Tres minuts, tres quarts d'una del migdia,
potser que sortim una miqueta de l'estudi de l'Avinguda Roma,
que ens toqui una mica l'aire i anem cap al Campus Catalunya.
Des d'aquest matí, a primera hora, a dos quarts de deu,
ha obert portes la Fira de la Ciència 2009,
amb motiu de la Setmana de la Ciència.
Hi ha moltes conferències, hi ha enxerrades, hi ha tallers.
Hi ha aquesta passejada per la plaça de la Concòrdia del Campus Catalunya,
fins allà la nostra unitat mòbil, amb Josep Ardila.
Bon dia, Josep.
Hola, bon dia, Jolanda.
Trobo que hi ha molt d'ambients, i més no pel so de fons que m'arriba.
Sí, hi ha moltíssim ambient.
Ara no és habitual que aquesta plaça de la Concòrdia estigui tan plena de gent
i, a més a més, està molt més rejuvenida,
perquè, com sabeu, venen estudiants de secundària,
de diversos centres, no només de Tarragona,
sinó de tot el territori, a fer tots aquests tallers.
I es nota quins són els més populars, els que tenen més èxit,
perquè és on hi ha més aglomeració de gent,
en aquells on hi fan experiments químics
i a la màquina aquesta que detecta les mentides o les veritats.
Ah, sí?
Sí, ens hi acostarem per conèixer una miqueta,
perquè el que volíem era això,
que opsar una mica quin era l'ambient aquest matí a la Fira de la Ciència
i també, doncs, comprovar quines són els experiments
o quines són les investigacions o què expliquen
cada un dels tallers que tenim avui a la Fira de la Ciència.
Per exemple, n'hi ha un aquí, que són els estudiants de Geografia,
que és el primer que ens hem trobat,
que fan diverses activitats.
Per exemple, bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Laura Luja.
Laura, tu ets estudiant de Geografia,
què és el que podem fer a l'estat dels estudiants de Geografia?
Podem fer tres activitats.
Una d'elles és mirar per l'espiroscopi,
que és un instrument que ens permet veure
les fotografies aèries en relleu, en tres dimensions.
Una altra cosa que podem fer són visites amb escolars,
amb instituts,
mitjançant un GPS,
anem pels voltants de la universitat
i fem un recorregut,
i després ho portem a l'ordinador
i es mostra el recorregut que hem fet.
Això és aquest aparèdic que portes a les mans o no?
O què és això?
Sí, sí, això és un GPS.
I com funciona això?
Doncs, bueno, primer de tot,
es tracta de buscar cobertura,
llavors, mitjançant tres satèl·lits,
ens localitza el lloc on estem.
A partir d'aquí anem marcant punts,
fins que s'acaba el recorregut,
i llavors ja tenim el recorregut fet.
I de fet, això, l'ordinador ja es guarda tot,
Déu-n'hi-do.
Gràcies, Laura.
De res.
Alguna de les activitats, per exemple,
que es pot fer avui, aquest matí,
durant aquests tres dies,
a la Fira de la Ciència,
n'hi ha, doncs, els estudiants de turisme,
que recordeu que estan fent un concurs
que es diu Anlairet,
per pujar amb globus a la plaça de la Concòrdia,
al campus Catalunya,
i fer fotografies des de dalt.
També intentarem venir al llarg d'aquests dies,
al matí, de Tarragona Ràdio.
N'hi ha un altre de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que expliquen una mica els aliments de l'època romana.
Anem a escoltar, si et sembla,
a veure què us estan explicant els alumnes.
A veureu, aquests comissàtios,
o aquests ressupons,
doncs, s'acabaven moltes vegades amb sortejos.
De tal manera que sempre hi havia un sorteig bo i un de dolent.
Sabem que a vegades se sortejaven 10 dromedaris,
que seria com si avui en dia et toquen 10 cotxes o 10 motos,
però et podien tocar 10 mosques.
És a dir, que la gràcia era en saber què et tocava,
que pogués estar bé o que pogués estar a control.
quan acabava tota aquesta festa,
el que era imprescindible era que els esclaus
t'acompanyessin a casa,
perquè la majoria dels convidats
no estaven en condicions d'anar-hi pel seu propi peu.
Ja ho veus, algunes de les lliçons, eh?
Però Déu n'hi do, eh?
Podien tocar o 10 camells o 10 mosques.
Això és com una rifa de la panera de Nadal, saps?
Una cosa semblant.
