que ens deia la Iolanda,
és un aparell d'uns 20 centímetres,
aproximadament un pam,
diem-ni un parell de centímetres de gruix,
dins d'un parell d'anys ja no farà ni un parell de centímetres de gruix,
ja farà menys, fins i tot podrem arribar a tenir una certa flexibilitat.
No serà un paper, però una certa flexibilitat.
Cap aquí sí, això es veu.
Cap a que arribi com un paper,
ciència-ficció potser no,
però encara ens faltarà una miqueta.
Quin és el gran avantatge d'aquest enginy,
per dir, a alguna manera,
a part de poder portar llibres a sobre i tal?
És la tecnologia,
que la pantalla no és una pantalla
com les que tenim a casa de les televisions,
d'LCD o de cristall líquid o de plasma o de LEDs,
que tenen un consum d'energia,
és a dir, a casa, a la televisió,
perquè es vegi alguna cosa,
a darrere hi ha d'haver electricitat,
una certa potència,
perquè doni color en aquell punt.
Aquí no és així.
Aquí, en aquest tipus d'enginys,
que és la tinta electrònica,
necessites una energia que el que et fa és,
et posa una boleta que hi ha dins microscòpica,
en una posició determinada,
que és blanca o que és negre,
per dir-ho d'alguna manera,
i una vegada he agafat aquesta posició,
mentre tu no canvis de pàgina,
allò no consumeix.
Per tant, ens trobem que quan estem, per exemple,
davant d'un ordinador portàtil
que té dues hores o tres hores
o una hora d'autonomia,
aquí no es parlen d'hores d'autonomia,
es parla de pàgines de canvi.
Pots carregar a l'iBook cada 15 dies.
O cada mes.
Sí, depèn.
I aquest és un dels grans canvis
que et permet portar-ho sobre,
el que deies abans, portar-ho a la bolsa,
i no preocupar-te durant molt de temps.
És com ara que amb el mòbil
has d'anar connectant a l'ordinador portàtil.
si anem a Madrid amb el portà es diu,
no ens aguanta tot un viatge amb l'AVE, no?
Per tant, diríem,
estem davant d'un altre tipus de tecnologia
que una de les coses que ens permet precisament
és aquesta disminució del consum,
per tant, bateries molt més petites,
per tant, menys pes,
per tant, una mida, com deies que pot ser,
si no dos o tres mil·límetros,
podrà ser una energia molt baixa.
Ara, com deies,
tot i que es compten en milers les persones
que ja han entrat perfectament,
i si entrem a la xarxa,
veiem que el món ibook ja comença a crear
la seva pròpia comunitat d'usuaris,
es venen a les botigues,
però generalment es continua ofertant
a través d'internet,
i la varietat de preus és molt àmplia,
però ens situaríem una mica,
perquè els oients es facin una idea,
al voltant d'una mitjana de 250 euros,
200-300 euros per reproductor, no?
Sí, podríem anar de 200 i uns quants fins a 600,
diríem, aquest seria el marge.
Que estigui una miqueta bé avui,
avui sí, però dins de dos mesos ja no estarà bé,
per tant, anem amb compte.
Que estigui bé avui,
i per al voltant de 400 euros,
ja tens un equipet que comença a funcionar
una miqueta bé.
Però el problema és que
què li posem dins, no?
i llavors trobarem una oferta d'un moment escassa.
Escassa, a veure, escassa,
segons si t'agrada a tu la novel·la policiaca...
La trilogia de l'Arsenyés, per Aivoc, per exemple.
Sí, sí.
Per posar un exemple a límit.
I també trobaríem els clàssics literaris de...
Això és més fàcil.
Això és més fàcil.
Això és més fàcil.
Tot el que no té drets d'autors,
per dir-ho d'alguna manera,
això és relativament fàcil,
perquè qui més qui menys,
doncs això ja està...
diem-ne, s'ha passat ja en format electrònic,
i una vegada ho tens en un format electrònic,
això ja és relativament fàcil.
Les novetats o els llibres més actuals
o els llibres aquests que són de moltes planes,
aquest és el dubte,
que no sabem quin comportament tindrà.
Perquè un llibre de 15, 20, 30, 50 planes,
doncs potser sí,
no sabem un de 400 planes,
que tal ens en manegarem aquí dins.
