La mer
Qu'on voit danser
Le long des golfes clairs
A des reflets d'argent
A la mer
Des reflets changem
Sur la pluie
La mer
Xantal Grande, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Se'ns ha posat a les dues la pell de gallina. T'hi has fixat com a dues tontes aquí.
M'encanta, m'encanta.
Chalstrener. Sí, i tant.
És que era obligat posar aquest tema de Chalstrener a la mer,
perquè fora imperdonable
que cap de vosaltres us pesés desapercebuda
l'exposició que podem veure aquests dies
a la Casa Canals on està
ubicada la Fundació Fòrum de Fotografia.
La seva responsable és
Xantal Grande, que a més a més recordem que
ja des de fa gairebé un any forma part
del Consell Nacional de la Cultura i les Arts.
Fa ja un any, quasi, no, Xantal?
No del tot, però a principi
de l'any que ve farà un any.
A veure, aquesta exposició és extraordinària
per les imatges que ens mostra.
Mirades absolutament diverses
de la mar i tots els elements que envolten.
Homes, vaixells, la natura.
Però, a més a més, és extraordinària
perquè són fotografies signades
pels millors fotògrafs de les últimes dècades
a nivell mundial.
Absolutament.
Tarragona, sí, esclar.
És que Tarragona és una ciutat encarada al mar,
una ciutat que ama la fotografia
i, con motivo d'una visita personal del comissari
fa alguna cosa més d'un any...
Amb un scan va ser, no?
Sí.
En un scan descobriu la panoràmica meravellosa
des de la terraça de la Casa Canals
i ens propus exponer una selecció
de fotografia contemporània
d'un libro maravilloso
que se llama L'Art del Mar
que està editat per Blume
i que tenim l'oportunitat
de descobrir diferents mirades
d'una sensació
d'un origen de la nostra vida
que és el mar Mediteràne en particular
i tots els mares.
És una exposició que, a més,
com que està integrada
per artistes de diferents generacions
de diferents països
són mirades completament diferents
una de les altres
en petit format
en gran format
és una exposició, a més,
molt heterogènia
i, diguem-ne,
que ve a ser com antològica i tot, no?
Sí,
porque sí
si recordamos
la representación de la naturaleza
es parte de la interpretación del hombre
desde los primeros signos artísticos
en las covas de los primeros hombres
utilizan y representan la naturaleza
el hombre siempre ha soñado
con representar un paisaje idealizado
el paisaje del origen de la vida
en este caso
yo diría que tenemos un ejemplo maravilloso
de los diferentes estados de ánimo
de un artista
frente a un elemento tan prodigioso
tan cameolónico
como puede ser el mar
tenemos un mar maravilloso
calmado
risado
violento
mitológico
mítico
duro
profanado
idealizado
es toda la representación del poder
y de la presencia del hombre en la naturaleza
esta naturaleza tan violenta
que intentamos dominar
pero que también profanamos
o exaltamos
y en imatges del mar
y en fotografías del mar
absolutamente inquietantes
que has de fugir
y buscar un otro que te relaxe
que te presenta a este mar
generoso
acollidor
y también lo encuentras en esta exposición
crida mucho la atención
y a veces esto no se habla
es como cuando parles de una obra literaria
se ensalza mucho el escritor
que ha de ser así
y se deja una mica de banda
el papel del traductor
cuando haces una exposición
en este caso de fotografía
pero podríamos hablar de pintura
es habla de la artista
y del comisario
entonces sí
el comisario
y realmente tener la capacidad
porque las fotografías en este caso
o una obra de arte
en una exposición antológica
de molts autores
no es penjen a l'atzar
no clar
no es penjen
ah mira aquí
poso aquesta i aquella altra
perquè la mida em convé
o perquè aquí ja
tinc l'alcayata
i ja aprofito l'espai
hi ha una feina
i una intencionalitat
que nosaltres la podem veure
en aquesta exposició
de casa canals
la disposició de les fotos
si la veritat
és que ha sigut un treball
primer a partir de planos
del espai
i després en la realitat
perquè tot comisari
te dirà
que els projectes sobre papel
a la hora de la realitat
no se lleguen
a casi nunca a realitzar
és a dir
hi ha un treball
de diàleg entre les obres
de discurso conceptual
de por dónde quieres introducir al espectador
en la por dónde
cómo quieres acabar
cómo se establece un paseo entre las obras
yo creo que aquí es particularmente interesante
porque es una temática monotemática
el mar el agua
algunas veces el litoral
algunas veces la presencia humana
esta presencia del azul intenso
agua-cielo
que no sabe muy bien cómo delimitarse
pero que te introduce
y te permite dialogar
pasear
y llegar a un final perfecto
es decir
primero en la exposición
te sumerges en el color azul intenso
la calidad del agua
su textura
y poquito a poco
vas tomando distancia
paseando por un litoral
a veces suave
a veces vertiginoso
que separa brutalmente
el elemento líquido y sólido
para luego
al llegar a la parte superior
de la exposición
encontrar los restos
dañado
exaltado
de la presencia humana
a través del tiempo
en este elemento
de comunicación
de navegación
de comercio
el naufragi
y la salvación
al final
afortunadamente
hay una fotografía