Hi ha moltes coses.
Per exemple, com dèiem, un dels que crea més...
Això ho fa al camp d'aprenentatge, no?
Sí, és al camp d'aprenentatge de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica, que és això,
que expliquen una miqueta com era la vida en aquesta època romana.
I ara, per exemple, hi ha diversos estudiants,
a veure si em deixen passar una miqueta,
que estan fent la prova de la veritat, si no m'equivoco.
Oh, sí, sí, acosta't.
Hola, bon dia.
Qui ens ho pot explicar, això? Cap allà, eh?
Què sí?
Doncs vinga, vaig a veure si puc fer-ho tom
i així ens explicaran què és el que estan fent
ara mateix en aquesta màquina.
Això que és el Departament de Psicologia?
Sí, el Departament de Psicologia. Bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que esteu fent aquí?
Doncs us estic ensenyant en què consisteix el polígraf,
el que es coneix comúment com a màquina de la veritat.
La màquina de la veritat, eh?
Oh, Josep, quina temptació.
Quina temptació, eh?
Déu n'hi do, tens ganes de connectar-te?
Sí, sí, sí, sisplau, va, Josep, connecta't al polígraf.
Això el que consisteix és, es posen dues electrodes
i llavors aquests electrodes generen un petit corrent elèctric
i el que fa la màquina és mirar la quantitat de temps
que triga aquest corrent a anar d'una electrode cap a l'altra.
I ho podríem fer ara?
Llavors si tu estàs nerviós, com que et suen les mans,
el corrent elèctric llavors va més ràpid.
I llavors el polígraf pot veure, diguem-ne,
si hi ha respostes emocionals a través de la mesura d'aquest corrent.
Llavors com ho feu això?
Feu preguntes o com funciona?
De fet, hem fet diverses preguntes
per veure quina resposta emocional a Mella li provocava.
Per exemple, a què heu preguntat?
Doncs li hem preguntat si li agradava algú de la classe.
Hem fet preguntes que no fossin neutres,
preguntes que a Mella li poguessin remoure alguna cosa.
Hem preguntat si havia copiat aquest trimestre.
Ah, mira.
I què ha sortit? Has copiat o no?
Ella no ho ha fet.
I això ho podem fer en directe?
Ho podem fer ara?
Sí, som a temps o no?
Et prestes, Josep?
Vinga, em presto, sí, home, sí.
Li puc passar jo les preguntes.
Ui, Jolanda, perfecte.
S'acaba de desconnectar l'altra persona.
Molt bé, doncs vinga, connecta't al polígraf.
Ara ens connectarem.
No siguis dolenta, Jolanda.
No, no, jo no faig les preguntes.
Les ha de fer l'estudiant responsable, aquesta aquí.
És veritat, les ha de fer l'estudiant de psicologia.
Ja et deia, aquest és un dels estants que crea més expectativa.
L'estranya.
Perquè hi ha molta gent aquí al voltant i això marca una mena de línies en una pantalla
que suposo que com més altes o més baixes són, marquen si estàs més nerviós, si estàs menys nerviós.
Bueno, això ens ho explicarà millor l'estudiant, que ara està acabant de preparar aquesta màquina.
Això m'hauria d'assentar o podem fer... m'hauria d'assentar, eh?
Va bé.
Tu no ets si no recordes, Jolanda, quan vam fer aquella prova del cor, te'n recordes?
Sí, que et van fer una prova també per si estaves bé del cor.
Que eren els nervis del directe que sortia una mica...
Sí, una mica accelerat.
Sí, una mica accelerat. Jo crec que ara passarà el mateix, eh?
Sí, però tu ja no tens nervis del directe, Josep.
Jo crec que ara els nervis es reflectiran en funció de les preguntes que et facin.
De les preguntes que ens faci la companya.
No posis excuses ara.
Ai, ai, ai, quin xollum.
Com va això ara, com va?
Doncs mira, jo aquí ara poso aquest gel que afavoreix que es pugui fer el registre de la màquina,
que l'afavoreix que, diguem, la conductància elèctrica de la pell pugui fluir millor.
Amb una mània prou, oi?
Sí, exacte. Es fa amb la mà esquerra, llavors es fiquen els dos electrodes...
Atenció, Josep, per dir-la al polígraf, a la màquina de la veritat.
El que cal fer és ajustar la màquina per tal de treure el que es coneix com el nivell basal de la persona.