Home, n'hi ha, eh?
De planes, diguem-ne,
planes reals de paper,
perquè això després es tradueix ja més o menys planes a l'aigua.
Segons el format que t'hi posis, sí.
Pots trobar-te amb mil i pico planes d'i-book.
Sí.
Però jo el que no sé,
perquè ja ho he provat, eh?
Jo és que també he provat allò,
llibres de mil i pico planes,
i tiren.
Sí, però no sé si me'l llegiria,
un llibre de mil planes,
jo, no, en aquest cas jo.
Per tant, hem de veure,
perquè clar,
jo soc, diríem,
un element dels milions
que poden arribar a llegir tot això.
No sé quina acceptació tindrà
un d'aquests llibres gruixuts
lligit aquí.
Hi ha pensadors
que diuen que bé,
que hi ha determinat tipus de novel·la
que és útil i que és pràctica,
però hi ha altre determinat tipus de novel·la
o de llibre
que no és tan pràctic.
Això s'haurà de veure.
El comportament del consumidor
és una incògnita.
Exacte.
Aquest és el punt.
Sí, és nou.
Clar, a nivell personal,
cadascú, doncs,
s'organitza el seu lleure,
la seva cultura,
i pot ser que trobi
que és un format interessant,
i d'altres no, no, no,
escolta, jo només ho vull
per tenir llibres
que em serveixin per la feina.
Exacte.
Llibres tècnics,
que seria una altra
de les alternatives.
Els preus s'abaratiran,
lògicament,
com passa amb tota la tecnologia,
i això farà que es generalitzi.
Però, com dèiem,
vosaltres mai us manteniu al marge
per passió,
per devoció,
per militancia,
per obligació,
i en aquest sentit,
doncs,
heu anunciat
que poseu a l'abast
240 obres literàries.
I això, Enric?
Mira, doncs,
perquè,
donat que
en aquest món d'internet,
doncs,
tant amb música,
com amb llibre,
com amb fotografia,
com amb vídeo,
doncs,
hi ha la part,
hi ha organitzacions
que, lògicament,
pot ser el seu negoci,
no?
Però, clar,
internet permet
un altre tipus de,
diem-ni,
d'intercanvi, no?
Nosaltres el que pretenem
és que
totes aquelles persones
que tenen
alguna publicació feta,
que ens la posin,
que ens la vinguin a Tinet
i que ens ho diguin
o que ens demanin ser redactors
i que ens la posin a Tinet
i nosaltres el que posem
és l'aparador,
es posem la botiga
i qualsevol persona
que vulgui llegir alguna cosa
que sàpiga que va a Tinet
i trobarà coses.
Més,
per tant,
és un lloc d'intercanvi.
Es tracta de que
si un llibre en paper
costa trobar
un editor que te'l faci
i té determinades característiques,
determinades limitacions,
en el format electrònic no.
I, a més a més,
aquí hem jugat també
en un altre aspecte
i és que,
donat que el llibre electrònic
encara no hi ha
i no sabem si serà mai
un format,
diem-ni,
estàndard,
sinó que,
clar,
cada empresa
o cada editorial
intenta
que sigui el seu
el format adequat,
no?
Per què?
Perquè el tema dels formats
el que ha de pretendre,
el que volen que pretengui
és el tema de les anticòpies.
És a dir,
el que no es pugui copiar.
Però avui en dia
hi ha diferents formats
per abaixar l'aigua
i el mateix sistema
del reproductor
ja te'ls tradueix?
Sí, però no en tots.
El més generalitzat
són els PDFs clàssics.
Sí, exacte,
que realment no és un format
d'e-book realment.
No, no, no.
Però aquest és el clàssic
i nosaltres entenem,
nosaltres els publicàvem
en PDF com dius, eh?
Nosaltres tot aquestes
241 obres
les tenim en format PDF.
Llavors,
llavors quan us compreu
un e-reader,
un lector de llibres,
d'aquests electrònics,
heu de tenir present
tots aquells
a audiència
que vulgui comprar-se'l
que han d'assegurar
que poden llegir
formats PDF.
Perquè es poden trobar
que en compren un
i que no llegeixi PDF.
