Hola, bona tarda. Ara queden 4 minuts perquè siguin les 6.
A partir d'ara, ja ho saben, poden seguir en directe
a través de Tarragona Ràdio i Tecla Televisió
la retransmissió íntegra del pregó de les festes.
Els saludem des de la sala de plens a l'Ajuntament de Tarragona.
D'aquí uns minuts començarà un dels actes principals de Santa Tecla,
el pregó que dona el tret de sortida al tram important de la festa major.
Enguany, el pregoner encara no ha arribat a la sala,
és Lluís Gabaldà, el solista dels PETs.
Laura Casas, bona tarda.
Hola, Tere Ortega, bona tarda.
Bona tarda també als oients de Tarragona Ràdio
i a tots aquells que ens veieu a través de la Tecla Televisió.
Fem un petit repàs molt breu de la trajectòria de Lluís Gabaldà,
el nostre pregoner d'enguany.
Lluís Gabaldà ha estat, com dèiem,
escollit per pronunciar aquest pregot de Santa Tecla.
Ell és nascut a Constantí, però es considera, de fet,
un tarragoní d'adopció.
Gabaldà també destaca com a articulista,
ha participat en programes de ràdio i de televisió
i forma part també del Senat tarragoní.
Aquest 2009, a més, com a fita a destacar,
s'acompleixen 20 anys de la cançó Tarragona Masburrona,
una de les més emblemàtiques dels PETs
i que hi ha portat el nom de la ciutat arreu de Catalunya.
Escoltarem de seguida les paraules de Lluís Gabaldà
en el seu prego de Santa Tecla.
Sens dubte és el protagonista d'aquesta tarda
d'arrencada del tram fort de les festes majors de Tarragona.
Per primera vegada es podrà seguir aquest acte en directe
des de la plaça de la Font, des de les pantalles de Tecla Televisió.
A més, s'ha instal·lat una pantalla gegant a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona,
la sala que hi ha davant mateix de la sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
També a la rotonda de l'Ajuntament de Tarragona
s'han instal·lat de l'ordre de 30 cadires
on els diversos convidats que s'hagin desplaçat avui
a l'Ajuntament de Tarragona
podran viure en directe aquest acte del pregó de la festa major
a càrrec, com dèiem, de Lluís Gabaldà.
Falten pocs minuts per les 6 de la tarda.
Encara no comença el que s'hi va arribant la gent a poc a poc.
Serà un acte presidit per l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Vallesteros.
Vallesteros l'acompanyaran, com és habitual,
a la taula presidencial l'arcabisbe Jaume Pujol,
el rector de la Universitat Rovira i Virgili Xavier Grau
i també hi seran presents el president del Port,
ja ha arribat, de fet, i Josep Anton Burgueser,
la subdelecada Teresa Pallarès
i els regidors de l'Ajuntament de Tarragona en ple
que ocuparan els escons que hi ha a banda i banda
de la sala de sessions.
De fet, alguns d'aquests regidors,
tant de l'equip de govern com de l'oposició,
ja han arribat aquí a la sala de plens.
També han arribat aquí a la sala de plens
i estan ocupant els seus seients.
una representació de les ciutats
agermanades amb la ciutat de Tarragona,
com és habitual, cada any presents
en aquest acte del pregó de la festa major de Tarragona.
Estrenem enguany també, per primera vegada,
això s'ha de tenir en compte,
aire condicionat, 22 graus de temperatura
és el que hi ha aquesta tarda de dilluns
a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Recordem històricament altres pregons
amb moltíssima calor, repartiment,
d'avantalls fins i tot per aguantar amb calor
aquest acte del pregó de la festa major de Tarragona.
Com dèiem, van entrant a poc a poc els convidats,
els regidors, els representants de les ciutats
agermanades, també representants del Senat tarragoní
i les primeres cadires del públic
ocupades pels familiars de Lluís Gabaldà,
el pregoner d'enguany, també pels familiars
de Josep Sendri Navarro, que és enguany la persona guanyadora
en què recau el Premi Balcó Tarragoní de l'Any
que atorga cada any Òmnium Cultural.
Recordem, això sí, exacte, que primer abans de la lectura del pregó
es farà entrega d'aquest premi, d'aquest guardó
al Balcó Tarragoní de l'Any
que atorga any rere any Òmnium Cultural del Tarragonès.
Com apuntàvem, el protagonista és Josep Sendri Navarro.
Sendri va néixer l'any 1932 a la ciutat de Tarragona.
Ha estat president de la Cooperativa Obrera Tarragonès
durant 25 anys i també va presidir fins l'any 1977 Càritas
al Casal Tarragoní i va ser vicepresident d'Òmnium Cultural del Tarragonès.
En l'àmbit polític, Josep Sendri Navarro
va ser també un dels fundadors de Convergència Democràtica a Tarragona,
diputat al Congrés, regidor de l'Ajuntament,
del primer Ajuntament de la Democràcia de Tarragona.
Va ocupar un escó al Parlament català
i va formar part de la comissió dels 20
que van redactar a Sau l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya.
També recordem que abans de tot això
inclús es farà la lectura del manifest
per part de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona
per recordar precisament que avui, dia 21 de setembre,
es commemora el Dia Mundial d'aquesta Malaltia.
Serà un manifest que llegirà el president d'aquesta associació,
Jaume Soler, i que es farà, com dèiem,
minuts abans de començar aquest pregó.
També, Teres, s'han repartit unes diferents obsequies,
diferents entre els convidats,
per representar això, per commemorar el Dia Mundial de l'Alzheimer.
Sí, veiem a la gent que està lluint aquest llacet verd,
a la solapa, a la camisa, al vestit.
És avui el Dia Internacional de la Lluita contra l'Alzheimer
i el fet que s'hagi fet coincidir aquest acte amb el Dia del Pregó
ha fet que molta gent llueixi aquesta tarda de dilluns,
aquest llacet verd, contra la malaltia de l'Alzheimer.
S'han repartit diverses invitacions de l'Associació de Familiars de l'Alzheimer de Tarragona
en diferents idiomes.
Els targetons estan en castellà, en català, en anglès i en francès,
suposem en deferència amb els representants de la ciutat germanes de Tarragona
que avui omplen, entre d'altres persones, la sala de plens de l'Ajuntament.
Són representants de les ciutats de Vinyó, d'Orleans, totes dues a França,
de Clarenford, Àustria, de Pompeia i de l'Alguer, d'Stanford, d'Anglaterra
i també hi ha representants de Pancebo, la ciutat que demà mateix serà
com a reconeguda com a ciutat amiga de la ciutat de Tarragona
en un acte que es farà a les 12 del migdia, precisament en aquest mateix espai.
Són representants d'aquestes ciutats germanes
que també estan ocupant ja pràcticament tot l'espai que tenen reservat
com cada any per contemplar de primera línia la lectura d'aquest pregó.
També recordem un fet, en guany d'aquestes festes
i per la culpa de la crisi s'ha eliminat el sopar de Santa Tecla.
D'avui hi ha entitats tarragonines per estalviar diners en temps de crisi.
Com deien, també participaven gent de les ciutats germanades.
En total s'han estalviat uns 36.000 euros.
Així ho havia anunciat el regidor de Relacions Ciutadanes
a Tarragona, Ràdio, fa dies, Manel López Pasca.
Aquesta intenció de treure aquest sopar multitudinari
que plegava totes les entitats tarragonines.
Es farà el sopar, això sí, amb els membres de les ciutats germanes,
de les ciutats germanades en Tarragona,
però s'eliminarà aquest sopar multitudinari
amb totes les associacions i entitats de la ciutat de Tarragona.
Han aparegut ja a la sala de plens els agents de la Guàrdia Urbana
vestida de gala i també els macers són protagonistes,
són elements indispensables d'aquest acte solemne de lectura
del pregó de la festa major de Tarragona.
La sala de plens estarà presidida per l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros.