de dos vaixells
d'aquells
tots
bairebé
desballastats
plens de
d'òxida
és aquella
hi ha fotografies que realment
t'arriben eh
t'arriben i t'impressionen moltíssim
sí
porque es
no olvides
que esta imagen
que hablas
son dos barcos
abandonats
tot rovellats
plantats
estan plantats
en la tierra
porque estan
en el mar d'Aral
el mar d'Aral
ha sido secado
por Rusia
para construir
y cultivar
y regar
campos
de algodón
es el resultado
de una política
que hace
que ha destrozado
un elemento
como el mar d'Aral
de allí estan
abandonado
y curiosamente
planos
exactament
entonces
es como un símbolo
de lo que
el hombre
es capaz de hacer
y que tots
tenemos que
reflexionar
para analizar
y sacar
conclusión
enfrente
tienes en cambio
el barco
que ayuda
a realizar
sueño
o a ganar
el duro pan
de cada día
ya que hay
la vida
del puerto
del muelle
de los armadores
de los trabajadores
de los pescadores
de la industria
nótica
y es un diálogo
muy interesante
entre el sueño
y el puro trabajo
pragmático
que de alguna manera
de alguna manera
todos
tenemos que ayudar
a salvar este elemento
a aprovechar
el que decía
a metáfora de la vida
a la descripción
a la descripción
a la descripción
a la descripción
de la descripción
que
de la descripción
de la descripción
la Xantal
previa
de la descripción
de la descripción
de la descripción
de la descripción
de la descripción
y la verdad
de la descripción
de la descripción
de la descripción
de la descripción
de la descripción
le atrae de manera muy poética
en cambio hay el trabajo
de Exclusa
que ha fotografiado
el puerto de Barcelona en los años
80, transformado los barcos
en fantasmas
de nuestro imaginario
Castro Prieto, el mismo Exclusa
o Barry Caramés
que hace una fotografía
del norte del Atlántico
muy poética,
endulza este mar Bravio
lo endulza y lo transforma
en una imagen de pura poesía
pero también grandes nombres
americanos, chinos, italianos
ingleses, un mar
que es de todos y que compartimos todos
Quina gran exposició, jo insisteixo molt
ja ho sé en que no us passi desapercebuda
perquè la Casa Canals, anem a veure la Casa Canals
però ens agrada recordar que allà està
la Fundació Fòrum, que aquest és un espai
fotogràfic propi que ja té
la ciutat de Tarragona
i que una ciutat que vol ser capital de la cultura europea
ha de tenir un espai per la fotografia
que és una de les arts que afortunadament
cada cop té més seguidors
i que té un públic cada cop més nombrós
I tant, jo crec que la fotografia
ja és un art
com tots els arts
Tot i que algú resisteix a admetre-ho
institucionalment
però ja en parlarem un altre
Mira, quan faci una enquesta és el Consell
Oh i tant
Quedem i parlem de tot plegat
Molt bé
Avui se'ns ha entrat en l'exposició
En el mar, l'art del mar
Però és el que dius, que ja és una art
aquestes alçades del segle XXI
ja s'hauria de considerar
Oh i tant
Mira, la setmana passada
estava en París
que hi ha una fèria de fotografia
quizá la mayor fèria de fotografia del món
que ha desbancat
la fèria de Nueva York
I una de las ilusiones
que me llevo allí col·locada en el corazón
és que en esta fèria de la setmana passada
uno de los artistas
que tuvimos en el tinglado
en el último scan
el surafricano Peter Hugo
el hombre de las hienas
de Nollywood
fue l'artista de descubrimiento
que ha arrasado
en la fèria de París
I pensar que tu l'has tingut abans a Tardona
Oh, sí, quina ilusió
I escuta, Xantal
tenim un poquet temps
però aprofiten que has anat a aquesta fiera
jo sé que quan vas a aquestes trobades
a aquestes fires
quan voltes pel món
sempre trobes alguna cosa
que et sorprèn
aquestes alçades
després de tants anys
en aquest món de la fotografia
trobes doncs alguna relíquia
a vegades
d'una fotògrafa
jo recordo alguna vegada
m'havies parlat d'unes fotògrafes
que eren les primeres reporteres
exacte
les primeres dones
que es van dedicar a aquest ofici
que vas trobar casualment
no sé on
sempre trobes alguna cosa
en aquest últim viatge
que has trobat
a banda de aquesta satisfacció
que has trobat
he trobat un treball fantàstic
d'un surafricano
que ha treballat
sobre África
sobre l'Àfrica colonial francesa
espacios arquitectònics
de primera orden
en els anys 30
i que estàs en un estat
en un estado deplorable
però també he vist
obras del 19
valorat
en 600.000 euros
y vendidas en 600.000 euros
un daguerotipo
un daguerotipo
de una bailarina
espanyola
probablemente de ballet
no de flamenco
valorada en 80.000 euros
i que és una peça
excepcional
excepcional
però també
he descoberto
fotografia
àrabe
fotografia
maravillosa
de mujeres
que han rodado
vídeos
i han fet
treball
extraordinari
i que espero
que algún día
podamos
también aquí
enseñar en la ciudad
i et volia preguntar
per projectes
però són les 12
arriben les notícies
per tant
aquesta conversa
no la donem
per acabada
sinó que fem un punt
i seguit
i ens retrobem properament
et sembla xantar?
com sempre
i amb molt de plaer
gràcies
per nosaltres també
molt amable
molt bon dia
gràcies
a la vida
a costat et sol
se duna sa nit
i anes dia
i fa que ses punteres
siguin reges
malferides