Diguem que cada persona té un nivell base d'activació.
I al ser diferent, això una mica s'ha de treure per tal que no actui com a una mena de...
de font d'error.
D'acord, que això no interfereix una mica en la...
Exacte. Llavors, clar, per cada persona el nivell d'ajustament és diferent.
Ara t'ho vaig a fer concretament per tu.
Doncs vinga, ajustem-ho.
Oh, quins nervis.
Quins nervis, quins nervis.
Més nerviós estic jo, eh, Jolanda?
No m'estranya. També et diré una cosa, ara perquè ja estàs instal·lat, jo no ho hagués permès.
No?
Allò, posar-me... I si et pregunten alguna cosa compromesa, Josep?
No, bé, no, que em preguntaran...
A lo millor no pots ni tornar a la ràdio.
Em preguntaran si m'agrada, no sé, si m'agrada la setmana de la ciència o si m'agrada la setmana de la ciència.
Ai que sí?
No, no, no, que apreti una mica, que apreti una mica, sisplau.
Que apreti una mica.
Tinc un avantatge, com que ella no et sent a tu.
Ah, vale. Fos el que li doni la gana, directe a un llar.
Molt bé.
Així no ho vim.
I, Boc, que dèiem, hi ha moltíssims estants, ja són uns 600 metres quadrats.
Dèiem que l'enguany la novetat és que s'ha instal·lat en aquest campus Catalunya.
Abans estava al Palau de Congressos.
Hi ha una trentena d'estants dels diferents camps d'aprenentatge
i de les diferents ciències que hi ha a la Universitat de Rubí i Virgili.
Com dèiem, hi ha activitats també paral·leles al Caixa Fòrum,
a l'Institut Català d'Investigació Química,
durant aquests dies de la Setmana de la Ciència.
I, vaja, això com va ara?
Què és el que m'estaves fent ara?
Mesurant aquest nivell basal, m'has dit, eh?
Sí, és el que es coneix com a conductància elèctrica de la pell.
Que és aquesta velocitat a la que es transmet el corrent elèctric
per la pell, pel palmell de la mà concretament.
I això com...
Anem a veure, eh?
Jo tinc una pregunta.
I tot això que surt per la TV dels públics,
també funciona així o és una miqueta més diferent?
Aquesta és una molt bona pregunta.
De fet, el que fem els estudiants és fer una petita introducció teòrica
abans de fer l'experiment, perquè sàpiguen com funciona
i les veritats que hi ha darrere del polígraf.
Donat que, diguem que com un ment,
la gent ho té molt associat amb detector de mentides,
però en realitat el polígraf és un bon detector de respostes emocionals.
Això d'aquests mentides o veritats tampoc no és massa del cert.
No és fiable com a detector de mentides,
perquè hi ha persones que quan menteixen no es posen gens nerviosos.
Si tu no et poses nerviós no hi ha resposta emocional
i el polígraf no ho detecta.
En canvi, hi ha gent que de seguida té una resposta emocional.
Només perquè li facis una pregunta,
doncs que hi hagi alguna paraula que li impressioni una mica
o que li faci por que els altres no ho creguin, per exemple.
Ja canvia.
Exacte.
Es posen nerviosos i el polígraf detecta que hi ha alguna cosa.
Perfecte.
I això ja ho podem començar a fer o què?
Doncs, espera que jo m'entén.
Jo estic assentat en una cadira, Jovanda,
per posar-ho en situació.
Està nerviós, Josep?
No, no, encara bé.
I a darrere hi tinc la pantalla on es mostren aquestes...
Jo t'he posat d'esquena, de fet, a la pantalla,
perquè si la persona ho va veient també,
llavors és una distorsió.
Per això jo vaig mirant cap al munt de gent...
Just al davant tinc els estudiants d'infermeria,
que suposo que estudien a fer reanimacions
o alguna cosa, primers auxilis o alguna cosa per l'acció.
Si un poc en tinc entès fan reanimació cardiopulmonar.
Sí, ara ho estic veient,
que estan fent aquestes pràctiques de reanimació.
Com ho tenim?
Ja està?
Ara ja està preparat.
Vinga, doncs vinga.
Molt bé, doncs ara no t'haurien de fer alguna pregunta,
doncs que fos una mica...
que no fos neutre, clar, perquè en preguntes neutres.
Això tu mateixa, vinga.
Així jo pogués preguntar.
Doncs, equivalent amb allò dels estudiants.
Hi ha alguna persona de la feina que et faci una mica el test,
que t'agradi?
No.
Jo vull la valoració de la resposta.
Com més augment hi ha, més resposta emocional has tingut.
En aquest cas has tingut una mica de resposta emocional,
però cap cosa exagerada.
O sigui que això vol dir que...
Que sí que et fa gràcia, algú.
Que sí que et fa gràcia, algú.
Ja s'ho dic, no és per veure tampoc ni si sí ni si no,
només per veure si a tu et provoca alguna cosa.
Molt bé, molt bé.
Vinga, anem bé.
Més preguntes.
Vinga, va, seguim preguntes.
Alguna vegada has robat alguna cosa?
No et diguis sí o no, eh?
Veig que això t'ha despertat algú.
Sí?
Però que consti que només per dir la paraula robar hi ha moltes persones que ja...
Que ja diuen, home, quan ets petit allà un xiclet no a la botiga de...
Exacte, i aquesta és una altra, no?
Que en un moment o altre no li ha agapat, no sé, un euro a la seva mare, no?
O 20 euros quan érem petits.
Clar, clar, clar.
Jo m'imagino el Josep una mica vermell, ara.
Sí, ara estic una mica vermellet.
Sí, que el coneixem ja, eh?
Jo el veig una mica vermellet.
Vinga, jo crec que tercera i última pregunta podem fer.
Vinga, l'última.
Digue'm, digue'm.
Una altra cosa que fem és anar ensenyant també estímuls, no sé si t'interessa,
i llavors mirem quina és la resposta que provoca cadascun dels objectes a la persona.
Llavors hi ha estímuls que són més neutres i hi ha altres que no ho són tant.
Si et sembla, farem la tercera pregunta i així tenim temps d'anar a visitar una mica més d'estants.
Vinga, va, tercera i última pregunta.
Es deu estar pensant a veure si això fa una resposta emocional més alta o no.
Ja ho copia, però això ja et queda una mica enrere.
Jo estic estudiant encara, eh?
Molt bé.
M'ho vas preguntar.
Perfecte.
Has copiat a la carrera aquest, en algun examen, aquest quadrimestre?
No n'he fet cap encara aquest.
L'any passat, vas copiar en algun?
Va, direm que sí.
Però això no et remou gaire cosa.
No?
Ah, perquè va ser una cosa molt insignificant.
Hem de tocar temes, eh?
Són tantes termes més candents.
Doncs molt bé, molt interessant el d'allò,
aquest experiment que ens han fet aquest matí.
Bueno, i ho han de bé, no?
Molt bé, molt bé.
Què et sembla?
Home, la llàstima, perquè jo ja sé que ho has fet expressament,
que no tinguis retorn a aquesta encantadora estudiant
que ens ha ajudat a l'experiència,
perquè haguéssim apretat una mica.
Però vaja, el que s'hi dona és la idea de tota l'activitat
i això que pot semblar una cosa...
No, i que pot semblar frívol quan hi entres en cadascun dels estants,
i això ens ho diu l'experiència d'altres fires de la Setmana de la Ciència,
aprens moltíssimes coses.
Per tant, Josep, jo et proposo...
Digue'm.
...que ho deixem aquí, perquè hem de conèixer a l'última hora del nàstic.
Perfecte.
I podríem anar, doncs, distribuint aquesta visita
en els dies que resten de setmana.
Demai tornem i el divendres...
I així parlem dels experiments químics,
els experiments químics que fan en algun dels estants d'aquí a la Fira de la Ciència.
Doncs sí, perquè hi ha coses molt interessants,
des d'enginyeria química hi ha propostes innovadores,
algunes d'elles premiades, a més a més,
investigació química, l'ICIC,
també parlem de l'autoecologia humana del quaternari,
hi ha moltíssims estants i tots ells ens proposen activitats per fer,
perquè de fet és una fira molt interactiva.
Per tant, Josep, recupera't de les emocions
i demà hi tornem.
Si et sembla...
Escolta'm, podries tornar tu un altre dia a fer la pubígraf, no?
Què et sembla?
Sense retorn?
Sense retorn, vinga, va.
Bé, si és sense retorn, d'acord.
Amb retorn, de cap manera.
Molt bé, Jolanda.
Moltíssimes gràcies, Josep, fins ara mateix.
Abandonem el Campus Catalunya i anem cap al nou estadi,
que em penso que és el lloc on trobarem en aquests moments a Jordi Blanc.