També ocupen els seients presidencials de la sala.
el rector de la Universitat Rovira i Vergili,
Xavier Grau, ocupa també els seients de la presidència,
l'arcabisbe de Tarragona, Jaume Pujol,
i com dèiem, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros,
que tancarà aquest acte amb el seu desig de bones festes
a tots els tarragonins, que segueixin l'acte des de la sala de plens
i des de la plaça de la Font.
Es pot seguir en guany en directe aquest acte,
també a través de Tarragona Ràdio i Tecla Televisió.
Si et sembla, Tere, també el que podem fer ara
és repassar una mica què se succeirà a partir d'ara mateix.
Posteriorment, a la lectura del pregó a càrrec de Lluís Gabaldà,
hi haurà el tradicional, l'arribada,
aquest adreçament fins al balcó de l'Ajuntament,
on és previst que es produeixi aquest acompanyament
dels mercers de la ciutat, l'alcalde i el pregoner,
fins al balcó central de l'Ajuntament,
cap a les 7 de la tarda.
Hi haurà el toc de pregó a càrrec de les dues trompetes
del Consell Municipal i que anuncien l'aparició de la senyera municipal
mentre les 21 salves dels mortarets es pateguen.
A l'hora, hi haurà un repic general de campanes des de la catedral
i, finalment, la tronada del pregó anirà càrrec
per part de la pirotècnia Martí de Burriana,
els guanyadors del darrer concurs internacionals de focs artificials.
Arriba ja a la sala de plens el protagonista,
Lluís Gavaldà, amb una camisa blanca, de màniga llarga.
Jo crec que porta uns piquets negres en aquesta camisa,
vesteix de manera molt informal,
ha accedit a l'interior de la sala de plens
i s'ha interessat per allò exacte
des d'on haurà d'adreçar-se la gent
de pronunciar aquest pregó de la festa de Santa Tecla.
Ha saludat la seva família,
porta un full, diversos fulls,
que seran el pregó que ell ha confeccionat en els últims dies
que es podrà escoltar aquesta tarda
des de la sala de plens a l'Ajuntament de Tarragona.
Primer el pregó, després la festa al carrer,
a la plaça de la Font.
Ara repassàvem una mica quina seria la seqüència
de tota aquesta festa.
Un dels moments més significatius,
l'arribada de les bandes de música convidades,
la banda Unió Musical de Muro del Coy,
la banda de Cardona
i el primer, Amparito Roca de les festes,
amb el primer ball de l'Amparito Roca
dels gegants de la ciutat de Tarragona.
Està previst que cap a dos quarts de vuit
es produeixi aquesta arrencada dels gegants de la ciutat
després dels tres coels de bis.
Hi haurà un recorregut,
bé a ser el recorregut habitual,
es partirà des de la plaça de la Font,
que és el lloc on la cadada,
on sempre es queda, des d'aquí es parteix,
arrencaran cap al carrer Portalet,
passar per Rambla Vella, Comte de Rius,
Rambla Nova, faran un tomb per la coca central de la Rambla
i tornaran a enfilar pel carrer Sant Agustí
i de nou per Portalet i la plaça de la Font.
Aquest serà, més o menys,
el recorregut que seguirem també nosaltres,
a partir des de la plaça de la Font,
anirem parlant i comentant amb una mica
amb els diferents participants d'aquest recorregut dels gegants,
a veure què ens expliquen,
quines sensacions tenen a peu de plaça de la Font.
Parlarem amb els protagonistes de l'acte del pregó,
de l'arrencada oficial de la festa major de Tarragona,
amb els protagonistes polítics, institucionals,
amb el pregoner, amb l'alcalde de Tarragona,
volem comentar, volem valorar amb ells el significat d'aquest acte,
com ha transcorregut aquest acte que seguiran en directe
a través de la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada,
a través també de la nostra pàgina web de tarragonaradio.cat
i a través de tecla televisió
en les diferents pantalles que s'han instal·lat per la ciutat.
És el d'enguany, un acte que s'ha volgut fer
el màxim popular possible,
perquè així ho és el personatge,
per tant es podrà seguir per primera vegada
des de la plaça de la Font de l'Ajuntament de Tarragona
per primera vegada oberta al públic, a la ciutadania,
aquest acte mig solemne, mig festiu del pregó de la festa major.
Ara per primera vegada hem vist l'aparició de l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros,
que ha començat a saludar ja alguns dels representants
que hi han asseguts en les primeres files aquí a la sala de plens.
Una sala de plens que a poc a poc ja està començant
a gaudir d'un bon nivell d'ocupació,
pràcticament no queden cadires buides,
els que sí que veiem bastants ocupen els seus llocs habituals,
són els regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
tant de l'equip de govern com de l'oposició,
també, com comentàvem abans,
els representants de les ciutats germanades
també ocupen els llocs que se'ls ha reservat
per ser presents en aquest acte tan especial
de les festes de Tarragona.
La lectura d'un pregó que dóna el tret de sortida
als dies forts de la festa major de la ciutat.
També veiem com arriba en aquests moments
el delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabater,
o altres alcaldes del Tarragonès,
com és el cas d'Eudal Roca, alcalde de la Secuita.
Ara sí, tots ells seuen en aquesta taula presidencial,
com dèiem, encancelada per l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros.
Són els convidats, els polítics,
els representants institucionals
que ocupen ja el seu seient.
Suposem que aquest acte començarà d'aquí a uns instants.
S'han obert les portes principals
a la sala de plens a l'Ajuntament
poc abans de les 6 de la tarda,
a les 5 i 46 minuts, per ser més exacte,
la gent que continua parlant,
però es farà un silenci d'aquí a uns instants
perquè parlarà l'alcalde,
obrirà oficialment aquest acte del pregó
de la festa major de Tarragona.
Dona l'ordre perquè es tanquin les portes principals
de la sala de plens a l'Ajuntament de Tarragona.
S'aixeca l'alcalde, l'escoltem en directe,
s'inicia l'acte del pregó.
...de Catalunya a Tarragona,
senyor representant del president de la Diputació,
senyor arquebisbe,
senyor president del Consell Comarcal del Tarragonès,
senyor secretari general de la Universitat Rebiri Vergili,
senyor president de l'Audiència,
senyor fiscal en cap,
senyor delegat de defensa,
senyor diputat,
senyor president de l'Autoritat Portuària,
senyor cíndic de Greuges,
senadors tarragonins,
conselleres, consellers d'aquest consistori,
«Friends for Stanford and Pancebo,
welcome to the Tarragona.
Freunde von Klagenfurt,
willkommen aus Tarragona.
Amiqui d'Hilalguero e Pompei,
benvenuti a Tarragona.
Ami d'Avignon e d'Oglean,
sueyé, bienvení a Tarragona.
Benvinguts tots en aquest pregó de festa major,
que és l'inici oficial protocolari de les nostres festes.
Té la paraula el senyor Jaume Soler Martí,
president de l'associació AFAT,
associació de familiars malalts d'Alzheimer,
que donarà lectura al manifest del Dia Mundial de l'Alzheimer.
És per això que portem aquest llaç de color verd.
Moltes gràcies, senyor Jaume, i a tota la seva associació.
Jaume Soler, que està a punt de prendre la paraula.
Recordem també que l'acte s'està fent en directe
a través de llenguatge de signes
per a qui hi ha gent amb deficiencies que pugui seguir-lo.
Escoltem, Jaume Soler.
Com a president de l'associació de familiars
de malalts d'Alzheimer de Tarragona,
vull agrair en primer lloc a l'Ajuntament de Tarragona
i en especial a la Conselleria d'Acció Social,
Polítiques d'Igualtat i Habitatge,
el fet de donar-nos l'oportunitat d'intervenir
en una data tan assenyalada per la ciutat de Tarragona,
com és l'inici de les festes de Santa Tecla
i abans del pregó oficial, per tant, seré breu.
La festivitat de la nostra patrona
coincideix casualment
amb la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer.
Des del 21 de setembre de 1990
s'ha anat posant èmfasi
en consenciar la ciutadania
sobre què és la malaltia de l'Alzheimer
i l'abast de la potencial població afectada.
Tothom, sense distinció de raça,
sexe,
posició social i o econòmica,
s'hi pot trobar afectat.
El Dia Mundial de l'Alzheimer
té com a principals objectius
el donar a conèixer la malaltia
i difondre informació.
El de sol·licitar el recolzament
i la solidaritat dels ciutadans no afectats
i el d'unir esforços
amb les autoritats sanitàries i governamentals.
Aquesta és una malaltia crònica
de lenta i llarga evolució
que comporta la dependència progressiva
de la persona que la pateix.
L'impacte econòmic sobre la societat,
malalts, família i centres de salut
és considerable.
Cal remarcar
que el 80% de les pertosnes
persones que mateixen Alzheimer
o algun tipus de demència senil
són ateses a les pròpies llars
per a algun membre de la família
com a cuidador o cuidadora principal.
Tasta que des de l'associació
valorem i els agraïm sincerament
coneixedors com són
del gran esforç que suposa
a les famílies que s'hi veuen afectades.
Denunciem però que a Tarragona
hi ha una manca considerable de residències.
La població en velleix.
Reconeixem com a associació
el suport que sempre hem rebut
de l'Ajuntament de Tarragona
al llarg d'aquests anys.
Instem a les administracions
a desplegar de forma activa
la llei de la dependència
i que aquesta
sigui una prioritat
en les polítiques socials
avançant cap a una gestió
descentralitzada
i assegurant transparència
en la informació.
Això inclou
l'increment de recursos assistencials
i d'atenció a les persones
per perllar les situacions
que viuen aquestes
i les seves famílies
sense oblidar la importància
que té el treball interdisciplinari
en l'abordatge d'aquesta patologia.
I finalment
i aquest crec
que és un desig compartit per tothom
estimuem
a continuar investigant
amb el desig
que en un futur no llunyà
els avenços científics i tècnics
possibilitin guarir
o si més no
mitigar els efectes
que produeix l'Alzheimer.
Vull acabar el meu Parlament
amb el lema de la campanya d'enguany.
Recorda
hi ha esperança.
Moltes gràcies.
Aplaudiments per Jaume Soler
que ha tancat el seu discurs
amb el lema de la campanya d'enguany
del Dia Internacional
de la Lluita contra l'Alzheimer
un discurs
on ha fet èmfasi
en la manca de residències
que hi ha
a la ciutat de Tarragona
agraït el suport de l'Ajuntament
i ha instat a l'administració
a desplegar també
la llei de la dependència.
Seguís l'acta per l'alcalde.
Aquest manifest
Santa Tecla
té una component solidària
important
i ho demostra
la presència en aquest acte
de la vostra associació.
Saludo també
l'alcalde de la Canonja
el cronista oficial
de la ciutat
el comandant de Marina
que està entre nosaltres
i a totes les autoritats
presidents
d'associacions
d'associacions
membres d'associacions
de Tarragona
i a tots
els que representen
diversos col·lectius
a la nostra ciutat
mossèn Miquel Barberà
també
saludat
molt bona tarda
així com els habilitats
nacionals
que esteu aquí
entre nosaltres.
Té la paraula
a continuació
el senyor Joan Andreu Torres
i Sabater
president de la delegació
del Tarragonès
d'Òmnium Cultural
que glossarà
la figura
del senyor
Josep Cendra
i Navarro
guardonat
amb el Premi
al Balcó
de Rebunir
de l'any 2009.
Té la paraula.
S'aixeca
el president
d'Òmnium Cultural
per glossar
com sentíem
a explicar-nos
la figura
i el per què
del Premi
al Balcó
que ha requegut
en guany
sobre la figura
de Josep Cendra.
Molt bona tarda.
Excelentíssim
senyor alcalde,
autoritats,
amigues i amics,
Òmnium Cultural
del Tarragonès
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Tarragona
es complau
en aquesta diada
significativa
per la ciutat
i per tots
els tarragonins
i tarragonines
atorgar el Premi
al Balcó
al senyor
Josep Cendra
i Navarro
i nomenar-lo
Tarragoní
de l'any 2009.
Després que el jurat
hagués valorat
els mèrits
que el fan
mereixedor
amb escreix
d'aquest guardó.
Josep Cendra
va néixer a Tarragona
el 1932
on ha viscut
sempre
llevat dels anys
1939
i 1940
quan a l'exili
va viure
refugiat
a la col·lònia
suïs
d'enfants
espanyols
de l'Ot de Soà.
Està casat,
té quatre fills
i vuit nets.
En la seva tasca
del món
associatiu
tarragoní
va presidir
la cooperativa
obrera
tarragonense
durant 25 anys
evitant
que fos
absorbida
en diferents
ocasions
pel sindicalisme
vertical
del règim
franquista
que pretenia
apoderar-se'n
a través
d'educación
i descanso.
Va convertir
la cooperativa
en eixopluc
de moltes entitats
culturals
i folclòriques
d'arrel
catalana
i tarragonina
que no haurien
pogut subsistir
sense el suport
de la cooperativa
entitat
que també
va rebre
el premi
al balcó
l'any 2004.
Va presidir
Càritas
diossassana
en un temps
de canvi
en l'actuació
d'aquesta institució
en la lluita
per assolir
una major justícia
social
sense oblidar
la caritativa
actitud difícil
de ser ben vista
per les autoritats
polítiques
de l'època.
Càritas
va crear
una guarderia
infantil
al barri
de Torreforta
va fundar
i acollir
el secretariado
Gitano
desenvolupant
projectes
a favor
d'aquesta
comunitat
amb risc
d'exclusió
i va impulsar
la creació
d'un allar
que atengués
els transeuns
de la ciutat.
També va presidir
el patronat
de Nostra Senyora
de la Mercè
institució
creada
per ajudar
els presos
i les seves famílies
tant en els seus
processos
judicials
com en el camp
de la reinserció
social.
De l'any
1969
al 1985
va presidir
el Casal
Tarragoní
entitat
en la qual
també
Òmnium
va otorgar
el Premi
al Balcó
l'any 2007.
Tarragona
en aquesta època
va ser proclamada
Ciutat
Pobilla
de la Sardana
amb gran repercussió
a tot Catalunya.
Era l'any
1973.
entre altres accions
va inspirar
i organitzar
un homenatge
al nostre poeta
mossèn Cinto
Verdaguer
que va culminar
en un monument
a la plaça
que porta el seu nom
l'any
1976.
El 1971
forma part
d'un grup
de socis
d'Òmnium
que en qualitat
de promotors
es constitueixen
en delegació
territorial
presidida
pel Josep Anton
Baixeres.
Actuarà
de president
d'aquesta entitat
de l'any
1975
al 1978
sota la presidència
d'Olga
Chirinax.
En l'àmbit
polític,
diputat
del Congrés
en les Corts
Constituents
l'any
1977
i 1978
fou secretari
de la Comissió
de Medi Ambient
i membre
de diverses
comissions
legislatives
per la qual cosa
se li ha otorgar
l'Orden
del Mèrito Constitucional.
Pel seu grup
parlamentari
fou nomenat
membre
de la Comissió
dels Vint
que va redactar
l'avantprojecte
de l'Estatut
de Catalunya
a Sau.
L'any 1979
fou elegir
conseller municipal
i nomenat
tinent alcalde
de Sanitat
i Medi Ambient
en el primer
Ajuntament Democràtic
de Tarragona
impulsar
l'enfortiment
del laboratori
municipal
que actuava
en un estat
bastant precari
i sense
medis
tècnics
adequats
per a la seva
activitat.
L'any 1992
fou designat
com a primer
delegat territorial
de governació
de la Generalitat
de Catalunya
a Tarragona
i coordinador
de totes
les delegacions
de les conselleries
d'aquesta institució.
Elegit diputat
al Parlament
de Catalunya
exercit
de l'any
1984
al 1992
fou ponent
la llei
de la creació
de la Universitat
Rovira i Virgili
de Tarragona
professionalment
director
d'empresa
de tractament
fitosanitaris
en l'àmbit
de la salut
pública
ramaderia
i agricultura
va ser
elegir
president
de l'associació
espanyola
de control
de plagues
amb seu
a Madrid
de l'any
1975
a 1979
a elegir
representant
espanyol
d'aquesta
associació
a Europa
amb seu
a Brussel·les
va assistir
en diverses reunions
davant el Consell
d'Europa
i en diversos
països
d'Amèrica.
Josep,
la teva
ha estat
una trajectòria
de vida
impossible
de poder-se
realitzar
si no està
amarrada
d'uns valors
humans
i ciutadans
que et donen
sentit
i coherència
a les accions
i són
punt de referència
per a les persones
que t'envolten.
El teu treball
silenciós
al capdavant
de les associacions
la teva lluita
per dignificar
les persones
més marginades
i maltractades
de la societat
els teus esforços
per desvallar
els sentiments
de nació catalana
des del compromís
polític
al servei
de les persones
tot mantenint-te
fidel
al servei
del país
que vols
per a viure
de la ciutat
on vas néixer
i de la família
que has educat
amb el suport
imprescindible
de la teva
mujer Alícia
els teus fills
la Maria Assumpció
en Jordi Miquel
la Maria del Mar
i el Josep Joaquim
ara les seves esposes
i també
els vuit nets
que segurament
compliquen
i alegren la vida
al mateix temps
aquest doncs
és un gran llegat
que ens deixes
en aquests moments
finals
de les meves paraules
què millor
que els versos
d'un poeta
sempre cerquem
els versos
d'un poeta
que resumeixin
i corroborin
tot allò
que s'ha exposat
en el teu cas
ho farem
d'una altra manera
desmentirem
els versos
d'en Miquel
Martí i Pol
que ja ha preguntat
abans
si et coneixia
perquè si t'hagués
conegut
segur que no hagués
escrit
aquests versos
quan deia
tot està per fer
i tot és possible
no, no
no tot està per fer
gràcies a tu
hi ha molt de fet
i ho has fet
possible
amb coratge
i il·lusió
enhorabona
per aquest guardó
merescut
en nom d'Òmnium
i de la ciutat
de Tarragona
i que continuï
la festa major
enhorabona
la sala de plens
aplaudint
les paraules
de Joan Andreu
Torres
el president
d'Òmnium
Cultural
que ara
li farà
entrega
lliurarà
el guardó
juntament amb
l'alcalde
de Tarragoní
de l'any
el Premi
al Balcó
a Josep
Cendra i Navarro
la sala de plens
de l'Ajuntament
s'ha aixecat
amb peu
aplaudint
aquest reconeixement
aquest home
que des del silenci
des de la discreció
va treballar
al capdavant
de diverses entitats
socials i culturals
de la ciutat
de Tarragona
en temps difícils
en temps
de dictadura
i als inicis
de la democràcia
Josep Cendra i Navarro
és avui
el protagonista
el que ha rebut
el Premi
al Balcó
al Tarragoni
de l'any
ara mateix
podrem escoltar
les seves paraules
després d'aquest
reconeixement públic
d'Òmnium Cultural
escoltem doncs
el guardonat
Josep Cendra i Navarro
el grandíssim
senyor arquivisbe
honorable senyor
delegat del govern
president d'Òmnium Cultural
autoritats
consellers
tarragonins
amics i amigues
en primer lloc
moltes gràcies
senyora Torres
per la vostra
generositat
emparant
tan al·lusiósos
termes
al grusar
la meva trajectòria
com a ciutadà
gràcies
també
als membres
del jurat
per la seva
benevolència
escollint-me
per rebre
aquest
unros guardó
i la corporació
municipal
per acollir
aquest acte
en aquest saló
tan solemne
per mi
buscar possibles
mèrits
per mereixer
aquest entranyable
guardó
em porta
a remuntar
la memòria
a temps passats
memòria
de la que
gaudeixo
i per això
avui també vull
adherir-me
a la diada
mundial
de l'Alzheimer
perquè
és una de les coses
que ha de protegir
aquesta entitat
dic doncs
que l'època crucial
del meu
capteniment públic
compromès
com a capdavanter
de diverses entitats
terragonines
es remunta
als anys 60
i 70
del segle passat
més que terragonida
l'any 2009
hauria de ser
terragonida
l'any 1960
o 1970
és cert
que anys més tard
advinguda la democràcia
també vaig tenir
protagonisme polític
però en aquest cas
no existeixen mèrits
per premiar-me
perquè per mi
va ser un privilegi
poder servir obertament
els meus ideals
en plena llibertat democràtica
en l'àmbit de la cultura
el que preteníem
fa 40 anys
fa 50 anys
era
al cap i a la fi
fer realitat
l'anel
de Ferran Soldevila
terminent historiador
que deia
que l'últim objecte
dels catalans
és fer de Catalunya
un poble
normal
un poble
de ciutadans
benvinguts
que estimin
i cultivin
la seva identitat
pròpia
tan arrelada
en la manera
de ser
i de fer
de vegades
diferenciada
de d'altres
pobles veïns
i voler fer això
en temps de dictadura
comportava
assumir
molts riscos
a nivell personal
i col·lectiu
com a ciutadà
doncs
he de sentir-me
agraït
envers
aquelles persones
que en temps
difícils
van formar
part d'entitats
que
agermanaven
sentiments
i actituds
posant-los
al servei
de Tarragona
a tots ells
els considero
meritors
de rebre
aquests guardors
al balcó
que avui
se m'ho atorga
simbòlicament
a mi
i no cal dir-ho
el rebo
com un gran honor
com ho va ser
rebre aquí mateix
el nomenament
de fill
per dilecte
de Tarragona
i acabo recordant
com feia abans
el president d'Òmnium
quan un grup
de ciutadans
amb en Josep
Anton Baixeres
vam decidir
crear la delegació
d'Òmnium cultural
del Tarragonès
no oblidem
que la llengua
és l'ànima
dels pobles
i el català
és l'ànima
del nostre poble
és la part
capdalt
de la nostra cultura
i en aquell temps
calia fer front
a moltes restriccions
en el seu ús
tan escrit
com parlat
perquè
se'ns imposaven
uns estaments
oficials
nodrits
d'intolerants
i d'intransigents
partidaris
de seguir
obligant-nos
a emperar
només
la llengua
de l'imperi
amics i companys
d'Òmnium cultural
sabem tots
que heu fet molt
per la cultura
heu fet molt
per la llengua
però
lamentablement
us he de dir
que encara queda
molt per fer
acabo
agraïnt
a tots
vosaltres
assistència
a aquest acte
i també
agraït-vos
la paciència
que heu tingut
en escoltar-me
gràcies
moltes gràcies
a tots
a tots
un
emocionat
Josep
Sendra
i Navarro
que acaba
d'agrair
públicament
Òmnium cultural
a l'Ajuntament
de Tarragona
i als ciutadans
en general
aquest reconeixement
que ha rebut
aquesta tarda
en l'acte
previ
al pregó
de la festa
major de Tarragona
Josep
Sendra
està ara
saludant
un per un
a l'arcabisbe
el delegat
de la Generalitat
de Tarragona
Xavier Sabater
el mateix
pregoner
Lluís Gavaldal
president del
Consell Comarcal
Eudal Roca
l'acte continua
a la sala
de plens
amb l'alcalde
de Tarragona
que està esperant
que Josep
Sendra
torni
al seu seient
per recuperar
per reprendre
l'acte
que segueix
ara mateix
paraules
té la paraula
a continuació
la senyora
Rosa Maria Rossell
que farà
la presentació
del pregoner
de les festes
que és
en Lluís Gavaldà
músic
cantant
compositor
i membre
del Senat Tarragoní
Com és habitual
la regidora
Rosa Rossell
també
glossarà
la figura
de personalitat
de Lluís Gavaldà
del Pregonet
Benvingudes
autoritats
senadors
síndic
Tarragoní
Tarragoní
de l'any
cronista
de la ciutat
representants
de la ciutat
germanes
de Vinyó
Orleans
Clagenfurt
Estat
Foralguer
Pompeia
i Pancebo
quan et toca
fer la presentació
i llegir
el currículum
del pregoner
de les nostres festes
que a més
és senador
de la ciutat
és mestre
músic
i cantant
d'un grup
conegut
ja només
a la nostra ciutat
sinó a l'estranger
i com diem
aquí a Tarragona
a tot el món mundial
i a més
és amic
la cosa
la veritat
és que es complica
una mica
i et fa
un cert respecte
dir alguna cosa
que el millor
al senyor
Pregoner
no li ve gaire
de gust
que s'expliqui
encara que potser
a mi em faria
molta gràcia
de dir
així doncs
vaig creure
que el millor
que podia fer
en aquest cas
era parlar
amb el Pregoner
i dir-li
mira sisplau
passa'm unes quantes notes
amb el currículum
i a veure
què vols dir
per tant
el currículum
que jo llegiré
avui del Pregoner
diguem-ne
que és
collita
del senyor
Lluís Gabaldà
i una miqueta
de collita meva
així una mica
tot barrejadet
però
vostès em disculparan
doncs
si es diu alguna cosa
així que pot sonar
una mica
fora de to
però bé
si la diu ell
jo no faig res més
que llegir
ja sé que potser
ho podria explicar ell
però llavors
no tindria la gràcia
que ha de tindre
que tingui un presentador
que li llegeixi
el currículum
així doncs
començo
el senyor
Lluís Gabaldà i Roig
va néixer
a Constantí
el dia 15 d'abril
del 1963
i com tots
vostès saben
és cantant
compositor
del grup
Els Pets
fins aquí
la meva feina
ara
és ell
qui parla
per boca meva
a partir d'ara
doncs
el que llegiré
estrictament
és collita
del senyor
Lluís Gabaldà
i jo hi afegiré
alguna coseta
però bé
és ell
eh
qui parla
quan era petit
i tenia dos anys
i mig
la seva mare
el va ensenyar
a llegir
llavors
diu ell
em passejava
tota cofolla
per les botigues
a l'hora
d'anar a comprar
on jo llegia
les marques
dels productes
davant l'asturament
de les mares
del poble
que deien
ai mira el nen
de la Neus
ja sap llegir
des de llavors
em vaig crear
una imatge
de nen prodigi
que va fer fortuna
i em va perseguir
bastants anys
total
per acabar
fent de cantar
en dalt dels escenaris
el cert és
que en Lluís
va començar
a anar a l'escola
com tots els nens
de Constantí
a l'escola del poble
i ell mateix
ens recorda
que per passar
després
al col·legi Turó
on vaig sortir-ne
bastant bé
tenint en compte
de la meva poca disposició
a combregar
en cap tipus
d'adoctrinament
i que després
vaig passar
a l'Institut Martí Franquès
durant un any
molt intens
on vaig provar
de recuperar
tot el temps perdut
en una classe
on per cada noi
hi havia quatre noies
d'allà
vaig passar
a la Roviri Virgili
per fer filologia
anglo-germànica
tot vigilant molt
a l'hora de fer campanes
perquè mon pare
se li va acudir
al cap de les seves belleses
de fer filosofia
a la mateixa universitat
que jo
la diferència
és que ell
va treure
una matrícula d'honor
a l'últim curs
i el seu pare no
al sortir-ne
vaig muntar
una acadèmia d'anglès
al carrer
Pere Martell
que es deia
American School
tot i que els dos socis
era un de Constantí
i l'altre
de Salou
que malgrat ser
dues viles precioses
no estan pas
a l'estat d'Uta
a Tarragona
precisament
allà on tenia
l'escola
feia classes
amb arrecs
de tres anys
amb estresses
de casa
de 40
i a tota aquella
colla de repetidors
compulsius
que havien d'anar
a classes d'anglès
però el rau-rau
de la música
en Lluís
ja el tenia
dins seu
des de feia
molt de temps
ja composava
i feia música
al seu poble
el que ell en deia
el seu hobby
així doncs
de la seva escola
en va haver de plegar
perquè havia de ser
un hobby
i es va convertir
quasi en una professió
i feia més campanes
a l'escola
on ell donava classes
que a la Universitat
Rubir i Virgili
em va saber
i greu
diu
perquè m'encantava
fer de mestre
i res
em fa més content
que retrobar-me
amb ex-alumnes
que s'han fet grans
els pets
van fer
el primer disc
l'any 1989
però abans
en una maqueta
casolana
feta l'any 86
ja parlàvem
de Tarragona
deia la lletra
de la cançó
haig de ser
a Tarragona
abans de les 10
no tinc suc
a la Vespa
i hauré
d'anar-hi a peu
deia la cançó
que portava
per títol
abans de les 10
Tarragona
m'esborrona
va ser feta
a Massachusetts
a 23 graus
sota zero
per això
suposo
que estava esborronat
tot pensant
en Tarragona
i la va escriure
i la va escriure
tot esperant
que obrissin
el forn
on treballava
il·legalment
fent dònuts
el rap
del final
passa revista
a tot l'imaginari
emocional
que m'identifica
amb la ciutat
segons diu
el mateix Lluís
Tarragona
és també
el lloc
on torna content
a fer cançons
com la titulada
és l'hora
de tornar a casa
i a la part alta
hi succeeixen
totes les històries
de la cançó
del balcó de casa
però com ens diu
ell mateix
de totes maneres
per mi
la cançó
que millor defineix
el meu vincle
amb la ciutat
és precisament
Bon dia
la vella Montserrat
el cafeter
l'avi Josep
la peixatera
les veïnes
que un cop has passat
et critiquen
tota aquesta gent
és gent observada
a Tarragona
i l'espectacle
de la gent
és l'espectacle
dels tarragonins
fem ara però
un pas enrere
perquè cal que ens expliqui
que el primer concert
a Tarragona
el va fer a la Ramla
l'any 86
i l'any següent
el 1987
van fer un concert
per recollir peles
per al viatge
de fi de curs
a la nostra promissió
a la universitat
una part
la van cantar
com els pets
i l'altra
com no
eren
té farts
i feien versions
amb anglès
amb la llengua aquesta
d'en William Shakespeare
un mes més tard
vam tocar
espolvets
jo amb barba
per primer i últim cop
i va ser molt bonic
perquè aquest era el bar
de referència
per molts tarragonins
jo puc donar-hi fe
perquè hi era aquell dia
en aquest bar
ara
en aquest moment
és quan ell
torna dels Ussa
de fer dònuts
i es troba
amb un concert
sorpresa
muntat pels amics
a la platja
tot cantant
menjar ballanes
i aquest concert
el van seguir
cancers
en el Flores Tropicana
en el Pub Kit
que el Celsia
i a partir d'aquí
va continuar
tocant
a la plaça del Mercat
els tingladus
del Moll
i en molts altres llocs
de Catalunya
no va ser però
fins a l'any 1992
que va fer
la primera plaça
de la Font
un pèl tard
certament
i des de llavors
diu
n'hem fet cinc més
és a dir
Tarragona
és el lloc del món
on hem tocat
més vegades
ja que també
hem fet el Metropol
el Camp de Mar
i el Parc de la Ciutat
en un concert
amb focs d'artifici
al final
just
quan va tornar
de viure
a Anglaterra
i on va cantar
segons ens explica
és hora
de tornar a casa
i diu
ho diu ell
eh
no jo
em vaig emocionar
com un titot
i no vaig poder
acabar la cançó
aquest
segons ell
va ser un concert
únic
però no ens enganyem
no va ser
l'únic concert
únic
d'en Lluís Gabaldà
perquè ara
fa bastants anys
un dia
va fer un concert
a Cardedeu
un mes de març
si no recordo malament
i en Lluís
estava cantant
una cançó
que no estava publicada
en cap disc
en aquell moment
i no sé si ara
l'has publicat
que la cançó
es deia
Silenci Criminal
estava cantant
les fans
estaven
bastant callades
perquè era una cançó
que no estava publicada
però de cop
en Lluís
se'n va adonar
que hi havia
una pobilla
d'ulls clars
morenassa
que li estava cantant
la cançó
i ell
va pensar
com pot ser
que aquesta noia
conegui
aquesta cançó
que jo no he publicat
i quan va acabar
el concert
la va buscar
i li van a preguntar
que com és
que sabia cantar
una cançó
que ell no havia publicat
i jo no sé
què es van dir
però a partir d'aquí
van ser parella
i al cap d'uns quants anys
va néixer un marrec
que es diu Lluc
en aquell temps
el Lluís
es va estrenar
com a pare
primerenc
modern
implicat
i desbordat
d'aquest marrec
que ara deu estar
per aquí corrent
no sé si el veig
o ja ha marxat
en aquest període
és quan
el Lluís Gabaldà
escriu un llibre
de títol
Estic prenyat
un llibre
que parla
dels homes
toca panxes
de les dones
explica parts
del nen
que no dorm
de la son
que té el pare
dels amics
amb fills
dels amics
que no entenen
vaja
un llibre
que fa riure
els pre-pares
els pares
que s'acaben
d'estrenar
i aquells
que s'ho miren
de lluny
també en aquest període
són les seves
col·laboracions
en Catalunya Ràdio
en el programa
Eduqueu les criatures
paradoxes
d'un pare perplex
i en TV3
en el programa
Qui els va parir
els tarragonins
en Lluís Gabaldà
li hem d'agrair
moltes coses
el programa
El paisatge favorit
de Catalunya
on Tarragona
va ser l'única capital
que va arribar
a la final
la música
dels tarragonins
que sigui
senador
de la ciutat
que ens regali
la seva música
però sobretot
li hem d'agrair
que sigui amic
dels seus amics
i que estimi
i porti Tarragona
al cor
amb tots vostès
doncs
el pare
el mestre
el músic
i cantant
el nostre senador
Lluís Gabaldà
Molt aplaudida
també aquesta introducció
a la vida
obra
treball
de Lluís Gabaldà
que ara
s'abraça
amb la tinent
d'alcalde
Rosa Rossell
que sentia
embolossava
la seva figura
amb una imatge
la del seu fill Lluc
dormint
entre el públic
a la sala
de gens
continua dormint
mentre parla
el pregoner
estimats
conciutadans
si fos un pregoner
com Déu mana
hauria d'encetar
aquest pregó
dient
que és un honor
i un motiu
de gran satisfacció
haver estat escollit
pregoner
de les festes
de la meva ciutat
sé que ho hauria de fer
però què voleu que us digui
em costa
em costa una miqueta
de dir-ho
primer
perquè això del motiu
de gran satisfacció
em sona
a discurs
de rei Borbó
cosa que com ja us podeu imaginar
em fa una miqueta
d'angúnia
i segon
perquè si ho digués
diria la veritat
i tant
però no la diria tota
total
que no és que us vulgui
aixafar la guitarra
però fa dies
que tinc un neguit
tinc un rau rau
que no em deixa dormir tranquil
un dubte existencial
que us vull plantejar
i si resulta
que no soc
un pregoner
com Déu mana
ai sí
autoritats
i conciutadans
em fa l'efecte
que no ho soc
no ho soc
perquè per norma general
qui fa el pregó
s'ha de trencar les banyes
per trobar un vincle
entre la ciutat i ell
a mi
vesperon
això no em passa
i és que
una altra cosa no
però connectat
el que es diu connectat
un servidor
ho està des de fa
una pila d'anys
ho estic
des de ben petit
quan tocava ferro
amb els pares
i les meves germanetes
els diumenges al matí
i ja de gran
quan vaig llogar
amb la meva xicota
el primer pis
de 25 metres quadrats
al carrer Trinquet Vell
d'amagat de la mare
per no disgustar-la
ho estic
des de fa 15 anys
quan els pets
vam encarregar
al Sastre Ambrós
que ens fes
unes americanes
de la bandera de Tarragona
per passejar-les
amb la xuleria
que ens caracteritza
per tots els països catalans
ho estic
perquè
durant tots aquests anys
he fet
religiosament
tot el que fa
un tarragoní com cal
he anat a fer
la mona
al pont del diable
i a missa en llorito
i he fet campana
a l'insti
per anar a fer futbolins
al bar La Joia
he fet un vermut
al motoclub
tot repassant
de dalt i baix
l'anatomia
insuperable
de la dona
tarragonina
he comprat
un braç de gitano
els diumenges
al Rebassó
i he fet
un rabo de toro
al tòfol
per no parlar
dels suquets de peix
del barquet
arrossos del serrallo
o el menú
d'agustació
de la cua
i sobretot
he fet festa major
he fet festa major
com només
un tarragoní
sap fer-la
apassionadament
com si fos
l'última
assaborint
amb tota l'ànima
cada acte
cada espectacle
barrejant-me
en aquesta eufòria
col·lectiva
que fa bullir
la ciutat
i la fa bategar
al ritme
del nostre cor
accelerat
bé
i per què no dir-ho
amb permís
del senyor
que visbe
alguna mamadeta
per la festa major
també he caigut
com a tothom
vaja
suposo que és una cosa
normal
no?
no ve d'aquí
i ja que m'estic confessant
també he de dir
que he fet
el peregrinatge
nocturn
de cap de setmana
que tot
pel a canyes
com cal
ha de seguir
per fer-se home
sí
jo també m'he passat
moltes hores
intentant
menjar-me
un torrat
enmig
la nit tarragonina
descobrint
a les tantes
que l'únic torrat
que quedava
era jo
com sempre
des dels polvets
i els poetes
passant
pel tocant
i el cocodrulo
de l'estrella
i la flora estropicana
fins a arribar
al cero
i al cau
ai sí
quins records
ah
i he acabat
com tothom
o gairebé tothom
sortint del tòtem
de quatre potes
que això
gairebé
fa més tarragoní
que l'espineta
en caragulins
és o no
que per cert
ara que miro
em fa gràcia
perquè
em sembla recordar
borrosament
que algun regidor
me feia companyia
però
no diré noms
perquè
sóc una persona
molt discreta
eh Jordi Miquel
tot això
ja fa temps
que no ho faig
i ja m'està bé
perquè el meu cos
sexy
però escanyolit
m'ho agraeix
i molt
i a més
perquè ara
per sentir-me
tarragoní
no em cal sortir
al carrer
i és que a casa meva
tinc un tros
de pelacanyes
químicament pur
rondinaire
i trapella
amb unes ganes
de juerga
i de quechundeio
que ens poden aguantar
un
que cada dia
del món
em demana
d'anar
a la casa
de la festa
i que m'examina
després
a veure si sé
els noms
de tots els components
del seguici
tots
i que em fot
de cara a la paret
si confong la víbria
amb l'àguil
amb l'àliga
o el nanocapità
i el nano pagès
un tarragoní
tan convençut
tant
que ha aconseguit
el que mai a la vida
m'hagués imaginat
que la cançó
més popular
i repetida
de casa meva
sigui
un pas doble
ja té pa'c
a veure
veu-lo
veu-lo
veu-lo home
veu-lo que em té rebentat
l'emperitor rògia
em té rebentat
home
tot l'udia
ai sí
quina enveja
ser d'aquells pregoners
que fan cap
el dia del pregó
escudellen
i se'n tornen
cap al seu poble
sense saber
si ha agradat o no
jo no amics
jo Tarragona
la porto
tatuada al front
per això
el tinc tan gran
tant
que no tinc més remei
que assumir
que els ulls
i les orelles
de la gent
vagi on vagi
per sempre més
seré el noi
el qual Tarragona
l'esborrona
és així
no hi puc fer res més
tant és
que reivindiqui
que la frase
no és meva
o que la cançó
la vam fer mitges
o que Constantina
me'n feia patir
sóc el de Tarragona
m'esborrona
i no passa un dia
en què alguna padrina
no m'ho recordi pel carrer
d'aquí ve
que no em consideri
un pregoner com cal
i que em costi tant dir
que ser-ho en guany
és un motiu
de satisfacció
i és que
més que satisfacció
que la tinc
i molta
el que tinc
és una càrrega
de responsabilitat
que el meu cos
sexy
però escanyolit
amb prou feines
pot suportar
i és que porto
21 dies
provant d'amagar-me
però què coi
és impossible
a cada cantonada
em trobo
un conciutadà
que té claríssim
de què he de parlar avui
nen
a veure si parles
de la caca del colom
nen
hauries de parlar
de l'AVE
i del corredor
del Mediterrani
nen
a veure si parles
dels horaris dels bars
o el pitjor de tot
aquell
que et troba
i mirant-te fixament
als ulls
et diu
nen
fes-ho bé
que t'agafa un canguelis
que t'amagaria
sota el llit
fins i tot
mon pare
em va trucar
i em va dir
nen
podries explicar
que els primers
de tenir el bar
de Santa Tecla
vam ser
naltros