Per tant,
jo entenc que avui per avui
una de les limitacions màximes
per tenir un ampli abast
és que llegeixi PDFs.
Llavors,
si és així,
poden entrar
a la web de Tinet
i allí se'n van cap
a la Tinet Biblioteca
i allí trobaran
aquestes educacions
des 41,
però que vaja,
que la idea nostra
és que siguin totes
aquelles que vulguin.
Aquí entrem en això
que últimament
porta el govern
i els internautes
de Corcoll,
els drets,
les lleis
i tot plegat.
Clar,
en aquest marc
ara d'incertesa
i d'una certa beligerància,
tots els arguments
suposo que tenen cabuda.
Vosaltres,
com encabiu
aquesta biblioteca
respecte als drets
dels autors
que teniu?
Perquè, clar,
la descàrrega
d'aquests PDFs
que vosaltres poseu
lògicament és gratuït.
Estan parlant
d'una xarxa ciutadana.
Sí, sí, sí.
Els autors
que ens envien
a la seva publicació,
que normalment
són originals,
són persones
que se les fan
per a ells
i diuen
mira,
doncs jo m'interessa a mi,
a veure si li interessa a algú.
Doncs aquestes persones
ens l'envien
i allí hi ha
en la pròpia pàgina
que hi ha una sèrie
de condicions
que no hi ha cap condició
més que
que cedeixen
els drets
de publicació
fins quan ells vulguin.
És a dir,
si ara dic
jo tinc aquell llibre
de poesies
o de pros
o d'una història
o de segells
o de cuines,
igual,
i doncs el publiquen
allà dins
i dins de tres mesos
o de dos dies
ens diuen
jo ja no el vull tenir
més el treiem
i ja està.
És que hi ha un editor
que li vol publicar en paper
i diu
no volem que a més estigui
no sé on,
doncs cap problema
es treu.
Per tant,
és un lloc
que es pot entrar i sortir
quan es vulgui
i sobretot
que és un lloc
on permet
diguem-li difondre
diguem-li
la generositat
dels autors
que diuen
no, no,
jo vull estar aquí
que el pugui baixar
qui vulgui
i que no tinguin
cap limitació.
Aquest és una miqueta
l'esperit que ens mou.
Bàsicament
perquè el fonament
els estatuts
d'OASI
de l'Organisme Autònom
de la Societat de la Informació
de la Diputació
posa
que nosaltres
hem de fomentar
l'ús de la societat
de la informació.
Per tant,
quan surt un enginy
d'aquestos
nosaltres l'hem de fomentar
i farem tot el possible
perquè
tots aquells
que vulguin
treballar
i tot i
dient-los
compta que és aviat
i que va el diner
però tots aquells
que hi vulguin entrar
que ja comencin
a tenir una sèrie
de llibres disponibles
curts i llargs.
Hi ha curs
i hi ha un fons
interessant,
interessantíssim
que són els premis
de narrativa curta
dels Premis Literari
Ciutat de Tarragona
que aquests
lògicament
estaran
en aquesta biblioteca.
Ja n'hi ha una bona colla
en aquests moments
ja n'hi ha 76
no només els que han guanyat
sinó també
molts dels que han estat publicats
finalistes
i la idea és posar-los tots
que hagin
és a dir
una cosa
és que els lectors
del Premi
van triar
van anar triant
i al final
anava a sortir un
però
a la millor
hi ha autors
hi ha lectors
que els agrada
un que no va ser ni triat
per tant
com que és un tema
de gustos
la idea és arribar-los
a posar tots
i després també tenim
els que en el seu moment
van ser
la Biblioteca Digital
Tarraconense
que hi ha llibres
del Pons i Car
del Pini Soler
dels Requesens
que també els tenim
que aquests són
dels clàssics llibres
gruixuts
que el que van fer
és digitalitzar-los
en el seu moment
i això
vau ser pioners també
quan no se sentia
parlar dels llibres
a la xarxa
vau començar
a fer una convocatòria
general entre la ciutadania
perquè tothom
fes la seva aportació
de transcriure
en format digital
aquestes obres
des de la perspectiva local
i això ja fa temps
i no va créixer més
per això que deies abans
del tema dels drets d'autors
hi ha autors tarragonins
que ens deien
jo a mi m'agradaria molt
estar Tinet
però esclar
estan
amb el temps
de la seva obra