els de Constantí
que jo vaig dir
pare
vols dir que cal
remenar més
el pobre
braç de Santa Tecla
que el que ja té
uns quants anys
deixem-lo tranquil
home
i és que
desenganyem-nos
cada tarragoní
té el seu pregó
al cap
i la majoria
d'aquests pregons
estan plens
de greuges
reivindicacions
i queixes
perquè un pel a canyes
com cal
serà rondinaire
o no serà
això sí que ho tenim
els tarragonins
tenim una tendència
natural
i sempre donarà
el senyor
arquivisbe
trobar-ho tot
cagat i pixat
potser per això
i perquè a més
sóc el noi del Tarragona
més borrona
em sembla que
molta gent
espera de mi
que ompli
aquest pregó
de queixes
i de reivindicacions
que parli
que passen els anys
però les mancances
de la nostra ciutat
són gairebé
les mateixes
que denunciï
que a nivell cultural
estiguem encara
a anys llum
de pobles
i ciutats
amb unes possibilitats
teòricament menors
que Tarragona
és un lloc
on costa massa
expulsar-hi la caspa
i la carrinclonaria
enquistada
de tants
i tants anys
una capital
on la gent jove
sembla que fa nosa
a tot arreu
fins i tot els papts
que mira que té mèrit
que aquesta ciutat
és un indret
on les avantguardes
els nous talents
i les ganes
d'innovar
xoquen sempre
o gairebé sempre
amb un mur
d'incomprensió
que les fa fugir
cap a terres
més acollidores
que Tarragona
la cultura en general
i la música en directe
en particular
està mal vista
i perseguida
que vivim en un lloc
que per la festa major
bull de vida
i esdeveniments
però que entre una
santa tecla
i l'altra
es transforma
en un desert cultural
un territori
gairebé erm
malgrat els intents
dels quatre dinamitzadors
que dia rere dia
es troben sempre
amb tantes pegues
burocràtiques
que el miracle
és que no hagin decidit
com tants i tants d'altres
fotre el camp
d'una punyetera vegada
el que passa però
és que si només dic això
tampoc seria honest
amb mi mateix
i és que
malgrat totes les mancances
abans esmentades
i moltes altres
que segur que m'he deixat
Tarragona
també és
almenys
als meus ulls
un lloc
engrescador
un indret
amb un potencial
tan immens
que malgrat la crua realitat
costa no pensar
que tard aviat
ha de canviar
i a més
estic convençut
que aquest canvi
no ha de tenir
gaire
especialment
sortint al carrer
i copsant
la quantitat
de talent
que s'amaga
entre els tarragonins
anònims
gent
que no s'instal·la
en la queixa fàcil
sinó que treballen
diàriament
per canviar la ciutat
gent
els quals
no els cal ser senadors
per bullir d'idees
i projectes
que facin
de la nostra ciutat
el que tots
voldríem que fos
jo
sincerament
vull pensar que sí
per això
tot i que
com a bon tarragoní
sóc rondinaire
de mena
avui
que faig el pregó
no tinc ganes
de trobar-ho tot
cagat i pixat
potser serà
perquè sóc incapaç
de ser objectiu
amb aquesta ciutat
fa tants anys
que la tinc
injectada a les venes
que fins i tot
enyoro la patroquímica
quan sóc fora
i el pitjor de tot
és que si m'ho preguntéssiu
em costaria dir-vos
per què em té
tan enganxat
podria dir-vos
que és
perquè és una ciutat
feta a la mesura humana
ni massa gran
ni massa petita
com si l'haguessin creat
expressament
per poder conjugar
un verb
que cada cop
costa més
de fer servir
bedar
sí bedar
fer de bedoc
passejar
xinu-xano
estirar les cames
que deien abans
ja sigui de bon matí
pels carrerons
de la part alta
o abans de dinar
rambla amunt
fins a tocar ferro
o mitja tarda
al serrallo
just quan tornen
els pescadors
o a la platja
de la rebessada
al capvespre
ara al setembre
quan torna
a ser només
nostre
i es poden veure
les parelles
com festegen
i tots sentint
l'olor del mar
intuir
que el món
no és tan complicat
com ens volen
fer creure
podria dir-vos
que és una ciutat
on es menja bé
i on es veu bé
que hi ha bona teca
i bon mam
per entendre'ns
o també podria dir-vos
o parlar-vos
durant hores
de la llum
de Tarragona
aquesta claror
diàfana
que il·lumina
descarada
l'espectacle
quotidià de la gent
aquest sol
tan insolent
que ningú
no ha demanat
però que treu
els millors colors
de cada pedra
de cada núvol
i de cada rostre
us ho podria dir
però no ho faré
i no per presa
no
sinó perquè em sembla
que tot això
ho sabeu tan bé
com jo
teniu la sort
de comprovar-ho
cada dia
cada sant dia
que us lleveu
mort de son
plens de llaganyes
i comproveu
fascinats
com des de l'altre
costat de la finestra
la ciutat
us crida silenciosament
amb un dia radiant
esplèndid
que sembla que us digui
desperta
dormilega
que fora hi ha un bon dia
que t'està esperant
i a més a més
em temo que tot això
que us he dit
malgrat ser veritat
no és el motiu principal
de l'atracció fatal
que em provoca
la meva ciutat
i és que
el motiu principal
que tingui tan clar
que jo
ja he trobat
el meu lloc en el món
per viure
i per conviure
és
la gent
sí
xiquets i xiquetes
el patrimoni
més universal
de Tarragona
no és
l'amfiteatre
ni la muralla
ni el mèdol
i tan sols
el nàstic
el patrimoni
més universal
de la meva ciutat
són els tarragonins
sou vosaltres
i és que
els tarragonins
i les tarragonines
potser sí que som
rondinaires
i poques soltes
i tenim certa tendència
a trobar-ho tot
cagat i pixat
però un tarragoní
també és una persona
franca
riallera
i vital
prou assenyat
per anar a la processó
o a buscar
l'aigua de Sant Magí
però prou arreuixat
per pujar
amb un tres de nou
o ballar
sota del foc
amb l'única protecció
de la seva
voluntat tossuda
el tarragoní
és una persona
per damunt de tot
sàvia
amb la saviesa
que et dona
no pas
tenir molts títols
sinó
entendre la vida
tal com és
perquè el tarragoní
sap
sense haver-ho estudiat
enlloc
que la felicitat
està plena
de petits moments
que s'han d'assaborir
poc a poc
per això
aquí la gent
no té pressa
per anar enlloc
aquí
qualsevol encàrrec
pot trigar
el doble de temps
del que tenies calculat
perquè a Tarragona
tots ens coneixem
tots
i és bastant segur
que a mig camí
et trobis
algun conegut
algú que et convidi
a fer una canya
o un tallat
o un vermutet
i et faci deixar
per més tard
allò que suposadament
era tan important
fixeu-vos
fixeu-vos
si som de savis
els pelacanyes
que fem la festa major
no a bo de l'estiu
com tothom
sinó ara
al final de setembre
perquè sabem
que ara és
quan més cal
quan més
ho necessitem
perquè copsem
que res millor
que una festa major
per ajudar
a que els dies
de tornar de la feina
es facin
menys feixucs
i costaruts
sí
vull dir-ho
clar i català
m'estimo Tarragona
perquè els tarragonins
m'ensenyen
cada dia
a mi
que vaig tot el sant dia
amoïnat
i pensant en les moceranyes
el que és realment
importar
el contacte humà
preguntar
com estem avui
compartir amb la gent
que aprecies
els bons moments
i els que no ho són tant
ocupar-se
i preocupar-se
dels que t'envolten
ni que només
siguin uns breus moments
a la peixateria
mentre decideixes
si avui fas llobarro
o lluç per dinar
és per això
que acabo aquest pregó
dient-vos
que sí
que és un motiu
de gran satisfacció
i d'orgull
ser l'encarregat
de fer el pregó d'enguany
i tant que ho és
però que tot escrivint
aquest pregó
m'he adonat
que encara
hi ha una cosa
que m'omple més d'orgull
que fer el pregó
viure aquí
ser un de vosaltres
sentir-me
en definitiva
una cosa
tan senzilla
i alhora
tan important
sentir-me
tarragoní
moltes gràcies
són
Gràcies.
Ha durat 18 minuts el discurs del solista dels Pets, el pregoner d'enguany.
Parla ara l'alcalde, Josep Fèlix Ballester.
Dic això perquè sé que, i per això li agraeixo molt, molt, molt i molt i molt que hagi acceptat fer aquest pregó perquè li va costar dir que sí, per moltes raons,
perquè això no és el seu, el seu és cantar o fer de pare o fer d'espòs o caminar o badar o fer el vermutet però no fer pregons
i perquè a més a més està en ple procés creatiu i, en fi, la conversa que vam tenir va ser llargueta i amb molts silencis.
En fi, per tant, t'agraeixo molt de veritat que hagis fet aquest enorme esforç.
No ho he passat gens malament. Quan sortíem de la roda de premsa, dius, potser em passaré una mica.
No ho he passat gens malament. Evidentment, inclús la crítica, Lluís, ens ajuda molt.
Ens ajuda molt perquè la part de crítica que has fet és absolutament certa.
I és, no sé si l'única, però de les assignatures pendents a la nostra ciutat.
Per tant, inclús en la crítica l'encertes.
Dir que et vull agrair personalment, però estic segur que ho faig en nom dels milers de tarragonins
que segueixen aquest pregó, et vull agrair l'esforç que has fet per portar la ciutat de Tarragona arreu
amb orgull, amb passió, amb descaro, com deies tu també, amb aquelles americanes de la bandera de Tarragona
que tant van fer furor en tots els concerts i que hagis fet aquest esforç també en totes les ocasions que has tingut.
En situacions difícils, com els paisatges de TV3, que va arribar a Tarragona altíssima,
per meris propis, però també d'aquell que la defensava davant de tot un país.
Per tant, moltíssimes gràcies, agraeixo moltíssim el que has fet i també t'agraeixo el concert de l'altre dia,
que va ser la Pere.
Veure tres generacions a la plaça de la Font plena de Gom a Gom,
cantant pràcticament a l'uníson les cançons dels Pets.
Moltíssimes gràcies i felicitats.
Senyor Josep Cendra, felicitats per aquest guardó tan merescut, merescudíssim
i tots els superlatius que li volem pujar al darrere.
En Josep Cendra és una persona que es fa estimar la seva bonomia,
la seva passió per la nació catalana, compartida amb tots nosaltres,
el seu catalanisme, però sobretot el seu tarragonisme,
són senyals indelebles que respires cada dia, cada hora i en cada gest.
I això ho has fet en moments més agraïts,
quan vas tenir instruments a la teva mà, com quan eres delegat del govern,
primer delegat del govern, per cert,
o en moments més complicats, en els anys 60, anys 70,
quan la teva tasca al capdavant d'entitats tarragonines, catalanistes,
compromeses, no era tan fàcil.
Jo no em considero un amic teu des del punt de vista de tracte directe,
però sí que hi veig amb tu un amic, i ho saps, de fa molts anys t'ho dic,
i tant de bo tinguéssim molts amics així.
Vull aprofitar també per saludar la teva família, els teus fills i la teva esposa,
que sempre t'acompanya,
i que per molts anys que puguis disfrutar d'aquestes rambles,
d'aquests passejos, d'aquesta Tarragona que tant estimes i estimaràs.
Moltes gràcies.
Bé, l'alegria inunda aquests dies als carrers de la nostra ciutat, de Tarragona,
indicador òptim de les ganes de viure, de l'optimisme i de l'autoestima dels tarragonins.
Ciutadans que s'identifiquen amb el més gran de la nostra història,
la cultura i el tarannà mediterrani dels fills dels escipions.
Som en un període de crisi,
però això no ens impedeix que visquem amb joia els dies dedicats a la nostra patrona màrtir.
Vivim les festes més participatives i intenses de la història,
d'ençà de la recuperació festiva que es feu ara fa uns 30 anys.
Però el xivarri festiu no ens ha fet oblidar el sentit solidari del nostre poble,
sempre disposat a donar el millor d'ell mateix,
com ho ha demostrat en el rècord de la Marató de la donació de sang
amb més de 800 donacions de sang espontànies,
o en pactes de la festa per tothom, pensant en els discapacitats,
o en el braç de Santa Tecla per a nens celíacs,
o en el manifest que avui mateix hem fet per la malaltia de l'Alzheimer en aquest acte.
En aquest sentit, cal valorar el mestratge que ha de fer sobre nosaltres la vida generosa de Santa Tecla.
Una societat que pensa en aquells que més ens necessiten és madura, sana i imbatible,
per proposar-se tot allò que es plantegi per difícil que sigui.
És per això que optem a la capitalitat cultural europea i als jocs mediterranis,
amb confiança i amb treball ben fet.
Tarragona va fer tremolar Catalunya el passat dia 10
i Catalunya se sentirà i se sent orgullosa de Tarragona.
Catalunya reconeix i encara reconeixerà més Tarragona com a gran capital catalana.
Ningú té dret a dubtar de la nostra capitalitat
i la defensarem, que ningú ho dubti fins les darreres conseqüències.
Vull aprofitar per felicitar els nens i nenes de la ciutat
que han fet possible que el Club dels Tarragonins
superi ja els 6.000 socis, socis, nens i nenes,
enamorats de la nina d'Ibori.
Les ciutats són les persones.
És ara el moment de recordar els perpetuadors de les festes
com Salvador Fa, dissortadament traspassat, o en Carles Llorac.
Dos grans tarragonins que, juntament amb gent com Pitu Rovira, Alfred Fort i altres,
van fer possible que es recuperés a principis dels anys 80
la festa impressionant i orgullosa que ara celebrem i que és envejada arreu.
Seguim l'estela marcada per aquests tarragonins
i contaminem, com ells ho han fet i ho fan,
totes les futures generacions d'un tarragonisme imparable,
generós, orgullós i potent.
Permeteu que acabi amb unes estrofes d'una cançó dels Pets
en honor al nostre pregonent, que diuen
«Vine a la festa i tindrem de tot».
Em salto els dos següents versets.
Ja els diràs tu, si cal.
«Serà una gran festa».
No em diguis que no.
No inventis excuses, que ens coneixem prou.
Us demano un darrer esforç.
Crideu a mi «Visca Santa Tecla».
«Visca Tarragona».
«Visca Tarragona».
«Visca Tarragona».
Tarragona Radio és la ràdio de les festes.