i de l'editorial
que no poden
i per tant
ens hem d'anar
amb llibres
o molt antics
o gent que digui
no, no
jo de moment
no ho tinc publicat
i de moment
vull tenir-ho aquí
per cert que si aneu
a la pàgina
de Jordi Tinyena
ja fa gairebé
un any o més
ell va lliurar
de drets d'autor
un dels seus llibres
i el podeu descarregar
amb la consciència tranquil·la
que no esteu vulnerant
els drets d'aquest autor
en aquest cas Jordi Tinyena
que ha estat sempre
dels pioners
en crear aquest tàndem
entre literatura
i internet
és cert, sí
jo Enric
no puc estar-me
de no una opinió
però sí una valoració
d'aquest panorama
que tenim ara
amb l'intercanvi d'arxius
jo no sé
s'haurà de buscar
una solució
ja no dic
discussió
ni debat d'alta política
que això diguem-ne
sinó la real
la de les persones
que estan a Tinet
la de les persones
que estan a la xarxa
en general
alguns assisteixen
amb una certa perplexitat
de dir
escolti
a mi no m'acusi
que jo no he fet res
perquè és aquesta
la sensació
que tens
no estem parlant
de persones
que cometen frau
diguem-ne
que poden cometre
estafes
a través de la xarxa
amb els arxius
estem parlant
del ciutadà
que utilitza la xarxa
amb un
diguem-ne
amb unes
condicions ètiques
i que l'estan
acusant de delinqüent
no sé si aquesta sensació
a vegades
es té
no?
sí
sí
bé
clar
internet
ha canviat
esquemes
i maneres
de treballar
i maneres
de pensar
del que és la societat
no?
de tenir un llibre
de 300 planes
en paper
que fotocopiar-lo
no et resulta
i per tant
vas i el compres
a poder-te'l
baixar
o descarregar
a tenir
disques
amb acetat
o amb CD
o amb
caset
a baixar-te'l
amb un MP3
llavors
en aquests moments
bueno
hauran de canviar
la indústria
tant la del llibre
com la del disc
haurà de canviar
segurament
i a més a més serà
sobretot el disc
una revolució
molt forta
no s'ha sabut adaptar
gairebé
no s'ha sabut adaptar
no
es van quedant al seu lloc
de com es feia fa
50 anys
i no s'han mogut
jo crec que al final
les discogràfiques
o un altre tipus d'empresa
estaran més com a
com ara els llibreters
te'n vas amb un llibreter
i el que vols
és el consell del llibreter
ha de fer de prescriptor
mira això
ha sortit allò altre
i tu que faràs
i pagaràs per això
no pagaràs per un contingut
només
sinó pagaràs per la prescripció
perquè els continguts
ara jo mateix
jo tinc
quatre coses
jo me les publica
me les puc publicar
i en una hora
doncs estan a tot el món
i els puc usar
en diferents idiomes
i no tinc cap problema
per tant
hauran de fer un canvi important
i després hi ha una altra cosa
que és el que
probablement
ens costa molt d'entendre
les empreses
que tenen una visió
tradicional
de la producció
lògicament
han de fer benefici
amb el que fan
però esclar
mentre no valgui
50 cèntims
o un euro
un llibre
d'aquestos
un euro
estic parlant d'un euro
estic parlant de 10
ni 15 ni 20 euros
un ebook
per llegir-lo
amb un ebook
mentre no valgui un euro
no en compraran
o costarà
que es compri
han de treballar
molt amb la quantitat
és dir
jo per un euro
el compro original
i per 50 cèntims
em baixo
una cançó original
no me la baixo
per 10 euros
i per tant
fins que no s'arribi
a aquest punt
hi haurà molta gent
que amb una certa
consciència tranquil·la
doncs és capaç
de baixar-se informació
però esclar
amb la legislació actual
la consciència tranquil·la
del tot
no la podem tenir
s'ha de legislar
però també
s'han de posar
les piles
aquells que s'ocupen
de la indústria cultural
d'això
no hi ha dubte
com sempre
se'ns fa cura
el temps
que compartim
amb Enric Cambrull
director d'OASI
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i una vegada més
us hem de donar
l'enhorabona
per les iniciatives
gràcies Enric
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu